dissabte, 26 de novembre de 2016

FONTS D'ARREU XX. LES FONTS DE MUNTANYA "VISITABLES" DE BADALONA



               L'estat actual en el qual es troba la Font de Rubies.

Fa temps que tenia pendent aquesta entrada, doncs l'article que vaig escriure l'octubre del 2011 sota el títol "Les 19 fonts de muntanya de Badalona" és el més visitat i també el més comentat del blog i per tant, ara cinc anys desprès de la seva publicació mereix una revisió.

A l'entrada inicial us presentàvem aquestes 19 fonts que us enumerem a continuació. Tanmateix, al llarg d'aquest anys, hem fet alguna modificació sobre el seu estat o la seva ubicació.

Segurament, alguns haguèssiu fet alguna modificació més, doncs per exemple hi ha qui diu que a la Masia de Ca n'Oms hi ha la Font de la Rosa. En aquest sentit, no he modificat res, perquè nomès m'han arribat comentaris i per fer les variacions pertinents en vull estar completament segur.

La llista de les possibles 20 fonts visitables de Badalona a dia d'avui és,

1. Font de Sant Jeroni (del Lleó)  Sempre raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

2. Font de Can Mora. Trobada. En principi raja. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

3. Font de Ca l'Artiller. Trobada. Molt descuidada. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

4. Font de Can Mas. Trobada però en estat d'abandó. Esmentada a "La Font de Can Mas i altres fonts i mines de Badalona", el febrer de 2012.

5. Font de Ca l'Alemany. Totalment perduda. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

6. Font de l'Amigó. Raja i està en molt bon estat. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet. Està dins una finca particular, però la podem visitar els dissabtes al matí, doncs a Can Coll venen vi i si fem "gasto" no ens posaran problemes per veure la font.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

9. Font del Pop o Beu-i-Tapa. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

10. Font de l'Arboç. Mai trobada. Segurament menjada per la pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. En estat d'abandó, entre la masia de Ca l'Artiller i la font de Can Mora.

12. Mina de la Fontsanta. Proporciona l'aigua a la font de Sant Miquel. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

14. Font de la Devesa. Trobada fa molts anys. Cal rebuscar-la. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

17. Font del Gat.  Desconeguda. Esmentada a Badalona: recull gràfic 1888-1965. Núria Sadurní i Puigbó Ed. Efadós 2005. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina ( propietat de l'Ajuntament de Badalona,  masia tancada des de fa set anys) Barri de Canyet. Estat de la font: Desconegut.

19. Font de Can Ferrater. Desconeguda. Barri de Canyet . A les cases de Can Ferrater. Finca particular. No visitable.

Desprès de tots els comentaris que m'heu fet arribar enguany incorporem dues fonts noves.

20. Font de l'Antiga Cisterna.  En estat d'abandó. A la part alta del Camí de la Carrerada.

21. Font de Rubies. En estat ruinòs. A la part baixa del Camí de la Carrerada.

D'altres a la Vall de Pomar m'informaveu que hi havia tres fonts.

22. La Font de la Granota, dins la finca que ocupa el Centre Geriatric Gorchs al carrer Lloret de Mar en el barri de Canyet.

23. La Font de Neptú a Mas Boscà.

24. La Font de la Verge al Castellet.

Desprès d'haver-hi anat, considero que aquestes tres fonts no són visitables, doncs estan dins de finques on viu gent i encara que ens agradi molt trobar fonts, hem de respectar la intimitat de les persones. En aquest sentit, jo mai descriure com arribar-hi, figues d'un altre paner, serà si algun dia es vol fer un llibre sobre les fonts de Badalona i es parla amb els propietaris perquè cedeixin la informació de les deus i permetin fotografiar-les.

Per últim, aquest proper 2017 muntarem la primera sortida per anar a buscar fonts perdudes de Badalona. Tanmateix buscarem la font de les Mallorquines o de Baix, la font del Mig, de l'Arboç, del Gat, de Can Devesa,,,

La foto de l'entrada està feta per en Francesc Costa i Oller.






diumenge, 20 de novembre de 2016

LIKE A ROLLING STONE



Arriba Santa Cecilia i toca posar-li una mica de música al blog. Enguany tenia dues possibilitats, Bob Dylan o Bob Dylan i m'he decantat per una cancó seva cantada per John Mellencamp.
Aquest any  Like a Rolling Stone
https://www.youtube.com/watch?v=g6vuUe1_LVk

dimarts, 15 de novembre de 2016

TRESQUEJANT PELS PAÏSSOS CATALANS.

                  
         El Matagalls, el punt més alt d'aquest itinerari.

En aquests gairebé 9 anys des de que vaig començar a publicar al blog, he caminat per 13 comarques dels Paissos Catalans, el Bages, el Barcelonès, el Conflent, la Garrotxa, La Selva, el Maresme, el Moianès, Osona, el Ripollès, la Selva, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Vallespir.

En aquests 9 anys, he publicat dotzenes de rutes i segurament he descrit més de 1000 quilòmetres de camins, corriols i pistes tot buscant fonts i tot tipus de raconades.
Però, des de que el 2011 vaig començar a publicar el GR-83 (Mataró – Canigó - Prada de Conflent), el Camí del Nord o de l’Exili, he intentat que fora de l’àmbit de les Serralades de Marina i Litoral, anar enllaçant diferents rutes i així crear itineraris de vàries etapes, on tranquil·lament, al ritme de les nostres botes, anem coneixent el país.

De ben segur, que aquests itineraris poc tenen a envejar a grans senders d’àmbit europeu, doncs la nostra geografia ens permet una gran variabilitat de paisatges en pocs quilòmetres i a més a més passarem per llogarets, pobles i ciutats amb tot tipus de servei per acollir el caminaire.

Per altra banda, tots aquests itineraris tenen una peculiaritat, o bé surten o arriben a Mollet, la ciutat on vaig néixer i viure 31 anys o bé surten o arriben a Vallromanes, el poble on fa 13 anys que visc.

Tanmateix, quan he fet les etapes dels recorreguts, aquestes han pogut tenir distàncies molt diverses i a tall d’exemple, en aquest primer itinerari que avui us presento, la etapa més llarga té 40 quilòmetres i la més curta té 6,2 quilòmetres.

Això ve donat, perquè a vegades utilitzo travesses organitzades per fer algun tram i per tant, sense preocupació de buscar camins puc avançar molts quilòmetres i d’altres vegades, faig per primera vegada un tram i per tant, buscant i rebuscat corriols camins i pistes, haig de planificar etapes més curtes.

 La setmana passada ja vam completar el primer d’aquests itineraris amb l’etapa que vaig publicar entre Granollers i Vallromanes. La descripció de les etapes i el mes i l’any on les podeu trobar publicades és el següent:

1a etapa. MOLLET- MATARÓ. 33,090Qm. Etapa 0 del GR-83 publicat el setembre de 2011.

2a etapa. MATARÓ – COLLSACREU. 16,000Qm. Etapa 1 del GR-83 publicat l’octubre de 2011. Guia del GR-83. Editada el març del 2006 pels Marxaires Mataró – Canigó.

3a etapa. COLLSACREU – ESTACIÓ DE RIELLS - VIABREA. 17,970Qm. Etapa 2 del GR-83 publicat el novembre de 2011. Guia del GR-83. Editada el març del 2006 pels Marxaires Mataró – Canigó.

4a etapa. ESTACIÓ DE RIELLS – VIABREA- ARBÚCIES. 17,230Qm. Etapa 3 del GR-83 publicat el desembre de 2011. Guia del GR-83. Editada el març del 2006 pels Marxaires Mataró-Canigó.

5a etapa. ARBÚCIES – VILADRAU. 15,595Qm. Publicat el gener del 2013.

6a etapa. VILADRAU – COLL DE BORDORIOL. 6,230Qm. Publicat el novembre del 2014.

7a etapa. COLL DE BORDORIOL – MATAGALLS – GRANOLLERS. 40,000Qm. Travessa Matagalls – Granollers, organitzada per l’Agrupació Excursionista de Granollers i publicat en el blog el novembre de 2014.

8a etapa. GRANOLLERS – VALLROMANES. 10,815Qm. Publicat el novembre de 2016.

Distància total: 156,930 Quilòmetres.
Desnivell positiu acumulat: 4.050 metres.
La fotografia està extreta de la pàgina web Senderisme i Teca www.senderisme.tk.


La setmana vinent celebrarem Santa Cecilia amb una cançó.



dijous, 10 de novembre de 2016

CAMINS DE VALLROMANES XXV. GRANOLLERS - VALLROMANES.




L'itinerari que avui us proposem és la continuació de la Matagalls Granollers que vam publicar el novembre de 2014. Per tant, la ruta d'avui ens durà des del local de l'Agrupació Excursionista de Granollers al carrer Corró,  fins a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes. L'excursió té una llargada de gairebè 11 quilòmetres i un desnivell d'uns 200 metres positius. El recorregut d'avui té força atractius, la Porxada, Palou, la connexió amb Valldeoriolf per les pistes i camins de la Serra de Llevant de Granollers, el pas per Vilanova i finalment l'arribada a Vallromanes per la vessant de Can Palau, inèdita fins ara a les excursions publicades en aquest blog.

Finalment, una altra gràcia que té aquest itinerari és la possibilitat d'arribar a la sortida en transport públic, doncs de dilluns a dissabte cada hora surt un bus de Vallromanes cap a Granollers. 

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió davant el local de l’Agrupació Excursionista de Granollers, en el número 10 del Carrer Corró. Marxem direcció sud, cap a la Porxada.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça de l’Oli. Continuem a l’esquerra i de seguida, nomès uns metres més endavant, tombem a la dreta cap a la Plaça de la Porxada.

A l’esquerra de la plaça de la Porxada, trobem una font que malgrat ser de xarxa, té elements força curiosos. Per una banda, té dues aixetes amb polsadors a diferents alçades, una per adults i l’altra per infants. A més a més, per facilitar l’accès al polsador dels infants hi ha un esglaó. Però no nomès això, sinó que el frontal de la font, està ubicat en un finestral d’un restaurant. Finalment, l’aigua desguassa en una pica rectangular feta de pedra de 1’80 x0,40 metres.
La Porxada, és un edifici construït el segle XVI i concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants; les arestes cobertes de teulades esmaltades verdes, formant un cobert de 24m de llargada per 15,65 m d'amplada.
A l’escaire sud-oest de la Porxada trobem la Pedra de l’Encant, un bloc de gres vermell. La seva situació, al bell mig del mercat, no és gens casual, ja que servia per fer les subhastes de productes d'agricultura i ramaderia.

Ara sortim de la plaça de la Porxada i enllacem amb la Plaça de l’Esglèsia.

0,080Qm. 0,180Qm. A la dreta deixem l’Esglèsia de Sant Esteve. La primera referència documentada de l'esglèsia de Granollers és de l'any 972, però no se'n coneixen les restes arqueològiques. Entre els segles XI i XII se'n va bastir una altra, sobre la qual es va construir l'esglèsia gòtica entre els segles XV i XVI. Igual que la romànica estava orientada cap a l'est, era de planta rectangular i absis poligonal. Va ser enderrocada durant la Guerra Cívil, l'any 1936. Tenia dues portes d'accés, la gòtica a la façana de migdia i l'antiga romànica a ponent. El campanar és l'únic element de l'època gòtica que es conserva. L'any 1940 va començar la construcció del temple actual, obra de Joan Boada i Barba.      Nosaltres ara continuem pel carrer Sant Josep.

0,200Qm. 0,380Qm. Creuem el carrer Roger de Flor i continuem recte pel carrer Joan Camps.

0,190Qm. 0,570Qm. Arribem al Passeig Fluvial del Congost. Girem a l’esquerra en sentit sud.

1,600Qm. 2,170Qm. Obviem el pont que creua el riu Congost i nosaltres continuem recte cap a Palou.

0,500Qm. 2,670Qm. Girem a l’esquerra cap a l’esglèsia de Sant Julià de Palou.

0,080Qm. 2,750Qm. Esglèsia de Sant Julià de Palou. L’església actual, feta avançat el segle XVI, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau amb volta de creueria i capelles laterals. L’absis és poligonal i és reforçat per contraforts. És un dels pocs edificis gòtics ben conservats de la comarca, el qual, tot i haver sofert reformes posteriors, té una elegant portada formada per feixos de columnes, que acaben en petits capitells, amb motius vegetals flamígers.
Ara continuem pel Passeig del Dr. Francesc Fàbregas cap a la carretera de Granollers a Masnou (BP 5002).

0,425Qm. 3,175Qm. Creuem la carretera i continuem a la dreta, direcció sud. En aquest tram seguim marques blaves i grogues.

0,150Qm. 3,325Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra.

0,250Qm. 3,575Qm. Creuem la via del tren per un pas soterrani. Continuem recte.

0,450Qm. 4,025Qm. Creuem l’autopista AP-7 per un pont elevat. Sortint del pont, girem a la dreta. Abandonem les marques blaves i grogues.

0,370Qm. 4,395Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,300Qm. 4,695Qm. Carretera d’acccès al Centre Penitenciari de Quatre Camins. Creuem i continuem per la pista que trobem davant nostre. Obviem les pistes i els camins que ens arriben per la dreta.

0,700Qm. 5,395Qm. Cruïlla de camins. Continuem per la pista que marxa recte en sentit lleugerament ascendent.

0,675Qm. 6,070Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,060Qm. 6,130Qm. Girem a l’esquerra tot creuant la via de l’AVE per un pont alçat. Sortint del pont girem a la dreta.

0,125Qm. 6,255Qm. Girem a l’esquerra per un camí herbat.

0,400Qm. 6,655Qm. Carretera de Valldeoriolf. Creuem i continuem per la pista que trobem davant nostre. Nomès començar el camí fa un fort revolt a l’esquerra.

0,300Qm. 6,955Qm. Riba del riu Mogent. Girem a l’esquerra.

0,075Qm. 7,030Qm. Creuem el Mogent pel gual de Can Farigola. Continuem a la dreta, direcció Vilanova del Vallès.

0,400Qm. 7,430Qm. Girem a l’esquerra per un caminet cap al nucli urbà de Vilanova.

0,125Qm. 7,555Qm. Continuem recte pel Passeig del Sorral.

0,300Qm. 7,855Qm. Creuem la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV 5001) i girem a la dreta tot passant per davant de l’escola Mestres Munguet Cortès. Uns metres més endavant, girem a l’esquerra per l’avinguda Joan Oliver.

0,250Qm. 8,105Qm. Girem a la dreta pel carrer de Maria Aurèlia Campmany.

0,175Qm. 8,280Qm. Ens enfilem a l’esquerra per un camí de terra cap el camp de futbol.

0,100Qm, 8,380Qm. Continuem per un passatge que passa per darrera les graderies del camp de futbol.

0,100Qm. 8,480Qm. Creuem el carrer de la Casa Alta i marxem recte cap a l’Institut.

0,150Qm. 8,630Qm. IES Vilanova. Continuem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant girem a la dreta pel carrer Terral.

0,275Qm. 8,955Qm. Carrer Camí de Can Palau. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,360Qm. 9,315Qm. A la dreta trobem un pas de terra que en deu metres ens porta fins el carrer de Sant Antoni, ja en el terme municipal de Vallromanes. Continuem a l’esquerra i uns metres més endavant girem a la dreta pel carrer de Sant Eloi.

0,200Qm. 9,515Qm. Ens creua el carrer de Sant Dionís. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 9,615Qm. Rotonda. Continuem a l’esquerra pel carrer Castell de Sant Miquel.

0,200Qm. 9,815Qm. Girem a la dreta pel carrer Sant Jordi.

0,550Qm. 10,315Qm. Riera de Vallromanes. Girem a l’esquerra, riera amunt.

0,500Qm. 10,815Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Punt final de l’excursió d’avui.

Properament, repasarem les travesses que hem fet fins ara per Catalunya.







dilluns, 31 d’octubre de 2016

CAMINS DE VALLROMANES XXIV. VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2015. L'ITINERARI.




Per la Marató de TV3 de l'any passat, el Club BTT Trinxacadenes, va organitzar una nova edició de la Vallromanes Camina per la Salut. Com cada mes de desembre els Trinxes ens van presentar un itinerari assequible per tota la familia i que tranquilament es por fer en un parell d'hores.

Com és tradició, l'itinerari sempre és diferent i cada any incorporen un tram inèdit. En aquesta ocasió va ser entre els punts quilòmetrics 2,880 i 3,255 pels voltants del Torrent de l'Alzina Novella.
Per tant, aquesta excursió de gairebé 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres, és perfecte per fer aquests dies de tardor que encara no fa gaire fred i nomès ens caldrà portar calçat còmode i una mica d'aigua.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l'Esglèsia de Vallromanes i enfilem riera amunt.
0,300Qm. 0,300Qm. S'acaba l'asfalt i comença una pista de terra.
0,650Qm  0,950Qm. A l'alçada dels horts ecològics, girem a l'esquerra per la pista cimentada.
0,060Qm. 1,010Qm. Continuem pel vial que puja a l'esquerra.
0,200Qm. 1,210Qm. Arribem a l'avinguda Vilassar. Girem a la dreta. Hem d'anar en compte, doncs en aquest tram a vegades hi ha una mica de trànsit.
0,250Qm. 1,460Qm. S'acaba l'asfalt i ara continuem per camí de terra.
0,500Qm. 1,960Qm. Cruïlla de Can Prades. Continuem per la pista de la dreta que segueix pujant.
0,500Qm. 2,460Qm. Deixem la pista principal i continuem per un camí estret que s'endinsa en el bosc.
0,420Qm. 2,880Qm. A l'esquerra deixem una plana, davant nostre uns quinze metres més amunt ens queda una pista principal i nosaltres davallem a la dreta per un corriol.
0,100Qm. 2,980Qm. El camí baixa a la dreta pel costat d'una alzina i un pi. Aquest corriol sempre tendeix a marxar direcció sud. Uns metres més endavant, obviem una pista que ens arriba per l'esquerra.
0,150Qm. 3,130Qm. Després de creuar un torrent, sortim a una pista que ens creua. Girem a l'esquerra.
0,125Qm. 3,255Qm. Pista de Coll de Can Gurgui a Can Fuster. Nosaltres seguim recte, direcció sud.
0,400Qm. 3,655Qm. A la dreta, obviem el camí que baixa cap a Vallromanes.

0,025Qm. 3,680Qm. Font de Can Gurgui.  Aquesta font sempre raja. La font es troba en una cruïlla de camins, per tant, encara avui és molt concorreguda i avui dia encara es pot veure a algú omplint garrafes.

L'aigua ve de la mina de Can Gurgui, del mig del bosc fins aflorar a la font. Es va construir un davant de pedra alt que aguanta el marge, amb la boca de la mina a mitja paret; sota, raja la deu d'aigua d'un tub metàl.lic i va a parar a una pica, a la dreta hi ha una taula rodona i un banc que la volta. Seguim cap al coll de Can Gurgui.

0,525Qm. 4,205Qm. Coll de Can Gurgui, Continuem recte per corriol, seguint les marques del GR-92.
0,525Qm. 4,730Qm. El GR-92 marxa a l'esquerra, nosaltres continuem recte.
0,100Qm. 4,830Qm. Arribem a una clariana, el nostre camí davalla a l'esquerra pel costat d'un pi de quatre branques.
0,250Qm. 5,080Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.
0,125Qm. 5,205Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de l'esquerra en sentit lleugerament descendent.
0,750Qm. 5,955Qm. Sortim a una pista ampla. Continuem avall. A l'esquerra deixem l'entrada d'una casa.
0,150Qm. 6,105Qm. Cruïlla de camins. Seguim baixant a la dreta.
0,250Qm. 6,355Qm. Pista de Vallromanes a Can Gurgui. Girem a l'esquerra cap a Vallromanes.
1,400Qm. 7,755Qm. Plaça de l'esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d'avui.

Properament parlarem d'un forn ceràmic que molta gent pensa que és un pou de glaç.
  

dijous, 20 d’octubre de 2016

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLI. POUS DE GLAÇ I NEU.



Si la setmana passada us presentàvem el llibre "Pous de Glaç al Vallès Oriental, avui parlarem de les paraules que s'utilitzaven al voltant de tota aquesta indústria del gel  i que una vegada tot això forma part del passat, molts dels seus mots també han desaparegut del nostre lèxic.
Al marge de les 20 paraules que us presenten avui, també cal fer esment al boll, que és la pellofa que cobreix el gra de blat i d'altres cereals i que s'utilitzava molt per posar entre els pans de glaç perquè no s'enganxessin quan s'emmagatzemaven o es transportaven. Tanmateix, del boll ja vam parlar a la gramàtica del Caminant XIV referida a les feines de la pagesia.
Les 20 paraules d'avui són les següents,

Aigua de neu: Malgrat no he trobat gaire referències sembla ser que era una beguda molt refrescant que es feia amb llimona i mel.

Ataconar: Pitjar amb les mans, peus, etc.. alguna cosa dins una altra.

Atalussar: Donar inclinació a una paret o a una altre construcció.

Bac: Obac, ombrívol.

Carreu: Pedra tallada quadrangularment per a servir en la construcció d’edificis.

Congesta: Massa de neu que es conserva en una clotada de les muntanyes altes.

Emfiteusi: Cessió perpètua o per llarg temps d’un immoble, compensada pel pagament d’un cànon 
anual al qui fa la cessió.

Empouar: Ficar dins d’un pou.

Estora:  Peça de teixit de llata de palma, d’espart, de jonc o d’altra matèria semblant, destinada principalment a cobrir entre d’altres paviments i parets.

Flassada: Manta.

Flassader: Qui fabrica flassades.

Fullaraca: Conjunt de fulles, especialment de fulles seques que han caigut d’arbres i plantes.

Gelera: Lloc on es guarda la neu.

 Maltempsada: Temps molt dolent.

Menestral: Qui professa un ofici o art mecànic.

Pans de glaç: Peces de gel d’aproximadament 20 o 30 cm de gruix i diferents mides d'amplada i llargada segons el pou. A tall d'exemple, els pans de glaç del pou de l'Avencó, feien 120 x 70 cm.

Picó:  Peça massissa de fusta o de metall, posada al cap d’un mànec, que serveix per a picar i posar compacta una capa de terra, de grava, un empedrat, etc.

 Piconar: Pitjar i afermar una massa de terra, grava, pedra o neu amb el picó o altre instrument pesant.

Pitjar: Trepitjar, fer pressió damunt una cosa amb els peus.


Tragineria: Ofici i activitat del traginer.

Per fer aquesta entrada he extret la majoria de definicions de la edició electrònica del diccionari català valencià balear Alcover Moll.

Properament, escoltarem les respostes dins del vent.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL


Avui us volem presentar un llibre d'en Jaume Dantí, la Cinta Cantarell i en Pere Cornellas " Pous de Glaç al Vallès Oriental" i editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental l'any 2007.
Aquesta obra ens presenta l'ús que s'ha fet de la neu i el glaç des de l'època medieval, ens parla també de la indústria que hi havia al voltant d'aquest glaç, ens il.lustra sobre que eren les congestes i les diferències entre eren el pou de neu i el pou de glaç i els situa en el mapa del Vallès Oriental.
Per últim, trobarem magnífiques fotografies a tota pàgina de tot aquest patrimoni.

Tot anant d'excursió pel Vallès Oriental, alguna vegada hem passat per alguns d'aquests pous, el de Can Draper a Sant Celoni, el pou de les Ferreries a Sant Quirze de Safaja o bé el pou de neu del Comte, a Fogars de Montclús, sota el Turó de l'Home.

Properament, farem una Gramàtica del Caminant dedicada precisament als pous de glaç