dilluns, 11 d’octubre de 2021

LES VALLS DEL FRESER XII. LA COVIL I LA COSTA PUBILLA

 

                       Cim del Pla de Pujalts o Costa Pubilla.

Per fer aquesta última entrada del cicle les Valls del Freser, farem una incursió a la Serra del Montgrony des de Campelles on vam arribar amb l’entrada de Ribes a Planoles passant per Campelles l’agost del 2020

L’inici de la sortida d’avui serà el Refugi de Pla de Prats. Per arribar-hi haurem de fer 4,8 quilòmetres de pista des de Campelles (GIV-4714) que agafarem a tocar del cementiri. Us recomanem que compteu aquesta distància amb el comptaquilòmetre del cotxe, doncs els 2,8 quilòmetres són per pista amb pedra i algun xaragall i tot i ser apta per turismes és molt lenta i fins que no arribem al refugi no hi ha cap indicació (I ens pot fer l’efecte que ens ho hem passat), però no patiu, no tè pèrdua, doncs arribarà un moment on topareu amb el refugi i el seu entorn amb taules, bancs i barbacoes.

La sortida que us presentem avui és d’estiu, finals de primavera o inicis de tardor, per tant, ideal per fer un d’aquests dies on al matí fa fresca, però al migdia el sol encara escalfa.

L’itinerari té una distància de gairebé 14,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 850 metres. No té cap pas compromés, la dificultat nomès rau en la distància i el desnivell.   Abans d’iniciar l’excursió cal mirar la “mèteo” i aneu proveïts de menjar i un parell de litres d’aigua.

Per últim, nomès desitjar-vos que tingueu un dia amb el cel ras i bona visibilitat per gaudir de les fantàstiques vistes que podrem veure des dels cims.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a la part del darrere del refugi de Pla de Prats i anem pel camí que s’enfila perpendicular a la pista, seguint les marques grogues d’Itinerànnia.

0,775Qm. 0,775Qm. Obviem la pista que s’enfila a l’esquerra i nosaltres continuem recte per la pista herbada que planeja obviant els camins que ens menen a banda esquerra.

0,500Qm. 1,275Qm. Creuem el torrent de la Font Roja i continuem endavant.

0,220Qm. 1,495Qm. Ara tombem a l’esquerra i trenta metres més enllà torna ha anar cap al torrent de Font Roja, però ara uns metres més amunt.

0,070Qm. 1,565Qm. Font Roja. Actualment la déu d’aigua omple uns abeuradors pel bestiar. Seguim recte, obviant un corriol que s’enfila a la dreta.

0,100Qm. 1,665Qm. Desemboquem en una pista. Ara ja som a 1807 metres d’alçada.  Continuem a la dreta planejant cap al Refugi de la Covil.

0,750Qm. 2,415Qm. Refugi de la Covil. Ens enfilem pel rasos que hi ha darrera el refugi i anem a buscar el camí que trobem direcció nord-oest.

0,900Qm. 3,315Qm. Carena. Filat per separar els vessants. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 3,365Qm. Cim de la Covil (2001) metres. Des d’aquí dalt tenim una bona panorámica de 360 graus. Just davant el cim de la Covil tenim el pas per baixar cap al Coll de Coma Ermada.

1,000Qm. 4,365Qm. Coll de Coma Ermada. Ara cap amunt a l’esquerra ens queda el Puig de Coma Ermada i a la dreta el cim del Costa Pubilla.

0,800Qm. 5,165Qm. Coma entre ambdos cims. Anem a l’esquerra per pujar el Coma Ermada.

0,150Qm. 5,315Qm. Puig de Coma Ermada (2000 metres). Ara desfem aquests últims 150 metres, creuem la coma i ens enfilem cap al Costa Pubilla.

0,450Qm. 5,765Qm. Costa Pubilla o cim del Pla de Pujalts. (2056,1 metres). És el cim més alt de la Serra de Montgrony i des d’aquí dalt tenim unes vistes fantàstiques del Pedraforca, el Puigmal, el Puigllançada, Planoles, Campelles… Ara anem carenant, passem el Roc de Maials i arribem a un collet. Creuem i continuem amunt per la mateixa carena.

0,650Qm. 6,415Qm. Roc del Llamp. Continuem direcció nord, tot baixant per la carena.

1,250Qm. 7,545Qm. Coll de la Bona. En aquest punt trobem el pas entre entre Gombrèn i Castellar de N’Hug a l’oest i Planoles i Toses a l’est. Cap al nord tenim el cim de l’Emperadora. Creuem el vailet i baixem direcció Planoles en pronunciada baixada pel ben mig dels prats.

0,500Qm. 8,045Qm. Fons d’una coma. Ara girem decididament a la dreta, direcció sud, buscant un camí que ens porti cap al Coll Roig. Mica a mica trobem indicis de traça.

0,660Qm. 8,705Qm. Comencem a trobar marques d’Itinerànnia i cada vegada el camí és més fressat.

0,575Qm. 9,280Qm. Coll Roig. Creuem un vailet i baixem cap a una pista que tenim uns metres més avall. Baixarem per la dreta per evitar els aiguamolls que hi ha a banda esquerra.

0,150Qm. 9,430Qm. Pista. Continuem a la dreta, direcció sud.

0,400Qm. 9,830Qm. Sota el Coll de Coma Ermada (1726 metres d’alçada). Continuem recte cap a Campelles.

1,100Qm. 10,930Qm. Tombem a la dreta per la pista que puja cap al refugi de la Covil.

1,100Qm. 12,030Qm. Refugi de la Covil. Ara ja nomès ens resten desfer els últims 2.415 metres que hem fet a l’anada per retornar al refugi de Pla de Prats.

2,415Qm. 14,445Qm. Refugi de Pla de Prats. Inici i final de la sortida d’avui.

La setmana vinent parlarem de l’Avi Siset.

 


dissabte, 2 d’octubre de 2021

FONTS D'ARREU XXXVI. FONTS DE L'ALTA CERDANYA

 

                              Font de la Plaça de Sant Genís d'Er.

Aquest mes de juliol, us vaig presentar la travessa entre Núria i Puigcerdà pel coll de Finestrelles, les fonts del Segre i pels termes municipals de Llo, Er, Nahuja, Osseja i Bourg Madame, tots ells pobles de l’Alta Cerdanya.

L’Alta Cerdanya és un territori d’aigua creuada pel Segre que es nodreix de torrents, rius i rierols que li són tributaris per la dreta i per l’esquerra i és clar, si hi ha aigua també hi ha fonts.

Fins que l’aigua corrent no va començar ha arribar a aquests llogarets aquestes fonts esdevenien una part fonamental en el dia a a dia dels ceretans, doncs eren el seu únic punt d’abastiment d’aigua.

A la travessa de Núria a Puigcerda passant per Er. Camins de Romiatge, vam passar per les fonts dels Abeuradors i de la plaça Sant Genís, totes dues a Er. Aquestes són dues de les 24 fonts que us presento avui,  però malgrat avui dia la seva funció sigui bàsicament ornamental, aquesta entrada vol posar en valor la importància que van tenir aquestes déus fins la primera meitat del segle XX.

Er

1.          Font de Baix d’Er

2.       Font de la Fàbrica o Cal Fabre.

3.       Font de la Plaça Sant Genís.

4.       Font de la Ribera d’Er.

5.       Font del Ferro

6.       Font dels Abeuradors.

Llo

7.        Les Fonts del Segre

8.     Font d’en Miqueló.

9.     Font de Baix de Llo.

10.   Font de la Monje.

11.   Font de les Esteules.

12.   Font de les Gorgues del Segre.

13.   Font dels Banys de Llo.

Nahuja

14.   Font de la Plaça de Nahuja.

15. Font de Nahuja.

16. Font del Refugi de Nahuja.

Osseja

17.       Font d’en Fabre.

18.   Font de l’Esglèsia.

19.   Font de la Jaça de l’Orri de l’Andreu.

20.   Font de la Jaça de les Corones.

21.   Font de Monnier o del Camp d’en Vista.

22.   Font del Molí.

23.   Font del Picassó.

24.   Font Santa.

Properament farem el camí de ronda entre Lloret i Tossa de Mar.

 


dilluns, 20 de setembre de 2021

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXVII. PARAULES AMB SWING

 


Fa unes setmanes us vaig presentar Swing. Al marge de la trama que és d’aquelles que enganxa, aquesta novel.la és per llegir-la amb paper i llapís, doncs de tant en tant van apareixent mots entre les fàbriques de suro de Palafrugell, els clubs de Harlem, el Paral.lel de Barcelona i la Itàlia feixista.

Les 24 paraules d’avui són les següents,

Abrivar: Donar força, impuls o coratge.

Abúlia:  Falta completa o incompleta d’apetència volitiva com a poder d’acció o fre.

Bambolejar: Moure’s alternativament cap a una banda i l’altra, per inseguretat d’equilibri.

Baratar: Donar o rebre una cosa a canvi d’una altra.

Depauperar: Fer tornar pobra una persona, una població, etc…

Envanit: Ple de vanitat.

Esplín: Malenconia que produeix tedi de tot.

Fatu: Curt d’enteniment, especialment el nici envanit o que no es dóna compte de la seva niciesa.

Federat: Horror, por intensa.

Fiduciari: Que depèn de la confiança que mereix.

Freixura: Entranyes, especialment els pulmons.

Ganut: Que té molta gana.

Grum: Noi que un club, establiment o senyor particular té al seu servei per fer enviats.

Lliurea: Vestit distintiu, pel color, galons, botons, etc., dels criats d’una casa noble.

Manilla: La manilla és un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va començar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.

Mústic: Trist, mancat d’alegria, de vivacitat.

Peremptori: Urgent, que no adment dilació.

Retopar: Replicar contradient.

Sutzura: Una cosa bruta. Brutor.

Tabard: Vesta d’abric que cobria des del coll fins més avall de la cintura.

Talòs: Persona obtusa, molt curta d’enteniment.

Taper: Fabricant o obrer que es dedica a fer taps de suro.

Vesta: Vestit, roba que cobreix el cos, en general, però sobretot la que arriba des del coll fins als peus.

Volició: Acte de voluntat.

La majòria de les definicions de les paraules les he extret de la versió digítal del Diccionari Alcover- Moll.

Properament, pujarem a la Covil i a la Costa Pubilla.


dissabte, 11 de setembre de 2021

SI NO PUC VOLAR

 


Avui us presento Si no puc volar d’Estel Solé i editada per Rosa dels Vents el juny de 2016. De seguida que acabo de llegir una novel.la, m’agrada buscar per les xarxes a veure si trobo algú que sàpiga posar les paraules a allò que m’ha fet sentir o allà on m’ha portat el llibre que tot just acabo.

En aquest cas, en Sebastià Portell a Llegir.cat fa una crítica brillantíssima i tot seguit us n’adjunto alguns fragments.

“Es pot dir, doncs, que no ens trobem davant una novel·la amb grans pretensions, i això ho afirmem en el millor sentit de la paraula: una gran fita suposa, sovint, que els viatges en lletra es perdin pel camí i per dreceres. Però aquest no és de cap manera el cas de Solé: l’autora, que ja s’havia donat a conèixer com a poeta amb Dones que somiaven ser altres dones (Galerada, 2011, Premi Amadeu Oller) i amb Si uneixes tots els punts (Galerada, 2013), ens ofereix en aquesta ocasió un text que llisca, sorprenentment entretingut, que fa que el gir de cada pàgina sigui una necessitat més que un vot de confiança. Si no puc volar és un text senzill però que destaca per una història i una trames ben dissenyades, una llengua assequible i propera i uns personatges —sobretot la protagonista— que generen empatia des del primer moment.

Sóc una dona tarada i estèril: així es presenta Ànnia, el personatge central, que veu com en poc més d’un any la vida se li ha capgirat. Ha perdut la seva parella, la feina i el pis, i ara viu amb el seu avi mentre es dedica a passejar gossos de dones riques de la part alta de Barcelona, que ja tenen massa feina en passejar-se a elles mateixes. Per afegitó, l' Ànnia pateix endometriosi, una malaltia estranya no pel nombre de dones que la tenen —prop d’un 20%— sinó pel poc que se’n sap o se’n fa saber, una malaltia que a més de suposar-li un dolor menstrual més fort que el de la resta de dones li complica les possibilitats de tenir fills més enllà de la trentena”

“La maternitat és, de fet, un dels temes principals d’aquesta novel·la, que s’enceta amb uns versos d’Anne Sexton,  uns altres de la seva traductora al català, Montserrat Abelló, i un fragment de la Yerma de Lorca, tots tres textos caracteritzats per la diferència, pel patiment i per la situació de la dona dins una mena de desert quotidià i difícil: L’únic que volia era hivernar i despertar en una estació més calmada, es lamenta Ànnia en un passatge.”

“Així, la necessitat o la inèrcia de tenir parella i de viure en parella o els dictats de la moda i de l’aspecte físic, que si bé han arribat a ser una collera per ambdós gèneres encara són un llast més pesat a l’esquena de les dones, són també presents a la novel·la. Un text que, en un intel·ligent exercici de sinceritat i empatia, ens convida a respirar amb la pell d’una dona suposadament imperfecta, infeliç, sola, amb uns quilos de més i poques expectatives de futur, per tal de fer-nos entendre, finalment, que tot model és ideologia i que el benestar comença i acaba en un mateix”.

“Així mateix, i tornant a l’estil orgànic de la novel·la, destaquen també els passatges d’humor i ironia, que fan de contrapès a les escenes més dramàtiques, que recorden, en certa manera, les millors escenes d’El diari de Bridget Jones (1996), de Helen Fielding, per l’acidesa i la raó que contenen: Els casaments, aquells actes socials on no menges gens bé, t’emborratxes per intentar divertir-te i et passeges del lavabo a la taula encara que no t’estiguis pixant, només per lluir el vestit i les sabates noves que t’han costat un ull de la cara. Trobem, a més, un clar i agraït homenatge a la mítica faixa de Jones en les calcetes de Hello Kitty de l’Ànnia”.

Gaudiu de la lectura i ben aviat pujarem a la Covil, a la Coma Ermada i a la Costa Pubilla.


dissabte, 4 de setembre de 2021

LA SELVA V. CALA BANYS I EL CASTELL DE SANT JOAN DE LLORET.

 

                                    La font de Cala Banys

Avui us presento una passejada de capvespre per fer un d’aquests dies que la calor va afluixant i el dia es va escorçant. Fora del brogit de juliol i agost, ara al setembre Lloret mica a mica va guanyant tranquilitat, sobretot entre setmana i la caminadeta que us proposo us acostarà fins a Cala Banys i el Castell de Sant Joan.

Tanmateix heu de tenir en compte que el castell està obert en els següents horaris, de juliol a setembre de dilluns a diumenge de 10 a 13h i de 17:30h a 19:30h i la resta de l’any, dissabtes, diumenges i festius de 10 a 13h.

Per tant, per evitar presses, val la pena fer la visita al castell i després tranquilament gaudir de la posta de sol a Cala Banys.

Sovint, us presento sortides i activitats per fer amb canalla, aquest no seria el cas, a no ser que els vostres fills,nebots o nets gaudeixin amb l’activitat comtemplativa.

La passejada només té 3 quilòmetres de llargada, un desnivell positiu de tot just 50 metres i cap dificultat tècnica.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Lloret i anem cap a la platja per l’avinguda Just Marlés Vilarrodona (És l’avinguda on hi ha la parada dels taxis)

0,400Qm. 0,400Qm. Passeig d’Agustí Font. (Passeig Marítim de Lloret.) Tombem a la dreta direcció sud, tot seguint el GR-92.

0,390Qm. 0.790Qm. Monument de la Dona Marinera. L’any 1966 es va encarregar la realització del monument a “La Dona Marinera” que es pot contemplar al final de la platja de Lloret. L’escultura de bronze, obra de l’artista Ernest Maragall, fa una alçada de 2,40 m. sobre la roca i representa una figura femenina que guaita el mar en actitud de saludar o acomiadar.

És un homenatge a la dona de l’època marinera que sovint fou la que tirà endavant la llar mentre l’home era a cercar fortuna a l’altra banda de l’Atlàntic. Aquesta escultura, també anomenada “Venus de Lloret”, dota a la costa lloretenca d’un element artístic de gran bellesa i qualitat que fa que no hi hagi un moment en que no s’hi vegi un grup de persones al seu voltant. Al voltant d’aquesta figura s’ha creat una llegenda on s’explica que, la persona que miri a l’horitzó (com l’estàtua) i al mateix temps toqui amb la seva ma el peu dret de l’escultura veurà realitzats els desitjos que formuli en aquell moment.

L’indret on hi ha l’estàtua és un molt bon mirador sobre la Mediterrànea.

Nosaltres seguim cap al sud tot seguint el GR-92 cap a Cala Banys.

0,330Qm. 1,120Qm. Font de Cala Banys. Sens dubte la font més propera al mar de totes les que hem descobert fins ara, doncs tan sols està a uns 5 metres d’on trenquen les onades i a un parell de metres sobre el nivell del mar.

El frontal de la font és de pedra amb una placa que diu “Aquesta font va ésser trobada en aquest lloc anomenat Banys el dia 29 de novembre de l’any 1894”. L’aigua desguassa en una pica semicircular que per sota el camí de ronda s’aboca directament al mar. A banda i banda de la font, hi ha un muret on podem seure a prendre la fresca. A mitjans d’agost de 2021 hi raja un rajolí d’aigua

A tocar de la font tenir el chill out de Cala Banys un bon pla per venir amb la parella o amics i relaxar-te prenent alguna cosa, sobretot al capvespre.

Nosaltres seguim el GR-92 que s’enfila per les escales i passa pel ben mig del chill out.

0,475Qm. 1,595Qm. Continuem a l’esquerra pel corriol d’accés al castell de Sant Joan.

0,070Qm. 1,665Qm. Castell de Sant Joan. Centre de la senyoria feudal de Lloret, es documenta per primer cop el 1041. Originalment era una petita fortificació de planta més o menys triangular d’uns 500 metres quadrats de superficie. El castell fou afectat per un atac genovés vers el 1356 i pel terratrèmol de 1427, però sempre fou reconstruit. Al segle XVII, però ja només funcionaven la torre i la capella, que també va acabar abandonant-se. La destrucció de la torre per uns canoners anglesos l’any 1805 marcà la fi del castell.

Amb el terç nord destruït per l’obertura d’un carrer l’any 1964, el castell es troba actualment excavat i consolidat. Situat sobre un penya-segat de 60 metres d’alçada, és una fortificació de planta aproximadament triangular. L’encercla la muralla, que presenta al llenç de llevant la porta d’entrada, reforçada per un parapet. A l’interior, al nord i a l’est, hi ha dues ales d’habitacions adossades a la part interna de la muralla i obertes a un pati, on també hi trobem la cisterna perfectament conservada. A l’oest, en un petit promontori, s’alça la torre de l’homenatge reconstruida fa uns anys seguint fotografies antigues i des del cim de la qual es divisa la totalitat del terme de Lloret. La capella de Sant Joan, en canvi no s’ha conservat.

Ara sortim del recinte del castell i tombem a la dreta en sentit descendent.

0,030Qm. 1,695Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Camí de Sant Joan.

0,100Qm. 1,795Qm. Obviem el GR-92 que marxa recte i nosaltres girem a la dreta cap a Lloret de Mar pel carrer Marià Fortuny.

0,250Qm. 2,055Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Francesc Campderà.

0,190Qm. 2,245Qm. Girem a la dreta pel carrer de Josep Irla. Uns metres més endavant baixem per unes escales.

0,270Qm. 2,515Qm. Tornem a ser al passeig d’Agustí Font (Passeig Marítim de Lloret). Ara només ens resta desfer els últims cinc-cents metres fins l’estació d’autobusos.

0,500Qm. 3,015Qm. Estació d’autobusos de Lloret. Inici i final de la sortida d’avui.

Ben aviat parlarem de paraules amb swing.


diumenge, 29 d’agost de 2021

LA CASA DEL SILENCI

 




Avui us presento La Casa del Silenci. Blanca Busquets. Rosa dels Vents. Febrer 2013. Per parlar-vos d’aquesta novel.la em remeto a la crítica que en feia la
 Silvia Cantos en el seu blog.

“Aquesta és la història de diverses dones i d’algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes, però que sobretot estimen la música. Aquesta és la història d’un violí que passa de mà en mà, d’un director d’orquestra exiliat que viu entre notes músicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta. Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.

La casa del silenci és una magnífica novel.la de caire intimista, la història narrada gira al voltant de la música, amb la mágica presència de l’Stainer, un violí que a mesura que avança la història va prenent protagonisme fins gairebé arribar a convertir-se en l’eix central sobre el que gira la narració, i on també ens trobem amb el riu Spree (a la ciutat de Berlin) que amb el seu cabal arrossega la història d’una dona trencada.

L’autora insereix un ritme dinàmic i atractiu a la seva novel.la gràcies a les diferents veus i flashbacks que incorpora a la seva història. Narrada amb una prosa subtil i elegant, amb el concert per a dos violins de J.S. Bach sonant de fons, La Casa del Silenci et captiva i s’acomiada del lector amb un passatge d’una bellesa poètica absolutament deliciosa.

Properament, descobrirem la font de cala Banys.


dilluns, 23 d’agost de 2021

LA SELVA IV. DE BLANES A LLORET PEL VILAR

 

                                              Font del Vilar


L’excursió que us proposo avui enllaça amb l’itinerari Malgrat- Blanes per la punta de la Tordera que us vaig presentar el juliol de 2019.

La meva primera intenció era fer aquest tram entre Blanes i Lloret arran de mar, però una vegada pugem el Castell de Sant Joan de Blanes tot el GR-92 creua urbanitzacions sense cap tipus d’interès i per carrer asfaltats, per tant, és un tram que no té cap gràcia.

La sortida que avui us proposo d’uns 14,6 quilòmetres i amb un desnivell positiu d’uns 200 metres, passa pel Santuari del Vilar, lloc de gran devoció pels blanencs i les blanenques i esdevé un d’aquells racons d’aquestes contrades que val la pena conèixer, doncs és un edifici religiós amb molt regust mariner i a més a més és un bon inici per submergir-nos a l’escriptura de Joaquim Ruyra.

Per el.laborar l’itinerari d’avui he combinat el GR-92-2, la ruta Mar i Murtra i la ruta de Montbarbat, trobareu més informació sobre aquests senders locals a Senders locals de La Selva

Aquesta excursió  pot fer-se durant qualsevol època de l’any, nomès cal evitar les hores centrals dels mesos més calurosos.

Per últim, esmentar que el retorn a Blanes el farem amb transport públic, doncs hi ha una bona freqüència de busos entre Lloret i Blanes.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Surto de Sa Palomera i continuo direcció nord pel Passeig Marítim.

0,405Qm. 0,405Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Ample.

0,120Qm. 0,525Qm. Font Gòtica de Blanes. És la font millor conservada de l’arquitectura gòtica civil de Catalunya i una de les més rellevants d’Europa. Sembla que fou construïda pels volts de l’any 1438 sota el patrocini de Violant de Prades, esposa de Bernat Joan de Cabrera i del gremi de paraires de la Vila les persones que es dedicaven a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana).
Probablement, l’aigua de la font originàriament provenia d’una mina natural de la falda de la muntanya de Sant Joan. A mitjan segle XIX, l’empresa de la Mina Primitiva feia arribar l’aigua d’una mina dels prats de Valldolig.

Actualment, aquest monument està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, tot i que per la seva singularitat i pel seu valor artístic i històric l’Ajuntament de Blanes ha iniciat el procés perquè sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Té planta octogonal. Al nivell inferior hi trobem el basament-abeurador. El cos de la cisterna representa el volum principal de la font i es troba dividit per un guardapols. A la meitat inferior hi ha els brolladors d’aigua. A la meitat superior hi ha l’escut dels Cabrera i el del gremi de paraires de la vila. També hi trobem mènsules, finestres que fan de respiradors per a la cisterna o un brollador en forma de petit cap d’angelet.

La coberta presenta una cornisa amb motllures i gàrgoles amb forma d’animals i de figures humanes. A cada vèrtex s’aixeca un pinacle i entre cada dos hi ha unes cresteries de formes romboïdals i circulars amb decoracions vegetals. L’agulla té forma de piràmide octogonal, disposa d’una entrada per accedir a la cisterna i està coronada per la figura d’un angelet amb la inscripció: Ave Maria Gratia (Plena).

 

Per la Festa Major de Santa Anna de l’any 1968 es va iniciar el costum de lliurar una reproducció en miniatura de la Font Gòtica al pregoner de les festes. La font s’ha convertit en el màxim guardó de la vila de Blanes i ha servit per reconèixer la tasca dins l’àmbit blanenc i/o català de diverses personalitats i entitats. També reben aquesta preuada distinció tots els regidors del consistori municipal una vegada deixen el seu càrrec. Recentment, s’han fet rèpliques en miniatura d’alguns elements de la font, com són el medalló central amb l’escut de la casa vescomtal dels Cabrera o la figura de l’angelet, que es concedeixen a persones o entitats que gaudeixen d’una meritòria trajectòria en relació a Blanes.

 

Ara continuem endavant i uns metres més enllà, enllacem amb el carrer Jaume Ferrer.

 

0,140Qm. 0,665Qm. Plaça de la Solidaritat. Ara seguim pel carrer Anselm Clavé.

 

0,585Qm. 1,250Qm. Continuem per un pas soterrani i després a la sortida tombem a l’esquerra.

 

0,060Qm. 1,310Qm. Seguim amunt per la carretera de Tordera.

 

0,165Qm. 1,475Qm. Tombem a la dreta cap al veinat de Ca la Guidó pel carrer del mateix nom.

 

0,150Qm. 1,625Qm. Rotonda. Continuem a l’esquerra pel carrer Jacint Verdaguer i uns metres més enllà enllacem a la dreta amb el carrer Antonio Machado.

 

0,100Qm. 1,745Qm. Seguim per un camí de terra que trobem a l’esquerra.

 

0,030Qm. 1,775Qm. Continuem pel camí que davalla.

 

0,230Qm. 2,005Qm. Seguim a la dreta per un camí ombrívol.

 

0,100Qm. 2,105Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta. Ara fins al santuari del Vilar seguirem les marques liles de la ruta Mar i Murtra.

 

0,855Qm. 2,960Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

 

0,170Qm. 3,130Qm. Creuem una carretera i continuem recte per un vial asfaltat.

 

1,100Qm. 4,230Qm. Seguim a l’esquerra per una altra vial, ara en sentit descendent. En aquests primer tram de l’excursió d’avui sempre ens acompanya enlairat a l’esquerra el castell de Palafolls.

 

0,800Qm. 5,030Qm. Continuem a la dreta per un vial que planeja. Ara ja coincidim amb les marques del GR-92. Uns centenars de metres més endavant, el vial es converteix en camí de terra.

 

1,200Qm. 6,230Qm. Nosaltres continuem recte i les marques del GR-92 marxen a la dreta.

 

0,100Qm. 6,330Qm. Continuem per la pista ampla de la dreta. No sabem d’on però en aquest tram tornen ha aparèixer les marques del GR-92.

 

0,850Qm. 7,180Qm. Barri de ferro que dóna accés al Vilar. Seguim endavant. Està obert de 8h a 18h i els dimecres està tancat, per tant fora d’aquest horari seguirem les marques del GR (que marxàven a la dreta) que hem deixat 950 metres enrere.

 

0,350Qm. 7,530Qm. Font del Vilar. Per accedir a aquesta font hem de baixar onze esglaons. El broc és una aixeta amb polsador i la gran pecualiaritat d’aquesta déu és que l’aigua cau sobre un pedrís que convidaria a seure si no fos perquè podem acabar ben xops. Per tant, no hi ha cap pica on desguassi l’aigua. El frontal d’obra està emblanquinat i està coronat per una imatge de Nostra Senyora del Vilar feta amb cerámica catalana on hi figura també la data en la qual es va trobar la imatge de la verge molt a prop d’aquí, el 5 d’agost de 1012.

 

Ara per accedir al Santuari del Vilar, pugem per uns esglaons que hi ha darrera la font.

 

Santuari del Vilar. Lloc de gran devoció de força blanencs i blanenques, malgrat que la tradició explica que la Mare de Déu fou trobada el 1012, sembla ser que l’ermita té els seus orígens al segle XIV. L’any 1612 fou reconstruïda. En aquest segle ja hi ha constància de la celebració de l’aplec de Dimarts de Pasqüa que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Durant la Guerra Cívil el santuari fou destruït. El seu estat actual respon a la restauració dirigida per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, acabada l’any 1951. L’any 1955 va tenir lloc la coronació canònica de la Mare de Déu. Aleshores es millorà l’aspecte del cambril i la trona. Per Sant Rafel, des de 1795, s’hi renova el Vot de Vila en agraïment a la verge per deslliurar la vila del setge francés. L’ermita té una sala d’exvots i el “rem de trenta-quatre” de l’escriptor Joaquim Ruyra.

 

Personalment, m’agrada molt el porxo del santuari, doncs és un lloc perfecte per agafar aire, seure i deixar-nos endur pels nostres pensaments. Una vegada accedim a l’esglèsia segurament ens sorprendrem de veure barques penjades del sostre. Sens dubte, és un lloc d’espiritualitat molt vinculat a una vila marinera.

 

Ara seguim amunt passant per davant del bar-restaurant del Vilar.

 

0,050Qm. 7,580Qm. Ara seguirem les marques del GR-92 fins ben a prop del nucli urbà de Lloret. Seguim a l’esquerra en sentit lleugerament descendent i amb alzines sureres a banda i banda.

 

0,250Qm. 7,830Qm. Cruïlla de camins. Creuem la pista i continuem recte seguint les marques del GR-92.2.

Per altra banda, també arribaríem en aquest punt si haguéssim tombat a la dreta seguint el GR-92 en el punt quilomètric 6,230.

 

0,800Qm. 8,630Qm. Cruïlla de camins. Seguim a la dreta cap a Sant Pere del Bosc i Lloret de Mar.

 

0,700Qm. 9,330Qm. Deixem a l’esquerra Sant Pere del Bosc. El conjunt patrimonial de Sant Pere del Bosc té mes de mil anys de història. Els seus orígens com a monestir benedictí daten de l’any 986. Va ser llavors quan es va formar el que avui coneixem com a Sant Pere del Bosc, tot i que en aquell moment es va batejar com a Sant Pere Salou, un grup d’edificacions al voltant d’una capella.

Els monjos hi van ser gairebé 700 anys, però el 1694 van patir un atac molt dur quan els francesos van calar-hi foc, fet que va provocar que els monjos decidissin finalment marxar de Lloret i unir-se a la congregació de Sant Pere de Galligants a Girona. No obstant la seva destrucció, l’enclavament de Sant Pere del Bosc continuava sent lloc de peregrinatge molt estimat pels lloretencs, fet que va portar que el 1759 es reconstruís la capella, obra finançada per part de la confraria de pescadors de la vila, els quals van encarregar un meravellós retaule barroc molt semblant al que llueix a la parròquia de Cadaqués.

 Ja l’any 1855, durant la desamortització promoguda per Madoz, la Reina Isabel II va posar tot un seguit de propietats en desús de l’església a subhasta. A Lloret van sortir a la venda l’ermita de Santa Cristina i la de Sant Pere del Bosc. La gent de Lloret, que no volia de cap manera que aquests dos paratges poguessin caure en mans forasteres, van organitzar una col·lecta popular a fi de reunir els diners que la corona en demanava. La col·lecta va servir per reunir els diners suficients per poder comprar Santa Cristina, però no per poder fer el mateix amb Sant Pere del Bosc, finca per la qual demanaven 200 mil rals, una xifra absolutament desorbitada per l’època.

L’alcalde d’aleshores, Agustí Font i Suris, va decidir-se a escriure al seu cosí, Nicolau Font i Maig, que havia anat a viure de ben jove a Cuba en heretar la fortuna d’un seu oncle. Gràcies a la seva administració, aquesta fortuna s’havia multiplicat exponencialment. Així doncs, Agustí demanà ajut a Nicolau i aquest l’hi donà. Per fer-ho, comprà Sant Pere del Bosc per mitjà d’un mandat. Nicolau Font, a qui tothom anomenava Conde de Jaruco –tot i que no va acceptar mai aquest títol a causa de les seves fermes conviccions republicanes–, no va retornar de Cuba fins 20 anys després de la compra de Sant Pere del Bosc, pels volts de 1880. Un cop ho va fer, es va dedicar en cos i ànima no només a restaurar l’antic nucli de Sant Pere del Bosc –que va embellir de manera notable amb l’ajut de destacades personalitats de les arts aplicades com foren l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’escultor Eusebi Arnau, el pintor i decorador Enric Monserdà i d’altres–, sinó que va crear una mena de camí espiritual i artístic entre Lloret i el santuari, aixecant-hi importants monuments com són les creus de terme, el Pedró de la Mare de Déu de Gràcia o el monument també a la Mare de Déu de Gràcia conegut popularment com l’Àngel i que ara a mesura que anem anant cap a Lloret ens les anirem trobant.

 Ja al segle XX, Pius Cabañas, descendent de Nicolau Font, va construir una nova ala de l’edifici principal per a la instal·lació d’un asil per a gent gran –asil que rebé el nom del seu oncle–. Aquesta institució va romandre allí fins a la dècada dels seixanta. A partir de llavors es traslladà a unes dependències annexes a l’hospital municipal, on encara funciona a dia d’avui. Durant la Guerra Civil espanyola Sant Pere del Bosc va patir importants destrosses, la més dramàtica de les quals va ser sens dubte la crema de l’altar barroc de 1759. En l’actualitat Sant Pere del Bosc, que continua en mans dels descendents de Nicolau Font i Maig, acull un hotel de luxe.

Nosaltres continuem avall per la pista.

 

2,500Qm. 11,830Qm. A l’esquerra trobem el desviament per pujar al Monument de l’Àngel. Nosaltres continuem avall per la pista.

0,200Qm. 12,030Qm. Abandonem el GR-92 que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte seguint les marques de la ruta de Montbarbat. Ara seguim les marques verdes d’aquesta ruta. Uns metres més enllà la terra es converteix en asfalt i entrem a la urbanització Conde de Jaruco i deixem el Water World a l’esquerra.

1,360Qm. 13,390Qm. Deixem aquesta avinguda i seguim les marques que ens porten cap a un camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,175Qm. 13,565Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,165Qm. 13,730Qm. Ermita de Sant Quirze. S’explica que, antigament, a l’ermita no es veneraven Sant Quirze i Santa Julita com avui dia. L’ermita va ser posada sota l’advocació dels  “Sants Reis Magus”. Al segle IX va ser destruïda pels àrabs i tornada a bastir a la centúria següent. El principal impulsor d’aquesta reconstrucció fou un bon patrici lloretenc, molt acabalat i profundament religiós, anomenat Quirze i, en atenció a ell, en beneir-la novament, fou posada sota l’advocació de Sant Quirze.

L’ermita actual té dues parts diferenciades almenys en planta: la que correspondria a l'antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l'espai de l'altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII.

L'ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costat, aproximadament. La façana principal va ser esgrafiada l'any 1935 per Adrià Gual. En una zona molt propera a l’ermita, es van trobar fragments de ceràmica romana. Les troballes realitzades al voltant d'aquesta ermita podrien justificar l'existència d'una primitiva església paleocristiana i d'una necròpolis adjunta. 

Ara seguim avall. A l’altra banda d’aquest pla hi ha el cementiri de Lloret.

0,100Qm. 13,830Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer del Xino-Xano.

0,100Qm. 13,930Qm. Seguim a la dreta per l’avinguda de Càndida Masgrau i Campeny, paral.lels a la tanca del cementiri.

0,200Qm. 14,130Qm. Oficina de turisme de l’Avinguda de les Alegries. Creuem l’avinguda tornem a trobar marques del GR-92 i continuem a la dreta cap al centre. Uns metres més enllà ja enllacem amb l’avinguda vila de Blanes.

0,450Qm. 14,580Qm. Rotonda. Discoteca Revolution. A l’altra banda d’aquesta rotonda ja veiem l’estació d’autobusos.

0,100Qm. 14,680Qm. Estació d’autobusos de Lloret. Final de la sortida d’avui.

Les explicacions relatives a Sant Pere del Bosc i l’ermita de Sant Quirze les he extret de Patrimoni de Lloret

Properament, passarem per la casa del silenci.