DE LA RIERA DE RUBÍ A LA VALL DEL LLOBREGAT. DE LES FONTS DE TERRASSA A OLESA DE MONTSERRAT

 

                           Ullastrell amb Montserrat al fons

L’excursió que us proposo avui té una llargada de gairebé 19 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 560 metres. De les tres etapes del GR-6 o el Camí de Sant Jaume entre Barcelona i el monestir de Montserrat aquest és el tram amb menys atractius, tanmateix des de l’adequació d’un pas per vianants en l’últim quilòmetre i mig abans d’arribar a Ullastrell se’ns facilita un bon lloc de parada per fer un mos i a més a més unes espectaculars vistes de Montserrat.

Per altra banda, amb aquesta variant solucionem un dels problemes que tenia aquesta ruta anys enrere, creuar les obres del Quart Cinturó, doncs a un itinerari sense gran història afegiem una senyalització i uns passos molt deficients (Amb el pas per Ullastrell garantim un camí fressat i sense pèrdua)

Aquesta excursió pot fer-se a qualsevol época de l’any i només cal evitar els dies plujosos, doncs cal tenir en compte que passem a gual les rieres del Molí, el Morral i Gaià que podrien baixar plenes.

Per altra banda, cal posar tots els sentits en els tres o quatre creuaments de carretera que farem al llarg del recorregut.

Finalment, esmentar que la sortida d’avui enllaça amb l’excursió “D’Horta a Les Fonts de Terrassa. Aquell camí de Sant Jaume que comença a Barcelona” que vaig publicar en el blog aquest mes de març.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Les Fonts de Terrassa pel vial asfaltat que hi ha a continuació de les escales que baixen de l’andana.

0,200Qm. 0,200Qm. Plaça de la Sardana. Aquí trobem la font de la Sardana. Sobre un prisma fet de totxana hi ha una semiesfera coronada per un cilindre al voltant dels qual hi ha quatre balladors.  A mitjans de juny del 2024 del frontal de la font surt un broc que desguassaria en un sobreeixidor arran de terra. Damunt d’aquest broc hi ha una cerámica on també hi ha quatre balladors i a sobre una placa metàl.lica amb la data de la inauguració de la font: 7 d’octubre de 2006.

Ara continuem pel pas inferior que creua les vies dels Ferrocarrils Catalans, tot seguint les marques del GR-6 i les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

0,125Qm. 0,235Qm. Plaça de l’Estació. Seguim en diagonal pel Passeig de la Muntanya, en lleuger sentit ascendent.

0,340Qm. 0,575Qm. Font del Fornot. Es una construcció feta de pedra en forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua de xarxa cau a una reixa a nivell de terra. Aquesta font va ser inaugurada el 2017.

Ara seguim a la dreta pel carrer Fornot en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 0,800Qm. Font de la Muntanya. És una construcció feta de còdols en forma de capelleta i disposa d’una aixeta polsador. L’aigua de xarxa cau a una pica arrodonida. A banda i banda hi ha un parell de bancs per seure.

Ara continuem recte pel camí de terra. Sempre seguint les marques de GR i les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

1,000Qm. 1,800Qm. Ara el nostre camí fa un pronunciat gir a la dreta.

2,000Qm. 3,800Qm. Urbanització de Can Solà. Deixem l’asfalt i seguim per un camí que s’enfila a la dreta.

0.835Qm. 4,635Qm. Es separen GR-6 i el GR-96. Nosaltres seguim pel GR-6 que marxa recte pel Serrat de les Martines.

1,200Qm. 5,835Qm. A l’alçada del restaurant 4 Vents. Creuem la carretera C-243c (Martorell – Terrassa)  MOLT DE COMPTE!!!! perquè és una carretera amb força trànsit.

Una vegada creuem tombem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,100Qm. 5,935Qm. Deixem a la dreta una benzinera i continuem per un vial asfaltat paral.lel a la C-243c.

2,830Qm. 8,765Qm. Creuem la carretera (BV1203) i malgrat no hi ha gaire trànsit també hem de vigilar, doncs seguim uns metres la carretera cap a la dreta.

0,200Qm. 8,965Qm. Deixem la carretera i continuem recte cap a Ullastrell per un camí que marxa paral.lel a la BV1203. En aquest moment hem deixat les marques del GR-6 que marxen a la dreta i nosaltres seguim les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

0.750Qm. 9,715Qm. Creuem la carretera i el camí el trobem a l’altra banda de la bionda.

0,330Qm. 10,045Qm. Passada la rotonda ja entrem al nucli urbà d’Ullastrell. Continuem recte.

0,250Qm. 10,295Qm. Font del Padró. El mes de maig de l'any 1926, el mestre d'obres Antoni Moner s'oferia a l'ajuntament per construïr una font amb abeurador monumental que substituís la que ja hi havia a l'antiga plaça del Padró, i una creu de terme de pedra. L'inminent arribada del primer abastiment d'aigua a les fonts públiques d'Ullastrell feia necessaria la construcció de quatre fonts en diversos sectors de la població, amb abeuradors inclosos per a cavalleries.

En el moment de construcció de l'estructura, la part superior del volum inferior del basament es corresponia amb l'abeurador pels animals. Actualment, el sòcol de l'estructura ha estat restituït, tot i que originalment era bastit en maons disposats a sardinell. També sabem que la font havia tingut dues aixetes i que a principis de gener de l'any 1927, uns brètols trencaren el pitó i la molla d'una de les aixetes. El batlle d'Ullastrell, August Anglada i Sucarrats, manà reparar la font i oferí un premi de cinc pessetes a la persona que donés informació sobre l'autor dels fets.

Creuem el pas de vianants hi anem a l’esquerra cap a la Plaça de l’Esglèsia.

0,060Qm. 10,355Qm. Deixem les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume i ens enfilem a la dreta pel carrer de l’Assumpció.

0,090Qm. 10,445Qm. Deixem a l’esquerra Santa Maria d’Ullastrell i seguim per darrera l’esglèsia enfilant-nos cap al Mirador d’Ullastrell

0,150Qm. 10,595Qm. Mirador d’Ullastrell. Al capdamunt dels dipòsits d’aigua d’Ullastrell hi ha aquest terrat amb unes magnifiques vistes de Montserrat.

Desfem aquests darrers 100 metres i continuem per unes escales que ens queden a l’esquerra i que desemboquen en un vial asfaltat. Nosaltres seguim a la dreta.

0,070Qm. 10,780Qm. Enllacem amb el carrer Serra i recuperem les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

0,200Qm. 10,980Qm. Font de la Plaça de l’Ajuntament d’Ullastrell. Aquesta font adossada a la paret exterior d’una casa, s’aixeca sobre una base feta de totxo. El frontal fet amb tres rajoles de ceràmica i obra té una aixeta amb polsador i l’aigua de xarxa desguassa en una pica rectangular.

Damunt la font a la paret exterior de la casa s’ens explica d’on vé la tradició de Serralavella.

La Serralavella és una diada que se celebra cada any el dimecres del mig de la Quaresma –concretament el quart dimecres- i antigament significava un descans per a la mainada mentre passaven els 40 dies de dejuni i abstinència que exigia la Quaresma. Arribat aquest dia, els nens (malauradament com en tantes altres coses, les nenes no s’incorporen a aquesta tradició fins a la década dels 80 del segle passat) s’ajuntaven formant grups carregats amb un cistell, un tronc i un xerrac. Aquestes colles s’engalanaven amb una bandera com a estendard. Tot el dimecres el dedicarien a anar a cantar casa per casa la cançó de la Serralavella mentre serraven el tronc, tot simbolitzant que serraven la Vella Quaresma pel bell mig; una vegada acabada la cantada cada casa els hi donava ous, ametlles, dolços....i algun dineró, que finalitzada la jornada es repartirien entre tots.

Si en alguna casa aquell any estàven de dol, enlloc de cantar la cançó de la Serralavella, els nens resàven un Parenostre.

Ara seguim avall pel carrer de Cal Mestre Prats (continuació del carrer Serra)

0,200Qm. 11,180Qm. Tombem a la dreta seguint les fletxes del Camí de Sant Jaume i sortim del nucli urbà d’Ullastrell.

2,000Qm. 13,180Qm. Aiguabarreig de les rieres de Gaià, del Molí i del Morral. Creuem i continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,380Qm. Seguim per una pista en sentit ascendent on ara coincideixen el Camí de Sant Jaume i el GR-97.

1,200Qm. 14,580Qm. Cruïlla de camins. Per ambdues bandes arribarien a Olesa, però nosaltres continuem recte pel vial asfaltat lleugerament ascendent.

1,485Qm. 16,065Qm AMB MOLT DE COMPTE!!!. Creuem la carretera BV1201 (Olesa – Martorell) i seguim les fletxes del Camí de Sant Jaume a tocar del riu Llobregat.

0,425Qm. 16,490Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta seguint les fletxes del Camí de Sant Jaume.

0,800Qm. 17,290Qm. Deixem a l’esquerra la font de Vilapou. Ara només queden uns vestigis d’allò que va ser aquesta font temps enrere. La font era molt senzilla i consistia en una cavitat obrada amb maó que s'enfonsava lleugerament sota el terreny, amb unes escales que donaven accés a una senzilla pica on brolla l'aigua. Antigament hi havia també una bassa o safareig. L'aigua que nodreix la font ve canalitzada per una mina des de la part alta de la població i serveix per a regar el sector sud i oest de l'horta d’Olesa.

Antigament les terrasses fluvials del Llobregat, entre la vila murallada i el riu, constituïen una gran zona d'horta, de manera que el creixement urbà de l'eixample que va tenir lloc a partir de la dècada de 1920 es va fer a expenses d'aquest regadiu. Olesa és un lloc amb abundància d'aigües subterrànies. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. El Comú de la vila era qui regulava l'ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, a l'actual plaça de les Fonts, que proveïa bona part de l'aigua per al consum domèstic, i també de les fonts d'en Roure i de Vilapou.

Ara continuem recte pel camí de Vilapou.

0,400Qm. 17,690Qm. Girem a l’esquerra per l’avinguda Francesc Macià.

0,380Qm. 18,070Qm. Tombem a l’esquerra per la Rambla de Catalunya.

0,310Qm. 18,380Qm. Continuem a la dreta pel carrer Cebrià Montserrat

0,090Qm. 18,470Qm. Seguim a l’esquerra pel Passeig del Progrés.

0,060Qm. 18,530Qm. Creuem les vies del FGC per un pas inferior i cent metres més enllà ja sortim a l’altra banda. Ara continuem a la dreta.

0,350Qm. 18,880Qm. Estació dels FGC d’Olesa de Montserrat. Final de l’etapa d’avui.

Properament, anirem de Girona a Flaça passant per Sant Miquel.

DE ROCA EN ROCA. DE VALLROMANES A LA ROCA DEL VALLÈS

 

                                El Dolmen de Céllecs

L’excursió que us proposo avui té una llargada de 19,4 Quilòmetres i un desnivell de 315 metres. Des de Vallromanes, passant pels termes municipals de Vilassar de Dalt, Òrrius, Vilanova del Vallès i La Roca farem un recorregut seguint les petjades dels habitants que van viure en aquestes contrades fa uns 5000 anys.

Per tant, anirem trobant jaciments arqueològics ubicats la majoria dins del megalitisme, que es defineix com la utilització de grans pedres per construir. Bona part dels monuments que veurem avui estan vinculats a l’art funerari, doncs aquests primers pobladors donaven molta importància al més enllà i al lloc on enterràven els seus morts.

La última part de l’itinerari després d’un bon grapat de quilòmetres de puja i baixa per terreny boscós ens regalarà 3 quilòmetres per la plana del Mogent per espais ben oberts.

Per fer l’excursió cal portar aigua i quelcom de menjar, doncs segons el pas tardarem entre 4 i 6 hores incloses les parades.

A la Plaça de l’Era punt final de l’excursió tenim la parada del bus que ens portarà cap a l’estació d’autobus de Granollers i d’allà de tornada a Vallromanes. Per tant, malgrat que hi ha força freqüència horària, us recomanem que mireu horaris i així evitar llargues esperes, sobretot amb l’autobús de retorn a Vallromanes.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la parada d’autobus que hi ha a la cantonada de la Riera de Vallromanes amb l’avinguda de Can Galvany i comencem a caminar per l’avinguda de Can Galvany.

0,080Qm. 0,080Qm. Girem a la dreta pel carrer Mossèn València.

0,100Qm. 0,180Qm. Placa de l’Església. Ara continuem recte per l’Avinguda Vilassar.

0,100Qm. 0,280Qm. Rotonda. Continuem a l’esquerra per l’Avinguda Vilassar.

0,140Qm. 0,420Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte per l’Avinguda Vilassar.

0,600Qm. 1,020Qm. Tombem a l’esquerra per un camí de terra ascendent.

0,200Qm. 1,220Qm. Obviem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,270Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,495Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 1,745Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 1,765Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 1,815Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,015Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,095Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 2,795Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,145Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,250Qm. 3,395Qm. Pista (Can Maimó-Creu d’en Bouquet). Nosaltres continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,600Qm. 3,995Qm. Deixem a l’esquerra l’entrada a Can Miqueló Nou. Nosaltres seguim recte per la pista.

0,150Qm. 4,145Qm. Tombem a l’esquerra i continuem en sentit ascendent per una pista que a l’inici és de graveta.

1,135Qm. 5,280Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, direcció Vilassar de Dalt.

0,500Qm. 5,780Qm. A la dreta deixem l’entrada de la hípica Cal Senyor.

0,050Qm. 5,830Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en diagonal i en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 6,055Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,400Qm. 6,455Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,830Qm. 7,285Qm. Coll de Porc. Cruïlla de Camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,160Qm. 7,445Qm.  Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de La Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

Continuem recte per la pista.

0,400Qm. 7,885Qm. Obviem un camí que puja a l’esquerra nosaltres continuem recte per la pista.

0,500Qm. 8,385Qm. Plana del Fum. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

1,910Qm. 10,295Qm. Sant Bartomeu de Cabanyes. Està documentada des de 1191, Ermita románica rural de nau única, absís semicircular, campanar d’espadanya i porta adovellada. Adossada a l’ermita hi ha una casa pels ermitans. S’obre al públic el dia de Sant Bartomeu (24 d’agost).

Està situada en un lloc estratègic del camí que comunica el Maresme amb el Vallès. Les restes arqueològiques semblen indicar la presència en aquest lloc d'un antic establiment format per diversos habitatges, la cronologia del qual s'emmarcaria dins el període ibèric. En un pla al sud de l'església s'han trobat materials ceràmics ibèrics i alguna estructura murària susceptible de ser ibèrica. L'ermita romànica podria estar edificada o fundada sobre edificacions anteriors més antigues que es podrien remuntar fins i tot a l'època prehistórica.

Tombem a l’esquerra per la pista que trobem a tocar de l’ermita.

0,100Qm. 10,395Qm. Continuem per la pista ampla que segueix avall.

0,500Qm. 10,895Qm. Enllacem amb el PR-36 i continuem per un corriol que ens queda lleugerament a la dreta. Obviant el camí que marxa a l’esquerra.

0,425Qm. 11,320Qm. Cruïlla de corriols. Seguim recte planejant.

0,025Qm. 11,345Qm. Trobem a la dreta el dolmen de Céllecs. Dolmen de cista rectangular formada per quatre lloses de granit, amb l’obertura orientada cap al sud. Conserva la coberta d’una gran llosa plana. Per la part del darrere, hi havia restes d’un túmul. Continuem avall obviant els camins que ens menen a banda i banda.

Des d’aquí dalt, si el dia és clar, hi ha unes magnifiques vistes de la Plana Vallesana.

0,500Qm. 11,845Qm. Plat del Rei o del Molí. Bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de cassoleta circular i de poca fondària. Seguim avall per aquest camí pedregós.

0,125Qm. 11,970Qm. Desemboquem en una pista que ens creua. Nosaltres tombem a l’esquerra.

0,090Qm. 12,060Qm. Tombem a l’esquerra per un camí que davalla.

0,110Qm. 12,170Qm. Seguim a l’esquerra per un corriol.

0,140Qm. 12,310Qm. Tornem a desembocar a la pista per la qual veníem i seguim avall obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,500Qm. 12,810Qm. Cruïlla. Seixanta metres a la dreta trobem la Pedra de les Creus. Gran bloc granític, cobert per tot tipus de creus i signes gravats a la pedra. Molts dels quals són moderns, però és probable que n’hi hagi algún d’època molt antiga, pero indeterminada. Atesa la ubicació de la pedra en un context amb nombrosos elements megalítics, és probable l’existència de petròglifs d’aquest mateix moment. 

Desfem aquests darrers seixanta metres i tornem a la pista per continuar avall.

0,170Qm. 13,100Qm. Trobem a l’esquerra el camí que ens porta a la Pedra de les Orenetes. Per arribar-hi només hi ha dos-cents cinquanta metres que posteriorment haurem de desfer per tornar novament a la pista i continuar avall seguint les marques del PR C-36.

Pedra de les Orenetes. Pintures rupestres en un gran bloc granític d’uns 8 metres de llargada, 3 metres d’alçada i 3 metres d’amplada. La base mostra dues pintures i diverses cavitats, una de les quals constitueix un abric de dimensions mitjanes. Des d’aquesta concavitat principal, es pot travessar el bloc. Cap a la dreta hi ha altres cavitats i punts erosionats amb representacions pictogràfiques. comptabilitzant-se un total de 32 figures.

En la més gran d’aquestes cavitats hi destaca el motiu central d’aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta.

0,425Qm. 14,025Qm. Cruïlla d’accés al dolmen de Can Gol II que ens queda 125 metres a la dreta i a la Roca Foradada de Can Gol que ens queda 125 metres a l’esquerra.

Dolmen de Can Gol II. Dolmen del periòde calciolític (2.200- 1.800 aC). Cista que només conserva tres pedres granítiques, dues de laterals que formen la cambra o corredor i una de posterior que el tanca. Manca la pedra o pedres de coberta. A les excavacions realitzades s’hi van trobar puntes de sageta d’aletes, un fragment de ganivet de sílex, ascles i fragments de cerámica.

Roca Foradada de Can Gol. Es tracta d’un bloc granític de forma esférica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40m de llargada per 1,60m d’amplada i 1,30m d’alçada. Possible cambra sepulcral. 

Continuem avall per la pista.

0,250Qm. 14,775Qm. Enllacem amb el carrer del Lliri.

0,250Qm. 15.025Qm. Continuem a la dreta pel carrer Magnolia seguint les marques del PR C-36.

0,260Qm. 15,285Qm.  Tombem a l’esquerra pel carrer Camí de Cal Sereno.

0,750Qm. 16,035Qm. AMB MOLT DE COMPTE, malgrat tenir bona visibilitat, creuem la carretera BV-5001 (La Roca-Santa Coloma) i continuem pel camí que trobem a l’altra banda i que baixa cap al riu Mogent.

0,380Qm. 16,415Qm. Riu Mogent. Deixem el gual de la Pineda a l’esquerra i nosaltres continuem recte cap a La Roca del Vallès. A mitjans de maig de 2024 hi ha un arbre caigut que barra l’entrada del camí, però a peu o en bicicleta és fàcil accedir-hi pels costats.

1,600Qm. 18,015Qm. Can Perdiu. Camí que ens creua. Continuem a la dreta.

0,600Qm. 18,615Qm. Entrem a la Roca per la Rambla del Mestre Jaume Torrents.

0,800Qm. 19,415Qm. Plaça de l’Era. Punt final de l’etapa d’avui.

Properament, descobrirem algunes fonts del Barri Gótic, Santa Caterina, la Ribera i el Born.

 

 

 

 

 

EMBOSCATS

 

Emboscats. Sergi Monrabà Net. Cossetània Edicions. Juny 2023.

En plena pandèmia de la covid 19 i enmig d’una crisi ecològica sense precedents, quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què es viure de manera sostenible. Per fer-ho passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l’entorn,al mateix temps que construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els servirá com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits…

Sens dubte una molt grata sorpresa, doncs ens trobem davant una lectura que no cau en la superficialitat ecopolítica, ni en el neohippisme naïf, doncs lluny d’idealitzar l’esfera rural, mostra la rigorositat i la duresa de la vida salvatge. A més, a més és un relat molt pedagògic, doncs a mesura que ens explica les vicissituds d’aquest 25 dies al cor del Montseny, ens posa en coneixement de tot el repertori de plantes, fruits, arrels i bolets que utilitzen en la seva dieta, al mateix temps de com solucionen els inesperats, la trobada amb un escurçó, les tensions entre el grup, una tempesta, com intenten solucionar la manca de proteïna…

És ben palesa la formació sociològica de l’autor i a l’epílep defineix clarament la seva manera d’entendre el món i cap a on hauríem d’anar per no arribar al punt de no retorn. Proper a les idees d’Henry David Thoreau, Aldous Huxley i d’Erling Kagge, l’autor creu en la desobediència i en la revolta pacífica i silenciosa per fer front al model capitalista. La nostra força de treball és productiva quan treballem, però sobretot quan consumim, per tant si fem un consum responsable, posem a dieta a la bèstia, perquè si no la posem a dieta, al final se’ns menjarà a nosaltres. Per tant, ens convida a plantejar-nos que potser són més efectives les vagues de consum que no pas les vagues de treball.

Properament, anirem de Vallromanes a La Roca del Vallès per la Ruta Prehistòrica.

 

D'HORTA A LES FONTS DE TERRASSA. AQUELL CAMÍ DE SANT JAUME QUE COMENÇA A BARCELONA

 

                                    La font dels Tres Amics

La ruta que us proposo avui, és la primera etapa del Camí de Sant Jaume des de Barcelona. Avui farem 27,16 quilòmetres i 562 metres de desnivell positiu per creuar Collserola, travessar Sant Cugat i per Can Camps arribar fins Les Fonts de Terrassa.

La ruta d’avui és distreta doncs començarem pujant i suant la cansalada, però a partir del Turó de Valldaura els desnivells gairebé seran inapreciables i per pistes amples i entorn boscòs arribarem a la Vall de Gausac i posteriorment a Sant Cugat.

Aquí tindrem un bon tram urbà d’uns 8 quilòmetres on els alicients seran el Monestir de Sant Cugat i el Mercantic.

Finalment, tornarem al bosc i a les pistes amples per acabar a Les Fonts de Terrassa on en l’últim quilòmetre trobarem 4 fonts.

L’excursió d’avui enllaça amb l’itinerari “Descobrir Barcelona III. Camins de Turistes i Esvorancs” que vaig publicar a inicis d’aquest març del 2024 i que uneix Plaça Catalunya amb el Laberint d’Horta i que acaba a l’estació de metro de Mundet (L-3) on comença el nostre recorregut d’avui. Per tant podríem dir que enllaça amb l’etapa 0 del Camí de Sant Jaume que surt de Barcelona.

Per últim, l’arribada a l’inici i final de la sortida d’avui és molt senzill, doncs tant de metro com de FGC hi ha molta freqüència horària qualsevol dia de la setmana.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de metro de Mundet i tombem a la dreta.

0,200Qm. 0,200Qm. Continuem a la dreta pel Passeig de la Vall d’Hebron.

0,770Qm. 0,970Qm. Girem a l’esquerra pel carrer dels Germans Desvalls i des d’aquest punt ja seguim les marques del GR-6 i el Camí de Sant Jaume. Uns centenars de metres més endavant el carrer es converteix en un camí de terra. Malgrat que el camí està fressat, fa estona que no trobem cap marca vermella i blanca de GR, tanmateix seguim endavant, doncs sense fer gairebé marrada més endavant recuperarem les marques del GR-6.

1,500Qm. 2,470Qm. Font de Can Gras. Construcció formada per dues parets de pedra vista formant un angle recte que sosté el marge de la muntanya, amb un banc ampli per asseure-s'hi acabat amb rajoles blanques. Al costat esquerra hi ha el frontal de la font rematat per un arc de volta; al capdamunt hi trobem l'any de la seva última restauració, 1988, al mig una llosa blanca amb dos dels noms d'aquesta font pintats de vermell, finalment, a la part baixa hi tenim la sortida d'aigües per mitjà d'un tub de ferro encastat i a sota una pica rectangular d'obra que descansa directament al terra. A principis de febrer del 2024 cau un rajolí d’aigua.

Uns metres a l'esquerra queda la porteta enreixada que dóna accés a la mina que està excavada al terra i davant una taula de fusta.

Per sota de la font hi trobem un petit replà amb una bassa rectangular de pedra lligada que s'alimenta del desguàs de la font i al seu costat una altra taula i bancs de fusta. La bassa fou construïda l'any 2012 per l'entitat Galanthus amb l'objectiu de conservar la fauna de la zona.

Ara continuem planejant pel camí que marxa a l’esquerra.

1,000Qm. 3,470Qm. Carretera de les Aigües a l’alçada de la carretera de Cerdanyola a Horta. Creuem la pista i continuem per un corriol que tenim davant fitat amb les marques del PR-35.

0,500Qm. 3,970Qm. Turó de Valldaura. (421 metres) Deixem a l’esquerra la torre de vigilància. Continuem recte seguint el PR-35.

0,250Qm. 4,220Qm. Tornem a recuperar el GR-6 que marxa avall a la dreta

0,575Qm. 4,795Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte seguint les marques del GR-6 i del Camí de Sant Jaume.

0,100Qm. 4,895Qm. El nostre camí fa un revolt força pronunciat a l’esquerra.

2,300Qm. 7,195Qm. A la dreta trobem la Font de Sant Medir Manyo. La font és un petit mur de pedra adossat al marge de la muntanya d'on surten 2 brocs de ferro disposats longitudinalment, gairebé a tocar l'un de l'altre i a un pam del terra. Pel broc de la dreta, el més gruixut, acostuma a rajar-hi un filet d'aigua que cau en un bassal per sota del nivell del terra i desguassa directament a la riera de Sant Medir. A la part de dalt del frontal podem veure una de pedra on se li ha esculpit el nom de la font i l'any de la seva construcció 1964. El sòl de l'espai immediat a la font és una gran plataforma feta amb plaques quadrades de fusta perforada col·locades per damunt del torrent; un parell d'elles enlairades que serveixen de bancs per seure. De la dreta de la font surten unes escales de fusta que ens permeten pujar a una gran esplanada arbrada ubicada uns metres més amunt, amb diferents taules i bancs de fusta preparats per fer-hi un mos. A principis de febrer de 2024 tot l’entorn està bastant perdut i ens hem donat que hi havia la font perquè sobresortia una mica la plataforma de plaques quadrades, doncs la resta està colgat.

Continuem endavant.

0,220Qm. 7,415Qm. Ermita de Sant Medir. Al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, es troba a prop de l’antic camí romà d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que -passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat) entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).

Es tracta d’una construcció romànica de caire tradicional. S’alça una planta rectangular de 8,8 x 7,3 metres i la sagristia es troba en un annex a l’ala esquerra. Coronant l’entrada de l’ermita es troba un campanar d’espadanya amb dues campanes. El seu interior és format per una volta de canó i compta amb un cor al qual s’hi accedeix per una escala de cargol. Hi destaca el portal de punt rodó damunt el qual hi ha un relleu de la Santíssima Trinitat de l’any 1447. 

L’aplec de Sant Medir és una celebració que té lloc a Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Aquesta festa és coneguda per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l'ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui

 La tradició és que Sant Medir se celebri un dia feiner, tant a Gràcia com a Sarrià - Sant Gervasi, per la qual cosa si el dia 3 de març s'escau en diumenge, la festa es trasllada al dia 4.

Setanta metres més enllà a l’altra banda de la plaça del Camp del Miracle, hi ha la font del Camp del Miracle.

Font del Camp del Miracle. Es tracta d'una font mural de construcció moderna, feta amb pedra vista per l'A.P.A.C. i la penya La Regalèssia i inaugurada durant l'Aplec de Sant Medir del març de 2003. A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes de polsador disposades transversalment i a diferents alçades que menen aigua tractada a una llarga bassa de pedra i forma semicircular arran de terra; per atansar-s'hi cal pujar un parell d'esglaons. A la part superior dreta, enlairat respecte el mur frontal, podem veure un bonic mosaic de rajoles, elaborat pels ceramistes Tres al Taller, representant Sant Medir sembrant el camp. El nom de la font el trobem inserit dins el frontal, al capdamunt, fet amb rajoles blanques i lletres negres. A banda i banda de la font hi ha dos llargs bancals de pedra que ens conviden a reposar abans de continuar la ruta.

Continuem per la pista seguint les marques del GR-6 i del Camí de Sant Jaume

4,500Qm. 11,985Qm. Pi d’en Xandri. És un dels pins més vells de Catalunya i tot un símbol ecològic, cultural i històric de Sant Cugat. Es calcula que va nèixer per allà l’any 1774, a l’època de Mozart, Kant i Napoleó, ara fa uns 250 anys.

Es tracta d’un pi pinyoner, té una alçada d’uns 23 metres i un tronc de 3,20 metres de diàmetre. La seva capçada fa 21 metres d’ample i té una forma peculiar, com de para-sol, amb una branca díscola mig nua. El pi d’en Xandri va perdre part del seu brancam a causa de la neu que s’hi va acumular la nit de Nadal de l’any 62, quan una formidable nevada encatifà Catalunya de blanc. L’any 1997 uns vàndals intentaren serrar-lo i calar-li foc. Va ser empeltar-li un tros de tronc viu per que la sàvia tornés a circular i va ser subjectat amb els troncs que avui l’envolten per facilitar la seva curació.

Ara continuem per la pista i entrem a Sant Cugat per l’avinguda del Pla del Vinyet, a continuació tombem a la dreta per l’avinguda de la Torre Blanca, enllacem a l’esquerra per la Rambla del Celler i per arribar al Monestir de Sant Cugat, només ens caldrà tombar a la dreta pel Passeig de Francesc Macià.

1,660Qm. 13,645Qm. Monestir de Sant Cugat. És una antiga abadia benedictina.  Durant els segles X i XI la comunitat de Sant Cugat va experimentar un gran creixement i va tenir força influència política i espiritual dins la diòcesi i el comtat de Barcelona. L’any 1931 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El claustre del Monestir conté un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de Catalunya i del romànic en general.

El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'esglèsia que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Al davant de l'esglèsia es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla exterior.

Sortim del Monestir de Sant Cugat, creuant la Plaça Octavià i seguint pel carrer Major fins la Plaça de Sant Pere on enllacem amb el carrer Sant Domènech i a continuació seguir pel Passeig de la Creu, tombar a l’esquerra pel carrer del Montseny i després girar a la dreta per l’avinguda  de Rius i Taulet.

1,250Qm. 14,895Qm. Mercantic. Si hi passem de divendres a diumenge aquest és un bon lloc per fer-hi una volta i badar, doncs el Mercantic, amb un toc “chic”,  barreja el mercat de brocanters i antiquaris, amb mercat d’artesania, roba, llibre vell, discos… i una amplia oferta cultural i gastronómica.

Ara deixant el Mercantic a l’esquerra, seguim per l’avinguda de Can Graells.

0,250Qm. 15,145Qm.  A la cantonada del carrer Victor Català, obviem el Camí de Sant Jaume que marxa recte i nosaltres continuem a la dreta pel GR-6 pel Turó de Can Camps.

0,300Qm. 15,445Qm. Estació FGC Volpelleres. Seguim a l’esquerra pel carrer de la Mare de Déu del Roser.

0,100Qm. 15.545Qm. Creuem a la dreta les vies del tren per un pas superior i a continuació seguim a l’esquerra pel carrer d’Alfons d’Aragó.

A partir d’aquí, fora del nucli urbà, les marques del GR-6 són més fàcils de seguir.

5,500Qm. 21,045Qm. Can Camps. Pista que ens creua. Seguim a l’esquerra cap a Sant Quirze i Les Fonts de Terrassa les indicacions de Camí dels Monjos.

5,200Qm. 26,245Qm. Font del Cano. El frontal d’aquesta senzilla font natural està fet de maons d’on en surt un broc de ferro i just al damunt un pulsador per fer caure l’aigua que desguassa en una pica rectangular. A banda i banda de la font, la mateixa estructura de la font proporciona dos espais per seure.

Just 10 metres abans d’arribar a la font, el GR s’enfila amunt per anar a buscar les primeres cases de Les Fonts de Terrassa.

0,315Qm. 26,560Qm. Font de la Verge de Montserrat. A l’esquerra, en un racó, trobem aquesta font feta de pedres i maons. Del ben mig del frontal hi surt una aixeta amb pulsador i al damunt fet amb rajola el nom de la font. En un lateral també hi ha una cerámica amb la imatge de la Moreneta i una placa amb la data de la inauguració de la font, el 13 d’octubre de 2001.

Ara seguim baixant pel carrer Verge de Montserrat.

0,250Qm. 26,810Qm. Font de Can Grau i Can Falguera. Aquesta font de cinc brocs està reconstruïda amb pedra de riera. És un dels elements que va donar nom al sector i una de les més famoses. Es trobava a sota de la masia de Can Falguera, tocant el Quiosc d’En Grau, que després es va convertir en el Merendero de Can Grau i més tard en el restaurant Ca l’Eduard.

La familia Grau va ser una de les primeres a instalar-se a les Fonts i en aquest sentit, van ajudar a la seva urbanització. La zona era visitada per molta gent, doncs gaudia d’un paisatge idíl.lic per fer les tradicionals costellades i d’una aigua que no s’acabava.

Seguim avall.

0,100Qm. 26,910Qm. La font dels Tres Amics. Aquesta font inaugurada l’octubre del 2022 és molt xula, doncs està dedicada a tres amics que sempre van estar molt vinculats al barri de Les Fonts, en Serafí Gázquez, l’Eduard Montserrat i l’Artur Travesa.

Amb un cos de maons, el frontal i la pica de la font, són aigüeres procedents de l’antiga cuina del Merendero de Les Fonts i del frontal surten tres aixetes amb polsador.

Tot el conjunt està coronat per tres mans que es toquen per les puntes dels dits.

Ara creuem la Carretera de Rubí (BP-1503) i continuem pel carrer de Mossèn Perramon fins l’estació dels FGC.

0,250Qm. 27,160Qm. Estació dels FGC de Les Fonts. Final de la sortida d’avui.

Properament, tornarem a caminar per Collserola, aquesta vegada per l’extrem més nord-occidental, tot pujant al Puig Madrona i a cavall entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.