divendres, 23 de setembre de 2016

FONTS D'ARREU XIX. LES FONTS DE SANT HILARI SACALM




El mes de gener de l'any 2011 caminàvem per aquestes contrades, tot seguint el GR-83 entre Arbúcies i Osor i un any més tard li dedicàvem una entrada a les fonts de bomba d'Arbúcies. Però malgrat ser coneguda com la vila de les 100 fonts, encara no hem tornat a caminar per Sant Hilari i ni tan sols n'havíem fet esment.

Avui no us presentarem ni un llibre, ni un video, ni un treball de recerca... simplement la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm www.santhilari.cat on a l'apartat DESCOBRIR trobareu un subapartat AIGUA que us acabarà duent a una pestanya FONTS, on per ZONES,  trobareu descrites 71 fonts, casdascuna amb la seva fitxa on acompanyant una foto de la font, s'indica el seu cabal, la seva temperatura, el P.H, de la seva aigua, la localització mitjançant coordenades GPS, el tipus d'aigua, el propietari i fins i tot en alguns casos la vegetació que trobem a l'entorn.

A més a més, també trobareu sis rutes per arribar-vos fins a algunes fonts. Més mastegat, impossible. Ara nomès en resta calçar-nos les botes i anar-les a descobrir.

Properament, farem una nova entrega de Camins de Vallromanes. 

divendres, 16 de setembre de 2016

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XL. BÈSTIES I BESTIAR II.



                                Una voliana.
                                                           
El mes de juliol de l'any 2014, vam fer la primera entrega d'aquesta gramàtica dedicada al bestiar i de ben segur la segona part que avui us presentem no serà la última. De fet en els diferents parlars que hi ha arreu dels Païssos Catalans, un animal es pot anomenar de moltes maneres (guineu, guilla, rabosa...),  o (mixona, moixo, mix, moix, gat...)  o (ànec, àdena, viro...).

Per tant, quan en un futur anem caminant per les diferents comarques, no serà difícil trobar mots que es refereixin a les bèsties i al bestiar.

Les 23 paraules d'aquesta gramàtica són les següents,


Bimarda: A Taull, vedella de 2 anys.

Boc: Mascle de la cabra.

Galàpet: Gripau.

Grumer: A Mallorca i Menorca s’anomenen així a les meduses.

Guilla: Guineu.

Haca: Cavall vigorós i lleuger, de poca alçada, però amb molt de nervi.

Indiot: Gall dindi.

Llorigó: Cria del conill.

Matxo: Hibríd de cavall i somera o d’ase i egua.

Mix: Gat domèstic.

Moix: A les Balears, gat domèstic.

Mula: La femella del matxo.

Mulat: A l’ Alt Empordà, mul o mula jove.

Nareta: A Mollet de Peralada, oreneta.

Polla: Gallina jove.

Rata-Panella: A l’ Alt Empordà ratpenat.

Teuladí: Pardal.

Tirona: Oca domèstica.

Verro: Porc mascle no castrat per reproduir.

Voliana: Papallona.

Voliol: Marieta.

Viro: A Ceret, ànec.

Xana: A l’Alt Empordà, varietat de vespa grossa i que pica molt fort.

Per fer aquesta entrada he extret definicions de la pàgina web www.rodamots.cat. , del treball de recerca de la Silvia Subirós de l'IES Narcís Monturiol sobre la parla popular de l'Alt Empordà i del llibre d'en Miquel Pont "Vocabulari del pagès", editat l'any 2005.

Properament, parlarem d'algunes fonts que hi ha al voltant del Matagalls.


dissabte, 10 de setembre de 2016

CINGLES DE BERTÍ IX. ASCENSIÓ AL TURÓ DE LES ONZE HORES


               Vistes a ponent des del cim del Turó de les Onze Hores

Diumenge passat vaig anar a pujar el Turó de les Onze Hores, una majestuosa mola que domina tot l’entorn de Riells del Fai. Malgrat la seva modesta alçada, 666 metres, cal no refiant-se, doncs malgrat l’ascensió que us proposem és còmode i sense cap dificulta tècnica, la baixada són figues d’un altre paner, doncs baixem per la vessant de ponent, on els forts desnivells, el terreny relliscós, la proximitat a l’estimball i un punt on fins i tot hi ha una corda a modus de passamà per agafar-nos, desaconsellen aquest descens a tota aquella persona que pateixi de vertigent i a infants menors de 10 o 12 anys, doncs poden passar una mala estona.

Justament, en el rutòmetre marco en aquest tram de baixada una distància d’1,5 quilòmetres, tanmateix també us vull avisar que vaig tardar 45 minuts en fer-ho i malgrat no sóc un gran baixador, espero que quedi ben palesa la dificultat d’aquesta baixada.

Per tant, ara que ho he fet en aquest sentit de la marxa, el proper dia que pugi al Turó de les Onze Hores ho faré en sentit invers i així assegurem una baixada tranquil·la i una pujada no tan exposada.
La distància de l’excursió d’avui és d’11,5 quilòmetres i té un desnivell positiu d’uns 530 metres. No recomanaríem fer-ho en dies de pluja intensa, ni a les hores centrals dels dies més calorosos de l’any. 

Per últim, si es fa a l’estiu aconsellem portar entre 1,5 o 2 litres per persona, doncs ens movem per una zona on pot fer molta calor.

L’ITINERARI

 0,000Qm. 0,000Qm. Situats a la plaça de Riells del Fai, sortim pel carrer de la Sagrera, passem pel davant del restaurant Can Oliveras, continuem dret pel camí de terra fins a la cruïlla amb el carrer Joaquim Mir. Trencarem a la dreta per aquest carrer que s’enfila amb fort pendent. Quan comença a planejar agafem a la dreta el camí anomenat de Can Gavatx, desprès de Can Jordi seguirem un corriol pel qual continuem ascendint fent un gir cap a la nostra dreta, fins arribar al dret de Can Silet a un carrer asfaltat.

0,300Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Serrat d’en Gerri. Uns metres més endavant deixem a la dreta un dipòsit d’aigua.

0,200Qm. 0,500Qm. Girem a l’esquerra. Aquest tram de carrer continua sent el carrer Serrat d’en Guerri. Uns metres més endavant ens arriba per la dreta el carrer del Pins. Nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 0,600Qm. En un petit canvi de rasant, just abans d’arribar a la pista que porta a Can Quintanes, surt un camí a l’esquerra pel costat de la tanca d’una casa, seguim per aquest camí vorejant la tanca a la nostra dreta i poc més enllà el camí es converteix en corriol. Uns metres més endavant, obviem el corriol que marxa a l’esquerra cap a Valderrós. Nosaltres continuem recte. En aquest tram seguim unes marques de color blau.

1,150Qm. 1,750Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte. Uns metres més enllà deixarem a l’esquerra la paret del turó.

1,000Qm. 2,750Qm. Deixem a l’esquerra una petita bauma, vint metres més endavant obviem a l’esquerra el corriol que puja al grau de Can Quintanes. Nosaltres seguim recte.

0,615Qm. 3,385Qm. Trobem un camí que ens creua. Girem a l’esquerra i continuem pujant.

0,300Qm. 3,685Qm.  Trobem una bifurcació. Nosaltres continuem pel corriol de l’esquerra. El camí molt fressat, va guanyant alçada, tot zigzaguejant.

1,415Qm. 5,100Qm. Coll d’en Tripeta. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra. Quan portem uns 100 metres, la pista fa un fort revolt. Continuem per la pista, obviant els camins que menen a banda i banda.

1,750Qm. 6,950Qm. S’acaba la pista i nosaltres continuem pel corriol que davant nostre puja al Turó de les Onze hores.

0,200Qm. 7,150Qm.  Trobem un trencall a l’esquerra i el seguim, doncs aquest camí ja ens portarà fins el cim.

0,250Qm. 7,400Qm. Turó de les Onze Hores. 666,2 metres. Turó a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Moianès, doncs  el cim pertany a Sant Quirze de Safaja, però part dels seus vessants nord, oest i sud pertanyen a Bigues i Riells. El Turó de les Onze Hores queda a llevant del poble de Riells i des del seu cim hi ha unes vistes espectaculars de tota aquesta vall.

Ara desfem aquests últims 250 metres, fins la darrera cruïlla. Una vegada arribats a aquest punt, girem a l’esquerra en sentit descendent cap a Riells.

0,350Qm. 8,000Qm. Quan el camí planeja una mica, en un revolt, seguim per un corriol que trobem a l’esquerra. Ara vé un tram de baixada molt tècnica. Aneu amb molt de compte, doncs hi ha fins i tot algun pas exposat, amb una corda a modus de passamà. Les dues primeres cruïlles que trobem girarem a l’esquerra i la tercera a la dreta

1,500Qm. 9,500Qm. . Tanmateix, cinc metres més endavant tornarem a girar a l’esquerra.

0,300Qm. 9,800Qm.  Creuem un torrent i seguim a l’altra banda.

0,225Qm. 10,025Qm. Arribem a un dipòsit d’aigua. Seguim pel corriol que marxa recte.

0,350Qm. 10,375Qm. Carretera que ens creua. Girem a l’esquerra cap a Riells. En principi en aquest tram de carretera, normalment hi ha poc trànsit.

0,950Qm. 11,325Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de la Sagrera.

0,200Qm. 11,525Qm. Plaça de Riells del Fai. Inici i final de la sortida d’avui.

Les indicacions per arribar fins el Coll d’en Tripeta des de Riells del Fai, l’he extret de la fitxa número 15 “Els Sots Ferèstecs” de la col.lecció “Itineraris matinals per la Vall del Tenes i els Cingles de Bertí”, editada per la UEC Vall del Tenes l’any 2003.

Precisament, el mes de desembre anirem d’excursió pels Sots Ferèstecs.


dijous, 1 de setembre de 2016

TRINXATLÓ 2016




El proper diumenge 9 d'octubre el Club BTT Trinxacadenes de Vallromanes  organitza la III edició de laTrinxatló, una duatló de muntanya que es portarà a terme per pistes i corriols al voltant de Vallromanes.

Aquesta prova es pot realitzar individualment o bé per parelles, en aquest cas, un membre de l'equip corre i l'altre fa el tram de bicicleta. En aquest sentit, hi ha dues transicions, amb un primer tram de cursa a peu de 7 Qm, un segon tram de BTT de 19,5 Qm i l'últim tram de cursa a peu de 4,5Qm.

La prova començarà a les 9 del matí i el centre neuràlgic serà la zona esportiva.


Les inscripcions ja estan obertes i fins el 9 de setembre trobareu preu reduïts.

Trobareu més informació a www.trinxacadenes.com 

Properament, ens acostarem als Sots Ferèstecs.

dissabte, 27 d’agost de 2016

UNA FONT DE FESTA MAJOR




La Plaça Anselm Clavé de Vilanova del Vallès, és una petita plaça ubicada entre el carrer La Palma, el carrer Onze de Setembre i la carretera BP-5002 (Granollers - Masnou), per tant, no és una plaça on normalment hi trobem canalla jugant, ni gent xerrant o prenent la fresca, i fins i tot passa desapercebuda per la majoria de gent que va amunt i avall.

Si volguéssim destacar quelcom d'aquest indret seria una font on el bloc principal és un frontal fet de formigó on la part central és més alta que els laterals i aquests a la vegada culminen amb dos peixos de pedra a banda i banda. L'aixeta de pulsador ésta adossada al formigó i l'aigua de xarxa desguassa en un pica semicircular feta de pedra que canalitza l'aigua cap al clavegueram.  Per accedir a la font hem de pujar un esglaó. És una font urbana i sobretot trista, doncs malgrat està en bon estat, mai he vist beure a ningú i gairebé ningú li fa cas.

Bé, hi ha un dia a l'any, concretament el divendres que comença la Festa Major d'Estiu que molta canalla del poble s'aplega en aquesta plaça a mitja tarda, doncs tots saben que desprès de l'espectacle d'animació infantil, del broc d'aquella font que hi ha al costat de l'escenari hi rajarà Fanta de Taronja.



Enguany en Roger Canals ens va fer ballar i suar la cansalada i els més assedegats, una bona estona abans d'acabar l'actuació ja feien cua davant de la font i aquest dia la font es mostra alegre, doncs hi té la seva fontada.
Per cert, per sucar a la Fanta i fer el berenar complert també es reparteix una coca que val molt la pena.

Properament, farem una nova gramàtica del Caminant.





divendres, 19 d’agost de 2016

CINGLES DE BERTÍ VIII. SANT MIQUEL DEL FAI AMB NENS.



                 Vista des de la Cova de les Tosques

Fa poques setmanes vam descriure l’excursió que ens va dur des de Riells del Fai fins a Sant Feliu de Codines, tot passant per Sant Miquel del Fai i Sant Quirze de Safaja. En aquell moment, nomès vam fer un petit esment de Sant Miquel del Fai i el seu entorn, per tant avui tocava dedicar-li una entrada.
Però avui, la descripció que farem d’aquest indret, serà des de la visió d’un pare que va d’excursió amb el seus fills i on el gaudi de la canalla és l’objectiu primordial.

Fent una petita repassada històrica a aquest entorn, Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte des dels temps més antics. Les primeres noticies sobre l’esglèsia-cova de Sant Miquel són de l’any 997, any en què el comte Ramon Borrell va donar-la al comte Gombau de Besora perquè hi construís un monestir habitat per una comunitat de monjos benedictins fins l’any 1567. Posteriorment, va ser regentat per sacerdots seculars. En el segle XIX, els escriptors romàntics descobreixen la bellesa de Sant Miquel del Fai i en fan conèixer les seva història i les seves llegendes.

Però ja endinsar-nos en el tema que ens ocupa avui que és el fet d’anar-hi amb canalla, hem de tenir en compte, que el passeig per aquest entorn difícilment l’allargarem més enllà de les tres hores. Per tant, recomanem portar entrepans, fruita i aigua i tenir preparat un bon plat de macarrons per quan arribem a casa.
De fet, la llargada del recorregut està entre els 2,5 i 3 quilòmetres, aquests 500 metres variaran depenent d’on aparquem el cotxe, i ens podem aventurar a fer-ho tranquil·lament amb nens a partir de 4 anys.

Sens dubte és una bona opció per fer amb la canalla el mes d’agost, quan ja no sabem que fer i encara falta un mes llarg perquè tornin a l’escola,  doncs el recorregut és ombrívol, normalment hi ha poca gent, doncs obren tots els dies del mes d’agost  i a més a més amb el carnet del Club Super 3 els nens entren gratuïtament.

Malgrat que durant tot el recorregut, al cantó del precipici hi ha una tanca de protecció, cal estar amatent en tot moment dels més petits. Podem respirar una mica més en un tram que aquesta tanca a més a més està coberta d’un filat i no hi ha perill que els nens s’hi acostin.

Començarem la visita tot seguint l’aigua que degota de la surgència de Sant Miquel i que es canalitza fins el recinte monacal. El primer edifici que trobarem serà la casa del Priorat, als nens els hi fa molta gràcia els ànecs i les oques que hi ha al petit llac que trobem a la seva part posterior.

A partir d’aquí, potser ara seria el moment per veure l’audiovisual que en poc més de deu minuts ens servirà d’introducció, doncs ens farà cinc cèntims de la història de Sant Miquel del Fai i ens mostrarà tot allò que veurem a continuació.

Si fem la visita a l’estiu la frescor de la sala de l’audiovisual ens anirà molt bé, per tot seguit afrontar els 81 esglaons de baixada i posteriorment de pujada que haurem de fer per veure la Cova de Sant Miquel. Aquest entorn de semifoscor amb curioses formacions rocoses i la humitat que llisca per les parets, ens farà sentir espeòlegs o fins i tot arqueòlegs.

Una vegada haguem fet els 81 esglaons de pujada, caldrà fer un glop d’aigua a la plaça del Repòs, on segurament els nens es voldran fer una foto amb l’avi que hi ha assegut en un banc. Amb els grans, podem aprofitar i matissar que l’”avi” en qüestió és en Josep Pla, un escriptor que li agradaven tant aquestes muntanyes, que s’inspirava per escriure les seves obres.

Seguim cap al salt del Tenes, però abans d’arribar-hi i trobarem el llac soterrani de les Monges, on fàcilment veurem alguns peixos i la font de Sant Miquel.

Font de Sant Miquel: Aquesta font no l’he trobada descrita a cap guia, blog, pàgina web... És una déu de muntanya amb el tub d’on raja l’aigua clavat a la pedra. Pel voltant i per sobre el tub, la roca està coberta de falgueres, naturalitzant l’indret i donant-li molta harmonia a l’entorn. Curiosament, hi ha un cartell que ens indica que l’aigua és potable, més tenint en compte que amb gairebé total certesa l’aigua prové de les entranyes de la muntanya i no és pas tractada. A mitjans d’agost de 2016, raja un bon doll i l’aigua és bona i fresca i  desprès de beure-hi tota la família ningú ha tingut mal de panxa.

Uns metres més endavant arribem al salt del Tenes, un dels punts culminants de l’excursió d’avui. Al marge de fent-se la foto amb la cascada que cau davant nostre, als nens, generalment els hi agrada molt mullar-se el cap i la cara amb les gotes d’aigua que davallen per la roca entre les falgueres, inclús enmig del camí.

Havent vist el salt d’aigua i explicant que aquest riu, uns quilòmetres més endavant creuarà Granollers i desembocarà en el Besòs a l’alçada de Mollet,  segurament, algú començarà a tenir gana. Cap problema!!! Uns dos-cents metres més enllà trobarem una magnífica zona de pícnic amb un parc just a sota. Els grans farem un most i seurem a l’ombra, els petits faran un most i rarament seuran

Desprès d’haver refet les forces, seguirem caminant cinc minuts cap una ampla esplanada on trobarem l’ermita de Sant Martí, una capella romànica del segle IX d’una sola nau i un sól abside. Té com a característica l’entrada lateral situada a migdia, una finestreta en forma de creu en el mur de ponent i un inici de campanar d’espadanya.  Si fa molta calor, aquesta ermita és un bon lloc per esperar mentre els més atrevits baixen a la Cova de les Tosques.

Just a l’entrada de la cova, trobem uns cascs perquè ens els posem, doncs el sostres són força baixos (1,10-1,20cm) i no seria difícil sortir amb un "nyano" al cap. Cal dir, que no deixen entrar-hi a menors de 7 anys, i millor doncs per pujar les escales de fusta o baixar algun esglaó cal certa destresa.  Aquesta cavitat està formada per una gran quantitat de tosques o roques calcàries que serveixen de suport i de límit a la plataforma on s’assenta l’ermita de Sant Martí.  Des de dins la cova, la vista sobre la vall és excel.lent.

Ara nomès ens resta el camí de retorn que caminant molt tranquil·lament el farem en 20 minuts, una mica més si volem visitar l’esglèsia de Sant Miquel, que està ubicada al costat de la sala de l’audiovisual i que a l’anada l’hem obviat.
Val la pena visitar-la, doncs és l’única església romànica del nostre país construïda integrament sota una balma que li fa de sostre i de parets.
Sortint de l’esglèsia i passant de nou per la Casa del Priorat donaríem per finalitzada l'excursió.

La informació per fer la descripció dels diferents indrets, l'he extret del tríptic que et donen a l'entrada del recinte.

Properament, parlarem de les fonts de Sant Hilari Sacalm.
    


dimecres, 10 d’agost de 2016

ARA ELS XIRUCAIRES TAMBÉ ANEM EN TAXI.



La setmana passada us vaig presentar l’entrada “Caminant per l’extrem occidental dels Cingles de Bertí”, on sortíem de Riells del Fai i arribàvem a Sant Feliu de Codines, desprès de passar per Sant Feliu de Codines.

Quan preparo aquestes sortides, moltes vegades allò que em dóna més maldecaps és la combinació per arribar a l’inici de l’excursió i retornar a casa des del final de l’itinerari.
Per una qüestió de principis o bé de nostàlgia, tot recordant l’excursions de l’adolescència, m’agrada utilitzar el transport públic per anar d’excursió. En aquest sentit, us recomano els llibres d’en Rafa López Martín, que ens proposa itineraris arreu,  tots amb el denominador comú d’utilitzar el transport públic.

Enguany com sabeu, estic caminant pels límits entre el Vallès Oriental i el Moianès i realment fer combinacions d’autobusos per aquestes zones és complicat.
Per una banda, hi ha pocs autobusos, per un altre cantó necessites fer transbordaments per arribar a Mollet o Granollers i això suposa que per fer un trajecte de 30 quilòmetres pots arribar a tardar més de 2 hores i a més a més no és massa barat.

Imagineu-vos el trencaclosques que havia de fer per anar de bon matí des de Mollet fins a Riells de Fai i al migdia tornar a Mollet des de Sant Feliu de Codines. A partir d’aquí decidir si utilitzava una T-10 o bé comprava una targeta de 2 o 3 de zones d’autocars Sagalés o simplement adquiria un bitllet cada vegada que pujava a un autobús. En els millors dels casos haguessin sigut 8 o 9 Euros i unes 3 hores de desplaçaments entre anada i tornada per fer uns 60 quilòmetres.

Per sort, anava sól, doncs fer això amb la família o un grup d’amics, no té ni cap ni peus, doncs és car i incòmode. També per sort, vaig tenir un moment de lucidesa i desprès de fer-ho crec que vaig prendre la millor opció.

Per començar, vaig anar en cotxe fins a Riells del Fai, vint-i-cinc minuts des de Mollet, és evident que gastem la benzina del cotxe, però guanyem comoditat i a més a més el cotxe el pot omplir de gent i la sortida serà més divertida.
 Vaig fer l’excursió i a Sant Feliu de Codines vaig agafar un taxi fins a Riells, l’import del taxi van ser 11 Euros i el trajecte va durar uns 15 minuts. Per cert, el taxi ens cobrarà el mateix si anem un o anem quatre.

Que vull dir amb això, que davant el transport públic que tenim en aquest país, a vegades hem de pensar solucions ingenioses per anar d’excursió i l’altre dia vaig descobrir que el taxi, que també és un transport públic, ens pot facilitar les connexions entre l’inici i el final i no necessàriament ens sortirà més car.
Per tant, ara els xirucaires també anem en taxi.

Properament, parlarem d’una font d’on no surt aigua però si que raja.