FONTS D'ARREU I. LES PRIMERES 1191 FONTS

                                  Font de la Caleta a Pollença

Inspirant-me en la paremiologia tòpica d'en Victor Pàmies, avui vull encetar una nova secció, Vaja! més que una secció això serà una col.lecció.
Ja ho he comentat alguna vegada que a la Serralada Litoral calculo que hi ha unes 500 fonts i mica a mica anirem passejant per aquestes deus d'aigua, a hores d'ara en el blog ja podeu trobar itineraris que us portaran fins a 77 d'aquestes fonts. Per tant, com veieu encara queden molts anys de feina.

Però, sigui en suport paper o bé en suport digital arreu dels Païssos Catalans, hi ha veritables inventaris de zones concretes. Hi ha molts bons treballs on cataloguen aquestes fonts, per tipus de fonts, per zones, també ens presenten itineraris, ens donen les coordenades UTM...
Potser de tant en tant us podré parlar amb més detall d'una d'aquestes fonts, però és materialment impossible arribar als milers de fonts que rajen per tots els Païssos Catalans.
És aquí on us demano la vostra col.laboració. Jo cada cert temps aniré actualitzant el comptador de fonts referenciades, per tant si teniu la llista de les fonts del vostre poble, ciutat, comarca, illa... o coneixeu un llibre que en parla o heu trobat informació a una pàgina web us agrairïa que em fèssiu arribar la informació. Tanmateix, també miraré de fer un comptador de fonts desaparegudes. Ja ho veieu, qui no té feina, el gat pentina.
 Per últim, sempre que ho publiqui faré referència tant als autors del recull com al còmplice que m'hagi fet arribar la informació.

Les primeres 1.291 fonts catalogades són:

783 fonts de l'illa de Mallorca. Catàleg il.lustrat de les fonts de Tramuntana, Raiguer, Pla, Llevant i Migjorn, responsables Andreu Morell, Pedro Fidel Castro i Mario Fontàn. La informació m'ha arribat de la mà dels mateixos autors del catàleg.  www.fontsdetramuntana.com Es continua actualitzant.

123 fonts de Viladrau. (Osona) A Facebook Fonts de Viladrau, administrat pel Oscar Farrerons i Rosa Pasaret. Informador: Victor Pàmies. Es continua actualitzant. A youtube també trobareu un videoclip d'aquestes 123 fonts www.youtube.com/watch?v=bDmOB0UsnBI  

115 fonts de Xixona. (Camp d'Alacant)  El col.lectiu les Fonts de Xixona ens presenten 115 deus d'aigua del seu municipi. Autors: Bart Bus, Fabián López, Adrián López, Jesús Marzal Marques, Fernando Soler Candela, Tomas Salgado Moreno, Jens Peter Bus, Rocío García Nomdedeu www.fontsdexixona.com
La informació l'he trobat a la web www.fontsnaturals.org

28 fonts de les Planes d'Hostoles (La Garrotxa) Al  llibre. "Les Planes d'Hostoles" d'en J. Campistol, J.Canal i M. Soler, editat el 1988 per la Diputació de Girona, hi ha una referència a un estudi hidrogeològic del terme de les Planes d'Hostoles fet el 1987 i titulat "Pous i fonts de les Planes d'Hostoles" que hi figurava aquesta llista. Trobat a la biblioteca Maria de Jonqueres de les Planes d'Hostoles.

16 fonts Martorellenques. (Vallès Oriental) L'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i el Quixol Soriano, ens acosten aquestes deus, així com 6 fonts més, actualment desaparegudes i dos elements hidrològics (La Bassassa i la Sèquia de Can Girona al llibre "Les Fonts Martorellenques". Martorelles 2011.
Informació facilitada pels autors del llibre.

15 fonts de Sant Fost de Campsentelles. (Vallès Oriental) En Jaume Rifà, l'Amadeu Rovira i en Josep Gurri, ens presenten aquestes fonts, així com 26 deus, desaparegudes en el segle XX. Títol del llibre: "Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles segle XX.  núm 2. Les Fonts. Sant Fost 2009.
Informació del llibre trobada als mitjans de comunicació locals.

111 fonts del Montseny (De fet nomès en puc comptabilitzar 86, perquè n'hi ha 25 de Viladrau). En Lluís Pagespetit l'any 2003, va fer aquest llibre editat per Farell on ens acosta a les fonts més representatives del Montseny. Estic completament segur que en aquelles contrades hi ha moltes més fonts. Llibre trobat en alguna llibreria.

Al marge d'aquestes 1018 fonts, aquests treballs acrediten que hi ha 32 fonts que van desaparèixer durant el segle passat.

Properament, parlarem de la Cisa.

GR-83. 9a etapa. PRATS DE MOLLÓ - REFUGI DE MARIALLES. LA FLAMA DEL CANIGÓ

 Els dies abans de Sant Joan, els feixos de llenya envolten la creu del Canigó

Des de que vam sortir de Mollet ja hem fet més de 200 quilòmetres i avui ja arribem al massís del Canigó, no així al cim.
Avui parlarem de la Flama del Canigó, dels seus origens, del seu simbolisme, del foc que uneix als catalans del nord i els catalans del sud.

Tot va començar el 1955, quan en Francesc Pujades un veí d'Arles de Tec, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema d'en Verdaguer, va tenir la idea d'encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim de la muntanya i des d'allà repartir la flama per totes les contrades dels Païssos Catalans.S'iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu molt vinculada al foc.

El nou costum va prendre força en poc temps i l'any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera i va arribar a Vic. Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant i  sens dubte en aquella època va esdevenir un símbol de la pervivència de la cultura catalana.

Actualment, tot comença el cap de setmana abans de Sant Joan, quan es fa l'aplec del Canigó. Centenars de persones vingudes d'arreu es troben al Refugi de Cortalets a peu del Canigó. Diumenge al matí tots van pujant al cim per deixar-hi un petit feix de llenya que en principi tothom ha portat des de la seva vila. Les branques i teies estan lligades amb una cinta, algunes porten el nom de l'indret d'on provenen i fins i tot duen dibuixos i escrits amb desitjos per cremar a la foguera de Sant Joan.
Tots aquests feixos de llenya es deixen apilats al voltants de la creu del ferro que hi ha al cim fins la mitjanit entre el 22 i el 23 de juny.

Tanmateix, el dia 22 de juny, un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal al Castellet de Perpinyà i pugen al cim per encendre a la mitjanit una foguera amb els feixos de llenya que es troben apilats.

Després d’aquesta cerimònia, coneguda com a ‘regeneració’ del foc, la flama renovada baixa amb torxes i fanalets i comença a fer quilòmetres portada a peu, en cotxe, bicicleta...  per tal d' arribar a tots els pobles i ciutats de Catalunya al capvespre per encendre totes les fogueres de Sant Joan i donar inici a les revetlles.

Properament parlaré de la font del Grill de Teià.

PREMIS LIEBSTER

                      


Farà més o menys un mes, vaig veure que a la xarxa es començaven a repartir premis, concretament els LIEBSTER.

Aquesta paraula alemanya vol dir favorit i qui concedim el premi són els mateixos blogaires que cada dia seguim diferents blogs i cadascú tenim les nostres dèries i els nostres interessos

Fa dues setmanes, vaig tenir l'honor de rebre un Premi Liebster d' en Rafa de www.senderismeentransportpublic.blogspot.com i per tant, avui em toca triar 5 blogs.

Així que La Brolla d'en Toni concedeix el Premi Liebster a:

Som de Dalt www.somdedalt.blogspot.com per explicant-se allò que passa a Martorelles de "Dalt", posant en el mapa el municipi més petit del Baix Vallès i fent-ho d'una manera compromesa.

Secció d'Arqueologia de Vilassar www.seccioarqueovilassar.blogspot.com  perquè cada vegada que tinc dubtes sobre el patrimoni arquitectònic dels Parcs de la Serralada de Marina i Litoral, molt sovint en aquest blog hi trobo la resposta.

El blog de la Font www.vedrunaripoll.blogspot.com perquè m'omple d'optimisme que alumnes de tercer i quart de primària, surtin de l'aula per fer aquest treball de camp totalment interdisciplinar i més enllà del currículum s'aconsegueixi que respectin i sobretot estimin el medi natural que els envolta.

La Pistola d'Einstein www.lapistoladeeinstein.blogspot.com perquè en Salva reivindica un món millor però des de la visió d'un lletraferit, posant moltes vegades l' accent a la literatura de proximitat.

Los Folloneros  www.losfolloneros.blogspot.com no hi ha ningú que faci una descripció tan acurada de les Caminades Populars que es fan arreu de Catalunya, sobretot dels punts d'interès pels quals passen els recorreguts.

A continuació us poso les normes pels premiats, i us animo a que seguiu la cadena.

Les normes són:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.

2.- Nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.

La setmana vinent parlarem de la Flama del Canigó.

CAMINS DE VALLROMANES XIV/2. ELS 12 PUNTS D'INTERÈS DE LA CAMINADA DE LES 10 FONTS

             
                                        La Fonteta de Can Gurri

Com acostumo a fer últimament, desprès de presentar-vos un itinerari a la setmana següent us faig cinc cèntims dels indrets més significatius per on passa la ruta.
Avui els dotze punts d'interès són els següents,

1.      Font de Can Roda

Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.

Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.

Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.

Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa i feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

2.      El Lledoner de Santa María de Martorelles.

 S’estima que aquest arbre té més de 800 anys. Degut a la seva edat i a les seves característiques, doncs el tronc està buit i només té mitja escorça, fet que no li impedeix està viu, és un arbre molt estimat pels seus veïns i fa pocs anys va ser catalogat arbre d’interés local.

Tradicionalment,  també es coneix aquesta espècie  com l’arbre de les forques.

En aquest sentit, s’ha utilitzat per fer eines agrícoles, pales de ventar, jous, mànecs, forques… És fàcil trobar-lo a prop de les masies perquè les seves branques també servien d’aliment pel bestiar i de la seva fusta s’en feia llenya i carbó.
      
       3. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Martorelles documentada des del 1005, fou consagrada el 1105, conserva elements romànics de la primitiva construcció, tot i que el seu estat actual fa que pugui considerar-se un edifici gòtic. L'edifici està format per un absís semicircular que capça una nau en la qual s'obren tres capelles laterals per banda i un campanar de planta quadrada. L'absis i el campanar foren reforçats modernament. Per últim esmentar que foren salvades peces d'orfebreria de l'esglèsia, de la destrucció de la qual fou objecte el 1936. 
      

4.      Font de Can Riulas, de Baix o del Viver.

Sempre raja.  Malgrat el seu estat actual deixat i força degradat, hem de tenir en compte que fins que no va arribar l’aigua canalitzada a les cases, aquesta era la font principal del poble i la gent baixava a buscar-hi aigua amb càntirs i gerros.

5.      Font Sunyera.

Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig  a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.

L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.

6.      Font del Ca o Sant Domènec.

 Raja en époques húmides.  La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domènec.

En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Domènec al costat de la masia de Can Carrancà.

Ara la font no té broc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.

També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

7.      Font de la Teula.  

Normalment goteja.  Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.

En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula i en époques de molt fred aquesta aigua es converteix en caramells.

Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.

8.      El Dolmen de Castellruf. 

 Pertany al Neolític. És a dir uns 5000 anys A.C. És una cambra funeraria. Tanmateix hi ha qui apunta que aquests dolmens també tenien la funció de reclam d’un territori, alhora que reforçaven la identitat del grup o poblat.

Pel que fa al Neolític, va ser un periòde de la prehistòria de gran trascendència, en aquella época descobreixen els cicles de les plantes i aprenen a domesticar animals i això els permet establir-se en una zona i deixar de ser nòmades.

9.      . Font del Llorer o de la Tereseta.

El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

10.      Font de Can Gurri. .

Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la mateixa font. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sòl.

Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

         11.Fonteta de Can Gurri.  

Sempre com a mínim goteja. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

           12.Font de Can Barbeta.

 Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font i la boca de la mina. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí i posteriorment les seves aigues baixaven pel torrent d’en Nofre, fins a trobar el torrent d’en Gurri.

Per tant, és l’única font de Vallromanes que abocava les seves aigües als vessant de Santa María de Martorelles i les seves aigües arribaven al Besós, sense passar pel Mogent.

             13. Font de Can Vilardell.

 Juntament amb la font del Coll del Porc d’Òrrius i la déu del Joncar de Santa Coloma de Gramenet, és una de les poques fonts dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina que brolla de sota el mateix bassal que forma en una mena de formigueig constant.

Al peu de la font hi ha dos magnífics exemplars de plàtan i pollancre, les brancades dels quals s’uneixen tamissant l’entrada de la llum en escaients contrastos.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de  LES FONTS MARTORELLENQUES. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quixol Soriano. Martorelles. 2011 i de VALLROMANES. NOMS DE LLOC I CASA. Enric García-Pey. Vallromanes 2003.

Properament parlarem d'en Mossèn Cinto Verdaguer i de Pompeu Fabra.