Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell de Sant Miquel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell de Sant Miquel. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 d’octubre del 2024

CAMINANT PER UN GIRONÈS DE TRES CARES

 


                                    

                                 Castell de Sant Miquel

            La ruta que us presento avui té una distància de gairebé 23 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 350 metres. Clarament l’itinerari té tres parts molt diferenciades, la primera part per Girona i fins arribar al Monestir de Sant Pere de Galligants pel Barri Vell és una passejada que ens farà badar a cada passa. Seguidament caminarem pels contraforts que queden més a l’oest de les Gavarres per pujar al Castell de Sant Miquel per un entorn boscòs i per últim des de Celrà fins a Flaçà anirem per la plana del Ter per camins i vials ben plans i paisatges ben oberts.

Des de la fàbrica Pagans (al costat de l’estació de Celrà), l’excursió perd força atractiu, per tant, podem reduir l’itinerari a 12,5 quilòmetres i així estalviant-se els deu darrers quilòmetres o bé deixar-los per una propera sortida que conecti aquests 10 quilòmetres amb el tram Flaçà – Verges.

L’excursió pot fer-se durant qualsevol época de l’any, només cal evitar les hores més caluroses de l’estiu.

El retorn a l’inici de l’excursió és molt fàcil, doncs acabem a Flaçà o bé a Celrà, el tren ens tornarà a Girona.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Girona creuem la Plaça d’Espanya i tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,225Qm. 0,325Qm. Girem a la dreta pel carrer Alvarez de Castro.

0,370Qm. 0,695Qm. Plaça Catalunya. Creuem el riu Onyar i seguim a l’esquerra.

0,125Qm. 0,820Qm. Girem a la dreta per la pujada del Pont de Pedra i cinquanta metres més enllà ja enllacem amb la Plaça del Vi que la creuem i continuem pel carrer Ciutadans.

0,200Qm. 1,160Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Cort Reial.

0,145Qm. 1,305Qm. Enllacem amb el carrer Ballesteries.

0,085Qm. 1,390Qm. Deixem a la dreta la font del carrer Ballesteries. Font d'aigua de la xarxa, construïda l'any 1888. Font d'aigua de la xarxa, encastada a l'edifici i emmarcada per carreus de pedra. Al frontal hi ha esculpida la cara d'un animal de formes mitològiques, per la boca del qual surt l'aigua mitjançant una aixeta de polsador.

Al capdamunt hi trobem la data de la seva inauguració, l'any 1888, gravada en una mena de timpà.
La família Burgués fou l'encarregada de pagar la construcció d'aquesta font i de la fornícula dedicada a Sant Cristòfol, patró dels caminants, que hi ha just a sobre, coronada per l'escut nobiliari de la família.

Continuem pel carrer Ballesteries.

 

0,100Qm. 1,490Qm. Passem per davant de la Font falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal de pedra.

Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del pou que la nodria.
Seguim amunt per la Pujada de Sant Feliu.

 

0,100Qm. 1,590Qm. Enllacem amb el carrer del Rei Ferran el Catòlic. Deixem a l’esquerra els Banys Àrabs i a continuació baixem per unes escales.

0,200Qm. 1,790Qm. Plaça dels Jurats. Continuem recte i enllacem amb el carrer de Santa Llúcia.

0,100Qm. 1,890Qm. Monestir de Sant Pere de Galligants. Aquesta abadia benedictina del segle XII és singular per la seva capçalera i el campanar.

I és que la capçalera de Sant Pere presenta una complicada forma assimètrica: està formada per un absis principal amb dues absidioles a un costat i una a l'altre, mentre que a l'extrem del braç del creuer hi ha un absis lateral més, fet que fa pensar en el reaprofitament d’elements d’un temple anterior. En aquest espai hi trobem també el campanar de vuit cares, perfectament simètric i amb decoració llombarda.

El més destacat és l’escultura que trobem als capitells de la nau principal i, sobretot, als de la capçalera. Aquests són els que han donat fama a Sant Pere de Galligants; i els que més controvèrsies han generat... I és que alguns historiadors aposten decididament per la mà del mestre de Cabestany i del seu taller; d’altres, però, creuen que són influència de l’Escola de Tolosa.

Des del 1857, Sant Pere de Galligants actua com a museu d’arqueologia i belles arts, un dels més antics de Catalunya. Actualment és la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya i aplega els materials arqueològics trobats a les excavacions de diversos jaciments de les comarques de Girona, des de la prehistòria fins a l'edat mitjana.

Situats davant la façana principal, val la pena rodejar el monestir seguint el sentit de les agulles del rellotge.

0,175Qm. 2,065Qm. Creuem el riu Galligants per un pontet de pedra i tombem a l’esquerra cap a la Font del Bisbe. Uns metres més enllà pujem unes escales i continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 2,190Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra que planeja en sentit lleugerament descendent.

0,350Qm. 2,540Qm. Accés a la Font del Bisbe. Nomès ens resta baixar els darrers 10 metres.

0,010Qm. 2,550Qm. Font del Bisbe. La font queda en un petit replà empedrat, enclotat uns deu esglaons per sota del camí, a recer de les escales que hi menen, d'un petit mur que la protegeix de les crescudes del riu que té a tocar i del mur principal de pedra adossat a la muntanya que alhora reté les terres i suporta un petit corriol que passa per damunt. La sortida d'aigües es troba endarrerida respecte la façana principal, dins una fornícula coberta per un arc de mig punt. Una pedra en forma de cara humana i collada a la part baixa del frontal és per on brolla l'aigua, a través d'un broc de ferro encastat a la suposada boca. Després l'aigua cau al terra i desguassa directament al riu. El broc acostuma a estar regulat amb un senzill tap de suro per estalviar l'aigua. A l'esquerra de la font disposem d'un banc de maons en angle arrambat als dos murs que li fan de respatller.

Es tracta d'una font molt antiga, ho demostra la inscripció que trobem al costat del broc, on s'hi pot llegir 1807, no se sap si correspon a la data de la seva construcció o d'una de les restauracions, però sigui quina sigui, es remunta a més de dos-cents anys enrere.

Al capdamunt del frontal hi ha un registre metàl·lic i a sota seu un curiós cartell editat per l'Ajuntament de Girona amb les normes d'utilització per omplir aigua de la font: Ens crida l'atenció que estigui regulada la quantitat d'aigua que es pot recollir per persona, així com l'ordre de preferència a l'hora d'emplenar.

L'antiga Vall Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel, sempre ha estat lligada al riu Galligants. Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les èpoques plujoses recull les aigües de diferents torrents i rieres. Aquests abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc ponts. El pont de la Font del Bisbe és l'únic pont medieval que queda dret a Girona. A l'edat mitjana la vall de Sant Daniel era a l'inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la Font del Bisbe, la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era facilitat per aquest pont.

Pujem les escales de la font, creuem el pont medieval i continuem a la dreta pel carrer Sant Daniel.

0,200Qm. 2,760Qm. Trobem a la dreta unes escales que baixen. A continuació, creuem un pont i seguim un corriol fins la Font d’en Pericot.

0,075Qm. 2,835Qm. Font d’en Pericot. La font queda a la part baixa d'una casa de pedra, Can Pericot, aixoplugada sota un arc de mig punt i barrada amb un enreixat de ferro.

Dins podem veure una petita estança rectangular, enclotada dos pams respecte la petita esplanada del davant. Té les parets laterals de pedra i el sostre de volta de canó, fa metre i mig d'amplada per no més de dos de llargada. La paret del fons està arrebossada i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant un broc de pedra centrat. A sota un bassal arran del sol recull l'aigua. Damunt del brollador hi ha dos forats quadrats que desconec la seva funcionalitat.

L'aigua prové de l'escolament de la vall de les Creus, el que fa que, a causa dels habitatges i hortes que hi ha a la zona, l'aigua no sigui apte pel consum de boca.

Es diu que és la font més antiga de la vall i ja va ser coneguda amb el nom de font Romana fins el segle XVIII. Després es va construir la casa que avui es troba prop de la font i va ser ocupada per la família Pericot, d'on prové el seu nom actual.

El pont que trobem uns metres per sota la font i que salva el riu Galligants fou construït el segle XIX en substitució d'unes antigues palanques, és d'arc rebaixat de pedra picada, formant una estructura antiga, amb baranes d'obra sense remolinar, de construcció actual i amb un terra de formigó.

Desfem aquests darrers 75 metres i creuat el pont i pujades les escales tombem a la dreta seguint el PR C-195 cap al Castell de Sant Miquel.

0,100Qm.2,935Qm. Camí dels Àngels. El Cul del Món. Continuem recte.

0,350Qm.3,285Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel camí de l’esquerra les marques del PR C-195.

0,100Qm. 3,385Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,525Qm. 3,910Qm. Continuem recte cap al Puig de Sant Miquel, obviant el camí que puja a la dreta cap al Santuari dels Àngels.

0,310Qm. 4,220Qm. Collet. Malgrat no són molt evidents les marques del PR C-195, nosaltres continuem recte en sentit descendent.

0,250Qm. 4,470Qm. El nostre camí fa un gir a l’esquerra.

0,200Qm. 4,670Qm. Font del Ferro. El paratge natural forma un seguit de terraplens i parets de pedra amb força arbrat on a la part de dalt a la dreta se situa la nova font i al capdavall l'antiga.

La nova font procedeix de la restauració efectuada l'any 1980. Es tracta d'un mur transversal de pedra a dos nivells. A l'extrem esquerre tenim tres canelles de ferro colzades per on brolla l'aigua que cau a un bassal semicircular de pedra. Damunt dels brolladors hi ha un baraneta de ferro per subjectar-nos mentre omplim les garrafes.

L'aigua que surt de la font ho fa mitjançant un interruptor elèctric que fa bombar-la d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, que havia comercialitzat l'aigua carbònica. La construcció d'aquesta fàbrica havia fet desaparèixer una altra font d'aigües ferruginoses, la font d'en Miralles.

Al capdamunt de la font podem llegir el seu nom en un rètol de ferro.

Deu metres a l'esquerra de la font principal es conserva una antiga pica de pedra, molt gran i rodona, desconnectada però de l'alimentació d'aigua.

Al capdavall de la zona d'esbarjo, a peu de l'antic llit del torrent Estela, es conserva en bones condicions la font original i la mina. Un mur de contenció de pedra, un segon mur formant angle en l'extrem esquerre i un contrafort a la dreta conformen l'estructura de la font. En el racó de l'esquerra un pedestal on potser hi havia el brollador flanquejat per dos bancs per seure. A un nivell inferior del sol tenim una petita era enllosada on se situa la porta d'accés a la mina, avui dia barrada amb un enreixat. Ja a nivell superior i la dreta de tot un refós al mur on tal vegada hi havia una altra sortida d'aigua.

És una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica la inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862".

La font es troba en un indret molt estimat pels gironins, un paratge calmat i feréstec, on és possible el contacte amb la natura. La zona d'esbarjo està arranjada amb diverses barbacoes fixes, taules i bancs de pedra.

Sortim del recinte de la font i seguim avall per la pista

0,200Qm. 4,870Qm. Tombem a la dreta per una pista lleugerament ascendent, després de passar una placeta que fa les funcions d’aparcament per la gent que vol pujar a Sant Miquel.

0,330Qm. 5,200Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres hem d’anar sempre amunt per la pista principal.

0,100Qm. 5,300Qm. Obviem un altre camí que mena a l’esquerra. Continuem amunt per la pista.

0,080Qm. 5,380Qm. Tombem a la dreta per un camí empedrat que puja sobtadament.

0,250Qm. 5,630Qm. Continuem a la dreta per una pista més ampla.

0,930Qm. 6,560Qm. Ens enfilem per un corriol de pedra que trobem a la dreta.

0,250Qm. 6,810Qm. Pista que ens creua. Continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda.

0,330Qm. 7,140Qm. Obviem el camí que baixa a la dreta cap a la font de Can Mistaire i nosaltres continuem recte cap a Sant Miquel.

0,250Qm. 7,390Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,750Qm. 8,140Qm. Fent cas omís als corriols i camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,175Qm. 8,315Qm. Castell de Sant Miquel. El conjunt arquitectònic ubicat a 395 metres sobre el nivell del mar, al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, permet el control de grans extensions de territori.

 Està format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la construcció al s. XV.

L’emplaçament va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derruïda.

L’altre element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.

Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.

El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.

Des d’aquí dalt tenim unes esplèndides vistes de la vall de Sant Daniel, de les Gavarres, de Celrà, de les Illes Medes…

Ara per continuar cap a Celrà hem d’anar a buscar el corriol que passa a tocar de la paret de llevant de la torre del castell tot seguint les marques del PR C-195

0,150Qm. 8,465Qm. Desemboquem en una pista més ampla i el nostre camí fa un revolt pronunciat a la dreta.

0,225Qm. 8,690Qm. Pista que ens creua. Continuem recte avall.

0,400Qm. 9.090Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Seguim avall.

0,100Qm. 9,190Qm. Cruïlla de la Creu Palomera. Seguim pel camí que marxa a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

2,150Qm. 11,340Qm.  Deixem el PR C-195 que marxa a la dreta cap a Juià i nosaltres entrem a Celrà pel carrer Jacint Verdaguer.

0,300Qm. 11,640Qm. Enllacem amb el carrer de Les Roques.

0,200Qm. 11,840Qm. Plaça de l’Esglèsia. Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Feliu i nosaltres continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,125Qm. 11,965Qm. A l’esquerra trobem la Font d’Orriols. Es tracta d'una font mural, integrada al mur de maons que delimita la placeta per un dels costats. Feta de pedra treballada, està formada per dues columnes que sustenten un arc de mig punt. Emergeix al centre una mena de frontó circular amb una inscripció on s'hi pot llegir el nom de la font i a sota l'any 1941.
El seu frontal, de ciment lliscat, queda un xic endarrerit i és on s'hi ubiquen les dues aixetes collades a uns rosetons. A sota recull l'aigua una pica allargada de pedra buidada.
A banda i banda disposem de dos bancs de pedra arrambats al mur que li fa de respatller.
Sembla ser que la primera referència de la font data de l'any 1927. Coneguda primerament per la Bassa de Can Cors, l'aigua era subministrada pel pou d'en Ponach (la Mina). Després es va utilitzar l'aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l'aigua s'havien de baixar els escalons que ara es pugen.
Actualment es proveeix d'aigua de la xarxa d'abastament municipal.

Ara seguim pel Torrent d’Orriols.

0,050Qm. 12,015Qm. Tombem a l’esquerra tot creuant el Parc Cors.

0,200Qm. 12,215Qm. Carrer de la Fàbrica. Creuem i seguim a l’esquerra per anar cap a la fàbrica Pagans.

0,200Qm. 12,415Qm. Fàbrica Pagans. Des de principis del segle XX fins el seu tancament el 1971, aquesta empresa es va dedicar als extractes tànics i als productes químics. El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX i principis del XX.

L’element principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos, els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt.

Actualment hi tenen la seva seu, un centre cívic, l’escola municipal d’art, la biblioteca, l’escola de música, Radio Celrà, i associacions de diferents àmbits.

Ara sortim del conjunt fabril seguint el carrer de la Fàbrica a l’esquerra.

0,330Qm. 12,745Qm. Enllacem amb la carretera de Juià. Continuem recte per creuar Celrà.

1,130Qm. 12,875Qm. Després de passar una rotonda, sortim de Celrà i enllacem amb el vial per a vianats paral.lel a la carretera GIV-6708 que va de Celrà a Juià.

1,220Qm. 14,095Qm. Rotonda. Continuem recte cap La Costa i el Veïnat de Mas Nadal.

0,200Qm. 14,295Qm. Tombem a l’esquerra per la carretera que va cap al veïnat de l’Estació (Anomenat Camí Fondo). Malgrat haver-hi molt poc trànsit, cal anar en compte, doncs alguns cotxes que passen, ho fan a certa velocitat.

2,025Qm. 16,320Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior.

0,080Qm. 16,400Qm. Creuem la C-66 i entrem a Bordils pel carrer Almeda.

0,600Qm. 17,000Qm. Tombem a la dreta pel Passeig Aymerich.

0,200Qm. 17,200Qm. Abans d’arribar al carrer Ample, trobem a l’esquerra un passatge que ens porta a la plaça de l’Esglèsia.

0,075Qm. 17,275Qm. Esglèsia de Sant Esteve de Bordils. L’esglèsia de Bordils està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la segona meitat del segle XVI. És d’estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes.

El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Voltem l’esglèsia per anar a buscar la plaça del Poble

0,075Qm. 17,350Qm. Plaça del Poble. A principis de juliol del 2024 aquí trobem Can Sipi un bar restaurant que trobarem obert de dimarts a diumenge de 8 a 22h i que sembla especialment adreçat als ciclistes i caminaires que passem per aquest punt de la ruta del Ter.

Sortim de la plaça del Poble i enllacem amb el carrer Ample i de seguida comencem a veure marques de la Ruta del Ter. Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Creu.

0,100Qm. 17,450Qm. Deixem a l’esquerra un antic rentador.

0,200Qm. 17,650Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat seguint les marques de la Ruta del Ter.

0,195Qm. 17,845Qm. Tombem a la dreta pel camí de Can Cua.

0,840Qm. 18,685Qm. Deixem el vial asfaltat i continuem recte per una pista de terra.

1,080Qm. 19,765Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Joan de Mollet.

0,340Qm. 20,805Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 21,005Qm. Sant Joan de Mollet. Avinguda Catalunya. Tombem a l’esquerra.

0,070Qm. 21,075Qm. A l’esquerra trobem una plaça que també fa de pista poliesportiva i a la part de ponent d’aquesta plaça hi ha la Font de Sant Joan de Mollet.

0,050Qm. 21,125Qm. Font de Sant Joan de Mollet. Aquesta font restaurada l’any 1981 i feta de totxana i rajola catalana, en el frontal té una cerámica dedicada a l’esglèsia de Sant Joan de Mollet. L’aigua que surt per una aixeta de polsador desguassa en una pica rectangular.

Ara continuem pel passatge que deixa a la dreta el dispensari municipal i baixem al Camí Ral per una rampa.

0,050Qm. 21,175Qm. Camí Ral. Continuem a la dreta.

0,375Qm. 21,550Qm. Tombem a l’esquerra seguint les marques de la Ruta del Ter pel Camí de Cal Bou.

0,600Qm. 22,150Qm. Nucli històric de Flaçà. Podem fer una volta pels carrers medievals del nucli antic on també trobarem l’esglèsia de Sant Cebrià.

Ara seguim a la dreta pel carrer de les Feixes tot passant per sota d’una arcada.

0,330Qm. 22,480Qm. Continuem a l’esquerra pel Carrer Comerç.

0,150Qm. 22,630Qm. Creuem les vies del tren per un pas a nivell i seguim recte.

0,150Qm. 22,780Qm. Plaça de l’Estació del Carrilet. Tombem a l’esquerra.

0,090Qm. 22,870Qm. Estació de Flaçà. Final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts en la seva majoria les he extret d'Encos

Properament, anirem d’Olesa de Montserrat al Monestir de Montserrat per Collbató.

 

 

 

 


divendres, 18 de maig del 2018

ELS SECRETS DEL CASTELL DE SANT MIQUEL




Fins el 30 de maig podeu visitar en el Casal de Vallromanes l'exposició "El secrets del Castell de Sant Miquel" Aquesta exposició és una mostra sobre els treballs de la campanya de recerca arqueològica realitzada al desembre de 2016. Una excavació amb cinc sondejos que ha permès valorar la potència estratigràfica i el procés d'enrunament, així com documentar l'estat de conservació de les restes. 

A més a més, el dissabte 19 de maig a les 12h es farà una visita comentada a càrrec de Ferran Díaz, director de les excavacions.

Properament, parlarem de les fonts de Caldes de Montbui.


diumenge, 24 de març del 2013

CAMINS DE VALLROMANES V-2. ELS DOMINIS DEL CASTELL DE SANT MIQUEL

                                         Cirerer florit
                                                               
La setmana passada vam parlar del Castell de Sant Miquel i avui tocava explicar com arribar-hi.
De fet, el juny de 2009 ja vam fer una entrada sota el nom "Els Dominis del Castell de Sant Miquel" que sortint des del Coll de Can Corbera, passant per diferents fonts martorellenques, culminava dalt del turó on està ubicat aquest castell roquer.

Per tant, avui simplement us presentem una variant per poder sortir caminant des de Vallromanes sense necessitat d'agafar el cotxe i si sou bons caminadors, la combinació dels dos itineraris us permetrà allargar força l'excursió.

La variant d'avui té una llargada una mica inferior a 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 270 metres. Pot fer-se qualsevol época de l'any, això sí evitant les hores més caluroses de l'estiu. Tanmateix, recomanem fer-la aquesta Setmana Santa per poder gaudir de l'espectacle dels cirerers florits de Can Barbeta.

L’ITINERARI.
0,000 Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’esglèsia , tot baixant per la riera.
0,550Qm.  0,550Qm.  A l’alçada del Restaurant La Noguera creuem la carretera d’accés a Vallromanes i continuem pel vial cimentat que hi ha a l’altra banda.
0,100Qm.  0,650Qm. Pel pas de vianants creuem la carretera  BP-5002 (Granollers – El Masnou) i seguim per l’avinguda de Can Corbera.  
0,100Qm.  0,750Qm . Girem a l’esquerra per un camí de terra, deixant a banda i banda el camp de golf. Tot seguit, continuem amunt, obviant el carrer que ens arriba per la dreta.
0,550Qm. 1,300Qm. L’avinguda de Can Corbera es converteix en una pista asfaltada que nosaltres seguim.
1,250Qm. 2,550Qm. En un revolt força pronunciat, abandonem l’avinguda de Can Corbera i nosaltres continuem recte per un camí que en un principi planeja.
0,250Qm. 2,800Qm. Deixem a la dreta unes instal.lacions de telecomunicacions. Nosaltres creuem una tanca que impedeix el pas a vehicles motoritzats. Ara el camí puja bruscament.
0,170Qm. 2,970Qm. Obvíem un corriol que trobem a l’esquerra. Continuem amunt. En aquest tram a la dreta podem gaudir de magnifiques vistes de tota la plana vallesana.
0,250Qm.  3,120Qm. En un revolt, trobem a l’esquerra el corriol d’accés al castell. Nosaltres el seguim. Malgrat que en algun punt haurem de posar les mans, no té cap tipus de dificultat técnica.
0,700Qm.  3,820Qm. Castell de Sant Miquel. (Trobareu una breu explicació d’aquest castell, a l’entrada “El Castell de Sant Miquel” publicada el 17 de març de 2013.)  Iniciem el descens pel corriol que trobem al costat de la Torre de l’Homenatge i que davalla cap al Coll de Can Corbera. ¡¡¡COMPTE!!! Aquest primer tram és el més técnic i cal anar poc a poc per no caure.
0,030Qm.  3,850Qm. Runes de la capella de Sant Miquel. Fora de les muralles del castell,  hi havia un edifici del qual actualment només en queda un mur, que segons es creu era la capella del Castell, dedicada a Sant Miquel i documentada l’any 1122.

Entre el 1606 i el 1636 se’n feren reformes que no foren suficients, Tanmateix,  el 1650 es construí una capella nova. Al 1838, en plena guerra carlina, es profanà i es destruí. Des de llavors la imatge i la festa de sant Miquel Arcàngel es celebra a la parròquia de Vallromanes.
 Continuem pel corriol que ara ja és molt més senzill de transitar-hi.
0,200Qm.  4,050Qm. Arribem a un planell. Nosaltres seguim per la pista que ens queda a la dreta. Cap al final d’aquest tram, a banda dreta podrem veure els cirerers de Can Barbeta, sens dubte una postal tenir la oportunitat de veure’ls florits al començament de la primavera.
1,000Qm.  5,050Qm. Coll de Can Corbera. Girem a l’esquerra per una pista.
0,260Qm.  5,310Qm. Revolt. A l’anada hem seguit recte pel camí que marxa davant nostre. Per tornar a Vallromanes només ens queda desfer el camí que hem fet de pujada i per tant ara només ens queda anar baixant tot veient el poble a sota.
2,550Qm.  7,860Qm. Plaça de l’esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.
La imatge ha estat extreta del blog "Amics Arbres" www.amicsarbres.blogspot.com
D'aquí uns dies, anirem de Sant Celoni al poble de Montseny.

 

 

 

 

 

diumenge, 17 de març del 2013

EL CASTELL DE SANT MIQUEL

         El Castell de Sant Miquel treient el nas entre la vegetació.

El mes de juny de 2009 us vaig presentar una entrada sota el nom "Els dominis del Castell de Sant Miquel". Aquest itinerari és força atractiu, a hores d'ara només canviaria el model de descripció perquè fos una mica més clar, però la informació que en aquest article hi havia sobre el castell era molt pobre.

Avui els Trinxacames de Vallromanes www.trinxacames.blogspot.com hem pujat fins el castell i per tant aquests dies previs hem aprofitat per aprofundir una mica més la coneixença d'aquest patrimoni arquitectònic.

Us adjunto la breu descripció que avui hem explicat als 34 valents i valentes que malgrat les quatre gotes que queien han pujat fins dalt el castell.

El castell de Sant Miquel o  Montornés és documentat des del 1109. Comprenia, en principi, els actuals termes de Montornès i Vallromanes i, a partir del final de l’edat mitjana, també el d’Alella.

Aquest castell poseeix les característiques del castells roquers, constituïts bàsicament per una torre i un espai que l’envolta protegit per muralles.

Tanmateix, els castells roquers tenien una doble funció de residència i fortalesa en èpoques convulses, perquè en periòdes de pau i tranquilitat els senyors normalment residien a la vall. En el cas de Vallromanes, el Castell Vell de Montornés era exactament on hi ha la Torre Tavernera i era la residència habitual dels senyors d’aquests dominis.

Com a curiositat, esmentar que la Torre Tavernera té la peculiaritat d’exhibir a la seva façana els retrats d’aquests propietaris.

Actualment, del castell en resta una torre cilíndrica de 5,6 metres de diàmetre exterior, que originàriament hauria de tenir una alçada de 20 a 30 metres i que avui és mig enderrocada i no té pas més de 6 metres. A mitja alçada tenia la porta d’entrada.

Aquesta torre es construí vers l’any 1000. Després es feu la resta del castell, un recinte enmurallat poligonal d’uns 30 x 15 metres, del qual ara gairebé només s’intueix  el perímetre. Els llenços de muralla més grans es troben a llevant i migdia.
 
A dins hi havia  un pati interior, la torre de l’homenatge era a migdia i a tramuntana, un edifici rectangular de 6 x 13 metres, que eren les estanes,  adossades al mur perimetral. Una paret corva tallava  aquest edifici per la part de ponent, tot simulant una altra torre rodona. Pels voltants hi ha altres restes de murs més indefinits.

En aquest sentit, el terratrèmol del 24 de maig de 1448 afectà greument la integritat del castell.

Des d’aquest turó de 426 metres s’albiren unes vistes espectaculars de tot el Vallès. Es tracta d’un dels millors miradors de la zona, juntament amb el de Castellruf, inclús si mirem cap a llevant, veurem el mar des d'un turó de segona línea.
 


Per fer aquesta entrada hem extret informació de les Rutes d'Història del Centre d'Estudis de Montmeló i del llibre Llegendes dels Castells del Vallès Oriental de Glòria Campoy, Aloma Duràn i Raquel Jurado.
 
A l'itinerari proposat el juny de 2009 feiem una ruta circular amb sortida i arribada al Coll de Can Corbera. La setmana vinent us descriurem l' itinerari amb sortida i arribada a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes.
 
 

 

dimecres, 11 de novembre del 2009

Les receptes de la brolla. La melmelada de cirera d'arboç.

Cireres d'arboç

De tant en tant, a part de parlar de fonts, corriols, camins, dreceres... m'agrada parlar de la Serralada des d'una altra perspectiva, així durant el darrer any hem encetat vàries temàtiques.

Els escriptors i el Parc, la gramàtica del caminant, Nyaps... i avui vull començar un receptari amb productes que trobarem a les nostres muntanyes.

L'ingredient principal de la primera recepta fa molt temps que el tinc clar. La cirera d'arboç, tambè coneguda com cirera de pastor.

Trobar aquest fruita a la Serralada entre finals d'octubre i mitjans de novembre és molt fàcil, a tall d'exemple dir-vos que en trobareu força pels voltants del Castell de Sant Miquel, de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Pere de Reixach.

En un blog anomenat la Maleta de Boston he trobat una recepta de melmelada de cirera d'arboç que m'ha fet el pes, i diu així.


Ingredients:


1 Kg de cireres d'arboç

75 ml. de suc de llimona

500 grs de sucre.

200ml. d'aigua mineral.


Primer netejarem les cireres d'arboç.

A continuació en un bol de vidre, barregem les cireres amb 125 grams de sucre i el suc de llimona. Ho deixem macerar 8 hores tapant-ho amb paper "film" i ho posem a la nevera.

Quan ha passat aquest temps ho posem en una cassola i afegim l'aigua.

Ho escalfem a una temperatura de 50º i ho anem removent amb una cullera de fusta, fins que veiem que s'estova i ens pugui ser fàcil passar pel tamís.

Una vegada obtinguda la polpa desprès de haver-lo passat pel tamís, la posem novament a la cassola amb la resta del sucre i ho portem a ebullició durant 4 minuts aproximadament fins que estigui a la textura desitjada.


El tamís que utilitzem caldrà que sigui molt fi, tanmateix el gra de la fruita és desagradable de trobar a la melmelada.


Aquest cap de setmana miraré de fer aquesta melmelada i en el proper article us parlaré d'un o altre extrem del Parc, o del Torrent de les Bruixes de Santa Coloma de Gramenet o viatjarem fins Argentona per parlar de la Plaça Ballot.

diumenge, 28 de juny del 2009

Els dominis del Castell de Sant Miquel

El Castell de Sant Miquel

Malgrat tenir-lo tan prop de casa, no crec que hagi pujat al castell més de tres o quatre vegades a la meva vida. Això sí, per les seves faldes i per les valls que l'envolten m'he fet un fart de còrrer i caminar. Tanmateix, moltes excursions d'aquest blog en fan referència.


Però ja fa uns mesos, quan en Francesc Ayats, em va explicar on era la font de Can Santpare de seguida vaig imaginar l'excursió d'avui, voltaríem per baix la muntanya on es troba el castell, per finalment fer cim.


Veureu que força trams de l'excursió d'avui coincideixen amb altres sortides que hem explicat des d'aquest blog.


Amb "De Castellruf a Vallromanes" pels voltants de la font de la Mercè.


amb "Una excursió de dames i cavallers" pels voltants del coll de Can Corbera i Can Barbeta,


i amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" pels voltants del Bosc Moreu i la font de Beu-i-Tapa.


Per cert, qualsevol época excepte ple estiu, és bona per caminar per aquests "dominis del castell".

En aquest sentit, malgrat que l'excursió té nomès una mica més de set quilòmetres de llargada, trobarem forts pendents, tanmateix haurem de superar un desnivell positiu d'uns 300 metres en nomès un parell de quilòmetres des de Can Girona fins dalt el castell.
Iniciarem l'excursió al coll de Can Corbera, en el terme municipal de Vallromanes i anirem direcció sud-est, deixant a la nostra esquena la pista que baixa cap a Vallromanes, obvíem el camí carreter que baixa cap a Can Girona. Quan portem uns tres-cents metres caminant, passem per les runes de Can Barbeta i contínuem recte. Tres-cents metres més endavant, arribem a una tanca, la passem i contínuem recte en un lleuger descens.



Quatre cents metres més enllà a ma dreta trobem un corriol que a mesura que s'endinsa en una esplanada es desdibuixa. A mesura que avancem deixem uns ruscos d'abella a ma esquerra i quan s'acaba aquest pla obert, el camí es tanca una mica i a deu metres tenim la Font de Can Santpare.


La font de Can Santpare mai l'he vist rajar, ni conec a ningú que l'hagi vist rajar mai. Els terrenys, on avui dia hi ha aquests ruscos, no fa gaire anys s'utilitzaven com terrenys d'acampada gestionats per la casa de colònies de Can Girona.


Ara desfem el camí fins la pista per la qual veníem i contínuem cap a baix. Dos-cents metres més avall, arribem a una tanca i contínuem pel camí que ens queda més a l'esquerra que en 100 metres ens durà fins la font de la Mercè.


Font de la Mercè. Sempre raja. Sens dubte una de les fonts més importants de tota la serralada.
Podria haver sigut batejada amb aquest nom, fent referència a la patrona de Barcelona, tanmateix aquest terrenys pertanyien i no sé pas si encara pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona.


Contínuem recte, direcció Can Girona, i cent cinquanta metres més avall trobem una cruïlla.


Si volguèssim escurçar l'excursió, si en aquest punt giressim a la dreta, direcció al Castell de Sant Miquel, en 800 metres arribaríem al coll de Can Corbera, punt d'inici i final de l'excursió.


Però avui decidim que continuem avall direcció Santa María de Martorelles. Cent cinquanta metres més endavant trobem una petita esplanada a mà esquerra. A una banda d'aquest petit pla hi ha un pi de dues branques i just a l'altra banda hi ha un corriol que tot baixant en menys de cinquanta metres ens durá fins el gorg de Can Ros.


Si contínuessim pista avall fins a Can Girona en uns 550 metres arribaríem a la cruïlla d'on surt el camí que puja al coll Mercader i així ens estalviaríem una mica de volta, però ens perdríem paisatge i fonts.


Travessem el torrent i continuem el corriol que s'enfila bastant. Desprès de 150 metres arribem a un camí carreter que ens travessa, nosaltres girem a la dreta. En aquest moment ens trobem dins el bosc Moreu. Dos-cents cinquanta metres més avall arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim pel de baix, que ens portará desprès de 200 metres més fins al camí d'accès a la font del Racó que trobem a la dreta.


D'aquí a la font nomès ens manca un parell de centenar de metres.


En époques de pluja aquesta font és de les que més raja per aquestes contrades. la Font del Racó durant molts anys ha sigut una desconeguda per la gent del poble. A una part del Bosc Moreu(la que pertanyia a l'Ajuntament de Barcelona) tambè se'l coneixia com El Vedat perquè no hi deixaven passar. Malgrat que avui dia la podem baixar a visitar, hem de tenir en compte que ens trobem dins d'una finca privada (la casa de colònies de Can Girona gestionada per Minyons Escoltes Sant Jordi)


Tenint en compte la seva ubicació, aquesta font no es podia dir d'una altra manera; juntament amb les escales que hi baixen, el torrent, el bosc de ribera i el safareig formen un Racó que aquí si que vé de gust badar una estona.


Desfem els dos-cents metres que hem baixat i quan de nou arribem al camí pel qual veníem, girem a la dreta. Cent metres més endavant, arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem recte.


Tres-cents cinquanta metres més enllà arribem a un planell on el camí es desdibuixa i hem de baixar cap a la nostra dreta, direcció nord, cap a Can Bernades i l'escola viver Castell de Sant Foix. Quan portem baixant cent metres vigilant no relliscar, arribem al camí carreter que va de Can Bernades a Can Girona, nosaltres girem a la dreta. Cinquanta metres més endavant, si baixem al fons del torrent, una mica amagada trobarem la font de Beu-i-Tapa.


Aquesta era una font que sempre rajava poc, d'aquí el seu nom. S'havia de Beure i Tapar.


La font de Beu-i-Tapa és la segona font on hem fet treballs de recuperació. Malgrat que serà molt difícil que hi torni a brollar l'aigua, si mès no intentarem dignificar una mica més aquest entorn.



Cap a finals d'estiu, principis de la tardor farem la segona jornada "d'arqueologia" en aquesta font.


Pugem de nou al camí i contínuem cap a Can Girona. Tres-cents metres més endavant, arribem a una cruïlla, ara hem de continuar direcció Montornés, tot seguint el GR 97-3 que seguirem fins el coll Mercader.



Passem per davant Can Oliveres i continuem amunt, obvíem tots els camins fins a dalt del coll uns cinc cents cinquanta metres més endavant.



Deixem el GR, i malgrat que en un primer moment baixem direcció Montornés, tan sols als vint metres de començar el descens, hem d'agafar una pista que s'enfila a la dreta i que ens ha de de dur fins els peus del castell de Sant Miquel.


Tot pujant, tenim unes bones vistes de Montornés, Vilanova, la Roca i Granollers. Quan portem un quilòmetre per aquesta pista, en un revolt molt tancat, trobem a la dreta un corriol molt estret que entre majoritàriament arboç anirà guanyant alçada.


Hi haurà trossos on el camí es tanca bastant i trossos on haurem de posar les mans, perquè el pendent és molt pronunciat, però desprès d'uns cinc-cents metres haurem fet cim i haurem arribat al punt culminant de l'excursió d'avui, el castell de Sant Miquel.


El castell de Sant Miquel es troba a 426 metres d'alçada. Si ens girem cap a l'est veurem el mar des d'un turó de segona línea.


Originàriament fou un assentament iber sobre el qual van construir després una important fortificació medieval. Avui dia, encara hi podem veure part de la torre circular de l'homenatge, la base d'una altre torre, així com les restes de la capella de Sant Miquel (patró de Vallromanes), que dóna nom a la muntanya i al castell i entre el bosc al sud-est del cim en un ampli replà a 40 m. per sota del castell, tambè trobarem les restes d'un poblat ibèric.

Trobareu més informació sobre el castell de Sant Miquel en una entrada dedicada a aquest patrimoni arquitectònic, el març de 2013.


En aquest sentit, els ajuntaments de Montornés i Vallromanes, els darrers anys han mostrat interès en recuperar aquest espai declarat bé cultural d'interès nacional.

Ara baixem per un corriol que trobem a banda esquerra, just als peus de la torre de l'homenatge. Uns 20 metres més avall veiem les restes de la capella i agafem el corriol que marxa paral.lel al mur i seguim baixant. Cent metres més endavant arribem a una pista, girem a la dreta i aquesta pista desprès de vuit-cents metre i algun revolt ens durà fins al coll de Can Corbera inici i final de l'excursió d'avui.

Quan som pràcticament al coll, veurem cirerers, ceps i alguna olivera i figuera disseminada. En aquest sentit, cal destacar sobretot la gran qualitat de les cireres d'aquest indret.