dilluns, 30 de desembre de 2019

DE MONGAT A LA MINA D'AIGUA D'OCATA




          Dia perfecte per fer aquesta excursió

Avui us presento una excursioneta ideal per fer a la tardor, a l’hivern o a la primavera quan el dia és rúfol i és desaconsellable anar a la muntanya.
Si a més a més, és un d’aquells dies que estem tous, amb melangia, tristos, enyorats… i a sobre fa una mica de vent i xispeja, serà perfecte, doncs les gotes d’aigua i l’aire a la cara ens revitalitzaran.

Farem bona part de l’itinerari arran de mar i segons com sigui el dia ens semblarà un mar més mediterrani o pel contrari més cantàbric.
La distància del passeig serà de poc més de 5 quilòmetres si tornem en tren des d’Ocata i de 10 quilòmetres si anem i tornem caminant. El desnivell és nul i per tant, no cal ni gairebé portar motxilla, amb una ampolleta d’aigua n’hi haurà prou.

Si és possible, combineu aquesta sortida amb la visita a la mina d’aigua d’Ocata i en aquest cas, s'hauria de sortir de Mongat entre una hora i quart o una hora i mitja abans.

Per últim, nomès esmentar-vos que aquesta és l’excursió número 100 publicada a La Brolla d’en Toni, properament dedicarem una entrada a aquest centenar de sortides.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Estació de Montgat. Sortim de l’estació i continuem a la dreta, dirección nord, deixant la via del tren a la dreta.

0,840Qm 0,840Qm. A la dreta, trobem unes escales que baixen cap al casc antic de Montgat. Ara anem pel carrer de l’Esglèsia.

0,080Qm. 0,920Qm. Parròquia de Sant Joan de Montgat. Continuem per aquest carrer peatonal.

0,060Qm. 0,980Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Mossèn Roc.

0,040Qm. 1,020Qm. Creuem la via del tren per un pas soterrani i sortim a un passeig arran de platja. Continuem a la dreta cap al Masnou.

2,400Qm. 3,420Qm. Port del Masnou. Continuem endavant, tot creuant l’aparcament del port.

0,600Qm. 4,020Qm. Sortint de les instal.lacions del port, tombem a l’esquerra, tot creuant la via del tren per un pas soterrani.

0,100Qm. 4,120Qm. Sortim a l’altra banda i continuem en sentit nord, direcció Ocata pel carrer Barcelona. Més endavant, enllacem amb el Passeig Prat de la Riba.

0,750Qm. 4,870Qm. Cal Senyor. Seguim endavant pel Passeig Prat de la Riba i cinquanta metres més endavant, tombem a l’esquerra pel carrer Mare de Déu de Núria.

0,070Qm. 4,940Qm. Repartidor d’aigua del carrer Sant Bru. A la base del repartidor, hi ha una font amb el broc de ferro que ja no raja, de pica rectangular d’aproximadament 50 x 60 cm.  El peu està fet de llamborda i l’estructura vertical de ciment i totxo.
La funció d’aquests repartidors, era la de distribuir l’aigua a dues o més cases o finques.
Continuem amunt pel carrer Mare de Déu de Núria.

0,125Qm. 5,065Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Jaume I.

0,200Qm. 5,265Qm. Plaça d’Ocata. Per accedir baixem per unes escales que trobem a l’esquerra i en un racó de la plaça a la dreta, trobem la Mina d’Aigua d’Ocata i la font de la Mina Cresta.

Mina d’aigua d’Ocata. A partir del segle XVIII a El Masnou s’excava una extensa xarxa de galeries subterrànies que recorren el subsòl i que inicialment servien per abastir d’aigua les cases benestants.
Una mina està formada per una deu o naixement subterrani, un conjunt de galeries amb conduccions per canalitzar l’aigua i una bassa per recollir-la. L’aigua es distribueix a les diferents cases mitjançant repartidors, soterrats o en torres –dels quals es conserven bons exemples al municipi– en funció de les plomes que tenen en propietat. Finalment, l’aigua arriba als dipòsits, on s’acumula com a reserva, i als safareigs, que reben l’aigua sobrant.
Aquest sistema de mines ha funcionat fins als anys seixanta o setanta del segle xx, moment en què se’n va fer càrrec el Servei Municipal d’Aigua. Tanmateix,  encara hi ha cases que, tot i tenir el servei municipal, utilitzen l’aigua de mina per a ús domèstic.

Actualment es pot visitar un tram de les mines Cresta i Malet i un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil. Les visites es fan cada segon diumenge de mes a les 11h i cal trucar per reservar a l’Oficina de Turisme d’El Masnou.

Font de la Mina Cresta. Frontal fet de llamborda, on hi ha un forat per on hauria de rajar l’aigua i aquesta cauria en una pica rectangular.
Ara creuem la plaça i baixem pel carrer del Pintor Villa.

0,100Qm. 5,365Qm. Passeig Prat de la Riba. Continuem direcció sud, cap a Barcelona.

0,100Qm. 5,465Qm. Pas soterrani. A l’altra banda, ja som a l’estació d’Ocata. Possible final de la sortida d’avui.

Si volem tornar a peu, nomès ens resta seguir el Passeig Marítim 4,7 quilòmetres fins a l’Estació de Mongat. En aquest cas, no creuerem les vies del tren fins ben passat el turó de Montgat, quan siguem a tocar de l’estació.

Bona sortida del 2019 i bona entrada del 2020. Començarem l’any, parlant de fonts d’arreu.



diumenge, 22 de desembre de 2019

VALL DE CAMPRODON X. D'ULLDETER A NÚRIA PEL TORRENEULES.


                      Isards pasturant a les faldes del Torreneules
                                 

Avui us presento aquesta ruta perquè és la que volien fer l’Audrey Mash i el seu marit en Rohan Schoeman el passat 3 de novembre, una ruta que vaig fer jo sense dificultat a mitjans d’agost del 2018 i que l’Audrey degut al torb està viva de miracle, doncs s’ha recuperar d’ una hipotermia (el seu cos va arribar a estar nomès a 20 graus) i ha superat una aturada cardíaca de 6 hores.

El 3 de novembre hi va haver torb a les muntanyes de Núria i per tant, això vol dir vents molt violents, tempesta de neu i temperatures i sensació de fred per sota dels -12.
Una vegada l’Audrey i en Rohan van arribar al coll del Torreneules, van refugiar-se darrera una pedra de la mida d’una cadira, però feia molt i molt fred. Van intentar avançar però en prou feines ho podien fer gatejant.
És llavors quant l’Audrey comença a patir els primers simptomes d’hipotermia. La història acaba bé però el miraculós desenllaç el trobareu a 


Per què avui us comento aquesta història? Doncs perquè el Pirineu Oriental amb bon temps és agradable i amb una mínima preparació asequible a gairebé qualsevol excursionista, això sí, si es gira mal temps, fins i tot el més avessat muntanyenc pot pringar.

Avui us explico la ruta feta en un dia radiant del mes d’agost. El camí és molt fressat, l’únic tram una mica perdedor, doncs no hi ha fites, és el tram entre el refugi de Coma de Vaca i el Coll de Torreneules, però amb una bona visió del paisatge no hem de tenir cap dificultat per completar l’excursió.

Evidentment estem en terreny d’alta muntanya i hem de portar menjar i beure (podem recàrregar aigua a Coma de Vaca) i sobretot roba d’abric per capes. 
Per últim, esmentar que aquesta excursió recomano fer-la entre maig i setembre, sempre sense neu. En el meu cas que no estic avesat a la neu, mai la faria a l'hivern perquè aquestes contrades no tenen res a veure a l'estiu o a l'hivern.

L'itinerari.

0min     0.00h. Sortim del Refugi d'Ulldeter (2.220metres) i enfilem amunt  cap a Núria.

15 min. 15min. Arribem a un pla i seguim a la dreta per una pala que s'enfila.

  8 min. 23min. Pla. Continuem recte, creuem el riu i a la nostra dreta queden les runes de l'antic refugi d'Ulldeter. 
Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torres, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent forma, la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel cercle d’Ulldeter.

Aquest primer refugi a Ulldeter, situat a la part alta del circ, a 2.393 metres, es va obrir el 25 de juliol de 1909. Construit amb estil noucentista, va estar obert fins a la Guerra Civil, quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s’hi aixopluguessin els maquis.

Per anar a cercar les fonts del Ter cal avançar uns tres-cents metres en direcció oest, resseguint el curs del riu, aquí convertit gairebé en un fil d’aigua.

4min. 27min. Ull del ter.( 2.450 metres).  L’aigua brolla del terra en abundancia, una paret feta de pedra i en forma semicircular ens indica el punt exacte del naixement. Sens dubte l’aigua prové de les profunditats del Bastiments que s’alça sobre els nostres caps.
Ara continuem cap al coll de la Marrana, inconfusible davant nostre. Trobem diversos senders possibles que ens permeten apropar-nos-hi.

10min. 37min. Connectem amb el camí principal d’accés al coll de la Marrana (GR-11). Encarem la darrera pujada feixuga fins el coll.

15min. 52min. Coll de La Marrana (2.529 metres), divisòria d’aigues entre el Ter, a l’est i el Freser a l’oest. Continuem pel GR-11.

24 min. 1h 16min. Deixem el GR-11 que marxa recte i nosaltres ara seguim el GR-11.7 que davalla cap a Coma de Vaca.

45 min. 2h 01min. Refugi de Coma de Vaca (1.995 m)
Refugi guardat propietat de la FEEC conegut també amb el nom de Manelic donat que va ser en aquests paratges en els que Àngel Guimerà situà la seva obra rural ‘Terra Baixa’. El primer refugi va ser inaugurat el 20 de setembre de 1959 aprofitant una petita cabana donada a la FEEC.

El refugi es troba al Pla de les Eugues, en la confluència de les valls del Freser, que segueix nord enllà i de Coma de Vaca, vall que gira vers el nord-oest (a la dreta) i que hem de seguir per continuar amb la excursió.

Creuem el torrent de Coma de Vaca (sense passera) i pugem pel nord del torrent a través de jaces i prats alpins on fàcilment podrem veure, sinó sentir, les marmotes i isards que habiten aquesta vall poc concorreguda.

Un cop al fons de la vall (Jaça de Dalt), ens enfilem a l’esquerra per un pendent pronunciat guanyant alçada fins al coll de Torreneules.


1h 45min. 3h 46min. Coll de Torreneules (2.561 m) 
Marcada collada entre el Torreneules 2.713m al sud i el cim de la Coma del Clot de 2739m al nord. Des del coll cal anar per l’ampla carena que trobem a l'esquerra sense un camí marcat (alguna fita escadussera). A mesura que pugem la carena s’estreny i tot i que mai es fa difícil sí que haurem de buscar el tram més fàcil per accedir al cim.

15 min. 4h 01 min. Pic de Torreneules (2.713 m)
Del cim se’ns obren unes vastes panoràmiques sobre els Pirineus orientals, amb el Puigmal a ponent,  el Noufonts al nord i fins al Canigó ja a llevant. Tornem al coll de Torreneules.

10 min. 4h 11min. Coll de Torreneules. Ara anem cap al nord per pujar a la Coma del Clot.
10 min. 4h 21 min. Cim de la Coma del Clot (2.739 metres). Ara retornem de nou al Coll del Torreneules.

 8 min.  4h 29min. Coll de Torreneules (2.561 m)
Un cop de nou al coll de Torreneules flanquegem pel vessant sud del cim de la Coma del Clot per anar a buscar un collet al nord del cim de la Coma de Llispet. Baixem cap al sud-oest per la carena de les Pedrisses fins a deixar un sortint rocós a 2.438m a mà esquerra, punt on el camí canvia de sentit.

25 min. 4h 54min. Carena de les Pedrisses (2.420 m).
Girem cap al nord per baixar drets cap al fons del barranc del torrent de Fontnegra seguint el camí fressat i fitat amb pedres, amb el Puigmal a ponent fent-nos companyia.

20 min  5h  14min. Creuem el torrent de la Coma del Clot,  i a la bifurcació de senders prenem el camí de l’esquerra, tot i que tots dos camins es tornen a unir més endavant. Sota nostre veiem el Camí dels Enginyers, al qual ens afegirem passat l’Alberg.
Planegem pel vessant sud del pic de l’Àliga fins a l’Alberg de Niu d’Àliga amb bones vistes del cim de l’Ortigar i el Puigmal a la nostra esquerra i amb el pic de Finestrelles al fons.

25 min. 5h 39min. Alberg del Niu de l’Àliga. Antic hotel de luxe Puigmal, quan aquest establiment va ser convertit pel franquisme en la Residencia Juan Barceló. Aquesta instal·lació va patir un incendi a finals dels 60 que segons es diu, va ser provocat pels maquis. I és que sembla ser que en aquesta Residencia Juan Barceló hi van haver algunes reunions entre falangistes i nazis. Amb la democràcia l’edifici passa a mans de la Generalitat l’any 1987 que el converteix en Alberg de Joventut.  
Final de la sortida d'avui.

Ara tenim dues opcions, o bé fer nit a l'alberg i a l'endemà seguir la nostra travessa cap a una banda o altra. En el meu cas a l'endemà vaig seguir fins a Ribes de Fresser o bé baixar a Núria per la pista cimentada que trobem davant la banda oest de l'alberg i que es precipita cap a Núria i que en uns 15 minuts ens durà fins l'estació del cremallera.

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre “Excursions als naixements dels rius de Catalunya” de l’Albert Vicens i Llauradó, editat per Azimut el gener del 2013 i de la web senderisme en tren. www.senderismeentren.cat.

Properament, caminarem arran de mar des de Montgat fins la mina del Masnou.







dijous, 12 de desembre de 2019

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2019.




Com ja és tradició, pel matí de la Marató de TV3 a Vallromanes toca caminar, doncs la secció Trixacames del Club BTT Trinxacadenes organitza el diumenge 15 de desembre una Caminada Popular de Muntanya, enguany per recaptar diners per la lluita contra les malalties minoritàries.

La sortida serà a les 9:30h des de la pista poliesportiva coberta i el recorregut serà de 10 quilòmetres i un desnivell positiu de 315 metres per camí forestal i corriols de baixa dificultat.

El preu de la inscripció és de 5 Euros i l'itinerari és adequat per infants a partir dels 4 anys fins adults de més 100. En aquest sentit, en aquesta edició no trobareu rampes amb grans percentatges, doncs quan pujem ho anem fent mica a mica sense pujades massa dures.

I recordeu, a Catalunya hi ha 7.000 o 8.000 malaties minoritàries que afecten unes 400.000 persones.


La setmana vinent, tornarem a parlar de la Vall de Camprodon.

diumenge, 1 de desembre de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIX. LES PARAULES DEL CARRER DE L'EMBUT.




Avui aquesta gramàtica del caminant està dedicada a "El carrer de l'Embut" de la Pilar Rahola i editat per La Magrana el març del 2013.
L'autora ens descriu alguns dels moments cabdals dels anys vint i trenta a Catalunya i Cuba mitjançant un extraordinari entramat de relacions entre sindicalistes, polítics, artistes, pescadors... i amb Barcelona, Cadaqués i diferents indrets de Cuba com a escenaris de les diferents trames.

Realment és un llibre d'història novel.lat i que segurament és interessant la seva lectura per reflexionar sobre la mesura de forces entre l'Estat Espanyol i Catalunya, entre el feixisme i el republicanisme. 
D'aquesta mesura de forces fa una mica més de 80 anys en va sortir perdent Catalunya i el republicanisme, aquest darrers anys dóna la sensació que la història es repeteix.
Sens dubte "El carrer de l'Embut" ret un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l'estándard.

Una lectura completament recomanable per conèixer una mica més la història d'aquest país tan acostumat a les derrotes i fins i tot a vegades a l'opressió i a la retallada de les llibertats.
Finalment, el llibre està farcit de paraules i expressions cadacasenques. La llista d'avui és la següent.

Avern: L’infern.

Barberol: A Cadaqués, torb o remolí de vent  que sol venir de tramuntana i és perillós per a les barques.

Barbollar: Parlar precitidament i confús.

Bibelot: Figureta o altre petit objecte decoratiu.

Cagarrell: Olives petites, caigudes abans de madurar i seques pel sol.

Calistresa: A Cadaqués, miseria.

Conterrani o Coterrani: Nadiu de la mateixa terra que un altre.

Crespells: A Cadaqués, una espècie de brunyols que solen fer-se per Setmana Santa i Pàsqua.

Despessar: Gastar.

Dir bergassades: Es diu quan una persona parla molt i no n’encerta gaires.

Fer forrolla: Fer soroll, adquirir molta anomenada.

Fer marso: Tornar de pescar sense haver pescat res.

Gallejar: Fer ostentació de poder; parlar o obrar amb orgull, amb excés de supèrbia. 

Gavarra: Barcassa; embarcació ampla i molt sòlida destinada principalment a 
transportar gent i mercaderies des de terra a un vaixell.

Guimbardejar: A l’Empordà, trescar, saltar.

Jonell: A Cadaqués, genoll.

Llepar-se els llambrots: A l’Empordà, assaborir una cosa amb molt de gust.

Palitreco: A Cadaqués, deixat, abandonat en el vestir.

Patacada: A Cadaqués, ball semblant a una sardana, amb lletra que s’improvisava i era satírica.

Penjament: Paraula o frase ofensiva.

Sanfasó: A Cadaqués, tranquil/a, fins i tot persona una mica fresca.

Trescar: Caminar amb energia i relativament de pressa.

Ximenera: A Cadaqués, xemeneia.

Properament, tornarem a caminar per la Vall de Camprodon.

dimarts, 19 de novembre de 2019

MIQUEL ABRAS



A mitjans de setembre mitjançant una gramàtica del caminant dedicada als dolços catalans, us vaig parlar dels bisbalencs. Aquesta setmana arriba Santa Cecilia i enguany la cançó triada és Crida d'en Miquel Abras, un altre bisbalenc.

És ben cert que a hores d'ara encara no he publicat cap excursió pel Baix Empordà. Ja arribarà. Doncs si trio aquesta cançó és perquè cada dia estimo una mica més aquella terra i la seva gent.

I com diu en Miquel Abras "Crida ben fort fins que tothom et senti, fins que la por marxi del teu cos".

                                                                            Crida 

Properament, tornarem a caminar per la Vall de Camprodon.

dimarts, 5 de novembre de 2019

FONTS D'ARREU XXX. LA FONT GÒTICA DE BLANES.


Avui us parlaré de la font gòtica de Blanes ubicada al carrer Ample i segurament l'exponent més important d'aquest tipus de fonts arreu de Catalunya.
A l'excursió que us vaig presentar el juliol d'aquest any "Malgrat - Blanes per la Punta de la Tordera", l'excursió s'acabava a la Palomera, tanmateix desprès us facilitava un enllaç des de La Palomera fins a l'estació de tren de Blanes i precisament aquest enllaç passava just pel davant d'aquesta font.

 La Font Gòtica de Blanes és la font millor conservada de l’arquitectura gòtica civil de Catalunya i una de les més rellevants d’Europa. Sembla que fou construïda pels volts de l’any 1438 sota el patrocini de Violant de Prades, esposa de Bernat Joan de Cabrera i del gremi de paraires de la Vila les persones que es dedicaven a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana).
Probablement, l’aigua de la font originàriament provenia d’una mina natural de la falda de la muntanya de Sant Joan. A mitjan segle XIX, l’empresa de la Mina Primitiva feia arribar l’aigua d’una mina dels prats de Valldolig.

Actualment, aquest monument està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, tot i que per la seva singularitat i pel seu valor artístic i històric l’Ajuntament de Blanes ha iniciat el procés perquè sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.


Té planta octogonal. Al nivell inferior hi trobem el basament-abeurador. El cos de la cisterna representa el volum principal de la font i es troba dividit per un guardapols. A la meitat inferior hi ha els brolladors d’aigua. A la meitat superior hi ha l’escut dels Cabrera i el del gremi de paraires de la vila. També hi trobem mènsules, finestres que fan de respiradors per a la cisterna o un brollador en forma de petit cap d’angelet.

La coberta presenta una cornisa amb motllures i gàrgoles amb forma d’animals i de figures humanes. A cada vèrtex s’aixeca un pinacle i entre cada dos hi ha unes cresteries de formes romboïdals i circulars amb decoracions vegetals. L’agulla té forma de piràmide octogonal, disposa d’una entrada per accedir a la cisterna i està coronada per la figura d’un angelet amb la inscripció: Ave Maria Gratia (Plena).

Per la Festa Major de Santa Anna de l’any 1968 es va iniciar el costum de lliurar una reproducció en miniatura de la Font Gòtica al pregoner de les festes. La font s’ha convertit en el màxim guardó de la vila de Blanes i ha servit per reconèixer la tasca dins l’àmbit blanenc i/o català de diverses personalitats i entitats. També reben aquesta preuada distinció tots els regidors del consistori municipal una vegada deixen el seu càrrec. Recentment, s’han fet rèpliques en miniatura d’alguns elements de la font, com són el medalló central amb l’escut de la casa vescomtal dels Cabrera o la figura de l’angelet, que es concedeixen a persones o entitats que gaudeixen d’una meritòria trajectòria en relació a Blanes.

La descripció de la font l'he extret de la pàgina web de l'Arxiu Municipal de Blanes.

Properament, una nova gramàtica del caminant.

diumenge, 27 d’octubre de 2019

VALL DE CAMPRODON IX. UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA



Fa tres setmanes vam anar a Camprodon, doncs la intenció era passar el cap de setmana i fer alguna de les rutes que hi ha marcades per la Vall i que podem trobar a Senderisme per Camprodon.
Dissabte quan ens vam llevar feia una dia esplèndid i vam decidir que fariem l'itinerari número 7 que sortint del Monestir de Sant Pere ens portava fins a Llanars, per posteriorment pujar a la muntanya de la Costinyola, passar per l'Oratori de Freixenet i finalment retornar a Camprodon.

Seguir les indicacions pels carrers de Camprodon ja era confòs, però obviant-les vam arribar a Llanars sense problemes. A partir d'aquí s'alternen les marques blanques i verdes de sender local amb la desaparició de marques i no nomès això, fins i tot hi ha un tram del camí que s'ha tallat amb un filat per evitar que els caminants passem. Aquell dia anàvem nomès adults, portàvem mapes de la zona i més o menys coneixem la zona i per tant vam retornar a Camprodon sense problemes. Això no treu que la descripció de l'itinerari penjada a la web de l'Oficina de Turisme, actualment sigui deficient i demani una revisió, doncs un dia pot esdevenir un problema si volen fer aquest itinerari persones poc avessades a caminar per la muntanya.

En aquest sentit, l'estiu passat vaig fer l'itinerari 13 entre Molló i Espinabell i també vaig trobar alguna deficiència en el marcatge i indicacions del camí.

Per altra banda, la sorpresa positiva del cap de setmana va ser la Fira de la Galeta. No en sabiem res i enguany el primer cap de setmana d'octubre s'ha celebrat la II Fira de la Galeta. Galetes d'arreu de Catalunya, maridatges de galetes amb garnatxa i moscatell, el concert d'en Joan Dausà, la música a la cantonada del carrer Sant Roc i la cirereta del pastís, la festa amb els The Killing Hits, ells es defineixen com a zombie cover band, la traducció d'aquest terme es que et fan ballar i riure molt, fent versions funk, heavy, rock, ska... de temes de Julio Iglesias, Nino Bravo, Alejandro Sanz, Concha Velasco...

Amb això no estem dient que l'any vinent aneu expressament a la Fira de la Galeta, però si esteu per les rodalies de Camprodon és un bon pla per acabar d'arrodonir el cap de setmana.

La setmana vinent parlarem de la Font Gòtica de Blanes.


diumenge, 22 de setembre de 2019

PLOMES I BECS


Avui us presento una guia d'ocells de Palau-solità i Plegamans escrita i fotografiada pel Jaume Ventura Nualart, l'Abel Julien Vila i en Jordi Segalés i Corominas.
Sens dubte, és una molt bon treball per conèixer les aus que habiten o que hi fan parada en les seves migracions a Palau.

Malgrat que s'han arribat a veure 180 espècies diferents, en aquest llibre trobarem la fitxa de 60 ocells. En aquest sentit, a cada fitxa trobarem la mida de l'ocell, l'hàbitat, la identificació, els costums, la distribució a Catalunya i el lloc on es pot veure a Palau.

En el pròleg, els autors esmenten que aquest llibre no pretén ser una guia ornitològica dels ocells de Palau, personalment penso que sí que és una guia d'ocells, molt clara i molt ben feta i  segurament adreçada a tots aquells neòfits en la matèria.

Properament, caminarem des del refugi d'Ulldeter fins a Núria.

dimecres, 11 de setembre de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVIII. DOLÇOS CATALANS.



                           Pujolets de Bescanó

Aprofitant que avui és la Diada, avui vull recordar alguns dolços i postres que ens ofereix la cuina catalana. El nostre país és molt ric en pastisseria i reposteria, cada poble, cada comarca té el seu pastís o la seva galeta el.laborat amb productes de la terra i si no és així com a mínim té una denominació per referir-se a quelcom dolç.
En aquest sentit, l'any 2011 quan vaig dedicar una gramàtica als mots de Badalona, llavors ja sortia la paraula tornemi referint-se a una pasta ensucrada i farcida de crema, és a dir un xuixó. Curiosament uns vint quilòmetres més enllà, a Matató, si vas a una pastisseria no demanís ni un xuixó, ni molt menys un tornemi, segurament no t'entendran, a Mataró demana un globet.

Les 20 paraules dolces i ensucrades d'avui són les següents,




Bisbalenc:  Es una especialitat dolça típica de la Bisbal de l’Empordà.  Tradicionalment, està fet de pasta de full, farcit de cabell d’angel i cobert de pinyons.
L'any 1927, Modest Sans i Viñas, en la seva primera pastisseria de la Bisbal va crear una primera versió del Bisbalenc amb pasta de full, cabell d'àngel, sucre i pinyons. Poc després es va idear un model de massapà. Molt ràpidament va tenir acceptació entre la clientela local i comarcal, però quan de debò es va estendre la seva fama va ser ja al començament del turisme, cap als anys 50.

Borregos de Cardedeu: El borrego és un dolç típic de Cardedeu. Es tracta d’un bescuit elaborat a base de farina, sucre, mantega i el que el fa més característic, matafaluga i anís. Està elaborats seguint receptes de fa prop de dos-cents anys tot i que la seva popularitat va créixer en temps de l’estiueig. I com aleshores, actualment continuen essent un dolç record per al visitant.
De borregos tradicionals són els durs, tot i que també se’n poden trobar de tous i fins i tot de torro per Nadal.

Braç de gitano: El braç de gitano és un pastís molt popular, que es consumeix a tot el país sense tenir una data concreta al calendari i que admet moltes variacions de presentació i ingredients, però sempre mantenint la forma cilíndrica i amb un farcit a l'interior. En la recepta d'aquest pastís hi intervenen ous, sucre, farina i mantega. Amb ells es fa una massa de pa de pessic, s'estira i després es farceix de diverses preparacions (nata, crema, trufa...). Es pot guarnir amb crema cremada, sucre de llustre, xocolata, nous o d'altres ingredients dolços.


 Brunyols de l’Empordà: Els brunyols són uns dolços de forma arrodonida i d’orígen àrab consistents en una massa de farina i aigua fregida i endolcida després amb sucre. La matafaluga els dona el seu sabor característic. Són una menja típica de Quaresma i Setmana Santa, però a Girona se solen menjar tot l’any.


Bufats del Vendrell: Hi ha pastes que poden ser una mica pesades per a l'estómac. Però no és el cas dels bufats, aquests dolços us donaran aire! Avellana torrada, clara d'ou, farina, sucre morè i sucre de llustre són els ingredients d'aquest dolç tradicional del Vendrell, que és un bon acompanyament per a la sobretaula.

Carquinyolis de Caldes de Montbui: Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella). Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada; una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament.

Casquetes: Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l’Ebre. A Amposta es fan amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatel i mig got d’anís). Se solen farcir de confitura de cabell d’àngel, pasta de moniato, ametllà o mató.

Coca garlanda: Una coca típica de Vilafranca del Penedès, que també es consumeix a altres indrets de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i al sud de l'Anoia.La coca garlanda té forma de tortell ensucrat i entre els seus ingredients característics hi figura la matafaluga remullada amb anís, i tradicionalment s'utilitzava com a mona de Pasqua.
Coca de vidre: La coca de vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor que la fa cruixent i pel fet que està coberta d’una capa de sucre brillant llisa i transparent com si fos una capa de vernís o de vidre.

Faviola: La faviola o coco de cocoter és un dolç típic de la cuina catalana. És una preparació simple, a base d'una massa de bescuit extremadament flonjosa i lleugera, mullada en alguna classe de licor i cuita en un motlle. Al capdamunt, s'hi espolsa coco esmicolat.
Aquest dolç és típicament relacionat amb les festes, i té la tendència de perdre la consistència correcta en pocs dies per l'evaporació del licor que porta dins.

Globet: A Mataró, manera autòctona d'anomenar el xuixo, dolç molt popular a Girona i bona part del país. El nom de globet és un derivat del cognom Loubet, molt estès a França. Es relaciona aquest mot amb l'introductor a Catalunya d'aquesta pasta o bé amb Émile Loubet, president francès de finals del segle XIX.

Jaumets de Sant Hilari: Especialitat dolça típica de la localitat de Sant Hilari Sacalm, creada cap a mitjans del segle XX. El seu nom està inspirat en un personatge popular de la vila, Jaume Traveria i Riera. Els Jaumets són unes galetes seques, consistents, de forma arrodonida i irregular, petites. Són de textura consistent i cruixent i el seu gust està marcat per la presència de l'avellana. S'elaboren artesanalment amb avellanes, ametlles, sucre i clares d'ou. Es solen menjar per postres, acompanyant el cafè o a qualsevol hora del dia, entre àpats.


Manjoia: A la Sénia, al Montsià, per Pasqua tenen la seva pròpia tradició pel què fa a la mona. Allà en diuen manjoia, un nom que diuen que ve de "menjar de joia". Moltes famílies mantenen el ritual de reunir-se uns dies abans per fer la pasta que duen a coure, com mana la tradició, als forns del poble.

Neules: Malgrat que el seu origen és incert, s'esmenten en diverses fonts del segle XIII, tot i que llavors, en comptes de ser cilíndriques, tenien una forma més aviat plana.
S'elaboren amb una pasta enrotllada feta de farina de blat, ous, sucre, llet, mantega i vainilla. Dolces i lleugeres, tenen una textura semblant a la pasta fullada, però menys trencadissa.
A Catalunya es consumeixen per postres, i en especial durant les festes de Nadal, tot i que tampoc és estrany trobar-les en altres moments de l'any, com acompanyament de gelats o cafès.

Orelletes: Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Són típiques de Sidamon i d'altres pobles de la comarca del Pla d’Urgell.

Pets de Monja: Els pets de monja o, d’una manera més puritana, sospirs de noia, són unes galetes petites i rodones, amb forma de mugró.
Tothom diu que les va inventar un pastisser italià cap al segle XIX a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que, amb el temps, pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals.

Pujolets de Bescanó: Cucurull farcit de xocolata, crema, nata o maduixa que es menja fred (tret de la nevera).

Rostes de Santa Teresa: Les rostes de Santa Teresa, també anomenades torradetesllesquetes en ou o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes. Per elaborar-les, cal mullar pa dins una barreja de llet i ous, fregir-lo i ensucrar-lo. 

Sabre de Sant Pau: Típic de Sant Pere de Ribes és l´element gastronòmic més característic de la festa de Sant Pau és el sabre, que s´elabora a les pastisseries i forns del poble. És fet de briox ensucrat perfumat amb matafaluga i, segurament, deu tenir alguna relació amb els tortells de Sant Antoni i de Reis i amb les coques de recapta utilitzades en les ballades que es feien a la plaça a la tarda. Representa l´espasa de Sant Pau i és habitual de menjar-ne tant a la vigília al vespre com per esmorzar i, també, per postres. Menjat el mateix dia és boníssim; l´endemà ja és més duret
És una peça de caràcter individual tot i que ultimament els pastissers també en fan de més grans. Aquests solen incloure fruita confitada.

Taps de Cadaqués: Els taps de Cadaqués són un dels dolços més fins, lleugers i esponjosos dels que s'elaboren al país. Es creu que daten del segle XVIII, i es fan a base de pa de pessic flonjo i una mica moll.

Properament, parlarem de la font gòtica de Blanes.

diumenge, 1 de setembre de 2019

ACTIVITATS AMB NENS. VALL DE CAMPRODON VIII. MOLLÓ PARC.




Comença el mes de setembre i desprès de cinc setmanes de descans, torna l'activitat al blog.
Avui faig una proposta per les families que compten els dies que falten perquè la canalla comenci l'escola i ja esteu farts de platja i piscina.

Aquesta primera quinzena de setembre és molt bona época per visitar Molló Parc si teniu fills, nebots o nèts entre 2 i 10 anys, per més grans hi hauria millors opcions.
En aquest Parc d'Animals dels Pirineus podeu fer una passejadeta d'uns 3 o 4 quilòmetres mentre veieu i coneixeu els habitants d'aquestes muntanyes.
Trobareu tota la informació a Molló Parc

Properament, una nova gramàtica del caminant.

dimecres, 24 de juliol de 2019

VALL DE CAMPRODON VII. BASTIMENTS. LA MUNTANYA DELS MOLLETANS.




                  El piolet que corona el cim del Bastiments

Sens dubte el Bastiments representa una ascensió clàssica de l'excursionisme català. A l'estiu el Bastiments és un cim accesible, si fem nit al refugi d'Ulldeter en 3 horetes podem pujar i baixar i si allarguem l'excursió des de l'aparcament de l'estació d'esquí de Vallter, mai superarem les 4 horetes entre l'ascens i el descens.
Per cert l'itinerari d'avui enllaça amb la travessa que us vam presentar a principi de mes "Vall de Camprodon VI. Travessa Espinavell - Ulldeter".

Si no som excursionistes avesats a la neu, al gel, als grampons, al piolet... deixem que arribi el bon temps i com he esmentat abans, amb bon temps superar els 788 metres de desnivell positiu i els gairebé 4 quilòmetres d'ascensió si anem ben equipats i portem una mica de menjar i aigua no serà cap problema. En aquest sentit, és una ascensió que ens podem plantejar si tenim canalla a partir de 6 o 7 anys. 

Però al marge, de la descripció més tècnica, en el títol faig referència al Bastiments com la muntanya dels molletans i certament és així, doncs fa una pila d'anys que el Club Muntanyenc Mollet té una especial vinculació amb aquesta muntanya. De fet, enguany cel.lebren el seu 75è aniversari i fullejant el llibre que ha escrit la Glòria Arimon i Ventura per commemorar aquesta efemèride i parlar de la història del club, trobem constants referències a aquesta muntanya.

Tanmateix, a la portada d'un llibre sempre trobes una fotografia o una imatge que et diu quelcom d'aquest llibre que estàs a punt d'obrir i no podia ser d'altra manera, a la portada d'aquests 75 anys d'història del Club Muntanyenc Mollet, hi ha una fotografia del piolet que va instal.lar el club fa més de 30 anys en el cim del Bastiments.

Per tant, nomès em resta felicitar el Club Muntanyenc Mollet per aquests 75 anys de cims, senders, curses, avencs, vies ferrates, cultura... i que aquest estiu gaudiu molt de les vostres sortides.

L'ITINERARI D'AVUI.

Si anem en cotxe, cal arribar fins l'estació d'Esquí de Vallter 2000. Desprès del primer aparcament de l'estació, seguim per la carretera i n'agafem els revolts pronunciats. A l'últim revolt trobem un petit aparcament i els indicadors del refugi d'Ulldeter.

Per arribar-nos al refugi, cal caminar una mitja horeta i superar un desnivell positiu de 140 metres.
Creuem la carretera i anem a trobar el pal indicador d'Ulldeter. Comencem a caminar tot seguint el traçat del camí del GR-11, amb marques blanques i vermelles. Aquest camí penetra en un bosc de pi negre, no gaire espès, per on baixa el riu Ter a la nostra esquerra. Amb la silueta del Gra de Fajol davant nostre, comencem a pujar fins que travessem el curs d'aigua per una passarel.la de fusta. Desprès d'un pendent més pronunciat, arribem al refugi.


0h 0min. 0h 0min. Refugi d’Ulldeter. 2.095metres d’alçada.  Inici de l’excursió d’avui.

Passem davant del refugi i, tot sortint del bosc, continuem pel GR11 en direcció a una planada d’herba, les Closetes. La creuem amb facilitat i pugem per uns graons una mica rocosos, amb el Ter a la dreta, per sortir novament a una altra zona planera, per la qual passen diverses pistes d’esquí. Una última pujada ens torna a portar fins a un darrer sector planer, amb el pic de Bastiments a la nostra dreta. Seguim el GR-11 fins a la base del coll de la Marrana, que tenim davant mateix. Per pujar-hi hi ha diversos camins, però és millor agafar el de més a l’esquerra, ja que remunta el fort pendent d’accés al coll de manera més suau.

0h 55min. 0h 55min. Coll de la Marrana. 2.529 metres d’alçada.

El camí del GR-11 segueix en la mateixa dirección cap a la coma de Fresers i el coll de Tirapits. A l’esquerra tenim el Gra de Fajol. Girem clarament a la dreta i seguim un sender que travessa una zona herbada (NO). Al principi el camí és més suau, però a l’arribar a la base de la mola del Bastiments s’enfila per un pendent més pedregós i inclinat.
Diverses llaçades ens fan guanyar alçada a travès del roquetam, fins que en el tram final, una diagonal a la dreta ens permet arribar a una gran creu metàl.lica. Des d’aquí, a través de la cresta rocallosa, arribem al punt culminant.

0h 45 min. 1h 40min. Pic de Bastiments. 2.883 metres d’alçada.

Nius de carenes i interessant perspectiva del pic de l’Infern, de les muntanyes de l’Olla de Núria, del Carlit, del Canigó, del Puigpedrós, etc… El Gra de Fajol destaca al sud, encara que, des d’aquesta talaia, la seva altura es veu modesta. Tot seguint la carena, arribem al cim oest, ocupat per un abric de pedres i un gran piolet metàl.lic amb registre de firmes. Al nord, enfonsat a la base del circ de Bacivers, veiem el llac homònim, de formes arrodonides. Si no hem previst fer algun dels itineraris alternatius, tornem pel mateix camí al punt de sortida.

La descripció de l’excursió d’avui l’he extret de la guia Puigmal, Núria, Ulldeter. 30 excursions a Peu d’Alfons Brosel i Jordà i editat per Cossetània Edicions el maig del 2016.

Properament, parlarem de la Mina d'Aigua d'El Masnou.