divendres, 29 d’abril de 2022

CAMINAR

 


Avui us presento un llibre que va ser concebut com a conferencia fa uns 170 anys. Caminar d'Henry David Thoreau. Traducció i interpretació de Marina Espasa i editat per Angle Editorial. Thoreau era assatjista, topògraf, disident, mestre de la prosa, però ell deia que el seu veritable ofici era el d’inspector de ventades i aigüats i per en Thoreau caminar volia dir fer-ho sol i anar cap a on l’instint el guiés.

A Caminar, Thoreau hi exposa la seva filosofía del caminar, de l’art de fer camí, com la manera més intensa de desvetllar els sentits i l’ànima humana. I arrenca amb una declaració contundent “Vull dir unes paraules a favor de la Naturalesa, de la llibertat absoluta i de l’estat salvatge”. Perquè caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda amb la Natura.

Caminar és una crida perquè ens deslliurem de tot allò que ens lliga a la societat, i jo afegeixo que trencar aquests lligams amb la feina, la familia, les amistats, les ambicions, sovint només podem fer-ho durant unes hores i molt de tant en tant, però ja val la pena, perquè ens permet abocar-nos a aquests moments de solitud buscada i això ens carrega piles, ens fa saborejar amb plena intensitat el territori que trepitjem i ens ajuda a endreçar pensaments i a trobar solucions pels atzucacs que dia a dia, feina, familia, amistats i ambicions ens plantejen.

A més a més caminar sól té un gran avantatge no has de donar cap explicació ni cap justificació sobre les marrades que fas, el que bades, el ritme que portes, la direcció que segueixes…

La traducció i la introducció del llibre va a càrrec de la Marina Espasa i fa esment a una frase de J.V. Foix que és magnifica “Els bells camins es multipliquen allà on creieu que s’acaba la carretera”. Camins per descobrir, camins per crèixer, camins per sentir-nos més lliures.

Properament començarem a caminar pel Bisaura.


dimecres, 13 d’abril de 2022

LA SELVA VII. TRESQUEJANT PEL CAMÍ DE TERRA NEGRA

 

                                        Font de la Vaca

L’itinerari que us presento avui és la continuació de La Selva Marítima. De Lloret a Tossa que vaig publicar en el blog el novembre de 2021 i aquest camí de Terra Negra ens portarà des del litoral, doncs sortirem de Tossa de Mar, fins la plana selvatana, amb arribada a Caldes de Malavella,  passant per la vessant més forestal del Massís de Cadiretes.

La ruta té una distància de 25,8 quilòmetres, un desnivell positiu de 330 metres i està molt ben fitat amb marques blanques i blaves. L’única dificultat que presenta el camí és la seva llargada, per tant caldrà portar força aigua (segons l’època de l’any) i una mica de menjar.

Fins que no arribem al quilòmetre 16 que passem per l’esglèsia de Santa Seclina no trobarem cap element de patrimoni cultural del qual calgui fer esment, tot al contrari de quan arribem a Caldes de Malavella on podrem copsar el ric patrimoni cultural que hi ha per tota la vila, així com la seva tradició termal amb els balnearis, les fonts o les antigues termes romanes.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Tossa, creuem la plaça de les Nacions Sense Estat i continuem per l’avinguda de Ferran Agulló.

0,200Qm. 0,200Qm. Girem a l’esquerra paral.lels a la riera de Tossa, deixant la riera a l’esquerra. En aquest primer tram, trobem marques del GR-92 que marxa cap a Sant Feliu de Guíxols.

1,000Qm. 1,200Qm. Ja trobem les indicacions del Camí de Terra Negra. Ara hem de continuar a l’esquerra cap al Coll de Terra Negra seguint les marques blanques i blaves.

(Si continuessim recte pel GR-92 aniriem cap a Sant Feliu de Guixols pel Puig de Cadiretes).

1,500Qm. 2,700Qm. Creuem a gual la riera de Tossa.

9,100Qm. 11,800Qm. Collet de Terra Negra.

4,000Qm. 15,800Qm. Esglèsia de Santa Seclina. Consta d’un conjunt d’esglèsia, rectoria i cementiri. Originàriament era un temple romànic molt reformat al segle XVIII. La façana de l’esglèsia és del segle XVIII i consta d’una petita escalinata que mena a la porta d’entrada adintellada. Adossat a mà esquerra hi ha el campanar, desproporcionat en quant a dimensions, que neix en planta quadrada, per anar derivant a mesura que guanya alçada cap a una de vuitavada. Tant la façana com el campanar estan construides amb llenguatge neoclássic.

A nivell històric, Santa Seclina ha funcionat com a nucli aglotinador de la població que vivia a diferents masies aillades, funció que avui dia ha perdut pel continu desenvolupament de les urbanitzacions.

6,200Qm. 22,000Qm. Ermita de Sant Maurici i Castell de Malavella. Sant Maurici és una ermita molt estimada pels caldencs, però l’edifici que veiem avui data tot just del segle XIX. El seu origen l’hem de buscar en les ruïnes que té al costat, que pertanyen al castell de Malavella, centre del poder feudal de Caldes des del segle XI fins al XIV, on s’endevinen clarament les restes enrunades d’una altra capella, que sembla que va ser la precedent directa de l’actual.

Del castell en queden força restes, que ens permeten esbrinar que tenia una forma quadrada amb els angles aixamfranats reforçats amb torres. La història no ho diu, però la llegenda sí: els seus murs i torres foren enderrocats un cop els caldencs es van poder alliberar de la tirania de la vella senyora del castell, la Mala Vella, que tenia per costum macabre fer-se servir a taula, ben guisats, els tendres cors dels infants de la població. Llegenda, història i patrimoni es fonen en un dels indrets més emblemàtics de Caldes de Malavella.

El 22 de setembre, diada de Sant Maurici, s’hi celebra un concorregut aplec on hi tenen cabuda celebracions religioses, un dinar popular i una audició de sardanes.

Annex a l’ermita hi ha un oratori exterior a la Mare de Déu de Lourdes.

En aquest punt ja només som a un parell de quilòmetres de Caldes. Malgrat poguem trobar alguna indicació que ens faci ballar el cap, nosaltres seguim les marques blanques i blaves cap a Caldes.

0,900Qm. 22,900Qm. Cruïlla de camins. Cap a Vidreres, Sils, Camí de Sant Jaume (Via Marina) i Via Augusta.  Nosaltres continuem seguint les marques del camí de Terra Negra.

1,300Qm. 24,200Qm. Malgrat que en aquest últim tram només hem trobat marques de la Via Augusta, sense més complicacions ni pèrdues ja entrem al nucli urbà de Caldes. Seguint les marques de la Via Augusta, ara baixem per l’avinguda Sant Maurici.

0,400Qm. 24,600Qm. Avinguda Sant Maurici/ Passeig de la Granja. Ara tombo a la dreta pel carrer de Sant Esteve.

0,150Qm. 24,750Qm. Parc de la Font de la Vaca. Font de la Vaca. És de color gris i el seu brollador està situat dintre d'una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d'una vaca. Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balustrada. Al costat de la font hi ha un petit eixidor.

L'estiueig de la segona meitat del segle xix i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure. La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d'estiueig cosa que tingué un fort impacte en l'urbanisme i l'economia dels pobles amb aigües termals. El parc de la Font de la Vaca forma part de l'ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial anomenada La Granja.

Sortim de la font i caminem trenta metres més pel carrer Sant Esteve i girem a l’esquerra pel Passeig de Ronda.

0,125Qm. 24,905Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Jacint Verdaguer i passem per sota d’un edifici. Arribem a la plaça de la Selva. Creuem la plaça i continuem a l’esquerra pel carrer del Mestre Mas Ros.

A la dreta trobem l’esglèsia de Sant Esteve. Si els mirem des de l’exterior, els tres absis que formen la capçalera de l’esglèsia, decorats amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra, ens revelen a la perfecció els orígens romànics de l’edifici, que tipològicament es pot situar al segle XI. Corrobora aquesta cronologia el primer document que ens en parla, datat l’any 1053.

De fet, tota l’estructura de l’esglèsia, de tres naus i campanar de torre, és romànica, però queda força dissimulada per les diverses reformes que s’hi van fer posteriorment, entre les quals hem de destacar la façana principal, a ponent, que és renaixentista, i la major part de la torre del campanar.

Uns metres més endavant enllacem amb el carrer Prim.

0,050Qm. 25,030Qm. Plaça de Sant Esteve. Balneari Prats. Sobre el 1840, la família Prats comença a canalitzar l’aigua de la font de la Mina i aixeca l’establiment Banys Prats, amb una clientela de 400 persones a l’any. D’aquesta manera, el complex es transforma en un balneari, fins que a finals del segle XIX es construeix l’edifici neoclàssic.

 Ara continuem pel carrer Pla i Deniel.

0,075Qm. 25,105Qm. Termes Romanes del Puig de Sant Grau. Les aigües termals de Caldes de Malavella són conegudes des de l’època romana. Les seves propietats curatives són apropiades pel tractament de malalties reumàtiques, dispèpsies, hepatitis, fractures, ferides, i al mateix temps són recomanades per tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari i circulatori.

Aquestes termes romanes són les restes més ben conservades del municipi romà d’Aqua Calidae, actualment Caldes de Malavella. D’aquestes termes, que aprofitàven les aigües de la Font dels Bullidors  actualment se'n conserva una extensa piscina i algunes restes de construccions annexes, on encara s'hi poden observar els mecanismes de funcionament de l'aigua gairebé intactes. La circulació de l'aigua era molt senzilla si la comparem a la complicada de les termes romanes artificials. Com que l'aigua ja sortia a una temperatura superior a la que s'utilitzava per al bany, es canalitzava directament cap a la piscina gran i allà es deixava refredar. Per a les piscines petites, es refredava prèviament a les dependències superiors.

Font dels Bullidors. La font dels Bullidors és una font d'aigua termal que permetia l'abastament dels banys romans. La temperatura de sortida de l'aigua és d’uns 59 graus. A l'ús domèstic inicial, l'aigua d'aquesta font es va començar a comercialitzar per a l'embotellament el 1902 amb el nom de Vichy Caldense. Al cap de poc temps passà a anomenar-se Agua Xala fins que el 1912, va canviar el nom que encara conserva d'Agua Imperial.

El procés de recuperació de les termes romanes de Caldes el devem a la figura de l'industrial Pau Estapé i Maristany (1845-1918) qui al principi de la dècada dels noranta del segle XIX inicià la seva intervenció a Caldes, on intentà prendre el control de la font dels Bullidors per tal de comercialitzar-ne les aigües. Per aquella època les aigües de Caldes ja havien adquirit un cert prestigi mercès a la tasca difusora iniciada pel doctor Modest Furest (1852-1939), propietari de la veïna font de Vichy Catalán al puig de les Ànimes.

Tanmateix, Estapé anà més enllà i decidí convertir les restes romanes dels Bullidors en la bandera del seu producte i no en un mer element més. D'aquí que promogués l'excavació, conservació i adequació per a la visita de les termes romanes de Caldes, alhora que les convertia en el logotip de la seva empresa.

El Castell de Caldes. Es construí damunt d’unes antigues termes romanes a mitjan segle XII. Se’n conserven tres torres de planta circular, un tram de muralla, dos edificis molt modificats i l’ermita de sant Grau. Al llarg del segle XVIII l’espai intern fou dividit en diversos habitatges, i durant la centúria següent s’enderrocaren la majoria d’aquestes divisions per a construir-hi l’antiga planta d’embotellament d’Aigua Imperial. Els edificis del castell van ser el centre de Salut de Caldes fins l’any 2009 i actualment acullen un centre de recerca i interpretació del patrimoni municipal.

Ermita de Sant Grau. Al costat de les termes romanes i el castell, hi ha una capella d’estil popular reconstruïda al segle XIX, amb planta rectangular, teulada a dues aigües i una façana molt austera amb un campanar d’espadanya.

Davant de l’ermita de Sant Grau, al costat de les termes romanes, hi ha les glorietes, dos templets que protegeixen dues fonts, la Font de la Roqueta i la Font de l’Hospital.  Varen ser construïts cap l’any 1910-1915. L’aigua termal que brolla d’aquestes fonts també vé de la deu del Puig de Sant Grau, la mateixa deu de la font dels Brolladors i de Sant Narcís.

Creuem les termes romanes i sortim pel carrer de Vall-Llobera i a la cantonada amb el carrer Termes Romanes  trobem la font de Sant Narcís.

Font de Sant Narcís. El manantial de San Narcís arriba als 49 graus i juntament amb el manantial de la font del Brollador incorporen emanacions gasoses d’origen volcànic, al voltant de la falla del Puig de les Moleres.

L’origen de l’aigua San Narciso es remunta a l’any 1870, quan  la família Pla i Deniel (nom actual del carrer on es troba situada la planta d’envasat i les termes romanes) va rebre autorització per començar a envasar i comercialitzar aigua de la seva deu, amb el nom d’ Aigua San Narciso. Narcís Pla i Masgrau, originari de Caldes de Malavella i establert a Barcelona, va ser el promotor de la primera instal·lació d’embotellament sobre l’avinguda dels Manantials.

Des d’aquí tornem a la plaça de Sant Esteve on hi ha el Balneari Prats i continuem per l’avinguda del Dr. Furest i Roca.

0,600Qm. 25,830Qm. Estació de Renfe de Caldes de Malavella. Final de la sortida d’avui.

Properament parlarem de Caminar i de Henry David Thoreau.

 

 

 

 

 


dilluns, 27 de desembre de 2021

RUTES ACCESSIBLES PER CATALUNYA

 


Avui us parlaré d'una guia que em fa molta il.lusió presentar-vos, una guia que acosta la natura a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda.
RUTES ACCESSIBLES PER CATALUNYA. Anna M. Gòdia Canaleta i editada per Alpina el març del 2020 a la Col.lecció Guies familiars INDRETS I PAISATGES

En el pròleg els autors ens diuen això "Aquesta guia que teniu entre les mans neix de l'espèrit d'una mare i un pare que no es rendeixen. Som amants de la natura i l'excursionisme, i el naixement del nostre fill, amb una malaltia minoritària i amb diversitat funcional, no ens ha fet parar de descobrir nous indrets, nous paisatges. Amb unes ganes immenses de seguir gaudint de la natura, tot i que ara amb cadira de rodes, hem elaborat aquesta guía, un recull de vint itineraris a peu pla que ens transporten per diferents espais naturals de gran bellesa i biodiversitat de Catalunya i Andorra. Si bé abans del naixement del nostre fill eren els cims més alts, els camins més pedregosos i els indrets més remots els protagonistes de les nostres excursions, avui són els camins planers i sinuosos els que ens acompanyen en les excursions en familia".

Sens dubte combrego amb aquestes ganes de seguir vivint i gaudint de la vida i sobretot de tenir la capacitat d'adaptació a un nou tipus de vida que arriba sense haver-ho planejat i molt menys desitjat.

Les 20 excursions tenen una fitxa on hi figura l'inici de l'itinerari, el tipus de ruta, (lineal o circular), la distància, el tipus de terreny, la senyalització, la durada, el desnivell, si hi ha aparcament per a minusvàlids, si trobarem transit rodat durant el recorregut, l'amplada del camí i finalment una breu descripció de l'excursió.

Felicito als autors per aquesta guia tan útil i tan ben feta i els encoratjo a fer-ne una segona part. Rutes n'hi han. Per exemple: Santa Maria de Gallecs des de Can Borrell (Mollet del Vallès)

Properament voltarem pel Bisaura

dimarts, 7 de desembre de 2021

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXXXVIII. ELS MOTS DE L' AVI SISET

 


                                 Una xicra

A l'última entrada, us vaig presentar L'Avi Siset d'en Ponç Feliu i Llansa. En Narcís Llansa (Siset) era de Tortellà, va viure molts anys a Besalú i va passar la vellesa a Verges, si això li sumem que va nèixer el 1887 tot plegat ens dóna els ingredients perfectes perquè d'aquesta biografia surin mots que si no som garrotxins o empordanesos i hem nascut més enllà del 1950 ens siguin força desconeguts.

Les 25 paraules d'avui són les següents,

Abrivat: Prompte, veloç, impetuós.

Admonició: Avís d’una falta, dirigit al qui l’ha comesa, per induir-lo a esmenar-se

Botet: Instrument compost d’una bosseta o manxeta de pell, que per un cap va unida a un canonet d’os i per l’altre cap sol tenir un fil per estirar, i que per certes contraccions o dilatacions produeix un so molt semblant al cant de la guatlla i serveix de reclam per atreure les guatlles a la cacera.

Cafarnaüm: Confusió, barreja desordenada.

Campar: Conservar la vida a una persona, animal o planta tendre o delicat, alimentant-lo ocuidant-lo fins que pot viure tot sol.

Cavorca: Cova, cavitat gran en la terra.

Degoter: Lloc per on degota l’aigua quan plou.

Escalabornar:  Llevar a cops d’aixa o d’altra eina tallant i contundent les parts més externes i bastes d’una peça de fusta, depedra, etc., per preparar-la per a donar-li la forma definitiva.

Escapiar: Escalabornar.

Farro: Farina grossa de blatdemoro, que es menja frita o bullida a manera de farinetes.

Fat: Insípid. Mancat de sal o sucre, i en general d’allò que dóna sabor agradable.  

Forrellat: Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l’altra fulla, i tanca així en fort la porta o la finestra.

Gúbia: Enformador de tall semicircular; l’usen els fusters, esclopers, ferrers, boters, etc…

Manaia: A Girona i Banyoles, cadascun dels armats o soldats romans que van a la processó de la Passió.

Manilla: Joc de cartes en què la carta més alta és el nou.       

Picassa: Destral de llenyataire.

Sàtrapa: Murri, deixondit d’enteniment per a enganyar els altres.

Sonsònia: So monòton i insistent.

Tempanell: Paret prima feta de rajoles posades de cantell, de posts, de canyissos enguixats, etc...

Terraprim: Terreny sorrenc de fàcil conreu.

Vesània: Fúria. Alienació mental.

Vestal: Dona molt casta.

Vetllador: Tauleta damunt la qual es posa un llum i que serveix per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.

Viàtic: Sagrament de l’Eucaristia que s’administra a un malalt que està en perill de mort.

Xicra: Tassa estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per prendre xocolata. 

Les definicions de les paraules les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament us presentaré el camí de Terra Negra.

diumenge, 28 de novembre de 2021

L' AVI SISET

 


1.     Anys enrere us he recomanat diferents llibres d’en Lluis Llach, Memòria d’uns ulls pintats, Les dones de la Principal i el Noi del Maravillas.

Avui us recomano l'Avi Siset d'en Ponç Feliu Llansa i editat per Planeta l'any 2004,  un llibre on en Llach nomès n’escriu el pròleg i on descobrim qui és l’Avi Siset de l’Estaca.

Durant la seva vellesa, en Narcís Llansa es trobava amb un jove Lluís Llach quan anava a pescar vora el riu, amb qui intercanviava la seva percepció del món i amb qui compartia el seu amor per la terra. En Narcís va viure com un català més, des de Besalú, els fets punyents que van marcar la història del país: el desastre del 98, la Setmana Tràgica, la Gran Guerra del 14, la instauració de la República, l’esclat violent de la guerra civil i una postguerra de por i d’anar passant… La història de l’avi Siset, lluny de cap estridència, amaga, però, una heroicitat que sovint ens passa desapercebuda: la dels que envelleixen en un món que saben injust, però al qual no han deixat mai d’estimar.

La història d’un home i d’una cançó que ha marcat una generació.

La setmana vinent la gramàtica de l'Avi Siset.

diumenge, 21 de novembre de 2021

HO TENIM TOT

 


Avui per celebrar Santa Cecilia una de les noves cançons d'en Joan Dausà.

https://www.youtube.com/watch?v=ktBR7xvzhXM

Properament una nova gramàtica del caminant.

dissabte, 13 de novembre de 2021

LA SELVA VI. LA SELVA MARÍTIMA. DE LLORET A TOSSA.

 

                    La badia de Tossa des de la torre de Can Magí

Amb l’itinerari que us presento avui, ja ens endinsem de ple a la Costa Brava. El recorregut d’avui té una llargada d’una mica més de 15 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres. Tota l’estona seguirem les marques del GR-92 que en aquesta etapa té un bon marcatge.

És una travessa de descoberta de vistes, des del Poblat Ibèric del Turó Rodó, des de la torre de Can Magí, des de la Vila Vella de Tossa…

Veureu que per dins la Vila Vella no he posat cap indicació, doncs el que toca fer pels seus carrerons és deixant-se portar, sense pressa, gaudir de les pedres i si s’escau i ens vé de gust fer un cim i tomba.

Aquesta excursió recomano fer-la a la primavera o a la tardor, doncs sobretot a la tardor si ensopeguem un dia de bonança també podem fer un bany en el mar, doncs la temperatura de l’aigua encara és força alta.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Lloret i anem cap a la platja per l’avinguda Just Marlés Vilarrodona (És l’avinguda on hi ha la parada dels taxis)

0,400Qm. 0,400Qm. Passeig d’Agustí Font. (Passeig Marítim de Lloret.) Tombem a l’esquerra direcció nord.

0,500Qm. 0,900Qm. Deixem a l’esquerra el Museu del Mar. Continuem direcció nord pel passeig marítim. Al final del passeig ja comencem a trobar marques del GR-92 que anem seguint.

1,000Qm. 1,900Qm. Desprès de pujar un llarg tram d’escales, trobem a l’esquerra l’accés al Poblat Ibèric del Turó Rodó.

0,100Qm. 2,000Qm. Poblat Ibèric del Turó Rodó. Entre els anys 2000-2003, fou excavat. Aquests treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i la seva evolució històrica, que s'estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d'un assentament costaner del tipus barrera, situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten oberts per migdia a una plaça, a l'altra banda de la qual hi trobem algunes construccions de menor abast.

Les set cases de la zona nord són de planta rectangular i estan composades per dos àmbits: una estança principal al nord i una petita avantsala, oberta a la plaça. És precisament una d’aquestes cases, la casa 6, que en el decurs de l’any 2016 vam procedir a la seva reconstrucció in situ mitjançant les tècniques de l’arqueologia experimental.

Aquesta casa ibèrica cal inscriure-la en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets (amb la tècnica de la tova) i el sostre, que també esta fet amb fang i elements vegetals barrejats (amb la tècnica de l’amasat), sobre un entramat de canyís. A l’interior de la casa s’han reproduït diferents agençaments propis de la vida quotidiana: un teler, banquetes, cistelleria, molins de pedra, llar de foc, etc...

Sens dubte és un bon mirador sobre Lloret i la Mediterrània. Just a sota del poblat ibèric hi ha el Castell d’en Plaja, una de les siluetes més característiques de Lloret.  Actualment, nomès és visitable molt puntualment.

Ara desfem els últims 100 metres i tornem al camí de ronda tot seguint les marques del GR-92.

3,000Qm. 5,100Qm. El Trull Restaurant. Aquest restaurant es troba a la Plaça de les Nacions Unides a l’urbanització Canyelles. Ara nosaltres continuem pel carrer que queda més a l’esquerra en sentit descendent.

1,380Qm. 6,480Qm. Platja de Canyelles. Si fem aquesta excursió entre finals de primavera i la tardor, aquest és un bon lloc per fer parada, fer un mos i un banyet. En acabat seguim les marques del GR-92, direcció Tossa.

7,550Qm. 14,030Qm. Cruïlla d’accés a la Torre de Can Magí o torre dels Moros. Fem aquests últims 100 metres fins a la torre. Aquesta torre és un fidel testimoni de les torres de vigilància que va fer construir Felip II al s. XVI a la costa mediterrània de la Península Ibèrica per protegir els pobles de les incursions i ràtzies dels pirates del nord d’Àfrica.  Aquestes torres, situades totes elles arran de la costa i en punts estratègics, es comunicaven entre si mitjançant senyals de fum durant el dia i senyals de llum durant la nit. La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

Seguint el model clàssic, la torre dels Moros consta de dos pisos amb entarimat de fusta, espitlleres i barbacana.

La torre dels Moros es comunicava amb la torre de la Pòlvora i amb l’agulla de Pola, i probablement també amb la torre del castell de Vila Vella, avui desaparegut.

Des d’aquí dalt, hi ha unes espectaculars vistes de la badia de Tossa.

Ara desfem aquests últims 100 metres i seguim el GR-92 davallant cap el nucli urbà de Tossa.

 

0,200Qm. 14,230Qm. Cruïlla de carrers. Tombem a la dreta pel carrer de Joan Barber i Coris.

 

0,300Qm. 14,530Qm. Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra i uns metres més endavant enllacem amb el passatge de Sa Roqueta que més endavant es converteix en carrer Es Cars.

 

0,175Qm. 14,705Qm. Accés a la platja del Codolar/ Carrer del Portal. Davallem a l’esquerra pel carrer Portal.

 

0,100Qm.  14,805Qm. Entrem a la Vila Vella per la Torre de Ses Hores.

Vila Vella de Tossa de Mar. Declarat Monument Històric Artístic Nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de Vila Vella és l’emblema del municipi. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara es conserva al litoral català. Es va construir a inicis del segle XIII i es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs emmerletats. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.

 

 En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estança de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que en el seu antic emplaçament s’hi va edificar l’actual far. L’interior de la Vila Vella és un espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats. En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases. La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons. A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora muralla. Les primeres edificacions es van fer al barri de sa Roqueta i seguint el camí ral. Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

 

A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç. Aquesta església d’estil gòtic tardà es va construir al segle XV damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII. Orientada nord-sud, i en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original resultava segurament molt imponent. 

 

Després de perdre’ns per la Vila Vella i perquè no, haver tastat el Cim i Tomba, sortim del recinte emmurallat per la torre de Ses Hores i anem cap al nucli urbà.

 

0,200Qm. 15,005Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,075Qm. 15,080Qm. Plaça d’Espanya. Continuem pel carrer de la Guàrdia.

0,200Qm. 15,280Qm. Girem a la dreta per l’Avinguda del Pelegrí on tornem a enllaçar amb les marques del GR-92.

0,250Qm. 15,530Qm. Estació d’autobusos de Tossa de Mar. Inici i final de la sortida d’avui.

Per retornar a Lloret amb bus no tindrem problema, doncs hi ha un servei cada hora.

La propera setmana us recomanaré una cançó, doncs ja serem a pocs dies de Santa Cecilia.