dimecres, 5 de febrer de 2020

VALL DE CAMPRODON XI. REFUGIS I GUARDES

                        Refugi d'Ulldeter


Avui us vull recomanar "Refugis i Guardes"una sèrie documental que ja fa un temps que s'està emetent al canal Esport 3.
Refugis i Guardes està produit per Pixpeak i a cada capítol que té una durada d'entre 11 i 14 minuts, s'ens explica de la mà del seu guarda i d'algun alpinista anònim o conegut, històries del refugi, el seu funcionament, vivències del guarda, activitats que es poden fer pel voltant...

Penso que està molt ben fet i que aconsegueix donar a conèixer una realitat i una manera de fer a un públic generalista.

Us adjunto l'enllaç del capítol dedicat al refugi d'Ulldeter

Properament, aprofitant que falten poques setmanes perquè arribi la primavera i que la plana vallesana comenci a verdejar, us proposaré una travessa entre Mollet i Castellar del Vallès.

divendres, 31 de gener de 2020

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LX. RAMON SOLSONA III



Quan comences a llegir una novel.la d'en Ramon Solsona cal tenir preparat al costat llapís i paper, doncs fàcilment aniran brollant paraules i expressions que aniran confegint una nova gramàtica del caminant.

Al marge de la riquesa del seu llenguatge,   Ramon Solsona ha escrit un conte que ens parla d’algú que afronta una cruïlla inesperada de la seva vida amb esperit de superació i ganes de contemplar el futur amb ulls nets des de noves perspectives. També ens parla de les conseqüències difícilment reparables de les dictadures i, com a recursos per a oposar-s’hi, reivindica valors com la solidaritat, l’amistat i, sobretot, la manera com la cultura pot servir de lligam entre comunitats separades per la distància però no tant per les circumstàncies de la seva història.


I ho fa amb la reconeguda solvència narrativa pròpia de la factoria Solsona, amb un llenguatge eficient i directe al servei de la història que ens explica, amb uns diàlegs integrats en el cos dels paràgrafs en què el lector no perd mai les referències i, molt important, introduint-nos en la història recent de Romania.

Les 21 paraules i l'expressió d'avui són les següents,

Assuaujar: Suavitzar.

Bigarrat: Que té molts colors inharmònics

Bogor: Xafogor.

Borbolleig: Agitació de la superficie d’un líquid en ebullició o moviment.

Caure de l’escambell: Perdre la bona fama i el crèdit que és té i per tant decebre a una altra persona o a una col.lectivitat.

Entomologia: Tractat sobre els insectes.

Flaca: Allò que a hom li agrada més.

Galindaina: Adorn barat i de poca vàlua.

Gasetilla: Notícia curta d’un diari.

Golut: Golafre.

Guisa: Manera.

Llagot: Lloança interessada, paraules amb les quals s’adula qualcú.

Llagoter: Adulador.

Llumenera: Quelcom amb altes capacitats en algun aspecte de la seva vida.

Palpaboires: Sinònim de somniatruites. Persona visionària que s’il.lusiona amb coses imposibles o estranyes.

Pedruscall: Multitud de pedres petites.

Pitxer: A l’Empordà, la Plana de Vic, la Garrotxa i Mallorca, recipient fondo pera tenir flors en remull.

Prosàpia: Ascendència familiar, estirp.

Seràfic: Excessivament innocent, ingenu, angelical.

Sobrepuig: En els negocis es fa servir per parlar d’un augment sobre la quantitat normal.

Virior: Força, vigoria. En castellà vigor.

Xinxollar: A l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, remoure un líquid.

La  crítica de Disset Pianos l'he extret del blog d'en Joan Josep Isern "Totxanes, totxos i maons"

Properament, tornarem a Ulldeter.


dimecres, 22 de gener de 2020

FONTS D'ARREU XXXI. FONTS BCN



Malgrat ser ja 22 de gener, a hores d'ara, encara no havia publicat cap entrada aquest 2020. 
Avui us presento una aplicació de mòbil per localitzar les fonts de Barcelona.
Sens dubte és una aplicació molt útil, doncs al marge de conèixer exactament en quin punt exacte de la ciutat podem trobar cada font,  les fonts s'ens presenten amb una forma i color segons les seves característiques; si només són de beure, si són fonts singulars, si són ornamentals o fan coreografies, com podia ser el cas de les fonts de Montjuic.

Tanmateix, amb aquesta aplicació també podem consultar dades artístiques, històriques i curiositats d'aquelles fonts que tenen un valor rellevant com obres d'art o com icones destacats del mobiliari urbà.

La descàrrega de l'aplicació és gratuita i és compatible amb els sistemes IOS i Android.

Properament, us presentaré una excursió des de la Zona Universitària (a tocar del Parc Cervantes) fins a la parada de Ferrocarrils Catalans de l'Avinguda del Tibidabo, tot passant per unes quantes fonts singulars i per racons molt xulos de la part alta de Barcelona.


dilluns, 30 de desembre de 2019

DE MONGAT A LA MINA D'AIGUA D'OCATA




          Dia perfecte per fer aquesta excursió

Avui us presento una excursioneta ideal per fer a la tardor, a l’hivern o a la primavera quan el dia és rúfol i és desaconsellable anar a la muntanya.
Si a més a més, és un d’aquells dies que estem tous, amb melangia, tristos, enyorats… i a sobre fa una mica de vent i xispeja, serà perfecte, doncs les gotes d’aigua i l’aire a la cara ens revitalitzaran.

Farem bona part de l’itinerari arran de mar i segons com sigui el dia ens semblarà un mar més mediterrani o pel contrari més cantàbric.
La distància del passeig serà de poc més de 5 quilòmetres si tornem en tren des d’Ocata i de 10 quilòmetres si anem i tornem caminant. El desnivell és nul i per tant, no cal ni gairebé portar motxilla, amb una ampolleta d’aigua n’hi haurà prou.

Si és possible, combineu aquesta sortida amb la visita a la mina d’aigua d’Ocata i en aquest cas, s'hauria de sortir de Mongat entre una hora i quart o una hora i mitja abans.

Per últim, nomès esmentar-vos que aquesta és l’excursió número 100 publicada a La Brolla d’en Toni, properament dedicarem una entrada a aquest centenar de sortides.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Estació de Montgat. Sortim de l’estació i continuem a la dreta, dirección nord, deixant la via del tren a la dreta.

0,840Qm 0,840Qm. A la dreta, trobem unes escales que baixen cap al casc antic de Montgat. Ara anem pel carrer de l’Esglèsia.

0,080Qm. 0,920Qm. Parròquia de Sant Joan de Montgat. Continuem per aquest carrer peatonal.

0,060Qm. 0,980Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Mossèn Roc.

0,040Qm. 1,020Qm. Creuem la via del tren per un pas soterrani i sortim a un passeig arran de platja. Continuem a la dreta cap al Masnou.

2,400Qm. 3,420Qm. Port del Masnou. Continuem endavant, tot creuant l’aparcament del port.

0,600Qm. 4,020Qm. Sortint de les instal.lacions del port, tombem a l’esquerra, tot creuant la via del tren per un pas soterrani.

0,100Qm. 4,120Qm. Sortim a l’altra banda i continuem en sentit nord, direcció Ocata pel carrer Barcelona. Més endavant, enllacem amb el Passeig Prat de la Riba.

0,750Qm. 4,870Qm. Cal Senyor. Seguim endavant pel Passeig Prat de la Riba i cinquanta metres més endavant, tombem a l’esquerra pel carrer Mare de Déu de Núria.

0,070Qm. 4,940Qm. Repartidor d’aigua del carrer Sant Bru. A la base del repartidor, hi ha una font amb el broc de ferro que ja no raja, de pica rectangular d’aproximadament 50 x 60 cm.  El peu està fet de llamborda i l’estructura vertical de ciment i totxo.
La funció d’aquests repartidors, era la de distribuir l’aigua a dues o més cases o finques.
Continuem amunt pel carrer Mare de Déu de Núria.

0,125Qm. 5,065Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Jaume I.

0,200Qm. 5,265Qm. Plaça d’Ocata. Per accedir baixem per unes escales que trobem a l’esquerra i en un racó de la plaça a la dreta, trobem la Mina d’Aigua d’Ocata i la font de la Mina Cresta.

Mina d’aigua d’Ocata. A partir del segle XVIII a El Masnou s’excava una extensa xarxa de galeries subterrànies que recorren el subsòl i que inicialment servien per abastir d’aigua les cases benestants.
Una mina està formada per una deu o naixement subterrani, un conjunt de galeries amb conduccions per canalitzar l’aigua i una bassa per recollir-la. L’aigua es distribueix a les diferents cases mitjançant repartidors, soterrats o en torres –dels quals es conserven bons exemples al municipi– en funció de les plomes que tenen en propietat. Finalment, l’aigua arriba als dipòsits, on s’acumula com a reserva, i als safareigs, que reben l’aigua sobrant.
Aquest sistema de mines ha funcionat fins als anys seixanta o setanta del segle xx, moment en què se’n va fer càrrec el Servei Municipal d’Aigua. Tanmateix,  encara hi ha cases que, tot i tenir el servei municipal, utilitzen l’aigua de mina per a ús domèstic.

Actualment es pot visitar un tram de les mines Cresta i Malet i un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil. Les visites es fan cada segon diumenge de mes a les 11h i cal trucar per reservar a l’Oficina de Turisme d’El Masnou.

Font de la Mina Cresta. Frontal fet de llamborda, on hi ha un forat per on hauria de rajar l’aigua i aquesta cauria en una pica rectangular.
Ara creuem la plaça i baixem pel carrer del Pintor Villa.

0,100Qm. 5,365Qm. Passeig Prat de la Riba. Continuem direcció sud, cap a Barcelona.

0,100Qm. 5,465Qm. Pas soterrani. A l’altra banda, ja som a l’estació d’Ocata. Possible final de la sortida d’avui.

Si volem tornar a peu, nomès ens resta seguir el Passeig Marítim 4,7 quilòmetres fins a l’Estació de Mongat. En aquest cas, no creuerem les vies del tren fins ben passat el turó de Montgat, quan siguem a tocar de l’estació.

Bona sortida del 2019 i bona entrada del 2020. Començarem l’any, parlant de fonts d’arreu.



diumenge, 22 de desembre de 2019

VALL DE CAMPRODON X. D'ULLDETER A NÚRIA PEL TORRENEULES.


                      Isards pasturant a les faldes del Torreneules
                                 

Avui us presento aquesta ruta perquè és la que volien fer l’Audrey Mash i el seu marit en Rohan Schoeman el passat 3 de novembre, una ruta que vaig fer jo sense dificultat a mitjans d’agost del 2018 i que l’Audrey degut al torb està viva de miracle, doncs s’ha recuperar d’ una hipotermia (el seu cos va arribar a estar nomès a 20 graus) i ha superat una aturada cardíaca de 6 hores.

El 3 de novembre hi va haver torb a les muntanyes de Núria i per tant, això vol dir vents molt violents, tempesta de neu i temperatures i sensació de fred per sota dels -12.
Una vegada l’Audrey i en Rohan van arribar al coll del Torreneules, van refugiar-se darrera una pedra de la mida d’una cadira, però feia molt i molt fred. Van intentar avançar però en prou feines ho podien fer gatejant.
És llavors quant l’Audrey comença a patir els primers simptomes d’hipotermia. La història acaba bé però el miraculós desenllaç el trobareu a 


Per què avui us comento aquesta història? Doncs perquè el Pirineu Oriental amb bon temps és agradable i amb una mínima preparació asequible a gairebé qualsevol excursionista, això sí, si es gira mal temps, fins i tot el més avessat muntanyenc pot pringar.

Avui us explico la ruta feta en un dia radiant del mes d’agost. El camí és molt fressat, l’únic tram una mica perdedor, doncs no hi ha fites, és el tram entre el refugi de Coma de Vaca i el Coll de Torreneules, però amb una bona visió del paisatge no hem de tenir cap dificultat per completar l’excursió.

Evidentment estem en terreny d’alta muntanya i hem de portar menjar i beure (podem recàrregar aigua a Coma de Vaca) i sobretot roba d’abric per capes. 
Per últim, esmentar que aquesta excursió recomano fer-la entre maig i setembre, sempre sense neu. En el meu cas que no estic avesat a la neu, mai la faria a l'hivern perquè aquestes contrades no tenen res a veure a l'estiu o a l'hivern.

L'itinerari.

0min     0.00h. Sortim del Refugi d'Ulldeter (2.220metres) i enfilem amunt  cap a Núria.

15 min. 15min. Arribem a un pla i seguim a la dreta per una pala que s'enfila.

  8 min. 23min. Pla. Continuem recte, creuem el riu i a la nostra dreta queden les runes de l'antic refugi d'Ulldeter. 
Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torres, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent forma, la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel cercle d’Ulldeter.

Aquest primer refugi a Ulldeter, situat a la part alta del circ, a 2.393 metres, es va obrir el 25 de juliol de 1909. Construit amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil, quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s’hi aixopluguessin els maquis.

Per anar a cercar les fonts del Ter cal avançar uns tres-cents metres en direcció oest, resseguint el curs del riu, aquí convertit gairebé en un fil d’aigua.

4min. 27min. Ull del ter.( 2.450 metres).  L’aigua brolla del terra en abundancia, una paret feta de pedra i en forma semicircular ens indica el punt exacte del naixement. Sens dubte l’aigua prové de les profunditats del Bastiments que s’alça sobre els nostres caps.
Ara continuem cap al coll de la Marrana, inconfusible davant nostre. Trobem diversos senders possibles que ens permeten apropar-nos-hi.

10min. 37min. Connectem amb el camí principal d’accés al coll de la Marrana (GR-11). Encarem la darrera pujada feixuga fins el coll.

15min. 52min. Coll de La Marrana (2.529 metres), divisòria d’aigues entre el Ter, a l’est i el Freser a l’oest. Continuem pel GR-11.

24 min. 1h 16min. Deixem el GR-11 que marxa recte i nosaltres ara seguim el GR-11.7 que davalla cap a Coma de Vaca.

45 min. 2h 01min. Refugi de Coma de Vaca (1.995 m)
Refugi guardat propietat de la FEEC conegut també amb el nom de Manelic donat que va ser en aquests paratges en els que Àngel Guimerà situà la seva obra rural ‘Terra Baixa’. El primer refugi va ser inaugurat el 20 de setembre de 1959 aprofitant una petita cabana donada a la FEEC.

El refugi es troba al Pla de les Eugues, en la confluència de les valls del Freser, que segueix nord enllà i de Coma de Vaca, vall que gira vers el nord-oest (a la dreta) i que hem de seguir per continuar amb la excursió.

Creuem el torrent de Coma de Vaca (sense passera) i pugem pel nord del torrent a través de jaces i prats alpins on fàcilment podrem veure, sinó sentir, les marmotes i isards que habiten aquesta vall poc concorreguda.

Un cop al fons de la vall (Jaça de Dalt), ens enfilem a l’esquerra per un pendent pronunciat guanyant alçada fins al coll de Torreneules.


1h 45min. 3h 46min. Coll de Torreneules (2.561 m) 
Marcada collada entre el Torreneules 2.713m al sud i el cim de la Coma del Clot de 2739m al nord. Des del coll cal anar per l’ampla carena que trobem a l'esquerra sense un camí marcat (alguna fita escadussera). A mesura que pugem la carena s’estreny i tot i que mai es fa difícil sí que haurem de buscar el tram més fàcil per accedir al cim.

15 min. 4h 01 min. Pic de Torreneules (2.713 m)
Del cim se’ns obren unes vastes panoràmiques sobre els Pirineus orientals, amb el Puigmal a ponent,  el Noufonts al nord i fins al Canigó ja a llevant. Tornem al coll de Torreneules.

10 min. 4h 11min. Coll de Torreneules. Ara anem cap al nord per pujar a la Coma del Clot.
10 min. 4h 21 min. Cim de la Coma del Clot (2.739 metres). Ara retornem de nou al Coll del Torreneules.

 8 min.  4h 29min. Coll de Torreneules (2.561 m)
Un cop de nou al coll de Torreneules flanquegem pel vessant sud del cim de la Coma del Clot per anar a buscar un collet al nord del cim de la Coma de Llispet. Baixem cap al sud-oest per la carena de les Pedrisses fins a deixar un sortint rocós a 2.438m a mà esquerra, punt on el camí canvia de sentit.

25 min. 4h 54min. Carena de les Pedrisses (2.420 m).
Girem cap al nord per baixar drets cap al fons del barranc del torrent de Fontnegra seguint el camí fressat i fitat amb pedres, amb el Puigmal a ponent fent-nos companyia.

20 min  5h  14min. Creuem el torrent de la Coma del Clot,  i a la bifurcació de senders prenem el camí de l’esquerra, tot i que tots dos camins es tornen a unir més endavant. Sota nostre veiem el Camí dels Enginyers, al qual ens afegirem passat l’Alberg.
Planegem pel vessant sud del pic de l’Àliga fins a l’Alberg de Niu d’Àliga amb bones vistes del cim de l’Ortigar i el Puigmal a la nostra esquerra i amb el pic de Finestrelles al fons.

25 min. 5h 39min. Alberg del Niu de l’Àliga. Antic hotel de luxe Puigmal, quan aquest establiment va ser convertit pel franquisme en la Residencia Juan Barceló. Aquesta instal·lació va patir un incendi a finals dels 60 que segons es diu, va ser provocat pels maquis. I és que sembla ser que en aquesta Residencia Juan Barceló hi van haver algunes reunions entre falangistes i nazis. Amb la democràcia l’edifici passa a mans de la Generalitat l’any 1987 que el converteix en Alberg de Joventut.  
Final de la sortida d'avui.

Ara tenim dues opcions, o bé fer nit a l'alberg i a l'endemà seguir la nostra travessa cap a una banda o altra. En el meu cas a l'endemà vaig seguir fins a Ribes de Fresser o bé baixar a Núria per la pista cimentada que trobem davant la banda oest de l'alberg i que es precipita cap a Núria i que en uns 15 minuts ens durà fins l'estació del cremallera.

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre “Excursions als naixements dels rius de Catalunya” de l’Albert Vicens i Llauradó, editat per Azimut el gener del 2013 i de la web senderisme en tren. www.senderismeentren.cat.

Properament, caminarem arran de mar des de Montgat fins la mina del Masnou.







dijous, 12 de desembre de 2019

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2019.




Com ja és tradició, pel matí de la Marató de TV3 a Vallromanes toca caminar, doncs la secció Trixacames del Club BTT Trinxacadenes organitza el diumenge 15 de desembre una Caminada Popular de Muntanya, enguany per recaptar diners per la lluita contra les malalties minoritàries.

La sortida serà a les 9:30h des de la pista poliesportiva coberta i el recorregut serà de 10 quilòmetres i un desnivell positiu de 315 metres per camí forestal i corriols de baixa dificultat.

El preu de la inscripció és de 5 Euros i l'itinerari és adequat per infants a partir dels 4 anys fins adults de més 100. En aquest sentit, en aquesta edició no trobareu rampes amb grans percentatges, doncs quan pujem ho anem fent mica a mica sense pujades massa dures.

I recordeu, a Catalunya hi ha 7.000 o 8.000 malaties minoritàries que afecten unes 400.000 persones.


La setmana vinent, tornarem a parlar de la Vall de Camprodon.

diumenge, 1 de desembre de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIX. LES PARAULES DEL CARRER DE L'EMBUT.




Avui aquesta gramàtica del caminant està dedicada a "El carrer de l'Embut" de la Pilar Rahola i editat per La Magrana el març del 2013.
L'autora ens descriu alguns dels moments cabdals dels anys vint i trenta a Catalunya i Cuba mitjançant un extraordinari entramat de relacions entre sindicalistes, polítics, artistes, pescadors... i amb Barcelona, Cadaqués i diferents indrets de Cuba com a escenaris de les diferents trames.

Realment és un llibre d'història novel.lat i que segurament és interessant la seva lectura per reflexionar sobre la mesura de forces entre l'Estat Espanyol i Catalunya, entre el feixisme i el republicanisme. 
D'aquesta mesura de forces fa una mica més de 80 anys en va sortir perdent Catalunya i el republicanisme, aquest darrers anys dóna la sensació que la història es repeteix.
Sens dubte "El carrer de l'Embut" ret un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l'estándard.

Una lectura completament recomanable per conèixer una mica més la història d'aquest país tan acostumat a les derrotes i fins i tot a vegades a l'opressió i a la retallada de les llibertats.
Finalment, el llibre està farcit de paraules i expressions cadacasenques. La llista d'avui és la següent.

Avern: L’infern.

Barberol: A Cadaqués, torb o remolí de vent  que sol venir de tramuntana i és perillós per a les barques.

Barbollar: Parlar precitidament i confús.

Bibelot: Figureta o altre petit objecte decoratiu.

Cagarrell: Olives petites, caigudes abans de madurar i seques pel sol.

Calistresa: A Cadaqués, miseria.

Conterrani o Coterrani: Nadiu de la mateixa terra que un altre.

Crespells: A Cadaqués, una espècie de brunyols que solen fer-se per Setmana Santa i Pàsqua.

Despessar: Gastar.

Dir bergassades: Es diu quan una persona parla molt i no n’encerta gaires.

Fer forrolla: Fer soroll, adquirir molta anomenada.

Fer marso: Tornar de pescar sense haver pescat res.

Gallejar: Fer ostentació de poder; parlar o obrar amb orgull, amb excés de supèrbia. 

Gavarra: Barcassa; embarcació ampla i molt sòlida destinada principalment a 
transportar gent i mercaderies des de terra a un vaixell.

Guimbardejar: A l’Empordà, trescar, saltar.

Jonell: A Cadaqués, genoll.

Llepar-se els llambrots: A l’Empordà, assaborir una cosa amb molt de gust.

Palitreco: A Cadaqués, deixat, abandonat en el vestir.

Patacada: A Cadaqués, ball semblant a una sardana, amb lletra que s’improvisava i era satírica.

Penjament: Paraula o frase ofensiva.

Sanfasó: A Cadaqués, tranquil/a, fins i tot persona una mica fresca.

Trescar: Caminar amb energia i relativament de pressa.

Ximenera: A Cadaqués, xemeneia.

Properament, tornarem a caminar per la Vall de Camprodon.