DEL BISAURA A LA VALL DEL GES

 

La ruta que us proposo avui entre Sant Quirze de Besora i Torelló, tot pujant a Bellmunt té una distància de 21,7 Quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 740 metres.

Sortint de Sant Quirze descobrirem la desconeguda capella de la Verge de Montserrat de Can Guixà, pas a pas, sense pressa, ens enfilarem fins al Santuari de Bellmunt, a tocar de cel.

Recuperarem l’alè i anirem baixant cap a la plana, primer cap a Sant Pere de Torelló, terra de baldufes i després cap a Sant Vicenç on toparem amb una joia del romànic.

Acabarem la sortida a l’estació de Torelló i per tant el retorn a Sant Quirze és molt fàcil, només cal tenir clars els horaris del tren.

L’excursió d’avui és exigent tant per distància com per desnivell, per tant cal portar menjar i sobretot aigua. Tanmateix, si la fem entre dijous i diumenge al santuari de Bellmunt podem carregar aigua.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Sant Quirze de Besora i continuem a la dreta cap al nucli urbà.

0,125Qm. 0,125Qm. Creuem la via i continuem recte pel carrer paral.lel al riu (Passeig del Ter)

0,250Qm. 0,375Qm. Font del Cap del Carrer. Antigament anomenada Font del Cap del Pont, es va reformar junt amb la zona del passeig del Ter i el carrer del Pont.

L'any 1896, a conseqüència de la creació de la xarxa d'aigua Municipal de la població, es crea una font de l'època amb ferro colat. Serà l'any 1996, quan la font es refà de nou i s'aprofita per envoltar-la d'una petita placeta. Actualment és una font de polsador i com a curiositat té una pica per sota el nivell de l’aixeta i un brollador per sobre.

Continuem pel Passeig del Ter.

0.080Qm. 0,455Qm. Tombem a la dreta seguint les marques del GR-210 (Ruta del Ter) tot baixant a un aparcament municipal i anem a buscar el passeig que va paral.lel al riu Ter.

0,150Qm. 0,605Qm. Font de Sant Jordi. Font d'aigua de la xarxa Municipal ubicat al passeig de la Verneda, al costat del pou de captació. Es va innaugurar l'any 1986 i fou obra de l'artista Sr Cao de Vinyoles d'Orís.

Aquesta font que està d’esquena al Ter està feta de pedra i té un reixat amb Sant Jordi i les quatre barres. Amb bancs a banda i banda, la pica és semicircular. La font està ben integrada al passeig.

Seguim pel GR-210 direcció sud.

0,100Qm. 0,705Qm. Tombem a l’esquerra vorejant el camp de futbol.

0,070Qm. 0,775Qm. Girem a la dreta per la pista que hi ha entre el camp de futbol i el canal. Ara seguint les marques del GR-3.

0,415Qm. 1,190Qm. Capella de Montserrat de Can Guixà. Aquesta capella dedicada a la Verge Bruna és una de les més insòlites i amagades del país. Construïda a la darrera década del segle XIX hi accedim pel cancell d’accés, sempre obert i on un rètol repintat sobre l’arc d’entrada ens marca l’inici d’un camí frondós que no arriba al centenar de metres. Tot just travessar-lo, començarem a descendir per un camí vora el Ter, sentint el fressar de l’aigua entre bambús, teixos i altres arbustos com el boix grèvol. Aquestes espècies comparteixen espai amb grans arbres centenaris com sequoies i xiprers que donen a l’entorn un aire d’antic jardí senyorial que el bosc ha anat conquerint. Sense veure el riu malgrat anar-lo sentint arribarem a la capella.

L’arquitecte Lluís Cuspinera, expert en modernisme, ens la descriu arquitectònicament: “És una singular capella exterior de planta triangular amb coberta metàl·lica composta, la part central a dues vessants. Els trets més definitoris com les baranes i els elements decoratius de ferro colat i els vitralls de colors són representatius del llenguatge arquitectònic eclèctic de la meitat del segle XIX”. Una escala a banda i banda convida al visitant a pujar fins als peus de la Mare de Déu de Montserrat, entronitzada sobre l’altar enmig de roques que simulen la muntanya catalana. Al lateral esquerre una majòlica de Sant Jordi fa companyia a la Moreneta i augmenta el sentit patriòtic d’aquest oratori.

Tot i l’isolament de l’entorn, la capella està permanentment cuidada gràcies als fidels locals que en tenen cura i que hi assisteixen sovint. Mai no hi falten flors ni ciris.

Sortim del recinte i continuem a la dreta.

0,100Qm. 1,490Qm. Arribem a un vial asfaltat (Carrer Bellmunt) Continuem a la dreta pel vial asfaltat.

0,200Qm. 1,690Qm. Obviem les marques de GR que marxen per un caminet que trobem a la dreta i nosaltres seguim per l’asfaltat que ara deixa a la dreta l’empresa Saheco.

0,450Qm. 2,140Qm. S’acaba l’asfalt i comença un camí de terra.

0,100Qm. 2,240Qm. Per un pont creuem la riera de la Foradada.

0,080Qm. 2,320Qm. Continuem a l’esquerra per un camí ascendent, tot seguint les marques del GR-3, direcció Vidrà.

4,700Qm. 7,020Qm. Compte No Confondre’ns!!!! Cruïlla de camins. Nosaltres sempre amunt pel camí que marxa lleugerament a l’esquerra.

Uns metres més endavant tornem a trobar pistes del GR-3.

0,900Qm. 7,920Qm. El Boscatell (985m) Casa en runes. Ara el camí planeja.

2,020Qm. 9,940Qm. Bac de Xicoi. Continuem a la dreta.

0,200Qm. 10,140Qm. Coll Hi Era de Massa. Continuem recte i amunt cap a Bellmunt.

1,000Qm. 11,140Qm. Santuari de Bellmunt. A 1.246 m d’altitud, construït directament sobre la roca, es troba el Santuari de Bellmunt. Abans hi va haver una fortalesa, el Castell de Sa Reganyada, des del qual es podia albirar el que ara coneixem com la Plana de Vic, els Pirineus, la Vall del Ges i el Bisaura. En dies clars, podem arribar a veure Montserrat. Es tracta, sens dubte, d’una de les talaies més impressionants de la comarca d’Osona i de Catalunya.

L’ermita original comptava amb una única nau datada del segle XIII que acollia la petita capella on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Bellmunt. Posteriorment se li van afegir dues naus laterals per tal de reforçar l’estructura que coneixem en l’actualitat.

El temple es pot visitar de dijous a diumenge i es fa missa el primer diumenge de cada mes. L’Aplec de Bellmunt es celebra el dilluns de Pasqua i es tracta d’una festa religiosa i popular molt esperada que reuneix, any rere any, un gran nombre de santperencs i santperenques a peu del Santuari.

Sortim del Santuari i ara seguim el PR-45.

0,300Qm. 11,440Qm. Aparcament. Continuem avall per un corriol que surt de l’extrem dret d’aquest aparcament.

0,700Qm. 12,140Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,625Qm. 12,765Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,410Qm. 13,875Qm. Creuem la carretera i continuem avall.

0,200Qm. 14,075Qm. Font Vidranesa. Sens dubte una referència indispensable de la pujada a Bellmunt. Consta documentada des de l’any 1737 amb motiu d’una reparació de la cisterna del Santuari, doncs com la cisterna perdia aigua, els ermitans havien de baixar a la font Vidranesa a buscar aigua.

Actualment a l’entorn de la font hi trobem unes taules de pedra amb els seus seients i també un petit refugi amb xemeneia amb data de 1914 i renovat el 1985.

Darrera la façana de la font i colgat a terra hi ha un petit dipòsit d’obra que recull l’aigua que arriba a través d’una canonada, connectada directament a la conducció principal de proveïment d’aigua del santuari. 

Tornem a creuar la carretera i avall cap a Sant Pere de Torelló

0,200Qm. 14,275Qm. Tornem a trobar la carretera. Ara seguim baixant per la carretera.

0,350Qm. 14,625Qm. Continuem pel camí que trobem a la dreta, seguint les marques del GR-3.

0,615Qm. 15,240Qm. Carretera. Obviem les fites cap a Sant Pere de Torelló i nosaltres continuem a la dreta per la carretera.

2,200Qm. 17,440Qm. Sant Pere de Torelló. Cantonada Avinguda de l’Atlàntida/ Plaça Mossèn Cinto. A la plaça trobem el nen de la baldufa. Des de temps immemorials la baldufa ha estat una de les joguines més populars, present als patis de moltes escoles. La fabricació d’aquesta joguina ha estat un dels puntals de la tornería de Sant Pere.  Continuem a la dreta cap a Torelló.

Sortim de Torelló per un corriol, però després desemboca en una pista molt ampla de pedra grisa. Nosaltres continuem recte passant un edifici d’infraestructures i cap al camp de futbol que tenim davant nostre. Uns metres més endavant, ja trobem alguna fita blanca i groga del PR-45.

Un centenar de metres més endavant una alzina isolada enmig del camí  ens serveix com a fita.

1,300Qm. 18,740Qm. Malgrat que el camí és força evident, sense trobar cap més senyal arribem al Serrat de la Guàrdia.  Creuem un vial asfaltat i seguim recte cap a Torelló.

0,300Qm. 19,040Qm. Creuem un camp.

0,100Qm. 19,140Qm. Hem de creuar un altre camp.

0,400Qm. 19,540Qm. Després d’haver fet una gimkana entre camps que a finals de juny de 2022 és fàcil de seguir perquè el camí està trepitjat, entrem a Sant Vicenç de Torelló pel carrer Bellmunt i continuem direcció Les Codines.

0,775Qm. 20,315Qm. Quan s’acaba el carrer Bellmunt enllacem amb un altre camí entre camps que ens portarà fins l’esglèsia de Sant Vicenç de Torelló. Magnífica esglèsia del romànic llombard, romànic de primera hora, filla de l’impuls que va donar l’Abat Oliba a aquesta terra. Documentada el 938 dins el terme del castell de Torelló.

Cap a mitjans del segle XX, l’arquitecte Josep M. Pericas hi va fer una petita intervenció de regust noucentista per dotar l’edifici de punts de llum.

Cada any el dissabte de Rams, a la plaça de l’esglèsia, s’escenifica el Divino, l’unic exemple de contrapás llarg que s’ha pogut recuperar demanera íntegra, en text i música, de tot Catalunya.

Continuem avall pel carrer Mas Sant Andreu i uns metres més endavant enllacem amb la carretera BV-5228 que en aquest punt és l’Avinguda del Castell.

0,550Qm. 20,665Qm. Enllacem amb la BV-5224 que separat de la carretera té un vial per vianants i ciclistes.

0,350Qm. 21,015Qm. Després d’un tram de pujada, entrem a Torelló pel carrer Progrés.

0,650Qm. 21,665Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Vidrà.

0,100Qm. 21,775Qm. Estació de tren de Torelló. Final de l’itinerari d’avui.

La informació de la Capella de Montserrat de Can Guixà l’he extret del web catalunyareligio.cat

Properament, anirem caminant fins el Castell d’Hostalric.

 

 

LA SELVA VIII. PER LA VIA AUGUSTA I EL CAMÍ DELS SEGADORS. DE CALDES DE MALAVELLA A SANTA COLOMA DE FARNERS.

 

                                  La Font de Sant Salvador

Avui començarem la nostra excursió caminant per la Via Augusta entre Caldes i Vidreres. En aquest sentit la Via Augusta va ser una de les rutes més importants a nivell comercial i de comunicacions entre ciutats, províncies i ports del mediterrani, cercant sempre un traçat que aprofités els corredors naturals i les zones de pas menys dificultoses.

A la segona part de l’itinerari seguirem el Camí dels Segadors que ens durà des de la plana selvatana al peu dels primers contraforts de les Guilleries a Santa Coloma de Farners. Aquest Camí dels Segadors rememora un important fet de la història de Catalunya, quan les tropes espanyoles s’allotjaven i eren sostingudes pels catalans durant la guerra contra els francesos, i que va acabar amb el tractat dels Pirineus, els pagesos es van revelar contra les exigències i els abusos dels militars. Les primeres revoltes van tenir lloc després dels saquejos i les cremes de viles com Riudarenes, Santa Coloma de Farners i Amer.

Per tant, el recorregut d’avui té una distància d’uns 24 quilòmetres i un desnivell positiu de poc més de 100 metres i malgrat trobarem punts d’aigua a Vidreres i Riudarenes, cal portar aigua.

Per fer la tornada al punt d’inici cal mirar bé els horaris del bus (Teisa) entre Santa Coloma i Sils i el tren entre Sils i Caldes de Malavella.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Caldes de Malavella i anem cap al centre per l’avinguda del Dr. Furest.

0,700Qm. 0,700Qm. Plaça de Sant Esteve. Continuem a la dreta pel carrer Prim.

0,080Qm. 0,780Qm. Tombem a la dreta per l’avinguda de Sant Maurici

0,650Qm. 1,430Qm. Arribem al capdamunt de l’avinguda de Sant Maurici. Continuem a la dreta seguint les marques del Camí de Sant Jaume (Via Marina)

1,200Qm. 2,630Qm. Tombem a la dreta direcció Sant Maurici.

0,100Qm. 2,730Qm. Continuem recte cap a Vidreres i Sils, obviant el camí que a l’esquerra marxa cap a Sant Maurici.

0,820Qm. 3,550Qm. Deixem a la dreta el pantà de Can Llop. Aquest és un pantà artificial però que ha estat naturalitzat amb el temps.  Destaca l'estreta franja de vegetació de ribera i la fauna de llocs més humits que s’hi pot trobar . Passem de les suredes amb alzinar a la vegetació d'ambinets aigualosos. Nosaltres continuem amunt per la pista.

1,000Qm. 4,550Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte. Seguint les marques grogues i blaves de la Via Augusta i les grogues del Camí de Sant Jaume.

1,680Qm. 6,230Qm. Entrem a Vidreres pel carrer Picornell.

0,165Qm. 6,395Qm. Girem a la dreta. Ara seguim les marques blaves i blanques del Camí dels Segadors.

0,300Qm. 6,695Qm. Tombem a l’esquerra cap als estanys de Sils.

0,500Qm.  7,195Qm. Creuem la carretera C-63. A l’altra banda anem pel Parc de Mas Flassià on hi ha molt bon marcatge del Camí dels Segadors. En dies calurosos aquesta devesa és un lloc perfecte per parar i fer un most, doncs trobarem l’ombra dels plàtans i una font per omplir cantimplores.

0,500Qm. 7,695Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Masia. En aquest punt, davant nostre veiem la font on podem carregar aigua.

0,300Qm. 7,995Qm. Tombem a l’esquerra i vint-i-cinc metres més endavant el nostre camí marxa a la dreta.

1,000Qm. 8,995Qm. Creuem l’A-2 per un pas inferior. Sortim a una via de servei on el trànsit és nul. Creuem i ens dirigim a la dreta, cap al nord.

0,410Qm. 9,405Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra.

1,000Qm. 10,405Qm. Creuem l’AP-7 per un pas inferior i continuem endavant, ja per l’entorn de l’estany de Sils.

L’Espai Natural de l’Estany de Sils és un dels més importants de la Catalunya interior; conté una gran varietat d’hàbitats com els prats de dall, els aiguamolls i els boscos de ribera.

Aquest mosaic ofereix un gran potencial per a la biodiversitat on hi habiten espècies com la tortuga d’estany, el repicatalons i el blauet, totes tres en greu perill d’extinció.

Per aquest motiu, l’Estany de Sils s’inclou dins la xarxa d’Espais Naturals Protegits de Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000, que engloba el conjunt d’espais protegits a nivell europeu.

0,500Qm. 10,905Qm. Tombem a l’esquerra cap a Riudarenes.

1,500Qm. 12,405Qm. El nostre camí fa gairebé un gir de 180 graus a la dreta. Continuem seguint la ruta dels Segadors.

0,500Qm. 12,905Qm. Creuem la línea de ferrocarril Barcelona – Portbou per sobre d’un pont.

0,470Qm. 13,375Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres seguim recte.

1,000Qm. 14,375Qm. Creuem la GI-555 i seguim recte i en sentit descendent cap a Riudarenes per l’avinguda Tramuntana.

1,300Qm. 15,675Qm. Som davant la càrnica Batallé. Continuem a l’esquerra.

0,400Qm. 16,075Qm. Sant Martí de Riudarenes. És l’esglèsia parroquial de Riudarenes consagrada a Sant Martí de Tours, bisbe francés del segle IV, del qual es celebra la seva festivitat l’onze de novembre. El temple es d’origen romànic i es troba documentat el 1190, però l’edifici actual és dels segles XVI i XVII i el campanar del XVIII amb elements barrocs i neoclàssics.

Seguim les marques blanques i blaves que trobem en el carrer Major.

0,150Qm. 16,225Qm. A la cantonada entre el carrer Major i la Travessera Major tenim una placeta amb una font de xarxa.

Nosaltres seguim pel carrer Major i uns metres més endavant enllacem amb el carrer de l’Esparra que després es converteix en carretera.

0,640Qm. 16,865Qm. Tombem a la dreta per una pista que planeja i anem fent obviant els camins que menen a banda i banda. Sempre seguint les marques blanques i blaves.

4,300Qm. 21,165Qm. Fem gairebé un gir de 180 graus a l’esquerra. Uns cent metres abans d’aquest punt, trobem un lledoner de mides considerables.

0,410Qm. 21,575Qm. Termes Orion. El descobriment de les aigües termals a Santa Coloma data de la Primera Guerra Carlina. Hi ha qui diu que van trobar un soldat ferit dins les aigües, i que gràcies a això va poder aguantar més dies amb vida del que era d'esperar per les ferides que tenia. Posteriorment les aigües es van continuar utilitzant per ajudar en la cura de soldats. Després d'aquests fets, en el punt on hi havia aquelles basses d'aigua calenta, es va iniciar un procés de construcció i renovació fins que el lloc es va convertir en l'actual Balneari Termes Orion. El primer edifici del balneari el podem situar al 1860. L’aspecte actual, però, el devem a un projecte del 1919, i a diverses modificacions posteriors. 

L'edifici és d'arquitectura neoclàssica i està catalogat com a monument al municipi de Santa Coloma, a més d'estar inclòs en l'Inventari del Patrimoni Històric de Catalunya. Passejar per davant de la seva façana principal, imponent i serena, us transportarà fàcilment a èpoques passades.

Girem a la dreta per anant-se aproximant al Parc de Sant Salvador.

1,500Qm. 23,075Qm. El Parc i la Font de Sant Salvador. El parc de Sant Salvador, situat a la confluència de les rieres de Sant Hilari i de Castanyet, és un dels indrets més interessants i populars de la ciutat. La font de Sant Salvador ja era utilitzada al segle XVIII però el parc va començar a ser d'ús públic a partir de 1895. Posteriorment la seva superfície s'ha anat ampliant i ara conforma un espai humit i ombrívol, articulat pel passeig de la Font Picant, replet d'arbres de tota mena, sobre tot plàtans, però també castanyers, arços, til·lers, verns i altres espècies.

Es tracta d'una gran roca amb tres sortidors d'aigua mineral. Al brollador central, que sol rajar més, li arriba aigua d'una deu diferent als sortidors laterals. El raig central té una concentració més alta de fluor que la dels costats. Els tres brocs son d'acer inoxidable en forma de caneló obert.

És una font que té aigua tots els mesos de l'any, molt apreciada tant pels veïns de la mateixa ciutat com d'altres llocs. És habitual trobar llargues cues d'espera fins que no els toca el seu torn. Per això, l'Ajuntament va posar un cartell on indica la quantitat
d'aigua que es pot recollir per persona i dia, fins i tot qui té prioritat depenent si es vol aplegar aigua o només veure'n.

Dins de la segona dècada del segle passat, es va remodelar, i com indica la tradició o llegenda, com que aquest Sant va fer el miracle de fer sorgir l'aigua d'una roca, l'Ajuntament va fer portar una gran roca al parc a prop de l'antiga font i va canalitzar l'aigua per que sortís per ella en tres brocs.

Una llegenda explica que Sant Salvador va fer brollar aigua tocant una penya viva amb el palmell de la mà. En la seva memòria, a finals del segle XIX van construir una ermita o capella. Fins l'any 1975 no quedà la font com la coneixem avui dia.

Cent vint-i-cinc metres més endavant creuem la riera de Santa Coloma i anem cap al nucli urbà pel Passeig de Sant Salvador.

0,400Qm. 23,475Qm. Deixem a l’esquerra l’Ajuntament i continuem pel Passeig de Sant Salvador.

0,080Qm. 23,525Qm.  Tombem a la dreta pel carrer de Sant Sebastià.

0,325Qm. 23,850Qm. A l’alçada de la plaça de Sant Sebastià girem a l’esquerra.

0,075Qm. 23,925Qm. Estació d’autobusos de Santa Coloma de Farners. Final de l’itinerari d’avui.

La descripció de la font de Sant Salvador l’he extret d'www.encos.cat

Properament anirem de Sant Quirze de Besora a Torelló tot pujant al Santuari de Bellmunt.

 

DE RIPOLL A SANT QUIRZE DE BESORA PER LES COLÒNIES TÈXTILS DEL TER

 

                                  La font de les Planeses

Avui seguirem el Ter riu avall i trobarem vestigis de l’aprofitament que es feia de la seva aigua entre finals del segle XIX i sobretot la primera meitat del segle XX. Doncs en aquest tram de riu s’hi van instal.lar les colònies tèxtils d’Agafallops, Santa Maria i Bebiè i durant unes dècades van esdevenir el motor de la economia de la comarca, doncs sobretot hi van treballar moltes dones d’arreu d’aquestes contrades.

A la darrera part de l’itinerari ens allunyarem dels fusos i visitarem l’entorn del Castell de Montesquiu.

L’excursió d’avui té una distància de 20,5 quilòmetres i un desnivell de 545 metres positius. Pot fer-se a qualsevol època de l’any i només cal evitar fer-ho després d’un episodi de plujes, doncs la crescuda d’alguna riera ens pot barrar el pas.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Ripoll i continuem a l’esquerra, cinquanta metres més endavant passem pel pas soterrani que creua les vies.

0,100Qm. 0,150Qm. Sortim del pas soterrani i girem a l’esquerra i cent cinquanta metres més endavant creuem el riu Ter pel pont de Calatrava.

El pont de Calatrava. La història del pont s'inicia el febrer del 1989, quan Calatrava va inspeccionar el lloc on havia de fer-se el pont. El pont, únicament pel pas de vianants, és una estructura metàl·lica tubular de ferro, pintada de blanc. El terra són taulons de fusta.  Té forma d'arc, emulant una costella, amb els tirants perpendiculars que uneixen l'arc amb la base del pont.

0,100Qm. 0,250Qm. Ara continuem paral.lels al riu, avall i deixant el riu a l’esquerra.

0.415Qm. 0,665Qm. Passem per sota un pont

0.025Qm. 0,690Qm. Superem una tanca verda sense cap tipus de dificultat i ja som a la colònia Agafallops.  La colonia Agafallops o de can Botey és una colònia industrial. L'ordenació de la ciutat i la fàbrica ve conformada per la conjunció de tres elements que en defineixen l'estructura: treball, viure i oci. La fàbrica de filats està documentada el 1862. A partir del 1890 es va expandir quan la va adquirir el manlleuenc Jacint Rifà. El 1915 es va incorporar com a soci Josep Botey i van comprar uns terrenys a Agafallops per ampliar la fàbrica que va culminar amb la construcció de la colònia en la dècada del 1950 seguint el model industrial unitari del segle xix.

Continuem paral.lels al riu seguint les marques del GR-210 i el GR-151.

1,780Qm. 2,470Qm. Arribem a Can Villaura. Tombem a l’esquerra paral.lels a la C-17. No hi ha perill perquè passem per un vial habilitat per vianants.

0,070Qm. 2,540Qm. Creuem la Riera de Les Lloses i seguim pels GR 210 i 151 que aquí encara continuen junts.

0,625Qm. 3,165Qm. Tombem a l’esquerra per sobre del riu Ter.

0,125Qm. 3,290Qm. Deixem a la dreta l’empresa CORISA. Continuem recte i creuem la via del tren per un pas inferior.

0,100Qm. 3,390Qm. El nostre camí marxa a la dreta paral.lel a la via.

0,160Qm. 3,550Qm. COMPTE!!!! Tornem a creuar la via, però ara per un pas a nivell.

0,080Qm. 3,630Qm. Travessem la colònia Santa Maria (per una bonica arcada).

Colònia Santa María. També coneguda com a colònia Roig per tenir les portes i les finestres enmarcades amb maons pintats de color vermell. Es troba documentada des del 1890. El nom de Santa Maria el pren de l'antiga masia veïna. Entre les dècades dels quaranta i els seixanta del segle xx, l'època de major creixement de la colònia, es va construir l'església i els jardins, obra de Rubió i Tudurí i que estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Continuem endavant deixant el Ter a la dreta.

0,750Qm. 4,380Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra pel camí que planeja.

0,200Qm. 4,580Qm. Deixem el GR 210 i nosaltres continuem pel GR-151 que creua les vies i que marxa ascendent.

0,060Qm. 4,640Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta direcció Llaés i de seguida ja tornem a trobar marques del GR-151.

2,340Qm. 6,970Qm. Coll Maranyic. Continuem per la pista cimentada en sentit ascendent cap a La Farga de Bebiè i Montesquiu.

0,550Qm. 7,520Qm. Creuem el riu Ter per una palanca i continuem amunt.

1,380Qm. 8,900Qm. Camí de Masacs. Deixem aquesta pista ampla i ens enfilem per un camí herbat que trobem a la dreta. COMPTE!!! Doncs ara ens vé un quilòmetre força tècnic i on podem relliscar fàcilment.

1,000Qm. 9,900Qm. Creuem la riera de Llaès a l’alçada de l’aiguabarreig amb el Ter i ens enfilem a l’altra banda i continuem per un corriol paral.lels al Ter.

0,620Qm. 10,520Qm. Pla herbat. El camí marxa una mica a l’esquerra, però no té pèrdua, doncs aviat retrobarem les marques del GR.

1,340Qm. 11,860Qm. Pista que ens creua. Seguim a la dreta i avall. En aquest punt confluim amb el PR-214 que va cap als Bufadors

0,200Qm. 13,860Qm. Ermita de Sant Moí. Aquesta ermita, també anomenada Esglesiola de Sant Moí, es troba al costat de la masia delmateix nom. És una construcció preromànica (o d’un romànic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. Aquesta petita construcción es compon d’una breu aula rectangular coberta amb estructura de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada.

LLEGENDA DE SANT MOÍ

La llegenda de Sant Moí  forma part del folklore català i sembla que es tractaria d’un sant llegendari, no correspon a un personatge real. La tradició, recollida entre d’altres per Joan Amades, diu que era un ermita que vivia en solitud profunda a Santa Maria de Besora, a l’ermita de Sant Moí. Passava el temps dedicat a l’oració i a fer treballs amb fusta, concretament esclops, que deixava a la vora d’un corriol perquè els agafessin els caminants que hi passaven. No tenia eines i feia els esclops només amb les mans. Era sord i, per tant, no parlava gaire i passava anys sense dir una paraula.

Segons una altra versió fou per no parlar mai amb ningú que es va quedar sord, i per això l’adoptaren com a patró els qui perdien l’oïda, que demanaven: “Sant Moi, feu-m’hi sentir”.

Continuem avall seguint les marques del GR.

0,500Qm. 14,360Qm. Creuem el Ter pel pont del ferrocarril. Malgrat que hi ha un pas de vianants, passarem més tranquils si en aquest moment no passa cap tren.

0,090Qm. 14,450Qm. Tombem a l’esquerra i pujem unes escales.

0,080Qm. 14,530Qm. Carretera d’accés a la Farga de Bebié. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,400Qm. 14,930Qm. Tornem a creuar el Ter i passat el pont tombem a l’esquerra. Punt de confluencia amb el SL-130.

0,200Qm. 15,130Qm. Façana principal de les filatures Edmundo Bebié. La Farga de Bebié era una colònia textil. A l'antic molí de Rocafiguera, conegut també com el molí de la Farga Vella s'hi havia fabricat ferro fins al segle xviii. A principis del segle xix la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora.

Edmond Bebié Wild era un enginyer suís, director i propietari d'una fàbrica de filats de llana moguda amb energia hidràulica, al riu Aar (afluent del Rin) al cantó suís d’Aargay, prop de Zurich. L'interès pel riu Ter li va arribar a través del seu fill Ernest, que tenia com a company d'estudis a la ciutat de Winterthur, un estudiant de Vic, el qual li va parlar de les possibilitats de la zona, on ja s'havien començat instal·lar industrials catalans. Llavors Edmond Bebié va recórrer el Ter cercant un bon emplaçament, i devia ser entre 1895 o 1896 que va comprar 400 hectàrees de terreny a banda i banda del Ter a la família Rocafiguera, un lloc estratègic aprofitant el meandre que aquí dibuixa el riu, on s'incloïa el molí.

La fàbrica va començar a funcionar el 1899, amb una producció considerable, que s'havia ampliat el 1910 fins a 13.312 fusos de filar i retorçar cotó. El període de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un moment de gran creixement, ja que, com tot el sector tèxtil, tenia molta demanda. Això va fer créixer la Farga de Bebié en producció i en habitatges. En acabar la guerra tenia 600 treballadors i s'havia convertit en una de les filatures més grans de Catalunya, amb 24.000 fusos. Una mostra de la prosperitat de l'empresa és que disposava d'un taller de manyaneria i un de fusteria, i subvencionava una part de l'energia elèctrica que consumien els habitants de la colònia. A més, des de 1920, disposava d'estació de tren pròpia per a càrrega i descàrrega.

La colònia estava composta per  les dues fàbriques, les dependències de l'empresa, diversos blocs d'habitatges, dues torres dels amos (la torre vella i la torre nova), una església, una pista esportiva i un baixador de tren.

 El Balcó del Ter era el bloc d'habitatges més modern. És un edifici allargassat de planta baixa i tres pisos, on se centrava principalment la vida de la colònia, ja que s'hi trobava el cinema, la residència de les noies, el cafè i la fonda. A més, també hi havia les botigues, arrenglerades sota el porxo de planta baixa que dona al riu: queviures, lleteria, carnisseria, peixateria, economat, etc.

En aquest punt també hi ha la Font de la Farga de Bebié. Aquesta font amb el frontal de pedra, té dues piques a banda i banda. Tanmateix de cara a la fàbrica, l’aigua desguassa en una pica semicircular i d’esquena a les filatures desguassava a una pica semihexagonal. Les aixetes eren de pulsador i segurament agafava l’aigua de la xarxa.

L’espai annexe segurament era el centre neuràlgic de les celebracions, els balls i l’esport de la colònia.

Ara continuem per una pista asfaltada que trobem a la dreta en sentit ascendent.

0,100Qm. 15,230Qm. Deixem a la dreta l’estació de la Farga de Bebié i ens enfilem per un camí asfaltat que trobem a l’esquerra.

1,500Qm. 16,730Qm. Font de les Planeses. És una font boscana. El frontal és de pedra i té un banc a banda i banda. A la part superior està coronat per un arc i just a sota hi ha un espai per posar-hi una imatge. L’aigua desguassa per un tub directament a terra i es filtra per sota la placeta on hi ha la deu i davalla pel torrent que hi ha a l’altra banda del camí. A mitjans d’abril del 2022 té un bon raig.

Davant la font, hi ha un taula i uns bancs on hi ha caben 10 o 12 persones.

Continuem seguint les marques del GR-151 cap al castell de Montesquiu.

0,100Qm. 16,830Qm. Sortim a una pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,550Qm. 17,380Qm. Cruïlla de camins. Continuem avall cap al Castell de Montesquiu. Punt de confluencia del PR-124.

0,700Qm. 18,080Qm. Creuem un pont per sobre la riera de la Solana.

0,070Qm. 18,150Qm. Tombem a l’esquerra per un caminoi que ens portarà fins a dalt del castell.

0,700Qm. 18,850Qm. Entrada del recinte del Castell de Montesquiu. Ens hi endinsem.

A vint metres de l’entrada del recinte trobem la font de Mercè Juncadella.

0,020Qm. 18,870Qm. Font de Mercè Juncadella. Es tracta d'un mur transversal de pedra, d'uns 8 metres de llargada. La part central queda diferenciada dels extrems, és més alta i rematada en forma arrodonida.

L'aigua raja a través d'un broc de pedra i cau a un bassal de pedra de forma semicircular.

A mitjans d’abril de 2022 la font no raja.

Castell de Montesquiu. El Castell de Montesquiu té, possiblement, el seu origen en l'enclavament d'una torrassa de guàrdia que va fer edificar el comte Guifré I (el Pilós), al segle IX. No és fins a mitjan del segle XIV, però, quan l'actual castell passa, de ser un casalot destinat a la defensa, a convertir-se en una residència fortificada. Arnau Guillem de Besora és el primer del seu llinatge que habita el castell.

Al segle XVII, Lluís Descatllar, tot i residir a Barcelona, amplia i ennobleix el casal. A ell es deu la construcció de la capella actual i l'ampliació del sector Nord-Est, a més d'altres actuacions que van significar un important canvi en la imatge global de l'edifici. Al principi del segle XX, Emili Juncadella, figura representativa de l'alta burgesia del moment, dóna a l'antic casal l'aparença de castell que té en l'actualitat i el completa amb els jardins. Però la reforma de Juncadella oculta molts vestigis de l'evolució i ampliacions anteriors de l'edifici.

A la part posterior del castell hi ha la font del Castell Xic.

Font del Castell Xic. La font és un llarg mur transversal de forma lleugerament còncava fet amb grans blocs de pedra. L'aigua raja regulada per una aixeta de polsador situada al centre del mur i cau a un enreixat de ferro arran del terra.

L'àrea d'esplai on es troba la font disposa de taules i seients de fusta per fer-hi un àpat.

Ara dirigim a l’entrada principal del recinte i anem baixant pel vial asfaltat cap a Sant Quirze de Besora seguint les marques del GR.

0,300Qm. 19,420Qm. En un revolt a l’alçada de l’entrada del restaurant la Casa Nova del Castell, trobem la font del Castell.

Font del Castell. Per accedir a la font cal baixar unes escales. A baix hi trobem un ampli replà rectangular a recer de la caseta i de tres murs de pedra en angle recte que delimiten l'espai.

El frontal de la font queda endarrerit de la façana d'un del murs, sota una arcada emmarcada amb maons a plec de llibre i protegida per un enreixat de ferro. Encara es poden veure restes d'un vell mosaic fet amb rajoles de ceràmica.

L'aigua surt a l'exterior a través d'un broc de ferro i cau a un bassal rectangular gairebé arran del terra. El pas de l'aigua ha generat formació tosca al voltant del brollador, ara coberta de molsa. A mitjans d’abril de 2022 només cau un rajolí.

Al costat de la font hi ha una caseta on es guarda la bomba d'aigua.

Sortim de la font i seguim planejant a l’esquerra.

1,125Qm 20,545Qm. Estació de Sant Quirze de Besora. Final de la sortida d’avui.

Les definicions d’algunes fonts les he extret d'Encos

Properament, us presentaré el Camí dels Segadors.