divendres, 22 de maig de 2020

LES VALLS DEL FRESER V. DE NÚRIA A LES GORGUES DE CARANÇÀ



                      Un dels ponts que creua el riu Carançà.


La travessa que us proposo avui és una de les clàssiques pel Pirineu Oriental. En aquesta travessa trobarem llacs, cims, boscos gairebé màgics, ponts tibetans i camins de vertigen.

Jo l’he feta un parell de vegades, l’última l’estiu del 2001. L’itinerari que us proposo avui és per fer-lo amb dues etapes i aquesta és una excursió que recomano fer-la entre principis de juny i finals de setembre.

En aquest periòde i amb bon temps qualsevol persona avesada a caminar per alta muntanya i anant ben equipada gaudirà molt de la travessa, a l’hivern o amb mal temps és una altra història.

L’excursió que us proposo avui té una distància de 23,2 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 1400 metres i un desnivell negatiu de 2570 metres, per tant, part de la duresa d’aquesta excursió rau en els llargs trams de baixada que hauran de suportar els nostres genolls i per això recomanem fer nit al refugi de Ras de Carança i d’aquesta manera fer més assequible l’excursió.

Si jo em plantegés fer-la aquestiu estiu hi hauria quatre coses que serien imprescindibles: les botes de muntanya, els pals, 2 litres d’aigua i cartografia de la zona.
Si us decidiu fer-la i feu nit a Ras de Carança, no oblideu fer la reserva, doncs el refugi és molt petit. Web Refugi Ras de Carança

Finalment, l’últim alicient és acostant-se a l’inici de la travessa amb el cremallera de Núria i acabar la sortida en el Train Jean. Tanmateix, mireu bé els horaris del Train Jean, doncs tenen poca freqüència i assegureu-vos que te connexió a la Tour de Carol amb el tren de RENFE que us ha de tornar a Ribes de Fresser.

L’ITINERARI

1r DIA. Núria- refugi de Ras de Carançà 1.840m. 12,7 Quilòmetres. 837 metres de desnivell positiu. 956 metres de desnivell negatiu.

Sortim de l´estació del cremallera en direcció nord-est,  en direcció contrària al Santuari. Hem d´anar a buscar un petit pont de pedra. Just abans del pont trobem un primer pal senyalitzador del GR-11. Recte surt el camí a Eina, nosaltres prenem el camí a la dreta direcció al Noucreus. Seguirem els senyals blancs i vermells del GR-11 fins al coll de Carançà.

Passat el pont creuem un pendent herbós on el camí és poc evident. Uns metres més amunt, el corriol esdevé de seguida clar. En aquesta primera part del camí caminem pel camí del Bosc, una passejada senyalitzada pels gestors de Vall de Núria i que transcorre pel vessant est de la vall.

El camí és evident i ben abalisat amb les marques del GR-11. En aquest tram solen pasturar vaques i poltres. En arribar a les Molleres, travessem el Pont de l’Escuder, de fusta, per iniciar una pendent també herbosa i de camí menys clar. Hem d´anar a buscar un pal indicador que veurem davant nostre, una mica a l’est (dreta).

Aquest pal indica una bifurcació. La vall de l´esquerra puja al coll de Noufonts. Nosaltres continuem a la dreta cap al coll de Noucreus, remuntant el torrent de les Molleres, fins al clot de Noucreus, quan el camí fa una gran revolt tancat per iniciar la pujada final fins el coll de Noucreus (2.795m).
Del coll només són 2 minuts fins al cim del pic de la Fossa del Gegant (2.808m), des d’on  tenim unes àmplies panoràmiques cap al serrat del Mig, el Puigmal i el pic de l’Infern.

Baixem en direcció est uns metres per arribar al segon i darrer coll de la jornada, el coll de Carançà (5,4km, 2.727m). En aquest punt abandonem l’abalisament. Les marques blanques i vermelles que ens han seguit fins ara, les deixem per girar al nord (esquerra) per emprendre la baixada cap al circ de Carançà i el reguitzell de llacs que anirem trobant en la baixada.

El primer llac que veurem és un petit estany a mà esquerra que és el que es troba a més alçada de tots (2.583m). A l´estiu, però, sol assecar-se completament.
Just abans no comencem a baixar cap a l’estany Blau  ens hem de permetre uns instants de relax per gaudir de les increïbles vistes que tenim sobre el pic de
 l´Infern amb l’estany Blau sota els seus peus.

El camí esdevé d´alta muntanya, menys clar que el que recorríem fins ara, però fàcil    d´anar seguint. Cal parar atenció a seguir sempre les fites que anirem trobant en tot moment fins al refugi de Ras de Carançà. Després de 15min. que deixem el coll de Carançà, arribem a l´estany Blau.

Passem per l´oest de l´estany, superem un petit coll i iniciem la baixada a l’estany Negre, força dreta també amb moments on el camí fa ziga-zagues a fi de fer més còmoda la baixada, fins arribar a l´estany Negre en uns 10 min.

El camí baixa al fons de la vall, fins anar a buscar el riu Carançà, riu que seguirem bona estona sempre per la dreta. Estem encaixonats per les parets dels grans cims de la zona, com l´Infern, o el pic del Racó Gros (2.783m) que tenim davant nostre.

Mica en mica la vall es va obrint i apareixen prats trencats per rierols que zigzaguegen els seus plans. Cal girar la vista sovint per apreciar la immensitat dels paisatges que anem deixant endarrere.

Mitja hora després de l’estany Negre, trobem una cabana de pedra que pot ser útil només en cas d´emergència. Després de passar per un altre preciós prat alpí arribem a l’estany de les Truites (o de Carançà 2.270m). L´estany de Carançà és el més gran dels llacs amb què ens trobarem. A l´estiu solen plantar-s´hi força tendes, i ben concorregut per excursionistes i pescadors.

Continuem pel camí ja força marcat. Hem de perdre més de 400m de desnivell en 4,8km fins al refugi de Ras de Carançà, tram pel qual trigarem 1h30min aproximadament. Durant aquesta baixada, cap a la cota 2150m, entrarem al bosc. 

2n DIA. Refugi Ras de Carançà – estació de Toès (Tren Groc) 11,5 Qm. 563 metres de desnivell positiu. 1.613 metres de desnivell negatiu.

Per aquest refugi hi passa el GR-10 que uneix Mantet amb Planès. Nosaltres, però, continuarem la nostra travessa en direcció nord baixant  cap a la vall de Carançà. Anirem a buscar les gorges que el riu ha excavat a la muntanya a través d’un interessant camí equipat amb passarel·les i ponts tibetans penjats sobre el riu.

A partir del refugi només ens cal seguir uns punts de color taronja que trobarem en tot el recorregut fins al final. No són evidents ni sempre es veuen, però hi són. Més endavant, a partir de la resclosa, també trobem els clàssics senyals grocs de sender de petit recorregut francès (PR).

El camí segueix baixant i endinsant-se en el bosc del vessant nord del Pirineu. És un bosc ombrívol i gairebé màgic.  Després de 20 min. (1,5km) de sortir del refugi trobem una bifurcació a l’esquerra (. És un camí que ens portaria a Toès  passant sota el vessant oriental del pic de Gallinàs evitant les gorges. Com que el que volem és precisament passar-hi, continuem recte durant 45min més, quan trobem la primera passarel·la del recorregut. Es tracta d’una passera elevada de ferro clavada a la roca. Unes escales en donen accés.

Durant els propers 30-45min anirem creuant el riu a través de noves passarel·les i ponts tibetans mentre anem baixant poc a poc. El temps que triguem dependrà molt de la gent que trobem. Sovint haurem de passar les passares d´un a un, fet que segons 
l´afluència de gent en aquest tram de la travessa, faci endarrerir-nos una mica.

Al quilòmetre 19,7  arribem a una petita resclosa. Aquí tenim dues opcions a l’hora de baixar fins a Toès.  Creuant la resclosa a la dreta baixa el camí més utilitzat de baixada, el que passa pel roc de Madriu pel vessant est del riu. Nosaltres, però, seguirem recte (esquerra) de la resclosa per anar a agafar el camí conegut com el de la Cornisa. És un camí tallat a la roca i penjat al buit sobre el riu. Té un passamà al vessant de la muntanya per a agafar-s’hi, però cap tipus de barana sobre l’estimbat. És un camí ample i fàcil on les persones amb vertigen ho passaran malament, tot i que el camí és espectacular, amb excel·lents vistes sobres les gorges.

Són 1.300 metres (25 min) de camí tallat a la roca fins una cruïlla a la dreta  (pal indicador) on abandonarem el sender de la cornisa per iniciar una forta baixada que ens portarà de nou al fons de vall, des d’on en poc més de 10 min.  arribarem a un pàrquing només per a autocaravanes. L’ hem de creuar per anar a buscar l’estació del tren groc de Toès-Carançà.

La descripció de l’itinerari l’he extret de la web Senderisme en tren

Ben aviat, parlarem de fonts del Pla de l’Estany.




dijous, 14 de maig de 2020

DEL TORRENT DE CAN GURGUI XIC AL SOT DE CAN VILÓ



               La miranda prop de Can Viló

Avui una proposta pels confinats a Vallromanes i per tots aquells que a mida que anem superant fases podeu tornar-vos a acostar per aquestes contrades.

La sortida d’avui és perfecte per fer amb nens a partir de 7 o 8 anys, doncs l’itinerari no arriba als 7 quilòmetres amb un desnivell positiu de tan sols 150 metres. Només us caldrà agafar aigua, galetes i ganyips.

Avui passarem per tres trams de corriols que valen molt la pena. Alguns d’aquests corriols s’han reobert els últims anys i tant de bo que aguantin molt temps amb el bon estat de conservació que tenen ara mateix.

Per altra banda, per aquells que feu curses de muntanya, el corriol del torrent de Can Gurguí Xic us ofereix 1.100 metres molt explosius on en poc més d’un quilòmetre fareu gairebé tot el desnivell positiu de la sortida d’avui.

Vosaltres decidiu si feu matinal amb els nens, correu i sueu la cansalada o feu passejada de capvespre.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i enfilem a l’esquerra riera amunt.

1,450Qm. 1,450Qm. Deixem la pista principal i continuem a la dreta per un camí on hi ha un senyal pels vehicles de vial sense sortida.

0,125Qm. 1,575Qm. Continuem recte per una pista que s’enfila lleugerament.

0,075Qm. 1,650Qm. Tanca de pas privat. Can Gurguí Xic. Nosaltres continuem pel corriol que trobem a l’esquerra de la tanca.

0,100Qm. 1,750Qm. Obviem els camins que menen a banda i banda i continuem recte pel camí que puja sobtadament.

0,250Qm. 2,000Qm. Arribem a un camí que creua just davant nostre, al costat d’un pal de telèfon. Nosaltres continuem a l’esquerra pel camí que en els primers metres planeja.

0,150Qm. 2,150Qm. Tornem a estar al recte de la línea telefònica. Seguim recte pel camí que planeja.

0,400Qm. 2,550Qm. Obviem un corriol que trobem a l’esquerra. Nosaltres continuem amunt per aquest camí més ample.

0,160Qm. 2,710Qm. Pista. Coll de Can Gurgui. Continuem a l’esquerra per pista cap a la font.

0,600Qm. 3,310Qm.  Font de Can Gurgui. Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons.

Nosaltres continuem recte, en sentit lleugerament ascendent, obviant a l’esquerra la pista que baixa cap a Vallromanes.

0,375Qm. 3,685Qm. Obviem un camí carreter que trobem a l’esquerra i continuem recte per la pista.

0,170Qm. 3,855Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que baixa entre pins.

0,090Qm. 3,945Qm. Obviem el corriol que baixa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,080Qm. 4,025Qm. Continuem pel corriol que marxa a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,275Qm. 4,300Qm. Desemboquem en un camí carreter que ens creua. Nosaltres continuem a la dreta.

0,100Qm. 4,400Qm. Enllacem a l’esquerra amb una pista que ens creua.

0,115Qm. 4,515Qm. Abans de començar la baixada, seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,250Qm. 4,765Qm. A l’esquerra, una mica enfilada trobem una miranda. Una miranda és una caseta a dues aigües enmig de la muntanya on els homes que treballaven el camp hi guardaven les eines i es resguardaven quan feia mal temps.  Aquest bosc que ara trepitgem abans era terra de vinya i oliveres.

Després de visitar la miranda, continuem avall pel camí pel qual veníem, enfilant cap a Vallromanes i obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,600Qm. 5,365Qm. Cruïlla de corriols. Continuem avall fins la pista que tenim sota nostre.

0,040Qm. 5,405Qm. Pista de Vallromanes a la font de Can Gurgui. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

1,350Qm. 6,755Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent tornarem a caminar per les Valls del Freser. Anirem de Núria a les Gorgues de Carançà.







dijous, 7 de maig de 2020

LES VALLS DEL FRESER IV. GRAMÀTICA DEL CAMINANT. LXII. PARAULES DEL FRESER.


                                                Esterregallers



L’origen d’aquesta gramática del caminant és la novel.la de la Núria Esponella “La filla de la neu”, malgrat no hem trobat la quantitat de lèxic que podiem trobar en un llibre d’en Ramon Solsona o en els estudis sobre la llengua d’en Joan Coromines, si que hem trobat una vintena de paraules que han sigut la llavor per el.laborar aquestes Paraules del Freser.

Els 25 mots i expressions d’avui són els següents,

A l’ensec: Sobtosament, de cop i volta.

Anar a redallar: Anar a festejar.

Anar fent com el Met de Ribes:  Resposta usada, a manera de fugida d’estudi, per contestar als qui pregunten «Què fas?», «Què fem?» o «Com va?», quan les coses no van gaire bé o van francament malament.

Basaroca: Persona molt encantada.

Bufaforats:  Home excessivament curiós i remenós, que per tot es fica i en tot vol pendre part.

Calcigar: Trepitjar.

Canamillana: Cuinat de patates i cols d’hivern, tot ben esclafat i amanit amb rostillons i suc de cansalada.

Carrutxes: Caminadors.

Clavillar: Turmell.

Enxerinat: Quan s’està de gresca.

Enxerolinat: Quan s’està de gresca però es va una mica begut.

Esterregallers: Tartera.

Fumer tot en doina: Deixar-ho tot cap per avall. Desendreçat.

Deixatar: Fer disgregar i mesclar un sòlid amb un líquid.

Mesuró: Poca-solta.

Restinyera: Renglera.

Rosta: Cansalada.

Rufa: Nuvolada d’aspecte molt voluminós, indicadora de tempestat de vent propera.

Ser cosó o cosona: Un nen o nena que vol que l’amanyaguin.

Temperi: Avalot de crits de diverses persones irritades.

Terregall: Munt de pedres menudes, de runes, d’escòries…

Tito calent: Una ferideta.

Trebinella: Barrina. Eina per fer forats, especialment a la fusta.

Trossar: Arramangar.

Xarbascat: Xivarri, grans crits i soroll de festa.

Per el.laborar aquesta entrada al marge de les paraules trobades a la Filla de la Neu, he fet recerca a la secció “Paraules en Ruta” del programa Divendres de TV3 i per trobar les definicions he fet servir l’ edició electrònica del diccionari català-valencià balear i la pàgina web Rodamots

Molt aviat, 24 excursions per la Regió Sanitària Metropolitana Nord.

dimecres, 29 d’abril de 2020

LES VALLS DEL FRESER III. L'OLLA DE NÚRIA.




Avui us presento una proposta que tant de bo pogueu fer aquest estiu, una vegada s’hagi acabat el confinament i s’ens permeti anar a la muntanya en grup, utilitzar transport públic per activitats d’oci, moure’ns sense restriccions…
Això sí, de cap manera aquesta pot ser una primera sortida, doncs físicament és molt exigent i abans, després d’aquesta aturada ens caldrà fer una mica de “pretemporada” fent recorreguts més curts i sense tant desnivell.

Per altra banda, avui us presentem l’Olla de Núria per fer en una jornada, però cadascú ha de ser conscient de la seva capacitat física i en aquest sentit, al marge de fer-la de manera integral, la podem fer per etapes, en aquest sentit el coll de Finestrelles, el coll d’Eina, el coll de Noufonts i el coll de Noucreus ens possibiliten escapatòries cap a Núria.

Evidentment, recomanem sortir ben aviat. En aquest sentit, una bona opció és fer nit a Núria. Pel meu parer pujar amb el primer cremallera que arriba a Núria entre les 8:00 i les 8:30h ja és anar un pél tard. Jo mai em plantejaria fer-la si pel davant no tinc dotze hores de claror.

No cal dir que aquesta és una sortida per fer entre juny i setembre. Jo recomanaria portar un parell de litres d’aigua per persona, menjar equivalent a un parell d’àpats, cartografia de la zona, crema solar, un paravent, roba d’abric lleugera i mai sortir sense tenir la clara la predicció del temps.

L’Olla de Núria és una travessa circular d'una mica més de 19 km i amb 1.800 metres de desnivell positiu que té per objectiu recórrer tota la carena de muntanyes superiors a 2.700 m. que envolten el Santuari de Núria.

Tot i ser tota una clàssica de l’excursionisme català, no hi ha un consens clar sobre quina és la ruta a seguir. Si es busca bibliografia trobarem que hi ha tantes variacions com excursionistes que la emprenen. Tot i que sembla clar que el punt de sortida és el Santuari de Núria, hi ha, però, opcions que prenen com a inici la collada de Fontalba, un coll situat per sobre els 2.000 m  accessible en cotxe privat des de Queralbs i que per tant permet estalviar-se d’agafar el cremallera fins a Núria.

Si sortim de Fontalba, a la tornada, des de Núria, hem d’afegir-li una hora de camí.

Els tretze cims que farem avui són els següents,

1.      Puigmal. 2.909 metres.
2.      Pic o Puigmal del Segre. 2.843 metres.
3.      Pic de Finestrelles. 2.826 metres.
4.      Pic de Núria 2.790 metres.
5.      Pic d’Eina. 2.779 metres.
6.      Pic de Noufonts. 2861 metres.
7.      Pic de Noucreus. 2800 metres.
8.      Pic de la Fossa del Gegant 2808 metres.
9.      Cim Alt de les Arques 2791 metres.
10.  Cim de Rocs Blancs. 2784 metres.
11.  Pic de Fontnegra. 2728 metres.
12.  Pic de la Pala. 2475 metres.
13.  Pic de l’Àliga. 2422 metres.

 De Núria 1.964 m al 
 Puigmal 2.909 m 
§  Distància:  4,7 km
§  Desnivell acumulat: +930 m


Sortim de l’estació i envoltem el Santuari per anar a agafar el camí que puja al Puigmal que es troba a ponent tot pujant a través del bosc de Sant Gil entre pins negres i nerets. A mitja pujada creuem el Camí del Canal. El camí és clar i fressat, pujant pel vessant de llevant del cim de l’Ortigar fins assolir el Collet Verd a través d’unes marrades finals.

Planegem una estona, que s’agraeix després de la rosta pujada fins al coll. Anem gaudint de les bones panoràmiques que tenim d’aquest punt mentre anem cap a llevant en direcció al torrent, al Forat de l’Embut. Uns metres després de creuar-lo veiem un camí a la dreta que se’ns uneix a l’opció de pujada al Puigmal que passa per la zona d’acampada i el torrent de Finestrelles.

El camí s’enfila ara pel nord del cim de l’Ortigar en llaçades per anar a buscar la Coma de l’Embut, uns lloms herbosos sense tant de pendent que ens condueixen a Fontalba, a la part final del torrent de l’Embut.

Arribem al fons de la vall de la Coma de l’Embut. Aquí trobem la Font Alta, darrer punt d’aigua que trobarem durant molta estona. El corriol gira vers el sud per emprendre la part més dreta i dura del recorregut. Deixem a la nostra esquena el pluviòmetre i pugem fent llaçades que ens conduiran amb prou esforç fins el cim del Puigmal.


Del Puigmal 2.909 m al coll de Finestrelles 2.604 m 
§  Distància:  3,4 km
§  Desnivell acumulat: +160 m / -435 m

El Puigmal és un cim arrodonit i de fàcil accés per tots els seus vessants. Som al capdamunt d’un cim mític, que com diu la dita,  tot excursionista hauria de trepitjar-lo un cop a la seva vida si vol considerar-se un muntanyenc.  El Puigmal, que a l’Alta Cerdanya es coneix com el Puigmal d’Er, és el cim més alt de la Vall de Núria i el tercer de tots els Pirineus Orientals després del Carlit (2.921m) i el Puigpedrós (2.915m).


Del cim del Puigmal cal prendre un sender en direcció nord fitat amb marques de color groc de sender francès. Es baixa pel vessant nord del Puigmal entre rocam fins a traspassar un coll que alguns mapes anomenen Collada d’Er 2.767 m.


La carena gira a nord-est.  Creuem una segona collada abans d’arribar al Puigmal de Segre 2.843 m, des d’on es tenen bones vistes del Puigmal. Davant nostre podrem veure el sender enfilar-se pel vessant sud de la carena flanquejant sota el Puig del Coll de Finestrelles. La primera gran baixada de la jornada (-240 m) ens portarà fins al coll de Finestrelles per un terreny ampli i força còmode amb excel·lents panoràmiques sobre la resta de la travessa.

Del coll de Finestrelles 2.604 m al pic de Finestrelles 2.826 m
§  Distància:  1,2 km
§  Desnivell acumulat: +200 m

El coll de Finestrelles és un dels principals passos que uneix Núria amb les comarques nord-catalanes. És el més baix de tota la carena que ressegueix l’olla, fet que explica que hagi estat un pas important de comunicació entre Catalunya i les comarques nord-catalanes. Per aquí travessa l’important camí de romiatge que unia la població d’Er amb Núria passant pel coll de Sagalera i les fonts del Segre.

Davant nostre tenim la mola del Pic de Finestrelles 2.826 metres i com el camí en costeruda pujada arriba fins el cim.


Del pic de Finestrelles 2.826 m al pic d’Eina 2.789 m
§  Distància:  2,4 km
§  Desnivell acumulat: +135 m / -200  m

El pic de Finestrelles és un dels gegants de Núria, quarta cota més alta de l’Olla.

La carena s’eixampla, traspassant sense pena ni glòria els cim del pic de Núria abans de baixar al coll d’Eina, ampla i extensa collada.

Per pujar al Pic d’Eina (2.789 m), cal prendre un trencall que s’enfila seguint el fil de la carena a fi d’assolir-lo.
Del pic d’Eina 2.789 m al pic de Noufonts 2.861m.
§  Distància:  1,1 km
§  Desnivell acumulat: +150 m / -70 m

No té perdua. Hem de seguir el camí carener fins el pic de Noufonts.

Del pic de Noufonts 2.861 m al pic de Noucreus 2.800 m.
§  Distància:  1,7 km
§  Desnivell acumulat: +160 m / -210 m

El pic de Noufonts 2.861 m està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. És el segon més alt de l’Olla de Núria, i el quart (després del Puigmal, Bastiments i Infern) del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.

Amb el de Finestrelles, el coll de Noufonts és l’altre gran pas que creua les muntanyes de Núria. El gran Pla de Noufonts domina el vessant nord abans que la vall de la Valleta iniciï el seu descens cap a Fontpedrosa. Al coll trobarem la barraca de Noufonts, un refugi lliure de pedra seca en bon estat, útil en casos d’emergència (sense aigua).
Seguim el camí és molt fressat.


Del Noucreus 2.800 m al pic de la Fossa del Gegant 2.808 m
§  Distància:  0,6 km
§  Desnivell acumulat: +50 m / -20 m

El “Noucreus 2.800 m” és un altre d’aquells cims on les topografies no són coincidents entre diferents mapes. L’ICGC català i l’IGN espanyol situen aquest cim en una primera cota de 2.798,4 m (utm 31T 432569 4696534). Els mapes Alpina en un punt superior, cota 2.800,6 m, situat 340 m al nord-est de l’anterior (31T 432882 4696676). Per acabar-ho d’enredar, els mapes IGN francesos i els IGN espanyols anomenen a aquest darrer cim Pic de la Fossa del Gegant (enlloc de Noucreus) i que els mapes catalans (ICGC i Alpina) situen més a llevant.

La sensació que es té sobre el terreny és que la cota 2.798,4 m és irrellevant, que li manca entitat per ser considerat un cim. Però si prenem com a bona la diferència de 10 metres de preeminència mínima entre cims, tal com es fa en la llista dels 3000, veiem sobre el mapa (no comprovat sobre el terreny amb GPS) que el cim està separat de la cota 2.800,6 (“Noucreus”) per un coll d’alçada 2.790,5. Com que supera els 10 m de preeminència entre cotes, podríem considerar aquest punt com un cim real. Ara bé, si és el Noucreus o algun altre cim sense nom, no ho podem assegurar.

On no hi ha dubte és al coll de Noucreus, clarament distingible per les creus de ferro clavades en aquest punt,  en record a uns excursionistes morts en una travessa de muntanya, fa molts d´anys.

De la collada, ens podem acostar fins a un petit turonet davant nostre, és el Pic de la Fossa del Gegant.


Del pic de la Fossa del Gegant 2.808 m al 
pic de Fontnegra 2.727 m
§  Distància:  2 km
§  Desnivell acumulat: +90 m / -215 m

Retornem al coll de Noucreus. El tram que tanca l’Olla fins a Núria encara compren sis cims més a assolir, tot i que només la pujada al Puig de Fontnegra ens suposarà un esforç final extra. Caminem sobre el Serrat del Mig, potser el tram més rocallós de la travessa. En la collada que dóna accés a la Coma de les Molleres i Núria veurem uns bonics afloraments de marbre en un entorn rocós. Cap a llevant podem observar els Superior de la Vaca i l’Infern traient el cap sobre el coll de Carançà.

Successivament anem traspassant sense massa entitat els cims Alt de les Arques, el Baix de les Arques i el Rocs Blancs, sempre amb excel·lents vistes al sud-est vers els cims de Torreneules i la Coma de Vaca.
L’accés al pic de Fontnegra el fem de nou sortint-nos del camí principal per emprendre la pujada pel seu vessant nord-est tot seguint un sender poc definit i molt dret, que a aquestes alçades de la caminada no fa gaire gràcia d’emprendre, però que ens portarà fins al mateix cim.

Del pic de Fontnegra 2.727 m a Núria 1.964 m
§  Distància:  2,3 km
§  Desnivell acumulat: +45 m / -745 m

Del pic de Fontnegra es baixa pel pendent herbós en direcció sud-oest seguint traces de sender. Sota la gran vista del Puigmal just al nostre front, veurem sota seu els dos petits pics del Pic de la Pala i el pic de l’Àliga cap als que ens hem de dirigir. Per assolir el pic de la Pala, també anomenat en alguns mapes com a Rocs Blancs de Fontnegra pel seu distingible aflorament rocallós de color blanc, cal abandonar el camí marcat, que el flanqueja pel sud, a fi d’anar a buscar el fil de la carena rocallosa que hi mena sense dificultats.

Sense abandonar aquest llom carener cal continuar sense sender marcat però per camí fàcil i sense pèrdua, per ssolir el darrer cim de la travessa, el pic de l’Àliga. Unes marques de pintura rosa baixen del cim fins a l’alberg del Pic de l’Àliga, des d’on ràpidament es pot baixar a Núria seguint el camí cimentat que va sota el telecabina.


La descripció de l’itinerari i la imatge de la portada l’he extret de la página web Senderisme en tren.
Tanmateix, quant a la ruta he fet alguna petita variació.

La setmana vinent, 25 excursions pel Vallès per començar a sortir del confinament.