OFICIS I JORNALS DEL BOSC

El divendres 5 d’abril ens vam acostar fins a Sant Feliu de Codines, perquè en Josep Cot i l’Antoni Gimeno presentàven el llibre Oficis i Jornals del Bosc que havien pogut editat gràcies a 116 micromecenes.

 Actualment, les muntanyes de les serralades litorals i prelitorals són principalment indrets on els caps de setmana anem a    esbarjir-nos, però   fins ben entrat el segle XX, els boscos encara tenien vida pròpia i eren plens de persones que hi vivien i que més malament que bé, s’hi guanyaven la vida.

En aquest sentit, el llibre té dues parts, la primera que ens parla dels oficis del bosc de pi, pinyonaires, talladors, escorçaires… i altres feines lligades a l’aprofitament del bosc, com l’el.laboració d’escombres de bruc.

I la segona que el dedica al bosc d’alzina on tot girava al voltant de les carboneres.

Tanmateix, el mes de març de 2011, ja vaig fer una entrada parlant dels carboners, també anomenats “homes de fum” i posteriorment el Sant Jordi de 2012 us vaig recomanar el llibre “El Carboneig.Quan el record encara és viu de Josep M. Panareda i Josep Masnou i editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat el 2010.

Però aquest treball, del qual us parlo avui i que té per escenari els boscos de Sant Feliu de Codines i les seves rodalies, representa un llegat perquè ens explica d’una manera senzilla i molt entenedora com es feien totes aquestes feines, quan es feien, quines eines s’utilitzaven, les mesures que s’empràven, els guanys que el treballador en treia…

Sens dubte, una obra imprescindible per conèixer els oficis del bosc de la primera meitat del segle XX.

Aquestes setmanes el llibre s’està presentant a diferents poblacions del Vallès, Osona i fins i tot a Barcelona, però si en voleu saber més podeu consultar  https://sites.google.com/site/feinesbosc/home  que és la pàgina web que han fet els autors del llibre sota el nom Les Feines del Bosc.

Properament, tornarem a voltar pel Montseny.

EL GAIG

                                            El gaig

Avui fa un mes us parlàvem de la mallerenga blava, ara toca fer-vos cinc cèntims d'un altre habitant d'aquestes contrades que no és difícil veure'l aquests dies de primavera.

 El gaig és un ocell d'entre 30 i 35 centímetres de longitud, és de color marronós a la part del dors i de color crema a la zona del pit i de la panxa. És especialment difícil de confondre amb cap altra espècie de la comarca, especialmente en vol, quan es fan més evidents les marques alars blanques i blaves, així com el carpó blanc i la cua negra.

A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.
El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i més difícil de veure, quan s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.

Menja glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixos
A la tardor agafa glans i els enterra; més tard, durant el mal temps, torna a menjar als seus dipòsits amagats.

Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimònies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres èpoques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.

Ambdós sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alçada. Prefereixen les boscúries espeses amb sotabosc dens, essent força abundant al massís de Céllecs. La posta és entre abril i juny i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses; la incubació, que dura uns setze dies, la realitza únicament la femella, però els pollets són alimentats pels dos pares. Passats uns vint dies, els pollets abandonen el niu.

Per fer aquesta entrada he extret informació de l'Atles dels ocells nidificants del Maresme, editat per l'Hèctor Andino, l'Enric Badosa, l'Oriol Clarabuch i el Carles Llebaria.

Properament parlarem d'Oficis i Jornals.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXI. PARAULES DE VILASSAR

                                         Arpiots

El mes de juliol de l'any passat vam parlar de Mossèn Cinto Verdaguer i la seva relació amb el Santuari de la Cisa. L'agost de 1901 hi va anar d'excursió i posteriorment va escriure un article titulat "Los guitarrers de la Cisa".
El diccionari Alcover Moll defineix guitarrers de la següent manera: A Mataró i a Vilassar, l'espigó florit de l'atzavara. Per tant, ja tenia una paraula per començar una gràmatica d'aquestes viles del Maresme, però quan a la secció Paraules en Ruta del programa divendres de TV3 vaig veure que ja havien dedicat dos dies a parlar de les paraules de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i que el primer municipi està al cor d'aquesta serralada, ja vaig tenir decidida quina seria la següent gramàtica.

 En aquest sentit, Es fa molt difícil dir quines paraules o expressions són de Dalt o de Mar, inclús hi ha mots com micaco o barri que els asociem a altres municipis com Badalona, Mollet o Mataró i que a Vilassar també es fan servir.

La llista de les 27 paraules i expressions d'avui és la següent.

Aguantar el paire: Capejar el temporal.

Alto els pèssols: Aturem-ho.

Anar a les sapes: Anar a la quinta forca. Molt lluny.

Androna: Carreró o passadís estret entre dues cases per donar-los claror i passatge.

Arpiot: Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla.  Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.

Bacineta: Gibrella petita. Orinal.

Bòtil: Bidó gran de 200 litres.

Cancell: Petit habitacle, que separa la porta exterior d'un edifici, de la porta d'accés a l'interior del mateix i que te per funció evitar que l'aire exterior entri a l'interior quan s'obre la porta d'entrada. Molt comú a les esglèsies.
A la Gramàtica del Caminant IX: Mots i noms de Badalona cancell es definia com reixa que tanca l'entrada a una capella.

Felipa: Barra de fusta forta, generalment de roure, d'uns catorze palms de llargària, que es posa sota els raïls del ferrocarril.

Fer baldeiu: Netejar a fons.

Fer mastufa: Robar.

Fer queta: Agafar a coll i bé.

Fer-se aigua al comptador: Repapiejar.

Fer toris: Fer campana. No anar a escola.

Gafet: Pinça d'estendre la roba.

Galamons: Capgrossos. En castellà: Renacuajos.

Giralt: Gerani

Pallet: Estora petita de palla o d'espart que es posa davant la porta d'entrada a les cases.

Perxa: Barra que parteix de l'arbre d'una sínia, d'un pou de torn, d'un trull, etc., i que a l'altre cap porta el bago o balancí on va enganxada la bístia.

Pioixa: Eina a manera de martell gros, que per un cap té punta i per l'altre tall horitzontal estret, i serveix per a remoure la terra, arrancar arbres, tallar branques.

Regaló: On trenquen les onades.

Repapiejar:  Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral.

Tarrabato: Fer molt soroll. 

Torronada: Cigrons aixafats amb cansalada.

Tràmec: Arpiots o aixada amb dues puntes.

Vògit: Aparell compost d'una combinació de rodes dentades que, mogut pel moviment circular d'una perxa empesa per una bístia, fa funcionar una sínia, un trull, una premsa, etc.

Voram: Medusa.

Per fer aquesta entrada he fet servir les seccions Paraules en Ruta del programa Divendres de TV3, emeses a Vilassar de Mar el 2 de maig de 2011 i a Vilassar de Dalt el 22 d'octubre de 2012.
Unes quantes definicions les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll.

Properament compararem l'estat d'algunes fonts de la Serralada Litoral el primer semestre del 2008, amb el seu estat, aquest primer semestre del 2013. 

TRINXACAMES 2013

El proper diumenge 5 de maig el Club BTT Trinxacadenes de Vallromanes organitza la 3a edició de la Caminada Trinxacames.
La sortida serà des de la Plaça Lluís Companys de Vallromanes a les 9h i enguany hi haurà dos recorreguts, el curt d'uns 10 quilòmetres amb 200 metres de desnivell positiu i el llarg d'uns 15 quilòmetres amb 500 metres de desnivell positiu.

El temps màxim per realizar la caminada serà de 4h 30minuts. Tanmateix, els avituallaments romandran oberts des de primera hora, fet que donarà la possibilitat de fer la caminada corrent.
La marxa recorrerà indrets de Vallromanes, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Teià, predominant els corriols i camins carreters que ens els trobarem en un 80% del recorregut.

El preu d'inscripció pel adults serà de 10 Euros amb dret a dos avituallaments, botifarrada final i l'obsequi d'una cantimplora d'alumini TRINXA.
Els menors de 12 anys només pagaran 3 Euros amb dret als dos avituallaments i la botifarrada final.
Ja us podeu inscriure a www.trinxacames.blogspot.com  

Per més informació toni@trinxacadenes.com

La propera setmana us presentarem una nova Gramática del Caminant.

13 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

           Josep Maria Espinàs repeteix per quart any consecutiu en aquesta llista de recomanacions

Arriba Sant Jordi i toca fer recomanacions literàries. Us enganyaria si no us digués que és una d'aquelles entrades que em ve més de gust fer, però també una de les que em dóna més feina. En aquest sentit, mai recomanaré res sense haver-ho llegit.
Aquest any trobareu novel.la, biografies, llibres que ens parlen de la discapacitat, rareses i segurament un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, quatre llibres sobre el Montseny, adreçats a públic diferents públics, amb temàtiques molt diverses, dos llibres de fonts que cadascun d'ells només els trobareu a una biblioteca, un llibre de refranys, una guía de patrimoni arquitectònic de la Serralada Litoral i fins i tot un llibre de personatges fantàstics i llegendes del Maresme.

Això cada any és més complicat. Malgrat tot, tant de bo pugui fer les 52 recomanacions del Sant Jordi de 2052, una recomanació per setmana. Qui sap?. Llavors,  encara em mancaran gairebé 2 mesos per cumplir 80 anys.

De moment, avui us deixo amb les 13 recomanacions d'aquest any.

1.El teu nom és Olga. A principis d’estiu de 1986 Josep Maria Espinàs va escriure aquestes cartes a la seva filla Olga on reflexiona al voltant de la discapacitat i com al llarg dels anys una anormalitat s’ha convertit en la seva normalitat i la familia s’ha encaixat com peces d’un puzzle.

2.L’Home del Sac.   Aquest és el tercer any que recomanem un llibre d’en Màrius Serra. Aquesta novela que va escriure quan només tenia 24 anys, va ser reeditada l’any 2011. Si Serra a Mon Oncle s’acosta a la Cartoixa de Montalegre a l’Home del Sac la vila d’Argentona esdevé un dels escenaris d’aquesta trama.

Tanmateix  us recomano moltíssim la crítica que trobareu al blog el fil de l’Ariadna  www.elfilariadna.blogspot.com .  Després de llegir la ressenya de l’Anna María Villalonga, necessitareu llegir l’Home del Sac.

3.Capsa sorpresa.   Nou minuts és el temps que triga el tren entre les estacions de Montmeló i Granollers, nou minuts d’intriga, de terror, de drama, de covardia…. Sens dubte, una història breu i trepidant resolta amb una brillant sorpresa.

Amb aquesta novel.la curta en Sergi Santjoan va guanyar el premi de narrativa “Joaquim Ruyra” 2006 dels Premis Recull.

4. L’estiu que comença. Silvia Soler. Premi Ramon Llull 2013, editat per Planeta el març del 2013. En aquesta novel.la, l’escriptora badalonina recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart,  pels quals les nits de Sant Joan, són molt més que una revetlla, són molt més que el solstici d’estiu.

5.Podran arranar, però no desarrelar. Vida de Mossèn Pere Ribot i Sunyer. Aquest llibre d’Andreu Pujol Mas editat el març de 2012 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la seva col.lecció Serra d’Or, és una biografia de mossèn Pere Ribot. Amb el permís de Guerau de Liost, podem considerar a mossèn Pere, el poeta del Montseny de la segona meitat del segle XX, però al marge de la seva vessant de poeta, aquesta biografia recull la seva acció religiosa i personal i tanmateix des de la seva arribada  l’agost de 1941 a Riells del Montseny, aquella petita abadia va esdevenir per molts una llum dins la fosca nit del franquisme.

6.Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Aquest treball de la Gemma Font, en Joaquim Mateu i la Sandra Pujadas ens ensenya la relació que ha tingut l’home al llarg de la història amb la Tordera i els seus afluents i com n’ha fet us, aprofitament i gaudi. Tanmateix, aquest llibre també ens ensenya el vincle afectiu que hi havia amb el riu, perquè era l’escenari de la vida quotidiana, aquest vincle ara s’ha perdut i el que no podem perdre és el respecte vers el riu, perquè si ho fem aquest serà irrecuperable i el riu és vida.

7. El Camí al Montseny. Aquesta guia elaborada i editada per l’Associació Pas el setembre de 2008 ens decriu una ruta de 89 quilòmetres entre Sant Celoni i Vic. Amb un clar caràcter reivindicatiu del fet català, cada població per on passa l’itinerari esdevé un capítol on es parla d’història i patrimoni, cultura, expressió artística, societat, medi i paisatge, informació pràctica i finalment ens dóna les indicacions per arribar a la següent población.

8. La Xara i el Pau i la dona d’aigua. Text de Gonçal Luna i il.lustracions de Susanna Campillo, editat per la Diputació de Barcelona el febrer de 2009. Aquest conte és una adaptació de la llegenda de la dona d’aigua i protagonitzat per aquests dos personatges que ja ens hem anat trobant, el 2010 en el Parc de la Serralada de Marina i el 2011 al Parc de la Serralada Litoral.

9. Els 100 refranys més populars. Victor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions. Novembre 2012. Quin és el refrany català més popular?  Aquest refrany té un equivalent en castellà? D’aquests 100 refranys quants són d’us habitual per nosaltres?...

El ranquing es va fer gràcies a les respostes de 1200 enquestats via internet i el treball sens dubte interessa molt,  perquè ja va per la tercera edició.

10. Maresme Fantàstic. Llegendes. d’en Ramon Coll i Monteagudo i editat per Farell el desembre de 2012. En aquest llibre l’autor ens parla de tresors encantats, de personatges fantàstics, de dolmens i menhirs, de bruixes i bruixots, de miracles… i sempre amb el denominador comú del Maresme, històries i llegendes des de Montgat fins a Pineda.

11.Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris escrit per Adrià Triquell i Salomé i editat l’any 2012 per Piolet és una guia on trobarem la descripció de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, fonts d’aigua i mines…

Juntament amb Flora i fauna dels Parcs Montnegre-Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. Girona 2010, recomanat el Sant Jordi de 2011 i Guia dels Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Diputació de Barcelona. Juliol 2007 i recomanat el Sant Jordi de 2010, formen la trilogía imprescindible per tenir un coneixement global d’aquestes contrades.

12. Les fonts d’Argentona. Grup de Fonts d’Argentona, Argentona 1982. Malgrat que fa molt temps que el busco per adquirir-ne un exemplar, només l’he trobat en prèstec a la biblioteca de Sant Vicenç de Montalt.

Aquest llibre ens fa una acurada descripció de les 215 fonts que hi havia a Argentona a principis de la dècada dels 80. En aquest sentit, és interessant realitzar l’exercici d’avaluar com estan aquests indrets 30 anys més tard, tenint en compte que han crescut urbanitzacions, s’han abandonat masies i fins i tot s’ha obert el túnel de Parpers.

13. Les aigües de Montcada  escrit per Elissa Riera la tardor de 1988 i editat per l’Ajuntament de Montcada i Reixach, actualment el podem trobar en prèstec a la biblioteca Elisenda de Montcada.

Aquest llibre ens descriu la riquesa que tenien les aigües de Montcada, fins  ben entrat el segle XX, les seves fonts, els seus rius, els seus torrents i sobretot la sèquia comtal que portava l’aigua fins a Barcelona.

 

La setmana vinent parlarem de la Trinxacames 2013.

MONTSENY IV. GR-5. MONTSENY - AIGUAFREDA

La Font del Vilar

 

Fa dues setmanes us vam descriure l’etapa del GR.5 entre Sant Celoni i Montseny, en aquell cas inclús vam fer una descripció acurada del tram entre Sant Celoni i Campins, per la dificultat de trobar i interpretar les marques del GR en aquest tram.

Avui només us donem certes referències perquè realment el GR en aquesta etapa està ben marcat i també us farem cinc cèntims del patrimoni arquitectònic que ens anirem trobant.

L’etapa és llarga, 26 quilòmetres amb 850 metres de desnivell positiu. Tanmateix, segurament en alguna guía o pàgina web trobareu que parlen de 23 o 24 quilòmetres. En aquest sentit, nosaltres sempre comptem el quilometratge fins que arribem a l’estació de tren o autobusos corresponent.

Dues époques molt bones per fer aquest itinerari són la primavera i la tardor. Quan preparem la sortida, hem de tenir en compte que només trobarem un punt d’aigua, la font del Vilar en el vuitè quilòmetre.  

 

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Esglèsia de Sant Julià de Montseny. Sortint del poble hem d’estar atents, tanmateix les fites no es veuen gaire.

1,600Qm. 1,600Qm. Carretera de Montseny a Collformic BV-5301 a l’alçada de Can Quel.

1,350Qm. 2,950Qm. A mà esquerra hi ha un baixador que ens porta a peu de la Tordera. A principis de la primavera del 2013, sembla un riu pirinenc.

El GR-5 continua per la pista ampla, deixant la Tordera a l’esquerra. En aquest punt hi ha una manca de fites.

0,275Qm. 3,225Qm. Tornem a trobar marques del GR-5.

0,725Qm. 3,950Qm. Després de creuar el pont de la Llavina, el camí va pujant i en punt trobem a la dreta un bosc d’alzines sureres. Continuem per la pista que marxa davant nostre. Uns metres més endavant aquesta arbreda ens queda a sota.

1,000Qm. 4,950Qm. Sant Martí de Montseny. És un edifici rectangular, possiblement romànic amb una ara románica, que es diu que hi fou portada des de Sant Julià. La documentació en parla des del segle XVI, però evidentment és molt més antiga. Aquesta capella presideix el veïnat o hábitat dispers conegut per Montseny d'Amunt. 

2,000Qm. 6,950Qm. Molí de l’Adrobau.

1,250Qm. 8,200Qm. Font del Vilar. A peu de pista, hi ha aquesta font arrenjada fa relativament poc. Té un bon raig, la construcció està feta de llosa i de ciment . La pica és quadrada i profunda i l’aigua desguassa per sota el camí a l’altra banda, on s’escola entre la fullaraca que hi ha al torrent.

Els arbres que predominen en aquest entorn són alzines, pollancres i algun plàtan. Al costat de la font hi ha un banc i una taula de pedra perfecta per seure a fer un mos.

0,200Qm. 8,400Qm. Mas del Vilar. Hi ha una àmplia zona picnic.  Ara seguirem un parell de quilòmetres per la pista, però quan ens endinsem al bosc, tot pujant pel corriol, hem d’estar molt atents, perquè hi ha algun tram que pot ser una mica perdedor.

4,450Qm. 12,850Qm. Runes d’el Café.  En aquest punt es tornen a unir el GR-5 i el GR-5.2. A més a més, en aquest tram també conflueixen l’itinerari de la Matagalls Montserrat, la Ruta Verdaguer, el Meridià Verd i Els tres Monts.

1,500Qm. 14,350Qm. Pedres Blanques. (1250 m. d’altitud), punt més alt del recorregut d’avui.  El Meridià Verd marxa a l’esquerra. Nosaltres seguim el GR-5 en lleuger sentit descendent.

4,000Qm. 18,350Qm. El Bellver. Parc Etnològic del Tagamanent.

0,500Qm. 18,850Qm. Collet de Sant Martí.

6,250Qm. 25,100Qm. Aiguafreda. Seguint les indicacions del GR, anirem cap al centre i posteriorment fins l’estació de Sant Martí de Centelles

0,250Qm. 25,350Qm. Passem pel costat d’una senzilla font urbana. Desconeixem el nom. Aquesta font està situada al carrer de l’Avencó.

0,100Qm. 25,450Qm. Monument de la Sardana.

0,100Qm  25,550Qm. Pont de l’Abella. És una estructura de tres arcades sobre el riu Congost, construïda en pedra calcària local i rejuntada amb morter de calç i fang.

Tot i que es va originar entre els segles XI-XII, el moment de més creixement del nucli de l'Abella tingué lloc entre els segles XVIII i XIX, período durant el qual el camí ral de Vic a Barcelona experimentà un auge comercial. En aquest moment es va bastir un nou pont sobre el riu Congost destinat a facilitar la connexió entre les dues capitals; a més el pont connectava l'Abella i el raval que acabaría formant la vila d'Aiguafreda. El pont es va posar en servei l'any 1740.

0,070Qm. 25,620Qm. Carrer de l’Estació.

0,550Qm. 26,170Qm. Estació de tren de Sant Martí de Centelles.

Aquesta propera setmana farem 13 recomanacions per Sant Jordi.

 

 

  

 

LA MALLERENGA BLAVA

La mallerenga blava mirant si hi ha algú a casa

 

Per aquells que vivim a pobles petits prop de la Mediterrània, l'arribada de la primavera ve acompanyada d'uns sons que es repeteixen cada any.

Aquests dies al matí ja s'obren molt més les finestres i els balcons de les cases perquè el fred i la gelor de fa unes setmanes ja són fora i dins les cases entren aquests sons primaverals.

En aquest sentit, s'escolten molt més les campanes del campanar, els lladrucs dels gossos i sobretot els cants dels ocells a trenc d'alba.
D'entre tots els ocells que escoltem a primera hora, avui parlarem d'uns dels més socials, que inclús com ens va passar la setmana passada, ens el podem trobar trucant a la finestra de casa. Aquest ocell és la mallerenga blava.

La mallerenga blava és un ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El cap per sobre és de color blau i té una franja negra que li va del clatell fins als ulls; les galtes són clares.
Pel dors és de color verdós i per sota groguenc; les ales també són blavoses igual que la cua. El bec és de color negre.
Menja insectes, aranyes i també llavors i fruits secs.

 Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. També cria en caixes niu. El niu està fet amb molsa, llana, herba i plomes.
La femella pon 6-15 ous de color blanc amb puntets marronosos. Els ous són incubats per la femella durant uns 13-14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes.
 Alimenta les seves cries amb moltes erugues. Sembla que el canvi climàtic està fent que les erugues neixin abans que els pollets; quan aquests neixen, la mare té moltes dificultats per trobar suficient quantitat d’erugues per alimentar-los.
Viu en boscos poc densos, parcs, jardins i canyissars.
Li agrada molt penjar-se de les branques en postures acrobàtiques. Quan vola ho fa de manera ondulada i amb rapidesa.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la web "Plantes i animals del nostre entorn" i del blog "Ocells" d'en Ferran Turmo.

Properament parlarem de la Trinxacames 2013 que aquest any serà el proper diumenge 5 de maig.