divendres, 30 de desembre de 2016

CAMINS DE VALLROMANES XXVI. TRINXACAMES 2016. L'ITINERARI CURT.




Com cada any, el primer diumenge de maig va arribar la Trinxacames i enguany la novetat més destacada és que l'itinerari se n'anava cap a la banda de Santa María de Martorelles.
També com sempre, el Club BTT Trinxacadenes va presentar dos recorreguts, un d'uns 8 quilòmetres i uns 200 metres de desnivell positiu i un de 16 quilòmetres i un desnivell positiu de 540 metres.
Avui us presentarem la descripció de l'itinerari curt, on al marge de trepitjar força corriol, de ben segur xalareu amb les panoràmiques que veureu des del tram de pista que va del Bosc de Can Malloles al Coll de Can Corbera.

Pot fer-se a qualsevol època de l'any, però recordeu de portar aigua, doncs en aquest tram, no passarem per cap font.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i ens dirigem per l’avinguda de Can Galvany cap a la riera de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Avinguda Can Galvany/ Cantonada Riera de Vallromanes. Girem a la dreta i anem riera avall.

0,500Qm. 0,600Qm. A l’alçada de la parada del bus, creuem la carretera d’accès a Vallromanes i seguim a la dreta.

0,100Qm. 0,700Qm. Pels pas de vianants creuem la carretera BP-5002 (Granollers – El Masnou) i continuem per l’avinguda Torre Tavernera.

0,100Qm. 0,800Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que creua el camp de golf. Cent vint-i-cinc metres més endavant s’acaba el camí de terra i seguim amunt per l’asfaltat.

0,450Qm. 1,375Qm. Cruïlla de camins/carrers. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent per l’avinguda Can Corbera.

0,250Qm. 1,625Qm. Continuem per un camí que trobem a l’esquerra i anem obviant els caminets que anem trobant a banda i banda.

0,600Qm. 2,225Qm. Continuem a l’esquerra per un camí carreter lleugerament ascendent.

0,175Qm. 2,400Qm. Deixem a l’esquerra una casa de fusta abandonada. Nosaltres continuem per un corriol que puja de manera sobtada.

0,040Qm. 2,440Qm. Camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 2,740Qm. Trobem un petit tram de pujada molt forta. En acabat, el camí planeja.

0,250Qm. 3,090Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,400Qm. 3,490Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.

0,800Qm. 4,290Qm. Coll de Can Corbera. Continuem pel segon camí que trobem a l’esquerra que uns 50 metres més enllà passa pel costat d’una petita edificació amb una porta blava. Uns metres més endavant el camí es converteix en corriol i sempre anirem amunt buscant les traces del corriol principal.

0,500Qm. 4,790Qm. Arribem a un petit pla on hi ha una caseta amb una antena. Nosaltres seguim recte, direcció ponent.

0,400Qm. 5,190Qm. Pista que ens creua. Anem avall, a la dreta.

0,200Qm. 5,390Qm. Som a tocar de la tanca que delimita el recinte on hi ha una altra antena, continuem a l’esquerra pel camí que va paral.lel a aquesta tanca.

0,040Qm. 5,430Qm. Girem a la dreta per un corriol que va davallant i malgrat que al principi és una mica desdibuixat, mica a mica es va definint.

0,200Qm. 5,630Qm. El camí fa un revolt a la dreta i a partir d’aquí va perdent pendent.

0,300Qm. 5,930Qm. Aquest camí desemboca al carrer Rocalla. Continuem avall.

0,100Qm. 6,030Qm. Cantonada Carrer Rocalla/Avinguda Can Corbera. Anem avall a l’esquerra cap a Vallromanes.

0,850Qm. 6,880Qm. Cruïlla de camins/carrers. Continuem a la dreta en sentit descendent per l’avinguda Can Corbera.

0,450Qm. 7,230Qm. Cruïlla Avinguda Can Corbera/Carrer Duc de l’Almenara Alta. Continuem recte, tot creuant el camp de golf per un camí de terra.

0,125Qm. 7,355Qm. Avinguda Can Corbera. Girem a la dreta.

0,100Qm. 7,455Qm. Pel pas de vianants, creuem la carretera BP- 5002 (Granollers- El Masnou) i continuem recte cap al nucli urbà. Cent metres més endavant, creuem la carretera d’accès al poble i continuem a la dreta, amunt per la riera.

0,500Qm. 8,055Qm. Cantonada Rambla de Vallromanes/Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra cap a la pista poliesportiva coberta.

0,100Qm. 8,155Qm. Pista poliesportiva coberta. Inici i final de la sortida d’avui.

Bona entrada d'any per tothom.


diumenge, 18 de desembre de 2016

CINGLES DE BERTÍ XI. LES FONTS DE CAN TRAVER


               
                        La Font-Rellotge de Can Traver

Quan el mes d'abril vam fer la Bastarda, nosaltres que no coneixem a fons la zona, poc ens podíem imaginar que quan passàvem per davant del restaurant de Can Traver, dins el recinte del restaurant,  hi havia tres fonts i no només això, sinó a més a més una d'elles és una magnífica font rellotge.

Can Traver és un restaurant amb molta solera ubicat a Bigues, concretament al carrer de Can Ribas s/n i per veure les fonts cal anar-hi un dia que el restaurant estigui obert i no està de més, fer una mica de "gasto", fent un bon àpat.

La primera font, es troba al patí de la masia, sota un porxo, al costat de la porta d'entrada. Es tracta d'una construcció de pedra lligada. El conjunt té tres funcions; una és bastir el pou que hi ha a sota, una altra sustentar el porxo que l'aixopluga amb una columna de pedra i dues de fusta i una última de font. Presenta dues sortides d'aigua ben diferenciades; per una banda, la que queda al costat de la porta d'entrada a la masia, consta d'una pedra esculpida al frontal amb forma de gerra, la inscripció 1872, un broc de metall i a sota una pica de pedra picada ovalada.

 Al costat contrari l'aigua rajaria per un broc de ferro amb forma de petita teula encastat a una gran pedra porosa situada al capdamunt, sota hi ha una pica rectangular que descansa en un pedestal de pedra. Aquesta font rebia l'aigua del pou situat a sota mitjançant un sistema de bombeig, fent rodar la roda que té al costat. Encara avui es pot veure el sistema d'engranatges. Malgrat que la font ara no es fa servir, està perfectament conservada.

La segona font, la trobem a la part de dalt de la masia, en un extrem d'una gran terrassa i al costat del camp de futbol de la finca. Un robust i llarg mur de pedra lligada, a diferents alçades, li fa de paret. A la part central i més alta de la paret, hi ha una gran obertura on està ubicat el broc, l'element més significatiu del conjunt; fet amb una gran pedra treballada, amb forma acolçada, on se li ha practicat un canaló per on l'aigua deu brollar. A principis de desembre de 2016 està eixuta.  Quan raja l'aigua cau en una pica rectangular de pedra picada,

Finalment, trobem la font rellotge, es tracta d'una singular font ornamental, amb un rellotge mecànic incorporat. L'aigua que alimenta la font, és la que fa funcionar el mecanisme del rellotge. La font queda protegida per una petita barana de ferro i envoltada de pedres poroses i plantes d'aigua.
Desconec la procedència de l'aigua que alimenta la font i em sap greu no poder donar-vos més informació sobre aquesta magnífica font, però de moment no en sé més. Seguiré buscant, per poder ampliar en un futur aquesta descripció.

Part de les explicacions de les fonts, les he extret de www.encos.cat.

Properament, començarem a caminar pel Moianès.

dimarts, 13 de desembre de 2016

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2016



El proper diumenge 18 de desembre el Club BTT Trinxacadenes, organitza la caminada Vallromanes Camina per la Marató 2016.
La sortida serà a les 9;30h des de la Pista Poliesportiva Coberta i el recorregut tindrà una llargada d'uns 7,5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Per tant, és apte per tots els públics.
Les inscripcions es portaran a terme el mateix diumenge des d'una hora abans de l'inici de la caminada. El preu d'inscripció serà de 5 Euros i la recaptació total es destinarà a la Marató de TV3 que enguany es dedicarà als ictus i a les lesions medul,ars i cerebrals traumàtiques.
La inscripció donarà dret a un avituallament líquid a mig recorregut.
Tots tenim un costat bo o molt bo.

Properament, farem una nova entrega de Camins de Vallromanes.

dijous, 8 de desembre de 2016

LES FONTS URBANES DE CABRILS



                           Font de Can Manyana
                                               
Avui us presentem un recorregut incomplert per les fonts urbanes de Cabrils, doncs una vegada érem a casa per transcriure l’itinerari d’avui ens hem adonat que com a mínim ens manquen dues fonts, la Font de la Creueta i la Font de Montcabrer.

Per tant, durant les properes setmanes tornarem a Cabrils per acabar d’arrodonir la ruta. Una ruta ben curiosa, doncs Cabrils té la singularitat d’estar farcida de fonts urbanes i per exemple en els escassos 1.300 metres de l’itinerari d’avui trobem 6 fonts.

 Finalment, esmentar que les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem el recorregut d’avui en el Centre Cívic la Fàbrica de Cabrils i anem pel carrer del Torrent Roig, deixant a l’esquerra La Concòrdia.

0,075Qm. 0,075Qm. Girem a l’esquerra cap al Camí de Can Pons.

0,075Qm. 0,150Qm. El nostre camí continua a la dreta en sentit ascendent.

0,080Qm. 0,230Qm. Font dels Quatre Camins. La part alta del seu frontal està fet de rajoles de colors verd i groc formant unes amples ratlles transversals, la part baixa és de lloses escairades. Al mig hi ha una aixeta de polsador per on avui en dia raja aigua de la xarxa municipal i cau en una pica d'una sola peça de pedra picada que descansa en un pedestal de pedra. Al damunt de la sortida d'aigua hi trobem un gravat fet amb rajoles per l'Ofèlia Sanz l'Agost de 1985 representant motius florals i el nom de la font. Segons les informacions d’una parella de veïns, sembla ser que anys enrere l'aigua d'aquesta font era natural, ho demostra també la cisterna que queda al damunt i que encara es pot veure pel registre situat a l'esquerra.

Ara desfem el camí que hem fet fins arribar a la cantonada del Camí de Can Pons amb el carrer del Torrent Roig i posteriorment girem a l’esquerra.

0,035Qm. 0,420Qm. Font de Can Manyana. Es tracta d'una font d'aigua de la xarxa amb una aixeta amb pulsador. La font combina obra arrebossada i pedra. La pica és rectangular i descansa en un pedestal. Al frontal hi ha dos gravats en ceràmica representant feines del camp.

Ara creuem el carrer Torrent Roig i continuem pel carrer d’Emília Carles, obviant els carrers que ens menen a banda i banda.

0,150Qm. 0,570Qm. Font d’en Cosmet. Font d'aigua de xarxa, situada a peu de carrer, entre dues escales que pugen a un petit jardí que queda al damunt. La font està insertada dins la paret, en forma de capelleta, té el frontal enrajojat, una font de polsador i una pica semi-circular de pedra picada.
Continuem recte fins el final del carrer i a continuació baixem per darrera l’esglèsia pel carrer Mestre J. Jambert.

0,130Qm. 0,700Qm. Plaça de l’Esglèsia, nomès entrar a la plaça, a l’esquerra, trobem l’esglèsia de la Santa Creu. L'edifici actual, modern, fou acabat el 1775 i s'aixecà sobre l'antiga capella i el cementiri. És d'una sola nau, amb un campanar quadrat construït l’any 1915 a càrrec de la família Tolrà. L'església és d'estil barroc a l'exterior, especialment a la façana. El portal és senzill, de pedra i hi ha gravada a la llinda la data de construcció entre dos xiprers -també gravats-. L'interior, d'estil neoclàssic, està molt reformat amb algunes pintures al sostre.

Quaranta metres davant nostre trobem la Font de la Plaça. Actualment l'aigua que hi raja és de la xarxa. La paret de la font està feta d'obra arrebossada i pintada, el coronament té forma corbada. El frontal queda dins la paret i està enrajolat. El broc representa una mena de peix. El més destacable d'aquesta font és la pica, tota feta de pedra picada, de forma semi-circular i que descansa sobre un pedestal de la mateixa pedra.

Ara seguim pel carrer Castell.

0,025Qm. 0,765Qm. Girem a l’esquerra. Només 10 metres més endavant girem a la dreta pel carrer de la Pujada de la Creueta.

0,025Qm. 0,800Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Sant Salvador.

0,100Qm. 0,900Qm. A la cantonada amb el carrer Lluís Colmenar trobem la Font de la Barretina.  Font d'aigua de xarxa adossada a la paret d'una casa amb una petita escultura de ferro simbolitzant una barretina, d'aquí el seu nom. El frontal, enrajolat, queda enmarcat per maons acabats en volta. L'aixeta és de polsador i la pica rodona de pedra picada s'aguanta a la mateixa paret.

Ara pugem pel carrer Lluís Colmenar i 10 metres més endavant, girem a l’esquerra pel Passatge de la Font Sagrera.

0,130Qm. 1,040Qm. Font Sagrera. La font és una construcció d'obra coberta amb volta catalana. Al fons es pot veure el registre de la mina i a l'esquerra una pica rodona insertada a la paret. La singularitat d'aquesta font és que l'aigua rajava per bombeig, fent rodar la roda que té al costat. L'entorn està ajardinat, amb bancs per seure i ombra. Malgrat que no raja, la font i l'entorn estan força ben conservats.

Ara sortim de la placeta de la font baixant per les escales que ens porten fins el carrer del Torrent Roig. Un cop aquí girem a l’esquerra per l’esmentat carrer.

0,225Qm. 1,290Qm. Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament, anirem d'excursió al Puiggraciós.










dissabte, 3 de desembre de 2016

DEL TORRENT DE LA CUA LLARGA A BURRIAC.



Avui us presentem un itinerari que volta per Argentona i això vol dir una excursió farcida de fonts, concretament visitarem 8 fonts i a més a més pujarem a Burriac.
Per pujar a Burriac, farem una marrada d’aproximadament un quilòmetre, doncs passarem a tocar de les parets de les Banyadores.

Durant tota la sortida, anirem combinant trams força tècnics, amb trams molt còmodes per pistes amples. El recorregut té una llargada d’uns 11,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 500 metres. En aquest sentit, també és un itinerari molt bo per tots aquells que us voleu iniciar a les curses de muntanya, doncs malgrat no haver-hi gaire quilòmetres, el terreny és prou exigent per fer-nos suar la cansalada i estar molt concentrats i tenir molt bones cames a les baixades.

Cal saber que totes les fonts que visitarem avui han sigut arranjades pel Grup d’Amics de les Fonts d’Argentona i si us interessa i voleu col.laborar es troben cada diumenge a les 8 del matí en els pins d’en Gallart.
Les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des de la població d’Argentona, concretament de la cantonada de l’avinguda de Can Ferrater/ Santiago Rusiñol. Anem amunt per l’avinguda de Can Ferrater.

0,125Qm. 0,125Qm. Final del carrer. Girem a la dreta per un camí que deixa a la dreta la tanca d’una casa. Uns metres més endavant el camí marxa a l’esquerra i s’endinsa en el bosc.

0,250Qm. 0,375Qm. Font de les Oliveres. Una bella construcció en forma de caseta, de planta rectangular, d'uns tres metres d'amplada per metre i mig de fons i dos d'alçada, tota ella treballada en pedra massissa de diferents característiques. El seu frontal queda endarrerit un metre respecte la façana a través d'una obertura rectangular, de la part de baix del qual brolla l'aigua per mitjà d'un forat i cau a un petit bassal arrodonit arran del terra que està empedrat. Al capdamunt un mosaic de rajoles amb el nom de la font, el del Grup i l'any de construcció esmicolat, emmarcat per pedretes. A banda i banda del brollador hi ha dos bancs per seure.

Ara continuem a l’esquerra pel camí que puja de manera força sobtada.

0,100Qm. 0,475Qm. Camí que ens creua, continuem a la dreta.

0,100Qm. 0,575Qm. En un revolt, deixem el camí i continuem recte per un camí que planeja.

0,025Qm. 0,600Qm. Seguim a la dreta i just davant nostre creuem un torrent a gual, nomès creuar el torrent, continuem a l’esquerra per un corriol que en un principi és una mica desdibuixat i a mesura que ens endinsem és més fressat.

0,350Qm. 0,950Qm. Font de la Cua Llarga.  Es tracta d'una construcció de pedra inserida al marge de la muntanya. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana principal mitjançant una obertura rectangular. Dins hi trobem un mosaic de ceràmica fet amb la tècnica del trencadís, de colors blau, blanc, verd i vermell. Al capdamunt del qual hi trobem una ceràmica amb el nom de la font, un faisà mascle pintats i signada pel Grup de Fonts d'Argentona.

A la part de baix el brollador adquireix forma de cap d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca, cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada extrem. Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll.
 A finals de novembre de 2016. No raja.

Continuem a l’esquerra per un camí que desprès de pujar un parell de metres, marxa planejant. 

0,100Qm. 1,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per anar a buscar la Font del Baló. Desprès haurem de tornar novament a aquest punt per continuar l’excursió.

0,200Qm. 1,250Qm. Placeta amb un micaquer. Baixem per les escales que trobem a la dreta i que ens portaran fins la Font del Baló.

0,025Qm. 1,275Qm. Font del Baló.  La font queda en un replà rectangular per sota del camí, acollida per una bancada a banda i banda, i pel frontal que la presideix. El frontal és una singular i bonica construcció d’obra arrebossada, amb un esgrafiat amb nervadures resseguit per un trencadís de colors. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable situat a la part baixa i cau a una llarga pica que descansa directament al terra. L'aigua neix en un greny de pedres de forma natural que després de la seva restauració el 1989 pel Grup de Fonts d'Argentona fou canalitzada per donar-li l'aspecte actual. El seu cabal és escàs ja que es tracta d'una de les fonts més enlairades i un punt privilegiat per gaudir de l'entorn. La vegetació es la pròpia del lloc degut a la proximitat de l'aigua, tals com esbarzers, roldoners, alzines, pins i curiosament un parell de micaquers que ombregen tan la font com una taula de pedra que trobem un xic més amunt de la font. 

Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en Baló era el camperol que les treballava.. A finals de novembre de 2016. No raja.

Ara desfem els últims 225 metres i continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,010Qm. 1,510Qm. Obviem el camí que puja a la dreta i nosaltres continuem recte. Ara el camí passa per una pineda.

0,300Qm. 1,810Qm. El camí desemboca en un corriol una mica desdibuixat que nosaltres seguim avall a l’esquerra.

0,125Qm. 1,925Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,500Qm. 2,425Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en sentit lleugerament descendent.

0,150Qm. 2,575Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de la dreta en sentit ascendent. Obviem els camins i pistes que ens menen a banda i banda i nosaltres seguirem el camí principal.

0,650Qm. 3,225Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,950Qm. 4,175Qm. Deixem la pista i girem a l’esquerra per un camí carreter que en un principi planeja bastant, però de seguida va guanyant alçada.

0,300Qm. 4,475Qm. Cruïlla. Girem a la dreta pel corriol que segueix pujant.

0,600Qm. 5,075Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra. Vint metres més endavant a l’esquerra trobem l’accés a la torre de vigilància del Turó de Cirers.

0,080Qm. 5,155Qm. Turó de Cirers. Muntanya de 472 metres d’alçada del municipi de Cabrils.
Retrocedim els últims 80 metres fins la darrera cruïlla i girem a la dreta en sentit descendent.

0,100Qm. 5,255Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol.

0,350Qm. 5,605Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta.

0,500Qm. 6,105Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta. Aquest primer tram hem d’anar en compte, doncs el camí està força trencat.

0,400Qm. 6,505Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta i continuem avall pel corriol.

0,600Qm. 7,105Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,355Qm. Creu de l’Avellà. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,605Qm. Deixem la pista i continuem recte per un corriol, per tal de fer drecera.

0,080Qm. 7,685Qm. Topem de nou amb la pista girem a l’esquerra.

0,375Qm. 8,060Qm. Continuem a la dreta per un corriol fitat amb marques blaves.

0,100Qm. 8,160Qm. Sortim del corriol, creuem la pista i continuem recte pel corriol que ens queda a l’altra banda.

0,250Qm. 8,410Qm. Cruïlla de la Municipalitat de la Baronia del Maresme. Continuem pel camí que ens queda més a la dreta, sempre cap a amunt, cap a Burriac.

0,400Qm. 8,810Qm. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de
www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

Desprès de visitar el castell, tornem a l’entrada i ara girem a l’esquerra. Quaranta metres més endavant baixem per unes escales que desemboquen en un cimentat de color vermell. Seguim avall.

0,350Qm. 9,160Qm. Cruïlla. Girem a la dreta per una pista.

0,175Qm. 9,335Qm. Ens arriba per la dreta un camí que obviem, nosaltres continuem avall.

0,150Qm. 9,485Qm. Ens arriba per l’esquerra un corriol que seguim per dirigir-nos cap a la Font del Ferro.

0,070Qm. 9,555Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de la dreta en sentit descendent. Al començament el camí està força trencat, però mica a mica es fa més transitable.

0,250Qm. 9,805Qm. Ens arriba un camí per l’esquerra que obviem, nosaltres continuem recte, avall.

0,100Qm. 9,905Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel corriol que baixa.

0,350Qm. 10,255Qm. Arribem al torrent, ara anem seguint-lo avall. Hem d’nar en compte, doncs aquest terreny és força irregular i relliscós.

0,300Qm. 10,555Qm. Font del Ferro. La font presideix un conjunt format per un seguit de terrasses esglaonades amb bancs de pedra per seure, raconets amb taules de pedra i tot envoltat d'una vegetació exuberant que ens convida a passar-hi una estona.

L'edifici que allotja la font és una bonica construcció de pedra, de planta rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro, voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves. 

Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural "normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret, característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller. 

Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt o font Bellot. L'aigua va ser descoberta a l'any 1861 i per acostar-la als estiuejants, es va canalitzar fins la font d'en Pau (al torrent de la Salut), al costat de l'Hotel Solé i que més tard (1923) va ser reemplaçada per l'actual font del Mig. La font del Ferro, va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua, també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats. Finalment, a les darreries del segle XIX es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l'actual als anys 20 del segle XX i restaurada pel Grup de Fonts durant els anys 1994-1996; després d'una acurada neteja de l'entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta. 


L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal, s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat, l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho demostra la rèplica del cartell penjat al frontal. 

Sense abandonar aquest conjunt, uns metres més avall de la Font del Ferro, trobem la Font del Grup. Simpàtica font i perfectament integrada al paisatge, erigida a peu de camí. Està feta en un muret en angle recte que fa de respatller a dos petits bancals situats a cada costat. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona arran de terra. Al bancal de l'esquerra hi ha gravat el nom dels integrants del Grup de Fonts d'Argentona.

La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar-la. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des de finals dels anys 70.

Ara continuem per un corriol que marxa a l’esquerra.

0,075Qm. 10,630Qm. Baixem per un corriol que ens queda a la dreta.

0,250Qm. 10,880Qm. Arribem a la Font de l’Esquirol. Restaurada l'any 1996 pel Grup de Fonts. El conjunt queda en una terrassa rectangular enlairada respecte el torrent i arrecerada per un muret baix de pedra amorterada. Una passera d'obra que salva el torrent de Burriac ens permet entrar-hi per un costat i un pontet amb baranes de troncs que travessa un petit xaragall ho fa per l'altra banda. 

La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre d'alçada per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra. L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració i un dibuix representant un simpàtic esquirol. A finals de novembre de 2016, raja força.

Quinze metres més avall, trobem la minúscula font de l’Esquirolet. Es va crear el 1997 a partir de la descoberta d'un petit naixement i es va canalitzar. Consta d'un petit muret de pedra lligada al marge del camí. L'aigua que goteja per un broc de ferro, cau a un bassal quadrat i desaigua al torrent mitjançant un tub ensorrat que creua el camí. A la dreta de la font un llarg bancal de pedra ens permet reposar. Al capdamunt del frontal hi trobem un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva construcció i la signatura de l'autor.

Ara continuem avall pel camí que passa pel costat de la font de l’Esquirolet.

0,225Qm. 11,105Qm. Font de les Sureres. Creada el 1999 pel Grup de Fonts d'rgentona a partir del pou de Can Llei, l'aigua baixa fent sifó. Construïda en un muret de pedra formant angle recte. L'aigua brolla per un broc de ferro encastat al frontal a mitja alçada i cau en un bassal semicircular situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A l'esquerra del frontal trobem un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa i les dues sureres que li donen el nom. Al cap del muret de l'esquerra hi ha un altra llosa de pedra amb el nom de la font i el del Grup gravat. 

El conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure, tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres que han donat nom a la font. 

Davant de la font hi ha el monòlit amb la inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació d'Argentona.
Seguim el nostre camí, pel marge esquerre del torrent, passant a tocar d’una alzina surera de considerables dimensions.

0,025Qm. 11,130Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a la dreta. Aquest camí més endavant es converteix en el carrer de la Feu.

0,150Qm. 11,280Qm. Cantonada Carrer de la Feu / Carrer Font del Ferro. Girem a l’esquerra.

0,075Qm. 11,355Qm. Carrer Santiago Rusiñol. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,180Qm. 11,535Qm. Carrer Santiago Rusiñol cantonada Avinguda Can Ferrater. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, us informarem de la Vallromanes Camina per la Marató 2016.









dissabte, 26 de novembre de 2016

FONTS D'ARREU XX. LES FONTS DE MUNTANYA "VISITABLES" DE BADALONA



               L'estat actual en el qual es troba la Font de Rubies.

Fa temps que tenia pendent aquesta entrada, doncs l'article que vaig escriure l'octubre del 2011 sota el títol "Les 19 fonts de muntanya de Badalona" és el més visitat i també el més comentat del blog i per tant, ara cinc anys desprès de la seva publicació mereix una revisió.

A l'entrada inicial us presentàvem aquestes 19 fonts que us enumerem a continuació. Tanmateix, al llarg d'aquest anys, hem fet alguna modificació sobre el seu estat o la seva ubicació.

Segurament, alguns haguèssiu fet alguna modificació més, doncs per exemple hi ha qui diu que a la Masia de Ca n'Oms hi ha la Font de la Rosa. En aquest sentit, no he modificat res, perquè nomès m'han arribat comentaris i per fer les variacions pertinents en vull estar completament segur.

La llista de les possibles 20 fonts visitables de Badalona a dia d'avui és,

1. Font de Sant Jeroni (del Lleó)  Sempre raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

2. Font de Can Mora. Trobada. En principi raja. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

3. Font de Ca l'Artiller. Trobada. Molt descuidada. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

4. Font de Can Mas. Trobada però en estat d'abandó. Esmentada a "La Font de Can Mas i altres fonts i mines de Badalona", el febrer de 2012.

5. Font de Ca l'Alemany. Totalment perduda. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

6. Font de l'Amigó. Raja i està en molt bon estat. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet. Està dins una finca particular, però la podem visitar els dissabtes al matí, doncs a Can Coll venen vi i si fem "gasto" no ens posaran problemes per veure la font.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

9. Font del Pop o Beu-i-Tapa. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

10. Font de l'Arboç. Mai trobada. Segurament menjada per la pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. En estat d'abandó, entre la masia de Ca l'Artiller i la font de Can Mora.

12. Mina de la Fontsanta. Proporciona l'aigua a la font de Sant Miquel. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

14. Font de la Devesa. Trobada fa molts anys. Cal rebuscar-la. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

17. Font del Gat.  Desconeguda. Esmentada a Badalona: recull gràfic 1888-1965. Núria Sadurní i Puigbó Ed. Efadós 2005. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina ( propietat de l'Ajuntament de Badalona,  masia tancada des de fa set anys) Barri de Canyet. Estat de la font: Desconegut.

19. Font de Can Ferrater. Desconeguda. Barri de Canyet . A les cases de Can Ferrater. Finca particular. No visitable.

Desprès de tots els comentaris que m'heu fet arribar enguany incorporem dues fonts noves.

20. Font de l'Antiga Cisterna.  En estat d'abandó. A la part alta del Camí de la Carrerada.

21. Font de Rubies. En estat ruinòs. A la part baixa del Camí de la Carrerada.

D'altres a la Vall de Pomar m'informaveu que hi havia tres fonts.

22. La Font de la Granota, dins la finca que ocupa el Centre Geriatric Gorchs al carrer Lloret de Mar en el barri de Canyet.

23. La Font de Neptú a Mas Boscà.

24. La Font de la Verge al Castellet.

Desprès d'haver-hi anat, considero que aquestes tres fonts no són visitables, doncs estan dins de finques on viu gent i encara que ens agradi molt trobar fonts, hem de respectar la intimitat de les persones. En aquest sentit, jo mai descriure com arribar-hi, figues d'un altre paner, serà si algun dia es vol fer un llibre sobre les fonts de Badalona i es parla amb els propietaris perquè cedeixin la informació de les deus i permetin fotografiar-les.

Per últim, aquest proper 2017 muntarem la primera sortida per anar a buscar fonts perdudes de Badalona. Tanmateix buscarem la font de les Mallorquines o de Baix, la font del Mig, de l'Arboç, del Gat, de Can Devesa,,,

La foto de l'entrada està feta per en Francesc Costa i Oller.






diumenge, 20 de novembre de 2016

LIKE A ROLLING STONE



Arriba Santa Cecilia i toca posar-li una mica de música al blog. Enguany tenia dues possibilitats, Bob Dylan o Bob Dylan i m'he decantat per una cancó seva cantada per John Mellencamp.
Aquest any  Like a Rolling Stone
https://www.youtube.com/watch?v=g6vuUe1_LVk

dimarts, 15 de novembre de 2016

TRESQUEJANT PELS PAÏSSOS CATALANS.

                  
         El Matagalls, el punt més alt d'aquest itinerari.

En aquests gairebé 9 anys des de que vaig començar a publicar al blog, he caminat per 13 comarques dels Paissos Catalans, el Bages, el Barcelonès, el Conflent, la Garrotxa, La Selva, el Maresme, el Moianès, Osona, el Ripollès, la Selva, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Vallespir.

En aquests 9 anys, he publicat dotzenes de rutes i segurament he descrit més de 1000 quilòmetres de camins, corriols i pistes tot buscant fonts i tot tipus de raconades.
Però, des de que el 2011 vaig començar a publicar el GR-83 (Mataró – Canigó - Prada de Conflent), el Camí del Nord o de l’Exili, he intentat que fora de l’àmbit de les Serralades de Marina i Litoral, anar enllaçant diferents rutes i així crear itineraris de vàries etapes, on tranquil·lament, al ritme de les nostres botes, anem coneixent el país.

De ben segur, que aquests itineraris poc tenen a envejar a grans senders d’àmbit europeu, doncs la nostra geografia ens permet una gran variabilitat de paisatges en pocs quilòmetres i a més a més passarem per llogarets, pobles i ciutats amb tot tipus de servei per acollir el caminaire.

Per altra banda, tots aquests itineraris tenen una peculiaritat, o bé surten o arriben a Mollet, la ciutat on vaig néixer i viure 31 anys o bé surten o arriben a Vallromanes, el poble on fa 13 anys que visc.

Tanmateix, quan he fet les etapes dels recorreguts, aquestes han pogut tenir distàncies molt diverses i a tall d’exemple, en aquest primer itinerari que avui us presento, la etapa més llarga té 40 quilòmetres i la més curta té 6,2 quilòmetres.

Això ve donat, perquè a vegades utilitzo travesses organitzades per fer algun tram i per tant, sense preocupació de buscar camins puc avançar molts quilòmetres i d’altres vegades, faig per primera vegada un tram i per tant, buscant i rebuscat corriols camins i pistes, haig de planificar etapes més curtes.

 La setmana passada ja vam completar el primer d’aquests itineraris amb l’etapa que vaig publicar entre Granollers i Vallromanes. La descripció de les etapes i el mes i l’any on les podeu trobar publicades és el següent:

1a etapa. MOLLET- MATARÓ. 33,090Qm. Etapa 0 del GR-83 publicat el setembre de 2011.

2a etapa. MATARÓ – COLLSACREU. 16,000Qm. Etapa 1 del GR-83 publicat l’octubre de 2011. Guia del GR-83. Editada el març del 2006 pels Marxaires Mataró – Canigó.

3a etapa. COLLSACREU – ESTACIÓ DE RIELLS - VIABREA. 17,970Qm. Etapa 2 del GR-83 publicat el novembre de 2011. Guia del GR-83. Editada el març del 2006 pels Marxaires Mataró – Canigó.

4a etapa. ESTACIÓ DE RIELLS – VIABREA- ARBÚCIES. 17,230Qm. Etapa 3 del GR-83 publicat el desembre de 2011. Guia del GR-83. Editada el març del 2006 pels Marxaires Mataró-Canigó.

5a etapa. ARBÚCIES – VILADRAU. 15,595Qm. Publicat el gener del 2013.

6a etapa. VILADRAU – COLL DE BORDORIOL. 6,230Qm. Publicat el novembre del 2014.

7a etapa. COLL DE BORDORIOL – MATAGALLS – GRANOLLERS. 40,000Qm. Travessa Matagalls – Granollers, organitzada per l’Agrupació Excursionista de Granollers i publicat en el blog el novembre de 2014.

8a etapa. GRANOLLERS – VALLROMANES. 10,815Qm. Publicat el novembre de 2016.

Distància total: 156,930 Quilòmetres.
Desnivell positiu acumulat: 4.050 metres.
La fotografia està extreta de la pàgina web Senderisme i Teca www.senderisme.tk.


La setmana vinent celebrarem Santa Cecilia amb una cançó.



dijous, 10 de novembre de 2016

CAMINS DE VALLROMANES XXV. GRANOLLERS - VALLROMANES.




L'itinerari que avui us proposem és la continuació de la Matagalls Granollers que vam publicar el novembre de 2014. Per tant, la ruta d'avui ens durà des del local de l'Agrupació Excursionista de Granollers al carrer Corró,  fins a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes. L'excursió té una llargada de gairebè 11 quilòmetres i un desnivell d'uns 200 metres positius. El recorregut d'avui té força atractius, la Porxada, Palou, la connexió amb Valldeoriolf per les pistes i camins de la Serra de Llevant de Granollers, el pas per Vilanova i finalment l'arribada a Vallromanes per la vessant de Can Palau, inèdita fins ara a les excursions publicades en aquest blog.

Finalment, una altra gràcia que té aquest itinerari és la possibilitat d'arribar a la sortida en transport públic, doncs de dilluns a dissabte cada hora surt un bus de Vallromanes cap a Granollers. 

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió davant el local de l’Agrupació Excursionista de Granollers, en el número 10 del Carrer Corró. Marxem direcció sud, cap a la Porxada.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça de l’Oli. Continuem a l’esquerra i de seguida, nomès uns metres més endavant, tombem a la dreta cap a la Plaça de la Porxada.

A l’esquerra de la plaça de la Porxada, trobem una font que malgrat ser de xarxa, té elements força curiosos. Per una banda, té dues aixetes amb polsadors a diferents alçades, una per adults i l’altra per infants. A més a més, per facilitar l’accès al polsador dels infants hi ha un esglaó. Però no nomès això, sinó que el frontal de la font, està ubicat en un finestral d’un restaurant. Finalment, l’aigua desguassa en una pica rectangular feta de pedra de 1’80 x0,40 metres.
La Porxada, és un edifici construït el segle XVI i concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants; les arestes cobertes de teulades esmaltades verdes, formant un cobert de 24m de llargada per 15,65 m d'amplada.
A l’escaire sud-oest de la Porxada trobem la Pedra de l’Encant, un bloc de gres vermell. La seva situació, al bell mig del mercat, no és gens casual, ja que servia per fer les subhastes de productes d'agricultura i ramaderia.

Ara sortim de la plaça de la Porxada i enllacem amb la Plaça de l’Esglèsia.

0,080Qm. 0,180Qm. A la dreta deixem l’Esglèsia de Sant Esteve. La primera referència documentada de l'esglèsia de Granollers és de l'any 972, però no se'n coneixen les restes arqueològiques. Entre els segles XI i XII se'n va bastir una altra, sobre la qual es va construir l'esglèsia gòtica entre els segles XV i XVI. Igual que la romànica estava orientada cap a l'est, era de planta rectangular i absis poligonal. Va ser enderrocada durant la Guerra Cívil, l'any 1936. Tenia dues portes d'accés, la gòtica a la façana de migdia i l'antiga romànica a ponent. El campanar és l'únic element de l'època gòtica que es conserva. L'any 1940 va començar la construcció del temple actual, obra de Joan Boada i Barba.      Nosaltres ara continuem pel carrer Sant Josep.

0,200Qm. 0,380Qm. Creuem el carrer Roger de Flor i continuem recte pel carrer Joan Camps.

0,190Qm. 0,570Qm. Arribem al Passeig Fluvial del Congost. Girem a l’esquerra en sentit sud.

1,600Qm. 2,170Qm. Obviem el pont que creua el riu Congost i nosaltres continuem recte cap a Palou.

0,500Qm. 2,670Qm. Girem a l’esquerra cap a l’esglèsia de Sant Julià de Palou.

0,080Qm. 2,750Qm. Esglèsia de Sant Julià de Palou. L’església actual, feta avançat el segle XVI, és un edifici gòtic tardà, d’una sola nau amb volta de creueria i capelles laterals. L’absis és poligonal i és reforçat per contraforts. És un dels pocs edificis gòtics ben conservats de la comarca, el qual, tot i haver sofert reformes posteriors, té una elegant portada formada per feixos de columnes, que acaben en petits capitells, amb motius vegetals flamígers.
Ara continuem pel Passeig del Dr. Francesc Fàbregas cap a la carretera de Granollers a Masnou (BP 5002).

0,425Qm. 3,175Qm. Creuem la carretera i continuem a la dreta, direcció sud. En aquest tram seguim marques blaves i grogues.

0,150Qm. 3,325Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra.

0,250Qm. 3,575Qm. Creuem la via del tren per un pas soterrani. Continuem recte.

0,450Qm. 4,025Qm. Creuem l’autopista AP-7 per un pont elevat. Sortint del pont, girem a la dreta. Abandonem les marques blaves i grogues.

0,370Qm. 4,395Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,300Qm. 4,695Qm. Carretera d’acccès al Centre Penitenciari de Quatre Camins. Creuem i continuem per la pista que trobem davant nostre. Obviem les pistes i els camins que ens arriben per la dreta.

0,700Qm. 5,395Qm. Cruïlla de camins. Continuem per la pista que marxa recte en sentit lleugerament ascendent.

0,675Qm. 6,070Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,060Qm. 6,130Qm. Girem a l’esquerra tot creuant la via de l’AVE per un pont alçat. Sortint del pont girem a la dreta.

0,125Qm. 6,255Qm. Girem a l’esquerra per un camí herbat.

0,400Qm. 6,655Qm. Carretera de Valldeoriolf. Creuem i continuem per la pista que trobem davant nostre. Nomès començar el camí fa un fort revolt a l’esquerra.

0,300Qm. 6,955Qm. Riba del riu Mogent. Girem a l’esquerra.

0,075Qm. 7,030Qm. Creuem el Mogent pel gual de Can Farigola. Continuem a la dreta, direcció Vilanova del Vallès.

0,400Qm. 7,430Qm. Girem a l’esquerra per un caminet cap al nucli urbà de Vilanova.

0,125Qm. 7,555Qm. Continuem recte pel Passeig del Sorral.

0,300Qm. 7,855Qm. Creuem la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV 5001) i girem a la dreta tot passant per davant de l’escola Mestres Munguet Cortès. Uns metres més endavant, girem a l’esquerra per l’avinguda Joan Oliver.

0,250Qm. 8,105Qm. Girem a la dreta pel carrer de Maria Aurèlia Campmany.

0,175Qm. 8,280Qm. Ens enfilem a l’esquerra per un camí de terra cap el camp de futbol.

0,100Qm, 8,380Qm. Continuem per un passatge que passa per darrera les graderies del camp de futbol.

0,100Qm. 8,480Qm. Creuem el carrer de la Casa Alta i marxem recte cap a l’Institut.

0,150Qm. 8,630Qm. IES Vilanova. Continuem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant girem a la dreta pel carrer Terral.

0,275Qm. 8,955Qm. Carrer Camí de Can Palau. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,360Qm. 9,315Qm. A la dreta trobem un pas de terra que en deu metres ens porta fins el carrer de Sant Antoni, ja en el terme municipal de Vallromanes. Continuem a l’esquerra i uns metres més endavant girem a la dreta pel carrer de Sant Eloi.

0,200Qm. 9,515Qm. Ens creua el carrer de Sant Dionís. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 9,615Qm. Rotonda. Continuem a l’esquerra pel carrer Castell de Sant Miquel.

0,200Qm. 9,815Qm. Girem a la dreta pel carrer Sant Jordi.

0,550Qm. 10,315Qm. Riera de Vallromanes. Girem a l’esquerra, riera amunt.

0,500Qm. 10,815Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Punt final de l’excursió d’avui.

Properament, repasarem les travesses que hem fet fins ara per Catalunya.