LA PLANA VALLESANA X. LA MATAGALLS - GRANOLLERS

Els vallesans sempre mirem cap a dos massissos Montserrat a ponent i el Montseny al nord. De fet, molts de nosaltres a la primavera i a l'estiu dirigim les nostres passes cap a Montserrat i a la tardor i a l'hivern anem cap al Montseny.

En aquest sentit, des de fa uns anys sovintegen les marxes que uneixen les nostres viles amb el Monestir de Montserrat i les que baixen del Matagalls cap a casa nostra.
Així l'Agrupació Excursionista de Granollers fa vint-i-cinc anys que organitza la Matagalls -Granollers.

Tradicionalment aquesta marxa començava a Coll de Bordoriol al terme municipal de  Viladrau i desprès de coronar el Matagalls baixava cap a la capital vallesana. Així ho vaig fer a l'edició del 2012 i suposo que també a l'edició de 1995, però fa tant temps que ja no ho recordo. 
Aquest any repetiré per tercera vegada, això sí, enguany sortirem de Sant Bernat de Montseny i tot pinta que amb força pluja.

Si alguna vegada us engresqueu a fer aquest itinerari pel vostre compte, a continuació us cito alguns llocs de pas, que amb l'ajuda del mapa Alpina us ajudaran a trobar el recorregut correcte.
Les pujades al Matagalls per Sant Marçal, Sant Bernat i Bordoriol estan molt ben senyalitzades, de fet l'itinerari que us vaig presentar la setmana passada "Fontejant de Viladrau a Coll de Bordoriol" enllaça amb el SL-C82 que té una distància de 5,5 quilòmetres, un desnivell positiu de 610 metres i que per un camí molt ben senyalitzat  puja fins el cim del Matagalls.

A partir d'aquí comença la baixada cap a Coll Formic, curta però intensa. Tot seguit entrem al Pla de la Calma, passant pel Pla de l'Ase Mort, el pla del Bassau i el Cafè, per uns metres més endavant tombar a la dreta cap al Bellit. En aquest tram anem alternant pujades i baixades per pista.

Des d'aquí anem cap al Parany on comença un llarg tram de corriol fins Roca Centella. Sens dubte un tros força dur. A partir de Roca Centella, si que ja comença la segona baixada forta del dia, que ens portarà fins a Cànoves, primer  combinat pista i corriol fins El Descàrrec i desprès una pista rapidíssima pel pla de la Servera.

Passat Cànoves ja tenim la percepció que hem entrat a la plana vallesana, doncs el paisatge ja és molt obert i els camins amples amb una suau baixada.
Arribats a Milpins, gairebè podem donar per acabat el tram rural de l'itinerari i fins a Granollers el nostre recorregut entra en un àmbit urbà.

Sens dubte una marxa molt recomanable, on es cuida molt el participant. Per cert, si us agraden les curses de muntanya, aquesta és una prova molt apte per provar-vos a la distància de marató, doncs la travessa té una distància de 40 quilòmetres. En aquest sentit, amb una mica de preparació arribareu a dinar a casa i si esteu fortets arribareu per fer el vermut.

Per acabar, indicar-vos que fins el 18 de desembre, al local de l'AEG al carrer Corró de Granollers, podeu visitar l'exposició dels 25 anys de la Matagalls- Granollers, els dimecres i dijous de 8 a 10 del vespre.

Properament, entrarem a la plana vallesana pels Cingles de Bertí.

MONTSENY XIII. FONTEJANT DE VILADRAU AL COLL DE BORDORIOL

                       Font de les Paitides
Avui us presento un itinerari de 12 quilòmetres i 12 fonts. Per tant, sens dubte un dels recorreguts amb la densitat més alta de fonts. L'objectiu d'aquesta ruta era enllaçar la vila de Viladrau amb el coll de Bordoriol, inici fins l'any passat de la Matagalls -Granollers, la propera entrada de la plana vallesana. En aquest sentit, el mes de gener de 2013 vam publicar "Fontejant d'Arbúcies a Viladrau" recorregut que enllaça amb el d'avui a la plaça Major de Viladrau.

L'itinerari d'avui ens ha quedat molt rodó, tanmateix si voleu passar via i arribar ràpidament al coll de Bordoriol, podeu obviar el pas per les fonts d'en Jep Sabaté, l'Erola i els Enamorats, doncs el quilòmetre 0,970 de la ruta, és a pocs metres de la Font de Miquel i d'aquí a la Font del Sot de Can Rosell nomès hi ha 500 metres pel carrer Torreventosa.
Finalment, esmentar que l'itinerari d'avui té un desnivell positiu de 350 metres.

L'ITINERARI

0,000 Qm. 0.000Qm. Sortim de la plaça Major i 20 metres més endavant girem a l’esquerra pel carrer Sant Marçal.

0,125 Qm. 0,125Qm. Girem a la dreta pel carrer de Torreventosa.

0,125Qm.  0,250Qm. Arribem a un parquing. Continuem recte  pel carrer Torreventosa.

0,070Qm.  0,320Qm. Font de Miquel. La font és un nínxol soscavat, amb un arc de mig punt, al mur de la pedra amb un senzill pedró que tan sols conté el nom de la font i l’any de la construcción en números romans. El broc representa la boca del cap d’un animal fantàstic, que vessa la seva aigua en una gran pica a nivell de terra.  . Aquesta font està ubicada en una petita placeta amb un parell de plàtans, acompanyant tot l’entorn hi ha dos bancs humits dins el nínxol.

El nom és deu a que la seva construcció va ser patrocinada per un dels insignes estiuejants que pujaven a Viladrau, propietari de la casa Pujol del Poble, de nom Miquel. 

Creuem el carrer i baixem per unes escales que tenim tot just al davant.

0,050Qm.  0,370Qm. Font de Can Jep Sabaté. El nom de la font fa referència a les cases del lloc: can Jep Sabaté, cal Misèries i ca la Coloma. L’aixeta de la font és enclavada en una pedra de granit vertical, acompanyada per altres rocs al costat que poden fer de banc, i una pedra foradada a mode de pica. L’entorn és un parc amb pins que fan ombra.

Aquesta font va ser inaugurada el 2003 amb motiu del 54è Aplec de Matagalls. Tanmateix, hi ha un pedrò blanc subjectat per dos pals de fusta, on s’explica la commemoració junt amb un vers de Guerau de Liost, que diu:

                                      És vostre raig en deslliurança

                                     cua invisible d’una arrel

                                    que terra endins anà formant-se

                                   amb escorrims d’aigua del cel.

Marxem per un camí que baixa per uns esglaons fets amb travesses.

0,150Qm. 0,520Qm. A l’esquerra trobem la font de l’Erola.

Font de l’Erola. Aquesta font ubicada en un petit parc, sembla ser de molt recent construcció. L’aigua sembla ser de xarxa, amb aixeta amb polsador enclavat en un frontal de pedra on destaca un mosaic fet amb rajola catalana dedicat a la Mare de Déu de l’Erola. L’aigua desguassa en un petit sobreeixidor amb un forat a terra que va a parar al clavegueram. L’entorn el completen un banc, un desmai i vàries plantes d’espígol a la part més alta de la font.

Arribem a un carrer, el carrer Vernets. Girem a l’esquerra.

0,050Qm.  0,570Qm. Creuem el carrer Montseny i continuem recte per un carrer sense sortida pels cotxes. Al final d’aquest vial pugem per unes escales que ens queden a l’esquerra, tot vorejant una casa pel darrere.

0,125Qm.  0,695Qm. Font dels Enamorats. Una àmplia i ensotada clariana d’herbes i bardisses ens dóna la benvinguda. Tot just vora el torrent hi trobem dos brocs d’aigua “enamorats” que arrenquen directament d’un mur de pedra. Pel darrere, un rec connecta el dos sortidors. Uns bancs a banda i banda, completen l’entorn i ens conviden a descansar-hi.

L’any 1992 va ser arrenjada amb motiu del 42è Aplec del Matagalls i dedicada al pare Francesc Coll i Guitart (1812- 1875).

Ara desfem el camí fins el carrer Vernets i tot seguit girarem a la dreta pel carrer Montseny.

0,150Qm. 0,970Qm. Carrer Torreventosa. Girem a la dreta. En aquest tram, si anem amb canalla, hem d’anar en compte, doncs no hi ha voreres i hi ha força trànsit.

0,450Qm. 1,420Qm. Font del Sot de Can Rosell. Inaugurada el 2004 amb motiu del 55è Aplec de Matagalls, dedicada a l’excursionisme, aquesta font s’erigeix en un revolt de gespa del passeig de Ramon Bofill. El frontal de la font és de pedra, l’aixeta és amb pulsador i l’aigua desguassa en una pica semicircular.  Al pedró hi ha un poema de Maria Antònia Salvà, titulat “Gerdor Hivernenca”:

                                            Aigua fina, gotellina

                                           tany de murta, nova rel.

                                           Cau pausada l’aubaïna

                                          que ha pintat un arc-en-cel.

                                          rosa vera, blat de brina,

                                         pluja fina, cel fidel.

Continuem pel carrer uns 50 metres més.

0,050Qm. 1,470Qm. Fem un gir gairebè de 180 graus i ens enfilem cap a la font de les Paitides per una pista.

0,500Qm. 1,970Qm. Font de les Paitides. És una font que raja abundosament, el frontal i la pica estan fets de pedra. L’entorn el completen un cedre i a tocar també hi ha una zona d’horts.

Considerada una de les millors aigües de Viladrau, tant per la seva puresa com per les seves quasi miraculoses, propietats remeieres.

Donen nom a aquesta font les fades o dones d’aigua, les paitides, ésser màgics arrelats a les llegendes populars que el poeta Jaume Bofill i Mates els posa nom en un excels sonet.

Ara desfem els pocs metres que ens tornen a la pista principal i girem a l’esquerra, tot seguint el Sender Local C-81 cap al Castanyer de les Nou Branques.

0,050Qm. 2,020Qm. Girem a la dreta per un caminet cap a la font del Ferro i del Noi Gran.

0,200Qm. 2,220Qm. A l’esquerra, trobem un caminet que seguint-lo 75 metres ens porta fins la font del Noi Gran.

Font del Noi Gran. Aquesta és una font bosquerola, l’aigua cau d’un boc de ferro i desguassa en el camí pel qual hem pujat. Al pedró, amb el nom de la font, hi ha una poesia de Carles Riba:

                                La poesía?

                                Cal cercar-la on tu ja saps

                                Que és, com la Gràcia

                                a l’aigua pura i dura

                                d’una font emboscada

Ara desfem el camí fins el camí principal i una desena de metres més enllà, a la dreta, trobem la font del Ferro.

0,080Qm. 2,375Qm. Font del Ferro. Font bosquerola,  d’aigua ferruginosa, les pedres dels voltants es cobreixen d’un rovellat rogenc. L’aigua que cau forma un toll, per posteriorment desguassar en el torrent. La tradició popular la fa bona per a la vista, i així es recull per alguns experts en ciències biològiques, com el doctor David Bonilla que el 1993 afirmava que “se’l sol atribuir propietats benèfiques per a la funció renal i fins i tot per a la vista”.

Ara continuem pel camí que en aquest tram puja bastant bruscament. Seguim les fites del SL C-81.

0,300Qm. 2,675Qm. Arribem a un vial asfaltat. Girem a la dreta. Desprès de deixar a l’esquerra el mas Martí, el vial es converteix en una pista de terra.

0,800Qm.3,475Qm. Font de la Vila. Aquesta font és adossada als murs laterals de laVila. Sembla un antic abeurador d’animals. L’aigua és fresca, i al costat té un agradable banc de pedra per poder descansar del passeig. Davant, a l’altre costat del camí, hi ha dos imponents plataners, i poc abans d’ells, dos lledoners, no menys grandiloqüents.

Ara fem un gir de gairebè 180 graus, tot continuant pel SL C-81.

0,450Qm. 3,925Qm. Abandonem el SL C-81 i girem a l’esquerra per un camí ascendent.

0,230Qm. 4,155Qm. Seguim a l’esquerra per un camí carreter força trencat.

0,450Qm. 4,605Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra i seguim pujant.

0,650Qm. 5,255Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta tot planejant.

0,100Qm. 5,355Qm. Cruilla. Girem a l’esquerra.

0,800Qm. 6,155Qm. Aixequem la vista enlaire i és fácil intuir el parquing del coll de Bordoriol, per tant busquem el millor pas per arribar al parquing, tot enfilant-se al marge esquerre. Avancem sense gaire dificultats i superem els pocs metres que ens separen del coll de Bordoriol.

0,075Qm. 6,230Qm. Parquing de coll de Bordoriol.  En aquest punt, a la dreta, deixaríem el camí que puja cap al Matagalls ( SL -C82). Nosaltres avui, AMB MOLT DE COMPTE, creuem la carretera i continuem per la pista que tenim davant nostre.

0,100Qm. 6,330Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 6,555Qm. Cruïlla. Deixem la pista principal i continuem a la dreta per un camí carreter.

0,600Qm. 7,155Qm. Obviem un camí que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem recte en sentit descendent. Uns metres més endavant ens endinsem en una pollancreda.

0,600Qm. 7,755Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel segon camí de l’esquerra que marxa en sentit lleugerament descendent.

0,330Qm. 8,085Qm. Pista que ens creua. Continuem recte en sentit descendent.

0,200Qm. 8,285Qm. Pista que ens creua. A mà dreta ens queda el Mas Vilarmau. Girem a la dreta cap al mas i trenta metres més endavant,  tot just abans d’entrar a la finca, girem a l’esquerra per un camí carreter en sentit descendent.

0,150Qm. 8,465Qm. Camí que ens creua. Girem a l’esquerra. Uns metres més endavant,  continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 8,665Qm. Font de Vilarmau. Fou renovada totalment l’any 2009, guanyant en presencia pètria pel gran mur frontal, el broc de ferro i els dos laterals que s’obren i contenen un banc a banda i banda. En la renovació, però, es va perdre la frugalitat de la font i ara raja a voluntat del qui controla l’aixeta. Tanmateix, l’agost de 2014 quan vam el.laborar aquesta ruta, rajava un bon doll d’aigua.

Ara continuem avall per la pista.

0,125Qm. 8,790Qm. Bifurcació. Continuem pel camí que en un principi desdibuixat marxa per la part superior, a l’esquerra.

0,260Qm. 9,050Qm. Cruïlla de camins. Seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,125Qm. 9,175Qm. Pista que ens creua. Continuem recte a la dreta. Uns metres més endavant deixem a la dreta El Pujolar.

0,100Qm. 9,275Qm. Deixem la pista i continuem a la dreta per un camí que en un principi està poc definit, però mica a mica es torna més fressat tot endinsant-se en un fondal.

0,825Qm. 10,100Qm. Carretera. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant ja trobem les marques de “El Camí” que vé d’Arbúcies  i del PR-C202 que ja seguirem fins a Viladrau. Continuem a l’esquerra per un corriol. Aquest tram final fins a Viladrau ja el vam publicar el gener de 2013 a l’entrada “Montseny I. Fontejant D’Arbúcies a Viladrau”.

0,060Qm. 10,160Qm. Carretera. La creuem i vint metres més endavant continuem a la dreta per un corriol que marxa en sentit ascendent. En aquest tram , trobem bons exemplars de pi Douglas.

1,000Qm. 11,160Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres continuem baixant pel costat d’una tanca metàl.lica. En aquest moment, estem baixant pel camí del Coll de Ses Pregàries.

0,400Qm. 11,560Qm. Girem a la dreta pel carrer de Marcos Redondo.

0,200Qm. 11,760Qm. Font de l’Aigua del Sot de la Valls. Font urbana. Aquesta font raja quan accionem un polsador modern, però la deu té la peculiarietat d’ésser al fons d’una bóveda d’uns 3 metres de profunditat. Raja des d’una antiga mina on feia temps arribava l’aigua directa a les cases del voltant. L’aigua cau en una pica semicircular i desguassa a la xarxa. A banda esquerra hi ha una placa amb un poema d’en Ramon Pagès i Pla i a banda dreta un banc per seure. Tot el conjunt està fet d’obra i totxo, excepte la placa que és de marbre.

Font aixecada en motiu del 47è Aplec al Matagalls el 1996. Erroniament anomenada a vegades font del Sot de les Valls, ja que en realitat el nom no li vé de cap vall, sinò de la Sra Valls.

Ara girem a l’esquerra pel carrer Arbúcies.

0,060Qm. 11,820Qm. Creuem una avinguda més ampla. Nosaltres continuem recte.

0,150Qm. 11,970Qm. Font de la plaça Major de Viladrau. Font urbana, amb frontal de pedra, polsador modern i pica semicircular que desguassa a la xarxa. Cal destacar com a curiositat, que darrera la pedra, hi ha una inscripció on s’indica el temps que es tarda caminant fins les principals fonts del poble.

Final de l’itinerari d’avui.

Per les descripcions de les fonts, he tret la informació del llibre "El paradís del Montseny. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descubrir-les" de l'Òscar Farrerons Vidal, editat per Farell el febrer de 2013.

La setmana vinent parlarem de la Matagalls - Granollers.

 

 

 

 

 

 

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIX. ANTIGUES MIDES DE MESURA III.

La polzada 

                        

Avui  us presentem la tercera part de la gramàtica del caminant corresponent a les antigues mides de mesura. Amb l’entrada d’avui haurem recordat 71 mots relatius a la mesura que la majoria han caigut en desús.  En aquest sentit, les dues gramàtiques del caminant que feien referencia a aquest tema eren la número 3 i la número 28.

Els 24 mots d’avui són els següents,

Cóp:  Antiga mesura de capacitat per als àrids, encara avui usada al Gironès i a l'Empordà. Cóp blader: Mesura per a cereals, equivalent a una vintiquatrena part de la quartera, o sigui 3'013 litres. Cóp fruiter: Mesura per a la fruita de clovella (avellanes, nous, castanyes, pinyons, etc.); té un cinquanta per cent més de capacitat que el cóp blader.

Escrúpol: Vint-i-quatrena part de l'unça romana; unitat de pes usada encara entre els apotecaris i equivalent a dos òbols i a 24 grans, o sia, a un gram i dos decigrams.

Forc: Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sigui posible.

Gerra:  Antiga mesura de líquids (vi i oli), pròpia de Mallorca, equivalent a mig quartí.

Gra: Unitat de pes antiga, equivalent a una setzena part de l'argenç i a la vintiquatrena part d'un escrúpol, i en sistema decimal a cinc centigrams.

Hort: Mesura superficial equivalent a vint-i-cinc destres quadrats, o sigui, la setzena  part d'una quarterada.

Llegua: Mida itinerària antiga, que per a les distàncies terrestres equival a poc més de quatre quilòmetres, i per a les marines a 5.555 metres.

Lliura carnissera: Antiga unitat de pes catalana, equivalent a 3 lliures o 36 unces, és a dir, 1 200 grams.

Marc: Unitat de pes antiga que equivalia a vuit unces.

Mesuró: Mesura de grans equivalent a la vintiquatrena part d'una quartera, o a dos picotins

Mitgera: 1. Mesura de grans que s'usava antigament i equivalia a dues quarteres.

                 2. A Montblanc , mesura de calç, equivalent a dotze arroves.

                 3.  A Andorra, mesura de vi equivalent a vuit porrons,  o a sis porrons en el Pont de Suert.

Moltó: Destre, mesura agrària mallorquina. A la Gramàtica del Caminant XII, ens referim a moltó com a mascle de l'ovella castrat.

Petit:  A Santa Coloma de Farners, equivalia a ¼ de litre de llet

Picotí: Mesura catalana per a grans, equivalent a la meitat d'un cóp o d'un mesuró i a una quaranta-vuitena part de la quartera. En el sistema mètric decimal, les equivalències del picotí varien segons les comarques: a Barcelona, 1'448292 litres. Per altra banda, el picotí de sembradura barceloní equival a 76'507822 metres quadrats.

Polzada: Mida fundada en l'amplària del dit polze, equivalent a la dotzena part d'un peu o a 23 mm.

Pórca:  A Falset, Tremp, Solsona, Balaguer, Lleida i Gandesa entre d’altres municipis, mesura agrària equivalent a la dotzena part del jornal. A la Gramàtica del Caminant XVI, ens referim a pórca, com cadascuna de les porcions de terra en que queda subdividit un camp per sembrar.

Punyera:  Mesura pirinenca per a grans, de valor variable segons les diferents comarques. Al Pallars Sobirà la punyera és la vint-i-quatrena part del quartà, la quarta part d'una recció o d'un litre aproximadament; a la Seu d'Urgell i Andorra sembla que la punyera equival a més de tres litres; a Perpinyà equival a 1'15 litres. A la Vall d'Àneu (Pallars Sobirà) la punyera és també mesura de vi, i equival, com la d'àrids, a un quart de litre.

Quarter: Mesura de líquids, sobretot de vi, de valor variable. a Mallorca, en el segle XVIII, un quarter tenia sis quartins i mig, segons el diccionari Aguiló.; tenia quatre quartes,  i segons el Diccionari Mallorquí- Castellà ; era la 32a part d'una càrrega.

Quarterà: A Eivissa, La quarta part d'un almud.

Quarterada: Mesura agrària equivalent a 71'031 àrees; consta de 400 destres quadrats, es divideix en quatre quartons, i el quartó en quatre horts.

Quarteró:  1. La quarta part d'una arrova, equivalent a sis lliures i mitja, és a dir 2,600 Kgs.

                    2. Mesura de grans, variable segons les comarques, amb oscil·lació entre un litre i un litre i mig; a Barcelona era la quarta part del quartà, i equivalia a 1'4484 litres.

                    3. Mesura de líquids que a Besalú era la quarta part d'un quarter, o sia, la 128a part de la càrrega, 0,94 litres i per tant equivalia a un porró.

Salma: Mesura de capacitat que equivalia a quatre quarteres de Barcelona, aproximadament  278 litres.

Terça: Unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura .

Vara: Mesura longitudinal que a Lleida i Tarragona equival a 771 mm., a Castelló i València equival a 906 mm., i a Xàtiva i Alacant equival a 912 mm.

Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de l’edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll. Per altra banda, l’aportació de petit i la seva definició ha estat facilitada per en Josep Casadellà i Turón.

Properament, us presentarem una ruta de fonts entre Viladrau i el coll de Bordoriol.

CAMINS DE VALLROMANES XX. TRINXACAMES 2014. EL RECORREGUT CURT. L'ITINERARI.

Malgrat, ja ha passat mig any de la última edició de la Trinxacames, avui us presentem el recorregut curt i properament farem la descripció del recorregut llarg.

El recorregut curt de la Trinxacames 2014 té una distància de 10,3 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 300 metres. Malgrat haver-hi trams per on s’ha passat en altres caminades, avui us presentem un tram central inèdit de 3,5 quilòmetres. Les característiques del terreny, la distància i els desnivells fa que esdevingui una excursió molt recomanable per nens i nenes a partir de 5 anys.

 Per fer aquesta caminada cal portar calçat còmode apte per la muntanya i aigua i evidentment evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.

L’ITINERARI .

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra  i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres  deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec.

0,250Qm. 1,175Qm.  Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes)

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles creuem el carrer, ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obviem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,075Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,095Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,145Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,345Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,425Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 3,125Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,475Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,250Qm. 3,725Qm. Pista (Can Maimó-Creu d’en Bouquet). Girem a l’esquerra.

0,530Qm. 4,255Qm. Trobem a la dreta un corriol ascendent i nosaltres el seguim.

0,500Qm. 4,755Qm. Corriol que ens creua. Continuem pujant a la dreta.

0,575Qm. 5,330Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 5,555Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i comencem a baixar.

1,750Qm. 7,305Qm. Arribem a la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Bouquet a l’alçada del pitch and put. Girem a la dreta. Uns metres més endavant, tot just quan deixem la masia de Can Maimó a l’esquerra, la pista es torna asfaltada.

0,475Qm. 7,780Qm.  Girem a l’esquerra. Els primers metres encara estan asfaltats, però de seguida creuem un cadenat i anem a parar a un descampat. El nostre camí s’endinsa en el bosc passat un camp que deixem a la dreta.

 

0,150Qm. 7,930Qm. Deixem a l’esquerra un corriol que baixaria cap a la pista de Can Maimó. Nosaltres girem a la dreta en sentit ascendent.

0,320Qm. 8,250Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel camí que mica a mica va perdent alçada.

0,650Qm. 8,900Qm. En un revolt tancat, trobem a l’esquerra un corriol que es va enfilant. Nosaltres el seguim.

0,250Qm. 9,150Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta i 30 metres més endavant girem a l’esquerra i baixem pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 9,300Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i continuem per un corriol que en els primers metres va paral.lel al carrer Joan Miró.

0,425Qm. 9,725Qm. Tot passant per darrera l’escola arribem al carril bici. Continuem recte.

0,190Qm. 9,915Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 10,215Qm. Rambla de Vallromanes, cantonada Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,315Qm. Pista poliesportiva coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

 

La setmana vinent presentarem una nova gramàtica del caminant.