dimecres, 9 de gener de 2019

AIGUA A DOJO.



Aquest 2018 ens ha deixat aigua a dojo. La pluja que ha caigut aquest darrer any a Vallromanes, 1.009 litres per metre quadrat, seria la pluja que en un any de paràmetres normals hauria de caure a Ulldeter, Núria o Molló. Per tant, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme ha plogut com si ens trobèssim al Ripollès.

Malauradament, també tindrem anys de 300, 400 i 500 litres per metre quadrat i a la llarga, això ens dóna la mitja de 600 litres que és la que pertoca en aquestes contrades.

Des de 1950 nomès s'han assolit els 1.000 litres per metre quadrat en aquesta part del Vallès Oriental dues vegades, el 1971 amb uns valors molt similars als d'aquest 2018 i el rècord absolut de 1982 que es va arribar als 1.150 litres.

Cal dir que les dades de 1971 i 1982 corresponen a l'estació meteorològica de Granollers i en canvi les dades d'aquest 2018 a l'estació de Vallromanes ubicada a Can Mas Salagros.

Aquest 2019 de moment es presenta ben sec i fins ben entrada la segona quinzena de gener no s'espera una gota d'aigua.

Si voleu consultar el temps a Vallromanes Meteo Vallromanes

Properament, una nova gramàtica del caminant.

dijous, 3 de gener de 2019

ACTIVITATS AMB NENS. L'EMPEDRAT DE MOROU


                             Font de Baladrell   

Aquest darrer mes d'octubre, us vam presentar un nou servei d'autobusos que unia Sant Celoni amb Santa Fe del Montseny. Aquesta nova línea s'ha posat en funcionament per l'aglomeració de cotxes que hi ha els caps de setmana de tardor.

Aquests dies de vacances escolars, que no hi ha tanta afluència de públic en el Montseny i que queden entremig de Nadal, Cap d'Any i Reis, us fem una proposta d'excursió per fer amb la canalla i de pas baixar una mica els torrons.

L'itinerari de "L'empedrat de Morou" és un clàssic de 5,760 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres. En el Centre d'Informació de Can Casades us donaran un tríptic amb tota la informació sobre els diferents punts per on passa la ruta i nomès cal anar seguint els senyals de color taronja.

Per tant, és una excursió molt fàcil per fer amb nens i de tornada a Can Casades podeu veure un dels dos audiovisuals que s'hi projecten "Les quatre estacions del Montseny" i "L'home i el Montseny" i ja haureu completat una matinal molt rodona.

Si voleu allargar una mica la ruta podeu fer dues variants, una que puja fins el Turó de Morou (desaconsellable si porteu canalla petita) o bé acostar-vos fins la minsa Font de Baladrell.

La font de Baladrell, la trobem a 250 metres de la ruta, tot seguint un camí que trobem a l'esquerra, uns centenars de metres abans d'arribar al pantà de Santa Fe.
És una senzilla font, l'aigua raja a través d'un broc d'acer inoxidable encastat a la part de baix d'unes roques i cau al terra formant un petit bassal.

A l'entorn de la font podem veure un avellaner monumental, d'uns 11,5 metres d'alçada i 7 metres de perímetre de la soca.
Baladrell és una masia en ruïnes a l'entrada de Santa Fe, bastida en un pendís de faigs i d'antics conreus, enlairada sobre el marge esquerre de la riera de Gualba. L'indret és assolellat i encantador. 

La font havia estat considerada com de les millors de la vall. Si bé era molt senzilla, no s'entrocava mai, i la gent del mas veí de Figueroles sovint es veien obligats a proveir-se d'aigua en aquesta font. 
No deu pas fer gaires anys, una brigada de la Diputació la consolida, salvant la que era l'única font d'aquest sector baix de la solana de la vall. 

Curiosament, la font del Baladrell és situada en terme de Gualba, fet que significa, si volem ser estrictes, que és l'única font de Santa Fe emplaçada fora del municipi de Fogars de Montclús.


La descripció d'aquesta font l'he extret d' Encos

Avui per acabar l'entrada vull recordar en Ramon Folch i Camarasa que ens va deixar ahir. En aquest sentit, si mai heu anat al Castell de Plegamans, on hi ha la Fundació Folch i Torres, ara és un bon moment per anar-hi
Tanmateix, si ho voleu integrar dins una excursió, el mes de juliol del 2018, us proposava "Camins de Llibertat entre Parets i Caldes" amb una parada al Castell de Plegamans.

Properament, arribarem caminant al Papiol.

divendres, 28 de desembre de 2018

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2018. L'ITINERARI.

               La boira reposa sobre la riera de Vallromanes

El passat diumenge 16 de desembre el Club BTT Trinxacadenes va organitzar la Vallromanes Camina per la Marató. Enguany 120 persones vam caminar per recaptar fons per la lluita contra el càncer.

Avui us presento l'itinerari de poc més de 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres. Malgrat que aquest any no hi ha hagut cap tram inèdit, cal dir que força trams es feien per primera vegada en aquest sentit de la marxa i per tant, aquesta sortida ens ofereix noves perspectives.

L'ITINERARI


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i anem pujant per la riera.

1,000Qm. 1,000Qm. Tombem a l’esquerra per una pista cimentada. Deixant a la dreta els horts ecològics.

0,060Qm. 1,060Qm. Continuem a l’esquerra per un pas enreixat i amunt per pista cimentada.

0,180Qm. 1,240Qm. Avinguda Vilassar. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,200Qm. 1,440Qm. El carrer es converteix en pista de terra.

0,550Qm. 1,990Qm. Coll de Forns. Continuem a la dreta per la pista ascendent.

0,520Qm. 2,510Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte per un camí boscós.

0,100Qm. 2,610Qm. Continuem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,290Qm. 2,900Qm. Cruïlla de corriols. Continuem recte pel corriol que planeja.

0,240Qm. 3,140Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Can Gurgui.

0,500Qm. 3,640Qm. Deixem a la dreta la masia de Can Gurgui.

0,050Qm. 3,690Qm. Obviem la pista que baixa cap a Vallromanes i continuem recte, deixant a l’esquerra la font de Can Gurgui.
 Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons. 

0,560Qm. 4,250Qm. Coll de Can Gurgui. Continuem recte, deixant la pista a l’esquerra i  seguint les marques del GR-92.

0,540Qm. 4,790Qm. Obvíem El GR que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte per un camí.

0,300Qm. 5,090Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra cap a Coll de Clau.

0,300Qm. 5,390Qm. Coll de Clau. Continuem per la pista que trobem més a la dreta cap a Vallromanes.

0,450Qm. 5,840Qm. Seguim recte, obviant els camins i corriols que ens menen a l’esquerra.

0,100Qm. 5,940Qm. Seguim avall per la pista principal.

0,325Qm. 6,265Qm. Deixem la pista principal i continuem a l’esquerra per un camí carreter.

0,300Qm. 6,565Qm. Seguim per un camí que trobem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,145Qm. 6,710Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

0,530Qm. 7,240Qm. Bifurcació. Continuem avall pel camí de la dreta.

0,230Qm. 7,470Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel camí de l’esquerra.

0,210Qm. 7,680Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i quaranta metres més endavant, tombem a la dreta per una pista que davalla cap a Vallromanes per Can Brutau.

0,330Qm. 8,010Qm. Cantonada Carrer Alella/Vistalegre. Continuem a l’esquerra pel carrer Vistalegre.

0,100Qm. 8,110Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem de l'aigua ploguda aquest 2018.













dissabte, 22 de desembre de 2018

EL TIÓ I L'ENCICLOPÈDIA DE LA FANTASIA POPULAR CATALANA


D'aquí un parell de dies a moltes llars catalanes farem cagar el Tió. Alguns ho farem, el dia 24 una vegada haguem acabat de sopar, d'altres la tarda del dia de Nadal i fins i tot trobarem families que ho faran per Sant Esteve.
Però de ben segur, que el fem el dia que el fem, a tots ens cagarà llaminadures, pinyons, ametlles, nous, torrons, xocolata... i petits regals.

Fer Cagar el Tió, és un ritu d'origen rural, muntanyenc, actualment traspassat i difós a la ciutat, i estès a comarques costaneres de tradicions diferents.
L'extensió del costumari del tió s'inicia en els segles XVIII-XIX amb les migracions interiors de ruralia a ciutat, de muntanya a la costa.

El foc a l'hivern simbolitza la comunitat, la continuïtat de la família; les flames faran que el sol remunti. El tió el manté i l'alimenta, fa claror, allunya feres i mals esperits. Hi ha notícia de ritus solsticials semblants en d'altres pobles hispànics, en païssos eslaus i fins en cultures de l'Àfrica negra.

El Tió es cremava de Nadal a Reis, desprès es guardava a les golfes o al celler, com un amulet protector de la casa, els camps i el bestiar; les cendres s'escampàven pels conreus i els estables, i sobre els llits, com un ritu de fertilitat, i es barrejava amb els remeis casolans; i en tempestes o epidèmies es tornava a posar al foc.

Aquesta explicació sobre la tradició de fer cagar el tió, l'he extret de l'Enciclòpedia de la Fantasia Popular Catalana. En aquesta magnífica obra d'en Joan Soler i Amigó i editada per Barcanova l'any 1998, trobem milers de termes que fan referència al tradicionari català. Com diu l'autor és una enciclopèdia oberta on cadascú, doncs cada poble té el seu tradicionari i els seus mots i malnoms podem anar completant.
Sens dubte, una molt bona obra de consulta per recordar i salvaguardar els nostres refranyers, cançoners, rondallaris, ritus...

El mes vinent farem una gramàtica del caminant a partir de paraules que trobem en aquesta enciclopèdia de la fantasia popular catalana. I ni molt menys, amb una única gramàtica abastarem tots els mots que ens ofereix aquest llibre.



diumenge, 16 de desembre de 2018

FONTS D'ARREU XXVII. JOINA I LES FONTS D'IGUALADA



Avui us presento la Joina i les fonts d'Igualada amb textos d'en Darius Solé i il.lustracions de la Iria Gianzo i editat per l'Ajuntament d'Igualada l'agost del 2018.

Aquest llibre és un recull de "llegendes" de set fonts d'Igualada, 

1. La font de la Carota.
2. La font de la Creu.
3. La font de la Nena.
4. La font de la Plaça Vella.
5. La font de Neptú.
6. La font dels Porcs, i 
7. La font Major.

Les set històries tenen un nexe, la Joina una intrèpida detectiu que resseguint la tradició industrial, popular i festiva d'Igualada, cercarà i trobarà la resposta a fets extraordinaris.

Sens dubte, un llibre per a mares i pares que són reclamats cada nit per explicar contes arran de llit.

La setmana vinent, parlarem de l'Enciclòpedia de la Fantasia Popular Catalana. 

divendres, 7 de desembre de 2018

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2018




Com ja és tradició, pel matí de la Marató de TV3 a Vallromanes toca caminar, doncs el Club BTT Trinxacadenes organitza el diumenge 16 de desembre una Caminada Popular de Muntanya, enguany per recaptar diners per la lluita contra el càncer.

La sortida serà a les 9:30h des de la pista poliesportiva coberta i el recorregut serà de 7,5 quilòmetres per camí forestal i corriol de baixa dificultat.

El preu de la inscripció és de 5 Euros i l'itinerari és adequat per infants a partir dels 4 anys fins adults de més 100. En aquest sentit, en aquesta edició trobareu els desnivells més forts en els primers dos quilòmetres quan encara esteu descansats i desprès tot planeja i baixa.

I recordeu, més del 40% dels càncers es poden prevenir practicant regularment exercici, com caminar mitja hora a pas ràpid cada dia.

La setmana vinent, parlarem de la Joina i les fonts d'Igualada.

divendres, 30 de novembre de 2018

COLLSEROLA XI. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA A SANT FELIU DE LLOBREGAT



                                         Font de Can Llevallol


Avui us proposo una nova sortida per Collserola. En aquest cas, des del Baixador de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat.
La sortida d’avui té una llargada de 10,5 Quilòmetres i un desnivell positiu de tot just 100 metres. Tanmateix aquesta excursió enllaça amb l’itinerari “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just” que us vaig presentar l’agost del 2018. El punt d’enllaç és en el punt quilòmetric 0,425 a la Mina Grott.
Això vol dir que si volem iniciar l’excursió en el Tibidabo el recorregut s’allargarà 5 quilòmetres.

Avui ens arribarem fins a la font de Can Llevallol, un dels dolls més generosos d’aquestes contrades i malgrat eixuta, també visitarem la ferma construcción de la font de la Torre del Bisbe.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC i a continuació creuem la carretera BV-1462.

0,050Qm. 0,050Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Camí del Pantà.

0,125Qm. 0,175Qm. Aquest carrer fa cantonada i ara el seguim cap a la dreta.

0,250Qm. 0,425Qm. Deixem a l’esquerra la Mina GrottÉs un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.
Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909 Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.
Continuem recte.
0,150Qm. 0,575Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.
Seguim recte, paral.lels al pantà.
0,250Qm. 0,825Qm. Placeta. Continuem recte pel camí que s’enfila cap a la font de l’Espinagossa.
0,500Qm. 1,325Qm. Font de l’Espinagosa.Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. L’aigua desguassa torrent avall.
L’entorn és molt bosquerol i al voltant de la font hi ha quatre plàtans que li fan ombra
Durant el 2010 va ser restaurada la font i el seu entorn i actualment presenta un aspecte molt acollidor.
A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Continuem amunt per les escales.

0,260Qm. 1,585Qm. Continuem a la dreta per un camí a mà dreta que va cap a la Font de Can Llevallol. 

0,050Qm. 1,635Qm. Obviem el camí que marxa recte i nosaltres continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,360Qm. 1,995Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte a la dreta en sentit descendent cap a la font de Can Llevallol.

0,205Qm. 2,200Qm. Font de Can Llevallol. Es tracta d'un bonic racó recuperat l'any 2008, ben endreçat i amb un aspecte prou acollidor. El conjunt el formen la pròpia font, un pou o cisterna d'uns cinc metres de diàmetre i un petit espai amb una taula i bancs de fusta per poder-hi fer un mos. Tot l'espai es troba ben condicionat, amb escales i baranes que ens protegeixen.

En quan a la font, és una construcció de totxo vist en forma de caseta i amb la coberta de volta, de planta rectangular de metre i mig per metre de base i uns dos metres i mig d'alçada. De la paret interior del fons en surt el broc de ferro que mana aigua abundant, tant que no cau al petit bassal que hi ha a sota, sinó que ho fa directament al terra per on desguassa camí avall. Hi ha un tap de fusta lligat a una cadeneta per aprofitar millor l'aigua. En aquest sentit, a finals de novembre de 2018, el doll és molt generòs.

La llinda frontal que sosté la teuladeta de volta és de ferro i té gravat el nom de la font.

L'aigua d'aquesta font, anys enrere, era coneguda perquè es deia que tenia propietats medicinals, i fins i tot s'embotellava a la planta embotelladora que hi ha al costat de la masia de Can Llevallol i posteriorment es comercialitzava. 
A pocs metres de la font, hi ha un monumental pollancre d’uns 30 metres d’alçada, 4, 25 metres de perímetre de tronc i 23 metres de diàmetre de capçada.

Ara continuem pel camí, direcció al Coll de Can Cuiàs.

0,350Qm. 2,550Qm. Coll de Can Cuiàs. Creuem la carretera BV-1468 de Santa Creu d’Olorda a Sarrià i vint metres més avall, trobem a la dreta el PR-164 que segueix un corriol a la dreta.

0,040Qm. 2,590Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta planejant.

0,350Qm. 2,940Qm. Tornem a creuar la carretera BV-1468. Continuem per un corriol que trobem a l’altra banda. En aquest tram no trobarem cap marca del PR-164.

0,750Qm. 3,690Qm. Desemboquem a una pista ampla. Continuem recte en sentit ascendent.

0,085Qm. 3,775Qm. Seguim el PR-164 i per tant tombem pel primer camí que trobem a l’esquerra cap al Turó Rodó i  el Turó de la Coscollera.

0,200Qm. 3,975Qm.  El nostre camí tomba a l’esquerra cap a Santa Margarida i la Torre del Bisbe.

0,030Qm. 4,005Qm. Tombem a la dreta pel PR-164.

0,750Qm. 4,755Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra per la pista ampla en sentit descendent.

0,200Qm. 4,955Qm. Cruïlla de pistes.  Ens separem del PR-164 que marxa cap a la Penya del Moro i nosaltres continuem a la dreta cap a Santa Margarida i la Torre del Bisbe.

0,400Qm. 5,355Qm. Obviem a l’esquerra el desviament de la font del Broll i continuem amunt per la pista.

0,330Qm. 5,685Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,250Qm. 5,935Qm. Obviem un corriol que baixa a l’esquerra. Nosaltres continuem per la pista.

0,225Qm. 6,160Qm. Cruïlla de pistes. Continuem avall cap a Santa Margarida.

0,300Qm. 6,460Qm. Trobem un magnífic exemplar de pi blanc amb una alçada de 29 metres, un perímetre de tronc de 3,1 metres i una capçada amb un diàmetre de 18,8 metres.
Continuem avall per la pista.

0,200Qm. 6,660Qm. Font de la Torre del Bisbe. És una construcció formada per una entrada en forma de volta i la font. L’entrada té dos seients laterals i fa 4×5 metres de planta i 3 metres d’alçada.
A la part de la font hi ha una aixeta amb maneta, que no raja i una pica per abeurar els animals.
Al costat de la font hi ha l’accés a la mina d’aigua que la proveeix.  Antigament la gent li atribuïa propietats medicinals.
Seguim baixant per la pista.

0,125Qm. 6,785Qm. A la dreta, trobem un magnífic exemplar d’alzina. És l’alzina de Santa Margarida amb 16 metres d’alçada, 2,55 metres de perímetre de tronc i 18,5 metres de diàmetre de la capçada. Al costat d’aquesta alzina hi ha un pedrís per seure i fer un mos.
Seguim avall per la pista.

0,150Qm. 6,935Qm. Cruilla de camins. Continuem per la pista que marxa a la dreta cap a la Torre del Bisbe.

0,125Qm. 7,060Qm. Deixem a l’esquerra la Torre del Bisbe. Continuem recte per la pista.

0,160Qm. 7,220Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a La Salut i Sant Feliu de Llobregat.

0,600Qm. 7,820Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a La Salut. Uns metres més endavant deixem a l’esquerra Can Parellada.

0,330Qm. 8,150Qm. Planell amb dos bons exemplars de plàtans. Creuem un petit torrent i continuem avall per la pista que ens queda més a la dreta cap a La Salut i Sant Feliu.

0,750Qm. 8,900Qm. Àrea de Lleure de La Salut. És un bon lloc per deixar el cotxe i començar les excursions des d’aquí. Seguim avall cap a Sant Feliu. A partir d’aquest punt seguim les marques del PR-165.

0,400Qm. 9,300Qm. Arribem a l’asfalt i continuem recte avall. En un primer moment caminem per un polígon però de seguida enllaça amb el carrer Riera de la Salut.

0,825Qm. 10,125Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Constitució.

0,225Qm. 10,350Qm. ¡¡¡COMPTE. CREUEM LES VIES DEL TREN PER UN PAS A NIVELL!!! I continuem a l’esquerra cap a l’estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat.

0,150Qm. 10,500Qm. Estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat. Final de la sortida d’avui.

La descripció de la font de Can Llevallol l'he extret d'Encos

La setmana vinent parlarem de la Joina i les fonts d'Igualada.