dimecres, 11 de setembre de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVIII. DOLÇOS CATALANS.



                           Pujolets de Bescanó

Aprofitant que avui és la Diada, avui vull recordar alguns dolços i postres que ens ofereix la cuina catalana. El nostre país és molt ric en pastisseria i reposteria, cada poble, cada comarca té el seu pastís o la seva galeta el.laborat amb productes de la terra i si no és així com a mínim té una denominació per referir-se a quelcom dolç.
En aquest sentit, l'any 2011 quan vaig dedicar una gramàtica als mots de Badalona, llavors ja sortia la paraula tornemi referint-se a una pasta ensucrada i farcida de crema, és a dir un xuixó. Curiosament uns vint quilòmetres més enllà, a Matató, si vas a una pastisseria no demanís ni un xuixó, ni molt menys un tornemi, segurament no t'entendran, a Mataró demana un globet.

Les 20 paraules dolces i ensucrades d'avui són les següents,




Bisbalenc:  Es una especialitat dolça típica de la Bisbal de l’Empordà.  Tradicionalment, està fet de pasta de full, farcit de cabell d’angel i cobert de pinyons.
L'any 1927, Modest Sans i Viñas, en la seva primera pastisseria de la Bisbal va crear una primera versió del Bisbalenc amb pasta de full, cabell d'àngel, sucre i pinyons. Poc després es va idear un model de massapà. Molt ràpidament va tenir acceptació entre la clientela local i comarcal, però quan de debò es va estendre la seva fama va ser ja al començament del turisme, cap als anys 50.

Borregos de Cardedeu: El borrego és un dolç típic de Cardedeu. Es tracta d’un bescuit elaborat a base de farina, sucre, mantega i el que el fa més característic, matafaluga i anís. Està elaborats seguint receptes de fa prop de dos-cents anys tot i que la seva popularitat va créixer en temps de l’estiueig. I com aleshores, actualment continuen essent un dolç record per al visitant.
De borregos tradicionals són els durs, tot i que també se’n poden trobar de tous i fins i tot de torro per Nadal.

Braç de gitano: El braç de gitano és un pastís molt popular, que es consumeix a tot el país sense tenir una data concreta al calendari i que admet moltes variacions de presentació i ingredients, però sempre mantenint la forma cilíndrica i amb un farcit a l'interior. En la recepta d'aquest pastís hi intervenen ous, sucre, farina i mantega. Amb ells es fa una massa de pa de pessic, s'estira i després es farceix de diverses preparacions (nata, crema, trufa...). Es pot guarnir amb crema cremada, sucre de llustre, xocolata, nous o d'altres ingredients dolços.


 Brunyols de l’Empordà: Els brunyols són uns dolços de forma arrodonida i d’orígen àrab consistents en una massa de farina i aigua fregida i endolcida després amb sucre. La matafaluga els dona el seu sabor característic. Són una menja típica de Quaresma i Setmana Santa, però a Girona se solen menjar tot l’any.


Bufats del Vendrell: Hi ha pastes que poden ser una mica pesades per a l'estómac. Però no és el cas dels bufats, aquests dolços us donaran aire! Avellana torrada, clara d'ou, farina, sucre morè i sucre de llustre són els ingredients d'aquest dolç tradicional del Vendrell, que és un bon acompanyament per a la sobretaula.

Carquinyolis de Caldes de Montbui: Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella). Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada; una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament.

Casquetes: Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l’Ebre. A Amposta es fan amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatel i mig got d’anís). Se solen farcir de confitura de cabell d’àngel, pasta de moniato, ametllà o mató.

Coca garlanda: Una coca típica de Vilafranca del Penedès, que també es consumeix a altres indrets de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i al sud de l'Anoia.La coca garlanda té forma de tortell ensucrat i entre els seus ingredients característics hi figura la matafaluga remullada amb anís, i tradicionalment s'utilitzava com a mona de Pasqua.
Coca de vidre: La coca de vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor que la fa cruixent i pel fet que està coberta d’una capa de sucre brillant llisa i transparent com si fos una capa de vernís o de vidre.

Faviola: La faviola o coco de cocoter és un dolç típic de la cuina catalana. És una preparació simple, a base d'una massa de bescuit extremadament flonjosa i lleugera, mullada en alguna classe de licor i cuita en un motlle. Al capdamunt, s'hi espolsa coco esmicolat.
Aquest dolç és típicament relacionat amb les festes, i té la tendència de perdre la consistència correcta en pocs dies per l'evaporació del licor que porta dins.

Globet: A Mataró, manera autòctona d'anomenar el xuixo, dolç molt popular a Girona i bona part del país. El nom de globet és un derivat del cognom Loubet, molt estès a França. Es relaciona aquest mot amb l'introductor a Catalunya d'aquesta pasta o bé amb Émile Loubet, president francès de finals del segle XIX.

Jaumets de Sant Hilari: Especialitat dolça típica de la localitat de Sant Hilari Sacalm, creada cap a mitjans del segle XX. El seu nom està inspirat en un personatge popular de la vila, Jaume Traveria i Riera. Els Jaumets són unes galetes seques, consistents, de forma arrodonida i irregular, petites. Són de textura consistent i cruixent i el seu gust està marcat per la presència de l'avellana. S'elaboren artesanalment amb avellanes, ametlles, sucre i clares d'ou. Es solen menjar per postres, acompanyant el cafè o a qualsevol hora del dia, entre àpats.


Manjoia: A la Sénia, al Montsià, per Pasqua tenen la seva pròpia tradició pel què fa a la mona. Allà en diuen manjoia, un nom que diuen que ve de "menjar de joia". Moltes famílies mantenen el ritual de reunir-se uns dies abans per fer la pasta que duen a coure, com mana la tradició, als forns del poble.

Neules: Malgrat que el seu origen és incert, s'esmenten en diverses fonts del segle XIII, tot i que llavors, en comptes de ser cilíndriques, tenien una forma més aviat plana.
S'elaboren amb una pasta enrotllada feta de farina de blat, ous, sucre, llet, mantega i vainilla. Dolces i lleugeres, tenen una textura semblant a la pasta fullada, però menys trencadissa.
A Catalunya es consumeixen per postres, i en especial durant les festes de Nadal, tot i que tampoc és estrany trobar-les en altres moments de l'any, com acompanyament de gelats o cafès.

Orelletes: Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Són típiques de Sidamon i d'altres pobles de la comarca del Pla d’Urgell.

Pets de Monja: Els pets de monja o, d’una manera més puritana, sospirs de noia, són unes galetes petites i rodones, amb forma de mugró.
Tothom diu que les va inventar un pastisser italià cap al segle XIX a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que, amb el temps, pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals.

Pujolets de Bescanó: Cucurull farcit de xocolata, crema, nata o maduixa que es menja fred (tret de la nevera).

Rostes de Santa Teresa: Les rostes de Santa Teresa, també anomenades torradetesllesquetes en ou o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes. Per elaborar-les, cal mullar pa dins una barreja de llet i ous, fregir-lo i ensucrar-lo. 

Sabre de Sant Pau: Típic de Sant Pere de Ribes és l´element gastronòmic més característic de la festa de Sant Pau és el sabre, que s´elabora a les pastisseries i forns del poble. És fet de briox ensucrat perfumat amb matafaluga i, segurament, deu tenir alguna relació amb els tortells de Sant Antoni i de Reis i amb les coques de recapta utilitzades en les ballades que es feien a la plaça a la tarda. Representa l´espasa de Sant Pau i és habitual de menjar-ne tant a la vigília al vespre com per esmorzar i, també, per postres. Menjat el mateix dia és boníssim; l´endemà ja és més duret
És una peça de caràcter individual tot i que ultimament els pastissers també en fan de més grans. Aquests solen incloure fruita confitada.

Taps de Cadaqués: Els taps de Cadaqués són un dels dolços més fins, lleugers i esponjosos dels que s'elaboren al país. Es creu que daten del segle XVIII, i es fan a base de pa de pessic flonjo i una mica moll.

Properament, parlarem de la font gòtica de Blanes.

diumenge, 1 de setembre de 2019

ACTIVITATS AMB NENS. VALL DE CAMPRODON VIII. MOLLÓ PARC.




Comença el mes de setembre i desprès de cinc setmanes de descans, torna l'activitat al blog.
Avui faig una proposta per les families que compten els dies que falten perquè la canalla comenci l'escola i ja esteu farts de platja i piscina.

Aquesta primera quinzena de setembre és molt bona época per visitar Molló Parc si teniu fills, nebots o nèts entre 2 i 10 anys, per més grans hi hauria millors opcions.
En aquest Parc d'Animals dels Pirineus podeu fer una passejadeta d'uns 3 o 4 quilòmetres mentre veieu i coneixeu els habitants d'aquestes muntanyes.
Trobareu tota la informació a Molló Parc

Properament, una nova gramàtica del caminant.