dilluns, 20 de febrer de 2017

CINGLES DE BERTÍ XII. CAMINANT PELS SOTS FERÈSTECS

                          Font de l'Estalviada

Avui us presentem la darrera entrada del cicle Cingles de Bertí i això es mereixia acabar-ho molt bé.
Per tant, avui seguirem les passes que feia mossèn Llatzer a la nove.la d'en Raimon Casellas, tot sortint d'El Figaró i pujant fins a Sant Pau de Montmany, i continuant cap al Santuari del Puiggraciós, on va haver de fer alguna que altre visita poc agraïda.  

A partir d'aquí, el nostre recorregut farà sostre al cim del Puiggraciós i posteriorment davallarà cap a La Garriga pel Serrat de l' Ocata i les planes de Can Miquel

Malgrat algun tram de corriol, l'excursió d'avui és molt Espinàs, amb trams de carretera gens transitada, amb pistes amples i no gaire desnivell. La distància total de la sortida és d'uns 15 quilòmetres amb un desnivell positiu d'uns 500 metres.

És recomanable fer-la a finals d'hivern o principis de primavera, doncs amb una temperatura suau els trams d'asfalt són més lleugers.  Esmentar també, que nomès trobarem aigua potable en el Santuari del Puiggraciós. 

La ruta d'avui pot ser una variant de la ruta"La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga", publicada el desembre del 2014 i en el punt quilomètric 10,470; a l'alçada de l'Estació del Figaró en lloc de travessar la C-17 pel pas elevat, encaminar-nos cap a Montmany.

L'ITINERARI


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’ El Figaró i continuem a l’esquerra per la carretera de Montmany, que queda entre la via i la C-17. Normalment aquesta és una carretera molt tranquil·la.

0,100Qm. 0,100Qm. Font de la Carretera de Montmany. La trobem a la carretera que puja a Montmany,  a mà dreta, només 100 metres més amunt de l'estació del ferrocarril.
La font queda inserida dins el mur de pedra que sustenta la via del tren. El seu frontal queda endarrerit un pam respecte la façana formant un arc, emmarcat per maons vistos. L'aigua deuria brollar per un tub de ferro encastat al frontal que tot just sobresurt un dit, i regalimava per la paret fins una pica rectangular de pedra a mitja alçada, tan ampla com l'obertura de la fornícula i coberta de molsa. A mitjans de febrer de 2017, aquesta font no raja.

Continuem carretera amunt.

3,800Qm. 3,900Qm. En un revolt, on la carretera passa per sobre el torrent de Maries, a la dreta trobem un petit corriol que seguim. 

0,050Qm. 3,950Qm. Font de l’Estalviada. Font molt modesta. L'aigua deu rajar per un tub d'acer inoxidable encastat a unes pedres cobertes de molsa i heures. Posteriorment deu caure a un cubell entaforat a la roca i si sobreeixeix, desguassa directament al torrent. A mitjans de febrer de 2017, aquesta font no raja. L’entorn, és el típic de bosc de ribera.
Ara retornem a la carretera i continuem cap a l’Ullà.

0,225Qm. 4,175Qm. S’acaba l’asfaltat i comença un camí de terra. Vorejem l’Ullà.

0,250Qm. 4,425Qm.  Cruïlla. Continuem recte per anar cap a Sant Pau de Montmany.

0,200Qm.  4,625Qm.Sant Pau de Montmany.  Actualment, està en un estat gairebé ruïnós i totalment inaccessible.  Aquesta església d’estil gòtic tardà és el lloc on es desenvolupa bona part de la novel.la d’en Raimon Casellas, “Els Sots Ferèstecs”.
Ara desfem els últims dos-cents metres i arribats a la cruïlla, girem a la dreta en sentit ascendent.

0,900Qm. 5,725Qm. Obviem els camins que ens menen a banda i banda, fins que trobem dreceres que estalvien els revolts que fa la pista i nosaltres continuem amunt per aquestes dreceres.

0,400Qm. 6,125Qm. Cruïlla de camins. Bon mirador. Sota nostre, a llevant, veiem La Garriga.  Continuem pel camí que trobem a la dreta, en sentit lleugerament ascendent i que es dirigeix cap a la Torre del Telègraf del Puiggraciós. Uns metres més endavant, el camí es converteix en corriol.

0,600Qm. 6,725Qm. Torre de telegrafia òptica del Puiggraciós. Va ser edificada l'any 1854 i es troba en perfecte estat se conservació. Esta declarada com a Be Cultural d'Interes Nacional.
Aquesta torre forma part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent.  Aquesta repeteix el missatge i aixi successivament.
Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat a dalt de la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts.

 La torre de Puiggraciós era la núm. 45 de la línia Vic a Barcelona, i tenia com a torres de referència a la de Centelles (núm. 44) i la de Granollers (núm. 46).
 Des d’aquest punt, tenim bones vistes del Tagamanent i del Castell del Figaró.

Trenta metres més avall trobem el Santuari del Puiggraciós.

Aquest santuari construït a principis del segle XVIII, s’edificà molt a prop d’on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la verge (Nostra Senyora del Puiggraciós), una capelleta que és a tocar de la torre de telegrafia.  Durant la Guerra Cívil Espanyola el santuari va ser pràcticament derruït i la construcció que veiem nosaltres és dels anys 50 del segle passat.
Des de 1973, unes monges benedictines del monestir de Sant Pere de Puelles de Barcelona, ocupen l’antiga casa dels ermitans i es tenen cura del Santuari.

Font del Puiggraciós. Emplaçada a la part posterior del santuari de Puigraciós, a peu del camí ample que surt en direcció nord-oest i més enllà porta al collet de Can Tripeta.
 La font és un mur de pedra lligada d'aproximadament un metre i mig quadrat que reté les terres amb una llosa de pedra disposada en vertical que li fa de frontal. Al mig del frontal hi ha collada una aixeta per on brolla l'aigua que vessa a un bassal quadrat d'obra a mig pam del terra. A la banda esquerra, hi ha un petit banc per seure.
Cal destacar, i alhora agrair, la manera de dissimular l'aixeta; un tub d'acer inoxidable que la folra, amb un forat rodó al davant que permet ficar el dit i polsar, després l'aigua raja per un altre forat practicat a la part de sota del tub. 

Ara per pujar al cim del Puiggraciós, ens col.loquem davant la porta principal del santuari i baixem per la pista 70 o 80 metres.
En aquest punt, a banda dreta, trobem un corriol que s’enfila i passa a tocar d’un pal de la línia telefònica.

0,275Qm. 7,105Qm. Cruïlla de corriols. Nosaltres continuem pel que ens queda a la dreta i marxa cap a ponent.

0,175Qm. 7,180Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent. Aquest camí cada vegada es fa més pedregós. Nosaltres sempre amunt.

0,570Qm. 7,750Qm. Cim del Puiggraciós (808 metres). Bones vistes cap a la Vall del Tenes.
Per atasar-nos a La Garriga, desferem aquest últim quilòmetre fins arribar de nou al Santuari.
Una  vegada arribats a la pista d’accès al Santuari, continuem a la dreta, direcció sud, en sentit descendent. A partir d’aquí, seguirem les marques del PR-33 fins que siguem a tocar de La Garriga.

0,650Qm. 9,420Qm. Serrat de l’Ocata. Continuem per un camí que trobem a mà esquerra i que marxa paral.lel a la paret d’una finca.

0,200Qm. 9,620Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra per un camí molt trencat que baixa sobtadament. En aquest punt les marques del PR, estan una mica amagades.

0,300Qm. 9,920Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta i quaranta metres més endavant marxem a l’esquerra per un corriol en sentit descendent, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,475Qm. 10,395Qm. Planes de Can Miquel.  Pista que ens creua. Continuem recte, cap a llevant. En aquest punt, tornen a mancar marques del PR.

0,750Qm. 11,145Qm. Cruïlla de pistes. Girem a la dreta en sentit descendent.

1,000Qm. 12,145Qm. Carena de la Serreta. Abandonem el PR-33.  Continuem recte cap al bosc de la Serreta. Obviem els camins que ens menen a banda i banda i continuem avall per aquesta pista.

0,800Qm. 12,945Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i uns metres més endavant, deixem a la dreta unes oliveres, mentre davant nostre s’ens presenta La Garriga.

0,750Qm. 13,695Qm. Trobem a l’esquerra, un corriol que fa de drecera per evitar els revolts de la pista.

0,150Qm. 13,845Qm. Sortim de nou a la pista i girem a l’esquerra tot creuant la C-17 per un pas inferior i desemboquem al Torrent Plandiura.

0,100Qm. 14,045Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Artesans.

0,175Qm. 14,220Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista i vuitanta metres més endavant, creuem el Congost pel pont de la Doma. Sortim a la carretera Nova que també creuem i pugem pel carrer Caritat.

0,125Qm. 14,475Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Sant Francesc.

0,100Qm. 14,575Qm. Girem a la dreta pel carrer Torrent de la Sínia.

0,060Qm. 14,635Qm. Girem a la dreta pel carrer del Centre i de seguida arribem a la Plaça de l’Esglèsia i posteriorment enfilem el Passeig del Doctor Vic.

0,100Qm. 14,735Qm. Continuem pel Passeig dels Tilers. 
Deixem a la dreta el roure de l’Hostal. Centenari roure de 3,10 metres de diàmetre, una alçada de 18 metres i entre 22 i 24 metres de copa. Una antiga llegenda urbana, explica que aquest roure està inclinat, perquè el seu origen és una branca que es va enfonsar a terra per subjectar les cordes per estendre la roba del Mas Tàpies i que sorprenentment va brotar i va esdevenir aquest majestuós exemplar.

0,125Qm. 14,860Qm. Estació de La Garriga. Final de la sortida d’avui.

Les descripcions de les fonts les he extret de la pàgina web de l'Enric Costa, www.encos.cat.

La setmana vinent encetem nou cicle de dotze entrades. Enguany, aquest 2017, El Moianès.





divendres, 10 de febrer de 2017

L'ASTOR

                                                     

L'astor és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria. És una au diürna de mida mitjana, d'uns 55 cm de llargada i uns 110 cm d'envergadura, essent les femelles d'una mida més gran que els mascles. En el seu plomatge, ambdós sexes presenten una coloració gris fosca al dors. A la part ventral i pectoral, així com a la part inferior de les ales, tenen un barrat horitzontal negre i fines línees verticals del mateix color, tot això estampat sobre un fons gris perla.
A més a més, l'astor té un cap petit, un bec fort i encorbat, unes potes fermes amb les urpes potents, les ales curtes i arrodonides i la cua llarga.

Espècie molt ben adaptada als ambients forestals de la Serralada Litoral. Preferentment es troba associada a grans extensions de bosc amb bona cobertura arbòria, sobretot, de les obagues. Acostuma a ocupar valls frondoses, molts cops travessades per alguna riera. Tanmateix, a vegades aprofita els nius d'altres ocells, com l'aliga marcenca, per pondre els ous i covar-los durant 6 o 7 setmanes.

 Per altra banda, freqüenta els petits espais agrícoles enclavats en el medi forestal i les petites zones deforestades enmig de la massa boscosa on realitza part de les seves activitats de caça. En aquest sentit s'alimenta d'altres ocells, com faisans, gaigs, perdius, aviram... o de petits mamífers com conills, esquirols i llebres.

Com a curiositat, esmentar que és dels pocs ocells de la Serralada Litoral que té un Canal de Youtube.
https://www.youtube.com/channel/UC34AifgRH9kAhtb5_nDWTOw

Per fer aquesta entrada he extret la informació de l'Atles dels Ocells Nidificants del Maresme editat per l'Héctor Andino, Enric Badosa, l'Oriol Clarabuch i el Carles Llebaria el desembre de 2005.

Properament, començarem a caminar pel Moianès.



dimarts, 31 de gener de 2017

CAMINS DE VALLROMANES XXVI/2. LA TRINXACAMES 2016. L'ITINERARI LLARG.



                                          Font del Llorer
                                                                         
Fa un parell de setmanes, us varem presentar el recorregut curt de la Trinxacames 2016, avui és el torn del recorregut llarg.
Aquest itinerari de 16,5 Quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 540 metres, surt de Vallromanes i ens porta fins la Vall de Can Girona, per posteriorment arribar als peus de Castellruf i entrar de nou a Vallromanes per Can Barbeta.
Malgrat que passarem per les fonts de Beu-i-Tapa, del Llorer, Can Gurri i Can Barbeta, cal portar aigua, doncs totes estan ben eixutes. Pot fer-se a qualsevol època de l'any i si és possible recomanem dies clars, doncs pel camí trobarem tres bons miradors.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i ens dirigem per l’avinguda de Can Galvany cap a la riera de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Avinguda Can Galvany/ Cantonada Riera de Vallromanes. Girem a la dreta i anem riera avall.

0,500Qm. 0,600Qm. A l’alçada de la parada del bus, creuem la carretera d’accès a Vallromanes i seguim a la dreta.

0,100Qm. 0,700Qm. Pel pas de vianants creuem la carretera BP-5002 (Granollers – El Masnou) i continuem per l’avinguda Torre Tavernera.

0,100Qm. 0,800Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que creua el camp de golf. Cent vint-i-cinc metres més endavant s’acaba el camí de terra i seguim amunt per l’asfaltat.

0,450Qm. 1,375Qm. Cruïlla de camins/carrers. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent per l’avinguda Can Corbera.

0,250Qm. 1,625Qm. Continuem per un camí que trobem a l’esquerra i anem obviant els caminets que anem trobant a banda i banda.

0,600Qm. 2,225Qm. Continuem a l’esquerra per un camí carreter lleugerament ascendent.

0,175Qm. 2,400Qm. Deixem a l’esquerra una casa de fusta abandonada. Nosaltres continuem per un corriol que puja de manera sobtada.

0,040Qm. 2,440Qm. Camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 2,740Qm. Trobem un petit tram de pujada molt forta. En acabat, el camí planeja.

0,250Qm. 3,090Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,400Qm. 3,490Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.

0,800Qm. 4,290Qm. Coll de Can Corbera. Girem a l’esquerra i uns setanta metres més endavant, girem a la dreta en sentit descendent cap a Can Girona.

0,425Qm. 4,785Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta pel camí que marxa planejant.

0,850Qm. 5,635Qm. Desprès d’un revolt a la dreta, uns metres muntanya amunt, veiem una fita que indica que aquests terrenys pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona. Nosaltres continuem recte avall, pel corriol pel qual veníem.

0,225Qm. 5,860Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit lleugerament ascendent. Uns metres més avall, deixem a la dreta una torre elèctrica i nosaltres continuem recte.
Des d’aquí en un dia clar, tenim unes esplèndides vistes sobre el Vallès.

0,650Qm. 6,510Qm. Cruïlla de camins. Trobem aquesta cruïlla uns metres abans d’arribar al Coll Mercader. Girem avall a l’esquerra, fent un gir de gairebé 180º.

0,150Qm. 6,660Qm. Obvíem un camí que marxa recte i fem el revolt a la dreta per la pista principal.

0,500Qm. 7,160Qm. Can Girona. Continuem a la dreta pel camí que va direcció Santa María de Martorelles entre la finca de Can Girona i el torrent.

0,325Qm. 7,485Qm. A la dreta, darrera la part posterior de l’Escola Viver Castell de Sant Foix, al fons del torrent, trobem la Font de Beu-i Tapa.  Actualment queda a l'exterior una petita bòveda, la resta s'ha anat enterrant arran de repetides esllavissades. El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escàs que calia beure un trago i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués. Amb tot, era una font molt coneguda i freqüentada fins que les diferents rierades la varen tapar completament de sorra, ja que es troba al mateix nivell que la llera del torrent.

Retornem a dalt al camí i continuem direcció Santa María. Uns metres més enllà, a l’esquerra, tornem a trobar una fita de l’Ajuntament de Barcelona i vint-i-cinc metres més endavant, continuem a l’esquerra per un camí que s’enfila.

0,100Qm. 7,585Qm. El camí comença a planejar, tot anant cap a l’esquerra.

0,330Qm. 7,915Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l’esquerra que segueix planejant. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, sempre anem pel corriol principal. En aquest tram, podem veure els vestigis de les parets de pedra que es feien per reforçar els marges de les feixes.

0,350Qm. 8,265Qm. Ens arriba un camí per la dreta que obviem i nosaltres continuem recte.

0,250Qm. 8,515Qm. Obvíem un camí que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,725Qm. 8,640Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent, tot seguint el GR 97-3.

0,080Qm. 8,720Qm. Abandonem la pista i continuem a la dreta per un corriol que va guanyant alçada.

0,650Qm. 9,370Qm. Sortim a una pista que ens creua. Nosaltres continuem amunt. En aquest tram, hi ha unes magnífiques vistes del Castell de Sant Miquel en primer terme i el Montseny que treu el nas per darrera.

0,600Qm. 9,970Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant, trobem el Dolmen de Castellruf. Pertany al Neolític. És a dir uns 5000 anys A.C. És una cambra funeraria. Tanmateix hi ha qui apunta que aquests dolmens també tenien la funció de reclam d’un territori, alhora que reforçaven la identitat del grup o poblat.
 Desprès de visitar-lo, tornem al camí i continuem recte cap a llevant.

0,150Qm. 10,120Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,220Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,350Qm. 10,570Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, direcció nord.

0,330Qm. 10,900Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l’esquerra, en sentit descendent.

0,125Qm. 11,025Qm. A la dreta, trobem el corriol que ens durà fins la font del Llorer o de la Teresina.

0,050Qm. 11,075Qm. Font del Llorer o de la Teresina. El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

Ara, sortim del corriol i seguim baixant pel camí carreter.
 0,300Qm. 11,375Qm. Arribem a una torre eléctrica. Girem a l’esquerra tot seguint un corriol que uns metres més avall es converteix en un torrent que desemboca a la Font de Can Gurri.

 0,300Qm. 11,675Qm. Font de Can Gurri.  Ara fa molt temps que no la veig rajar ni gotejar. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la mateixa font. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sòl.
Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.
 Continuem pel corriol que surt de davant la font i marxa direcció nord.

 0,125Qm. 11,800Qm.  Arribem a una pista. Girem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

 0,200Qm. 12,000Qm.  Seguim pel camí que trobem a la dreta que ja ens portarà fins el Coll de Can Corbera.

 0,100Qm. 12,100Qm. Trobem un corriol a la dreta, ens endinsem i a 25 metres més endavant,  en el marge esquerre trobem la Font de Can Barbeta.  Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font i la boca de la mina. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí i posteriorment les seves aigues baixaven pel torrent d’en Nofre, fins a trobar el torrent d’en Gurri.
Per tant, és l’única font de Vallromanes que abocava les seves aigües als vessant de Santa María de Martorelles i les seves aigües arribaven al Besós, sense passar pel Mogent.
 Sortim del corriol i continuem a la dreta pel camí principal.

 0,500Qm. 12,650Qm. Coll de Can Corbera. Continuem pel segon camí que trobem a l’esquerra, que uns 50 metres més enllà passa pel costat d’una petita edificació amb una porta blava. Uns metres més endavant el camí es converteix en corriol i sempre anirem amunt buscant les traces del corriol principal.

0,500Qm. 13,150Qm. Arribem a un petit pla on hi ha una caseta amb una antena. Nosaltres seguim recte, direcció ponent.

0,400Qm. 13,550Qm. Pista que ens creua. Anem avall, a la dreta.

0,200Qm. 13,750Qm. Som a tocar de la tanca que delimita el recinte on hi ha una altra antena, continuem a l’esquerra pel camí que va paral.lel a aquesta tanca.

0,040Qm. 13,790Qm. Girem a la dreta per un corriol que va davallant i malgrat que al principi és una mica desdibuixat, mica a mica es va definint.

0,200Qm. 13,990Qm. El camí fa un revolt a la dreta i a partir d’aquí va perdent pendent.

0,300Qm. 14,290Qm. Aquest camí desemboca al carrer Rocalla. Continuem avall.

0,100Qm.  14,390Qm. Cantonada Carrer Rocalla/Avinguda Can Corbera. Anem avall a l’esquerra cap a Vallromanes.

0,850Qm.  15,240Qm. Cruïlla de camins/carrers. Continuem a la dreta en sentit descendent per l’avinguda Can Corbera.

0,450Qm.  15,690Qm. Cruïlla Avinguda Can Corbera/Carrer Duc de l’Almenara Alta. Continuem recte, tot creuant el camp de golf per un camí de terra.

0,125Qm.  15,815Qm. Avinguda Torre Tavernera. Girem a la dreta.

0,100Qm.  15,915Qm. Pel pas de vianants, creuem la carretera BP- 5002 (Granollers- El Masnou) i continuem recte cap al nucli urbà. Cent metres més endavant, creuem la carretera d’accès al poble i continuem a la dreta, amunt per la riera.

0,500Qm.  16,415Qm. Cantonada Rambla de Vallromanes/Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra cap a la pista poliesportiva coberta.

0,100Qm.  16,515Qm. Pista poliesportiva coberta. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, caminarem pels Sots Ferèstecs.