L'home dels nassos
Avui fa cinc anys que
vam encetar aquest blog i la interacció entre els que el fem i els que el llegiu i el complementeu amb els vostres comentaris, fa que cada dia estiguem més encoratjats a seguir explicant "cosetes" al voltant de les fonts, de la serralada litoral i de tot allò que d'una manera directa o indirecta té a veure amb el món de La Brolla. Per tant, moltes gràcies a tothom!!!
Per fer l’entrada d’avui, anirem uns dies enrere fins
tornar de nou a la tarda del 31 de desembre. A les nostres
contrades des de fa uns anys han agafat molta volada, les curses de Sant
Silvestre o dels Nassos. Normalment aquestes curses es fan l' últim dia de l'any sobre una distància
de 10 quilòmetres, malgrat que també n’hi ha de més curtes.
Particularment,
m’agrada acabar l’any corrent i els últims anys havia anat a Canovelles a fer
la Sant Silvestre que s’hi cel.lebra cada matí del 31 de desembre, però aquest
any vaig descobrir que a Mataró estaven d’estrena i per primer cop faríem la
Sant Silvestre Trail Nigth.
Va haver-hi dos
condicionants que em van fer decidir per aquesta nova cursa. Per una banda, ser una cursa de muntanya
nocturna i per altra, ser una cursa solidària a favor de la Fundació Maresme, que
treballa per afavorir la integració
social de persones amb discapacitat intel.lectual.
Sens dubte vaig fer
una elecció excel.lent, doncs
l’organització va ser molt bona i el recorregut molt "xulo", 12 quilòmetres amb
550 metres de desnivell positiu per pistes i corriol
La cursa va començar
a les 17:30h i com tots sabíem que encara teníem 25 o 30 minuts de claror, ens
vam afanyar a intentar cremar el màxim número de quilòmetres de día, perquè quan
va caure la nit, les fites lluminoses de l’organització i les tenues llums dels
frontals no permetien gaires alegries, sobretot baixant.
Pel que
fa a aspectes a millorar, de cara a propers anys si que demanaria com a
participant que ens facilitèssin els
dies previs, l’altimetria i els punts per on passa la cursa.
Jo que no conec molt
aquella zona, (a l’altra banda de la riera d’Argentona), mirant un mapa de
Mataró, intueixo que vam passar per Sant Jaume de Treià, el Turó de Cerdanyola i la Serra de Can
Bruguera.
Quant als
avituallaments, eren suficients, amb la “fresca” que feia podíem passar sense
consumir gaire líquid.
Quan vam acabar,
entrega ràpida de premis, sorteig llampec de material i cap a casa que calia
dutxar-se i preparar el raïm, tot demanant els millors desitjos pel 2013.
Per poc que pugui
l’any vinent repetiré i sobretot la recomanaré.
Properament parlarem d'un Maresme fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada