LA VERITABLE FONT DEL SENGLAR DE TEIÀ

La Font del Senglar

Avui toca una fe d'errates i malgrat no sigui fàcil, intentarem aclarir com es diuen algunes fonts de Teià.
Tot va començar ara farà tres anys quan el desembre del 2008, vaig fer una entrada sobre Les Fonts de Teià on presentava un itinerari de 7 quilòmetres en el transcurs del qual visitàvem 6 fonts. Fins aquí cap problema.

Tot es va començar a complicar el marçde 2010, quan el Parc de la Serralada Litoral, va editar un tríptic sobre La Ruta del Vedat (SL C-111) i on en el mapa del tríptic hi figurava la Font del Senglar, però hi mancava la descripció per arribar-hi.

Segons vaig interpretar per la situació de la font en el mapa, vaig creure que es tractava de la font que jo anomenva Font del Gripau, (ja és normal que algunes fonts s'anomenin de dues o tres maneres diferents), però un any i mig després per fi avui us parlaré de la veritable Font del Senglar de Teià.

Malgrat tot, aquest no és un cas tancat, perquè ara resulta que les senyals del Parc anomenen a la Font del Sagrat Cor, Font de les Perdius i llavors quin nom cal donar-li a la font que coneixem com Font de les Perdius i que està 350 metres més amunt. Si algú té la resposta us agraïria que m'ho féssiu saber. Però anem a pams i avui cal parlar de la Font del Senglar.

Per arribar a la font us presentarem dues opcions.

1.  Sortint de dalt de la riera de Teià, allà on s'acaba l'asfalt, hem de seguir les indicacions per arribar al Sagrat Cor i el Refugi del Vedat (SL C-111). De dalt de la riera a la Font del Senglar nomès hi ha uns 500 metres.

2. Agafem l'itinerari publicat el desembre de 2008 "Les Fonts del Teià" i comencem la variant d'avui en el punt que diu "Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent, baixaríem a Teià" i en aquest punt nosaltres obvíem les indicacions que ens marca el recorregut del 2008 i baixem per la pista. 
Sis-cents metres més avall arribem a la Font del Senglar.

Font del Senglar. Sempre raja. El frontal és de llamborda i el boc per on surt l'aigua, representa el cap d'un senglar. Hi ha dues piques, la primera és una teula i la de sota està feta de pedra. A continuació es forma un bassal, simulant un petit safareig  de 1'5 metres x 0,80 metres. L'entorn està molt naturalitzat i hi ha un predomini d'alzines. Per acabar al costat de la font hi ha un parell de bancs.
Tanmateix, tot just a sota, en una feixeta hi ha dues taules amb quatre bancs on hi caben 25 o 30 persones. Sens dubte és un bon lloc per esmorzar-hi si fem una excursió per Teià.
Aquest indret es va recuperar l'any 2009 per l'ADF de Teià. 

Per continuar cap a Teià, seguim baixant per la pista. Cent-cinquanta metres més enllà sortim a una pista més ampla. Seguim avall, tot passant pel costat d'uns eucaliptus que ens queden a mà esquerra. Tres-cents metres més avall, ja som a la riera de Teià i ja només ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos al Mercat Municipal de Teià inici i final de l'itinerari "Les fonts de Teià".

La setmana vinent anirem d'excursió al Montnegre.

Les fonts de Teià

Font del Ajupits II

Entre altres moltes coses, avui visitarem sis fonts d'aquest terme municipal. L'excursió que proposem és recomanable fer-la a la tardor o a l'hivern, tanmateix gran part de l'excursió la farem pel vessant de llevant, per tant és una sortida molt solana. A més a més, en el primer tram haurem de superar 300 metres de desnivell en tan sols 2,5 quilòmetres, per tant això equival a una pendent mitjà del 12%.

La distància total de l'excursió és de 7 quilòmetres.

Començarem la nostra excursió al petit mercat municipal de Teià, situat al passeig de la Riera, cinquanta metres més avall girem a l'esquerra pel torrent del doctor Barrera. Anem pujant mica a mica uns 200 metres fins que trobem a la dreta el camí que puja al cementiri on hi arribarem desprès d'uns altres 300 metres.

Deixem el cementiri a la dreta i agafem la pista que puja, uns metres mès enllà girem bruscament a l'esquerra i seguim pujant. Desprès d'uns cinc-cents metres de forta ascensió per pista arribem a la Font del Pericó d'en Canal.

Aquesta font sempre l'he vist rajar. Sens dubte és un bon lloc per fer un mos i un respir abans de seguir pujant.

Seguim pujant quatre-cents metres per la pista fins que arribem a un corriol que marxa a l'esquerra i que ens durà fins el Refugi de la Ferreria del Vedat. Cal anar en compte perquè hi ha algun tram que rellisca una mica. Quan som a sobre el refugi hi haurem de baixar per unes escales.

El Refugi de la Ferreria del Vedat, és l'antiga ferreria on es reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la roca que es convertia en llambordes per pavimentar els carrers de Barcelona.

Per esmorzar dins el refugi cal demanar les claus a la policia local de Teià.

Contínuem per un corriol descendent que surt davant del refugi i que ens portarà fins el Sagrat Cor. Cinquanta metres més avall ens creua un altre corriol, si seguim a la dreta arribarem a la base del Sagrat Cor, si girem a l'esquerra a deu metres trobarem la Font del Sagrat Cor.

Font de les Perdius. Malgrat que ara no raja, el novembre del 2005 rajava. Crida l'atenció el boc inspirat en el bestiari de la Patum.

El Sagrat Cor, aquest imatge del 1956, mira directament a l'esglèsia de Sant Martí de Teià i el mès insòlit és que fou erigida en motiu d'una picabaralla entre la propietària de la finca i el rector de la parròquia del poble.

Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent baixaríem a Teià, nosaltres la seguirem a la dreta en sentit ascendent, obviant les dues pistes que ens arribem, primer una per l'esquerra i més endavant una per la dreta.

Quan portem uns 250 metres pujant desprès d'una corva molt tancada a la dreta trobem un corriol a l'esquerra, tot seguint-lo desprès d'uns cinquanta metres trobarem la Font del Gripau i uns metres mès enllà la Font del Torrent.

Font dels Ajupits II. Aquest nom és de collita pròpia, tanmateix aquesta font no l'he trobat referènciada ni a cap mapa ni a cap llibre. Malgrat tot, és una font que sempre l'he vist rajar i a mí aquest és un racó que m'agrada especialment.

Font dels Ajupits I. A principis de desembre goteja. Per la seva situació mig amagada, de ben segur és un bon abeurador pels animalons que viuen per aquests voltants.

Tornem a la pista per la qual veníem i seguim pujant. Cent metres més endavant a la dreta del camí, trobem la Font de les Perdius.

Font del Vedat. Malgrat que ara no raja, el novembre de 2005 també rajava. La situació d'aquesta font si més no és estranya, de cara a la muntanya i d'esquena a Barcelona.

Seguim pujant per la pista, tot passant pel costat d'un mirador, tres cents metres més amunt arribarem al Mirador de la Cornisa el punt més alt de la sortida d'avui.

Des d'aquí tenim una fantàstica vista del Barcelonès, així com de part del Maresme i el Vallès.

En dies molt clars inclús podrem distingir els carrers de l'Eixample.

Ara seguim per la pista descendent fins el Coll de Can Gurgui, cal anar en compte sobretot els caps de setmana, tanmateix per aquí poden baixar bicicletes i motos a gran velocitat.

Si ens fixem, veurem que una mica abans d'arribar a mitja baixada trobarem a la dreta en un revolt una font, és la font del Botxer, sempre raja i és fàcil trobar algun caminador, ciclista o ca remullant-se abans de continuar pujant.

Desprès d'un quilòmetre de baixada arribem al Coll de Can Gurgui, uns metres abans a la dreta trobem un corriol que tot seguint el GR-92 ens pujaria a Sant Mateu. Nosaltres arribarem al coll i agafarem la primera pista que trobem a mà esquerra que ens ha de dur fins a Teià.

Aquest és un punt de confluència amb la sortida de maig de 2008 "3a Passejada pels voltants de Vallromanes"

Si volguéssim acabar l'excursió a Vallromanes, ja en el coll, nosaltres hauríem d'agafar la pista de la dreta i en l'esmentada sortida del mes de maig tenim descrita aquesta tornada.

Quan ja hem baixat uns 800 metres arribem a una altra pista i girem a l'esquerra. Cinc-cents metres més endavant tornem a trobar una cruïlla que coincideix amb les primeres cases de Teià, nosaltres continuem baixant.

Tres-cents metres més enllà obvíem un camí que marxa a la dreta, nosaltres contínuem davallant quatre cents metres més fins arribar al carrer Masnou.

Arribem al Torrent d'Eroles desprès d'uns altres quatre cents metres, en aquests moments ja podem dir que som a la riera de Teià i ja nomès ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos el Mercat Municipal i acabar la sortida d'avui.