dijous, 31 de gener del 2013

LA BASSASSA


                                  La Bassassa                                         
Fa menys d’una setmana, us vaig presentar la llista de les primeres 114 fonts. En aquest llistat hi ha les 17 fonts martorellenques, però sens dubte hi falta un element hidrològic important, la Bassassa.
En cinc anys i gairebé 200 entrades mai n’he parlat i això que moltes vegades i hem passat a tocar, per tant avui li dedicarem aquest article.
Pel que fa a com arribar-hi,  a Pels voltants de Castellruf publicat el juny de 2008 dic: Sortim de la Font del Ca, a l’esquerra continuant pel corriol pel qual  hem arribat. Ara es fa una mica més costerut, aproximadament quinze minuts més tard, trobem una cruïlla de corriols en forma de “Y”; agafem el de mà dreta. Ara el camí planeja i sense deixar-lo, sempre en direcció sud, quan portem … i avui afegeixo; 5 minuts trobem mig amagat a la dreta un corriol que baixa un tros i que ens acaba portant a la Bassassa.
Aquesta bassa allargada de 15,5 metres de llarg per 2 metres i mig d’ample i un metre aproximat de profunditat, serveix per emmagatzemar aigua i poder regar un horts que hi ha més avall. Antigament, també podria haver servit per refrescar les carboneres.
La bassa té un mur de pedra en forma de resclosa, amb una sortida i sobreeixidor. La vegetació és la típica d’un torrent humit, fonamentalment avellaners, alzina, heura, aritjol i falguera.
L’estat actual és força naturalitzat, amb el gran arbre caigut al mig que dóna més encant a l’entorn. No s’omple mai fins dalt, el que significa que té pérdues. Dins podem observar-hi peixos de colors nedant, tanmateix, això demostra que l’aigua és neta, però també indica que hi han estat introduits per la mà de l’home i impedeixen que hi puguin prosperar capgrossos de salamandra i altres amfibis. És un molt bon abeurador pels senglars.
Per fer aquesta entrada, he extret informació  del llibre “Les fonts martorellenques” d’Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quixol Soriano publicat l’any 2011 i del número 27 de la revista Notes editada pel Centre d’Estudis Mollet i publicada el gener de 2012.
Properament parlarem dels arbres de Badalona.

 

 

dimarts, 29 de gener del 2013

L'ÒLIBA

                                  Tres òlibes

Ja fa més d'un any i mig que no parlem de cap "habitant" d'aquestes muntanyes. Per tant, avui toca  fer-vos cinc cèntims d'una au que d'aquí poques setmanes podem començar a sentir udolar prop de casa.
       
L'òliba és un rapinyaire nocturn que té uns 35cm de grandària i una envergadura propera als 90cm. Inconfusible pel color blanc de les seves parts inferiors i de la cara, mentre que per sobre el dors i les ales són de color daurat amb taques grises. El disc facial, blanc, en forma de cor i els seus grans ulls de color negre també són característics. Acostuma a caçar tot fent vols de recerca, durant els quals planeja molt més que les altres espècies de rapinyaires nocturns.

Quant a l’hàbitat, l’òliba és una espècie lligada als espais oberts on poder caçar com són els conreus, els erms, les brolles i les zones forestals amb alternança d’espais agrícoles. Tanmateix, a l’hora de nidificar ho fa en construccions humanes de pobles i ciutats, així com en masies aïllades, pedreres i, en alguns casos, se l’ha trobat molt lligada a determinats ponts i viaductes d’algunes carreteres i autopistes comarcals.

Per altra banda, l’òliba és un ocell que es pot reproduir en qualsevol època de l’any depenent de la disponibilitat de l’aliment. En aquest sentit, utilitza el mateix niu any rere any

A les nostres contrades, els primers cants poden sentir-se a finals de febrer, i les primeres postes es produeixen a principis de març.

Finalment , esmentar que les últimes dècades hi ha hagut una davallada de la població d’òlibes degut a la urbanització de les planes agrícoles, l’ús de plaguicides que redueixen la població de les seves preses, l’abandonament de camps de conreu a la serralada, molèsties en els llocs de nidificació, així comla manca de llocs adients per criar.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de l’Atles dels ocells nidificants del Maresme editat l’any 2005 per Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria.
Properament parlarem del Centre de documentació del Parc de la Serralada de Marina.
 

dissabte, 26 de gener del 2013

LES PRIMERES 114 FONTS

             Font de l'Amigó                                      

El juny de 2010 vam fer una entrada on fèiem balanç de les 53 primeres fonts que havíem descobert tot caminant per la Serralada Litoral i Marina. Dos anys i mig més tard ampliem aquesta llista amb 61 fonts noves.

El llistat que us passem a continuació conté el nom de la font, la població on es troba, l'estat actual i el mes i l' any on localitzareu l'entrada on es descriu més acuradament la deu d'aigua.
A diferència del primer llistat, en aquesta segona llista ja apareixen fonts d'altres contrades com el Montseny, el Montnegre-Corredor, la Garrotxa i el Ripollès.

Per altra banda, a dia d'avui, de les 114 fonts referenciades trobem que:

65 ragen.
22 gotegen
16 estan eixutes.
  6 estan a punt de desaparèixer
  4 ja han desaparegut
  1 font mentidera.

Per la seva ubicació n'hi ha:

24 a la Serralada de Marina
57 a la Serralada Litoral
  5 al Montnegre-Corredor
  4 al Montseny
  8 a la Garrotxa
  1 al Ripollès
15 fonts urbanes ( a Badalona, Cabrils, Premià de Dalt, Arbúcies, Viladrau i Olot)

I  per tant tenim aquesta llista,

SERRALADA DE MARINA.
54. Dimanita. Sant Fost de Campsentelles. Gairebé sempre raja. JULIOL 2010.
57. Alemany. Badalona. Gairebé perduda.  OCTUBRE 2010.
58. Sant Jeroni o Lleó. Badalona. Raja. OCTUBRE 2010.
59. Sant Miquel. Badalona. Raja. OCTUBRE 2010.
60. Font del Pop o Beu-i Tapa. Badalona. Raja.  GENER 2011
61. Font de la Mare de Déu de l’Alegria. Tiana. Raja. ABRIL 2011
62. Font de Can Roca. Tiana. Cau un rajolí fi. ABRIL 2011.
63. Font de l’Amigó. Badalona. Sempre raja. GENER 2011.
64. Font del Goig o de Can Ruti. Badalona. Sempre raja. GENER 2011.
65  Font de l’Hort dels Monjos. Sant Fost de Campsentelles. Sempre raja. FEBRER 2011.
66. Font de les Monges. Sant Fost de Campsentelles. Està eixuta. FEBRER 2011.
68. Font de Sant Pere. Sant Fost de Campsentelles. Raja. AGOST 2011
69. Font de la Guineu. Sant Fost de Campsentelles. Sempre raja. AGOST 2011.
70. Font de la Canaleta. Sant Fost de Campsentelles. Raja amb un bon doll. AGOST 2011.
84. Font de Can Mas. Badalona. Raja. Febrer 2012.

 Fonts Urbanes de Badalona

97. Font a Eduard Maristany. Està eixuta. AGOST 2012.
98. Font de Roca i Pi.  Desapareguda.  AGOST 2012
99. Font de la Plaça Casagemes. Només raja una aixeta. AGOST 2012
100. Font del carrer Sant Bru. Raja.  AGOST 2012
101. Font del Parc de Ca l’Arnús.  Raja. AGOST 2012.
102. Font de la Plaça de la Constitució. Raja. AGOST 2012.
103. Font de la Plaça Pau Casals. Raja.  AGOST 2012.

SERRALADA LITORAL

56. Fonteta de Can Gurri. Santa María de Martorelles. Raja un fil d’aigua. SETEMBRE 2010.
67. Font de Santa Caterina. Montornès del Vallès. Raja.  MARÇ 2011.
71. Font del Ferro. Argentona. Goteja. SETEMBRE 2011.
72. Font del Grup. Argentona. Raja. SETEMBRE 2011.
73. Font de l’Esquirol. Argentona. Raja. SETEMBRE 2011.
74. Font de l’Esquirolet. Argentona. Goteja. SETEMBRE 2011.
75. Font de les Sureres. Argentona. Té un bon raig.  SETEMBRE 2011.
76. Font del Camí. Argentona. Té un fil d’aigua. SETEMBRE 2011.
77. Font Picant d’Argentona. Raja. SETEMBRE 2011.
79. Font del Senglar. Teià. Sempre raja.  NOVEMBRE. 2011.
96. Font de la Cisa. Premià de Dalt. Raja.  JULIOL 2012.
104. Font del Grill. Teià. Està eixuta. SETEMBRE 2012.
114. Font de Can Planes. La Roca. Raja. ABRIL 2010.

    Fonts urbanes de Cabrils
   55. Font de la Sagrera. Està eixuta. JULIOL 2010

    Fonts urbanes de Premià de Dalt
107. Font de Sant Josep Oriol. Està eixuta. OCTUBRE 2012.

MONTNEGRE-CORREDOR
   78. Font del Mal Pas. Sector Montalt. Cau un rajolí d’aigua.  OCTUBRE 2011.
   80. Font de Degotall. Sector Sant Martí de Montnegre. Font mentidera. Tanmateix, en aquesta época raja. NOVEMBRE 2011.
   81. Font de Santa María. Sector Sant Martí de Montegre. Raja un bon doll. NOVEMBRE 2011.
   82. Font de la Brinxa. Sector Sant Martí de Montnegre.  Raja. NOVEMBRE 2011.
   83. Font de Sant Martí. Sector Sant Martí de Montnegre. Raja un bon doll.  NOVEMBRE 2011.

MONTSENY
    108. Font del Passeig de Montseny. Arbúcies. Raja. GENER 2013.
    109. Font del Molí de les Pipes. Arbúcies. Raja. GENER 2013.
    110. Font de l’Oller. Arbúcies. Raja. GENER 2013.
    111. Font de la Cuarella. Viladrau. Raja.  GENER 2013.

    Fonts urbanes d’Arbúcies
       85. Font de Bomba de Can Salau. Està eixuta. GENER 2012.

    Fonts urbanes de Viladrau
     112. Font de l’Aigua del Sot de la Valls. Raja.  GENER 2013.
     113. Font de la Plaça Major de Viladrau. Raja. GENER 2013.

LA GARROTXA
      86. Font de l’Àngel. Les Planes d’Hostoles. Raja un bon doll. FEBRER 2012.
      87. Font Vedruna.  Les Planes d’Hostoles. Raja. FEBRER 2012.
      88. Font Moixina. Olot. Raja aigua per 6 brocs. MARÇ 2012
      89. Font Vella de la Déu. Està eixuta. MARÇ 2012.
      90. Font Nova de la Déu. Olot. Raja. MARÇ 2012.
      91. Font de Sant Roc. Olot. Hi ragen dos abundosos dolls. MARÇ 2012.
      92. Font de Sant Miquel. Olot. Està eixuta. MARÇ 2012.
      93. Font de les Tries. Olot. Hi ragen 4 dolls. MARÇ 2012
      94. Font de la Salut. Olot.  Només goteja. MARÇ 2012
      95. Font dels Castanys. Olot.  Raja.  MARÇ 2012.
    105. Font de Can Colomer. Vall de Bianya. Hi raja un bon doll.  OCTUBRE 2012.

RIPOLLÈS.
    106. Font de l’Arç. Sant Pau de Seguries. Cau un bon rajolí. OCTUBRE 2012.
 
Properament descriurem pas a pas la Vallromanes Camina per la Salut del 2012.

 

   

 

 



diumenge, 20 de gener del 2013

MONTSENY I. FONTEJANT D'ARBÚCIES A VILADRAU.


             
                      La font del Molí de les Pipes d'Arbúcies

Des de mitjans de 2011, al marge de parlar de tot allò que té a veure amb les Serralades Litoral i Marina, un cop al mes hem sortit d'excursió més enllà de les nostres contrades, això sí, sempre partint des d'un lloc on hàguem arribat caminant.
En aquest sentit, en el nostre primer viatge, tot seguint el GR-83 amb el Club Muntanyenc Mollet vam anar de Mollet del Vallès a Prada de Conflent i cada mes explicàvem quelcom dels pobles o indrets pels quals passàvem.

Ara fa tot just un any, el gener de 2013, arribàvem a Arbúcies i aquell dia fèiem esment de les fonts de bomba que hi havien en aquesta vila selvatana.
Desprès de parlar de romans els darrers quatre mesos, aquest 2013 el dedicarem al massís del Montseny i cada mes desvetllarem camins, descobrirem paraules "montsenyenques", tastarem l'aigua de les seves fonts, us explicarem activitats que es fan, parlarem dels seus poetes... 

Per començar l'any i aprofitant que fa unes setmanes us vam parlar d'El Camí www.elcami.cat , avui sortirem d'Arbúcies, on vam fer final d'etapa fa un any i ens acostarem fins a Viladrau seguint les marques d'aquest camí.
Segurament, si el camí estiguès molt ben marcat no caldria el rutòmetre que us presentem avui, però a hores d'ara, passat el Molí de les Pipes, el camí és perdedor perquè falten fites en el trencall que hi ha davant la finca El Marcus. (Veureu que en la descripció aquesta tram està subratllat).

L'itinerari d'avui té una llargada d'uns 15 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 600 metres i malgrat que el vam fer utilitzant transport públic (Hispano Hilarienca Sant Celoni-Arbúcies i Sagalès (Viladrau-Vic), aquesta combinació només es pot dur a terme de dilluns a divendres laborables i de autobús a autobús tenim 5 hores i 40 minuts per fer tot el recorregut.
Per tant, el cap de setmana la única opció es utilitzar dos cotxes i deixar-ne un a l'inici i l'altra a l'arribada.

L'excursió es pot fer a qualsevol època de l'any perquè hi ha força trams molt ombrívols que ens faran passar millor la calor els mesos més calorosos. A més a més, a la riera d'Arbúcies i a les diferents fonts que anem trobant, ens podrem anar "refrigerant".
Tanmateix, aneu en compte de les aigues que beveu si no les coneixeu, en aquest sentit, us recomanem que davant el dubte beveu de la vostra cantimplora. 

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida d’avui a  la parada de bus que hi ha a la cantonada del carrer Francesc Camprodon, amb el Passeig Dr.Carulla. Anem cap al centre de la vila pel carrer Camprodon.
0,300Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Prat i Marcet cap a la plaça de la Vila. Pocs metres més enllà som davant l’arbre de la Llibertat, un plàtan centenari declarat arbre monumental.
Deu el seu nom a que va ser plantat el 1873, per conmemorar la Revolució de setembre de 1868 i com a símbol de llibertat en plena guerra carlina (1872-1876)
Ara baixem per unes escales pel carrer del Pont.
0,030Qm. 0,380Qm. Girem a l’esquerra per un carreró cobert per les cases que té a sobre.
0,060Qm. 0,440Qm. Creuem un pont per sobre la riera d’Arbúcies. Girem a l’esquerra.
0,300Qm. 0,740Qm. Pugem unes escales i arribem a un carrer que creuem i continuem recte a l'altra banda, paral.lels a la riera d’Arbúcies.
0,250Qm. 0,990Qm. Font del Passeig del Montseny. Construcció força nova. El frontal està fet de granit i morter i del tub metàlic cau un bon doll d’aigua que desguassa a la riera d’Arbúcies  per sota el camí. A banda i banda de la font hi ha dos bancs, i l’entorn és el típic de riera amb plàtans i pollancres. Seguim endavant paral.lels a la riera.
0,400Qm. 1,390Qm. Passat un pontet de fusta arribem a una zona de prats de dall. Uns metres més endavant creuem la riera per un pont de pedra. Seguim endavant deixant la riera a la dreta.
0,200Qm. 1,590Qm. Creuem la riera per una passera de fusta i el nostre camí s’enfila per un camí que puja a la dreta.
0,075Qm. 1,665Qm. El camí tomba a l’esquerra per pujar una mica més amunt per unes escales i de seguida tornar a perdre alçada. Ara baixant per unes escales.
0,600Qm. 2,225Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra, tot creuant la riera.
0,600Qm. 2,825Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda arribem al Restaurant Molí de les Pipes. Ara hem de baixar per unes escales que trobem a la dreta, uns metres abans d’arribar a l’edificació i al capdavall trobarem la font del Molí de les Pipes.
Font del Molí de les Pipes.  A finals de desembre de 2012 raja un bon rajolí. El frontal d’aquesta font està fet de pedra. El broc és mig tub de ferro i l’aigua cau en una pica circular que desguassa per un canal a un petit xaragall que va a parar a la riera. Els bancs que l’envolten recordarien una mica els bancs del Parc Güell de Barcelona, perquè estan fets amb rajola blanca amb la técnica del trencadís. A uns metres de la font, arran de les escales hi ha una taula envoltada per bancs,  un molt bon lloc per fer un mos a l’estiu.
Seguim amunt pujant per les escales que van paral.leles a la riera. Uns metres més endavant deixem a la dreta un pont romànic. Nosaltres continuem recte.
0,100Qm. 3,000Qm. Arribem a una pista que ens creua, nosaltres girem a l’esquerra.
0,250Qm. 3,250Qm. Cruïlla. A l’esquerra hi ha el camí per accedir a la finca El Marcus. A aquesta alçada, nosaltres deixem la pista principal i seguim pel camí que ens mena a la dreta.
0,400Qm. 3,650Qm. Part del darrera del Casal de Pau. Baixem per la pista cimentada.
0,200Qm. 3,850Qm. Creuem la riera d’Arbúcies i ara la pista puja.
0,100Qm. 3,950Qm. Seguim a l’esquerra per un corriol que va paral.lel a la carretera.
0,375Qm. 4,325Qm. Arribem a un camí més ample i el seguim en sentit lleugerament descendent.
0,150Qm. 4,475Qm. Pista ampla que ens creua. Seguim amunt.
0,100Qm. 4,575Qm. Deixem la pista i seguim a l’esquerra per un corriol.
0,300Qm. 4,875Qm. Pista molt ampla. Seguim recte.
0,600Qm. 5,475Qm. Deixem la pista i continuem per un corriol a la dreta que baixa cap a la riera. A la mateixa alçada, a l’esquerra tenim el trencall que ens duria cap a Sant Marçal per les Nogueroles.
0,060Qm. 5,535Qm. Pont sobre la riera d’Arbúcies.  Abans de creuar el pont, a mà esquerra i només vint metres més enllà , però anant amb molt de compte!!! perquè el corriol és compromés, arribem a la senzilla i austera font de l’Oller.
Font de l’Oller. Entre la vegetació i les pedres surt un tub blau per on cau un rajolí d’aigua que s’escola avall fins arribar a la riera. Si no sou malalts de fonts, no val la pena arriscar-se a relliscar i caure muntanya avall per veure aquesta déu d’aigua.
Reculem, i una vegada arribem al pont el creuem i passem a l’altra banda de la riera. Ara el corriol puja i uns metres més enllà a la dreta poden veure el Salt de l’Oller.
0,100Qm. 5,675Qm. Ens mena per la dreta un corriol que obvíem, nosaltres continuem amunt. Uns metres més enllà, arribem a una pista que ens creua, nosaltres la seguim en sentit ascendent.
0,150Qm. 5,825Qm. Deixem la pista i pugem per unes escales que trobem a la dreta, tot seguint pel corriol que trobem a continuació.
0,150Qm. 5,975Qm. Arribem a una pista que s’acaba. La creuem i continuem amunt pel corriol.
0,350Qm. 6,325Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta i continuem recte amunt, obviant un camí que uns metres més endavant ens mena a banda dreta.
0,250Qm. 6,575Qm. Ens enfilem per un corriol que trobem davant nostre lleugerament a la dreta. En aquest tram trobem alzines sureres de considerables dimensions.
0,500Qm. 7,075Qm. Pista que ens creua. Nosaltres continuem amunt per la pista, obviant els camins que ens menen a banda i banda.
0,300Qm. 7,375Qm. Deixem a l’esquerra una casa en runes. Nosaltres continuem per la pista.
1,300Qm. 8,675Qm. Cruïlla. Ens arriba un camí per l’esquerra que s’ajunta amb el nostre i continuem endavant. Uns metres més enllà, obviem un camí que baixa a la dreta.
0,150Qm. 8,825Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres contiuem recte per un camí entre pins, obviant els camins que ens menen a banda i banda.
0,300Qm. 9,125Qm. Arribem a una placeta on hi ha diversos camins. Nosaltres seguim pel que ens queda més a la dreta.
0,150Qm. 9,275Qm. Obviem la pista que ens vé per la dreta. Nosaltres continuem recte.
0,750Qm. 10,025Qm. Font de la Cuarella. A peu de pista.  Està en un entorn molt naturalitzat. La font simplement és un tub de ferro col.locat entre els grenys per on cau l’aigua. Desguassa directament a terra i fa un riuet que va a parar al torrent que hi ha a l’altra banda del camí. Al costat del broc principal  hi ha un sortidor secundari que a finals de desembre de 2012 també raja. Continuem per la pista.
0,900Qm. 10,925Qm. Cruïlla de camins sota Can Cerdans. Continuem pel camí de l’esquerra que puja lleugerament. Uns metres més endavant arribem al coll de Cerdans on hi ha una imponent alzina. Girem pel camí de la dreta per acostar-nos a Sant Cristòfol de Cerdans.
0,250Qm. 11,175Qm. Ermita románica de Sant Cristòfol de Cerdans. El lloc de Cerdans està documentat des de l'any 878. L'església, adossada a la rectoria, és un temple romànic construït cap al tombant dels segles XI-XII. La nau és rectangular, coberta amb volta de canó, amb dues capelles afegides que fan de creuer i capçada amb un absis semicircular. La porta és de mig punt, oberta a la banda de migdia. Damunt de l'absis s'alça un campanar de torre, d'època posterior.
0,250Qm. 11,425Qm. Desfem el camí fins el coll de Cerdans i ara seguim pel camí que lleugerament comença a davallar cap a Viladrau  (en cas de dubte, aquí les fites del CAMÍ, són molt evidents).
0,200Qm. 11,625Qm. Trobem un camí a la dreta que baixa. Nosaltres el seguim.
0,850Qm. 12,475Qm. Hem d’estar atents de no despistar-nos!!! Hem de creuar una riera i ara el camí en un inici està flanquejat per pollancres.
0,950Qm. 13,425Qm. Pista que ens creua. Continuem recte pel camí que va paral.lel a la tanca de la casa.
0,300Qm. 13,725Qm.  COMPTE!!! Carretera. Girem a la dreta i uns quaranta metres més enllà, el nostre camí marxa a l’esquerra per un corriol.
0,060Qm. 13,785Qm. COMPTE!!! Tornem a creuar una altra carretera i a l’altra banda continuem per un corriol que puja a la dreta.
1,000Qm. 14,785Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres continuem baixant pel costat d’una tanca metàl.lica. En aquest moment estem baixant pel camí del Coll de Ses Pregàries.
0,400Qm. 15,185Qm. Girem a la dreta pel carrer de Marcos Redondo.
0,200Qm. 15,385Qm.  Font de l’Aigua del Sot de la Valls. Font urbana. Aquesta font raja quan accionem un polsador modern, però la déu té la peculiarietat d’ésser al fons d’ una bóveda  d’uns 3 metres de profunditat . Raja des d’una antiga mina on feia temps arribava l’aigua directa a les cases del voltant.  L’aigua cau en una pica semicircular i desguassa a la xarxa. A banda esquerra hi ha una placa amb un poema d’en Ramon Pagès i Pla i a banda dreta un banc per seure. Tot el conjunt està fet d’obra i totxo, excepte la placa que és de marbre.
Font aixecada en motiu del 47è Aplec al Matagalls al 1996. Erroniàment anomenada a vegades  font del Sot de les Valls, ja que en realitat el nom no li vé de cap vall, sinò de la Sra Valls.
Ara girem a l’esquerra pel carrer Arbúcies.
0,060Qm. 15,445Qm. Creuem una avinguda més ampla. Nosaltres continuem recte.
0,150Qm. 15,595Qm.  Font de la Plaça Major de Viladrau. Font urbana. L’actual font , exempta  antigament estava adossada a les cases de la Plaça Major. Tipícament urbana, amb frontal de pedra, polsador modern i pica semicircular que desguassa a la xarxa. Cal destacar com a curiositat, que  darrera la pedra hi ha una inscripció on s’ens indica el temps que es tarda caminant fins les principals fonts del poble.  Final de l’itinerari d’avui.

Per fer aquesta entrada, he extret informació del Museu Etnològic La Gabella d'Arbúcies i de la web www.fontsdeviladrau.jimdo.com

El mes de febrer parlarem de la Travessa Viladrau- La Garriga

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

diumenge, 13 de gener del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XIX. MOSSÈN CINTO VERDAGUER



                       Un guitarrer

Fa uns mesos vam parlar de la visita que Mossèn Cinto Verdaguer va fer al Santuari de la Cisa el 4 d'agost de 1901.  Al dia següent va escriure un article que es titulava "Los guitarrers de la Cisa", el qual va ser publicat a la revista "Lo Pensament Català" una setmana més tard.  Malgrat, ser un article força curt, n’hi ha prou per trobar una pila de paraules amb les quals fer una gramática. A més a més, descobrirem tres paraules d’us exclusiu al Maresme.
Les 22 paraules d’avui són:
Aboldronar: Reunir en boldró
Afadigat: Cansat.
Aflotonar: Aboldronar, reunir en flotó.
Arruixar: Remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim.
Boldró: Conjunt de coses que formen aparentment una sola massa.
Bordó: Bastó llarg amb guaspa punxeguda, que els pelegrins portaven per ajudar-se a caminar en llurs viatges.
Cisell: Eina de metall llarga i plana, amb tall a la vora extrema de la punta, que serveix per treballar a relleu els metalls i altres matèries sòlides, generalment a cops de martell
Cloquer: Campanar
Cornamusaire: Sonador de cornamusa. En castellà “gaitero”.
Esbart: 1. Conjunt d’animals o persones en moviment.

              2. Modernament, grup o associació dedicada al conreu de les dances tradicionals.
Escabotell: Estol, grup més o menys nombrós d’animals o persones.
Escambeller: Eixelebrat, entremaliat.
Estol: Conjunt, quantitat de persones, animals o coses aplegades, generalment en moviment o acció.
Flotó: Esbart, escabotell, grup no gaire nombrós.
Guaspa: 1. Peça de metall, a manera de gotet, aplicada a l’extrem inferior d’un bastó, llança, espasa… per servir-li de reforç i adorn.

                2. Gangaia o tascó prim de ferro que posem al cap del mànec, dins l’ull de la destral, mall o magall perquè el mànec estigui ferm
Guitarrer: A Mataró i a Vilassar, l’espigó florit de l’atzavara
Joiell: Cosa o persona excel.lent, digna de molta estima.
Penquer: A Mataró es denomina així a l’espigot de l’atzavara.
Pita: Fibra tèxtil extreta de les fulles de l’atzavara.
Presentalla: Ofrena. Allò que s’ofereix en do.
Tavella: Mongeta tendrá, bajoca.
Xòrrec: Al Maresme sinònim de xaragall.
Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de l’edició digital del diccionari català valencià balear Alcover-Moll.
Properament, farem inventari de les més de 100 fonts que hem “descobert” a La Brolla.

 

 

 

 

 

 

diumenge, 6 de gener del 2013

SANT SILVESTRE MATARÓ TRAIL NIGTH


      
                                  L'home dels nassos

Avui fa cinc anys que vam encetar aquest blog i la interacció entre els que el fem i els que el llegiu i el complementeu amb els vostres comentaris, fa que cada dia estiguem més encoratjats a seguir explicant "cosetes" al voltant de les fonts, de la serralada litoral i de tot allò que d'una manera directa o indirecta té a veure amb el món de La Brolla. Per tant, moltes gràcies a tothom!!!
 Per fer l’entrada d’avui, anirem uns dies enrere fins tornar de nou a la tarda del 31 de desembre. A les nostres contrades des de fa uns anys han agafat molta volada, les curses de Sant Silvestre o dels Nassos. Normalment aquestes curses es fan l' últim dia de l'any sobre una distància de 10 quilòmetres, malgrat que també n’hi ha de més curtes.
Particularment, m’agrada acabar l’any corrent i els últims anys havia anat a Canovelles a fer la Sant Silvestre que s’hi cel.lebra cada matí del 31 de desembre, però aquest any vaig descobrir que a Mataró estaven d’estrena i per primer cop faríem la Sant Silvestre Trail Nigth.
Va haver-hi dos condicionants que em van fer decidir per aquesta nova cursa. Per una banda, ser una cursa de muntanya nocturna i per altra,  ser una cursa solidària a favor de la Fundació Maresme, que treballa  per afavorir la integració social de persones amb discapacitat intel.lectual.
Sens dubte vaig fer una elecció excel.lent,  doncs l’organització va ser molt bona i el recorregut molt "xulo", 12 quilòmetres amb 550 metres de desnivell positiu per pistes i corriol
La cursa va començar a les 17:30h i com tots sabíem que encara teníem 25 o 30 minuts de claror, ens vam afanyar a intentar cremar el màxim número de quilòmetres de día, perquè quan va caure la nit, les fites lluminoses de l’organització i les tenues llums dels frontals no permetien gaires alegries, sobretot baixant.
  Pel que fa a aspectes a millorar, de cara a propers anys si que demanaria com a participant que ens facilitèssin  els dies previs, l’altimetria i els punts per on passa la cursa.
Jo que no conec molt aquella zona, (a l’altra banda de la riera d’Argentona), mirant un mapa de Mataró, intueixo que vam passar per Sant Jaume de Treià,  el Turó de Cerdanyola i la Serra de Can Bruguera.
Quant als avituallaments, eren suficients, amb la “fresca” que feia podíem passar sense consumir gaire líquid.
Quan vam acabar, entrega ràpida de premis, sorteig llampec de material i cap a casa que calia dutxar-se i preparar el raïm, tot demanant els millors desitjos pel 2013.
Per poc que pugui l’any vinent repetiré i sobretot la recomanaré.
Properament parlarem d'un Maresme fantàstic. 

dimecres, 2 de gener del 2013

FONTS D'ARREU III. LES FONTS DE L'ALT EMPORDÀ




Primera entrada del 2013 i avui ampliarem el catàleg de les fonts dels Païssos Catalans. Aquest cop, viatjarem fins l'Alt Empordà de la mà d'en J.M. Dacosta que el 1990 va editar el llibre "FONTS NATURALS. 127 amagatalls de nimfes de l'Alt Empordà", editat en la seva segona edició per Brau edicions amb el número 7 de la col.lecció GUIES DEL PATRIMONI COMARCAL.

En aquest llibre Dacosta a més d'acostar-nos a les fonts també ens fa petits retrats, mitjançant unes acurades i breus descripcions dels 68 municipis alt-empordanesos.
Segurament, ens hem d'agafar aquest treball com un recull de les millors 127 fonts de la comarca, però tenint en compte estudis els quals fa referència l'autor i al fet que malgrat alguna excepció com Maçanet de Cabrenys, on es parla de 9 fonts,( a la resta de municipis rarament s'anomenen més de tres deus d'aigua), tot fa pensar que la llista de fonts de l'Alt Empordà serà més llarga.

De moment, us deixem amb aquests 127 amagatalls de nimfes de l'Alt Empordà repartits de la següent manera,

AGULLANA.
1.     Font de Dalt.
2.     Font del Ral.
3.     Font d’en Parrot.
4.     Font de l’Estrada.
ALBANYÀ.
5.     Font de Can Nou
AVINYONET DE PUIGVENTÓS
6.     Font de la Torre.
7.     Font de Can Vilar
BÀSCARA
8.     Font del Ferrer
9.     Font del Rentador
10.                        Font del Xalet.
BIURE
11.                         Font de Can Buxó
12.                         La Fonteta.
13.                         Font de l’Hostal Nou.
BOADELLA
14.                        Font d’en Mas
15.                        Les Fontetes.
16.                        Font de la Caula.
BORRASSÀ
17.                        Font de les Curculles
18.                        Font de Can Suro
19.                        Font d’en Batlle.
20.                        Font d’en Giró.
CABANELLES
21.                        Font de Can Serra
22.                        Font de Can Batlle
23.                        La font de Can Fàbrega
CABANES
24.                        Font de Sant Isidre i de Sant Vicenç.
25.                        Font de Peralada.
CADAQUÉS
26.                        Font d’en Tianet Mallol o del Mas Baltré
27.                        Font de Sant Sebastià.
CANTALLOPS
28.                        Font de la Teula.
CAPMANY
29.                        Font Rovellada.
30.                        Font pudosa dels Banys de la Mercè.
31.                        Font pudosa de la Vinya d’en Serra.
32.                        Font del Quer.
33.                        Font del Capità.
34.                        Font del coll de la Mata.
35.                        Font d’en Feliu
CASTELLÒ D’EMPÚRIES
36.                        L’Ullal dels Gossos.
37.                        Font d’en Fages.
CISTELLA
38.                        Font de Ca N’Oms.
COLERA
39.                        Font Rovellada de Sant Miquel.
40.                        Font del Puig d’Esquers.
41.                        Font de Cala Rovellada.
DARNIUS
42.                        Font de la Deu.
EL FAR
43.                        L’Ullal de la Fonalleda.
ESPOLLA
44.                        Font del Còrrec
45.                        Font de la Viuda
46.                        Font de la verna del Castellar
FIGUERES
47.                        Font Trobada.
48.                        Font de la Plaça del Peix
GARRIGÀS
49.                        Font del Rentador.

50.                        Font de Can Pagès
GARRIGUELLA
51.                        Font d’en Petit
52.                        Font de l’Om
LA JONQUERA
53.                        Font Pudosa.
54.                        Font d’Abaix.
55.                         Font Rovellada del Mas Nou.
REQUESENS
56.                        Font Rovellada
57.                        Font del Ferro
58.                        Font d’en Ricard.
LA VAJOL
59.                        Font d’Avall.
60.                        Font de Sant Silvestre
L’ESCALA
61.                        La Font.
LLANÇÀ
62.                        Font d’en Perassa.
LLERS
63.                         Font de l’Hortal
64.                         El Safareig.
65.                         Font de la Vall.
MAÇANET DE CABRENYS
66.                         Font de Can Coll
67.                         Font del Carme
68.                         Font de Can Sagué
69.                         Font de les Salines
70.                         Font de les Escomes
71.                         Font de la Farga
72.                         Font de Vilardell
73.                         Font del molí d’en Robert
74.                         Font de Can Grau
MASARAC
75.                        Font Petaina
76.                        Deu dels Bous
77.                        Font de Vilarnadal
78.                        Font de Mosarac
MOLLET DE PERALADA
79.                        Font de la Plaça
80.                        Font de Mollet
NAVATA
81.                        Font de l’Arbre
82.                        Font d’en Moragues
ORDIS
83.                         Font de Can Frigola
PALAU DE SANTA EULÀLIA
84.                         Font dels Horts

PALAU-SAVARDERA
85.                        Font de Dalt
86.                        Font de Sant Onofre
PAU
87.                        Font d’en Vilà
PEDRET I MARZÀ
88.                        Font de Marzà
PERALADA
89.                        Font de Morassac
90.                        Font de la Bacareda
PONT DE MOLINS
91.                        Font de Molins
92.                        Font Bertrana
93.                        Font de can Vegetal
PORT BOU
94.                         Font del Pi.
PORT DE LA SELVA
95.                         La font d’en Vergés
96.                         Font de S’Arnella
97.                         Font de Sant Pere de Rodes
98.                         Font de bomba de la Vall de Santa Creu.
RABÒS
      99.                      Font Rovellada
100.                  Font de Sant Quirze
101.                  Font de Sant Quirc
ROSES
102.                  Font de la platja dels Palangrers
SANT CLIMENT SESCEBES
103.                  La Font.
SANT LLORENÇ DE LA MUGA
104.                  Font Pudosa
105.                  Font de Palau
106.                  Font del Turó.
SANT MIQUEL DE FLUVIÀ
107.                  La Font
SANT MORI
108.                  La Font.
109.                  Font del Mal de Ventre
SAUS- CAMALLERA
110.                  Pou comú
SIURANA
111.                  La font Rovellada.
TERRADES
112.                  Font de Can Taronget
113.                  Font Salutis
114.                  Font de l’Alzina
      115.                  Fonts del carrer Major

TORROELLA DE FLUVIÀ
116.                  Font de Vilacolum
VENTALLÓ
117.                  Font d’en Xicu Menut
VILABERTRAN
118.                  La Font.
119.                  Font del Soc
VILAFANT
120.                  Font de Can Massanet
121.                  Font de la Plaça Major.
VILAMALLA
122.                  Font del Platero o de les Estalactites
123.                  Font d’en Marramec
124.                  Font del Poble.
VILANANT
125.                   Font de Can Nabot
VILA-SACRA
126.                  Font Vella.
127.                  Font Nova.

Malgrat que fa 16 anys que es va fer la segona edició d'aquest llibre, encara és possible trobar-ne algun exemplar en llibreries de muntanya i viatges.

Per altra banda, a Mallorca no paren de catalogar fonts i el segon semestre de 2012 han "fitxat" 172 fonts noves.

Per tant, a dia d'avui la suma d'aquesta llista de fonts d'arreu ja és de 1633 fonts.

Properament, farem una nova gramàtica del caminant.