dissabte, 24 de febrer del 2024

MONTSENY XVI. TAGAMANEJANT

 

                                     Turó del Tagamanent

Avui us presento aquest itinerari circular que des d’El Figaró ens porta fins el cim del Turó del Tagamanent. L’excursió té una distància de 23,3 Quilòmetres i un desnivell positiu de 770 metres. Tanmateix, a la descripció que us faig afegim una mica més de 2 quilòmetres al recorregut original del PR C-213, que seguirem durant tota la jornada, doncs nosaltres ens atansem fins el Bellver, la font de Sant Joan i la font de la Coveta, fora de l’itinerari.

La primera part del recorregut fins el turó del Tagamanent no té pérdua, doncs a gener de 2024 està molt ben senyalitat, però la baixada a partir del Collet de la Creu de Can Coll té algun punt que si anem una mica distrets podem passar de llarg la fita a seguir i acabar fàcilment fent marrada.

Malgrat que l’excursió la podem fer a qualsevol época de l’any, el meu consell és evitar els mesos més calurosos de l’any i degut a la llargada i al desnivell cal portar aigua i una mica de menjar.

La ruta d'avui enllaça amb l'itinerari "La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a la Garriga", en el pas superior que creua la C-17 (Punt quilòmetric 0,200 de la ruta d'avui). L'excursió entre Sant Martí de Centelles i La Garriga la vaig publicar el desembre de 2014.

Finalment, tant de bo que quan ho feu tingueu un dia de cel clar i ras, doncs les vistes des del Tagamanent són espectaculars.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació del Figaró i doscents metres més endavant creuem la C-17 per un pas superior. Des d’aquest punt fins al capdamunt del Tagamanent no tindrem cap dificultat per seguir el PR-213, doncs està molt ben senyalitzat.

0,700Qm. 0,700Qm. Font de la Noguera Punxeguda. La font es troba en un petit replà a la mateixa llera esquerra. Consisteix en un llarg mur de contenció cobert d'heures i un bancal a cada banda resseguint el mur que alhora li fa de respatller, tot de pedra lligada. Al mig, entre els dos bancs, hi trobem la sortida d'aigües per mitjà de dos tubs de ferro encastats al frontal, a un pam d'alçada l'un de l'altre i de gruixos diferents. L'aigua cau a terra formant un bassal i desguassa a través d'una canal oberta de pedra a la riera.
Al capdamunt del frontal hi ha collada una placa quadrada de pedra amb el nom de la font.

Hi ha una passera de fusta que ens permet creuar la riera amb comoditat.

1,400Qm. 2,100Qm. Font del Molí. Es tracta d'una roda de molí disposada en vertical i clavada al terra que fa de frontal a la font. A la part baixa hi trobem un tub de plàstic encastat per on raja l'aigua que cau a un bassal rectangular arran de terra. Gravat al frontal podem veure-hi gravat el nom de la font i la inscripció 1927, possiblement l'any de la seva construcció.

La font del Molí explica l'origen de la petita edificació mig colgada per la vegetació que podem veure en aquest mateix indret, a l'altre costat de la carretera; un antic molí hidràulic que bellugava les seves moles mercès a la força proporcionada per l'aigua. A la part del darrera encara s'observen l'antiga bassa del molí, on es recull l'aigua de la riera per mitjà d'una resclosa i a traves d'una canal es condueix fins la bassa i desprès entrava al molí. Els anys vint de segle passat, un veí del Figaró produí per primer cop electricitat en aquest molí.

0,300Qm. 2,400Qm. Sant Pere de Vallcàrquera. Està documentada la seva existència des del segle X. És un edifici romànic, al qual es va afegir una nau l'any 1679, dins del marc d'una reforma de l'església que va suposar també la construcció de l'actual campanar i de la porta. La nau romànica està coberta amb volta de canó apuntada, pròpia de finals del romànic, cap a les acaballes del segle XII. Conserva d'època romànica les dues finestres de l'absis i la finestra geminada del frontis. La nau afegida al segle XVII està separada de l'antiga per grans columnes cilíndriques o quadrades d'on neixen arcs de mig punt. 

0,575Qm. 2,975Qm. Deixem a l’esquerra la rectoria de Vallcàrquera.

4,250Qm. 7,225Qm. Collet de la Creu de Can Coll. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

1,700Qm. 8,925Qm. Coll de Sant Martí. Si volem fer un mos, el Bellver és una bona opció. Tanmateix, abans d’anar-hi hem d’assegurar-nos que estigui obert.

0.625Qm. 9,550Qm. El Bellver. Per retornar al Coll de Sant Martí nomès cal desfer els darrers 625 metres.

0,625Qm. 10,175Qm. Coll de Sant Martí. Iniciem la pujada cap al cim del Tagamanent per les escales que trobem en el coll.

1,000Qm. 11,175Qm. Turó del Tagamanent (1056 metres). Santa Maria de Tagamanent. L'església de Santa Maria és esmentada al segle X, però no hi ha vestigis d'aquest primitiu temple. L'edifici actual és fruit de reformes i reconstruccions tardanes. Es va refer després de resultar molt afectada pel terratrèmol de 1448 i es van fer reformes importants entre els anys 1578 i 1619, moment en el qual es van afegir les naus laterals, la capella del Roser i es va construir el campanar de planta rectangular. Al costat de l'església hi ha les restes de la rectoria, que té una llinda inscrita amb la data de 1736.

1,000Qm. 12,175Qm. Coll de Sant Martí. Desfem el camí fins el Collet de la Creu de Can Coll.

1,700Qm. 13,875Qm. Collet de la Creu de Can Coll. A partir d’aquest coll el gener de 2024 hem trobat algun punt perdedor o poc senyalitzat per fer el retorn cap al Figaró pel poble de Tagamanent, per tant a partir d’aquest indret us fem la descripció detallada de l’itinerari.

Continuem a la dreta per la pista en sentit descendent.

0.900Qm. 14,775Qm. El nostre camí fa un revolt molt pronunciat a l’esquerra i continuem avall.

0,400Qm. 15,175Qm. El camí baixa a la dreta.

0,225Qm. 15,400Qm. Ens creua una pista. Nosaltres tombem a l’esquerra.

0,800Qm. 16,200Qm. Deixem la pista i tombem a la dreta per un camí en sentit descendent.

0,450Qm. 16,650Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,100Qm. 16,750Qm. Deixem la pista i seguim per un camí que trobem a l’esquerra.

1,300Qm. 18,050Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 18,130Qm. Seguim per un camí que trobem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,120Qm. 18,250Qm. Trobem a l’esquerra l’accés a la font de Sant Joan.

0,300Qm. 18,550Qm. Font de Sant Joan. La font es troba al marge de la muntanya i al mateix nivell de l'esplanada. Està arrecerada pel mur frontal i per altres dos que arrenquen en angle recte i paral·lels entre ells, tots retenen les terres i fan uns dos metres d'altura. L'aigua raja per un broc de metall disposat a metre i mig d'alçada i cau al terra. A la dreta tenim un petit banc raconer de pedra per seure i a la part superior hi ha un mosaic de rajoles amb el nom de la font i la imatge de Sant Joan.

El gener de 2024 tot aquest entorn està molt deixat però fins fa no massa anys era una font molt coneguda a la contrada, testimoni de moltes fontades.

Ara desfem els darrers 300 metres i continuem a l’esquerra avall per la pista obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,680Qm. 19,230Qm. Trobem a l’esquerra un corriol que es precipita avall al costat d’una tanca de fusta.

0,240Qm. 19,470Qm. Pista cimentada que ens creua. Continuem a la dreta.

0,060Qm. 19,530Qm. Cruïlla de vials. Continuem lleugerament a l’esquerra per vial asfaltat descendent.

0,730Qm. 20,260Qm. A la dreta trobem el camí d’accés a la font de la Coveta.

0,075Qm. 20,335Qm. Font de la Coveta. Es tracta d'una antiga font, se'n té constància des del segle XIX. La font queda en un racó d'un replà al marge de la muntanya. Es tracta d'un muret transversal de forma sinuosa que ressegueix el marge i delimita l'espai, de menys de mig metre d'alçada, al mig del qual tenim la sortida de l'aigua a través d'un curt broc de ferro. A sota i arran del terra un bassal quadrat de maons recull l'aigua. A principis de febrer de 2024 aquesta font està ben eixuta.
Per damunt del brollador hi ha una petita cavitat (coveta) al marge rocallós, amb una paret de maçoneria al fons. Possiblement la que li ha donat nom a la font.
L'espai immediat a la font està pavimentat, sembla ser que a sota hi ha un dipòsit d'aigua, doncs podem apreciar un parell de registres al terra.

Ara desfem aquests darrers 75 metres i continuem avall per la pista.

0,420Qm. 20,830Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Les Agudes.

0,175Qm. 21,005Qm. Creuem la C-17 per un pas inferior i seguim a l’esquerra.

0,550Qm. 21,555Qm. Camí d’accés a Santa Eugènia de Congost.

0,080Qm. 21,635Qm. Santa Eugènia de Congost. Antiga esglèsia romànica del segle XI, molt modificada que des de la seva fundació va realitzar les funcions parroquials de les cases de Tagamanent situades a la vall del Congost. Com la pràctica totalitat d’esglèsies de Tagamanent, Figaró i Sant Martí de Centelles, els revolucionaris la van saquejar i cremar el 1936. En el cementiri parroquial, hi fou enterrat un home assasinat l’any 1939, durant la retirada de l’exércit republicà.

Desfem aquests darrers 80 metres i continuem a la dreta cap al Figaró.

1,250Qm. 22,885Qm. Font de Ca l’Andreu. Trobem aquesta deu al peu de la carretera si anem direcció Vic. La font és una petita i senzilla construcció adossada al marge de la muntanya, de forma quadrada i sense coberta, feta d'obra rematada amb ciment. A la part de baix hi ha collat un tub de ferro per on raja l'aigua que cau directament al terra.
Tot just a l'altra banda de la carretera hi ha la nova font de Ca l'Andreu, amb aigua de la xarxa municipal i de caire modern. La fotografia del cartell està collada al frontal d'aquesta nova font.

Continuem per la carretera de Ribes cap a l’estació de tren del Figaró.

0,250Qm. 23,135Qm. Creuem la C-17 per un pas superior i tombem a l’esquerra.

0,200Qm. 23,335Qm. Estació del Figaró. Inici i final de l’itinerari d’avui.

La definició de les fonts l’he extret de la página web Encos

Properament, anirem de Barcelona a Terrassa pel GR-6.

 


dissabte, 10 de febrer del 2024

DESCOBRIR BARCELONA II. LES FONTS DE PEDRALBES A PLAÇA CATALUNYA

 

                       Font de la Plaça Sant Vicenç de Sarrià

Avui us presento una passejada des de Pedralbes fins a plaça Catalunya de gairebé 8 quilòmetres i amb un desnivell inapreciable. Aquest itinerari en el seu inici a la Zona Universitària enllaça amb l’excursió que us vaig publicar en el blog l’agost del 2018 Del Tibidabo a la Vall de Sant Just”.

En aquesta passejada faig sobretot esment a les 8 fonts que anirem trobant i en cap cas faig esment als edificis modernistes que trobem al nostre pas per Passeig de Gràcia, doncs segurament gairebé cada immoble necessitaria una entrada i d’aquells edificis més icònics és molt fàcil trobar informació per totes bandes.

Per tant, per fer aquesta passejada només cal calçat còmode i a partir d’aquí si volem fer un mos trobarem ple de cafeteries, bars, pastisseries i comerços de tota mena arreu del recorregut.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a la parada del metro de la línea 3 de Zona Universitària. Sortim al cantó muntanya, just davant de la facultat d’Empresarials i continuem avall per l’Avinguda Diagonal cap als Jardins de Pedralbes.

0,400Qm. 0,400Qm. Entrem als Jardins de Pedralbes que trobem a l’esquerra i continuem pel camí del mig que marxa en diagonal en sentit lleugerament ascendent.

0,150Qm. 0,550Qm. Seguim per una avinguda que trobem a la dreta.

0,030Qm. 0,580Qm. Continuem a l’esquerra. Deixant a la dreta una bassa rectangular força gran. Tot just passada la bassa continuem a la dreta i vint metres més enllà seguim per un camí més estret que trobem a l’esquerra. Vint-i-cinc metres més enllà arribarem a la Font d’Hèrcules.

0,100Qm. 0,680Qm. Font d’Hèrcules. També coneguda com a font Gaudí va ser construida el 1884 amb un disseny de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí, en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del Pròxim i Llunyà Orient.  Gaudí va realitzar aquesta font a un indret un xic amagat dels jardins, enmig d'un bosquet de bambús que va provocar que durant anys l'obra passés desapercebuda, fins que va ser redescoberta el 1983 per l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday.

La font està dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules. Té forma de drac, i representa a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball

La font consta d'un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat, a la part central del qual s'aixeca un pedestal sobre el que es troba un bust d'Hèrcules —aquest bust no és l'original, i va ser col·locat en la restauració efectuada el 1983—. De la base d'aquest pedestal surt un broc amb forma de drac xinès, el qual vessa l'aigua en una pica amb l'escut de Catalunya. El conjunt és sobri però estètic, i s'integra de forma harmoniosa amb la natura circumdant, una de les preocupacions de l'arquitecte a la seva obra.

Ara continuem per aquest camí i 30 metres més enllà, tombem a la dreta. Quaranta metres més enllà, serem davant del Palau Reial.

Palau Reial de Pedralbes. El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle xvii. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

El 1884 Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola.

El 1924 es convertí oficialment en Palau Reial però, al proclamar-se la República el 1931, passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que decidí instal·lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. El 1937 fou temporalment seu del govern de la República i durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instal·là el Museu de Ceràmica fins que es van traslladar a l'edifici HUB de la plaça de les Glòries de Barcelona. Des del 2010 el Palau Reial de Pedralbes és la seu permanent de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani 

Ara continuem a la dreta.

0,100Qm. 0,850Qm. Seguim per un vial amb sentit lleugerament descendent per anar a buscar la sortida del carrer Pere Duran i Farell.

0,125Qm. 0,975Qm. Carrer Pere Duran i Farell. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 1,100Qm. Seguim a la dreta pel carrer de George Collins

0,060Qm. 1,160Qm. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent per l’avinguda de Pedralbes.

0.835Qm. 1,995Qm. Creuem a l’altra banda de l’avinguda de Pedralbes i cent metres més enllà creuem l’avinguda d’Esplugues.

0,150Qm. 2,145Qm. Baixada del Monestir. Continuem amunt i ens endinsem en el recinte del Monestir de Pedralbes.

0,080Qm. 2,225Qm. A l’esquerra tenim l’entrada al Monestir de Pedralbes.

Monestir de Pedralbes. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada, constitueix un testimoni cultural i històric únic no solament de la vida monacal de la comunitat de clarisses que hi ha viscut gairebé ininterrompudament fins al present, sinó també de la història de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. El claustre gòtic de tres pisos articula les diverses dependències que integren la comunitat, entre les quals destaquen la capella de Sant Miquel, el dormidor, el refectori, la cuina, la infermeria, les procures, l’abadia i la sala capitular, a més de les diverses cel·les de dia.

Rentamans o Font de l’Àngel. En l’angle sud del claustre, hi trobem el pou d’estil renaixentista i el rentamans presidit per un àngel, just davant del refetor.  Està formada per dues grans circumferències, l’aigua raja d’uns tubs encastats a la primera circumferència i que cau a la segona formant una bassa rodona. El xipolleig de l’aigua quan cau convida al repòs i a la reflexió.

Personalment, s i teu oportunitat us recomano visitar el Monestir de Pedralbes durant la nit del Museus que enguany ha quedat suspesa, però si tot va bé en podrem tornar a gaudir a mitjans de maig del 2021. De nit, el Monestir fent una visita guiada al voltant de la figura de la reina Elisenda de Montcada, guanya espiritualitat, mística i màgia.

Trobareu més informació del Monestir a https://monestirpedralbes.barcelona/

Sortim del monestir i vint metres més enllà tombem a la dreta per un carrer amb llambordes, el carrer del Monestir.

0,100Qm. 2,325Qm. Creuem l’avinguda d’Espasa i seguim pel carrer del Monestir.

0,080Qm. 2,405Qm. Tombem a la dreta pels carrer de Pons i Serra.

0,075Qm. 2,480Qm. Creuem el carrer Bisbe Català i vint metres més enllà tombem a la dreta pel carrer Domínguez i Miralles.

0,300Qm. 2,780Qm. Avinguda J.V. Foix. Creuem l’avinguda i seguim a la dreta.

0,080Qm. 2,860Qm. Font dels Blaus. És una font moderna. El broc és un tub encastat a la paret feta de ciment i l’aigua desguassa sobre dues planxes de vidre posades perpendiculars al broc i l’aigua s’escola cap a una bassa amb forma de trapezi feta de rajola negra. A l’esquerra hi ha una placa amb l’escut del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià.

Ara continuem pel carrer del Pedró de la Creu.

0,150Qm. 3,010Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Clos de Sant Francesc.

0,090Qm. 3,100Qm. Ens endinsem a la dreta pel Passatge Mallofré. Sens dubte un dels espais més singulars i amb més encant de Sarrià.

0,075Qm. 3,175Qm. Tombem a la dreta per Major de Sarrià.

0,200Qm. 3,375Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mañé i Flaquer.

0,050Qm. 3,425Qm. Plaça de Sant Vicenç de Sarrià. Font de Sant Vicenç de Sarrià.  És una construcció senzilla, formada per un pedestal en forma de prisma que sustenta l’estàtua de Sant Vicenç. El monument és d’estil clàssic i el sortidor de la font envolta la pilastra i actua com la base de tot el conjunt. Una estructura basada compositivament en tres elements diferenciats, la base, el pedestal i l’escultura. Aquesta font, com moltes altres, representava quelcom important per a la ciutadania, atès que la dotava d’aigua potable per a les seves necessitats.

La plaça de Sant Vicenç és una petita plaça de forma quadrada envoltada d’arbres i de mesures harmonioses, amb un petit desnivell. Un espai on la tranquil·litat és evident, envoltat de cases antigues de dues plantes, moltes de les quals actualment estan restaurades amb diferents colors en les seves façanes.

Ara baixem pel carrer Cornet i Mas.

0,180Qm. 3,605Qm. Plaça d’Artós. Font del Municipi.  Aquesta font realitzada sobre un pedestal de pedra de forma quadrangular en el qual s’eleva una columna de ferro està rematada a la part superior per una esfera a punta de llança. Una columna molt treballada, amb un disseny que la divideix en dues parts ben proporcionades, la inferior amb motius ornamentals i la part superior estriada, al més pur estil clàssic renaixentista. 

La font va ser construïda per Francisca Vilardell i el seu fill Joan, propietaris del terreny. En aquest sentit, sembla ser que la seva construcció és deguda al tracte que el poble de Sarrià els va atorgar. La font va passar a dir-se “Font al Municipi”, i segons consta en l’Arxiu Municipal relatiu a la donació de la font, servia per proveir els veïns i dotar d’aigua a les cavallerisses de la plaça, amb la condició que l’ajuntament proveís el cabal d’aigua necessari sense cap cost als seus donants.

Ara seguim pel Passeig de Sant Joan Bosco.

0,500Qm. 4,105Qm. Plaça Prat de la Riba. Continuem lleugerament a l’esquerra baixant per l’avinguda de Sarrià.

0,625Qm. 4,730Qm. Avinguda Diagonal. (Cantó Mar). Continuem a l’esquerra.

0,875Qm. 5,605Qm. Cantonada Avinguda Diagonal/ Casanovas. Font del Nen Pescador. Inaugurada l'any 1947. Font d’una sola aixeta suportada per un pedestal de pedra, on hi ha una pica rodona, damunt del qual emergeix la silueta en bronze d'un vailet que sembla expressar la seva alegria en haver aconseguit un peix, el qual sosté amb la seva mà esquerra. Als seus costats hi ha dos tritons, també de bronze. L’escultura és obra d’en Josep Maria Benedicto.

Fou la primera font pública erigida a l'Eixample després de la guerra civil. L'any 2015 va ser restaurada per Mamen Fradera Castillo.

Continuem per la Diagonal cap a Passeig de Gràcia.

0,790Qm. 6,395Qm. Cantonada Avinguda Diagonal/Còrsega. Font de la Granota. Aquesta font forma part d’una sèrie de tres fonts conjuntament amb la font del Trinxa i la del Noi dels Càntirs.

Consta d'un basament fet amb pedra de Montjuïc, que fa de pica, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc. Està realitzada en un estil naturalista, molt realista en l'anatomia i dinàmic en l'expressió. Inaugurada el 1912 és obra de Josep Campeny Santamaria, un escultor que va fer moltes peces de caràcter anecdòtic, com la d'aquesta font, però també monuments commemoratius, retrats o escultura religiosa.

Sortim de la font i cent metres més endavant tombem a la dreta per Passeig de Gràcia.

1,000Qm. 7,495Qm. Cantonada Passeig de Gràcia/ Gran Via de les Corts Catalanes. Font Wallace. El 1872 un filantrop anglès, sir Richard Wallace va decidir encarregar a l’escultor francés Charles Lebourg un model de font que simbolitzés la pau entre els pobles. Va crear una font urbana on quatre cariátides femenines sostenien una cúpula amb quatre peixos de la qual brolla l’aigua. Wallace les va encarregar a centenars i a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, li van correspondre dotze, personalitzades amb l’escut de la ciutat i el nom de l’empresa subministradora de l’aigua. Actualment en sobreviuen dues. Una es troba a la Rambla de Santa Mònica, davant del passatge que condueix al Museu de Cera i l’altra és aquesta que trobem a Passeig de Gràcia.

Seguim Passeig de Gràcia avall.

0,335Qm. 7,830Qm. Plaça Catalunya. Final de la passejada d’avui.

Al voltant de Plaça Catalunya tenim les parades de bus, metro, Rodalies Renfe i Ferrocarrils Catalans per retornar a on vulguem.

Per fer aquesta entrada he agafat la descripció de la font de la Plaça de Sant Vicenç de Sarrià i de la Plaça Artòs d’ El Jardí de Sarrià

Properament, voltarem pel Tagamanent.