diumenge, 22 de setembre de 2019

PLOMES I BECS


Avui us presento una guia d'ocells de Palau-solità i Plegamans escrita i fotografiada pel Jaume Ventura Nualart, l'Abel Julien Vila i en Jordi Segalés i Corominas.
Sens dubte, és una molt bon treball per conèixer les aus que habiten o que hi fan parada en les seves migracions a Palau.

Malgrat que s'han arribat a veure 180 espècies diferents, en aquest llibre trobarem la fitxa de 60 ocells. En aquest sentit, a cada fitxa trobarem la mida de l'ocell, l'hàbitat, la identificació, els costums, la distribució a Catalunya i el lloc on es pot veure a Palau.

En el pròleg, els autors esmenten que aquest llibre no pretén ser una guia ornitològica dels ocells de Palau, personalment penso que sí que és una guia d'ocells, molt clara i molt ben feta i  segurament adreçada a tots aquells neòfits en la matèria.

Properament, caminarem des del refugi d'Ulldeter fins a Núria.

dimecres, 11 de setembre de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVIII. DOLÇOS CATALANS.



                           Pujolets de Bescanó

Aprofitant que avui és la Diada, avui vull recordar alguns dolços i postres que ens ofereix la cuina catalana. El nostre país és molt ric en pastisseria i reposteria, cada poble, cada comarca té el seu pastís o la seva galeta el.laborat amb productes de la terra i si no és així com a mínim té una denominació per referir-se a quelcom dolç.
En aquest sentit, l'any 2011 quan vaig dedicar una gramàtica als mots de Badalona, llavors ja sortia la paraula tornemi referint-se a una pasta ensucrada i farcida de crema, és a dir un xuixó. Curiosament uns vint quilòmetres més enllà, a Matató, si vas a una pastisseria no demanís ni un xuixó, ni molt menys un tornemi, segurament no t'entendran, a Mataró demana un globet.

Les 20 paraules dolces i ensucrades d'avui són les següents,




Bisbalenc:  Es una especialitat dolça típica de la Bisbal de l’Empordà.  Tradicionalment, està fet de pasta de full, farcit de cabell d’angel i cobert de pinyons.
L'any 1927, Modest Sans i Viñas, en la seva primera pastisseria de la Bisbal va crear una primera versió del Bisbalenc amb pasta de full, cabell d'àngel, sucre i pinyons. Poc després es va idear un model de massapà. Molt ràpidament va tenir acceptació entre la clientela local i comarcal, però quan de debò es va estendre la seva fama va ser ja al començament del turisme, cap als anys 50.

Borregos de Cardedeu: El borrego és un dolç típic de Cardedeu. Es tracta d’un bescuit elaborat a base de farina, sucre, mantega i el que el fa més característic, matafaluga i anís. Està elaborats seguint receptes de fa prop de dos-cents anys tot i que la seva popularitat va créixer en temps de l’estiueig. I com aleshores, actualment continuen essent un dolç record per al visitant.
De borregos tradicionals són els durs, tot i que també se’n poden trobar de tous i fins i tot de torro per Nadal.

Braç de gitano: El braç de gitano és un pastís molt popular, que es consumeix a tot el país sense tenir una data concreta al calendari i que admet moltes variacions de presentació i ingredients, però sempre mantenint la forma cilíndrica i amb un farcit a l'interior. En la recepta d'aquest pastís hi intervenen ous, sucre, farina i mantega. Amb ells es fa una massa de pa de pessic, s'estira i després es farceix de diverses preparacions (nata, crema, trufa...). Es pot guarnir amb crema cremada, sucre de llustre, xocolata, nous o d'altres ingredients dolços.


 Brunyols de l’Empordà: Els brunyols són uns dolços de forma arrodonida i d’orígen àrab consistents en una massa de farina i aigua fregida i endolcida després amb sucre. La matafaluga els dona el seu sabor característic. Són una menja típica de Quaresma i Setmana Santa, però a Girona se solen menjar tot l’any.


Bufats del Vendrell: Hi ha pastes que poden ser una mica pesades per a l'estómac. Però no és el cas dels bufats, aquests dolços us donaran aire! Avellana torrada, clara d'ou, farina, sucre morè i sucre de llustre són els ingredients d'aquest dolç tradicional del Vendrell, que és un bon acompanyament per a la sobretaula.

Carquinyolis de Caldes de Montbui: Pasta seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella). Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada; una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament.

Casquetes: Les casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de l’Ebre. A Amposta es fan amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatel i mig got d’anís). Se solen farcir de confitura de cabell d’àngel, pasta de moniato, ametllà o mató.

Coca garlanda: Una coca típica de Vilafranca del Penedès, que també es consumeix a altres indrets de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i al sud de l'Anoia.La coca garlanda té forma de tortell ensucrat i entre els seus ingredients característics hi figura la matafaluga remullada amb anís, i tradicionalment s'utilitzava com a mona de Pasqua.
Coca de vidre: La coca de vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor que la fa cruixent i pel fet que està coberta d’una capa de sucre brillant llisa i transparent com si fos una capa de vernís o de vidre.

Faviola: La faviola o coco de cocoter és un dolç típic de la cuina catalana. És una preparació simple, a base d'una massa de bescuit extremadament flonjosa i lleugera, mullada en alguna classe de licor i cuita en un motlle. Al capdamunt, s'hi espolsa coco esmicolat.
Aquest dolç és típicament relacionat amb les festes, i té la tendència de perdre la consistència correcta en pocs dies per l'evaporació del licor que porta dins.

Globet: A Mataró, manera autòctona d'anomenar el xuixo, dolç molt popular a Girona i bona part del país. El nom de globet és un derivat del cognom Loubet, molt estès a França. Es relaciona aquest mot amb l'introductor a Catalunya d'aquesta pasta o bé amb Émile Loubet, president francès de finals del segle XIX.

Jaumets de Sant Hilari: Especialitat dolça típica de la localitat de Sant Hilari Sacalm, creada cap a mitjans del segle XX. El seu nom està inspirat en un personatge popular de la vila, Jaume Traveria i Riera. Els Jaumets són unes galetes seques, consistents, de forma arrodonida i irregular, petites. Són de textura consistent i cruixent i el seu gust està marcat per la presència de l'avellana. S'elaboren artesanalment amb avellanes, ametlles, sucre i clares d'ou. Es solen menjar per postres, acompanyant el cafè o a qualsevol hora del dia, entre àpats.


Manjoia: A la Sénia, al Montsià, per Pasqua tenen la seva pròpia tradició pel què fa a la mona. Allà en diuen manjoia, un nom que diuen que ve de "menjar de joia". Moltes famílies mantenen el ritual de reunir-se uns dies abans per fer la pasta que duen a coure, com mana la tradició, als forns del poble.

Neules: Malgrat que el seu origen és incert, s'esmenten en diverses fonts del segle XIII, tot i que llavors, en comptes de ser cilíndriques, tenien una forma més aviat plana.
S'elaboren amb una pasta enrotllada feta de farina de blat, ous, sucre, llet, mantega i vainilla. Dolces i lleugeres, tenen una textura semblant a la pasta fullada, però menys trencadissa.
A Catalunya es consumeixen per postres, i en especial durant les festes de Nadal, tot i que tampoc és estrany trobar-les en altres moments de l'any, com acompanyament de gelats o cafès.

Orelletes: Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Són típiques de Sidamon i d'altres pobles de la comarca del Pla d’Urgell.

Pets de Monja: Els pets de monja o, d’una manera més puritana, sospirs de noia, són unes galetes petites i rodones, amb forma de mugró.
Tothom diu que les va inventar un pastisser italià cap al segle XIX a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que, amb el temps, pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals.

Pujolets de Bescanó: Cucurull farcit de xocolata, crema, nata o maduixa que es menja fred (tret de la nevera).

Rostes de Santa Teresa: Les rostes de Santa Teresa, també anomenades torradetesllesquetes en ou o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes. Per elaborar-les, cal mullar pa dins una barreja de llet i ous, fregir-lo i ensucrar-lo. 

Sabre de Sant Pau: Típic de Sant Pere de Ribes és l´element gastronòmic més característic de la festa de Sant Pau és el sabre, que s´elabora a les pastisseries i forns del poble. És fet de briox ensucrat perfumat amb matafaluga i, segurament, deu tenir alguna relació amb els tortells de Sant Antoni i de Reis i amb les coques de recapta utilitzades en les ballades que es feien a la plaça a la tarda. Representa l´espasa de Sant Pau i és habitual de menjar-ne tant a la vigília al vespre com per esmorzar i, també, per postres. Menjat el mateix dia és boníssim; l´endemà ja és més duret
És una peça de caràcter individual tot i que ultimament els pastissers també en fan de més grans. Aquests solen incloure fruita confitada.

Taps de Cadaqués: Els taps de Cadaqués són un dels dolços més fins, lleugers i esponjosos dels que s'elaboren al país. Es creu que daten del segle XVIII, i es fan a base de pa de pessic flonjo i una mica moll.

Properament, parlarem de la font gòtica de Blanes.

diumenge, 1 de setembre de 2019

ACTIVITATS AMB NENS. VALL DE CAMPRODON VIII. MOLLÓ PARC.




Comença el mes de setembre i desprès de cinc setmanes de descans, torna l'activitat al blog.
Avui faig una proposta per les families que compten els dies que falten perquè la canalla comenci l'escola i ja esteu farts de platja i piscina.

Aquesta primera quinzena de setembre és molt bona época per visitar Molló Parc si teniu fills, nebots o nèts entre 2 i 10 anys, per més grans hi hauria millors opcions.
En aquest Parc d'Animals dels Pirineus podeu fer una passejadeta d'uns 3 o 4 quilòmetres mentre veieu i coneixeu els habitants d'aquestes muntanyes.
Trobareu tota la informació a Molló Parc

Properament, una nova gramàtica del caminant.

dimecres, 24 de juliol de 2019

VALL DE CAMPRODON VII. BASTIMENTS. LA MUNTANYA DELS MOLLETANS.




                  El piolet que corona el cim del Bastiments

Sens dubte el Bastiments representa una ascensió clàssica de l'excursionisme català. A l'estiu el Bastiments és un cim accesible, si fem nit al refugi d'Ulldeter en 3 horetes podem pujar i baixar i si allarguem l'excursió des de l'aparcament de l'estació d'esquí de Vallter, mai superarem les 4 horetes entre l'ascens i el descens.
Per cert l'itinerari d'avui enllaça amb la travessa que us vam presentar a principi de mes "Vall de Camprodon VI. Travessa Espinavell - Ulldeter".

Si no som excursionistes avesats a la neu, al gel, als grampons, al piolet... deixem que arribi el bon temps i com he esmentat abans, amb bon temps superar els 788 metres de desnivell positiu i els gairebé 4 quilòmetres d'ascensió si anem ben equipats i portem una mica de menjar i aigua no serà cap problema. En aquest sentit, és una ascensió que ens podem plantejar si tenim canalla a partir de 6 o 7 anys. 

Però al marge, de la descripció més tècnica, en el títol faig referència al Bastiments com la muntanya dels molletans i certament és així, doncs fa una pila d'anys que el Club Muntanyenc Mollet té una especial vinculació amb aquesta muntanya. De fet, enguany cel.lebren el seu 75è aniversari i fullejant el llibre que ha escrit la Glòria Arimon i Ventura per commemorar aquesta efemèride i parlar de la història del club, trobem constants referències a aquesta muntanya.

Tanmateix, a la portada d'un llibre sempre trobes una fotografia o una imatge que et diu quelcom d'aquest llibre que estàs a punt d'obrir i no podia ser d'altra manera, a la portada d'aquests 75 anys d'història del Club Muntanyenc Mollet, hi ha una fotografia del piolet que va instal.lar el club fa més de 30 anys en el cim del Bastiments.

Per tant, nomès em resta felicitar el Club Muntanyenc Mollet per aquests 75 anys de cims, senders, curses, avencs, vies ferrates, cultura... i que aquest estiu gaudiu molt de les vostres sortides.

L'ITINERARI D'AVUI.

Si anem en cotxe, cal arribar fins l'estació d'Esquí de Vallter 2000. Desprès del primer aparcament de l'estació, seguim per la carretera i n'agafem els revolts pronunciats. A l'últim revolt trobem un petit aparcament i els indicadors del refugi d'Ulldeter.

Per arribar-nos al refugi, cal caminar una mitja horeta i superar un desnivell positiu de 140 metres.
Creuem la carretera i anem a trobar el pal indicador d'Ulldeter. Comencem a caminar tot seguint el traçat del camí del GR-11, amb marques blanques i vermelles. Aquest camí penetra en un bosc de pi negre, no gaire espès, per on baixa el riu Ter a la nostra esquerra. Amb la silueta del Gra de Fajol davant nostre, comencem a pujar fins que travessem el curs d'aigua per una passarel.la de fusta. Desprès d'un pendent més pronunciat, arribem al refugi.


0h 0min. 0h 0min. Refugi d’Ulldeter. 2.095metres d’alçada.  Inici de l’excursió d’avui.

Passem davant del refugi i, tot sortint del bosc, continuem pel GR11 en direcció a una planada d’herba, les Closetes. La creuem amb facilitat i pugem per uns graons una mica rocosos, amb el Ter a la dreta, per sortir novament a una altra zona planera, per la qual passen diverses pistes d’esquí. Una última pujada ens torna a portar fins a un darrer sector planer, amb el pic de Bastiments a la nostra dreta. Seguim el GR-11 fins a la base del coll de la Marrana, que tenim davant mateix. Per pujar-hi hi ha diversos camins, però és millor agafar el de més a l’esquerra, ja que remunta el fort pendent d’accés al coll de manera més suau.

0h 55min. 0h 55min. Coll de la Marrana. 2.529 metres d’alçada.

El camí del GR-11 segueix en la mateixa dirección cap a la coma de Fresers i el coll de Tirapits. A l’esquerra tenim el Gra de Fajol. Girem clarament a la dreta i seguim un sender que travessa una zona herbada (NO). Al principi el camí és més suau, però a l’arribar a la base de la mola del Bastiments s’enfila per un pendent més pedregós i inclinat.
Diverses llaçades ens fan guanyar alçada a travès del roquetam, fins que en el tram final, una diagonal a la dreta ens permet arribar a una gran creu metàl.lica. Des d’aquí, a través de la cresta rocallosa, arribem al punt culminant.

0h 45 min. 1h 40min. Pic de Bastiments. 2.883 metres d’alçada.

Nius de carenes i interessant perspectiva del pic de l’Infern, de les muntanyes de l’Olla de Núria, del Carlit, del Canigó, del Puigpedrós, etc… El Gra de Fajol destaca al sud, encara que, des d’aquesta talaia, la seva altura es veu modesta. Tot seguint la carena, arribem al cim oest, ocupat per un abric de pedres i un gran piolet metàl.lic amb registre de firmes. Al nord, enfonsat a la base del circ de Bacivers, veiem el llac homònim, de formes arrodonides. Si no hem previst fer algun dels itineraris alternatius, tornem pel mateix camí al punt de sortida.

La descripció de l’excursió d’avui l’he extret de la guia Puigmal, Núria, Ulldeter. 30 excursions a Peu d’Alfons Brosel i Jordà i editat per Cossetània Edicions el maig del 2016.

Properament, parlarem de la Mina d'Aigua d'El Masnou.




dimecres, 17 de juliol de 2019

MALGRAT -BLANES PER LA PUNTA DE LA TORDERA.


                                       La Punta de la Tordera

Fa temps que buscava la manera d’arribar a Blanes des de l’Alt Maresme, per un entorn agraït, sense fer gaire marrada i sobretot evitant haver de creuar carreteres principals, caminar per vorals de vials amb molta afluència de vehicles o tenir que travessar vies de tren. A més més, per assolir l’arribada a Blanes, la Tordera és una barrera natural, doncs entre Tordera i la desembocadura hi ha molt pocs punts per on es pot creuar tot l’any i sense exposar-nos als perills del trànsit.

 En aquest sentit, en el primer intent, l'abril del 2015, vaig anar des d’Arenys de Mar fins la Punta de la Tordera arran de mar, però quan tocava creuar el riu, aquesta baixava amb força cabal i no era possible travessar. 

Posteriorment, l'agost d'aquell mateix any,  tot sortint de Pineda vaig enfilar-me cap a Sant Pere de Riu i d’aquí cap a Palafolls, seguint les marques del PR-C-146 per Vallmanya i Miralles. Molts tobogans, molts quilòmetres, poc atractiu i un pas extremadament perillòs per creuar la NII a l’alçada de Sant Genís de Palafolls.

Ho vaig seguir intentant i el novembre del 2015, vaig aconseguir l’objectiu a mitges, doncs havia arribat a l’estació de Blanes, sense creuaments excesivament compromesos, caminant sempre per camins, voreres i vials segurs, però fent 6 quilòmetres per zona urbana, amb trams poc atractius i fent massa quilòmetres per cobrir la poca distància que hi ha entre Santa Susanna i Blanes. 

Per fi, avui he assolit el meu objectiu, he arribat a Blanes per una ruta curta i atractiva. Tanmateix, cal dir que a principis de juliol del 2019, el delta de la Tordera està molt més senyalitzat que no pas quatre anys enrere.

Per tant, la ruta d'avui enllaça a l'estació de Malgrat amb l'itinerari Montnegre IV. Arenys de Mar - Malgrat de Mar, publicat l'abril de 2015. En aquest sentit, si tenim la sort que la Tordera baixa eixuta, podem arribar a Sa Palomera  des d'Arenys seguint un itinerari d'uns 25 quilòmetres i un desnivell inapreciable.

Evidentment, triem la opció que triem cal portar aigua i evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l'any.

L'ITINERARI D'AVUI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Malgrat de Mar i continuem a la dreta pel Passeig de Llevant.

0,200Qm. 0,200Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Mallorca.

0,300Qm. 0,500Qm. Girem a la dreta pel carrer Ramon Turró.

0,080Qm. 0,580Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,090Qm. 0,670Qm. Girem a la dreta pel carrer del Carme.

0,080Qm. 0,750Qm. A l’esquerra trobem l’esglèsia parroquial de Sant Nicolau. La planta de l’església té forma de creu llatina, amb una nau central i dues de laterals, separades per pilars gruixuts i amb cúpula al creuer. La nau és de grans dimensions (45 m de llarg per 24 m d’ample), per aquesta raó se l’anomena Catedral de la Costa. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes i les laterals amb volta d’aresta. El pes de les voltes descansa sobre els murs perimetrals reforçats amb contraforts.
La façana neoclàssica del segle XVIII té coronament ondulat i una portalada de línies clàssiques amb una fornícula abarrocada on hi ha la imatge de sant Nicolau de Bari i una rosassa que il·lumina l’interior de la nau. Cal destacar la portalada i l’aplacat de la part central en peces de marbre de color blanc-gris. A l’esquerra de la façana hi ha el campanar de torre massís, vuitavat, alçat també al segle XVIII, que resta inacabat.

Ara continuem recte pel carrer del Carme cap al Pla del Grau.

0,780Qm. 1,530Qm. Arribem a una rotonda amb un tractor al mig. Nosaltres creuem pel pas de soterrani que trobem uns 50 metres davant nostre, obviant el que ens queda just a la dreta.

1,200Qm. 2,730Qm. Creuem una carretera veïnal i continuem recte cap a la Tordera.

0,800Qm. 3,530Qm. Creuem un altre vial asfaltat i just a l’altra banda trobem la Tordera. A l’estiu o en èpoques de sequera, el riu es pot creuar a gual, doncs està totalment sec i d’aquí a la Punta de la Tordera nomès ens resten 1.400 metres.

Si en canvi baixa aigua, haureu de fer la volta que a continuació us detallarem i la distància fins la Punta de la Tordera, augmentarà fins els 4,6 quilòmetres.

Per tant, malgrat que avui la Tordera baixa eixuta, anem a fer la descripció com si el riu baixès amb aigua.
Per un camí entre canyes, tombem a l’esquerra direcció Palafolls.

0,575Qm. 4,105Qm. Uns 30 metres abans d’arribar a la carretera BV-6001 entre Malgrat i Blanes, trobem un corriol a la dreta que baixa uns metres i creua la carretera per sota i posteriorment la via del tren.

0,275Qm. 4,380Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte cap al Parc Fluvial de la Tordera.

0,500Qm. 4,880Qm. Creuem per sota la carretera GI-682 entre Blanes i Palafolls. Una vegada hem creuat, continuem per un vial cimentat que trobem a l’esquerra i que ens pujarà fins la carretera.

0,100Qm. 4,980Qm. Continuem a l’esquerra paral.lels a la carretera, sense perill, doncs estem protegits per un guardarrail de ciment.

0,250Qm. 5,230Qm. Ara ja som a l’altra banda de la Tordera i baixem a l’esquerra per un vial asfaltat.

0,100Qm. 5,330Qm. Continuem a l’esquerra cap a la Punta de la Tordera. Obviant sempre les pistes que ens menen a l’esquerra i seguint sempre pel camí principal.

2,800Qm. 8,130Qm. Punta de la Tordera. Espai protegit on podem observar una gran varietat d’ocells a les èpoques humides i gaudir de la flora pròpia del Delta.

Ara continuem a l’esquerra per la platja.

0,160Qm. 8,290Qm. Arribem a un canal d’us lliure. Tombem a l’esquerra i enllacem amb l’avinguda Vila de Madrid.

0,750Qm. 9,040Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Mercè Rodoreda.

0,100Qm. 9,140Qm. Enllacem a l’esquerra amb el Passeig de S’Abanell.

1,400Qm. 10,540Qm. Trobem a la dreta l’accès empedrat a Sa Palomera. Final de la sortida d’avui. Ja nomès es resta caminar els 100 metres de l’empedrat i pujar els 74 esglaons fins el capdamunt d’aquesta roca que es considera el Portal de la Costa Brava.

Des de dalt Sa Palomera tenen molt bones vistes de la vila i del port de Blanes, de la desembocadura de la Tordera, del Castell de Sant Joan i evidentment de la Mediterrànea.

L'origen del seu nom no està del tot determinat, encara que la versió més probable és la que la relaciona amb una paloma. Una paloma és una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.

Per anar a buscar el tren tenim dues opcions o bé agafar la L1 de bus que ens portarà fins a l’estació, que té parada a la Plaça Catalunya, just davant de Sa Palomera i que té molta freqüència de pas, o anar caminant seguint aquestes indicacions.
 Tanmateix, l’únic punt d’interès d’aquest enllaç és la font gòtica, la resta és totalment prescindible.

L'ENLLAÇ

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de Sa Palomera i continuem a mà dreta pel Passeig Marítim cap al port.

0,400Qm. 0,400Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer Ample.

0,130Qm. 0,530Qm. Font gòtica de Blanes. Seguim amunt pel carrer Ample.

0,100Qm. 0,630Qm. Enllacem amb el carrer Jaume Ferrer i creuem la Plaça de la Solidaritat.

0,100Qm. 0,730Qm. Continuem pel carrer Anselm Clavé.

0,450Qm. 1,180Qm. Tombem a l’esquerra per l’avinguda de l’Estació.

0,450Qm. 1,630Qm. El carrer es bifurca i nosaltres continuem a la dreta per l’avinguda de l’Estació.

0,950Qm. 2,580Qm. Estació de tren de Blanes.

El mes de setembre a fonts d’arreu, parlarem de la font gòtica.








dimarts, 9 de juliol de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVII. PARAULES DEL MAR.

                               

                                        Ruixó                              

Arriba el mes de juliol i com a mes senar toca fer una gramàtica. Les 56 gramàtiques anteriors sempre han tocat terra ferma i per tant avui em vé de gust parlar de mots del mar. Anteriorment, ja havia sortir alguna paraula marina com regaló o voram, però avui els 22 mots els llegirem en una xumaca abans que s'enfonsi.

Les paraules de la gramàtica més Mediterrànea són els següents,

Avarar: Posar en mar una nau per primera vegada.

Balda: Galleda de fusta emprada en les embarcacions.

Calmòries: Conjunt de dies de calma.

Derroter: Publicació que recull les característiques físiques, meteorològiques, etc., d'una costa.

Encepar: Clavar el ruixó al fons del mar.

Foranell: Vent suau, que ve de fora, de l'horitzó.

Garota: Eriçó de mar.

Hissar:  Fer pujar enlaire alguna cosa estirant el cap de la qual penja.

Illot: Illa molt petita.

Junyir:  Acostar dues embarcacions o dues bandes de qualsevol cosa o objecte dins la mar.

Llampuga: Llampec llunyà del qual no se sent el tro.

Mal de mar: Malestar amb ganes de vomitar i rodaments de cap, com el que produeix el moviment d'una nau agitada per les ones.

Nauta: Mariner, navegant.

Oratge: Vent, especialment vent terral.

Pallifossar: Avarar una barca.

Quinòccio: Temporal de pluja i llamps sempre acompanyat de vent de tramuntana.

Ruixó: Estri de fondejar, dotat de tres o més braços acabats en una ungla, fet de ferro i sense cep. Àncora petita.

Sàssola: Cullera de fusta per treure l'aigua del fons d'una embarcació petita.

Trapeig: Mar moguda.

Ull de boc: Nuvolada que, en cobrir el sol, deixa un esquiç pel qual travessa la claror de l'astre, que pren la forma d'un ull.

Vogar: Servir-se dels rems per fer avançar una embarcació en l'aigua.

Xumaca: Barca de pesca vella i atrotinada que fa aigües per tot el buc.

Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de;
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.  TERMCAT

Properament, us presentaré un itinerari per la plana vallesana entre Mollet i Castellar del Vallès.
















dimarts, 2 de juliol de 2019

VALL DE CAMPRODON VI. TRAVESSA ESPINAVELL - ULLDETER.




A mitjans del mes d'agost de l'any passat vaig fer aquesta etapa entre Espinavell i Ulldeter l'endemà d'haver completat l'etapa entre Sant Pau de Seguries i Espinavell, publicada en aquest blog el gener de 2019. La intenció inicial i penso que la més ben fitada i amb un recorregut i uns paisatges que valen molt la pena és seguir la variant del GR-11.6 que surt d'Espinavell puja al Coll Pregon, Collada de Siern, Coll de Pal (amb la possibilitat de pujar al Costabona), Roca Colom, Portella de Concròs, Camp Magre, Portella de Morens i Ulldeter, amb una distància de 17 quilòmetres i 800 metres i un desnivell positiu de 1673 metres.

Aquesta és molt bona opció si tenim una bona previsió de temps, però malauradament la previsió a partir del migdia de l'endemà era de forts ruixats i tempesta elèctrica, per tant anant sól i tan exposat, doncs el GR11.6 majoritàriament va resseguint la carena fronterera, no era bona opció.

Tanmateix, vaig buscar la manera d'arribar a Ulldeter per un altre itinerari i la meva tria va ser la següent. 

Vaig sortir d'Espinavell i vaig anar cap al sud-oest per anar a buscar el GR-11 que passar pel Pla de Sant Joan a tocar del Puig Moscòs i certament hi vaig arribar però desprès de gairebé dues hores, de moltes marrades, esgarrinxades i passar per sobre o per sota d'algun filat elèctric. És una opció si com aquell dia la previsió del temps no és bona, però malgrat que s'arriba al Pla de Sant Joan sense excessives penúries, doncs a mesura que pujem, els camps de pastures guanyen terreny i és fàcil caminar-hi, m'és impossible descriure la ruta en un rutòmetre. 
Si trieu aquesta opció no oblideu portar el mapa de l'Alpina i amunt, una hora o altre arribareu al Pla de Sant Joan i topareu amb el GR-11.

A partir d'aquí el GR-11 està molt ben marcat fins el Pla de Les Bigues, en aquest punt el GR fa un canvi de direcció cap al nord i si no estem a l'aguait podem seguir cap a l'oest i desprès haver de baixar muntanya avall per les pastures i tornar a fer marrada com em va passar a mí.

Una vegada a Setcases, segurament ens toca afrontar el tram més lleig de tot el GR-11 amb 4 o 5 quilòmetres de carretera fins el Pla de la Molina. A l'arribar a Vallter aneu en compte, doncs si en el moment adequat no tombeu a l'oest cap el refugi d'Ulldeter, podeu fer-vos un embolic amb el GR-11.6 que uns metres més amunt baixa de la Portella de Marens i amb el cansament i tot plegat ja no sabeu si pujeu o baixeu.
Tingueu clar que per fer l'ultim tram fins el refugi, haureu de pujar, però desprès d'una bona dutxa i un bon sopar ja tornareu a estar a punt per l'endemà seguir amb la vostra travessa.

Avui us faig aquesta entrada perquè aquest proper cap de setmana, 6 i 7 de juliol l'Eva Martínez Picó del Refugi Els Estudis d'Espinavell, organitza la Marxa del Parc de les Capçaleres del Ter i del Fresser. Una travessa de 42 quilòmetres i 2.375 metres de desnivell positiu i sens dubte una molt bona ocasió per descobrir aquest Parc.
La ruta es pot fer des d'Espinavell cap al Refugi de Corral Blanc (Planoles) o a l'inversa. En aquest sentit, hi ha un servei d'autocar que ens portarà a l'inici de la travessa.
A més a més, cada grup anirà amb un guia de muntanya i un acompanyant de la Creu Roja. 
Per acabar-ho d'arrodonir, trobo que el preu és molt assequible. 30 Euros pels federats i 37 Euros pels no federats.
Trobareu més informació a La Marxa del Parc

Aquesta any no la puc fer, però sens dubte aquesta la posem a la carpeta de les pendents. Per cert, si em permeteu una suggerència us recomano sortir d'Espinavell i pernoctar la nit de divendres a dissabte. Sopar i esmorzar als Estudis és un luxe.

A final de mes anirem d'Ulldeter a Núria pel Torreneules.


diumenge, 2 de juny de 2019

FONTS D'ARREU XXVIII. 70 FONTS DE SANT LLORENÇ DE MUNT I L'OBAC



Avui us presento aquesta guia escrita per l'Edmon Grau, fotografiada pel Frederic Vancells i editada per El Cau Ple de Lletres l'octubre de 1997.
El mes d'abril d'aquest 2019 us vaig presentar "Pujada a la Mola per la Font Soleia". En aquest sentit, la Font Soleia és una de les 70 fonts que apareixen en aquest llibre.

Per visitar les fonts els autors van realitzar petits itineraris amb explicacions molt abreviades. De cada font detallen les seves característiques, la seva localització i els elements d'interès arquitectònic, paisatgístic i natural de què podrem gaudir. Unes inicials al costat del nom de la font indiquen les poques o algunes dificultats que poden presentar les caminades.

Els esquemes que acompanyen els itineraris són exclusivament informatius, quant al lloc on es troba les fonts. Tanmateix, hi ha marcats uns punts de referència perquè, a partir d'aquí, encara que d'una forma esquemàtica, que no respecta ni distàncies, ni traçat del camí, es pugui seguir l'itinerari que ens hi porti.

Properament, pujarem fins a Ulldeter.

diumenge, 26 de maig de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVI. LA VALL DE CAMPRODON V. LES PARAULES DE LA VALL DE CAMPRODON.


                       El Botàs de la Font del Botàs.

Avui torno ha anar fins a la Vall de Camprodon i ho faig per presentar-vos 27 mots d'aquestes contrades. La Vall de Camprodon és un clar exemple de zona geogràfica on una paraula s'anomena en una àrea de pocs quilòmetres quadrats. En aquesta llista trobarem mots que en prou feines escoltarem a Camprodon, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases.

Les 27 paraules d'avui són les següents


Acapaç: Persona valenta.

Acotiat: Polit, endreçat.

Aigol: Riuet. Petit còrrec d’aigua.

Aulina: A Camprodon, alzina.

Aura: Arbre.

Ballarusca: Volva de neu.

Botàs: Dipòsit d'aigua a cel obert, excavat o tancat per un mur, on es recull l'aigua corrent conduida per un rec o canal.

Botzinar: A Camprodon, avisar, cridar.

Cadiral: A Camprodon, lloc de la resclosa on hi ha les portes que regulen l’entrada de l’aigua a la presa del molí.

Cóm: Recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, i principalment el porc.

Córrec:  Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.

Cosó: Encantat.

Cotó de Sant Patllari: Cotó fluix que es beneeix el mateix dia de la Festa Major. També se’n diu cotó beneït i hi ha la creença que cura el mal d’orella.

Diletant: Qui es dedica a un art o ciencia sense una preparació seriosa, sense ésser un profesional.  

Espaordir: Fer molta por. Espantar.

Espassar: Deixar de ploure.

Faixí: Capritxós.

Festonejar: Acaronar.

Malmenar: Tractar malament, produint dany.

Parrac: Floc de neu gros.

Quebralla: Clivell de la pell, sobretot de les mans, causat pel fred o per malaltia.

Rajoliu: Raig prim.

Soplujar-se: Aixoplugar-se.

Terrandòs: Petit cuc de riu.

Tornaboda: Menjada o festa que es fa el dia o dies després de la Festa Major.

Trèfola: Trèbol.

Xerrotejar: Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses.

Per fer aquesta gramàtica he trobat paraules al llibre "Fonts de Camprodon" d'en Fernando Vila Barceló i a la secció "Paraules en ruta" del programa "Divendres" emés el 27 de juny de 2011.
Les definicions les he extret del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, anirem fins a la Mina del Masnou.