diumenge, 9 d’agost de 2020

LES VALLS DEL FRESER VII. DE RIBES A PLANOLES PASSANT PER CAMPELLES.


             Font de l'ermita de Sant Antoni

L’excursió que us presento avui té una distància de 12,4 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 550 metres. Com veureu la sortida i l’arriba són les estacions de tren de Ribes de Freser i Planoles, per tant és un itinerari perfecte per utilitzar el transport públic. Això sí, heu de calcular més o menys l’arribada, per tal de no haver d’estar esperant el tren dues o tres hores.

Els desnivells ens els trobem a l’inici i al final de l’excursió. Comencem amb una costeruda pujada de gairebé 3 quilòmetres i 350 metres de desnivell positiu entre Ribes i l’ermita de Sant Antoni i acabem amb la fatigosa pujada que hi ha des del riu Rigat fins el nucli urbà de Planoles.

L’excursió pot fer-se a qualsevol época de l’any, tenint en compte la rigurositat de l’hivern, per altra banda, si el dia que feu aquesta ruta plou, eviteu el torrent que trobem en el quilòmetre 10,805 i tanmateix, quan sigueu al quilòmetre 10,505 en lloc d’anar a la dreta, continueu a l’esquerra per la carretera i així evitarem ensurts provocats per l’aigua.

Actualment i fins com a mínim el febrer del 2021, l’estació de tren de Planoles no està operativa i en aquest sentit la connexió entre Planoles i Ribes de Freser es fa per carretera. L’horari és el mateix que els trens i la parada del bus, la trobem just davant del Restaurant El Trill (Carrer de Ribes, 17).

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Ribes de Freser i anem direcció nord cap al nucli urbà.

0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la dreta, tot creuant el Freser i tot seguit tombem a l’esquerra pel Passeig d’Àngel Guimerà.

0,150Qm. 0,500Qm. Girem a l’esquerra i creuem el Freser per sobre un pont. Passem per sota unes cases i 40 metres més enllà ja som al carrer Sant Quintí.

0,070Qm. 0,570Qm. Carrer Sant Quintí. Creuem el carrer i tombem a la dreta.

0,120Qm. 0,690Qm. Girem a l’esquerra pel Camí de Sant Antoni. El carrer és força costerut i amb llambordes al terra.

0,040Qm. 0,730Qm. Continuem a la dreta per un camí de terra. Seguint les marques de l’ermita de Sant Antoni i Campelles.

2,700Qm. 3,430Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,090Qm. 3,520Qm. Font de l’ermita de Sant Antoni. Aquesta font està feta de pedra i el broc de ferro està encastat al seu frontal. L’aigua cau en una pica semicircular i posteriorment mitjançant un tub va a parar a l’altre costat del camí. A banda i banda, els laterals, perpendiculars a la font, fan la funció de banc per un parell de persones per cantó. La font està coronada per una pedra de forma més aviat triangular. Desconec si simplement és una qüestió estética o aquesta pedra representa algun tipus de simbología.  A principis d’agost de 2020 la font és ben eixuta.

Ara només ens cal passar la tanca d’entrada al recinte de l’ermita i cinquanta metres més enllà a la nostra dreta, som a la part frontal de l’ermita.

0,050Qm. 3,570Qm. Ermita de Sant Antoni. És una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua, sobre un turó a 1.271 metres d'altitud. Es va construir el segle XVII amb motiu d'una promesa feta per un rector a un fidel. Darrere la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans; tingué una època daurada al llarg del segle XVIII, però decaigué amb les guerres carlines del XIX, es construí un nou edifici el 1916 que fou cremat durant la Guerra Civil es va refer l'any 1944, des de llavors no s'ha canviat res més. Tant la capella, les dependències dels ermitans com l'altre edifici, guarden el mateix estil confonent-se les parets d'uns i altres.  Davant l'entrada es pot contemplar el pou, en molt bon estat. En un vessant del punt més alt hi ha un monument, una pedra amb la cara d’en Félix Rodríguez de la Fuente.

És una llàstima que el turó estigui farcit d’antenes, doncs li treuen atractiu. Tanmateix, a l’altra banda de la zona de picnic, hi ha un mirador amb unes esplèndides vistes del Balandrau, el Puig Cerverís, el Taga, Sant Amand…

Ara continuem per la pista cimentada que s’inicia entre l’ermita i la zona de picnic.

0,025Qm. 3,595Qm. Deixem la pista i entrem al prat on hi ha la zona de picnic i el nostre camí marxa pel marge dret d’aquest espai. De seguida trobem les marques grogues i el camí es fa més fressat.

0,455Qm. 4,050Qm. Pista cimentada. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,175Qm. 4,225Qm. Continuem a la dreta per una pista de terra.

0,750Qm. 4,975Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,295Qm. 5,270Qm. Ens creua el carrer Prat de la Vila. Seguim a la dreta.

0,080Qm. 5,350Qm. Continuem recte i enllacem amb el carrer Major.

0,175Qm. 5,525Qm. Trobem a la dreta, la font del carrer Major. El conjunt de la font queda integrat a la paret que tanca el camp del darrere, obrada en pedra i rematada amb maons. Està format per dos elements diferenciats; la font i els dos abeuradors.
El frontal de la font sobresurt un pam respecte la façana principal i és rematat en forma arrodonida per maons vistos. L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador i cau a una petita pica de pedra buidada gairebé arran del terra.
Al costat dret de la font hi ha dos nínxols de característiques idèntiques, un al costat de l'altre, que acullen els abeuradors. Estan aixoplugats sota voltes de pedra emmarcades a plec de llibre.

Continuem endavant pel carrer Major.

0,050Qm. 5,575Qm. Safareig de la Plaça de Cal Padern. L’any 1930 es va iniciar la construcció de la canalització de les aigües de la font de la Mola, ubicada a 1,9 quilòmetres del nucli de Campelles. Aquesta canalització va permetre abastir amb total garantia la població . El projecte va fer possible la construcción d’abeuradors i de safareigs dins el mateix nucli de la població, un d’ells és aquest de la Plaça de Cal Padern.

Seguim pel carrer i setanta metres més enllà, a la dreta pugem per les escales que ens portaran fins a l’esglèsia de Sant Martí de Campelles.

0,110Qm. 5,685Qm. Sant Martí de Campelles. La primera cita respecte a aquesta esglèsia, la trobem l’any 1035, quan va ser cedida pel comte Guillem de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb l’esglèsia de Santa Maria de Ribes.

En el segle XVIII es va reformar totalment el temple, variant-ne fins i tot la seva orientació. Del temple romànic només s’ha conservat la part inferior del mur del migdia, convertit avui en la façana de l’esglèsia.

Ara creuem la plaça de l’Esglèsia, baixem unes escales i continuem a l’esquerra pel carrer de l’Esglèsia.

0,030Qm. 5,745Qm. Enllacem amb un carrer amb lleugera pujada, és la continuación del carrer de l’Esglèsia.

0,060Qm. 5,805Qm. Continuem a la dreta pel carrer de Dalt.

0,070Qm. 5,875Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfalt. En aquest punt hi ha una indicació de Planoles 6 quilòmetres.

0,080Qm. 5,955Qm. Cruïlla de vials. Continuem pel que ens queda més a l’esquerra. En aquest moment el nostre camí coincideix amb la Ruta de la Transhumància.

0,150Qm. 6,105Qm. Cruïlla de camins. Tornem a seguir les marques grogues d’Itinerannia i ara continuem per una pista cimentada que trobem a la dreta en lleuger sentit descendent.

0,835Qm. 6,940Qm. En un revolt deixem la pista ampla i nosaltres seguim per un camí herbat que marxa davant nostre.

0,050Qm. 6,990Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de la dreta. Malgrat que el camí és molt emboscat no té pèrdua.

1,500Qm. 8,490Qm. Pista que ens creua. Creuem la pista i seguim pel camí de la Sois que trobem cinc metres a la dreta.

0,100Qm. 8,590Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,350Qm. 8,940Qm. Creuem un camp i anem a buscar un filat que trobem a l’esquerra. Quan som a l’altra banda, el camí torna a ser clar i fressat.

0,420Qm. 9,400Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,950Qm. 10,350Qm. Pista cimentada. Riu Rigat. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 10,380Qm. A l’esquerra creuem el Rigat per una pista cimentada.

0,125Qm. 10,505Qm. Carretera. Continuem a la dreta.

0,300Qm. 10,805Qm. A la dreta trobem un pont. Nosaltres continuem a l’esquerra per un corriol. Uns metres més enllà, aquest corriol es converteix en un torrent. L’anem creuant succesives vegades. En aquest punt, no hi trobem cap tipus de fita.

0,325Qm. 11,130Qm. Deixem el torrent i el nostre camí fa un gir a l’esquerra de gairebé 180 graus. Recuperem momentàniament les marques grogues.

0,200Qm. 11,330Qm. Creuem una tanca i continuem recte. Tornen a desaparèixer les fites.

0,135Qm. 11,465Qm. Arribem a un carrer asfaltat. (Carrer Dr.Trueta). Seguim recte.

0,100Qm. 11,565Qm. Font de la Navarra. La font queda a peu de carretera i arrambada al marge, construïda combinant pedra i obra rematada amb ciment. El frontal, sinuós en forma de muntanyeta, fa uns dos metres i mig d''amplada, pel mig del qual l'aigua brolla per una aixeta de llautó i cau a una pica poc fonda, tant llarga com ho és el frontal, que descansa en un pedestal.
Al capdamunt del frontal es pot veure en relleu la data de construcció de la font, 1944.
A l'esquerra de la font arrenca un banc o lleixa molt llarga, potser massa alta per ser un banc.

Continuem recte pel carrer de l’Estació. Sensació que és més una carretera que no pas un carrer.

0,100Qm. 11,665Qm. Giro a la dreta pel carrer de l’Esglèsia.

0,100Qm. 11,765Qm. Sant Vicenç de Planoles. El temple s’esmenta per primera vegada en un document l’any 1141. Inicialment el temple, edificat a finals del segle XI o principis del XII, tenia una sola nau coberta per volta de canó, reforçada per cinc arcs torals, que es recolzen en pilars adossats. En el mur nord, aquests descarreguen la seva força en contraforts exteriors.La nau està acabada en un absis semicircular, decorat externament amb un fris d’arcs cecs sota la teulada. Dues finestres de mig punt i doble esqueixada il.luminàven l’interior de l’absis, però la construcció de la torre del campanar va deixar oculta la del costat sud.

El temple tenia un atri o porxo en el mur sud, però en un temps indeterminat es van tapar els arcs i es va convertir l’atri en una segona nau. El mur sud es va foradar per permetre la comunicació entre les naus, a través de tres arcs de mig punt.Durant les darreres obres de restauració es van descobrir aquests arcs i una de les columnes. Les altres dues es van fer a imatge, tot i que força discutible, de la primera.En el mur oest trobem una finestra de mig punt i doble esqueixada, sota la que en época moderna, es va obrir una en forma de creu.Posteriorment es va afegir una capella en el costat nord i també es va afegir posteriorment, un campanar de torre en el costat sud de la capçalera.

Continuem amunt pel carrer de l’Esglèsia.

0,040Qm. 11,805Qm. Continuem a l’esquerra pel Carrer Major.

0,070Qm. 11,875Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Plaça.

0,100Qm. 11,975Qm. Enllacem amb el carrer de l’Estació.

0,025Qm. 12,000Qm. Continuem recte i avall per un escales que ens portaran a l’estació de tren de Planoles.

0,300Qm. 12,300Qm. Vial asfaltat. Tombem a la dreta.

0,100Qm. 12,400Qm. Estació de tren de Planoles. Final de la sortida d’avui.

La descripció de les fonts les he extret de http://www.encos.cat/ i la de les esglèsies romàniques d' http://www.artmedieval.net/

La setmana vinent parlarem dels 55 cims que hem pujat, tot fent les excursions publicades al blog.


dilluns, 3 d’agost de 2020

LES VALLS DEL FRESER VI. DE RIBES DE FRESER A SANT JOAN DE LES ABADESSES


                                           Font del Freixe

Avui si fòssim molt primmirats, més que utilitzar el nom genèric de Valls del Freser, fent referència a totes les valls que solquen els tributaris del Freser a banda i banda del seu recorregut, hauriem d’esmentar que avui caminarem per la vall del Segadell. Aquest petit riu de nomès 8 quilòmetres, que neix a Pardines i aboca les seves aigües al Freser a l’alçada de Ribes, recull les aigües que baixen dels cims de Serra Cavallera i Serra Conivella.

La segona part de la travessa és un llarg,però còmode descens fins a Sant Joan, creuant d’oest a est el terme municipal d’Ogassa.

La travessa té una distància de 24,5 quilòmetres, un desnivell positiu de 1130 metres i un desnivell negatiu de 1270 metres. Aquesta sortida que us proposo avui us recomano fer-la entre finals de maig i principis d’octubre, doncs així ens asseguarem que no trobarem gens de neu al cim del Taga i en principi no trobarem temperatures massa baixes, tanmateix, encara que a les valls faci molta calor, no deixeu de posar un paravent o una samarreta de màniga llarga a la motxilla, doncs segurament ens caldrà.

Sovint al Taga es forma boira, si aneu seguint les marques grogues d’Itinerannia no tindreu problemes d’orientació, malgrat tot, si no ho veieu clar, no dubteu en recular i ja tornareu un altre dia.

Finalment, no oblideu de portar menjar per fer una caminada de 6 o 7 hores i  força aigua, malgrat que trobem alguna font, jo he evitat beure-hi, tot evitant rebomboris estomacals pel canvi d’aigües.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Ribes de Freser i anem direcció nord cap al nucli urbà.

0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la dreta, tot creuant el Freser i tot seguit tombem a l’esquerra pel Passeig d’Àngel Guimerà.

0,275Qm. 0,625Qm. Font del Passeig. La font està totalment feta amb còdols de riu. La part central és una petita construcció allargada, mes ampla de baix que de dalt, amb una obertura al capdamunt que la travessa i on descansa l'escut de la vila. La part de dalt està rematada amb una teuladeta de pissarra a dues aigües. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua, per mitjà d'un bonic broc de metall amb la forma del cap d'un animal, que cau en una pica integrada al conjunt. A banda i banda hi ha dues lleixes sobre uns contraforts amb uns testos amb flors al capdamunt i uns bancals que segueixen.

Continuem amunt pel Passeig.

0,060Qm. 0,685Qm. A l’esquerra tenim unes bones vistes sobre el  Granòfir de Ribes. Roca subvolcànica de l’Ordovicià superior que conformava l’interior de la xemeneia d’un volcà i que aflorà amb el plegament dels Pirineus.

Continuem amunt pel Passeig.

0,050Qm. 0,735Qm. Tombem a la dreta i comencem a pujar pel Passeig del Taga.

0,160Qm. 0,935Qm. A l’esquerra accedim al Passeig Margarideta.

0,100Qm. 1,035Qm. Continuem a la dreta i a partir d’aquí el passeig està flanquejat per plàtans. Des d’aquí dalt tenim unes bones vistes de les teulades de Ribes.

0,225Qm. 1,260Qm. Font de Santa Caterina. La font està adossada a un baix però llarg mur longitudinal de pedra que sosté les terres; al mig queda una petita construcció en forma de caseta, amb una teulada a dues aigües de lloses negres i dos bancals a banda i banda. La part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta de pedra; dins, un bonic broc de ferro amb la forma del cap d'una guineu, collat al mig del frontal, deixa anar l'aigua que cau en un enreixat de ferro situat arran del terra que està empedrat. Al capdamunt de la font hi trobem una rajola amb el seu nom, l'any de construcció, 1926 i el de la seva remodelació, 1990. L’entorn és encisador i convida a parar, badar i fer un mos.

Ara seguim per un camí que ens queda a la dreta, tot seguint les marques de l’Itinerannia cap al Cim del Taga que coincideix amb el (PR- 190).

0,600Qm. 1,860Qm. Pista que ens creua. Continuem recte en sentit ascendent.

0,275Qm. 2,135Qm. Camí tancat amb un vailet. El nostre camí s’enfila a la dreta entre pins.

0,615Qm. 2,750Qm. El nostre camí marxa a l’esquerra. Tanmateix cal dir que el camí està molt ben marcat i nomès cal seguir les fites grogues d’Itinerannia.

0,100Qm. 2,850Qm. Creuem un vailet i continuem recte.

0,165Qm. 3,015Qm. Bifurcació de corriols. Continuem a l’esquerra pel corriol que en principi baixa.

0,225Qm. 3,240Qm. Pista ampla. Continuem a la dreta i 25 metres més enllà seguim per un corriol que trobem a l’esquerra, un corriol que marxa en diagonal.

0.080Qm. 3,320Qm. Creuem un vailet i busquem el camí cap a la dreta.

0,100Qm. 3,420Qm. Pista. Coll de Manter. Continuem pel camí que ens queda a la dreta en sentit ascendent.

2,500Qm. 5,920Qm. Plans de Conivella.  Ara seguim a l’esquerra amunt paral.lels a una tanca pel bestiar.

1,000Qm. 6,920Qm. Creuem un vailet i continuem amunt.

0,850Qm. 7,770Qm. El nostre camí s’enfila direcció sud en els primers metres, desprès segueix a llevant i finalment torna de nou ha anar direcció sud, paral.lels a una tanca de bestiar.

1,500Qm. 9,270Qm. Tornem a creuar un vailet.

0,500Qm. 9,770Qm. Creuem a l’altra banda de la tanca. Tanmateix seguim caminant paral.lels a la tanca. Ara el camí ja planeja.

0,650Qm. 10,420Qm. Taga (2040). El cim més emblemàtic de serra Conivella. Si el dia és clar és un mirador excel.lent dels cims del Pirineu, des del Puigmal al Canigó. Ara anem a buscar que descendeix direcció nord, tot anant a buscar la Portella d’Ogassa.

0,400Qm. 10,820Qm. Bifurcació de corriols. Continuem pel corriol de l’esquerra.

1,580Qm. 12,400Qm. Portella d’Ogassa. Abandonem el PR-190 i comencem a baixar a la dreta cap a Sant Joan de les Abadesses.

2,080Qm. 14,480Qm. Font del Freixe. Aquesta font és molt característica per l’abeurador que hi ha pel bestiar. Sens dubte, és una de les fonts més importants del terme municipal, doncs abasteix d’aigua a les cases que hi han a l’entorn de Sant Martí d’Ogassa. A mitjans de juliol del 2020 hi raja un bon doll.

Nosaltres continuem avall.

1,000Qm. 15,480Qm. Esglèsia de Sant Martí d’Ogassa.  El 8 de febrer del 1024, l’abat Oliba, bisbe de Vic, consagrava aquesta esglèsia a petició del seu cunyat Joan Oriol, senyor d’Ogassa i del castell de Pena. Aquest castell i l’esglèsia foren objecte de llargues disputes entre diversos senyors feudals i els abats del monestir de Sant Joan de les Abadesses que n’acabaren tenint el ple domini a mitjans del segle XVIII. L’edifici d’una sola nau, ha sofert diverses reformes i afegidors com l’obligat de la sagristia que desdibuixà l’aspecte romànic de l’absis.

Ara continuem avall per la pista cimentada.

1,000Qm. 16,480Qm. Font de la Dou. El conjunt es troba en un indret fresc, ombrívol i amb molta vegetació i queda protegit de la pista per una barana de fusta.
Dins hi tenim un dels brolladors; aquest és un broc de pedra encastat a una paret transversal de pedra adossada al marge per on raja l'aigua que omple una bassa de pedra i forma rectangular. A la dreta disposem d'una taula amb bancs per seure on poder fer-hi un mos i a l'esquerra un banc corregut de pedra per reposar. A mitjans de juliol del 2020, hi raja un bon rajolí d’aigua.


Fora del tancat, a l'extrem superior, hi ha l'altre brollador; una petita paret de pedra arrebossada de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada amb una bassa-abeurador integrada de pedra, formant un únic element. Del capdamunt de la paret surt un estret broc de ferro per on raja l'aigua que alimenta l'abeurador.

Continuem avall per la pista.

1,750Qm. 18,230Qm. Continuem per un camí que trobem a la dreta.

0,040Qm. 18,270Qm. Trobem un vailet a mà esquerra, el creuem i continuem per un corriol.

1,000Qm. 19,270Qm. Torrent de les Aiades. Pista. Seguim per la pista cimentada que ens queda més a l’esquerra i que marxa en sentit descendent.

0,500Qm. 19,770Qm. Pas de bestiar. Continuem per un corriol que trobem a l’esquerra.

1,050Qm. 20,820Qm. Coll d’Art. Continuem recte davallant. Davant nostre, ja veiem Sant Joan de les Abadesses.

0,275Qm. 21,095Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra i trenta metres més enllà seguim per un corriol que trobem a la dreta.

1,625Qm. 22,720Qm. Pista que ens creua. Creuem la pista i continuem per un camí que continua davallant.

0,100Qm. 22,820Qm. Creuem un vailet i continuem recte.

0,650Qm. 23,470Qm. Pista cimentada. Continuem recte pel vial que davalla.

0,200Qm. 23,670Qm. Via verda de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. Nosaltres continuem a l’esquerra.

0,150Qm. 23,820Qm. Estació de Sant Joan de les Abadesses. La línea de tren entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i la terminal de càrrega de Torralles es va inaugurar l’octubre de 1880 i l’últim tren que va fer el trajecte entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ho va fer a mitjans de juliol de 1980. Actualment el traçat entre Ripoll i Torralles s’ha convertit en una via verda, perfecte per fer en bicicleta i caminant.

Ara baixem pel carrer de l’estació que trobem a la part del darrera de l’edifici de l’estació.

0,125Qm. 23,945Qm. Deixem el carrer de l’estació i ara continuem a l’esquerra pel Passeig de l’Estació.

0,150Qm. 24,095Qm. Les Cinc Fonts. La font queda integrada en un llarg mur de pedra del país rematat amb carreus que arriba fins el pont, d'un metre d'alçada i que alhora separa el camí dels aparcaments que queden a l'altre costat. El seu frontal és una llosa de pedra de forma quadrada amb cinc curts brocs de ferro disposats a la part alta, l'un al costat de l'altre i a mig pam entre ells, per on brolla generosament un bon doll d'aigua per tots cinc i cau a un enreixat de ferro a nivell del terra. Al voltant de l'enreixat, el sòl està empedrat.
Completen el conjunt un parell de jardineres de fusta damunt del muret i un banc per seure.

Ara creuem el riu Ter pel Pont Vell. Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la península. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic.

0,100Qm. 24,195Qm. Carrer Abat Berenguer Arnau.

0,080Qm. 24,275Qm. A l’esquerra. Esglèsia de Sant Pol. Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i aquesta església, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII. El seu actual estat la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglèsies de l’època. Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula. L’església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila.

La font de la plaça Anselm Clavé, és una font ornamental que trobem darrera l’absis de l’esglèsia de Sant Pol. El conjunt escultòric és obra de Josep Camps. Es tracta d'una columna de base cilíndrica, amb el capitell ornamentat i coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau, que tal com explica la llegenda fou condemnant a cavalcar un cavall negre durant tota l'eternitat com a ànima en pena. La columna emergeix de dins una bassa octogonal per la part exterior i rodona pel l'interior, rematada amb vuit esferes de pedra i guarnida amb l'escut de la vila en una de les seves cares. L'aigua brolla per les boques de quatre cares esculpides al voltant de la columna central i cau a la bassa.

Ara creuem la N-260 (Carretera de Camprodon) i seguim pel carrer Beat Miró.

0,060Qm. 24,335Qm. Continuem a l’esquerra pel Passeig del Comte Guifré.

0,100Qm. 24,445Qm. Part posterior del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, nomès ens cal rodejar l’edifici i ja serem a la Plaça de l’Abadia.

0,075Qm. 24,530Qm. Plaça de l’Abadia. Inici i final de la sortida d’avui.

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses.  L’esglèsia actual del monestir de Sant Joan de les Abadesses fou consagrada el 1150. Presenta, per tant, els trets característics del romànic, amb la singularitat afegida de ser un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya.

Però el recinte monàstic ha evolucionat al llarg dels seus anys d’història per a adaptar-se a les necessitats de la comunitat i als gustos artístics del moment. Avui hi trobem un claustre gòtic que data del segle XV, un elegant edifici renaixentista adossat al transsepte sud de l’església i la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb una excepcional cúpula barroca executada entre 1714 i 1715. A l’interior de l’església s’observen obres com el Santíssim Misteri, únic Davallament romànic conservat in situ a Catalunya, i un conjunt retaulístic gòtic atribuït al taller d’escultors actius a Sant Joan de les Abadesses a mitjan segle XIV.

La bona conservació arquitectònica es deu a les restauracions que el temple experimentà al llarg del segle XX.

El Palau de l’Abadia tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.

Quan el Monestir deixa d'acollir els canonges agustinians i, finalment desapareix la figura de l'abat, l'edifici entra en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 passa a propietat de l'Estat i després de l'Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX té múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d'entitats i seu provisional de l'Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposa, el seu ús continuat el manté viu en la consciència dels santjoanins com a part essencial del seu patrimoni. Els intents de rehabilitar-lo es remunten a principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l'alcalde Jaume Bellapart.

El 1933 es presenta un gran projecte de restauració, de l'arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l'estronca. La restauració es reprèn als anys 80 i, de manera més important durant els anys 2009 - 2010.

Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l' Oficina de Turisme, el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l’Espai Art l’Abadia, l'exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès Romànic i un conjunt de sales polivalents on s'hi estableix una àmplia programació cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n'és un exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.

Per fer aquesta travessa lineal entre Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses hi ha bona combinació de transport públic. Fins a Ribes, hi podem anar amb la línea R3 de Rodalies i per tornar de Sant Joan a Ribes, si allà hem deixat el cotxe haurem d’agafar el bus Alsa de Sant Joan a Ribes i després el tren fins a Ribes.

La parada del bus a Sant Joan la tenim a la carretera de Camprodon, uns metres més amunt de la Plaça Anselm Clavé.

Bona part de les descripcions de les fonts les he extret de http://www.encos.cat/

Properament, anirem de Ribes de Freser a Planoles, tot passant per Campelles.

 

 

 

 



diumenge, 19 de juliol de 2020

ACTIVITAT AMB NENS: DE LA FONT DE SANT MATEU A LA FONT DEL RAGET D'EN RAMON.


                                 La font de Sant Mateu                       

Fa tres setmanes, us vaig presentar l’itinerari entre Vallromanes i la Font del Raget d’en Ramon, avui us presento una variant d’aquesta excursió per fer amb nens a partir de 4 anys.

Aquesta sortida és una bona opció per fer-la com a matinal a la primavera o a la tardor o bé un capvespre d’estiu. La excursió té una distància de 2,8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 100 metres.

L’inici de l’itinerari el situarem a l’aparcament de la Plana del Mestre, l’accés pel Vallès és molt accesible per la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Boquet i des del Maresme des de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt també hi ha un parell de pistes que connecten amb la pista de la cornisa.

Tanmateix, igual que us puc asegurar que actualment l’accés des del Vallès està en perfecte estat per qualsevol tipus de turisme, malgrat que hi hagi 5 o 6 quilòmetres de pista de terra, des de la vessant del Maresme tinc algun dubte més i per tant no estaria de a més a més, poder-la fer abans caminant per assegurant-se que és adequada per qualsevol tipus de vehicle. La llargada d’aquestes dues pistes des dels pobles maresmencs no superen els 4 quilòmetres.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm.  Iniciem l’excursió a l’aparcament de la Plana del Mestre.  Creuem la pista i continuem per un camí que trobem a l'esquerra, seguint les marques del GR-92 sud,direcció Sant Mateu.

0,560Qm. 0,560Qm. A mà dreta trobem la font de Sant Mateu.

La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

Desfem els últims metres, retornem a la pista, la creuem i seguim les marques del GR-92 sud cap a l’ermita de Sant Mateu, per un camí que fa una mica de tub en sentit lleugerament ascendent.

0,375Qm. 0,935Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

Ara continuem recte, tot seguint les marques del GR-92.

0,275Qm. 1,210Qm. Deixem el GR-92 i ara seguim les marques del Meridià Verd que marxen a l’esquerra.

0,370Qm. 1,580Qm. Pista de la cornisa. Continuem a l’esquerra per la pista.

0,100Qm. 1,680Qm.  A la dreta veiem un camí que davalla.

0,350Qm. 2,030Qm. Font del Raget d’en Ramon. Aquest era el seu nom originari d’aquesta font que trobem arran del camí, ara és més coneguda com la Font dels Caçadors, doncs aquest era un indret on els caçadors s’aturaven sovint per esmorzar. Segons consta en una placa, aquesta deu va ser arranjada per la Societat de Caçadors del Maresme que hi van fer dues piques de factura senzilla com a abeuradors per la fauna.

La mina té un arc de nivell a plec de llibre i la porta és de ferro. Davant la mina hi ha aquestes dues basses, la primera molt més petita i de forma quadrangular desguasa a la segona més gran i de forma ovalada, és un lloc perfecte perquè tota mena d’animalons s’acostin a beure.

A mitjans de juny de 2020 aquesta segona bassa és ben plena.

Continuem avall per aquest camí carreter.

0,250Qm. 2,280Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 2,780Qm. Camí que ens creua. Davant nostre tenim una subestació eléctrica. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,080Qm. 2,860Qm. Aparcament de la Plana del Mestre. Inici i final de l’excursió d’avui.

La setmana vinent anirem des de Ribes de Freser fins a Sant Joan de les Abadesses, tot pujant el Taga.

 


dissabte, 11 de juliol de 2020

DE VALLROMANES A CÉLLECS


                      Font del Porc.

Des de molts llocs del Vallès i del Maresme, a la llunyania i ben amunt sovint veiem un cim culminat per unes antenes, Céllecs. Des del meu punt de vista, hi ha cinc cims que són els més assolibles des de Vallromanes amb una excursió matinal o fins i tot amb un passeig. Al llarg d’aquests anys ja havia descrit la pujada al Pedró, al Castell de Sant Miquel, a Sant Mateu i al Turó de Galzeran i només em restava la pujada a Céllecs, al Turó Gros i al Turó de Céllecs i avui amb aquesta ascensió ja es completen els “cims vallromanins”.

L’excursió d’avui té una distància de 16,5 quilòmetres i cal afegir-ne 1,2 quilòmetres més sí volem acostar-nos fins a la cova de Can Nadal. El desnivell positiu és d’uns 500 metres i qualsevol época de l’any és bona per fer aquest itinerari, excepte les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.

Sobretot no oblidem de portar força aigua, doncs bona part del recorregut és molt isolat i si patiu dels genolls recomanem també portar pals per algun de tram de pujada i baixada exigent.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia i continuem a l’esquerra tot pujant per la riera de Vallromanes.

1,000Qm. 1,000Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat.

0,060Qm. 1,060Qm. Seguim pel Torrent dels Mussols.

0,150Qm. 1,210Qm. Avinguda Vilassar. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,220Qm. 1.430Qm. Pista de terra. Continuem endavant.

0,530Qm. 1,960Qm. Coll de Forns. Seguim per la pista que ens queda més a l’esquerra en sentit descendent.

0,460Qm. 2,420Qm. Pista de Can Maimó a la Creu d’en Boquet. Nosaltres continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,600Qm. 3,020Qm. Deixem a l’esquerra l’entrada a Can Miqueló Nou. Nosaltres seguim recte per la pista.

0,150Qm. 3,170Qm. Tombem a l’esquerra i continuem en sentit ascendent per una pista que a l’inici és de graveta.

1,135Qm. 4,305Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, direcció Vilassar de Dalt.

0,500Qm. 4,805Qm. A la dreta deixem l’entrada de la hípica Cal Senyor.

0,050Qm. 4,855Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en diagonal i en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 5,080Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,400Qm. 5,480Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,830Qm. 6,260Qm. Coll de Porc. Cruïlla de Camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,160Qm. 6,420Qm.  Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

Continuem recte per la pista.

0,400Qm. 6,820Qm. Obviem un camí que puja a l’esquerra nosaltres continuem recte per la pista.

0,500Qm. 7,320Qm. Plana del Fum. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,210Qm. 7,530Qm. Tombem per un corriol que trobem a l’esquerra, fitat amb les marques blanques i grogues del PR-36.

0,630Qm. 8,160Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

1,000Qm. 9,160Qm. Turó Rodó (535 metres). Coronat per unes antenes, és molt visible des de molts punts del Vallès Oriental i el Maresme.

Continuem recte per la pista.

0,300Qm. 9,460Qm. Obviem una pista que trobem a l’esquerra. Tanmateix quan hàguem pujat al poblat ibèric de Céllecs, agafarem aquesta pista per començar a tornar cap a Vallromanes.

Ara seguim recte.

0,100Qm. 9,560Qm. Tombem a la dreta per un corriol que puja fins el poblat ibèric de Céllecs.

0,190Qm. 9,750Qm. Turó de Céllecs (536 metres). Al capdamunt del Turó de Céllecs hi ha el poblat ibèric.

Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.

Es van fer excavacions als anys 70 i 80

El seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.

 Ara desfem els últims 190 metres fins a la pista.

 0,190Qm. 9,940Qm. Pista. Continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,040Qm. Tombo per la pista que trobo a la dreta en sentit descendent.

0,350Qm. 10,390Qm. En un revolt a mà esquerra, seguim per un corriol que s’endinsa en el bosc.

0,090Qm. 10,480Qm. Font del Porc. Aquesta és una senzilla font amb un broc d’alumini encastat entre les pedres que recull les aigües d’un degotall. A finals de juny de 2020 cau un rajolí d’aigua que desguassa al ben mig de la placeta que hi ha davant la font. Quan deu rajar més, segurament l’aigua s’escola a l’altra banda del camí, bosc avall. 

Es suposa que el nom li ve perquè en el fang del bassal de la font, sovint es beuen petjades de senglars que hi van a beure.

 Desfem aquests últims 90 metres i retornem a la pista.

 0,090Qm. 10,570Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,600Qm. 11,170Qm. Cruïlla. Continuem recte cap a Can Jep de la Mel.

0,550Qm. 11,720Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte cap a Can Jep de la Mel.

0,100Qm. 11,820Qm. A la dreta deixem Can Jep de la Mel. Continuem recte avall.

0,150Qm. 11,970Qm. Obviem la pista que ens arriba per l’esquerra i continuem recte, avall.

0,130Qm. 12,100Qm. Can Sardà. Si volem acostar-nos fins a la Cova Can Nadal, hem de continuar recte i seguir les indicacions que ens portaran fins a la cova. Farem una marrada de 1200 metres (600 metres d’anada i 600 de tornada) però no té pérdua. Està molt ben senyalitzat. Si pel contrari ja volem retornar a Vallromanes, tombarem per un corriol que trobem a l’esquerra.

Cova de Can Nadal.  Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.

El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.

L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu https://quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.

 Situats novament a l’entrada de Can Sardà, seguim avall pel corriol que davalla.

0,750Qm. 12,850Qm. Pista que ens creua. Continuem avall per aquesta pista.

0,140Qm. 12,990Qm. Pista. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,145Qm. 13,135Qm. Cruïlla. Seguim baixant a l’esquerra per una pista que creua un barri.

0,340Qm. 13,475Qm. Arribem davant una vivenda. Ara seguim pel camí que davalla a l’esquerra.

0,360Qm. 13,835Qm. Obviem el camí que ens arriba de l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,650Qm. 14, 485Qm. Urbanització de Can Nadal. Continuem recte avall per la vorera del carrer Camí de Can Nadal.

0,645Qm. 15,130Qm. Tombem a l’esquerra per un corriol que ens portarà fins la pista de Can Maimó.

0,070Qm. 15,200Qm. Vial asfaltat de Can Maimó. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 15,250Qm. Seguim a la dreta per un camí carreter de Can Tià. Uns metres més endavant deixem Can Tià a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,650Qm. 15,900Qm. Urbanització Can Rabassa. Seguim a l’esquerra baixant pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 16,050Qm. Continuem recte. Ara el carrer Santa Quitèria es converteix en un camí de terra.

0,150Qm. 16.200Qm. Vial asfalt. Fem el revolt a l’esquerra per la vorera i anem buscar el segon carrer que hi ha per sota nostre. Seguim el carrer Joan Carsi anant cap al centre del poble.

0,250Qm. 16,450Qm. Cantonada Joan Carsi/Avinguda Can Galvany. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 16,530Qm. Cantonada Avinguda Can Galvany/Carrer Mossèn València. Seguim a l’esquerra.

0,050Qm. 16,580Qm. Plaça Esglèsia Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció del poblat ibèric de Céllecs l’he extret del blog http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/ i la descripció de la Cova Nadal l’extret del blog d'en Quim Graupera.

La setmana vinent, us proposaré una excursió per fer amb nens pels voltants de Sant Mateu.