martes 29 de diciembre de 2009

El nen de la plaça Ballot

La Font Picant d'Argentona

Fa mesos vaig parlar del Puigcastellar i Josep María de Sagarra i avui em fa molta il.lusió parlar d'un dels meus escriptors preferits, amb el qual em sento molt identificat i sobretot he passat molt bones estones llegint els seus A peu per...

Parlar del nen de la Plaça Ballot és parlar de Josep Maria Espinàs. I parlar d'Espinàs i la plaça Ballot és parlar d'Argentona. Aquest Nadal he devorat aquest llibre de molt fàcil lectura.

L'avi Massip, el pare de la seva mare hi tenia una casa i fins que va començar la guerra cívil, la família de l'escriptor hi estiuejaven cada any.

De fet en "El nen de la Plaça Ballot" ens descriu tota la seva infantesa, per tant no espereu un retrat exhaustiu sobre l'Argentona dels anys 30 però sí que en deixa alguna referència.

"A la plaça hi havia llagostes i al bosc, a vegades, espiadimonis. Era un bosquet gens selvàtic, a la vora del camí que duia a la font del Ferro, just a tocar les últimes torres d'estiueig. (Amb el temps, noves cases s'hi han ficat i se l'han repartit). Jo hi anava amb la meva mare, quan el sol començava a baixar, i ella hi feia mitja i jo no sé què hi feia. Però nen de pis com era, segur que no m'aventurava gaire enllà.

Per altra banda a Escrits sobre Catalunya que inclou "Festes majors" ens parla sobre la tradició de la Font Picant.

"Argentona és una vila d'aigües i de fonts. Els meus primers records giren al voltant d'un vas d'aigua i una bossa d'anisos a la font Picant. La immensa majoria d'estiuejants d'Argentona no havien triat l'indret -quan jo era petit, almenys- per a fer una sistemàtica "cura d'aigües"; els senyors, un cop havíen fet el viatge en tren fins a Mataró i el viatge de Mataró a Argentona en tramvia, el que desitjaven era llegir el diari en un lloc discret del jardí, sense ser vistos pels veïns i arriscar-se així a treure's l'americana.

Aquest blog ja té gairebè 2 anys i és la primera vegada que parlo d'Argentona, malgrat ser un municipi amb més de 200 fonts. Això té una raó de ser, hi ha un grup d'Amics de les Fonts que en té cura, fet que no passa a cap altre municipi de la serralada i per tant considerava més urgent parlar d'aquestes altres fonts.

Però pel proper 2010 buscaré un espai per parlar del Castell de Burriac i d'unes quantes fonts i en honor a l'escriptor l'anomenarè "La Ruta Espinàs".

Bona sortida i entrada d'any i el mes de gener ens retrobarem "A peu per Alella"


domingo 20 de diciembre de 2009

Record de fred a la Serralada Litoral

Cap de setmana d'intens fred a la Serralada, segurament el cap de setmana més fred del que portem de segle. Avui a les 7 del matí hi havia -6'3 graus a l'estacio meteorològica de Can Maymó a Vilanova del Vallès.
Si sortiu a caminar aquest dies és recomanable fer-ho per la vessant de marina on la temperatura és una mica més "suau".
Tanmateix, aquest matí ens hem congelat amb uns companys pels voltants de la Font Freda.
Per consultar temperatures, precipitació, vent... a les nostres muntanyes, us recomano lanostrameteo.com/vallromanes.
Bon Nadal.

domingo 13 de diciembre de 2009

La Deu del Joncar

La Deu del Joncar


L'excursió d'avui és una variant a l'última excursió que vam fer des del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. Tanmateix, el punt d'inici i final de l'excursió és el mateix que l'esmentada sortida.


L'itinerari d'avui té una llargada de 3.300 metres i un desnivell positiu de 100 metres. Es pot fer durant tot l'any, tanmateix cal evitar les hores més caluroses de l'estiu. Tota l'excursió transcorrerà pel terme municipal de Santa Coloma i a diferència de l'anterior sortida, avui sempre caminarem pel vessant de marina. En aquest sentit, bona part del recorregut serà inèdit.


Per tant, sortirem del barri de Can Franquesa, de dalt de tot de l'Avinguda Ramon Berenguer IV, on hi ha una plaça i és inici i final de les línies de bus B21 i B30.



Comencem a caminar per un camí que trobem a la dreta i que a l'entrada del mateix hi ha un panell del Parc de la Serralada de Marina i poc metres més endavant està flanquejat per pins, posteriorment el camí comença a pujar una mica. Desprès d'uns 150 metres el camí ample marxa a la dreta i nosaltres agafem un corriol a l'esquerra. Uns 30 metres més endavant enmig del torrent el camí fa un lleuger revolt a mà esquerra, nosaltres el fem i 15 metres més enllà trobem un corriol que ens travessa. Nosaltres girem a la dreta i 150 metres més endavant arribem a una cruïlla de corriols. Nosaltres obvíem el que gira a l'esquerra pronunciadament i seguim recte pel qual vením i a cinc metres davant nostre ja tenim la Deu del Joncar.






Segons l'Enciclopèdia Catalana una deu d'aigua és l'aflorament d'aigua a la superfície terrestre, originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüifera amb aquesta superfície.


Com la Deu del Joncar a tota la serralada nomès conec dues deus més, la d'en Vinardell a Vallromanes, de la qual ja vam parlar el febrer del 2008 i la deu del Coll del Porc a Òrrius.


Aquestes deus són bons abeuradors naturals pels animals que viuen pels voltants. A més a més són l'habitat de reptils i amfibis com la salamandra i la reineta.



Seguim rectes i de seguida en un revolt pronunciat a la dreta, el nostre corriol passa pel costat d'un xiprer. Cent cinquanta metres més endavant en un planell obvíem el camí que trobem a ma dreta amb un indicador amb el número 14 i nosaltres contínuem recte. Passem pel costat d'un magnífic exemplar de pi de dues branques i aquest corriol va a sortir a un camí més ample per on girem a l'esquerra i vint metres més enllà en una placeta natural tornem a girar a l'esquerra per un camí que s'enfila lleugerament. Mica a mica el camí es va fent més estret fins que es converteix en un corriol. Quan portem caminats uns 350 metres el corriol gira bruscament a l'esquerra i puja sobtadament, nosaltres el seguim.


Tres-cents cinquanta metres més enllà arribem a un camí carreter que ens travessa. En aquest punt tenim dues opcions anar ja cap a la Font de la Bota per baixar pel Torrent de les Bruixes o bé allargar una mica l'excursió tot visitant la Cova d'en Genís.


Si volem anar a la Cova d'en Genís girarem a la dreta pel camí carreter i dos-cents cinquanta metres més endavant sortirem a la pista principal i cinquanta metres més enllà trobarem a la dreta una indicació al DOLMEN NATURAL COVA D'EN GENÍS, seguint les marques de color taronja en menys de 5 minuts hi arrribarem.


El cau d'en Genís és una sepultura megalítica de l'edat de bronze tardà, que segurament coincideix en el temps amb l'arribada de les primeres migracions celtes entre els segles IV i VI abans de Crist procedents de Centre Europa que s'incorporen pacíficament i aporten a les tribus existents noves idees religioses, la pràctica de la incineració i avenços en la metalúrgia i l'agricultura gràcies a un perfeccionament en la utilització del ferro.


Per continuar la nostra excursió referem el camí, des del cau fins la pista principal a la cruïlla de camins. Per anar cap a la Font de la Bota hem d'anar en direcció el Torrent de les Bruixes.


Des d'aquí estant també podem aprofitar per visitar el poblat ibèric del Puig Castellar o l'ermita de Sant Climent que els tenim a tocar.


Ara descendim per la pista principal i a uns 550 metres a banda esquerra trobem un garrofer i unes escales que baixen a la Font de la Bota. ¡¡¡Compte de no relliscar!!!.


A l'anterior article ja vam parlar de la Font de la Bota, ara nomès afegir que d'aquesta font i del Torrent de les Bruixes hi ha una auca que diu així.


1. Aquest torrent de bon mirar té una història singular, que tot seguit hem de contar.


2. Els íbers feren un poblat al capdamunt del torrent on vivia força gent.


3. Construiren una font al ben mig de la muntanya, al peu d'on neix la canya.


4.Amb l'intercanvi comercial i la tecnología de transferència els grecs hi van deixar la seva herència.


5. Fa uns segles va ser un bosc frondós i encara que no us ho creieu per aquí corrien el senglar i la guineu.


6. Vingueren els temps de la pagesia, a la vora dels pins, les vinyes tingueren vi, tingueren pinyes


7. I tornem cap a l'aigua de la font, que per recollir-la tota, varen posar-li una bota.


8. A cavall dels temps moderns, el poble es transformà en ciutat, llenya, foc, calamitat.


9.Les bruixes decidiren prendre acció i tocaran el cor amb sa magia singular al Centre Excursionista Puig Castellar.


10. I posant mans a l'obra, quan és temps de tardor planten el bo i el millor.


11. A l'hivern la poda, la millora dels camins i el manteniment dels pins.


12. Arriba la primavera, amb la ginesta vé el brot, cal preveure i calmar el foc.


13. La font de totes les époques, quan arriba l'estiu proporciona el regadiu.


14. Un itinerari per conèixer, un desig, transmetre la cultura i una escola de natura.


15. És un lloc de voluntaris, de bruixes i bruixots on hi podeu anar-hi tots.




Des de la font baixem per unes escaletes que ens portaran fins a un corriol que ens ha de dur a la Font del Drapet. Des d'on som podem intuir la font al fons del torrent.


Si tenim algun dubte, el camí comença al costat d'una figuera, al principi el camí no és gaire fressat, però a mesura que baixem el camí millora.


Ara passem per un bosc de ribera, on podem veure exemplars d'oms, freixes, rubinies, desmais, salzes, lledoners... i si ens fixem bé i tenim una mica de sort, potser fins i tot veurem el niu d'una mallerenga blava.


De la Font de la Bota, a la Font del Drapet hi han uns 400 metres. D'aquesta font ja vam parlar aquest mes de novembre.


Ara nomès ens cal sortir a la plaça punt d'inici i final de l'excursió d'avui.














miércoles 25 de noviembre de 2009

Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina

La font de l'Alzina



Desprès de completar totes les fonts de Santa María de Martorelles, aquest mes de novembre marxem cap a Santa Coloma de Gramenet per fer la ruta més al sud que es pot fer a la Serralada de Marina. Per arribar al punt d'inici i final d'aquesta sortida podem arribar-hi amb una combinació de metro i bus. Això ens indica que estarem a tocar d'una gran urbe, fet que com veureu no farà l'excursió ni menys interessant i seguirem trobant racons de gran bellesa.

A més a més a l'excursió d'avui gaudirem d'unes grans vistes sobre el Barcelonès que s'estendrà sota els nostres peus.

La sortida la farem en la seva totalitat dins el terme de Santa Coloma de Gramenet i malgrat que centenars de milers de persones viuen a tocar d'aquest entorn, comprovarem que els boscos, els camins, les fonts... es troben en força bon estat.
El recorregut serà circular tindrà una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 325 metres.

Sortirem del barri de Can Franquesa de dalt de tot de l'Avinguda Ramon Berenguer IV, on hi ha una plaça i és inici i final de les línies de bus B-21 i B-30 i d'on surt el camí que ens pujarà pel Torrent de les Bruixes, així ho veurem en un pal indicador a peu de carrer.

Per aquest camí quan portem uns 50 metres caminant, arribem a la Font de Sant Roc o del Drapet.

Font del Drapet o Sant Roc. Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Contínuem amunt pel camí cimentat que s'enfila, pocs metres més endavant aquest camí es converteix en un corriol, i que posteriorment es bifurca i nosaltres agafarem el trencall que ens queda més a l'esquerra.

La vegetació d'aquest bosc de ribera per on ara passem, està formada per oms, freixes, rubinies, desmais, salzes, lledoners... i si ens fixem bé i tenim una mica de sort fins i tot podrem veure el niu d'alguna mallerenga blava.

Tres-cents metres més amunt arribem a un parell de figueres força grans i a una petita font que goteja. Aquesta deu, segurament és un sobrant de la Font de la Bota que la tenim deu metres sobre nostre.

Font de la Bóta. De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l'aigua. Probablement era una de les fonts d'abastament d'aigua de l'antic poblat ibèric.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida, quan passem pel costat d'uns cactus comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord.

Ja a la pista, girem a la dreta sentit ascendent i 700 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins i girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, dos-cents metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR, tot entrant al poblat ibèric del Puig Castellar, tambè conegut com a Turó del Pollo.


Poblat ibèric del Puig Castellar
Desprès d'acostar-nos al mirador i gaudir de nou amb les vistes que hi ha des d'aquí dalt, pujarem fins la part alta del poblat ibèric.
Del Puig Castellar, de tota la gent que ha passat per aquí al llarg de la història, dels laietans, de Màrius Sampere, de Llibert Carulla... cal parlant-ne amb més tranquilitat i així ho aniré fent en succesius articles. Però ja que sou aquí dalt, aprofiteu i dediqueu un quart d'hora o vint minuts a viatjar dos mil cinc-cents anys enrrera. Val la pena.


Quan abandonem el poblat ibèric, ho farem per la vessant vallès, buscant la pista que passa pel costat d'un dipòsit d'aigua descobert, que veurem perfectament des de la part alta del poblat.

Uns metres abans d'arribar a aquest dipòsit recuperem el GR-92, baixarem per un corriol, per anar a buscar la pista que passa per sota nostra. Quan arribem a aquesta pista, abandonem el GR-92, tot girant a l'esquerra en sentit lleugerament descendent. En aquests moments passem per sota el dipòsit que vèiem des de dalt. Obvíem tots els camins que ens creuen i quan portem 500 metres caminant arribem a una tanca, la creuem i seguim pel camí descendent i a la següent cantonada girem a la dreta i hem de passar per la porta d'un institut de secundària.


Ara girem a la dreta i tot seguint un PR (marques grogues i blanques) travessem un parc que s'anomena Placeta dels Llops i pocs metres més endavant el camí ens fa passar tot just per sota d'una torre elèctrica. Pocs metres enllà el camí s'estreny i es converteix en un corriol que baixa molt pronunciadament durant 350 metres, fins que arribem de nou a una pista ampla, per la qual girarem a l'esquerra i desprès de 200 metres arribarem a la Font de l'Alzina.

Font de l'Alzina. Sens dubte la font més concorreguda de Santa Coloma. Aquesta font raja tot l'any i aquest és un espai recuperat els últims anys. El boc està situat sota una bòveda de teula i l'aigua va a parar a una altra bòveda invertida. L'entorn és molt espaiós i ombrívol, per tant ideal per fer-hi fontades.
Ara hem de tornar a la Placeta dels Llops. Tenim dues opcions, la més aconsellable és desfer els últims 600 metres del camí i l'altra és seguir el corriol que puja per mig del torrent, tot just darrera la font. Aconsello nomès seguir la segona opció si anem amb nois i noies a partir de 10-12 anys, tanmateix el corriol és intermitent, hi ha trams força plens de bardisses i a més a més és molt costerut.
Ja situats a la Placeta dels Llops, anem a buscar al carrer Menorca (el carrer de l'institut) i a continuació ens dirigim cap al carrer de Formentera que està tallat al pas de tots els vehicles excepte els dels veïns. Cent metres més endavant, baixem per unes escales que ens duen al carrer de sota i girem a l'esquerra per anar a buscar 100 metres més enllà el carrer Garcilaso de la Vega i nomès dos-cents metres més endavant trobarem la Font del Drapet, punt d'inici i final de la sortida d'avui.







miércoles 11 de noviembre de 2009

Les receptes de la brolla. La melmelada de cirera d'arboç.

Cireres d'arboç

De tant en tant, a part de parlar de fonts, corriols, camins, dreceres... m'agrada parlar de la Serralada des d'una altra perspectiva, així durant el darrer any hem encetat vàries temàtiques.

Els escriptors i el Parc, la gramàtica del caminant, Nyaps... i avui vull començar un receptari amb productes que trobarem a les nostres muntanyes.

L'ingredient principal de la primera recepta fa molt temps que el tinc clar. La cirera d'arboç, tambè coneguda com cirera de pastor.

Trobar aquest fruita a la Serralada entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, a tall d'exemple dir-vos que en trobareu força pels voltants del Castell de Sant Miquel, de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Pere de Reixach.

En un blog anomenat la Maleta de Boston he trobat una recepta de melmelada de cirera d'arboç que m'ha fet el pes, i diu així.


Ingredients:


1 Kg de cireres d'arboç

75 ml. de suc de llimona

500 grs de sucre.

200ml. d'aigua mineral.


Primer netejarem les cireres d'arboç.

A continuació en un bol de vidre, barregem les cireres amb 125 grams de sucre i el suc de llimona. Ho deixem macerar 8 hores tapant-ho amb paper "film" i ho posem a la nevera.

Quan ha passat aquest temps ho posem en una cassola i afegim l'aigua.

Ho escalfem a una temperatura de 50º i ho anem removent amb una cullera de fusta, fins que veiem que s'estova i ens pugui ser fàcil passar pel tamís.

Una vegada obtinguda la polpa desprès de haver-lo passat pel tamís, la posem novament a la cassola amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant 4 minuts aproximadament fins que estigui a la textura desitjada.


El tamís que utilitzem caldrà que sigui molt fi, tanmateix el gra de la fruita és desagradable de trobar a la melmelada.


Aquest cap de setmana miraré de fer aquesta melmelada i en el proper article us parlaré d'un o altre extrem del Parc, o del Torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet o viatjarem fins Argentona per parlar de la Plaça Ballot.

miércoles 28 de octubre de 2009

Les fonts de Can Camp i Can Puig

El safareig de la Font de Can Camp

Desprès de parlar varies vegades de les fonts de Martorelles de Dalt i de Baix, avui completarem la llista de les 15 + 1 fonts d'aquests "encontorns", així que a la Sunyera, Ca, Teula, Ferro, Gurri, Mercè, Llorer, Roda, Riulas o de Baix, Racó, Can Matons, Can Santpare, Can Ros i Beu-i-Tapa , avui afegirem la Font de Can Camp i la +1, la font de Can Puig.


Començarem parlant de la +1. La Font de Can Puig és una font totalment desapareguda, però no cal ser gaire gran per recordar-la. Fins fa uns 25 anys segurament per la seva ubicació era la font més freqüentada. A pocs metres de la carretera de La Roca a Santa Coloma a l'alçada de l'actual rotonda que dona accès a Martorelles pel camp de futbol; els caps de setmana es podien fer força cues de gent que anava a omplir garrafes.

Tal vegada molt molletans tambè la freqüentàvem per la seva proximitat. Sortint de l'estació de França, nomès calia travessar el pont peatonal i el polígon de la Derbi i en un quilòmetre i mig ja hi èrem.


La Font de Can Puig era una deu arterial d'aigua subterrània, que no se sap d'on arrencava.


Per altra banda, tenim la font de Can Camp, al fons del torrent de les Licorelles, per sota del Barri de la Bòbila.

Referent a aquesta font, cal dir que generalment té un bon doll d'aigua, tant és així que fins que no va quedar establert el servei municipal d'aigües potables a domicili, la font de Can Camp va ésser la proveidora habitual de tota l'aigua d'una barriada.

L'antiguitat d'aquesta font és cosa de segles, tanmateix a la casa de Can Camp, a més de fer de pagesos tenien una rajoleria.

Era un forn d'obra terrissa i per pastar el fang, els rajolers necessitàven aigua abundant que els hi proporcionava el doll de l'aigua.

A principis dels anys 80, la font va ser restaurada i embellida gràcies a la contribució del senyor Simeó Rabassa.

Avui dia, un quart de segle més tard, malgrat l'aigua segueix sortint en abundància, l'entorn de la font i el safareig fa pena. Com es pot deixar tant un entorn com aquest, ubicat pràcticament enmig del poble? No ho entenc. Hi ha brutícia per tot arreu.

Buscant fonts a banda i banda de les Serralades Litoral i Marina he visitat prop d'una vintena de pobles, i des del meu modest entendre el poble amb els entorns naturals més deixats és Martorelles. Nomès cal baixar de Can Roda a Can Sunyer pel torrent i desprès anar a la Font de Can Camp.


Per fer aquest article he tret força informació de "Martorelles. Històrica i llegendària" de Jaume Sindreu.


Finalment, vull fer tres anotacions.

1. Hi ha algun lloc que a la Bassasa, entre la Font de la Teula i del Ferro, se la considera font, jo la deixo en la categoría de bassa.


2. Hi ha fonts que tenen varis noms, a Santa María de Martorelles, n'hi ha una que en té tres, la font de Baix, font de Can Riulas i segons en Jaume Sindreu, font del Viver.


3. I per últim, dir-vos que el mes de novembre entre d'altres coses, parlarem del Torrent de les Bruixes a Santa Coloma de Gramenet


miércoles 14 de octubre de 2009

La Trinxacadenes

La sortida de la "Trinxa"

Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i localitats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.


Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta; la bicicleta tot terreny.


Per comprovar-ho nomès cal seure al matí 10 minuts en un banc de la Rambla (sobretot els caps de setmana) i comptar la gent que passa, no crec que m'equivoqui si afirmo que passaran més ciclistes que vianants.


Aquest darrer diumenge es va portar a terme a Vallromanes la VI Trinxacadenes, és a dir la constatació que això és així.


600 ciclistes van voltar per tota la Serralada, fent un circuit curt de 15 quilòmetres o bé un circuit llarg de 34 quilòmetres i a les 9 del matí, a l'hora de la sortida, Vallromanes va augmentar la població un 27%. Segurament cap esdeveniment al poble aplega tants visitants com aquesta prova esportiva.


I perquè passa això?


Perquè tenim un entorn privilegiat i a més a més amb nomès sis edicions és una cursa amb prestigi, per la seva duresa, bellesa i bona organització.


Que sorprenguin certs indrets al forani es força normal. Costa imaginar que tan a prop de grans ciutats hom es pugui trobar qulòmetres i quilòmetres de corriols, camins, pujades, baixades, bardisses, rocallams, fonts, alzinars, pinedes...


Però sorprendre a veïns de Vallromanes que correm, caminem i anem en bicicleta un o dos cops a la setmana per aquestes muntanyes, això sí que té mèrit.


Com jo sòc molt patòs amb la bici i la Trinxacadenes és molt tècnica, en principi volia fer corrent el recorregut curt, però finalment em vaig animar i trossos caminant i d'altres corrent vaig fer el recorregut llarg. (Ara estic fet un nyap, amb mig cos contracturat). I entre d'altres coses, ho vaig fer perquè m'havien fet molt bona premsa del circuit.


I en absolut em va decebre. Per sobre de tot jo destacaria tres trams, aquell conegut com "El Vietnam" entre els voltants de la font de Sant Mateu i la pista d'accès a la Creu de Can Boquet abans d'arribar a Ca l'Escombriaire (restaurant Sant Salvador)


Per cert, en aquest tram desprès d'un revolt molt pronunciat, hi ha una mina. A quina font deu pertànyer?


El segon tram, seria el corriol que evita la pista de Can Maymó a la font Freda. I el tercer tram ja és de traca i mocador, quin tros d'ascensió a la Roca Foradada, sobretot el primers dos quilòmetres, que jo crec que menys per l'organització eren desconeguts per tothom. Gràcies per obrir aquest corriol i fent-nos xalar d'aquesta manera.


Als propers mesos miraré d'incloure aquests trams en els diferents itineraris que vagi presentant.


Definitivament, nomès em queda felicitar a l'organització per la bona feina. Jo no crec que la torni a fer corrents, aquest ha sigut el segon cop que ho he fet i té un punt de risc massa important. No tinc ganes que m'atropellin.


Això sí, els corredors de muntanya tambè podríem tenir la nostra cursa. Aquí de terreny i d'entorn ens en sobra.


Finalment, i canviant totalment de tema, tambè vull felicitar a la gent de Sant Fost de Campsentelles per l'excel.lent recull que han fet de les fonts del municipi en el número de la col.lecció Fem memòria. Gran treball d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri que ens ensenyen algunes fonts conegudes i d'altres totalment desconegudes que properament seran protagonistes al blog.