dissabte, 11 de juliol de 2020

DE VALLROMANES A CÉLLECS


                      Font del Porc.

Des de molts llocs del Vallès i del Maresme, a la llunyania i ben amunt sovint veiem un cim culminat per unes antenes, Céllecs. Des del meu punt de vista, hi ha cinc cims que són els més assolibles des de Vallromanes amb una excursió matinal o fins i tot amb un passeig. Al llarg d’aquests anys ja havia descrit la pujada al Pedró, al Castell de Sant Miquel, a Sant Mateu i al Turó de Galzeran i només em restava la pujada a Céllecs, al Turó Gros i al Turó de Céllecs i avui amb aquesta ascensió ja es completen els “cims vallromanins”.

L’excursió d’avui té una distància de 16,5 quilòmetres i cal afegir-ne 1,2 quilòmetres més sí volem acostar-nos fins a la cova de Can Nadal. El desnivell positiu és d’uns 500 metres i qualsevol época de l’any és bona per fer aquest itinerari, excepte les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.

Sobretot no oblidem de portar força aigua, doncs bona part del recorregut és molt isolat i si patiu dels genolls recomanem també portar pals per algun de tram de pujada i baixada exigent.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia i continuem a l’esquerra tot pujant per la riera de Vallromanes.

1,000Qm. 1,000Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat.

0,060Qm. 1,060Qm. Seguim pel Torrent dels Mussols.

0,150Qm. 1,210Qm. Avinguda Vilassar. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,220Qm. 1.430Qm. Pista de terra. Continuem endavant.

0,530Qm. 1,960Qm. Coll de Forns. Seguim per la pista que ens queda més a l’esquerra en sentit descendent.

0,460Qm. 2,420Qm. Pista de Can Maimó a la Creu d’en Boquet. Nosaltres continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,600Qm. 3,020Qm. Deixem a l’esquerra l’entrada a Can Miqueló Nou. Nosaltres seguim recte per la pista.

0,150Qm. 3,170Qm. Tombem a l’esquerra i continuem en sentit ascendent per una pista que a l’inici és de graveta.

1,135Qm. 4,305Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, direcció Vilassar de Dalt.

0,500Qm. 4,805Qm. A la dreta deixem l’entrada de la hípica Cal Senyor.

0,050Qm. 4,855Qm. Continuem a l’esquerra per un corriol que marxa en diagonal i en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 5,080Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,400Qm. 5,480Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,830Qm. 6,260Qm. Coll de Porc. Cruïlla de Camins. Continuem a l’esquerra cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,160Qm. 6,420Qm.  Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

Continuem recte per la pista.

0,400Qm. 6,820Qm. Obviem un camí que puja a l’esquerra nosaltres continuem recte per la pista.

0,500Qm. 7,320Qm. Plana del Fum. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.

0,210Qm. 7,530Qm. Tombem per un corriol que trobem a l’esquerra, fitat amb les marques blanques i grogues del PR-36.

0,630Qm. 8,160Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

1,000Qm. 9,160Qm. Turó Rodó (535 metres). Coronat per unes antenes, és molt visible des de molts punts del Vallès Oriental i el Maresme.

Continuem recte per la pista.

0,300Qm. 9,460Qm. Obviem una pista que trobem a l’esquerra. Tanmateix quan hàguem pujat al poblat ibèric de Céllecs, agafarem aquesta pista per començar a tornar cap a Vallromanes.

Ara seguim recte.

0,100Qm. 9,560Qm. Tombem a la dreta per un corriol que puja fins el poblat ibèric de Céllecs.

0,190Qm. 9,750Qm. Turó de Céllecs (536 metres). Al capdamunt del Turó de Céllecs hi ha el poblat ibèric.

Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.

Es van fer excavacions als anys 70 i 80

El seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.

 Ara desfem els últims 190 metres fins a la pista.

 0,190Qm. 9,940Qm. Pista. Continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,040Qm. Tombo per la pista que trobo a la dreta en sentit descendent.

0,350Qm. 10,390Qm. En un revolt a mà esquerra, seguim per un corriol que s’endinsa en el bosc.

0,090Qm. 10,480Qm. Font del Porc. Aquesta és una senzilla font amb un broc d’alumini encastat entre les pedres que recull les aigües d’un degotall. A finals de juny de 2020 cau un rajolí d’aigua que desguassa al ben mig de la placeta que hi ha davant la font. Quan deu rajar més, segurament l’aigua s’escola a l’altra banda del camí, bosc avall. 

Es suposa que el nom li ve perquè en el fang del bassal de la font, sovint es beuen petjades de senglars que hi van a beure.

 Desfem aquests últims 90 metres i retornem a la pista.

 0,090Qm. 10,570Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,600Qm. 11,170Qm. Cruïlla. Continuem recte cap a Can Jep de la Mel.

0,550Qm. 11,720Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte cap a Can Jep de la Mel.

0,100Qm. 11,820Qm. A la dreta deixem Can Jep de la Mel. Continuem recte avall.

0,150Qm. 11,970Qm. Obviem la pista que ens arriba per l’esquerra i continuem recte, avall.

0,130Qm. 12,100Qm. Can Sardà. Si volem acostar-nos fins a la Cova Can Nadal, hem de continuar recte i seguir les indicacions que ens portaran fins a la cova. Farem una marrada de 1200 metres (600 metres d’anada i 600 de tornada) però no té pérdua. Està molt ben senyalitzat. Si pel contrari ja volem retornar a Vallromanes, tombarem per un corriol que trobem a l’esquerra.

Cova de Can Nadal.  Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.

El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.

L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu https://quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.

 Situats novament a l’entrada de Can Sardà, seguim avall pel corriol que davalla.

0,750Qm. 12,850Qm. Pista que ens creua. Continuem avall per aquesta pista.

0,140Qm. 12,990Qm. Pista. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,145Qm. 13,135Qm. Cruïlla. Seguim baixant a l’esquerra per una pista que creua un barri.

0,340Qm. 13,475Qm. Arribem davant una vivenda. Ara seguim pel camí que davalla a l’esquerra.

0,360Qm. 13,835Qm. Obviem el camí que ens arriba de l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,650Qm. 14, 485Qm. Urbanització de Can Nadal. Continuem recte avall per la vorera del carrer Camí de Can Nadal.

0,645Qm. 15,130Qm. Tombem a l’esquerra per un corriol que ens portarà fins la pista de Can Maimó.

0,070Qm. 15,200Qm. Vial asfaltat de Can Maimó. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 15,250Qm. Seguim a la dreta per un camí carreter de Can Tià. Uns metres més endavant deixem Can Tià a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,650Qm. 15,900Qm. Urbanització Can Rabassa. Seguim a l’esquerra baixant pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 16,050Qm. Continuem recte. Ara el carrer Santa Quitèria es converteix en un camí de terra.

0,150Qm. 16.200Qm. Vial asfalt. Fem el revolt a l’esquerra per la vorera i anem buscar el segon carrer que hi ha per sota nostre. Seguim el carrer Joan Carsi anant cap al centre del poble.

0,250Qm. 16,450Qm. Cantonada Joan Carsi/Avinguda Can Galvany. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 16,530Qm. Cantonada Avinguda Can Galvany/Carrer Mossèn València. Seguim a l’esquerra.

0,050Qm. 16,580Qm. Plaça Esglèsia Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

La descripció del poblat ibèric de Céllecs l’he extret del blog http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/ i la descripció de la Cova Nadal l’extret del blog d'en Quim Graupera.

La setmana vinent, us proposaré una excursió per fer amb nens pels voltants de Sant Mateu.

 

 

 

 

 


divendres, 3 de juliol de 2020

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXIII. ENTRE EL PÒRTLAND I LES KENNEBEC


El gener del 2018 us vaig presentar la Gramàtica Gallinàcea, construïda a partir del llibre “Joyce i les gallines” de l’Anna Ballbona.

Aquest mes de maig l’escriptora de Montmeló ha presentat el seu segon llibre “No soc aquí”, guanyador aquest 2020 del Premi Llibres Anagrama de Novel.la

La Mila, la narradora d’aquesta novel.la va nèixer a finals dels setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un poligon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots que ens serveixen per confegir aquesta gramática.

Les 21 paraules i l’expressió d’avui són les següents,

Agullonar: Punxir, ferir amb l’agulló.

Agusar: Fer més agut, fer adquirir més punta o més bon tall.

Catilinària: Discurs violent contra algú.

Centella: Guspira, partícula inflamada que es desprèn d’un cos.

Desmanyotat: Mancat de destresa, d’aptesa manual.

Esborrifar: A l’Empordà, esbullar, embolicar.

Enraigar: A Mallorca, enrengar, preparar.

Enrengar: Preparar convenientment, arranjar.

Esblaimat: Descolorit, dèbil de color, especialment per efecte de malaltia o de commoció moral.

Escarpir: Aclarir, desembullar allò que està confús.

Espanyar: Fer malbé.

Estireganyar: Estiregassar.

Estiregassar: Estirar amb força.

Fer xixines d’algú: A l’Empordà i a Mallorca,  fer-ne tot el que es vol, abusar-ne, fer-ne burla grossera.

Ganyona: Persona falsa, de qui val més no fiar-se.

Garbó: Aplec, conjunt de persones o animals.

Graponer: Grosser, mancat d’habilitat o destressa.

Maginet: Enteniment, imaginació i memòria d’una persona.

Matusser: Que treballa o és fet grosserament, sense finor.

Romanalla: Deixalla, allò que roman d’una cosa de la qual n’ha desaparegut una part.

Tabernacle:  Ximplet. Persona curta d’enteniment o mancada de gràcia, que fa més nosa que companyia.

Vituperi: Infàmia, actes o paraules infamants.

La majoria de les definicions les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament pujarem al Turó de Céllecs i descobrirem la font del Porc.

 

 


diumenge, 21 de juny de 2020

DE VALLROMANES A LA FONT DEL RAGET D'EN RAMON


                 Font del Raget d'en Ramon

Avui us presento una circular a Sant Mateu amb una extensió fins la font del Raget d’en Ramon. L’excursió d’avui té una distància de poc més d’11 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres. L’itinerari combina trams de pista amb trams de corriols i aquest recorregut ja és dificílment millorable, per tant podem dir que aquesta ruta és circular i rodona.

Pot fer-se durant qualsevol época de l’any i només cal evitar les hores centrals del dia a l’estiu. Amb una mica d’aigua i un calçat còmode ja en tindreu prou.

D’aquí unes setmanes, us presentaré una alternativa d’aquesta excursió per fer amb nens a partir de 4 anys.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i enfilem a l’esquerra riera amunt.

1,450Qm. 1,450Qm. Deixem la pista principal i continuem a la dreta per un camí on hi ha un senyal pels vehicles de vial sense sortida.

0,125Qm. 1,575Qm. Continuem recte per una pista que s’enfila lleugerament.

0,075Qm. 1,650Qm. Tanca de pas privat. Can Gurguí Xic. Nosaltres continuem pel corriol que trobem a l’esquerra de la tanca.

0,100Qm. 1,750Qm. Obviem els camins que menen a banda i banda i continuem recte pel camí que puja sobtadament.

0,250Qm. 2,000Qm. Arribem a un camí que creua just davant nostre, al costat d’un pal de telèfon. Nosaltres continuem a l’esquerra pel camí que en els primers metres planeja.

0,150Qm. 2,150Qm. Tornem a estar al recte de la línea telefònica. Seguim recte pel camí que planeja.

0,400Qm. 2,550Qm. Obviem un corriol que trobem a l’esquerra. Nosaltres continuem amunt per aquest camí més ample.

0,160Qm. 2,710Qm. Pista. Coll de Can Gurgui. Continuem recte i amunt per la pista cap al Mirador de la Cornisa.

1,000Qm. 3,710Qm. Mirador de la Cornisa. Si la contaminació no ens ho priva, espectaculars vistes de Barcelona, el Maresme i el Vallès.

Continuem amunt per la pista.

0,250Qm. 3,960Qm. Obviem a la dreta una pista que seguint les marques del Meridià Verd baixa cap a Ocata.

0,100Qm. 4,060Qm. Seguim per un camí que trobem a la dreta en sentit descendent.

0,350Qm. 4,410Qm. Font del Raget d’en Ramon. Aquest era el seu nom originari d’aquesta font que trobem arran del camí, ara és més coneguda com la Font dels Caçadors, doncs aquest era un indret on els caçadors s’aturaven sovint per esmorzar. Segons consta en una placa, aquesta deu va ser arranjada per la Societat de Caçadors del Maresme que hi van fer dues piques de factura senzilla com a abeuradors per la fauna.

La mina té un arc de nivell a plec de llibre i la porta és de ferro. Davant la mina hi ha aquestes dues basses, la primera molt més petita i de forma quadrangular desguasa a la segona més gran i de forma ovalada, és un lloc perfecte perquè tota mena d’animalons s’acostin a beure.

A mitjans de juny de 2020 aquesta segona bassa és ben plena.

Continuem avall per aquest camí carreter.

0,250Qm. 4,660Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 5,160Qm. Camí que ens creua. Davant nostre tenim una subestació eléctrica. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,080Qm. 5,240Qm. Pista de la Cornisa. Creuem la pista i continuem per un camí que trobem a la dreta, seguint les marques del GR-92 sud,direcció Sant Mateu.

0,560Qm. 5,800Qm. A mà dreta trobem la font de Sant Mateu.

La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

Desfem els últims metres, retornem a la pista, la creuem i seguim les marques del GR-92 sud cap a l’ermita de Sant Mateu, per un camí que fa una mica de tub en sentit lleugerament ascendent.

0,375Qm. 6,175Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

Ara continuem recte, tot seguint les marques del GR-92.

0,275Qm. 6,450Qm. Obviem les marques del Meridià Verd que marxen a l’esquerra. Nosaltres continuem recte.

0,080Qm. 6,530Qm. Tombem a la dreta.

0,050Qm. 6,580Qm. Continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 6,780Qm. Abandonem el GR-92 que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament descendent.

0,210Qm. 6,990Qm. Obviem un corriol que trobem a ma esquerra. Nosaltres continuem recte, avall. A partir d’aquí sempre anem pel camí principal, tanmateix cal vigilar de no relliscar i caure, doncs hi ha trams en força mal estat.

1,120Qm. 8,110Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 8,210Qm. Pista que ens creua. Seguim recte en sentit descendent.

0,175Qm. 8,385Qm. Barri format per dos pilars. Continuem a la dreta per la pista que hi ha per sota el barri.

0,050Qm. 8,435Qm. Davallem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,040Qm. 8,475Qm. Obviem un corriol que baixa a l’esquerra, nosaltres seguim recte pel camí que va per sobre.

0,360Qm. 8,835Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta tot planejant.

0,100Qm. 8,935Qm. Enllacem a l’esquerra amb una pista que ens creua.

0,115Qm. 9,050Qm. Abans de començar la baixada, seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,250Qm. 9,300Qm. A l’esquerra, una mica enfilada trobem una miranda. Una miranda o coetera, és una caseta a dues aigües enmig de la muntanya on els homes que treballaven el camp hi guardaven les eines i es resguardaven quan feia mal temps.  Aquest bosc que ara trepitgem abans era terra de vinya i oliveres.

Després de visitar la miranda, continuem avall pel camí pel qual veníem, enfilant cap a Vallromanes i obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,600Qm. 9,900Qm. Cruïlla de corriols. Continuem avall fins la pista que tenim sota nostre.

0,040Qm. 9,940Qm. Pista de Vallromanes a la font de Can Gurgui. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

1,350Qm. 11.290Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

Part de la descripció de la font de Sant Mateu l’he extret de http://www.encos.cat/ i part de la descripció de la font d’el Raget d’en Ramon del llibre “Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris”. Adrià Triquel Salomé. Editorial Piolet.

La setmana vinent, una nova gramàtica del caminant.

 

 

 

 


dimarts, 9 de juny de 2020

23 EXCURSIONS PER LA REGIÓ SANITÀRIA METROPOLITANA NORD



                  Sant Sebastià de Montmajor.

Fa unes tres setmanes vaig començar a preparar aquest recull d'itineraris pel Maresme, el Barcelonès Nord i el Vallès Oriental i Occidental, doncs semblava que quan pasessim a Fase 2 els habitants d'aquesta zona,  hauriem de restringir els nostres moviments a aquest territori.

Ara tot plegat s'ha flexibilitzat una mica i ja podem anar també a Barcelona i a la Regió Sanitària Metropolitana Sud. Tanmateix, avui us segueixo presentant aquestes 23 itineraris, doncs no està de més  fer excursionisme de proximitat sense haver de fer grans desplaçaments amb el cotxe o amb tranport públic.

Trobareu una mica de tot des d'un passeig de poc més d'un quilòmetre, fins una travessa de 29 quilòmetres, amb més o menys desnivell, arran de mar o terra endins, itineraris farcits de corriols o itineraris totalment urbans, per fer amb canalla...

De ben segur que cadascú troba la seva excursió. Les 23 excursions són les següents.

1. Plana Vallesana XVII. De Mollet a Castellar del Vallès. 27,5 Quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Febrer 2020.

2. De Mongat a la mina d’aigua d’Ocata.  5 o 10 quilòmetres. Depenent si anem o fem l’anada i la tornada. Desnivell Inapreciable. Desembre 2019.

3. Pujada a la Mola per la Font Soleia. 9 quilòmetres. Desnivell positiu 460 metres. Abril 2019.

4. De Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines per Sant Sebastià de Montmajor. 22 Quilòmetres. Desnivell positiu: 750 metres. Abril 2019.

5. Montseny XV.  L’Empedrat de Morou. 5,760 Quilòmetes. Desnivell positiu: 250 metres. Gener 2019.

6. Plana Vallesana XVI. Camins de Llibertat entre Parets i Caldes de Montbui. 14,5 Quilòmetres. Desnivell Inapreciable. Juliol 2018.

7. Plana Vallesana XIV. De Cerdanyola a Sant Cugat per la font de Sant Pau. 9 quilòmetres. Desnivell positiu: 200 metres. Febrer 2018.

8. Cingles de Bertí XII. Caminant pels Sots Ferèstecs. 15 quilòmetres. Desnivell positiu: 500 metres. Febrer 2017.

9. Les fonts urbanes de Cabrils. 1,3 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Desembre 2016.

10. Camins de Vallromanes XXV. Plana Vallesana XIII. Granollers – Vallromanes. 11 quilòmetres. Desnivell positiu: 200 metres. Novembre 2016.

11. Montnegre-Corredor XII. Voltant pel Dolmen de la Pedra Gentil. 7 quilòmetres. Desnivell positiu: 200 metres.  Febrer 2016.

12. Montseny XIV. Fontejant per la Vall de Santa Fe. 14 quilòmetres. Desnivell positiu: 770 metres. Octubre 2015.

13. El Turó de Montgat. 4,7 o 8 Quilòmetres. Depenent de si només fem l’anada o l’anada i la tornada. Desnivell: Inapreciable. Març 2015.

14. Montnegre-Corredor XV. La Vall d’Olzinelles. 11,3 Quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres.  Febrer 2015.

15. La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga. 17 quilòmetres. Desnivell positiu: 450 metres. Desembre 2014.

16. La Plana Vallesana VII. Camins de Vallromanes XIX. Vallromanes-Montserrat. Primer Tram. Vallromanes-Molí de l’Amat (Sabadell). 22 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Juliol 2014.

17. La Plana Vallesana VII/2. Camins de Vallromanes XIX/2. Vallromanes- Montserrat. Segon Tram. Molí de l’Amat (Sabadell) – Estació de Vacarisses. 29 quilòmetres. Desnivell positiu 500 metres. Agost 2014.

18. La Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs. 6 quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres.  Abril 2014.

19. La Plana Vallesana II. Del Congost a la Serra de Ponent. 8,5 Quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres.  Febrer 2014.

20. La Plana Vallesana I. Les fonts de Mollet. 2,3 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Gener 2014.

21. Ruta Espriu. D’Arenys de Munt a Arenys de Mar pel Collsacreu. 12,5 Quilòmetres. Desnivell positiu: 300 metres. Novembre 2013.

22. Caminant entre el Mogent i el Congost. 5 quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres. Novembre 2012.

23. Fonts urbanes de Badalona. 6,3 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Agost 2012.

La setmana vinent parlarem de la font d'en Mamet.


dimecres, 3 de juny de 2020

FONTS D'ARREU XXXIII. LES FONTS DEL PLA DE L'ESTANY. VOLUM II.



                                                                

Normalment quan us parlo d’alguna guia de fonts ho faig a partir d’haver passat per alguna deu o brollador descrites en el llibre.

Fa mesos que tinc pendent fer una travessa entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany, una travessa des d’Olot fins a Banyoles fent nit a Santa Pau. De fet la intenció d’aquesta excursió és fer  l’entrada al Pla de l’Estany pel terme municipal de Sant Miquel de Campmajor i així poder visitar algunes fonts esmentades a la guia que us proposo avui.

A veure si anem desescalant i el juliol, l’agost o el setembre podem anar a fer turisme de proximitat caminant per aquestes contrades.

Avui us presento el llibre “Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i editat per Rigau Editors l’any 2017.

En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus brolladors, biots, mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls. Des del meu parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest llibre, jo penso que el nom més encertat haguès sigut  “Fonts del Pla de l’Estany i indrets amb aigua”.

Com esmenten els autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts del Pla de l’Estany. Volum I”, va ser un treball realitzat a finals dels anys noranta que tenia com a objectiu evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles fonts, que havien perdut la seva utilitat per la minva de les activitats bosquetanes i agrícoles, restaven amagades, inutilitzades i a punt de desaparèixer definitivament.

De les primeres observacions a les segones que es van fer per confegir aquest llibre van passar entre disset i divuit anys (segons la font) i per norma general l’estat que presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999 era molt millor que el que tenien fa 4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia trobem moltes fonts eixutes, deixades, abandonades, ermes…

Finalment, a la fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia, es descriu l’accés, es fa una descripció de l’estat actual de la deu, la data de les dues observacions, el cabal que hi havia a la primera observació i el cabal que hi havia fa 4 o 5 anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el nivell del mar.

Un treball per erudits en la matèria que no els hi fa res caminar una bona estona i esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una mina abandonada. No és la vostra guia si busqueu un itinerari que passi per unes quantes fonts i l’accès a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.

Aquest llibre també m’ha proporcionat molt vocabulari relacionat amb l’aigua que us el presentaré el mes de juliol mitjançant una gramática del caminant.


divendres, 22 de maig de 2020

LES VALLS DEL FRESER V. DE NÚRIA A LES GORGUES DE CARANÇÀ



                      Un dels ponts que creua el riu Carançà.


La travessa que us proposo avui és una de les clàssiques pel Pirineu Oriental. En aquesta travessa trobarem llacs, cims, boscos gairebé màgics, ponts tibetans i camins de vertigen.

Jo l’he feta un parell de vegades, l’última l’estiu del 2001. L’itinerari que us proposo avui és per fer-lo amb dues etapes i aquesta és una excursió que recomano fer-la entre principis de juny i finals de setembre.

En aquest periòde i amb bon temps qualsevol persona avesada a caminar per alta muntanya i anant ben equipada gaudirà molt de la travessa, a l’hivern o amb mal temps és una altra història.

L’excursió que us proposo avui té una distància de 23,2 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 1400 metres i un desnivell negatiu de 2570 metres, per tant, part de la duresa d’aquesta excursió rau en els llargs trams de baixada que hauran de suportar els nostres genolls i per això recomanem fer nit al refugi de Ras de Carança i d’aquesta manera fer més assequible l’excursió.

Si jo em plantegés fer-la aquestiu estiu hi hauria quatre coses que serien imprescindibles: les botes de muntanya, els pals, 2 litres d’aigua i cartografia de la zona.
Si us decidiu fer-la i feu nit a Ras de Carança, no oblideu fer la reserva, doncs el refugi és molt petit. Web Refugi Ras de Carança

Finalment, l’últim alicient és acostant-se a l’inici de la travessa amb el cremallera de Núria i acabar la sortida en el Train Jean. Tanmateix, mireu bé els horaris del Train Jean, doncs tenen poca freqüència i assegureu-vos que te connexió a la Tour de Carol amb el tren de RENFE que us ha de tornar a Ribes de Fresser.

L’ITINERARI

1r DIA. Núria- refugi de Ras de Carançà 1.840m. 12,7 Quilòmetres. 837 metres de desnivell positiu. 956 metres de desnivell negatiu.

Sortim de l´estació del cremallera en direcció nord-est,  en direcció contrària al Santuari. Hem d´anar a buscar un petit pont de pedra. Just abans del pont trobem un primer pal senyalitzador del GR-11. Recte surt el camí a Eina, nosaltres prenem el camí a la dreta direcció al Noucreus. Seguirem els senyals blancs i vermells del GR-11 fins al coll de Carançà.

Passat el pont creuem un pendent herbós on el camí és poc evident. Uns metres més amunt, el corriol esdevé de seguida clar. En aquesta primera part del camí caminem pel camí del Bosc, una passejada senyalitzada pels gestors de Vall de Núria i que transcorre pel vessant est de la vall.

El camí és evident i ben abalisat amb les marques del GR-11. En aquest tram solen pasturar vaques i poltres. En arribar a les Molleres, travessem el Pont de l’Escuder, de fusta, per iniciar una pendent també herbosa i de camí menys clar. Hem d´anar a buscar un pal indicador que veurem davant nostre, una mica a l’est (dreta).

Aquest pal indica una bifurcació. La vall de l´esquerra puja al coll de Noufonts. Nosaltres continuem a la dreta cap al coll de Noucreus, remuntant el torrent de les Molleres, fins al clot de Noucreus, quan el camí fa una gran revolt tancat per iniciar la pujada final fins el coll de Noucreus (2.795m).
Del coll només són 2 minuts fins al cim del pic de la Fossa del Gegant (2.808m), des d’on  tenim unes àmplies panoràmiques cap al serrat del Mig, el Puigmal i el pic de l’Infern.

Baixem en direcció est uns metres per arribar al segon i darrer coll de la jornada, el coll de Carançà (5,4km, 2.727m). En aquest punt abandonem l’abalisament. Les marques blanques i vermelles que ens han seguit fins ara, les deixem per girar al nord (esquerra) per emprendre la baixada cap al circ de Carançà i el reguitzell de llacs que anirem trobant en la baixada.

El primer llac que veurem és un petit estany a mà esquerra que és el que es troba a més alçada de tots (2.583m). A l´estiu, però, sol assecar-se completament.
Just abans no comencem a baixar cap a l’estany Blau  ens hem de permetre uns instants de relax per gaudir de les increïbles vistes que tenim sobre el pic de
 l´Infern amb l’estany Blau sota els seus peus.

El camí esdevé d´alta muntanya, menys clar que el que recorríem fins ara, però fàcil    d´anar seguint. Cal parar atenció a seguir sempre les fites que anirem trobant en tot moment fins al refugi de Ras de Carançà. Després de 15min. que deixem el coll de Carançà, arribem a l´estany Blau.

Passem per l´oest de l´estany, superem un petit coll i iniciem la baixada a l’estany Negre, força dreta també amb moments on el camí fa ziga-zagues a fi de fer més còmoda la baixada, fins arribar a l´estany Negre en uns 10 min.

El camí baixa al fons de la vall, fins anar a buscar el riu Carançà, riu que seguirem bona estona sempre per la dreta. Estem encaixonats per les parets dels grans cims de la zona, com l´Infern, o el pic del Racó Gros (2.783m) que tenim davant nostre.

Mica en mica la vall es va obrint i apareixen prats trencats per rierols que zigzaguegen els seus plans. Cal girar la vista sovint per apreciar la immensitat dels paisatges que anem deixant endarrere.

Mitja hora després de l’estany Negre, trobem una cabana de pedra que pot ser útil només en cas d´emergència. Després de passar per un altre preciós prat alpí arribem a l’estany de les Truites (o de Carançà 2.270m). L´estany de Carançà és el més gran dels llacs amb què ens trobarem. A l´estiu solen plantar-s´hi força tendes, i ben concorregut per excursionistes i pescadors.

Continuem pel camí ja força marcat. Hem de perdre més de 400m de desnivell en 4,8km fins al refugi de Ras de Carançà, tram pel qual trigarem 1h30min aproximadament. Durant aquesta baixada, cap a la cota 2150m, entrarem al bosc. 

2n DIA. Refugi Ras de Carançà – estació de Toès (Tren Groc) 11,5 Qm. 563 metres de desnivell positiu. 1.613 metres de desnivell negatiu.

Per aquest refugi hi passa el GR-10 que uneix Mantet amb Planès. Nosaltres, però, continuarem la nostra travessa en direcció nord baixant  cap a la vall de Carançà. Anirem a buscar les gorges que el riu ha excavat a la muntanya a través d’un interessant camí equipat amb passarel·les i ponts tibetans penjats sobre el riu.

A partir del refugi només ens cal seguir uns punts de color taronja que trobarem en tot el recorregut fins al final. No són evidents ni sempre es veuen, però hi són. Més endavant, a partir de la resclosa, també trobem els clàssics senyals grocs de sender de petit recorregut francès (PR).

El camí segueix baixant i endinsant-se en el bosc del vessant nord del Pirineu. És un bosc ombrívol i gairebé màgic.  Després de 20 min. (1,5km) de sortir del refugi trobem una bifurcació a l’esquerra (. És un camí que ens portaria a Toès  passant sota el vessant oriental del pic de Gallinàs evitant les gorges. Com que el que volem és precisament passar-hi, continuem recte durant 45min més, quan trobem la primera passarel·la del recorregut. Es tracta d’una passera elevada de ferro clavada a la roca. Unes escales en donen accés.

Durant els propers 30-45min anirem creuant el riu a través de noves passarel·les i ponts tibetans mentre anem baixant poc a poc. El temps que triguem dependrà molt de la gent que trobem. Sovint haurem de passar les passares d´un a un, fet que segons 
l´afluència de gent en aquest tram de la travessa, faci endarrerir-nos una mica.

Al quilòmetre 19,7  arribem a una petita resclosa. Aquí tenim dues opcions a l’hora de baixar fins a Toès.  Creuant la resclosa a la dreta baixa el camí més utilitzat de baixada, el que passa pel roc de Madriu pel vessant est del riu. Nosaltres, però, seguirem recte (esquerra) de la resclosa per anar a agafar el camí conegut com el de la Cornisa. És un camí tallat a la roca i penjat al buit sobre el riu. Té un passamà al vessant de la muntanya per a agafar-s’hi, però cap tipus de barana sobre l’estimbat. És un camí ample i fàcil on les persones amb vertigen ho passaran malament, tot i que el camí és espectacular, amb excel·lents vistes sobres les gorges.

Són 1.300 metres (25 min) de camí tallat a la roca fins una cruïlla a la dreta  (pal indicador) on abandonarem el sender de la cornisa per iniciar una forta baixada que ens portarà de nou al fons de vall, des d’on en poc més de 10 min.  arribarem a un pàrquing només per a autocaravanes. L’ hem de creuar per anar a buscar l’estació del tren groc de Toès-Carançà.

La descripció de l’itinerari l’he extret de la web Senderisme en tren

Ben aviat, parlarem de fonts del Pla de l’Estany.