dissabte, 21 d’octubre de 2017

ELS PRIMERS 30 CIMS DE LA BROLLA





                                              El Canigó

Des de que vam començar el blog hem fet centenars de quilòmetres repartits entre les 75 excursions que us he anat presentant. Moltes vegades he caminat arran d'un torrent o una riera buscant una font amagada, però d'altres hem pujat dalt de les muntanyes per guaitar millor allò que hi havia sota els nostres peus.

A vegades hem pujat turons molt modestos, com el Turó de Montgat, en altres casos ens ha costat més baixar que pujar, com és el cas del Turó de les Onze Hores. A Sant Mateu hem pujat per tres itineraris diferents i de moment el sostre el tenim en el Canigó amb els seus 2.784 metres.

Per tant, avui us recordem a quines entrades podeu trobar les primeres 30 ascensions de La Brolla.

1. Sant Mateu (499 metres) Premià de Dalt. El mes de maig de 2008 a 3a Passejada pels voltants de Vallromanes, a Camins de Vallromanes XXI. La Trinxacames 2014. L'itinerari llarg i a Camins de Vallromanes XXIII. Trinxacames 2015. L'itinerari llarg.

2. Turó de Sant Miquel (426 metres) Vallromanes.  El mes de juny de 2009 a Els dominis del Castell de Sant Miquel i el mes de març de 2013 a Camins de Vallromanes V-2. Els dominis del Castell de Sant Miquel. 

3. Puigcastellar (303 metres) Santa Coloma de Gramenet.  El mes de novembre de 2009 a Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. 

4. Turó de Burriac (388 metres) Argentona. El mes de setembre de 2011 a GR-83. Etapa Zero. (Mollet - Mataró) i el mes de desembre de 2016 a Del Torrent de la Cua Llarga a Burriac. 

5. Turó Onofre Arnau (131 metres) Mataró.  El mes d'octubre de 2011 a GR-83 Etapa 1 (Mataró -Collsacreu)

6. Turó de Galzeran (484 metres) Santa María de Martorelles. El mes de febrer de 2012 a Fent Cim VI; Del Kalet a la línea 9.

7. Canigó (2784 metres) Clarà Rosselló). El mes de juliol de 2012 a GR-83 10a Etapa. Marialles-Refugi Cortalets. Mossèn Cinto Verdaguer. Del Canigó a la Cisa.

8. Turó d'en Roina (160 metres) Montornès del Vallès. El mes de novembre de 2012 a Caminant entre el Tenes i el Mogent.

9. Turó del Roquer (199 metres) Montornès del Vallès. El mes de novembre de 2012 a Caminant entre el Tenes i el Mogent.

10. Turó de les Tres Creus (201 metres) Montmeló. El mes de novembre de 2012 a Caminant entre el Tenes i el Mogent.

11. Tagamanent (1056 metres) Tagamanent. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny.

12. Matagalls (1697 metres) El Brull. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny.

13. Les Agudes. (1706 metres) Arbúcies. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny.

14. Turó de l'Home (1706 metres) Fogars de Montclús. El mes de maig de 2013 a Montseny V. La Travessa del Montseny. 

15. Sant Miquel de Barretons (1300 metres) Viladrau. El mes d'octubre de 2014 a Montseny X. Viladrau -Sant Miquel de Barretons.

16.. El Pedró (230 metres) Vallromanes. El mes de febrer de 2014 a Camins de Vallromanes XVIII. Vallromanes Camina per la Marató 2013. Litinerari.

17. Turó de Céllecs (534 metres) Òrrius. El mes de juny de 2014 a Vallmar 2014.

18. Turó de Roques Blanques (587 metres) Matadepera. El mes d'agost de 2014 a La Plana Vallesana VII. Camins de Vallromanes XIX. Vallromanes-Montserrat. Segon Tram. Molí de l'Amat (Sabadell) - Estació de Vacarisses.

19. La Trona (806 metres) Sant Martí de Centelles. El mes de desembre de 2014 a La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga.

20. Turó de Magarola (403 metres) Barcelona. El mes de març de 2015 a Santa Perpètua - Tibidabo.

21. Tibidabo (512 metres) Barcelona. El mes de març de 2015 a Santa Perpètua - Tibidabo.

22. Turó de Mongat (40 metres). Montgat. El mes de març de 2015 a El Turó del Mongat.

23. Sant Jeroni (1236 metres). Marganell.   El mes de juliol de 2015 a Monestir de Montserrat - Sant Jeroni. 

24 Turó de Montagut (218 metres) Malgrat de Mar.  El mes de novembre de 2015 a Montnegre-Corredor IX. Torres de guaita i miradors a l'Alt Maresme.

25. Turó de les Onze Hores (666 metres) Riells del Fai. El mes de setembre de 2016 a Cingles de Bertí IX. Ascensió al Turó de les Onze hores.
    
26. Turó de Cirers (427 metres) Cabrils. El mes de desembre de 2016 a  Del Torrent de la Cua Llarga a Burriac.

27. Cim del Puiggraciós (808 metres) Ametlla del Vallès. El mes de febrer de 2017 a Cingles de Bertí XII. Caminant pels Sots Ferèstecs.

28. Turó de les Maleses (420 metres) Montcada i Reixac. El mes de juny de 2017 a Caminant pel voltant de la Font dels Castanyers.

29. Turó de la Coscollada (463 metres) Badalona. El mes de juny de 2017 a Caminant pel voltant de la Font dels Castanyers.

30. Turó del Roc de la Guàrdia (891 metres) Hostalets de Balenyà. El mes d'octubre de 2017 a Moianès X. Caminant per les terres altes del Congost.

Properament arribarem a França caminant.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

MOIANÈS X. CAMINANT PER LES TERRES ALTES DEL CONGOST.


                            Font del Regàs

El motiu principal d'aquesta sortida, era acostar-nos fins el naixement del Riu Congost, però quan preparava l’excursió vaig anar afegint al·licients per tal que quedés un itinerari rodó. Sant Cugat de Gavadons, la Font del Regàs i el Turó del Roc de la Guàrdia són indrets que li donen sentit a aquesta caminada, però m’ha mancat afegir l’ascensió fins el Grony de l’Oller, el sostre comarcal del Moianès. La pujada al Grony de l’Oller és senzilla, però la manca de camí i els filats que hem de creuar fins arribar al capdamunt i la baixada pel ben mig de camps sense una traça clara fa que hagi desistit d’incloure aquest tram en aquesta ruta.

Tant de bo, algun dia us pugui presentar la pujada i baixada al Grony de l’Oller per un camí fressat.
Finalment, la ruta té una llargada d’uns 13 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres. Cal portar aigua, doncs no trobarem cap punt d’aigua i sobretot evitar les hores centrals dels mesos calorosos de l’any.

Per últim esmentar, que aquest itinerari enllaça a la Font de Terme de Collsuspina  amb l’itinerari “Arribar-nos a Collsuspina des de Les Coves del Toll” publicat en aquest blog l’agost de 2017.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la font de la creu del terme de Collsuspina. Ens dirigim a l’esquerra cap a la carretera N-141 (Moià-Vic).

0,200Qm. 0,200Qm. Carretera N-141. Creuem i continuem recte cap a Les Casetes seguint la pista cimentada cap a Sant Cugat de Gavadons.

2,800Qm. 3,000Qm. El Bellver. El camí passa per la porta de la masia. Per tant, passarem tranquils respectant l’activitat agrària.

0,100Qm.3,100Qm. Tornem a sortir a la pista cimentada i davant nostre ja veiem Sant Cugat de Gavadons.

0,250Qm. 3,350Qm. Sant Cugat de Gavadons. És una església romànica del segle XII que fou l’origen del terme de Collsuspina. És una església de mitjanes dimensions que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels. Es conserva un campanar d'espadanya i en la part posterior d'aquest una finestra amb arc de ferradura. L’1 de maig s’hi fa un Aplec.
A tocar de l’esglèsia hi ha tres elements dignes de ser ressenyats.

Un d'ells és el padró, una gran llosa arrodonida, amb diversos forats. És probable que el central servís per aguantar la creu i el més gran per contenir els objectes litúrgics que es feien servir per fer les benediccions. Hi ha gravades les lletres dels punts cardinals però estan mal orientades degut a la mala ubicació feta en la darrera restauració.

Un altre element interessant és la llosa sepulcral que ara fa de banc, al costat de la porta. Té el relleu d'un escut que sembla correspondre a la família Miravalls. Podria ser del segle XIV o XV.

El darrer element a destacar és la creu que hi ha al mur del cementiri. És una creu amb els braços en forma de sageta, que podria ser del segle XVIII o començament del XIX.
   A la part posterior de l’esglèsia hi ha un mirador molt xulo de la Plana de Vic, el Cadí, el Cabrerès, el Puigmal, les Guilleries, el Montseny... Continuem per un corriol que surt a la dreta a pocs metres d’aquest mirador.

0,250Qm. 3,600Qm. Girem a la dreta i anem a buscar una pista que segueix cap a llevant el   PR-43.

0,400Qm. 4,000Qm. El Regàs. Seguim un camí que trobem a la dreta que ens durà fins la font.

0,150Qm. 4,150Qm. Font del Regàs. Naixement del riu Congost. A mitjans d’agost trobem un petit bassal amb el tub de la font al mateix nivell que l’aigua. El frontal és molt senzill, fet de pedra. L’aigua s’escola per sota uns metres, més avall fa una mica de torrent. L’entorn és força solell i molt modest per ser el naixement d’un riu de més de quaranta quilòmetres que sortint del Moianès, creua tota la comarca del Vallès Oriental fins a Montmeló, quan la seva confluència amb el Mogent formant el Besòs. Ara desfem els últims metres fins la pista.

0,150Qm. 4,300Qm. Pista. Continuem a la dreta. Obviem els camins que ens menen a banda i seguim les marques del PR-43 per la pista principal.

2,600Qm. 6,900Qm. Cruïlla de carreteres. BV-5031 i la N-141C. AMB MOLT DE COMPTE. Creuem a l’altra banda i continuem pel PR-43 cap al Torrent dels Güells.

0,100Qm. 7,000Qm. Girem a la dreta per una pista que ens creua.

0,175Qm. 7,175Qm. Deixem a la dreta el PR-43 que baixa cap a Tona i nosaltres continuem recte. (A mitjans d’agost de 2017 les marques verticals de la cruïlla de la Font dels Güells estan equivocades)
En aquest tram del camí trepitgem llosses de pedra.

0,410Qm. 7,585Qm. Cruïlla. Continuem recte, obviant el camí marxa a la dreta. Sempre seguim per la pista principal seguint les marques grogues.

0,875Qm. 8,460Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pel camí de la dreta, malgrat que els dos camins segurament porten al mateix lloc.

0,350Qm. 8,810Qm. Cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra que en un principi baixa, però de seguida torna a enfilar cap amunt.

0,200Qm. 9,010Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que marxa direcció sud. Obviem els camins que menen a banda i banda i nosaltres sempre amunt.

0,450Qm. 9,460Qm. Collet del Roc de la Guàrdia. El nostre camí continua a la dreta cap a la Collada de Collsuspina, però abans de seguir val la pena girar a l’esquerra i pujar fins el turó del Roc de la Guàrdia.

0,300Qm. 9,760Qm. Turó del Roc de la Guàrdia. (891 metres). La muntanya emblemàtica dels Hostalets de Balenyà. El turó té dos miradors, un encarat al Montseny i cent metres més enllà un encarat als Pirineus on hi ha una taula amb la rosa dels vents i el perfil de les muntanyes que veiem des d’aquí, el Pedraforca, la Tossa Plana d’Alp, el Puigmal, el Bastiments, el Puigsacalm, el Canigó... Ara desfem el camí fins el collet del Roc de la Guàrdia.

0,400Qm. 10,160Qm. Collet del Roc de la Guàrdia. Ara si que continuem cap a la Collada de Collsuspina.  

0,500Qm. 10,660Qm. Continuem a l’esquerra per un camí que va paral.lel a la carretera  N-141C direcció Collsuspina.

0,150Qm. 10,810Qm. Cruïlla. Continuem recte obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,080Qm. 10,890Qm. Pista que ens creua. La seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,400Qm. 11,290Qm. Deixem la pista i continuem a la dreta per un camí carreter.

0,040Qm. 11,330Qm. Girem a la dreta per un corriol que planeja.

0,500Qm. 11,830Qm. Can Jordà. Continuem a l’esquerra per una pista.

0,300Qm. 12,130Qm. Deixem la pista i continuem per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,200Qm. 12,330Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,100Qm. 12,430Qm. Els Tres Roures. Centenaris. Considerats arbres monumentals. Continuem per la pista cap a Collsuspina.

0,300Qm. 12,730Qm. Arribem al bosc de Casanoves, obviem el camí de la Deveseta i nosaltres continuem pel Camí Ral que trobem a l’esquerra quaranta metres més avall.

Camí Ral. Aquest és un tram del camí Ral que unia l'antiga via romana d'Hostalets de Balenyà a Torrellebreta i Vic , amb l'important camí ral de Manresa a Vic, per Moià i Collsuspina. Cal fer esment que des de mitjans del segle XVI i fins ben entrat el segle XIX, un tram del camí dividia les parròquies de Sant Cugat de Gavadons i de Balenyà, tal com ho indica la creu de terme que encapçala la font del poble.

Aquest camí ral de Manresa a Vic va estar vigent fins el 1853 en que es construí la carretera de Manresa a Vic, que va permetre la circulació de carruatges, ja que aquest camí ral no era un camí carreter en tot el seu recorregut.

Per norma general, i aquest també, un camí ral té uns 3 metres d'amplada (mesures que permetien el pas d'un carro) i es protegit, quan cal, amb murs de contenció, fets en pedra seca a una banda i empedrat que aplanen el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí, es conserven algunes fites de pedra.  

0,600Qm. 13,330Qm. Collsuspina. Font de la Creu del Terme. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, parlarem d’un altra habitant de la serralada litoral, la figuera de moro.


dijous, 5 d’octubre de 2017

TERRITORI CARTOIXÀ






Demà és Sant Bru la “Festa Major” de la Cartoixa de Montalegre i en aquest recorregut de poc més de 8 quilòmetres trepitjarem tots els seus dominis.

Veureu que durant tot el recorregut trobarem noms d’ indrets que fan referència al món cartoixà, la font de l’Hort dels Monjos, la font de les Monges, la font de Sant Bru, el Camí dels Frares, la Conreria, el carrer Montalegre...

En aquesta excursió combinarem camins fressats, corriols poc trepitjats, pistes, carrers i excepte la pujada de la Conreria des de la Font de l’Alba, trobarem poques pujades.
A l’alçada del Cementiri del Còlera ( en el punt quilòmetric 1,325) aquesta ruta enllaça amb l’excursió Del Kalet a la Línea 9 que us vam presentar el febrer del 2012.

Per arribar a l’inici de l’itinerari  podem acostar-nos en cotxe o bé arribar amb el bus número 29 de l’empresa Tusgsal que podrem agafar davant l’estació de tren de rodalies de Mongat.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a l’Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba a Tiana. El camí per accedir-hi a aquesta àrea d’esplai el trobem entre el gimnàs Duet Sports i les piscines Municipals.

0.075Qm. 0,075Qm. Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba. Hi ha taules a banda i banda del camí. Obviem el camí que s’enfila a la dreta i continuem recte pel camí que va planejant.

0,175Qm. 0,250Qm. Font de l’Alba. La mina queda dins del marge de la muntanya, amb un registre de ferro pintat de color verd. La font consta de dos murs de llambordes, al mig dels quals una gran pica plana rep l'aigua que goteja de la mina. En aquest entorn hi ha sis bancs de fusta per seure. A principis de setembre de 2017 i malgrat que aquesta darrera setmana ha plogut la font és ben eixuta. Ara continuem pel camí que marxa per darrera la font i s’enfila cap a La Conreria.

0,200Qm. 0,450Qm. Camí que ens creua. Continuem amunt a l’esquerra. En aquest moment, estem seguint les marques del SL-145.

0,300Qm. 0,750Qm. Obviem un corriol que ens arriba per la dreta. Continuem amunt i seguim pujant per un camí que surt al costat de la carretera B-500 (Mollet-Badalona). Tanmateix, no és perillós perquè en aquest punt hi ha una empara que ens separa de l’asfalt.

0,080Qm. 0,830Qm. Desemboquem en una pista més ample i continuem amunt seguint les marques del SL-145.

0,125Qm. 0.955Qm. Obviem el camí que marxa a la dreta i nosaltres continuem a l’esquerra passant a tocar d’una torre elèctrica.

0,370Qm. 1,325Qm. Cementiri del Còlera de Tiana  L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.
Ara continuem pel camí que passa pel costat de la torre elèctrica i ens enfilem amunt per darrera, seguint les marques del SL-145.

0,125Qm. 1,450Qm. Pista cimentada que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 1,530Qm. MOLT DE COMPTE!!! Creuem la carretera B-500 (Mollet-Badalona) i continuem a la dreta pel Camí de l’Illa.

0,250Qm. 1,780Qm. Continuem pel Camí dels Frares.

0,100Qm. 1,880Qm. A l’alçada del número 6 tombem a la dreta, tot baixant paral.lels al mur d’aquesta finca. Pràcticament no hi ha camí, però com només són 200 metres fins arribar a la Font de l'Hort dels Monjos, l'accès no és gaire complicat. Quan ja ens acostem a la font veurem una bassa que ens indica que ja hi som. Nomès ens caldrà vorejar la bassa i a l’altra banda, trobarem la font.

0,200Qm. 2,080Qm. Font de l’Hort dels Monjos.  Es tracta d'una mina excavada a la muntanya, amb les parets bastides amb pedra i coberta amb una volta de maons. Tot el conjunt està envoltat d'una exuberant vegetació, amb alzines, bardisses, heures, plataners i acàcies. A l'entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l'aigua i l'aboca a una pica rectangular d'obra que descansa directament a terra. Després l'aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d'uns cinc metres de diàmetre per metre i mig d'alçada i protegida per un filat. A principis de setembre de 2017, la font degota.  Com a curiositat, esmentar que aquesta font fou redescoberta aquest segle XXI per en Francesc Xavier Aranda i Martínez, Randy.
Ara desfem els últims 200 metres fins el Camí dels Frares i continuem a la dreta.

0,200Qm. 2,480Qm. Arribem a un planell que fa una placeta. Ara el sender puja de cara a llevant, mica a mica el corriol es fa més estret i anem trobant tota mena d'obstacles; branques caigudes, bardisses, lianes... Malgrat tot, no és difícil anar avançant, seguint sempre la traça més evident. És evident que en aquest Camí dels Frares li cal un rentat de cara, tanmateix ben condicionat, aquest corriol val molt la pena.

0,300Qm. 2,780Qm. Arribem a un vial asfaltat. Pel voral continuem a la dreta.

0,050Qm. 2,830Qm. Trobem un edifici en runes i unes escales que baixen, ja som a la Font de Les Monges.

Font de les Monges.  La font queda sota el camí, endarrerida respecte el mur de contenció, de pedra i maons, per una arcada de carpanell sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells ben treballats. Tant el frontal com les parets laterals son de pedra escantonada i allargada, disposades més aviat en vertical. El conjunt queda ensorrat tres pams respecte el sòl de l'esplanada i s'hi accedeix per dos esglaons de forma semicircular. Al capdamunt del frontal hi ha una fornícula, buida ara, però que anys enrere allotjava una imatge de Sant Bru, patró de l'ordre dels frares de la cartoixa de Montalegre, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Fa anys que no raja, només algunes vegades hi trobarem una mica d'humitat al voltant del forat on hi havia el broc. A l'entorn immediat encara es poden observar alguns bancs de pedra i rajoles i una taula rodona al mig de l'esplanada.

Al costat de la font queden les restes d'un edifici d'estil modernista que havia estat un restaurant i que ara està totalment en runes i amb perill que algú prengui mal. En altres temps el lloc havia estat molt concorregut. Durant el primer terç del segle passat, aquest indret va viure una època daurada, doncs a l'esplanada s'hi duien a terme importants aplecs de sardanes. Després va viure uns anys d'abandonament, fins que el 1939, el propietari va restaurar la font i l'edifici adossat i va tornar a ser visitada. Als anys cinquanta va reviure una altra època gloriosa, principalment amb la celebració d'aplecs sardanistes de Badalona. Més endavant, l'afluència de públic va minvar tant que el restaurant va tancar portes i va començar la degradació de la font i del seu entorn. En els anys vuitanta va haver-hi un nou intent de salvar la font , a càrrec de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Conreria, que hi celebraven diverses activitats dins els actes de la Festa Major de la Conreria.
Sembla ser que el nom li ve donat perquè era molt freqüentada per les monges del convent de Montalegre, a Tiana, les quals anaven a passejar per aquests rodals.
Pugem les escales i tornem al Camí dels Castanyers i continuem a l’esquerra pel vial asfaltat.

0,225Qm. 3,055Qm. Seminari de la Conreria, actualment Alberg de la Fundació Pere Tarrés. Continuem a la dreta pel camí del Seminari seguint les marques del GR-92.

0,125Qm. 3,180Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte.

0,025Qm. 3,205Qm. Abandonem aquesta pista i ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 3,305Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta i 10 metres més endavant, abandonem el GR-92 i seguim pel camí de l’esquerra.

0,110Qm. 3,415Qm. Continuem per un corriol molt desdibuixat que trobem a la dreta. En un principi el camí no està gaire net, però no és complicat de passar-hi.

0,250Qm. 3,665Qm. Per sobre ens creua una línia elèctrica. En aquest moment fem un gir de gairebé 360 graus i continuem per un corriol que  trobem tres metres per sota del camí pel quan anàvem fins ara.

0,290Qm. 3,955Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a l’esquerra.

0,070Qm. 4,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,435Qm. 4,460Qm. Cartoixa de Montalegre. És un monestir de l’ordre de Sant Bru. L’origen del qual el situem al voltant del 1416. La Cartoixa és un conjunt d’edificis religiosos dividit en tres sectors, el primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i altres dependències. El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant.
L'església és un edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde. A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s'obre el Sagrari. La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.

La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció.
Trobareu més informació a la pàgina web de  La Cartoixa de Montalegre
Ara continuem per la pista cimentada entre xipresos.

0,330Qm. 4,790Qm. Deixem aquesta pista cimentada i continuem a la dreta per un corriol que marxa per davant de la casa del llec de la Cartoixa. Continuem pel camí principal, obviant els corriols que marxen cap a l’esquerra.

0,310Qm. 5,100Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra. Actualment, una fita ens ho indica.

0,020Qm. 5,120Qm. Aquest corriol fa un revolt a la dreta.

0,070Qm. 5,190Qm. Font de Sant Bru o dels Ocellets. Situada dins el curs de la riera de Montalegre, la font no té broc, l'aigua regalima per la roca i forma un bassal arran de terra, per desguassar mica en mica a la riera. El rètol indicador està fet amb una planxa de ferro amb forats que perfilen el nom de la font. Aquest rètol a l’igual que molts d’altres que trobem a les fonts de Badalona, Santa Coloma, Sant Fost i Santa María de Martorelles, els feien un parell d’excursionistes badalonins, una vegada havien arranjat les deus d’aigua i els entorns de les fonts. Aquestes restauracions bàsicament es van fer entre finals dels 80 i la dècada dels 90. 
Ara desfem els últims 90 metres fins el corriol principal i continuem avall obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,170Qm. 5,360Qm. El corriol desemboca en una pista cimentada al costat d’una casa. Continuem avall. En aquest tram, tornem a enllaçar amb les marques del SL-145.

0,100Qm. 5,460Qm. La pista cimentada es converteix en pista de terra i anem paral.lels a la riera de Montalegre.

0,200Qm. 5,660Qm. Creuem un barri i seguim per una pista en sentit lleugerament ascendent.

0,265Qm. 5,925Qm. Carretera (B-500) Mollet-Badalona. AMB MOLT DE COMPTE!!!. Girem a l’esquerra direcció Mollet. Vigileu doncs, hem d’anar 120 metres per la carretera.

0,120Qm. 6,045Qm. Seguim per un corriol que trobem a mà dreta. Actualment, és molt visible, doncs en aquest punt, hi ha un senyal de prohibit el pas de vehicles i un cadenat.

0,270Qm. 6,315Qm. Enllacem amb el carrer Itaca.

0,100Qm. 6,415Qm.  Abandonem el SL-145 i a l’altra banda de la rotonda, continuem pel carrer Montalegre que surt davant nostre i va davallant.

0,250Qm. 6,665Qm. Quan arribem a la Plaça de Sant Bru. Enllacem amb el carrer Sant Jaume.

0,170Qm. 6,835Qm.   Avinguda d’Isaac Albéniz. Creuem a l’altra banda i continuem a la dreta.

0,050Qm. 6,885Qm. Font de la Plaça Isaac Albéniz. En aquesta petita plaça interior hi trobem una senzilla font amb polsador que actualment no raja. El frontal està fet de rajola petita i per sobre hi ha la típica rajola catalana amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat entre d’altres. Al voltant d’aquesta plaça, trobem tota mena d’ornaments fets amb testos, amb imatges religioses, amb flors, amb petxines, amb pedres...
Isaac Albéniz va residir aquí a Tiana una temporada i tanmateix, en aquesta plaça també hi trobem una placa commemorativa del seu centenari.
Ara continuem a l’esquerra fins el Passeig de Moragas.

0,020Qm. 6,905Qm. Passeig de Moragas. Continuem a l’esquerra tot baixant unes escales.

0,030Qm. 6,935Qm. Carrer del Centre. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 6,995Qm. Carrer Lola Anglada. Continuem endavant.

0,065Qm. 7,060Qm. Font del Davant de la Sala Giral. La font queda dins una petita gruta de pedra de tipus volcànica, sota el carrer i coberta d'heures. Dins hi trobem l'aixeta collada al frontal, de llautó i de polsador, per on raja aigua provinent de la xarxa municipal que cau en un bassal semicircular a mitja alçada, tant ample com la cavitat. El nom li ve de l'antiga Sala Giral que hi havia on ara està el restaurant l’Avi Mingo

A finals del segle XIX, algunes cases de Tiana tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i l'havien d'anar a buscar a una font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre de la plaça de la Vila i l'altra aquesta, davant de l'antiga Sala Giral.
Ara continuem recte pel carrer de Sant Cebrià.

0,120Qm. 7,180Qm. Pugem a l’església per unes escales que ens queden a l’esquerra.

0,060Qm. 7,240Qm. Església de Sant Cebrià de Tiana. Edifici religiós de finals del segle XIX d’ una sola nau acabada en un absis semicircular amb capelles laterals que es comuniquen per un passadís i cobert per una volta escarsera suportada per arcs diafragmàtics. Exteriorment reflexa fidelment l'estructura interior. Destaca la composició de la façana, de tipus historicista, amb elements neogòtics com els pinacles, els arcs ogivals de les obertures, la traceria, etc., i amb elements romànics com les arquivoltes de mig punt de la portada principal i els arquets cecs que envolten tot l'edifici. És també important remarcar l'ús de la pedra i el maó vist en tota la construcció.
Ara continuem a la dreta pel carrer Bisbe Català.

0,075Qm. 7,315Qm. Font d’en Nolis. La font queda endarrerida respecte la façana per una fornícula en forma de volta de canó. A la part de dalt del frontal hi ha una mena de creu feta amb pedretes de riu i a sota l'aixeta de llautó suportada per un passamà de ferro per on brolla l'aigua que cau en una pica d'obra que descansa en un pedestal a dos pams del terra. Al capdamunt de la font hi trobem una creu i sota seu un mosaic de rajoles malauradament esmicolat. Uns 10 metres a la dreta podem escoltar el soroll de l'aigua darrere una antiga porteta de fusta.
Continuem pel carrer Edith Llaurador, passant pel costat del Casino de Tiana. En aquest tram tornem a enllaçar amb el SL-145.

0,430Qm. 7,745Qm. Obviem el carrer que baixa cap a l’ermita de l’Alegria i nosaltres continuem recte cap a la zona esportiva pels pas de vianants paral.lel a la carretera.

0,520Qm. 8,265Qm. Camí d’accés a la Font de l’Alba. Inici i final de la sortida d’avui.

Algunes de les definicions de les fonts les he extret de la web Encos

La setmana vinent caminarem pels voltants de Collsuspina.







dilluns, 25 de setembre de 2017

. FONTS D'ARREU XXIII. MOIANÈS IX. LES FONTS DE CASTELLCIR.




Avui dia quan volem trobar una informació sobre qualsevol tema, només cal posar la paraula clau en el "google" i a partir d'aquí a vegades trobem un devessall de blogs i pàgines webs que en parlen i en d'altres casos, la nostra recerca està molt allunyada d'allò que ens contesta la pantalla.

La recerca d'informació sobre fonts no és una excepció i moltes vegades el primer pas que faig és mitjançant el buscador de "google". 

Personalment, m'agrada trobar reculls de fonts i deus d'arreu recollits en un llibre o en una guia, o perquè no en un blog o en una pàgina web acurats, però avui el recull que fa la Wikipedia sobre les Fonts de Castellcir és el més complert que he trobat, però també té mancances.

Hi ha publicacions com Castellcir, Territori i Paisatge d'en Josep Mauri i Portolès que només fa esment a unes deu fonts, a la xarxa podem trobar pàgines webs com www.encos.cat que ens fa una descripció molt bona de la font de la Mare de Déu de Lourdes de Fontscalents, de la font de la Vinyota i de la font de la Sauva Negra, que incomprensiblement no hi figura en el llistat de la Wikipedia. Les 28 fonts, si esmentades a   Les fonts de Castellcir són les següents,

1.La Font d'Alta.
2. La Font de l'Arrel.
3. La Font del Barbot.
4. La Font de les Basses.
5. La Font Bernada.
6. El Biot.
7. Font de Cal Fantasia.
8. Font del Castell.
9. Font de la Cava.
10.Font de Cerverisses.
11. Font de l'Escudella.
12. La Font de la Mare de Déu de Lourdes de Fontscalents, que vaig presentar en el blog el mes de juliol d'enguany a l'entrada "Camins de Terregada"
13. Font de Gust.
14. Font del Jub.
15. Font del Molí.
16. Font del Molí Vell.
17. Font del Pa Sucrat.
18. Font del Poble.
19. Font de Puigdomènec.
20. Font de Pujalt.
21. Font Roc.
22. Font del Roure.
23. Font de les Solanes.
24. Font de la Tuna.
25. Font de la Vall.
26. Font de Vall-Llossana.
27. Font Vella.
28. Font de la Vinyota.

Per tant, a dia d'avui concloem que diferents treballs fan esment a 29 fonts del terme municipal de Castellcir.

La base de dades de Wikipedia,  parteix dels treballs que amb anterioritat han fet l'Enric Garcia-Pey "Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005".(Col·lecció Monografies, núm. 29) i José Luis Rodríguez Lara  "Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009". (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). 

Coneixent una mica els treballs que ha fet l'Enric Garcia-Pey a altres municipis, la informació que dóna sobre les fonts rau sobretot en la ubicació de la deu. A partir d'aquí s'inicia un treball de recerca per part del "fontaire"i no és pas gaire improbable que força fonts ja estiguin perdudes o ubicades dins de finques privades.

A tall d'exemple de les 41 fonts que Garcia-Pey descriu en el recull onomàstic de Vallromanes, actualment només serien visitables 4.

Properament, llegirem aquests dos treballs relatius a Castellcir de l'Enric Garcia-Pey i del Jose Luis Rodríguez Lara i us presentaré un itinerari que passarà per la Font de la Sauva Negra.





diumenge, 17 de setembre de 2017

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLVI. MÀRIUS SERRA III.





Si vau fer una ullada a l'última entrada publicada en aquest blog "Muntanyes de llibres", us feia una relació dels 108 llibres que he recomanat per Sant Jordi els darres vuit anys. 
D'entre totes les lectures que he recomanat, hi ha un autor que té sis llibres, Màrius Serra. Així de l'escriptor d'Horta a la llista trobem Ablanatanalba, Farsa, L'home del Sac, Mon onle, Plans de futur i Quiet.

De cara a les recomanacions del 2018, la intenció és que hi figurés "Res no és perfecte a Hawaii" i després de llegir aquesta novel.la ja us puc avançar que no hi figurarà. Sigui perquè Hawaii em queda massa lluny, sigui perquè el món del Capità Cook no m' atreu, sigui per què la música d'Izeta m' embafa, aquest llibre no ha aconseguit atrapar-me i per tant no és mereixedor d'estar a les recomanacions del 2018.

Tanmateix, Màrius Serra és un virtuós del llenguatge i en els seus llibres sempre és fàcil trobar paraules, mots i expressions exquisides.

Per tant, avui us presento la tercera entrega de la gramàtica d'en Màrius Serra i les 24 paraules i 1 expressió d'avui són les següents, 


Abominar: Avorrir intensament.

Arpillera:  Teixit d’estopa grollera d’ordit molt clar, que s’empra per fregar o eixugar coses poc fines, per embolicar flassades, etc.

Atavisme: Semblança amb els avis.

Atzagaiada: Disbarat, feta o dita irracional.

Carregar-li els neulers: Fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un afer.

Coltell: Ganivet.

Coltellada: Cop o ferida produïda amb un coltell.

Dessabeït: Mancat de sabor.

Engalipar: Enganyar amb bones paraules o amb aparences.

Esgarip: Crit estrident.

Espallongar: Perllongar, allargar.

Estantís: Que no és fresc, que comença a corrompre’s, a passar-se, a tornar-se dolent.

Ètim: Forma originària d’un mot; paraula d’on una altra procedeix.

Faramalla: Conjunt de coses inútils, o desordenades, o massa abundoses, o menyspreables per qualsevol concepte.

Fellonia: Acció deslleial contra el propi senyor.

Fimbrar:  Vibrar, vinclar-se un objecte flexible sota l’acció d’una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals. 

Gorja: Gola, gargamella.

Llagoter: Adulador.

Mimesi: Imitació.

Ondina: Ésser femení fabulós habitador de l’aigua.     

Ràtzia: Incursió dins territori enemic per robar o destruir.

Tàlem: Cambra i llit nupcials.

Tocacampanes: Persona lleugera d’enteniment, ximpleta o mancada de formalitat.

Turbamulta: Gran multitud de gent.

Xalupa:  Embarcació petita, ordinàriament de dos pals i amb coberta, per al servei d’un port, d’un vaixell, etc...

Xulla: A Mallorca, Menorca i Eivissa, cansalada.

Les definicions de les paraules les he extret de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.


Properament, caminarem per territori cartoixà.


dissabte, 9 de setembre de 2017

MUNTANYES DE LLIBRES



Avui us recordo els 108 llibres que hem recomanat aquests darrers vuit Sant Jordi. Evidentment en aquesta llista trobareu llibres de fonts, però també trobareu novel.les, poemaris, guies excursionistes, receptaris de cuina, contes per canalla, paremiologia, vida rural, reculls onomàstics, imatges, història... en definitiva llibres per tots els gustos.

En Josep Maria Espinàs, en Màrius Serra, la Silvia Soler, en Victor Pàmies, en Rafa López... són habituals d'aquestes recomanacions, però també hem volgut llegir que s'escriu en els territoris que trepitgem quan anem d'excursió.

En aquest article d'avui us poso l'any que he fet la recomanació i així si voleu llegir la sinopsi del llibre, només heu d'anar a l'entrada de Sant Jordi de l'any en qüestió.

Ara ja estic llegint i seleccionant els 18 llibres del proper Sant Jordi, però les recomanacions dels últims vuit Sant Jordi són,

1.       20 excursions a peu pel voltant de Barcelona en transport públic. Rafa López Martín. Cossetània Edicions. Valls 2011. Recomanat l’any 2012.

2.       46 poemes i 2 contes. Joana Raspall. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Març de 2013. Recomanat l’any 2014.

3.       111 Fonts del Montseny. Lluís Pagespetit  i Blancafort. Editat per Farell 2003. Recomanat l’any 2011.

4.       Ablanatanalba. Màrius Serra. Col.lecció El Balancí. Edicions 62. Febrer de 1999. Recomanat l’any 2017.

5.       A dinar! Ada Parellada. Editat per Columna Edicions, dins la col.lecció Pràctics el setembre de 2004. Recomanat l’any 2015.

6.       Amb cara i ulls. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull. Colecció “Enciclopèdia Paremiològica del Cos Humà” Núm 1. Vallromanes 2011. Recomanat l’any 2011.

7.       Anem d’excursió. Cavall Fort. Jordi Quera. Edicions Cims i Editorial Alpina. Febrer de 2014. Recomanat l’any 2016.

8.       A peu per l’Alt Camp. Josep M. Espinàs. Editorial La Campana. 2007. Recomanat l’any 2011.

9.       A peu per l’Alt Maestrat. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Barcelona 1991. Recomanat l’any 2012.

10.    A ritme del temps. Josep Maria Espinàs. Editorial La Campana. Febrer 2015. Recomanat l’any 2016.

11.    Atles dels ocells nidificants del Maresme. Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria. 2005Recomanat l’any 2010.

12.    Barcelonés. 17 excursions a peu. Rafa López Martín. Edita Cossetània Edicions 2010. Recomanat l’any 2011.

13.    Calendari de festes amb aigua. Manel Carrera i Escudé. Els llibres de festes.Org. Abril 2016. Recomanat l’any 2017.

14.    Caminant per racons del Moianès. 15 Itineraris d’en Miquel Jaumot i editat per Cossetània Edicions el juny de 2016. Recomanat l’any 2017.

15.    Camins d’aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Miquel Tormos i Rami. Ediciones Desnivel. Març de 2007. Recomanat l’any 2015.

16.    Camins històrics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa Oller. Edició digital. Mataró 2015. Recomanat l’any 2015.

17.    Canyet un vell poble. Judith Barrera. Editat pel museu de Badalona.. 2001. Recomanat l’any 2011.

18.    Capsa Sorpresa. Sergi Santjoan. Editorial Proa. 2006. Recomanat l’any 2013.

19.    Certes mentides. Una petita tragèdia. Joan Barril. Edicions Columna. Març del 2002. Recomanat l’any 2015.

20.    Cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles. Marina Duñach i Montse Tapia. Editat per l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. 2011. Recomanat l’any 2011.

21.    Dicotomia amb blaus. Guida Alzina. Editorial Columna 1998. Recomanat l’any 2017.

22.    D'Òrrius estant. Enric Serras i CorominasRecomanat l’any 2010.

23.    Dotze bumerangs. Josep Maria Espinàs. Obra Completa. Volum 1. Novel.les. Edicions La Campana. 1990. Recomanat l’any 2014.

24.    El Bertí. Flaixos d’una Cinglera. Jesús Cano Sánchez. Febrer 2015. Recomanat l’any 2016.

25.    El Camí al Montseny. El.laborat i editat per l’Associació Pas el setembre de 2008. Recomanat l’any 2013.

26.    El carboneig. Quan el record encara és viu. Josep Maria Panadera i Josep Masnou. Publicacions de l’Abadia de la Montserrat 2010. Recomanat l’any 2012.

27.    El llibre dels camins. Xavier Campillo-Besses i Rafael López-Monné. Arola Editors. Desembre 2010. Recomanat l’any 2016.

28.    El nen de la plaça Ballot. Josep María Espinàs. Editorial La CampanaRecomanat l’any 2010.

29.    El Paisatge Fluvial del Besòs. Ahir, avui i...demà? Consorci per a la Defensa del Riu Besòs. 2005. Recomanat l’any 2015.

30.    El Paradís del Montseny. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. Òscar Ferrerons Vidal. Editorial Farell. Febrer de 2013. Recomanat l’any 2014.

31.    El ratpenat de Sant Miquel del Fai. Enric Larreula i Jesús Gabán. Associació Escola de Natura de Sant Miquel del Fai. 1998. Recomanat l’any 2017.

32.    Els 100 refranys més populars. Victor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions. Novembre de 2012. Recomanat l’any 2013.

33.    Els Camins del Pessebre. Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. Jordi Montlló. Premià de Mar. 2014. Recomanat l’any 2016.

34.    Els ibers del nord. Joan Santacana i Joan Sanmarrtí. Rafael Dalmau. Editor 2005. Recomanat l’any 2011.

35.    Els noms populars de núvols, boires i vents. Albert Manent i Joan Cervera. Novembre de 2008. Recomanat l’any 2015.

36.    Els ocells del Montseny. Josep Ribas i Falomir. Museu de Granollers. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Granollers, núm 6. 2014. Recomanat l’any 2015.

37.    Els pous de glaç al Vallès Oriental. Jaume Dantí, Cinta Cantarell i Pere Cornellas. Editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental l’any 2007. Recomanat l’any 2017.

38.    Els sots feréstecs. Raimon Casellas. 1901. Recomanat l’any 2016.


39.    El teu nom és Olga. Josep Maria Espinàs. Editorial La Campana. 1986. Recomanat l’any 2013.

40.    En cap cap cap. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Col.lecció: “Enciclòpedia paramiològica del cos humà”núm 2. Vallromanes 2012. Recomanat l’any 2012.

41.    Estels, ermites i esglesioles del Montnegre-Corredor. Mariano Pagès d’Urso. Novembre 2015. Recomanat l’any 2016.

42.    Estels, ermites i esglesioles del Montseny. Mariano Pagès d’Urso. Novembre 2014. Recomanat l’any 2017.

43.    Excursions als naixements dels rius de Catalunya. Albert Vicens Llauradó. Cossetània Edicions. Gener 2013. Recomanat l’any 2014.

44.    Excursionistes recordats. Josep Barberà i Suqué. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Març de 1996. Recomanat l’any 2015.

45.    Excursions i caminades pel Vallès. Pere Robert. Cossetània Edicions 2008Recomanat l’any 2010.

46.    Farsa. Màrius Serra. Editorial Planeta. 2006. Recomanat l’any 2015.

47.    Fem Memòria. Núm 2. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles. Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i Josep Gurri i Cañameras. 2009Recomanat l’any 2010.

48.    Flora i fauna dels Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions 2010. Recomanat l’any 2011.

49.    Fonts de Bigues i Riells. Passat i present. Marcel Alemany i Quintana. Editat per l’Ajuntament de Bigues i Riells l’any 2002. Recomanat l’any 2017.

50.    Fonts i mines del rodal de Sabadell. Ricard Molins i Romeu, editat el 1984 i reeditat el 2009 per Fundació Ars. Recomanat l’any 2015.

51.    Fonts. Itineraris per les fonts de Mataró i municipis de l’entorn. Grup Llavor. 1986. Recomanat l’any 2015.

52.    Geografia literaria. Comarques barcelonines. Llorenç Soldevila i Balart. Pòrtic. Desembre 2009. Recomanat l’any 2017.

53.    Guia del parc de la Serralada Litoral. Portic Guies. 2004Recomanat l’any 2010.

54.    Guia del Parc Montnegre i Corredor. Gonçal Luna. Diputació de Barcelona. 2005. Recomanat l’any 2015.

55.    Guia del Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Editorial: Diputació de Barcelona. 2007Recomanat l’any 2010.

56.    Guia Senderista de Montserrat. Editorial Alpina. Juny 2010. Recomanat l’any 2016.

57.    Història d’un mig pollastre. Enric Valor. Edicions del Bullent. Picanya 2007. Recomanat l’any 2012.

58.    Itineraris. Joan Coromines. Fundació Pere Coromines. Ara Llibres 2014. Recomanat l’any 2016.

59.    Itineraris pels Cingles de Bertí des de Riells del Fai. Aquest llibre va ser editat per la UEC de la Vall del Tenes l’any 2002. Recomanat l’any 2017.

60.    L’aigua i les fonts. Narcís Clotet i Sol Cots. Biblioteca Cordill. Barcelona 2011. Recomanat l’any 2012.

61.    L’alzinar. Quaderns de Camp. Vall d’Olzinelles (Montnegre). Martí Boada, Josep Llobera, Josep Montasell, Joan Oller i Carles Puche. Ajuntament de Sant Celoni. 1984. Recomanat l’any 2015.

62.    La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria. Ezequiel Gort Juanpere. Rafael Dalmau Editor. Novembre 2013. Recomanat l’any 2016.

63.    La cuina dels vallesans. Pep Salsetes. Editorial Farell. Febrer de 2015. Recomanat l’any 2016.

64.    La cuina tradicional del Montseny. Més de 100 receptes de les padrines. Jordi Bassi i Argemí. Edicions Farell 2004. Recomanat l’any 2014.

65.    La font Picant d’Argentona. Pep Padrós i Marfany. Ajuntament d’Argentona. Abril 2015. Recomanat l’any 2016.

66.    La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. M.Àngels Suárez i González. Col.lecció Vicenç Plantada 4. Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès. Desembre del 2000. Recomanat l’any 2014.

67.    La Vall del Bac. Anna Borbonet. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1979. Recomanat l’any 2012.

68.    La Xara i en Pau i la bruixa de la pinta d’or. Gonçal Luna i Susanna Campillo. Editat per la Diputació de Barcelona. 2011. Recomanat l’any 2011.

69.    La Xara i en Pau i la dona d’aigua. Text de Gonçal Luna i il.lustracions de Susanna Campillo i editat per la Diputació de Barcelona el febrer de 2009.

70.    La Xara i el Pau i la noia de la fona. Diputació de Barcelona. 2009Recomanat l’any 2010.

71.    Les aigües de Montcada escrit per Elissa Riera la tardor de 1988 i editat per l’Ajuntament de Montcada i Reixach. Recomanat l’any 2013.

72.    Les dones de la Principal. Lluís Llach. Editorial Empúries. 2014. Recomanat l’any 2017.

73.    Les fonts d’Arenys de Munt. Carles Fonfría, Marc Oller i Josep Lluís Rodríguez. Recomanat l’any 2016.

74.    Les fonts d’Argentona. Grup de Fonts d’Argentona. Argentona 1982. Recomanat l’any 2013

75.    Les fonts de la Vall de Santa Fe. Joan López Cortijo i Antoni Bombí. Edicions Cedel 1992. Recomanat l’any 2014.

76.    Les fonts de Vallgorguina. Jaume Mora i Alsina. Setembre 1980. Segona edició el 1998. Recomanat l’any 2016.

77.    Les fonts martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. Martorelles 2011. Recomanat l’any 2012.

78.    L’estiu que comença. Silvia Soler. Editat per Planeta el març de 2013. Recomanat l’any 2013.

79.    L’Home del Sac. Màrius Serra. Reeditada l’any 2011 per Edicions Bromera. Recomanat l’any 2013.

80.    Llegendes d’aigua dolça. Xavier Cortadellas i Judit Pujadó. Col.lecció La Talaia. Edicions Sidillà. Març 2016. Recomanat l’any 2017.

81.    Llegendes de Sant Miquel del Fai. Martí Boada, Pep Casas i Joan Campdepadrós. Edicions Brau. Març de 1993. Recomanat l’any 2016.

82.    Maresme 17 itineraris. Rafa López. Cossetània Edicions. Col.lecció Azimut Comarcal. Sèrie Senderisme. Novembre del 2013. Recomanat l’any 2015.

83.    Maresme Fantàstic. Llegendes d’en Ramon Coll i Monteagudo i editat per Farell el desembre de 2012.

84.    Mon oncle. Màrius Serra. Editorial Proa. 1996. Recomanat l’any 2011.

85.    Montornès del Vallès. Recull onomàstic. Enric Garcia-Pey. Editat per l’Ajuntament de Montornès l’any 2011. Recomanat l’any 2017.

86.    Narracions. Salvador Espriu. Edicions 62. Barcelona 1965. Recomanat l’any 2014.

87.    Notes. Núm 27. Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès. 2012. Recomanat l’any 2012.

88.    Oficis i jornals del bosc. Josep Cot i Antoni Gimeno. Sant Feliu de Codines 2013. Recomanat l’any 2014.

89.    Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Escrit per Adrià Triquell i Salomé i editat l’any 2012 per Piolet. Recomanat l’any 2013.

90.    Per Camins Històrics. Francesc Costa Oller. 2013. Recomanat l’any 2014.

91.    Pinyonaires. Josep Cot i Antoni Gimeno. 2014. Recomanat l’any 2015.

92.    Plans de futur. Màrius Serra. Edicions Proa. 2013. Recomanat l’any 2014.

93.    Podran arranar, però no desarrelar. Vida de Mossèn Pere Ribot i Sunyer. Andreu Pujol Mas editat el març del 2012 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la seva col.lecció Serra d’Or. Recomanat l’any 2013.

94.    Poesies de Màrius Torres a cura de Margarida Prats Ripoll, editat per Pagès Editors l’any 2010. Recomanat l’any 2017.

95.    Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. Barcelona 2008. Recomanat l’any 2012.

96.    Qui va denunciar en Joan Gràcia? Sergi Santjoan. 2003. Pagès Editors. Lleida 2003. Recomanat l’any 2012.

97.    Radiacions. Enric Juliana i Júlia de Jòdar. Editorial Proa. Colecció: A tot vent. 2011. Recomanat l’any 2011.

98.    Relacions particulars. Josep María Espinàs. Editorial La Campana. Febrer de 2007. Recomanat l’any 2017.



99.    Relats del Montseny. Grup d’Escriptors del Montseny. Sant Celoni 2013. Recomanat l’any 2014.

100. S’ha acabat el bròquil. Jaume Barberà. Edicions B. Barcelona. Març de 2013. Recomanat l’any 2014.

101. Sobre el llom de la granota. Sergi Santjoan. Editorial Granollers 2000. Recomanat l’any 2014.

102. Sostres comarcals de Catalunya. Jordi López Miquel. Cossetània Edicions. Setembre de 2002. Recomanat l’any 2017.

103. Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Gemma Font. Editat per Cultura Tradicional l’any 2009. Recomanat l’any 2013.

104. Trens de postal. El Ferrocarril a Catalunya. Lluís Miquel Truells. Editorial Efadós. Febrer de 2015. Recomanat l’any 2016.

105. Un any i mig. Silvia Soler. Edicions Columna. 2015. Recomanat l’any 2017.

106. Vallromanes. Noms de lloc i casa. Enric García Pey. 2003Recomanat l’any 2010.

107. Vilanova del Vallès. Recull onomàstic. Enric Garcia-Pey. 2006Recomanat l’any 2010.

108. Vocabulari del pagès. Miquel Pont. Pòrtic. Barcelona 2009. Recomanat l’any 2012.

La propera setmana us presentaré una nova gramàtica del caminant.