divendres, 22 de maig del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR V. HISTÒRIES I LLEGENDES DE L'ANY VUIT.


L'any 2008 en Daniel Rangil, va escriure i editar aquestes "Històries i Llegendes de l'Any Vuit" que suposen el primer recull de cultural oral del Montnegre i on els bandolers, les bruixes, els llops, les serps, els òssos, els tresors... són els protagonistes d'aquests relats que es situen en aquesta subcomarca que troba els seus límits en el mar, la Tordera i les rieres d'Arenys i Vallgorguina.
Com a mostra del que podeu trobar en aquest llibre us transcric El Pati de l'òs, és a dir, la història que va originar aquest topònim de Calella.

[Enmig d'una evolució cap a un paisatge urbà, gris, avorrit, especulatiu, despersonalitzat, comú a tots els pobles de la rodalia, Calella ha preservat dues joies impulsades per uns batlles que es van avançar al seu temps: el Passeig de Manuel Puigvert o passeig de Mar i el Parc Dalmau o els Pins, amb una àmplia esplanada anomenada el Pati de l'Ós i una pedrera abandonada en un racó. Aquest parc era una finca privada fins que el consistori presidit pel batlle Jaume Dalmau la va comprar.]

"L'antic propietari, el senyor Pelai, tenia l'obsessió que no li entrés ningú a prendre-li res, fins el punt de contractar un guàrdia jurat perquè vigilés tota la finca, repartida entre una extensa horta amb fruiters i la resta de bosc espès.
Per a la mainada d'aquell temps una de les activitats preferides era anar a robar fruita en colla i allà hi havia coses delicioses com pinyons i taronges i el mèrit d'esquivar el guardia jurat. El risc que comportava el furt, en comptes de tenir un efecte dissuasori, donava encara un valor afegit en una época en que no existien els jocs d'ordinador ni els esports d'aventura.
Donat que el treball del vigilant no aconseguia ser prou eficient, el senyor Pelai parlà amb el mestre don Jaume perquè advertís als alumnes que si n'arreplegaven algún aniria a la presó.
Don Jaume va fer l'advertiment als alumnes, tot i saber que de poc serviria. Per això, tot seguit i molt seriosament, va afegir que tenia el deure d'informar-los que s'havia pogut comprovar que a la pedrera hi havia una cova habitada per un ós enorme al que s'havia vist voltar per l'esplanada del davant. Un ós no és cosa de broma com un guàrdia jurat. La història va obtenir els resultats que pretenia i, a més, ens va donar l'únic topònim referent a óssos d'aquestes contrades.

Properament, parlarem de les fonts d'Arenys de Munt.



dilluns, 11 de maig del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXII. ELS NOMS DELS VENTS AL VALLÈS ORIENTAL.



Si el mes de març descobríem els noms dels núvols i les boires al Vallès Oriental, avui toca fer el mateix amb els vents d'aquesta comarca.

Segurament, a les nostres contrades no hi ha un vocabulari tan ric al voltant dels vents, com el que vam trobar fa dos mesos quan parlàvem de núvols i boires.

Tanmateix, finalment hem trobat 20 mots que defineixen diferents "bufades" d'aquesta comarca. A continuació us els definim.

Berguedà: Recollit a La Garriga, correspon al vent de ponent.

Bufarut: Vent impetuós que bufa sobtadament i breument en forma de remolí.

Garbí: Entre d'altres llocs, al Figueró s'anomena així, al vent que vé del sud-oest.

Garbinada: A Mollet s'anomena així al garbí.

Griso: Recollit a Santa María de Martorelles, és un sinònim de fred.

Llevant: Recopilat a tot el Vallès Oriental, és el vent que ve de mar i porta pluges.

Marinada: Recopilat també a tot el Vallès Oriental, arriba cap al migdia, refresca i ve de la banda de mar.

Matablat: A la Roca del Vallès, anomenen així al vent de la fam.

Mestral: Recollit a Campins, és un vent del nord-oest que fa ventades i neteja el cel.

Migjorn: Aplegat entre d'altres poblacions, a Martorelles, Montmeló, Montornès i Vilanova del Vallès, és un vent del sud que acostuma a portar aigua. En aquest sentit hi ha una dita que diu "Migjorn, aigua enjorn", per tant ens adverteix que si bufa vent del sud aviat plourà.  

Ponent: Recopilat a tot el Vallès Oriental, és un vent calent i en molts llocs, és conegut com el vent de la fam.

Revolví: Remolí de vent.

Tramuntana: Aplegat a gairebé tot el Vallès Oriental, es tracta d'un vent fort que procedeix del nord.

Vent d'Aragó: Recollit a Sant Fost de Campsentelles, és un vent que porta el fred.

Vent de la fam: Aplegat entre d'altres llocs a Campins, La Garriga, Parets i Sant Celoni, és un vent d'estiu i ho crema tot.

Vent empordanès: Recollit a Mollet, a Montmeló i a Montornès (a totes tres poblacions diuen "L'empordanès, ni plou ni aclareix").

Vent de Mallorca: Recollit a Montornès, diuen que porta fred quan neva a l'illa.

Vent del Montseny: Recopilat entre d'altres poblacions, a Aiguafreda, Granollers, Montmeló i Vallromanes, ve d'aquesta muntanya i certament és el mestral.

Ventijol: Vent suau.

Ventpluig: Pluja fina acompanyada de vent.

Per fer aquesta entrada he extret definicions del llibre "Els noms populars de Núvols, Boires i Vents del Vallès Oriental" de l'Albert Manent i en Joan Cervera editat el novembre de l'any 2008, de la web www.rodamots.cat i de l'edició digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll.

Properament, descobrirem un nou camí de Vallromanes. 

divendres, 1 de maig del 2015

EL RETO DE EVA




Aquest dissabte 2 de maig a les 18:30h, al Casal de Vallromanes, projecció del documental El Reto de Eva.
Evidentment, aquest és un bon títol, però realment és el repte de la família Múñoz-Giménez. Una família, amb pares, germans i avis, que han fet  de la búsqueda de recursos per finançar la investigació de l'enfermetat de Dent, una enfermetat minoritària, la seva rao de ser.
No us perdeu aquest documental, doncs en una hora i mitja ens queda clar que el més important en aquesta vida és tenir salut i tenir la sort que algú t'estimi.

Tanmateix, aquesta família també ens mostra que vol dir ser resilent, és a dir cauen, s'aixequen i lluiten per sobreviure però també per ser feliços, doncs intenten constantment fer una lectura positiva d'aquesta situació tan desagradable que els hi ha tocat viure.
Per últim, vull que quedi constància que els meus personatges preferits són uns secundaris que en realitat són tan protagonistes com l'Eva i el Nacho, la María, la Marta i en David.


https://www.youtube.com/watch?v=-zm8BlGMqfk.   Trailer d' El Reto de Eva.

Properament, farem una nova gramática del caminant. Aquesta vegada dels vents del Vallès.