diumenge, 2 de juny de 2019

FONTS D'ARREU XXVIII. 70 FONTS DE SANT LLORENÇ DE MUNT I L'OBAC



Avui us presento aquesta guia escrita per l'Edmon Grau, fotografiada pel Frederic Vancells i editada per El Cau Ple de Lletres l'octubre de 1997.
El mes d'abril d'aquest 2019 us vaig presentar "Pujada a la Mola per la Font Soleia". En aquest sentit, la Font Soleia és una de les 70 fonts que apareixen en aquest llibre.

Per visitar les fonts els autors van realitzar petits itineraris amb explicacions molt abreviades. De cada font detallen les seves característiques, la seva localització i els elements d'interès arquitectònic, paisatgístic i natural de què podrem gaudir. Unes inicials al costat del nom de la font indiquen les poques o algunes dificultats que poden presentar les caminades.

Els esquemes que acompanyen els itineraris són exclusivament informatius, quant al lloc on es troba les fonts. Tanmateix, hi ha marcats uns punts de referència perquè, a partir d'aquí, encara que d'una forma esquemàtica, que no respecta ni distàncies, ni traçat del camí, es pugui seguir l'itinerari que ens hi porti.

Properament, pujarem fins a Ulldeter.

diumenge, 26 de maig de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVI. LA VALL DE CAMPRODON V. LES PARAULES DE LA VALL DE CAMPRODON.


                       El Botàs de la Font del Botàs.

Avui torno ha anar fins a la Vall de Camprodon i ho faig per presentar-vos 27 mots d'aquestes contrades. La Vall de Camprodon és un clar exemple de zona geogràfica on una paraula s'anomena en una àrea de pocs quilòmetres quadrats. En aquesta llista trobarem mots que en prou feines escoltarem a Camprodon, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases.

Les 27 paraules d'avui són les següents


Acapaç: Persona valenta.

Acotiat: Polit, endreçat.

Aigol: Riuet. Petit còrrec d’aigua.

Aulina: A Camprodon, alzina.

Aura: Arbre.

Ballarusca: Volva de neu.

Botàs: Dipòsit d'aigua a cel obert, excavat o tancat per un mur, on es recull l'aigua corrent conduida per un rec o canal.

Botzinar: A Camprodon, avisar, cridar.

Cadiral: A Camprodon, lloc de la resclosa on hi ha les portes que regulen l’entrada de l’aigua a la presa del molí.

Cóm: Recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, i principalment el porc.

Córrec:  Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.

Cosó: Encantat.

Cotó de Sant Patllari: Cotó fluix que es beneeix el mateix dia de la Festa Major. També se’n diu cotó beneït i hi ha la creença que cura el mal d’orella.

Diletant: Qui es dedica a un art o ciencia sense una preparació seriosa, sense ésser un profesional.  

Espaordir: Fer molta por. Espantar.

Espassar: Deixar de ploure.

Faixí: Capritxós.

Festonejar: Acaronar.

Malmenar: Tractar malament, produint dany.

Parrac: Floc de neu gros.

Quebralla: Clivell de la pell, sobretot de les mans, causat pel fred o per malaltia.

Rajoliu: Raig prim.

Soplujar-se: Aixoplugar-se.

Terrandòs: Petit cuc de riu.

Tornaboda: Menjada o festa que es fa el dia o dies després de la Festa Major.

Trèfola: Trèbol.

Xerrotejar: Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses.

Per fer aquesta gramàtica he trobat paraules al llibre "Fonts de Camprodon" d'en Fernando Vila Barceló i a la secció "Paraules en ruta" del programa "Divendres" emés el 27 de juny de 2011.
Les definicions les he extret del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, anirem fins a la Mina del Masnou.



dijous, 16 de maig de 2019

LES PRIMERES 61 ESGLÈSIES, ABADIES, CAPELLES, ERMITES, SANTUARIS I MONESTIRS



                 L'ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt

Avui us presento els primers 61 edificios religiosos que ens hem trobat i visitat mentre fèiem les excursions del blog. Degut a la nostra història, cultura i tradició el territori és ple d'ermites, capelles, esglèsies... i per tant aquesta llista periòdicament s'anirà ampliant.

Les explicacions que faig dels edificis religiosos miro que siguin planeres, sense massa tecnicismes, ni massa llargues.
A la llista que trobareu a continuació, hi ha el nom de l'edifici, la població o l'indret on es troba  el mes, l'any i el títol de l'entrada.

Els 61 edificis religiosos són: 


1.       Ermita de Sant Mateu. Premià de Dalt. Maig 2008. “3ª Passejada pels voltants de Vallromanes”.

2.       Esglèsia romànica de Sant Pere de Reixach. Montcada i Reixach.  Juliol 2008. “Les fonts de Sant Pere de Reixach”.

3.       Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Sant Fost de Campsentelles. Agost 2008. “La font de Sant Bartomeu”.

4.       Santuari de Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Abril 2009. “La font de Sant Jordi”.

5.       Ermita de la Mare de Déu de Malanyanes. La Roca del Vallès.  Maig 2009. “Malanyanes”

6.       Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Badalona. Octubre 2010. “La Vall de Sant Jeroni”

7.       Ermita de Sant Climent. Badalona. Octubre 2010. “La Vall de Sant Jeroni”

8.       Ermita de Sant Onofre. Badalona. Octubre 2010. “La Vall de Sant Jeroni”

9.       Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria. Tiana. Abril 2011. “El Rocar”.

10.   Esglèsia Vella de Sant Fost. Sant Fost de Campsentelles. Agost 2011. “La Vall de Cabanyes. El bressol de l’avi Ton”.

11.   Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Sant Fost de Campsentelles.  Agost 2011. “La Vall de Cabanyes. El bressol de l’avi Ton”.

12.   Ermita de Santa Maria de Montnegre. Sant Celoni. Novembre 2011. “GR-83. 2ª etapa. Collsacreu – Viabrea. 4 Fonts del Montnegre”.

13.   Ermita de Sant Martí de Montnegre. Sant Celoni. Novembre 2011. “GR-83. 2ª etapa. Collsacreu – Viabrea. 4 Fonts del Montnegre”.

14.   Abadia de Riells. Riells i Viabrea. Desembre 2011. “GR-83. 3a etapa Viabrea – Arbúcies. Mossén Pere Ribot i el Camí de les Cascades”

15.   Capella de l’Àngel. Les Planes d'Hostoles. Febrer 2012. “GR-83. 5ª etapa Osor – Les Planes d’Hostoles. Arbres i fonts a Les Planes d’Hostoles”.

16.   Santuari de la Cisa. Premià de Dalt. Juliol 2012. “GR-83. 10a. Etapa. Refugi Marialles – Refugi Cortalets. Mossèn Cinto Verdaguer. Del Canigó a La Cisa”.

17.   Ermita de Sant Cristòfol de Cerdans. Viladrau. Gener 2012. “Montseny I. Fontejant d’Arbúcies a Viladrau”.

18.   Capella de Sant Miquel. Març 2013. “Camins de Vallromanes V/2. Els dominis del Castell de Sant Miquel”.

19.   Capella de Sant Ponç. Sant Celoni. Març 2013. “Montseny III. GR-5. Sant Celoni – Montseny”.

20.   Esglèsia de Sant Júlia de Montseny. Sant Celoni. Març 2013. “Montseny III. GR-5. Sant Celoni – Montseny”.

21.   Ermita de Sant Martí de Montseny. Abril 2013. “Montseny IV. GR-5. Montseny – Aiguafreda”.

22.   Ermita de la Mare de Déu de l’Erola. Viladrau. Octubre 2013. 
Montseny X. Viladrau – Sant Miquel de Barretons”.

23.   Ermita de Sant Miquel de Barretons. Viladrau. Octubre 2013. “Montseny X. Viladrau – Sant Miquel de Barretons”.

24.   Ermita de Santa Maria de Gallecs. Mollet. Abril 2014. “La Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs”. 

25.   Ermita de Sant Vicenç de Jonqueres. Sabadell. Agost 2014.      “ La Plana Vallesana VII. Camins de Vallromanes XIX. Vallromanes – Montserrat. Segon Tram. Molí de l’Amat (Sabadell) – Estació de Vacarisses.

26.   Ermita de Sant Pere de Valldeneu. Sant Martí de Centelles. Desembre 2014. “La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga”.

27.    Esglèsia de Sant Esteve d’Olzinelles. Sant Celoni. Febrer 2015. “Montnegre – Corredor II. La Vall d’Olzinelles”.

28.    Temple Expiatori del Sagrat Cor. Barcelona. Març 2015. “Santa Perpètua – Tibidabo”

29.    Monestir de Montserrat. Monistrol de Montserrat. Juliol 2015. “Monestir de Montserrat – Sant Jeroni”.

30.    Ermita de Sant Jeroni. Marganell. Juliol 2015. “Monestir de Montserrat – Sant Jeroni”.

31.    Ermita de Sant Miquel. Monistrol de Montserrat. Juliol 2015. “Monestir de Montserrat – Sant Jeroni”.

32.   Esglèsia de Santa Maria de Pineda. Agost 2015.  “Montnegre-Corredor VII. De la Vall de la Riera de Pineda a Palafolls”.

33.    Esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles. Vallgorguina. Febrer 2016. “Montnegre-Corredor XII. Voltant pel Dolmen de la Pedra Gentil”.

34.    Esglèsia de Sant Miquel. Sant Miquel del Fai. Agost 2016. “Cingles de Berti VIII. Sant Miquel del Fai amb nens”.

35.    Esglèsia de Sant Martí. Sant Miquel del Fai. Agost 2016. “Cingles de Bertí VIII. Sant Miquel del Fai amb nens”.

36.    Esglèsia de Sant Esteve de Granollers. Novembre 2016. “Camins de Vallromanes XXV. Plana Vallesana XIII. Granollers – Vallromanes”.

37.    Esglèsia de Sant Julià de Palou. Granollers. Novembre 2016. “Camins de Vallromanes XXV. Plana Vallesana XIII. Granollers – Vallromanes”.

38.    Esglèsia de la Santa Creu de Cabrils. Desembre 2016. “Les Fonts Urbanes de Cabrils”.

39.    Esglèsia de Sant Pau de Montmany. El Figaró. Febrer 2017. “Cingles de Berti XII. Caminant pels Sots Ferèstecs”.

40.    Santuari del Puiggraciós. L’Ametlla del Vallès. Febrer 2017. “Cingles de Berti XII. Caminant pels Sots Ferèstecs”.

41.    Esglèsia de Sant Quirze de Safaja. Març 2017. “Fonts d’Arreu XXI. Moianès II. Les fonts de Sant Quirze de Safaja”.

42.    Esglèsia de Sant Fruitós de Castellterçol. Juliol 2017. “Moianès VI. Camins de Terregada”.

43.    Esglèsia de Santa Maria de Moià. Juliol 2017. “Moianès VI. Camins de Terregada”.

44.    Cartoixa de Montalegre. Tiana. Octubre 2017. “Territori Cartoixà”.

45.    Esglèsia de Sant Cebrià de Tiana. Octubre 2017. “Territori Cartoixà”.

46.    Esglèsia de Sant Cugat de Gavadons. Collsuspina. Octubre 2017.  “Moianès X. Caminant per les terres altes del Congost”.

47.    Ermita de Santa María de les Feixes. Cerdanyola del Vallès. Febrer 2018. “Plana Vallesana XIV. Collserola II. De Cerdanyola a Sant Cugat per la font de Sant Pau”.

48.   Monestir de Sant Cugat. Febrer 2018. “Plana Vallesana XIV. Collserola II. De Cerdanyola a Sant Cugat per la font de Sant Pau”.

49.   Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità. Juliol 2018. “Plana Vallesana XVI. Camins de llibertat entre Parets i Caldes de Montbui”.

50.   Esglèsia de Santa Maria de Caldes. Juliol 2018. “Plana Vallesana XVI. Camins de llibertat entre Parets i Caldes de Montbui”.

51.   Santa María de Vallvidrera. Barcelona. Agost 2018. “Collserola VI. Fontejant per Vallvidrera amb Mossèn Cinto Verdaguer”.

52.   Ermita de Santa Creu d’Olorda. Molins de Rei. Octubre 2018. “Collserola IX. Del Baixador de Vallvidrera a Molins de Rei pel GR-92”.

53.   Monestir de Santa Cecilia. Marganell. Novembre 2018. “El Camí de Sant Jaume. De Montserrat a Igualada”.

54.   Esglèsia Nova de Sant Pau de la Guàrdia. Novembre 2018. “El Camí de Sant Jaume. De Montserrat a Igualada”.

55.   Esglèsia de Santa Maria de Camprodon. Febrer 2019. “La Vall de Camprodon I. De Sant Pau de Seguries a Espinavell”.

56.   Monestir de Sant Pere de Camprodon. Febrer 2019. “La Vall de Camprodon I. De Sant Pau de Seguries a Espinavell”.

57.   Esglèsia de Sant Sebastià de Montmajor. Caldes de Montbui. Abril 2019. “De Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines per Sant Sebastià de Montmajor”.

58.   Ermita de la Mare de Déu del Grau. Gallifa. Abril 2019. “De Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines per Sant Sebastià de Montmajor”.

59.   Ex – Monestir de Sant Llorenç de Munt. Matadepera. Abril 2019. “Pujada a La Mola per la Font Soleia”

60.   Ermita de Sant Antoni. Camprodon. Abril 2019. “La Vall de Camprodon IV. Ruta Cèsar August Torras”.

61.   Capella del Roure. Camprodon. Abril 2019. “La Vall de Camprodon IV. Ruta Cèsar August Torras”.

Properament una nova gramàtica del caminant.


diumenge, 5 de maig de 2019

LA FONT DE SANT ANTONI DE VALROMANES



Avui us parlaré de la font de Sant Antoni de Valromanes. Actualment aquesta font es troba a pocs metres de la part posterior de l'escola, entre els carrers Salvador Espriu i Santa Quitèria. Fins fa uns mesos, l'entorn de la font restava emboscat i era molt difícil veure'n cap vestigi.

Arran de la neteja que s'ha fet de la zona, aquesta esplèndida font ha quedat al descobert i a hores d'ara, malgrat que no hi podem entrar, doncs es troba dins d'una finca privada, si que ens hi podem acostar i admirar aquest testimoni del modernisme a Vallromanes.

PER ACOSTAR-NOS:


0,000Qm. 0,000Qm. Situats a la Plaça de l’Esglèsia, tombem a la dreta per la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm.  0,100Qm.  Creuem l’Avinguda de Can Galvany i continuem avall per la riera.

0,300Qm. 0,400Qm.  Girem a la dreta tot seguint el vial d’accés a l’escola.

0,190Qm. 0,590Qm.  Deixem el vial i continuem per un corriol que marxa per darrera l’escola, tot deixant el pati de l’escola a la nostra esquerra. 

0,180Qm. 0,770Qm. Una vegada hem passat l’escola, trenta metres més enllà, a la dreta al costat d’una tanca, trobem un accés que ens acosta a pocs metres de la font.

0,040Qm. 0,810Qm. Font de Sant Antoni. Font d’estil modernista amb una façana amb un espectacular trencadís i una columna que la corona.
El broc de la font surt de la boca d’un ésser de difícil denominació, a mig camí entre humà i felí. La pica on cau l’aigua està feta de pedra i és circular. A principis de maig del 2019 no raja gens d’aigua. Tanmateix, a banda i banda de la font hi ha unes basses rectangulars que sí que són plenes d’aigua. Les basses queden a nivel de la font, però des de certa distància no són visibles, doncs queden per sota de dues obertures semicirculars que fa la façana i d’aquesta manera, el conjunt de façana, les obertures i la font semblarien una cara amb dos ulls i un nas.

Davant de la font, hi ha un banc també fet amb trencadis. I a banda esquerra, hi ha una petita estança rematada amb una cúpula feta també de trencadís.

A l’entorn de la font, hi ha un parell de plàtans.

Properament, parlarem d'ermites, capelles, esglesiòles, santuaris i monestirs.


dissabte, 27 d’abril de 2019

LA VALL DE CAMPRODON IV. RUTA CÈSAR AUGUST TORRAS

                                   Font de les Gavatxes

L’excursió que us presento avui té una llargada d’uns 9,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres. Cal dir que pràcticament tot aquest desnivell el fem en els primers 2,5 quilòmetres desprès d’una pujada força feixuga. Per tant recomanaríem aquesta ruta per nois i noies a partir de 12 anys.
A partir de l’ermita de Sant Antoni la duresa de l’excursió s’esvaieix i la ruta es converteix en un còmode passeig de 7 quilòmetres tot passant per 10 fonts.

Hem anomenat la ruta Cèsar August Torras (Barcelona 5 de juliol de 1852 – Barcelona 22 de juny de 1923) perquè va ser un muntanyenc de renom i es considera el primer promotor de l’excursionisme català.

De jove féu sortides amb Mossèn Cinto Verdaguer i altres personalitats relacionades amb la muntanya. Va presidir el Centre Excursionista de Catalunya i va ser l’impulsor del primer refugi a Catalunya el 1907, el refugi d’Ulldeter.

Tot i que professionalment fou agent de canvi i borsa, la seva passió per la muntanya el va dur a editar les guies del Pirineu català (1902-1924), que marquen una fita important en la bibliografia excursionista de començaments de segle.

Com a homenatge el refugi de Prats d’Aguiló, ubicat al Cadí  duu el seu nom i la vila de Camprodon el va nomenar  fill adoptiu i predilecte.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a l’estació d’autobusos de Camprodon i ens dirigim pel pas inferior de la carretera C-38 cap al Parc de la Mare de la Font.

0,100Qm. 0,100Qm. Mare de la Font. Un gran mur construït amb pedra fa de paret de la font. L'aigua, fresca i abundosa, raja per una petita canal descoberta i cau a una reixa de ferro situada arran de terra per on desaigua a una bassa propera. A banda i banda, té un banc corregut. Encara avui, la Mare de la Font és una deu on la gent hi va a omplir garrafes pel consum de boca.

Gravat en el mur hi ha una bonica estrofa de Mossèn Cinto Verdaguer, del seu poema Canigó. El lloc és bonic, tranquil i agradable.

Com en altres indrets, la Mare de la Font és l'expressió que s'utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts. Tal com indica l'epígraf existent, la font ja s'havia monumentalitzat com a mínim des de l'any 1611. La imatge actual l'adquirí després de la reforma de 1924.

A la vora de la font es poden trobar alguns fortins construïts pels soldats de la guarnició de Les Rocasses als anys 50, edificacions que formaven part d'una línia defensiva dels Pirineus, impulsada pel règim franquista entre els anys 1944 i 1955 per prevenir el perill d'”invasió”.

Ens enfilem per un corriol que trobem a l’esquerra de la font cap a l’ermita de Sant Antoni. En aquest tram, hem de seguir les marques grogues i blanques d’un PR.

2,030Qm. 2,130Qm. Antenes. Desemboquem a una pista. Continuem per la pista. A partir d’aquest moment desapareixen les marques blanques i grogues del PR.

0,230Qm. 2,360Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que pel mig d’un prat s’enfila cap a la Capella de Sant Antoni.

0,350Qm. 2,710Qm. Ermita de Sant Antoni. 1361 metres  L’actual ermita fou construïda vers l’any 1700 al capdamunt d’aquest cim sota la supervisió d’un Patronat, constituït pel rector, l’abat de Sant Pere i dos cònsols. L’any 1860 es restaurà a causa d’esquerdes a la volta i el 1936 patí un incendi arran de l’inici de la Guerra Civil. L’última restauració ha estat obra dels Amics de Sant Antoni, que encara avui en tenen cura. Cada 13 de juny s’hi celebra un concorregut aplec.

Aquesta associació també ha posat la taula d’orientació que hi ha per poder identificar les muntanyes que es poden observar des d'aquí. Val la pena donar la volta a l'ermita per poder veure una vista panoràmica de 360º sobre la Vall de Camprodon. Si els temps ho permet podreu veure indrets com el massís del Canigó, Sant Pau de Segúries, La Ral, Camprodon, Llanars, La Roca, Abella, Vilallonga de Ter, i fins i tot el golf de Roses...

Sortim del recinte de l’ermita, just per la part del darrera d’on arrenca un corriol. Pocs metres més avall, és un camí fressat fitat amb marques vermelles.

0,300Qm. 3,010Qm. Corrriol. Continum a l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 3,110Qm. Bifurcació de camins. Seguim a l’esquerra tot buscant un fondal.

0,200Qm. 3,310Qm. Fondal. Tombem a la dreta. Al principi l’espai és molt obert i costa veure el camí, però de seguida es fa molt evident. En aquest tram hem de seguir marques grogues.

1,000Qm. 4,310Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta i uns cent metres més endavant creuarem un torrent.

0,230Qm. 4,540Qm. Pista que ens creua. Seguim pista avall, a l’esquerra.

1,050Qm. 5,590Qm. Trobem a l’esquerra el monument dedicat a Cèsar August Torras

Ara seguim per les escales que al costat del monument d’en Cèsar August Torras davallen cap a un corriol.

0,270Qm. 5,860Qm. Font del Boix. És una construcció de pedra al marge de la muntanya d’on surt una petita canal, també de pedra per on raja l’aigua.
A banda i banda de la font, hi ha un banc corregut. A mitjans d’abril de 2019 raja un bon doll d’aigua
Nombrosos boixos resguarden l'esquena de la font, mentre que sota la seva plaça encara es pot observar un antic abeurador d'aigua.
A continuació us adjunto unes ratlles extretes del llibre “Fonts de Camprodon” d’en Fernando Vila Barceló referint-se a l’entorn de la Font del Boix,

“ …A la tardor és màgic el moment en que els faigs queden adornats amb la vermellor de les seves fulles. És un espectacle efímer, ja que amb poc temps van caient. El moment més àlgid és quan encara queda una important quantitat a les branques i també hi ha una catifa que tot ho omple…
Els bedolls amb la seva escorça blanca, ens transporten a llocs de temperaturas molt més fredes, i és que en aquesta zona tenim una barreja d’arbres de moltes altituds, és una varietat envejable.”

Ara sortim de la font per unes escales i continuem avall per la pista.

0,350Qm. 6,210Qm. Cruïlla de pistes. Continuem recte per la pista de l’esquerra.

0,200Qm. 6,410Qm. Font de Sant Patllari. Un mur fet de pedres rematat a la part de dalt amb forma de muntanyeta fan de paret de la font d'on surten tres brocs, els dos de més a baix brollen abundosament, el superior només raja en episodis molt humits. 
A banda i banda de la font hi ha un banc corregut on hi poden arribar a cabre una setentena de persones. A mitjans d’abril del 2019, raja abundosament.

Segons la llegenda, un monjo benedictí s'endugué de la catedral d'Embrun, als Alps francesos, les relíquies de Sant Patllari, ocultes en una bóta que carregava un ase. Prop de Camprodon, l'ase decidí aturar-se i, amb les potes, colpejà tres cops el terra, d'on brollaren tres dolls d'aigua.

Per damunt de la font queda una capelleta, tancada amb una reixa metàl'lica, dins la qual hi ha una imatge del Sant i patró de Camprodon. 

Al costat de la font hi ha un poema d'en Joan Maragall gravat en una pedra.

Durant la Festa Major de Sant Patllari (21 de juny) els veïns de Camprodon celebren un dinar popular en aquesta font.
És sens dubte la font més estimada pels camprodonins, al marge de la seva magnífica implantació paisatgística representa la identitat de la vila tal com pot representar-la el Pont o el Monestir.

Desfem els darrers 200 metres fins l’anterior cruïlla.

Continuem a l’esquerra avall cap a la font del Vern.

0,125Qm. 6,735Qm. Creuem una carretera veïnal i continuem amunt per un camí herbat que trobem a l’altra banda.

0,110Qm. 6,845Qm. Font del Vern. Bonica font, gairebé natural, sense la intervenció de l'home. L'aigua brolla d'una roca i cau en un petit clot per sota del nivell del terra.

A l'esquerra de la font hi ha un llarg bancal de pedra disposat al marge, tot envoltat d'arbres centenaris.

El lloc és molt bonic i fresc. Malgrat anomenar-se font del Vern, no es troba cap arbre d'aquest tipus al seu voltant, tot i que antigament n'hi hauria pogut haver.

A mitjans d’abril del 2019 hi raja un bon raig d’aigua.

Desfem aquests darrers 110 metres i continuem a la dreta avall pel vial asfaltat cap a Camprodon.

0,475Qm. 7,320Qm. Trobem a la dreta la Font del Botàs. Es tracta d'una construcció gran de pedra amb quatre columnes a la part alta i un bancal de pedra a la dreta; la font queda al mig del mur que fa de paret a la font.

Per un broc gran de ferro treballat amb forma de rosetó no para de rajar l'aigua que cau en una pica de pedra quadrada i desaigua, per mitjà d'un canal obert a peu de terra, fins una bassa que antigament servia pel regadiu dels camps propers.

L'espai és ombrívol i acollidor.

La construcció d'aquesta font va ser propiciada pel Patronat de la Fundació Germans Vila Riera i s'inaugurà l'any 1990.

Segons Cèsar August Torras (1852- 1923), l'aigua de la font procedeix d'una antiga font situada a la falda de Sant Antoni, anomenada font de Sant Josep.

L'antic Botàs que dóna nom a la font estava situat dins del recinte de Can Pascal.El botàs era una antiga reserva d'aigua que existia en moltes cases de pagès, servia per controlar l'aigua de regar de les closes de llocs planers, que a Camprodon no són gaires.

Continuem avall i setanta metres més avall, tombem a la dreta per un vial asfaltat.

0,080Qm. 7,470Qm. Font de les Gavatxes. La font i l’entorn semblan trets d’un mòn a petita escala. El més curiós d'aquesta font és el seu broc; es tracta d'una mena de roda de ferro, d'uns 35 Cm de diàmetre, collada a la paret dreta del safareig. L'aigua goteja pel forat que hi ha al mig de la roda i cau en una petita pica quadrada situada damunt del safareig.

Al damunt de la font hi ha una petita feixa amb una taula i uns bancs per seure-hi. A mitjans d’abril de 2019 hi raja un generòs rajolí.

Continuem amunt pel vial asfaltat.

0,125Qm. 7,595Qm. Davallem per un camí herbat que trobem a l’esquerra.

0,125Qm. 7,720Qm. Font de Llandrius. Font remodelada l'any 1949, el recinte té una forma perfectament circular, i domina les planes de Can Pascal.
La paret de la deu està feta amb pedres i un tub de ferro fa de broc per on regalima l'aigua que cau directament al terra. Té un banc corregut al voltant del recinte de la font.
Certament, aquesta font és poc abundosa, doncs té poca capçalada per recollir les aigües.  En aquest sentit, a mitjans d’abril de 2019, nomès cau un humíl rajolinet.
 La finca de Llandrius, al igual que el Sivilla, era propietat de Jacint Bru de Sala, el qual en vendre-la es va reservar el dret d'acudir a beure un got d'aigua de la font de Llandrius el dia de Sant Jacint, que es celebra el mes d'agost. La font ordinàriament formava part d'un passeig en el que uns bancs de pedra servien de pautes en el recorregut per la finca. 

Continuem per un passeig que marxa davant nostre cap al nucli urbà de Camprodon.

0,050Qm. 7,770Qm. Deixem a l’esquerra la Capella del Roure. Fins fa no gaire anys, estava situada al carrer Freixenet i era el límit entre Camprodon i Freixenet. En aquell indret s’acomiadava el dol en els enterraments i per la festa de les Mare de Déu trobades, s’hi deia missa i en el bell mig del carrer s’hi posaven bancs i cadires per seguir la cerimònia.
Amb l’evolució urbana de Camprodon, el carrer va quedar estret i es va creure oportú cercar un lloc més ampli  per tal d’ubicar-hi la capella.
La nova esglèsia reconstruïda amb les mateixes pedres que l’anterior, fou consagrada en la seva nova ubicació pel bisbe Romà de Vic, el dia vuit de setembre del 2011.

Continuem per aquest passeig.

0,100Qm. 7,870Qm. Tombem a la dreta pel carrer Alexandre Galí.

0,090Qm. 7,960Qm. Creuem la C-38 i continuem a l’esquerra per la vorera, paral.lels a la carretera de Molló.

0,300Qm. 8,260Qm. Creuem el Ritort i davant nostre ja trobem Can Roig. Construida com a segona residència del Dr. Roig, es va edificar durant els anys 1900-1901. Obra molt interessant del Modernisme. L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.
L'edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39, sent abandonat en acabar el conflicte. Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l'edifici.
La porta principal de l'edifici avui desapareguda, d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb esculptures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.
Tant de bo, ben aviat es pugui començar a rehabilitar aquesta joia del modernisme, abans no sigui massa tard.

Continuem recte pel carrer Freixenet.

0,300Qm. 8,560Qm. Plaça de Santa Maria. Continuem a la dreta per l’avinguda Lluís Jover.

0,060Qm. 8,620Qm. Monestir de Sant Pere.  L’abadia benedicitna de Sant Pere es va fundar vers l’any 950 pel comte de Besalú, a partir d’un temple precedent. Desprès d’un periòde d’expansió, l’any 1078 fou unida al monestir de Moissac, a la Gascunya, del qual no es va separar fins pels volts del 1460. Va subsistir fins l’abolició dels monestirs el 1835.
L’esglèsia que fou consagrada l’any 1169 ha de correspondre essencialment amb l’edifici en peu. Es tracta d’una obra pròpia del segon romànic del segle XII, d’arquitectura austera i planta de creu llatina amb un transsepte amb braços força desenvolupats. Destaquen el campanar sobre la cúpula i la portalada.

Font del Monestir. Construïda a l'Edat Mitjana, abastia d'aigua el poble i es caracteritza per tenir una bola al cim de la font; se'n troben del mateix estil a tot el Nord d´Espanya, també a Camprodon mateix, com les fonts de la Cordera i dels Quatre Cantons.

La font consta d'un cos rectangular de pedra amb una obertura en forma de fornícula on s'hi ubica la sortida de l'aigua que no deixa de brollar per un broc de pedra. Desguassa en una pica hexagonal.
A mitjans d’abril de 2019 hi raja un doll generòs.

Al capdamunt de la font hi ha una vella inscripció de 1699.

A pesar del seu aspecte antic, la seva actual localització és recent. La placeta on s'ubica ara la font, és on antigament va haver-hi el cementiri de Camprodon.
Ara desfem aquests darrers 60 metres fins la Plaça de Santa Maria.

Esglèsia de Santa Maria. Església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s’hi va construir la capella dels Dolors. 
En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna – bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es pot admirar una exposició permanent d’orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).

Continuem a la dreta pel carrer València.

0,050Qm. 8,730Qm. Trobem a l’esquerra la Font de la Cordera. Davant de Can Pasamané, hi ha un baixant empedrat que ens duu fins el riu, al fons hi veiem una font, un banc i un safareig. La font de la Cordera fou construïda a l'Edat Mitjana. Aquest font s'utilitzava per abastir d'aigua a la gent del poble.

L'aixeta és molt bonica, gran i amb la forma del cap d'un animal. L'aigua sobrera va a parar a un safareig que queda uns metres més avall, al llit del riu.

El nom de la font prové del fet que al seu voltant, prop del riu, s'hi fabricaven cordes indispensables per a dur a terme les feines del camp. El darrer corder que va utilitzar aquest espai, fins al 1936, estava establert al carrer València, 59 (Cal Corder). Probablement era l'última font abans d'abandonar el casc urbà, i un espai on també es rentava la roba en el safareig públic.
Continuem pel carrer València.

0,200Qm. 8,930Qm. Plaça Cèsar August Torras. Font dels Quatre Cantons. Per la seva situació i el seu aspecte deu ser de les fonts més antigues de Camprodon. Igual que les fonts del Monestir i de la Cordera, té una bola al seu cim. Actualment, aquesta font s’acciona mitjançant una aixeta i a mitjans d’abril del 2019 no raja.

No obstant, aquesta font no sempre ha estat en el mateix lloc. En èpoques anteriors, aquest indret tenia dues grans boques en forma de túnel, una al costat de l'altre que desaiguaven les aigües al Ritort. En aquella època aquesta font estava d'esquena a la paret, és a dir, perpendicular a la seva posició actual. Anys més tard, es va retallar la casa de la pujada al pont per tal d'ampliar el carrer, llavors es va tapar un forat dels expressats i ara només en queda un que es el que veiem amb una reixa i serveix per anar al riu.

Els Quatre Cantons és el centre de gravetat del poble, aquí és l'indret en que tot circula i tot passa i aquí estan registrats els aiguats més extraordinaris que ha sofert la Vila.
A la tardor a Camprodon és molt freqüent que les pluges esdevinguin en fortes pujades dels nivells del riu i la trobada del Ter i el Ritort és el punt de màxima tensió.

Ara continuem pel carrer Isaac Albèniz.

0,070 Qm. 9,030Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer Pujada del Pont.
0,020 Qm. 9,055Qm. Tombem a l’esquerra per l’Antic Carrer Major.

0,025 Qm. 9,080Qm. Pont Nou. S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construiït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda, trobem arcs de menors dimensions tots ells de mig punt. Es tracta d’una construcció feta a partir de l’any 1315, i potser refeta al 1362. A conseqüència del terratrèmol de l’any 1428 va quedar força malmès. Destruït durant la guerra civil catalana (guerra dels Remences, a la segona meitat del s. XV) i reconstruït, amb moltes modificacions, al llarg dels segles següents. L’entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, perquè era el punt final del camí reial que venia dels comtats altpirinencs en direcció al litoral gironí.

Creuem el Pont Nou.

0,100Qm. 9,180Qm. Carrer Espinalba. Continuem a l’esquerra, uns metres més enllà es converteix en el carrer Camí de Cerdanya.

0,080Qm. 9,260Qm. Font del carrer Camí de Cerdanya o de Can Roqué. La paret de la font està en el mur que sostè les terres. L'aixeta és de llautó i porta l'escut de Camprodon. A la part baixa hi ha una pica de pedra picada amb una reixa de ferro on s'escola l'aigua abans de desaiguar.
A mitjans d’abril del 2019 hi raja un rajolí d’aigua.

Aquesta font, juntament amb un abeurador, estava erigida a l'altra banda del pont, en un indret una mica estret sortint de la plaça de la Vila, adossat a la fusteria d'en Cabanes. Es va traslladar degut a modificacions urbanístiques.

Continuem pel carrer Camí de Cerdanya.

0,060Qm. 9,320Qm. Plaça de la Vila. Continuem a la dreta pel carrer Catalunya.

0,200Qm. 9,520Qm. Estació d’autobusos. Inici i final de la sortida d’avui.

Les descripcions de les excursions les he extret d'Encos i del llibre Fonts de Camprodon d’en Fernando Vila Barceló.

Properament, caminarem per la plana vallesana, des de Mollet fins a Castellar del Vallès.