dissabte, 17 de novembre de 2018

MONTSENY, VIATGE VISUAL.


Avui us parlaré d'un llibre d'imatges. Montseny, Viatge visual amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.

Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".

Si en volen saber més de llibres de fotografies del Montseny, l'abril del 2017, a les 17 Recomanacions de Sant Jordi publicades en aquest blog, us vam parlar d'Estels, ermites i esglesioles del Montseny de Mariano Pagès d'Urso. 

La setmana vinent una recomanació musical.

dissabte, 10 de novembre de 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIII. MÀRIUS SERRA IV.

                            Un siurell

D'aquí uns cinc mesos, us faré 19 recomanacions per Sant Jordi, 19 recomanacions de llibres per comprar o regalar,però sobretot 19 recomanacions per llegir i gaudir.
Entre aquestes recomanacions hi haurà "La novel.la de Sant Jordi" d'en Màrius Serra i editada per Ara Llibres el març de 2018. Tanmateix, cal dir que d'aquesta novel.la m'ha agradat molt més i m'he enganxat al llibre a la primera meitat del llibre, penso que la segona part fluixeja i acaba coixa. 

Però com sempre, els llibres d'en Màrius Serra són molt rics en llenguatge i en aquest sentit, "La novel.la de Sant Jordi ens deixa les següents paraules i expressions.


Abstrús: Allò que és difícil d’entendre i comprendre.

Acorar: Ficar la ganiveta fins el cor del porc quan es produeix la matança d’aquest.

Alenar: Acció de respirar.

Apòleg: Narració al.legòrica que inclou una ensenyança moral.

Cafarnaüm: Confusió. Barreja desordenada.

Embotornat: Inflat per malaltia.

Engalipador: Que engalipa.

Engalipar: Que enganya amb bones paraules o amb aparences.

Esca: Matèria molt seca i preparada perquè s’encengui fàcilment amb una simple espurna.

Espellar: Llevar la pell d’un animal.

Fer l’andorrà: Equivalent a fer-se el suec. Fer-se l’orni.

Gorraplana: Malnom com un dels personatges es refereix als adolescents que patinen amb els seus scooters i els seus monopatins.

Llangor: Estat de decaïment prolongat. Manca persistent de vitalitat.

Mestretites: Persona que presumeix de saber molt.

Ominós: Malastruc, de mal averany.

Oripell: Ornament o altra cosa de molta aparença i poc valor.

Resclosit: Excessivament tancat.

Ruflar: Alenar amb força.

Ruflet: Acció i efecte de ruflar.

Serrejar: Malgrat que en Màrius Serra no fa servir aquest mot en aquest sentit. Serrejar també vol dir anar pel cim de muntanyes, resseguint una serra.

Siurell: El siurell és una peça de ceràmica tradicional de Mallorca que normalment fa referència a danses folclòriques de l'illa i que té una funció decorativa i de xiulet. Estan fets generalment amb argila i blanquejats amb calç. Solen estar decorats amb pinzellades de colors.

Sòsia: Persona que s’assembla molt a una altra.

Succint: Breu i resumit.

Temperi: A l’Empordà, a La Garrotxa i al Maresme, avalot de crits de diverses persones irritades.

Les diferents definicions les he extret de les edicions electròniques del Diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i del Diccionari Invers de la Llengua Catalana

La setmana vinent farem un viatge visual pel Montseny.




dissabte, 3 de novembre de 2018

EL CAMÍ DE SANT JAUME. DE MONTSERRAT A IGUALADA

                                    Font de l'Alba

Avui anirem d'excursió des de Montserrat fins a Igualada tot seguint les marques grogues del Camí de Sant Jaume. No us descriuré pas a pas aquest itinerari de 25 quilòmetres i 630 metres de desnivell positiu, doncs constantment les marques del Camí de Sant Jaume són molt evidents i el Camí no té pèrdua. Tanmateix, si que us faré unes quantes indicacions, assenyalant alguna variant, una font, un camí, un monestir...

Tenint en compte que és un recorregut lineal, si aneu en cotxe us proposo deixar-lo a l'Estació de Martorell Central dels FGC, on a més a més de tenir aparcament gratuit, teniu correspondència amb la línea R5 que va cap a Monistrol de Montserrat per posteriorment enllaçar amb el Cremallera de Montserrat i la R6 que vé d'Igualada.


Finalment, indicar-vos que aquesta etapa és la continuació de la Vallromanes - Montserrat que us vam descriure en el blog entre juliol i agost del 2014.


L'ITINERARI. 


-Sortim del Monestir de Montserrat i anem cap al  El Camí dels Degotalls que discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels Plans de la Trinitat, situats 200 metres per sobre del camí. L'inici del Camí dels Degotalls el trobem a l'esquerra del Restaurant Buffet Lliure de Montserrat.


-Font de l'Alba. Aquesta font la trobem a uns 500 metres de l'inici del Camí dels Degotalls.  L'aigua de la font prové de la xarxa, encara que, donat a la gran quantitat d'aigua que raja de les parets i que dona nom al camí on està ubicada, fa pensar que antigament brollava amb aigua natural. Es troba en una raconada del camí, adossada a un mur de pedra en angle recte. El frontal de la font és estret i alt, de pedra, amb una aixeta de polsador de llautó. La pica és rodona, també de pedra i descansa directament a terra. En el frontal hi ha un plafó fet amb rajoles de ceràmica dedicat a la Mare de Déu de l'Alba de la ciutat de Manresa. A banda i banda, hi ha un banc corregut.


-Monestir de Santa Cecilia. Actualment Santa Cecilia és l'Espai d'Art Sean Scully. Santa Cecília de Montserrat és un espai consagrat pels segles. Fundat l’any 945 d. C., el temple a penes conserva indicis d’aquella obra preromànica. Gairebé tot el que observem pertany a les reformes i modificacions dels segles XI i posteriors. A l’exterior hom pot admirar els tres absis llombards amb les seves característiques faixes i arquacions. A l’interior fruïm d’un espai gairebé quadrat, constituït per tres naus que tenen la singularitat que les laterals són més curtes que la principal i que es comuniquen entre elles per dues grans arcades. La diferència de nivell d’aquestes naus s’explica pel pendent de la muntanya sobre el qual està edificada l’església.  Aquest espai, sever però amable per les seves proporcions abastables, enriquit per les pintures i els vitralls de Sean Scully, ha accentuat notablement les seves característiques d’espai sagrat, amb la llum tamisada pels vitralls, elements, tots ells, que predisposen l’esperit a una actitud respectuosa de silenci tranquil, reflexió assossegada i experiència del sagrat.



Durant onze segles ininterromputs, Santa Cecília ha estat un lloc de culte, i la intervenció artística de Sean Scully no altera aquesta funció. El pintor irlandès ha volgut expressament que aquest espai fos un punt de trobada entre la secular tradició religiosa i l’art d’avantguarda més genuí una funció que es perpetua avui amb la creació artística de Sean Scully. 
 Val la pena visitar l'interior de Santa Cecilia, sense cap mena de dubte, no ens deixaran indiferents els vitralls i les pintures de l'artista irlandès.
-Sortint de Santa Cecilia i continuant per la carretera cap a Can Maçana, tres-cents metres més endavant, a mà esquerra, trobem unes escales que s'enfilen. En aquests moments, abandonem el Camí de Sant Jaume que marxa per la carretera i nosaltres continuem per la muntanya tot seguint les marques del GR-172, direcció Can Maçana.
Cal dir que per fer aquest tram del Camí, aconsello portar pals, doncs si ha plogut rellisca força.
-Amb els 25 quilòmetres que fem avui ja en tenim prou, però resta pendent un altre dia pujar a la Foradada que quan anem arribant a Can Maçana queda per sobre dels nostres caps.
-Sant Pau de la Guàrdia. Petit llogaret que pertany al poble del Bruc. Actualment, el nucli urbà envolta l'esglèsia nova. Adossada al conjunt de cases de Ca n'Elias, fou bastida l'any 1740 sobre les restes de la capella de Sant Abundi, documentada al segle XII. És de planta rectangular, amb quatre capelles laterals. A la façana hi trobem la porta d'entrada, d'estructura arquitrabada, i un òcul a la part alta. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada. Conserva, a l'actual frontal de l'altar, una escena de la Conversió de Sant Pau, procedent de l'antic retaule de Sant Pau de la Guàrdia del segle XVII.
En aquest llogaret, hi trobem l'hotel El Celler de la Guàrdia, on si volem escorçar l'etapa hi podem fer parada i fonda o simplement menjar-hi quelcom en el seu restaurant.
-Quan fa 2,5 quilòmetres que hem sortit de Sant Pau de la Guàrdia hem d'estar molt atents, doncs trobarem una cruïlla on el GR-172 marxa a l'esquerra i nosaltres haurem de continuar cap a la dreta seguint les marques del Camí de Sant Jaume cap a Castelloli.

-A Castellolí hi ha bars i restaurants on poder menjar i a més a més podem carregar aigua a la Font del Mil.lenari de Castellolí. La font la trobarem a l'avinguda de la Unió i per tant, no haurem de desviar-nos del nosttre Camí. L'estructura de la font està formada per un pilar de forma triangular que sosté el frontal també triangular i 'aigua desguassa en una pica triangular, però amb el got on cau l'aigua de forma circular. L'aigua de xarxa s'obté mitjançant una aixeta amb polsador.
Cal dir que no fem cap esment de la Esglèsia Nova de Sant Vicenç, doncs és un edifici relativament nou, sense cap aspecte a destacar.

Sortim del poble deixant a la nostra esquerra el Circuit de Castellolí.

A Sant Sebàstià subjecta a un pal indicador trobem una estació metereològica.

L'arribada a Igualada la farem per polígons. Una vegada passem l'Institut Badia i Margarit, veurem que a la dreta, tenim l'estació d'autobusos d'Igualada. Anirem cap allà, doncs l'estació dels FGC està al costat i serà el punt final de l'excursió d'avui.

Per qualsevol informació relativa al Camí de Sant Jaume us recomano MUNDICAMINO.

La descripció i la foto de la Font de l'Alba l'he exret d'ENCOS

La setmana vinent una nova Gramàtica del Caminant.








dissabte, 27 d’octubre de 2018

RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS DE CATALUNYA




Avui us parlaré de "RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS DE CATALUNYA", un llibre d'en César Barba i editat per Sua Edizioak l'abril del 2016. L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.
Personalment, ja m'he apuntat un parell de rutes que vull fer properament. De moment, he fet una repassada de tots els itineraris que ens presenta en César Barba i en aquest sentit, a continuació us enumero sis excursions que ens suggereix l'autor que es corresponen amb sis excursions que alguna vegada us he presentat en el blog.

-El castanyers del Montseny.  -Viladrau- Sant Miquel de Barretons, publicat en el blog l'octubre de 2013.
-Boscos de la Vall de Santa Fe del Montseny. - Fontejant per la Vall de Santa Fe, publicat en el blog l'octubre de 2015.
-Boscos i turons de la Serralada Litoral. -La Caminada de les 10 fonts de Martorelles a Vallromanes, publicat en el blog el maig del 2012.
-Alzines i sureres del Parc Montnegre i Corredor. 4 Fonts del Montnegre, publicat el novembre del 2011.
-L'alzinar de Sant Jeroni. -Monestir de Montserrat - Sant Jeroni, publicat el juliol del 2015.
-Les singulars rouredes humides d'Olot. -Les fonts d'Olot, publicat el març del 2012.

En definitiva, una bona guia per regalar a qualsevol amant dels boscos.

Properament, farem una etapa del Camí de Sant Jaume.



dissabte, 20 d’octubre de 2018

COLLSEROLA X. DEL TIBIDABO A PENITENTS PER CAN BORNI.

                                        Font del Bacallà

Avui us presentem un itinerari que no arriba als 6 quilòmetres, pràcticament tot baixada i que sortint del Tibidabo ens acosta fins el barri de Penitents de Barcelona. Per tant, aquesta seria una alternativa a l'itinerari que us vam presentar el mes d'agost de 2018 "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" que en aquest cas ens baixava també fins la ciutat de Barcelona, però desprès d'haver fet 15 quilòmetres.

Aquest itinerari també podria ser una continuació de la sortida "Santa Perpètua - Tibidabo", que us vam presentar en aquest blog el març del 2015. 

Tant per arribar a l'inici del recorregut com per marxar, una vegada hem finalitzat la sortida, tenim molt bona connexió de transport públic i per tant és d'aquelles sortides que podem deixar el cotxe tranquilament a casa.

Ara que ja hem arribat al nucli urbà de Barcelona, a partir de principis de 2019, us presentarem algun itinerari per fonts, edificis, monuments i racons singulars de la ciutat.



L'ITINERARI


0,000Qm.  0,000Qm. Iniciem l’excursió a la Plaça del Tibidabo, tot just al costat del Restaurant Club dels Aventurers i continuem a l’esquerra per la carretera del Tibidabo a Vallvidrera, deixant a la dreta el Temple Expiatori del Sagrat Cor.

0,500Qm. 0,500Qm. Enllacem amb la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. Uns metres més endavant, deixem a la dreta el Gran Hotel La Florida.

0,600Qm. 1,100Qm. Creuem la carretera BV-1418 i continuem a l’esquerra.

0,550Qm. 1,650Qm. Aparcament dels Jardins de Can Borni. Continuem per una pista que trobem a la dreta i a partir d’ara i fins al final, seguim les marques del PR-38.

0,450Qm. 2.100Qm. A l’esquerra, trobem l’entrada dels Jardins de Can Borni i nomès uns vint metres més enllà, en una raconada a la dreta, hi ha la font de Can Borni. El frontal d’aquesta font està adossat al marge, format per una paret de pedra vista d'uns tres metres d'amplada per tres d'alçada que suporta un arc de totxo vist. El terra immediat està empedrat i enlairat dos esglaons respecte el camí. La paret de la dreta també és de pedra vista i rematada amb maons. A l'esquerra hi ha un bonic banc corregut de pedra i acabat en rajola blanca amb la tècnica del trencadís. 

A mitjans d’octubre de 2014, raja un bon doll d’aigua per la part baixa del frontal a través d'un tub d'acer inoxidable abonyegat i cau a una bassa rectangular arran del terra.
Aquesta font és de mina i alimenta continuament la cisterna del Viver de Can Borni amb la que es reguen les zones enjardinades.
Desfem aquests últims vint metres i entrem als jardins.

 Els jardins Viver de Can Borni estan oberts els dies de funcionament del Parc d’Atraccions del Tibidabo. El jardí està dividit per diferents terrasses on s’accedeix per un camí principal i diferents caminois. En una d’aquestes terrasses hi ha la font del Lleó de Can Borni que està situada dins d’una bassa semicircular. Aquesta font és ornamental i l’aigua mitjançant un canaló va caient a quatre basses situades a terrasses inferiors.
Aquest canaló fa un recorregut d’uns 80 metres i salva un desnivell d’uns 30 metres. Certament és una font molt xula que trobarem a tres minuts de l’entrada dels jardins, per tant, ara nomès ens queda desfer aquests dos-cents cinquanta metres i tornar a l’entrada d’aquest parc.
Girem a l’esquerra pista avall.

0,325Qm. 2,925Qm. Seguim per unes escales que trobem a mà esquerra.

0,300Qm. 3,225Qm. Arribem a una placeta i continuem recte. Vint metres més enllà i desprès de pujar una mica, trobem una terrassa on hi ha la Font del Bacallà.
Font del Bacallà.  Es tracta d'una construcció el.laborada formada per un frontal de pedra vista encastat al marge. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a un bassal rectangular arran del sòl que està empedrat i de forma semicircular, després desguassa formant el torrent que porta el seu nom. El desguàs deu estar embossat, doncs l'aigua vessa del bassal i s'escola pel mig de l'esplanada buscant el torrent. A mitjans d’octubre de 2018, raja un modest rajolí.

Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb un relleu que representa una penca de bacallà i la data de construcció, 1910, curiosament les dues últimes xifres ho són en lletres, no pas en números, "19 DEU"'. Al costat, una placa d'acer inoxidable ens recorda, a banda del nom de la font, que fou restaurada la primavera de l'any 1986 pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís.

A banda i banda de la font i formant angle obert amb aquesta, arrenquen dos llargs seients de pedra amb respatllers que alhora retenen les terres. 
Ara desfem els últims 300 metres fins la pista superior, on girem a l’esquerra tot planejant cap a Barcelona.

0,125Qm. 3,650Qm.  Tombem a l’esquerra per una pista que ens creua.

0,275Qm. 3,925Qm. Després d’una tanca del Parc trobem una cruïlla de pistes. Continuem a la dreta per la pista asfaltada en sentit descendent.
Ara estem baixant pel carrer Siurana.

0,550Qm. 4,475Qm. Carrer que ens creua. Continuem a l’esquerra tot planejant. Seguint les marques del PR-38.

0,225Qm. 4,700Qm. Continuem recte pel camí asfaltat que es precipita cap al barri de Penitents.

0,475Qm. 5,175Qm. Plaça. Continuem a la dreta pel carrer Trullols que marxa en sentit descendent.

0,200Qm. 5,375Qm. Continuem a la dreta pel carrer Navata.

0,025Qm. 5,400Qm. Carrer Gutenberg. Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,175Qm. 5,575Qm. Carretera de l’Arrabassada.  Continuem a la dreta.

0,100Qm. 5,675Qm. Passeig de la Vall d’Hebron. Creuem la Ronda de Dalt per un pas superior. A continuació girem a l’esquerra.

0,100Qm. 5,775Qm. Continuem a la dreta pel carrer d’Anna Piferrer.

0,100Qm. 5,875Qm. Metro Penitents. Cantonada carrer Anna Piferrer amb avinguda de Vallcarca.  Final de la sortida d’avui.

La majoria d'explicacions referents a les fonts, les he extret d'Encos.

Properament, parlarem de rutes pels boscos més bells.






diumenge, 14 d’octubre de 2018

NOVA LÍNEA D'AUTOBUSOS CAP AL PARC NATURAL DEL MONTSENY




Els caps de setmana d'octubre i novembre el Parc Natural del Montseny, és un brogit de gent i cotxes. A vegades allò que estava previst com una plaentera i relaxada jornada de tardor al Montseny. gaudint dels seus paisatges, dels seus colors, de les seves olors... es pot convertir en un malson, fent molta estona de caravana i una vegada arribats a lloc, donant voltes i més voltes per trobar un aparcament.
En aquest sentit, es calcula que un diumenge d'octubre poden arribar a Santa Fe de Montseny al voltant d'unes 2.000 persones, més ara que hi ha febrada boletaire.

Tal vegada, avui hem de cel.lebrar una iniciativa que ha començat aquest cap de setmana, doncs des de divendres és possible arribar a Santa Fe, Mosqueroles, la Costa del Montseny i Fontmartina amb transport públic.
Els autobusos s'agafaran a l'estació de Sant Celoni i per tant,  tenen correspondència amb el servei de rodalies i a més a més, hi haurà bitllet combinat tren+ bus.
El servei nomès funcionarà els dissabtes, diumenges i festius, però hi haurà 10 freqüències cap a Fontmartina en els dos sentits, i 9 freqüències cap a Santa Fe. A partir del 10 de novembre i fins a final d'any, les freqüències cap a Fontmartina seran 5 i cap a Santa Fe 4.

Si voleu arribar a Sant Celoni en cotxe i nomès agafar el bus, el bitllet us costarà 2,20 Euros i els menors de 12 anys tindran el bitllet gratuit.

Trobareu més informació a www.sagales.com

En el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, també s'ha iniciat un servei similar amb una línea d'autobusos que uneix Terrassa amb Matadepera, La Barata, Coll d'Estenalles, Mura i Talamanca.

La setmana vinent, tornarem a caminar per Collserola.



dilluns, 8 d’octubre de 2018

GR-92. EL SENDER DE LA MEDITERRÀNIA A VALLROMANES




La setmana passada us vaig presentar una excursió entre el Baixador de Vallvidrera i Molins de Rei, tot seguint el GR-92 i en aquest sentit no vaig haver de fer cap puntualització sobre el camí, doncs estava molt ben marcat.

Sens dubte, el GR-92 és un dels senders més atractius de Catalunya, tal vegada segueix tot el litoral català i consta de 560 quilòmetres dividits en 31 etapes.
Fa un parell d'anys, es va publicar un nova edició de la guia d'aquest GR-92. Aquesta nova edició d'en Xavi Margaix i Giner i editada per Cossetània i Alpina el juny del 2016 és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

Aquest GR és fantàstic per fer-lo a finals de primavera o al principi de la tardor i els finals d'etapa ens ofereixen tota mena de serveis i uns indrets amb molt encant. Preneu nota, Llançà, Cadaquès, Roses, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Begur, Palamós, Sant Feliu de Guixols, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Tordera, Vallgorguina, Llinars, Vallromanes, Montcada i Reixac i Barcelona. Sens dubte té molts atractius pel turisme i les etapes estan a l'abast de tot aquell avesat a caminar.

En els finals d'etapa s'hi arriba seguint el GR, però hi ha dues excepcions a Llinars s'arriba seguint un sender local (SL) i a Vallromanes no trobem cap tipus de fita que marqui els dos quilòmetres que hi ha des de Coll de Clau fins al poble, ni cap fita que marqui els 5 quilòmetres que hi ha des del nucli urbà fins uns centenars de metres abans d'arribar al Turó de Galzeran on el GR ens arriba per l'esquerra provinent del Coll de Font de Cera.

Personalment, penso que no tenir fitats aquests 7 quilòmetres amb un sender local, un petit recorregut o una variant del GR, és perdre oportunitats per promocionar el turisme i el comerç a Vallromanes.
Al marge de l'increment de pernoctacions que això suposaria, aquests set quilòmetres permetrien fer una ruta circular d'uns 12 quilòmetres, sempre ampliables amb la opció de pujar a Sant Mateu o al Castell de Sant Miquel.

Tant de bo algú prengui nota i d'aquí un temps Vallromanes quedi definitivament connectat amb el GR-92.