dissabte, 31 de desembre del 2011

GR-83 3a ETAPA. VIABREA - ARBÚCIES. MOSSÈN PERE RIBOT I EL CAMÍ DE LES CASCADES.

                                  La Riera de Riells


Un dels punts emblemàtics per on passa el Camí del Nord, és l’abadia de Riells del Montseny. Aquí durant 56 anys hi va viure Mossèn Pere Ribot, poeta, capellà i català.



La seva vessant de poeta, la podem llegir en els 19 llibres que va publicar. La seva vessant de capellà o abat d’abats com l’anomenava l’abat Escarré queda reflexada en els fets que autentifiquen el seu lema “ Val més donar-se que donar.”


En aquest sentit, sovintejava  la Presó Model per acompanyar als detinguts.


Pel que fa al seu catalanisme, Riells del Montseny esdevé un far d’esperança i llibertat en els anys més durs del franquisme i en aquella parròquia enmig de turons, boscos i rieres es fa missa en català i una intensa activitat cultural amb certamens literaris, Jocs Florals i concerts de música tradicional catalana.


Com el propi mòssen deia, “Podran arranar però no desarrelar”


Per altra banda, va ser una persona molt propera al món excursionista i juntament amb mòssen Batlle van treballar per fer quallar l’escoltisme català.


El 1975 demostra un coneixement excepcional del massís en tota mena d’aspectes: vegetació, fauna, relleu llegendes, castells, i escriu Montseny.


Del mòssen Ribot més excursionista avui presentem un itinerari que sembla ser que ell feia amb força freqüència: El Camí de les Cascades.

L’itinerari d’avui té una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 150 metres. Én epoques que la riera baixa amb força aigua és recomanable portar calçat de recanvi. Per altra banda, és una sortida molt interessant per fer amb mainada entre 7 i 11 anys amb un espèrit força aventurer.

EL CAMÍ PAS A PAS

Riells. 0,00h 500 a. Abadia de Riells. El temple actual data del segle XII tot i que ha sofert múltiples intervencions posteriors. L’edifici, de línies sòbries i senzilles, té un campanar d’espadanya que abans ocupava una posició central, però que en la darrera restauració ha estat desplaçat al costat dret. L’interior de la nau, de volta de canó, és de rajols; els murs són de pedra irregular, tret de l’absis que està arrebossat i pintat amb tres obertures d' arc de mig punt amb vitralls. A banda i banda hi ha dues capelles que s’obren a la nau central per uns arcs de mig punt de pedra. A la dreta del temple hi ha la rectoria adossada, que data del segle XVIII, i comunicada directament amb l’església per una capella amb volta de creueria i al costat esquerre trobem el cementiri.

  Sortim davant la Plaça de l’Abadia de Sant Martí de Riells per una pista en bon estat que comença per sobre i gairebé paral.lela a la carretera d’arribada i segueix plana cap a la riera de Riells. Aquesta pista porta a Santa Fe pels Corrals de Perernau i Vimeners. Després de tres minuts, deixem a mà esquerra una pista que puja al Corralet d’en Pelegrí, un parell de minuts més endavant, el GR-83 marxa per un corriol a la dreta cap al Canigó.

Uns metres més endavant, creuem la riera per un pont i 50 metres més enllà, quan la pista fa el primer revolt, la deixem i creuem la riera a gual. A partir d’ara haurem de travessar la riera força vegades.

Riera de Riells. 0,07h 510a. Ara entrem en una zona de gran bellessa, malgrat que des de que van talar els castanyers de Torroella, l’aspecte de la riba de la riera és força desagradable. És incomprensible que enmig del Parc Natural del Montseny, trobem aquesta zona tan bruta de vegetació, amb arbres i branques agegudes i atravessades en els corriols i camins. Realment, és dóna la paradoxa que a quatre passes de l’abadia de Riells han arranat els castanyers.


Segons les indicacions de vàries guies, per aquí hi hauria d’haver la Font de les Fogueres. Tanmateix, ara malgrat que la busco amb força insistencia no aconsegueixo trobar-la. Que deu haver sigut d’ella.

Intentar seguir algun corriol arran de riera, és imposible, així que el que fem és seguir la pista uns 6 minuts.

En una guía de 1920 sobre Itineraris pel Montseny i redactada pel Centre Excursionista de Catalunya, en lloc de parlar de la riera de Riells parlen de la riera de Breda i en parlen en aquests termes “La riera de Breda, que tenint son origen en les serres de coll de Té i de Morou, passa prop de Riells, i després de recollir les aigües del torrent de Repiaix, nascut a coll Castellar, sota Montsori, s’ajunta al Tordera, aigües avall de l’estació de Breda… “Del peu de l’esglèsia es baixa en cosa de 10 minuts a les vores de la riera rodejada d’exhuberant vegetació, atravessant-la per un rústec pont de fusta en dirección NO. i pujant per un corriol en altres 10 minuts a Can Pere Arnau, on es deixa aquella formosa clotada”.

Camí de les Cascades. 0, 13h 526 a. Poc desprès de que la pista apareixi amb una petita desviació a l’esquerra i just abans d’arribar a una gran pedra rectangular i a un gran castanyer, mena a mà esquerra un corriol que segueix la riba dreta de la riera a certa alçada i que nosaltres hi passarem de tornada. De moment seguim endavant i de seguida s’acaba la pista.

Contínuem per un corriol que ara entra decididament a la part més estreta i encaixada de la vall, lloc veritablement selvàtic, anomenat El Clot de l’Infern. A partir d’ara haurem de creuar força vegades la riera, buscant els millors passos i sense allunyar-nos de l’aigua que baixa entre petites cascades i gorgs.


Més endavant la vall s’eixampla i el nostre corriol es troba amb un altre que vé per la dreta des del Revolt de la Formiga. El seguim cap a l’esquerra i de seguida tornem a ser a la riera. Aquí, en el vessant esquerra, hi ha una roca imponent i a sota hi ha el Gorg Negre.

Poc desprès conflueix per la dreta el Torrent de Can Bernat, que creuem i entre els dos torrents, arribem a una petita esplanada, Dues Rieres, on hi ha una gran roca que forma una petita cova.

 Segons en Pere Robert, l’autor de la ruta que seguim avui i que he trobat publicada a la seva web Camins, aquest tram es pot fer en uns 20 minuts i realment, no crec que hi hagi més d’un quilòmetre de camí, però la brutícia del camí (branques i arbres caiguts) i la recerca del millor pas per creuar la riera, no tenia ganes de posar el peu a l’aigua a finals de desembre, han fet que jo tardés 40 minuts.

Dues Rieres 0, 33h / 0,53h 650 a. Ara creuem el torrent de Vinemers i per la seva riba dreta, seguim un corriol que torna a Riells. El camí baixa suaument i quan portem uns 7 minuts arribem a una bifurcació, el camí de la dreta ens portaria a Riells pel Corralet d’en Pelegrí i nosaltres seguim el de l’esquerra que 10 minuts més avall ens baixa a la riera.

Ara girem a la dreta i uns 6 minuts més tard, tornem a creuar la riera a gual. Tot aquest últim tram, ja el coneixem perquè l’hem fet de pujada.

Una mica més endavant, travessem la riera, ara per sobre un pont i 500 metres més enllà ja serem de nou a l’Abadia de Riells inici i final de l’itinerari d’avui.


Abadia de Riells 0,56h /1h16min 500a.

Per fer la introducció, he extret informació de l’escrit que el desembre del 2011 ens va fer arribar la Secció de Senders del Club Muntanyenc Mollet, en aquells que llavors vam fer la tercera etapa del GR-83.


Avui només em resta desitjar-vos una bona entrada d’any 2012 i de ben segur les nostres passes l’any vinent ens continuaran descobrint racons del territori

diumenge, 25 de desembre del 2011

L'AIGUA I LES FONTS MINERALS

   La Font del Ferro a Santa María de Martorelles

 Bones Festes a tothom.  Fa unes setmanes remenant a les prestatgeries d'una llibreria, vaig trobar un llibret, amb el paper color crema i unes dimensions molt petites. El títol del llibre és L'Aigua i Les Fonts d'en Narcís Clotet i la Sol Cots i editat aquest 2011 per BIBLIOTECA CORDILL.
De peu dret, vaig començar a fullejar-lo i de seguida vaig adonar-me que havia trobat un tresor. En aquell moment, vaig tenir la mateixa sensació que quan per primera vegada trobo una font que raja en un indret on no comptava que hi hagués cap deu d'aigua.
Aquest llibret, hem donará peu a fer força entrades, dites i refranys, llegendes, tradicions, dolls singulars...
Però per començar, avui us parlaré de diferents tipus de fonts minerals que podem trobar a Catalunya, mitjançant textos extret d'aquest treball.

Anomenem aigua mineral, la que neix en profunditat i té una composició mineral destacada. Hi ha aigües minerals fortes (amb moltes particules minerals) i dèbils. Pel consum diari, normalment es recomana de beure aigües minerals dèbils. Les aigües minerals fortes acostumen a ser indicades per a curar determinades dolències.

Fonts Picants. Conegudes així perquè la seva aigua pica a la boca. Això és degut al gas que porten. Es tracta de diòxid de carboni que es troba a gran profunditat, sota terra, en zones de falles o volcans. En la seva fugida cap amunt, si el gas ensopega amb bosses d'aigua, s'hi barreja. Són aigües carbòniques, àcides i un pèl amargants.
L'aigua picant és indicada per a desganats i també per a qui menja massa. En dejú, obre l'apetit i havent menjat ajuda a fer la digestió. Resulta ideal com a aigua de taula.
A la Serralada Litoral, tenim la Font Picant d'Argentona, de la qual ja vam parlar el setembre del 2011 a 23 Punts d'Interès de l'Etapa 0 del GR-83.

Fonts Bicarbonatades. Vessen aigües amb predomini de bicarbonats, unes sals originades pel contacte de l'aigua amb roques creades, normalment a partir de l'acumulació d'esquelets d'éssers vius (com moluscos marins o algues que van viure fa mil.lions d'anys)
Poden ser de sodi, però també n'hi ha de calci i magnesi, així com de sulfatades o clorurades. Acostumen a ser aigües termals. Són antiàcides, bones per a la digestió, el fetge i el pàncrees.
Ataquen les pedres renals i redueixen el colesterol. Les bicarbonatades magnèsiques i sulfatades ajuden contra l'estrenyiment i les dolències del fetge. Les bicarbonatades clorurades són indicades contra el reumatisme.
A la Serralada de Marina, hi ha la Font dels Castanyers a Sant Fost de Campsentelles, de la qual parlarem aquest proper any i que a mitjans del segle passat, es comercialitzava com a aigua bicarbonatada.

Fonts Termals. Brollen aigües calentes, la qual cosa afavoreix que duguin dissoltes unes grans quantitats de sals minerals. L'aigua termal neix en capes molt fondes de la Terra, normalment en zones de falles, que faciliten la sortida cap a l'exterior. Acostuma a ser aigua rica en gasos beneficiosos per la salut. A Catalunya solen tenir un alt contingut de sodi i força sílice.
A més de poder ser begudes, les aigües termals són ideals per a fregues i banys. Van molt bé contra malalties reumàtiques, així com contra diferents afeccions nervioses, musculars o digestives.
A prop nostre, tenim aigües termals a Caldes de Montbui i a Caldes d'Estrac.

Fonts Grogues. Així s'anomenen en molts indrets les fonts d'aigua ferruginosa. El ferro que contenen tenyeix les pedres i les terres per on ragen i les deixen de color grogós del rovell. Les aigües ferruginoses són astrigents i reconstituents, molt recomanades contra l'anèmia i per afeccions de la pell.
A la Serralada Litoral, tenim la Font del Ferro d'Argentona i la Font del Ferro de Santa María de Martorelles, de la qual vam parlar breument, el juny de 2008 a Pels voltants de Castellruf.

Fonts Pudes.  És el nom que reben les fonts que vessen aigua i que a sota terra han estat en contacte amb sofre. Aixó els dona una desagradable olor, que a vegades es compara amb la pudor d'ous podrits. N'hi ha que es poden beure, però també són ideals per a fer-s'hi fregues, prendre-hi banys o inhalar-ne vapors. Normalment, l'aigua sulfurosa va bé per la pell i els pulmons, així com per a dolències d'ossos i músculs. A tocar de l'estany, hi ha la Font de la Puda de Banyoles.

Fonts salades. Casos com el de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, demostren que no totes les fonts són d'aigua dolça. Allí, hi ha deus d'aigua que pel contacte amb vetes de sal gemma, surten salades. Gràcies a això, durant molts anys els pagesos d'aquelles muntanyes van poder explotar el negoci de la sal, utilitzant un enginyós sistema de salines o eres d'evaporació, per on es precipitava l'aigua, deixant la sal.

La setmana vinent anirem d'excursió al Montseny.

diumenge, 18 de desembre del 2011

PRODUCTE QUILÒMETRE 0

Cervesa que es produeix a Mollet

Últimament es comença a parlar d'aquest tipus de producte, però abans de seguir, definim producte quilòmetre 0
Aquest quilòmetre 0 es refereix a la distància que recorren els aliments des del lloc de producció fins arribar al consumidor. (que mai ha de superar els 100 quilòmetres)
Consumint aquest tipus de producte, es col.labora a la reducció de Co2 a l'evitar el transport i la refrigeració del producte, s'activa l'economia local i es fomenta la dieta sana i el producte de temporada.
Si a més a més tenim en compte que abans de la industrialització del Vallès, el sector primari era el motor de la comarca, potser encara avui dia, ens serà fàcil trobar producte d'aquesta mena.

Sense fer cap tipus de consulta i només pensant una mica, em venen al cap la mongeta de ganxet de Gallecs, les cireres i el vi de Santa María de Martorelles, els formatges i els iogurts de Sant Antoni de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana i Canovelles, el pa de Palau,  els borregos de Cardedeu, els carquinyolis de Caldes, la cervesa de Mollet...   i segurament quan llegiu aquesta entrada a vosaltres us vindran al cap altres productes.

Ara per ara totes aquestes produccions són petites, trobem el producte a comptades botigues i malgrat que ens sembli car, en aquest cas hem de tenir en compte el binomi qualitat/preu. Tanmateix, no podem comparar una producció industrial amb una producció artesanal.

Aprofitant l'avinentesa, avui us recomano un establiment on venen productes làctics quilòmetre 0. L'Esquella al carrer Gaieta Ventalló, 10 de Mollet del Vallès.

Aquest Nadal no gasteu gaire i si ho feu, que una mica sigui en producte local. El nostre menjar i el nostre beure també són part de la nostra cultura i a més a més són boníssims.

diumenge, 11 de desembre del 2011

CAMINS DE VALLROMANES XIII: VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2011

La Roca Foradada.

Com us vam prometre la setmana passada, avui us presentem el recorregut llarg d'aquesta activitat. L'itinerari té una llargada de 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres. Cal portar aigua perquè no passarem per cap font. Malgrat que us podeu imprimir el recorregut des d'aquí, si passeu per l'Ajuntament de Vallromanes trobareu el díptic de la caminada on també hi ha adjuntat un mapa de la mateixa.
El recorregut d'avui no presenta cap tram inèdit respecte a d'altres itineraris per Vallromanes que hem presentat al blog. Tanmateix, algun tram si que el fem en sentit contrari del presentat anteriorment.

EL CAMÍ PAS A PAS.


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’esglèsia i baixem per la riera fins a l’alzina de Can Morera


0,375Qm. 0,375Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida enllacem amb el vial que puja a les escoles.

0,200Qm. 0,575Qm. Abans de fer el revolt per anar cap a l’entrada principal de l’escola, paral.lel a la tanca del pati, trobem un corriol que marxa recte, nosaltres el seguim deixant l’escola a l’esquerra. El corriol sempre va uns metres allunyat del carrer entre alzines.

0,350Qm. 0,925Qm. Arribem a una cruïlla de carrers. Nosaltres contínuem amunt pel carrer Santa Quitèria.


0,125Qm. 1,050Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida uns 10 metres més endavant girem a l’esquerra, tot baixant per un corriol.

0,200Qm. 1,250Qm. El corriol es converteix en una pista de graveta. Seguim baixant.


0,400Qm. 1,650Qm. Girem a la dreta per un camí asfaltat, direcció Can Maimó.

0,450Qm. 2,100Qm. Arribem a Can Maimó. Contínuem amunt, ara per una pista de terra.


1,250Qm. 3,350Qm. Ara hem de fer un gir de 180 graus i seguir per la pista que trobem a la dreta i que uns metres més endavant puja bruscament.

0,350Qm. 3,700Qm. Trobem a la dreta un corriol que marxa en diagonal, nosaltres el seguim.


0,300Qm. 4,000Qm. Hem d’estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar. El nostre camí careneja sempre cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit.

0,650Qm. 4,650Qm. El camí s’ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres contínuem pel que puja a l’esquerra.

0,100Qm. 4,750Qm. Ara hem de seguir per un corriol que en un principi està una mica desdibuixat, sempre en direcció ponent.

0,200Qm. 4,950Qm. La Roca Foradada. És un bloc de granit de forma arrodonida però irregular amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa. Però per sobre de tot això, sens dubte és un dels indrets més emblemàtics, misteriosos i màgics de Vallromanes.

0,050Qm. 5,000Qm. Seguim pel corriol que surt davant la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d’aquest indret. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,020Qm. 5,020Qm. Arribem a una clariana, amb una codina a mà esquerra. Nosaltres contínuem recte pel camí que uns metres més endavant marxa a la dreta.

0,500Qm. 5,520Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 5,770Qm. Trobem un carrer asfaltat, concretament l’Avinguda Vilassar. Girem a l’esquerra. ¡!!COMPTE AMB ELS COTXES¡¡¡

0,250Qm. 6,020Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que ens ha de baixar fins la riera de Vallromanes.

0,950Qm. 6,970Qm. Ja som a la riera i ara només ens queda tirar avall, fins que arribem a la Plaça de l’Esglèsia, inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament us presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant.

dilluns, 5 de desembre del 2011

CAMINS DE VALLROMANES XII: ELS ARBRES SINGULARS DE VALLROMANES

La Plataneda de la riera de Vallromanes a la tardor.

Com ja us vam anunciar, el 20 de novembre a Vallromanes vam fer la primera edició de la Vallromanes Camina per la Salut i malgrat que les prediccions del temps no eren gaire bones, finalment el cel ens va donar una treva i 250 caminaires va fer un dels dos recorreguts que proponiem.
Tanmateix, la majoria de gent es va animar a fer l'itinerari de 7 quilòmetres, però hi va haver una vintena de persones que van optar per la passejada de 2 quilòmetres.
En aquest sentit, el centre d'interès d'aquest passeig, eren els arbres singulars de Vallromanes. Avui us presentem el rutómetre perqué fent una "volteta" de mitja hora o quaranta minuts pogueu conèixer uns habitants del poble que ja hi eren ara fa cent anys.

EL PASSEIG PAS A PAS.

0.000Qm. 0.000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i tot baixant per l’avinguda de Can Galvany, anem a buscar la riera.

Alzines de Can Galvany. Conjunt de 13 alzines de grans dimensions, algunes d’elles centenàries, disposades en filera al llarg de l’avinguda de Can Galvany. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels i d’entre totes, sobresurt una alzina bessona de 3,65 metres de canó i una capçada de 20 metres.

0,170Qm. 0,170Qm. Girem a la dreta i baixem per la riera. Tres-cents metres més avall, arribem a la placeta de Can Morera.

Alzina de Can Morera. Aquest arbre, segurament estava a l’entrada de Can Morera, un gran casal que inclús tenia un llac pel qual hi anaven en barca.

0,300Qm. 0,470Qm. Ara girem a la dreta per un camí de terra que desemboca en el vial que porta a l’escola.

0,200Qm. 0,670Qm. Som a la porta de l’escola. Contíuem recte i creuem el carrer Salvador Dalí, tot entrant en un parc.

0,080Qm. 0,750Qm. Quan s’acaba el parc girem a l’esquerra per un camí de sorra.

0,100Qm. 0,850Qm. Quan som davant l’escola bressol, girem a la dreta pel carrer Torre Tavernera.


0,225Qm. 1,075Qm. Ara girem a l’esquerra pel carrer Sant Jordi.

0,150Qm. 1,225Qm. Arribem a la riera. Girem a la riera per acostar-nos a l’alzina d’en Pirrot.

0,070Qm. 1,295Qm. Alzina d’en Pirrot. Alzina centenària de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals que a la vegada es subdivideixen i això fa que tingui una gran capçada.

Ara donem mitja volta i comencem a pujar riera amunt.

Plataneda de la Riera de Vallromanes. Aquesta plataneda formada per 213 exemplars i catalogada com arbreda d’interès comarcal, està disposada en dues fileres, una a cada marge de la riera, les quals al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Són especialment vistoses a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure.

0,575Qm. 1,870Qm. Arribem a l’avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,170Qm. 2,040Qm. Pista Poliesportiva Coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

La propera setmana farem la descripció de l'itinerari llarg.

diumenge, 27 de novembre del 2011

VINYES VERDES VORA EL MAR

Vinyes vora Vallromanes

Aquesta setmana ha sigut Santa Cecília i com ja vaig fer l'any passat, per aquestes dates faig una recomanació músical.

El mes de maig del 2009 us vaig parlar d'en Josep María de Sagarra, poeta molt vinculat a la Serralada de Marina i en particular a Santa Coloma de Gramenet. Avui trio un poema seu, que va musicar en Lluis Llach i que a mi m'agrada molt la versió de l'Ovidi Montllor. Segurament és la més marinera i mediterrània de les versions i sense cap mena de dubte l'acordió li dóna aquesta sonoritat.

Aquestes VINYES VERDES VORA EL MAR les podríem trobar a Alella o a Tiana i el poema alhora també és una cançó i un quadre. Tanmateix llegint o escoltant aquests versos és molt fàcil imaginar la imatge.
Poseu-vos la cançó i gaudiu-la.

Si en voleu saber més sobre aquest poema hi ha molts blogs que en parlen, jo us recomano ireneclaries.blogspot.com

dissabte, 19 de novembre del 2011

GR-83. ETAPA 2. COLLSACREU- VIABREA. 4 FONTS DEL MONTNEGRE

                                         La Font de Sant Martí

Si ja som al mes de novembre i som al Montnegre, vol dir que avui toca parlar d'algun indret relacionat amb la segona etapa del GR-83. Avui des de Sant Martí de Montnegre ens aproparem a 4 fonts d'aquestes contrades.
Una vegada fet l'itinerari, haig de dir que m'ha decepcionat una mica, i no pas per tot allò que ens anem trobant que sens dubte és molt destacable sinò pel camí, ¡¡¡13 quilòmetres de pista forestal!!! Per tant, una possibilitat seria fer aquesta sortida en bicicleta.
Fins ara conec poc el Montnegre-Corredor, però ara per ara trobo a faltar els corriols i viaranys que trobem a les veïnes Serralada Litoral i Marina.
En tot cas, és una excursió molt vàlida per fer un primer acostament a aquestes muntanyes.
L'itinerari d'avui té un recorregut de 13 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres. La millor época per fer aquesta excursió és la tardor.

0,000Qm. 0,000Qm.Sortim del pàrquing de Sant Martí de Montnegre, tot seguint el GR-92 direcció Santa María de Montnegre.

1,000Qm. 1,000Qm. Alzina Grossa de Can Preses, sens dubte un dels arbres d'interès especial del Montnegre. Contínuem per la pista, tot seguint el GR-92.

1,500Qm. 2,500Qm. Arribem a una cruïlla de camins, nosaltres anem cap a Santa María de Montnegre, obviant el GR-92 que marxa a l'esquerra.

0,200Qm. 2,700Qm. A la dreta trobem un forn de carbonet. Continuem per la pista.

1.050Qm. 3,750Qm. Font dels Degotalls. L'entorn està molt naturalitzat. El frontal està sota un torrent per on cau l'aigua que va a parar a un tub. A continuació l'aigua s'escola entre unes pedres i creua la pista per sota, tot seguint el curs del torrent. A principis de novembre aquesta font raja, però segurament en époques molt seques ho deixa de fer. Seguim per la pista.

0,150Qm. 3,900Qm. Ermita de Santa María de MontnegreRestaurada l'any 2009, la capella és un edifici molt senzill de planta rectangular construït el 1888 seguint la tradició gòtica que aleshores estava de moda, però feta amb maons.

                                 Font de Santa María. Baixant per unes escales que hi ha just davant de l'ermita, arribem a la font. Sempre raja amb un bon doll. El galet de ferro queda perpendicular al frontal de pedra i l'aigua cau en un registre de reixa.

                                 Roure de Santa María de Montnegre. Avui només queden les despulles d'aquest arbre que va caure amb les ventades del 7 de gener de 2010, abans de caure havia arribat a tenir una alçada màxima de 25 metres. Seguim per la pista.

0,500Qm.  4,400Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte pel que queda més a l'esquerra, obviant els altres camins.

1,200Qm. 5,600Qm. Cruïlla de pistes, girem a l'esquerra cap a Hortsavinyà i seguim per la pista, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 6,400Qm. Placeta en memòria de Felix Rodríguez de la Fuente. Seguim recte en sentit descendent.

0,300Qm. 6,700Qm. Coll de Sant Benet. Girem a l'esquerra, seguint el GR-92 direcció Sant Martí de Montnegre.

1,900Qm. 8,600Qm. Font de la Brinxa. A la tardor del 2011 té un bon raig. El frontal està fet de pedra i ciment i l'aigua cau d'un galet directament a una pica rectangular de 1m x0,70cm i desguassa a l'esquerra cap a una bassa. Tot l'entorn està força naturalitzat. Seguim pel GR-92 sense sortir de la pista principal.

4,200Qm. 12,800Qm. Pàrquing Sant Martí Montnegre. Girem a la dreta seguint les marques del GR-83.

0,100Qm. 12,900Qm. Sant Martí de Montnegre. L'esglèsia actual és obra dels segles XVII-XVIII, amb una sola nau i dues capelles a cada costat i una senzilla portada coronada per un massís campanar de torre que ocupa tota l'amplada. Cal destacar també l'ordre, la netedat i la serenor del jardí adjacent. Tanmateix, els Frares Caputxins d'Arenys de Mar es fan càrrec de l'administració i la cura de l'espai. La Festa Major és el diumenge més proper a l'11 de novembre.

Ara hem de baixar per un camí que surt davant de l'entrada principal del recinte religiós de Sant Martí de cara a llevant i en sentit descendent.

0,125Qm. 13,025Qm. A la dreta trobem unes escales que ens baixen fins la Font de Sant Martí.

Font de Sant Martí.  Raja amb un bon doll d'una mina tapada amb una porta metal.lica. El frontal és de pedra cobert de molsa i l'aigua cau d'un galet de ferro a una pica rectangular, que posteriorment desguassa en un torrent que marxa avall. La font està en una placeta natural i l'entorn és un racó que val la pena visitar.

Ara només ens queda refer el camí fins el pàrquing punt d'inici i final de l'itinerari d'avui.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la Guia. Els Camins de l'Alba. nº14. Montnegre-Corredor. Jordi Roura i Ramon Noguera. Geoestel Guies. Gener 2010 i del blog www.coneixercatalunya.blogspot.com

La propera setmana us faré una proposta músical per conmemorar Santa Cecília.

dissabte, 12 de novembre del 2011

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

La Roca Foradada, un dels escenaris de la caminada

La setmana passada us vaig dir que avui aniríem d'excursió al Montnegre, però en aquest cas l'actualitat mana i avui us parlaré de la I edició de la VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT que es portarà a terme el proper diumenge 20 de novembre.

Lluny de la vessant més esportiva d'altres activitats que organitzen els Trinxacadenes i els Trinxacames, un dels objectius d'aquesta caminada és fomentar tot allò que tingui a veure amb els hàbits saludables.

Per començar es presentaran dos recorreguts molt assequibles i no menys atractius amb unes distàncies de 7 quilòmetres el circuit de muntanya i d'1'5 quilòmetres el circuit urbà. En aquest sentit, l'itinerari urbà serà accesible a cadires de rodes i cotxets de nen petit. Durant la propera setmana en el blog de la caminada http://www.trinxacames.blogspot.com/ l'organització us anirà donant informació sobre l'esdeveniment i desvetllant alguna curiositat.

Per altra banda, aquesta caminada també té una vessant solidària i la totalitat de l'import recaptat amb les inscripcions, anirà integrament a l'Associació Espanyola contra el Càncer (Delegació Catalunya).

La sortida serà a les 10 del matí de la nova pista poliesportiva coberta i ja podeu comprar els tiquets a un preu de 5 Euros, a l'Ajuntament, al Casal, al Bar La Plaça i a la Farmàcia Guanter. Tanmateix, també es podran adquirir el mateix diumenge fins 30 minuts abans de començar, amb una limitació de 500 inscrits.
Per cert, els menors de 12 anys, tenen l'inscripció gratuita i no caldrà que compreu tiquets per ells.

Ens veiem el 20-N a Vallromanes, hi ha temps per tot,  per votar i caminar.

divendres, 4 de novembre del 2011

LA VERITABLE FONT DEL SENGLAR DE TEIÀ

La Font del Senglar

Avui toca una fe d'errates i malgrat no sigui fàcil, intentarem aclarir com es diuen algunes fonts de Teià.
Tot va començar ara farà tres anys quan el desembre del 2008, vaig fer una entrada sobre Les Fonts de Teià on presentava un itinerari de 7 quilòmetres en el transcurs del qual visitàvem 6 fonts. Fins aquí cap problema.

Tot es va començar a complicar el marçde 2010, quan el Parc de la Serralada Litoral, va editar un tríptic sobre La Ruta del Vedat (SL C-111) i on en el mapa del tríptic hi figurava la Font del Senglar, però hi mancava la descripció per arribar-hi.

Segons vaig interpretar per la situació de la font en el mapa, vaig creure que es tractava de la font que jo anomenva Font del Gripau, (ja és normal que algunes fonts s'anomenin de dues o tres maneres diferents), però un any i mig després per fi avui us parlaré de la veritable Font del Senglar de Teià.

Malgrat tot, aquest no és un cas tancat, perquè ara resulta que les senyals del Parc anomenen a la Font del Sagrat Cor, Font de les Perdius i llavors quin nom cal donar-li a la font que coneixem com Font de les Perdius i que està 350 metres més amunt. Si algú té la resposta us agraïria que m'ho féssiu saber. Però anem a pams i avui cal parlar de la Font del Senglar.

Per arribar a la font us presentarem dues opcions.

1.  Sortint de dalt de la riera de Teià, allà on s'acaba l'asfalt, hem de seguir les indicacions per arribar al Sagrat Cor i el Refugi del Vedat (SL C-111). De dalt de la riera a la Font del Senglar nomès hi ha uns 500 metres.

2. Agafem l'itinerari publicat el desembre de 2008 "Les Fonts del Teià" i comencem la variant d'avui en el punt que diu "Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent, baixaríem a Teià" i en aquest punt nosaltres obvíem les indicacions que ens marca el recorregut del 2008 i baixem per la pista. 
Sis-cents metres més avall arribem a la Font del Senglar.

Font del Senglar. Sempre raja. El frontal és de llamborda i el boc per on surt l'aigua, representa el cap d'un senglar. Hi ha dues piques, la primera és una teula i la de sota està feta de pedra. A continuació es forma un bassal, simulant un petit safareig  de 1'5 metres x 0,80 metres. L'entorn està molt naturalitzat i hi ha un predomini d'alzines. Per acabar al costat de la font hi ha un parell de bancs.
Tanmateix, tot just a sota, en una feixeta hi ha dues taules amb quatre bancs on hi caben 25 o 30 persones. Sens dubte és un bon lloc per esmorzar-hi si fem una excursió per Teià.
Aquest indret es va recuperar l'any 2009 per l'ADF de Teià. 

Per continuar cap a Teià, seguim baixant per la pista. Cent-cinquanta metres més enllà sortim a una pista més ampla. Seguim avall, tot passant pel costat d'uns eucaliptus que ens queden a mà esquerra. Tres-cents metres més avall, ja som a la riera de Teià i ja només ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos al Mercat Municipal de Teià inici i final de l'itinerari "Les fonts de Teià".

La setmana vinent anirem d'excursió al Montnegre.

dijous, 27 d’octubre del 2011

LES 19 FONTS DE MUNTANYA DE BADALONA

                                          Font de l'Amigó

Mica a mica arran d'anar recorrent camins, corriols, arxius, biblioteques... i també gràcies a treballs que es van publicant, podem anar catalogant les fonts dels diferents municipis de les Serralades Litoral i Marina. En molts casos trobar-les i explicar en quin estat es troben, altres certificar que fa anys que estan perdudes i en el millor dels casos, descriure recorreguts per unir-ne unes amb les altres i presentar itineraris de natura.

Aquesta llista de les fonts de muntanya de Badalona, en cap cas és una llista tancada, potser que m'han deixi alguna, n'hi ha que encara no les he trobat i d'altres que malgrat sé on son, no n'he parlat al blog, d'altres poden ser restaurades d'aquí un temps o patir desperfectes, n'hi ha que no són accesibles perquè estan a propietats privades...
Per tant, feu-me tots els apunts i esmenes que creieu, sobre la llista que us presento a continuació.

1. Font de Sant Jeroni (del Lleó)  Sempre raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

2. Font de Can Mora. Trobada. En principi raja. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

3. Font de Ca l'Artiller. Trobada. Molt descuidada. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

4. Font de Can Mas. Trobada però en estat d'abandó. Esmentada a "La Font de Can Mas i altres fonts i mines de Badalona", el febrer de 2012.

5. Font de Ca l'Alemany. Totalment perduda. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

6. Font de l'Amigó. Raja i està en molt bon estat. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet. Tanmateix, està dins una finca particular.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

9. Font del Pop o Beu-i-Tapa. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

10. Font de l'Arboç. Mai trobada. Segurament menjada per la pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. Desapareguda, al capdavall del Torrent de l'Amigó.

12. Mina de la Fontsanta. Proporciona l'aigua a la font de Sant Miquel. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

14. Font de la Devesa. Trobada fa molts anys. Cal rebuscar-la. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

17. Font del Gat.  Desconeguda. Esmentada a Badalona: recull gràfic 1888-1965. Núria Sadurní i Puigbó Ed. Efadós 2005. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina ( propietat de l'Ajuntament de Badalona,  masia tancada des de fa set anys) Barri de Canyet. Estat de la font: Desconegut.

19. Font de Can Ferrater. Desconeguda. Barri de Canyet (Al costat de les pistes d'atletisme) Surt en un mapa editat per l'Oficina de Turisme de Badalona amb el títol  "Itineraris per Badalona a la Serralada de Marina"

Properament, aclarirem quina és la veritable Font del Senglar de Teià.

dijous, 20 d’octubre del 2011

GR 83. ETAPA 1 MATARÓ- COLLSACREU (ARENYS DE MUNT). LA FONT DEL MAL PAS

La Font del Mal Pas

Durant el mes de setembre, vam descriure una possible etapa 0 del GR-83 entre Mollet i Mataró, a partir d'ara cada mes parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un fet, d'un itinerari... relacionat amb cadascuna de les onze etapes d'aquest sender. La descripció de l'itinerari està perfectament explicat a la guía del Camí del Nord i amb aquestes entrades només vull posar l'accent en certs aspectes o descriure itineraris a partir d'un punt del Camí.
Com anireu veient, com és el cas d'avui, faré un especial èmfasi en les fonts que anem trobant, tractant-se d'aquest blog no podia ser d'una altra manera.
Durant aquestes dues primeres etapes d'octubre i novembre caminarem i creuarem el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Avui ens atansarem fins la Font del Mal Pas i el mes vinent mirarem d'arribar a les fonts de la Brinxa, de Santa María i dels Degotalls.
Si no tenim possibilitat de disposar de transport al Collsacreu, una bona opció es baixar a Arenys de Munt pel Fondo Rossell. En aquest sentit, en només dos quilòmetres serem a Arenys de Munt on trobarem un autobús cada hora que ens baixarà fins l'estació de tren d'Arenys de Mar.

La Font del Mal Pas, està ubicada al terme de Dosrius, concretament al veïnat de Canyamars i la trobarem justament en el quilòmetre 10 del recorregut, després d'haver caminat  unes dues hores i tres quarts. Està situada a peu de pista, per tant si no som molta colla, és un bon lloc per fer un most. El nom pot ser que vingui de la dficultat d'accès que antigament hi havia per arribar a la font.

Ahir vaig trobar-hi aquesta descripció en un llibre "Al peu de la muntanya, ensotada a frec de terra, fent-li teulada dos plàtans, una modesta roca acull el galet de ferro antic, del qual brolla l'aigua que tot seguit s'escola per terra.
Davant la font, protegint-la, una altra roca granítica priva que la possible locomoció de l'ample vial pugui apropar-se massa perillosament al reduït espai d'emplaçament de la font".
                                                                13 d'agost de 1981

Aquest text, l'he extret del llibre "FONTS. ITINERARIS PER LES FONTS DE MATARÓ I MUNICIPIS DE L'ENTORN". editat pel GRUP LLAVOR. DE L'OMNIUM CULTURAL DE MATARÓ l'any 1985

Tanmateix, trenta anys més tard, concretament el 25 d'agost de 2011 la font queda sota el camí, en un espai més aviat triangular, amb un banc de fusta a cada lateral. Les parets són de pedra, això sí, la que ens queda a  banda dreta és força més alta. El galet de ferro surt d'un frontal de pedra i ciment i cau en una modesta pica quadrangular arran de terra. A finals d'agost, cau un rajolí d'aigua i tardo gairebé un parell de minuts per omplir una cantimplora d'un litre. Durant les següents hores bec d'aquella aigua i posteriorment no haig de lamentar cap conseqüència. Malgrat tot, aneu amb compte perquè és una font natural sense garantia sanitària.

La setmana vinent parlarem de les 18 fonts de muntanya de Badalona.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

XX Anys de la Primera Estació de BTT a Vallromanes

Típica bicicleta de muntanya de 1990

Fa dos anys començava una entrada amb aquest text " Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i ciutats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix, tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.
Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta: la bicicleta tot terreny".

Aquest cap de setmana a Vallromanes s'ha inaugurat una exposició on segurament trobem l'explicació d'aquesta relació tan estreta entre el municipi i la BTT.
Les primeres bicicletes de muntanya van començar a circular per Estats Units l'any 1973 i cap a finals dels 80 i sobretot principis dels 90 arriben a Catalunya.

A Vallromanes 4 nois en Joan Gomis, el Valentí Gomis, en Marcos Morales i en Carlos Schilt, decideixen muntar la primera estació de BTT a Vallromanes, imitant el model de les estacions d'esquí (remuntador, forfait, pistes per colors, segons el grau de dificultat, lloguer de material...), el centre neuràlgic era una botiga ubicada a la Rambla i anomenada BIKE ROMANES.
Els mitjans de comunicació a nivell estatal parlen del fet i paral.lelament aquests quatre emprenedors organitzen curses. Pocs dies abans de la Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, a Vallromanes es cel.lebra l'última prova del Campionat d'Espanya d'Espanya de l'edició de 1992.

Aquest divendres passat al Casal, durant una estona tots vam ser vint anys més joves i a més a més d'en Joan, en Valentí, en Marcos i el Carlos també hi eren en Francesc Sala, la Marga Cuesta i en Tomas Misser...  guanyadors d'aquelles curses i dues-centes persones que omplien l'auditori i que s'estimen aquest esport i l'entorn. Sens dubte, va ser un acte molt emotiu.
Però no patiu, si voleu veure l'exposició i l'audiovisual que s'ha fet per l'ocasió, encara teniu temps fins el 29 d'octubre.

La setmana vinent parlarem de la Font del Mal Pas.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XII: MÀRIUS SERRA II

Estat en el qual es trobava l'entorn de la Font de Sant Bru l'any 2006.  VEUREM QUE HI TROBAREM ARA!!!

Aquesta entrada en un principi arriba amb dos mesos de retard, havia de sortir publicada a l'agost, però com heu vist, altres troballes i descobertes li han passat al davant.
Casualment la publico avui,  a pocs minuts de Sant Bru, patró de la Cartoixa de Montalegre i festa gran i a més a més sense premeditació. Tot just, fa una estona que m'he adonat que demà és 6 d'octubre.
La llista de les 27 paraules que en Màrius Serra ens acosta és la següent,

esquitllentes: Anar d'esquitllentes. Anar amb cautela per a no ser vist.

estai: En naútica, cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.

fona: Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. En castellà. Honda.

freturós: Mancat, no posseidor.

fútil: Mancat d'importància, que no val la pena d'ocupar-se'n.

gaiato:Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.

galzador: Eina semblant a un ribot, de fulla estreta, que empren els fusters i els boters per fer galzes a la fusta.

galze: Rebaix en una peça de fusta per encaixar-n'hi una altra.

garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.

hidròfug: Dit de la substància que repel.leix l'aigua.

lacònic: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

laudatori: Que conté lloança.

llec: En els ordes i en les congregacions religioses, dit del monjo que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

llucar: Mirar, veure.

magí: Col.loquialment parlant, el Cap. 

marmessor: Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d'executar la seva darrera voluntat.

moltó: Mascle de l'ovella castrat.

pana: Detenció anormal en el funcionament d'un motor. Espatllar-se.

panegíric: Sermó en honor a un sant en el día de la seva festa.

paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

patuès: Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.

repapiejar: Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l'edat.

setial: Seient de cerimònia, distingit.

sima: Corda gruixuda i forta.

solideu: Casquet de seda que usen els eclesiàstics.

troica: Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.

vànova: Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

xaruga: Arada de ferro, amb pala lateral, emprada pel conreu de l'arròs i d'altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.

Per fer aquesta entrada he extret informació de les edicions digitals del Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll.

Molt aviat parlarem de la Font de Sant Bru o dels Ocellets a tocar de la cartoixa.

dimarts, 27 de setembre del 2011

LA RUTA ESPINÀS

                                          La Font del Ferro d'Argentona
                                               
Avui acabem aquest monogràfic al voltant de l'etapa 0 del GR-83 i quan vaig haver de buscar un nom per aquesta etapa ho vaig tenir molt clar, "La Ruta Espinàs".
Principalment hi ha dos motius, per una banda Josep Maria Espinàs de petit estiuejava a Argentona i de ben segur algun dia d'excursió havia trepitjat aquests camins i begut aigua d'alguna de les seves fonts. Però sobretot és un homenatge a l'escriptor que després de la seva vintena d' A peu per... ens ha passejat per diferents comarques dels Païssos Catalans i de la resta de l'Estat Espanyol i particularment a mí m'ha fet devorar els seus llibres de viatge i m'ha transmés el missatge que la millor manera de conèixer una terra és trepitjar-la.
Espero que si algun día s'assabenta que aquest blogaire ha batejat aquesta itinerari amb el seu nom no es molesti, a mí em costa molt poc imaginar-lo anant amb en Sebastià A peu pel Maresme.
Aquesta excursió té una llargada de gairebé 17 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres.

El Camí Pas a Pas

0,000Qm. 0,000Qm. El punt d’inici el situarem a la parada d’autobus d’Òrrius. Baixarem per la carretera (BV-5106), direcció Argentona.
0,100Qm.0,100Qm. Girem a la dreta per un carrer asfaltat
0,200Qm.0,300Qm. Ens enfilem a l’esquerra per un carrer que uns metres més amunt  després de passar la indicació de l’Escola Bressol en un revolt es torna pista de terra. Nosaltres sempre per la pista principal.
0,350Qm. 0,650Qm. Arribem a cruïlla. (Si vam fer la primera etapa des de Mollet, vam baixar per la pista que ens queda a la dreta). Ara nosaltres contínuem per la de l’esquerra.
1,500Qm. 2,150Qm. Obvíem la pista que marxa a l’esquerra i nosaltres contíunem recte amunt.
0,900Qm.3,050Qm. Arribem a una cruïlla, nosaltres hem de continuar recte cap a Argentona.
0,350Qm.3,400Qm. Cruïlla. Seguim avall,  direcció Argentona.
0,150Qm. 3,550Qm. Un camí ens creua i pocs metres més endavant trobem una pista a la dreta tancada amb una cadena, nosaltres ho obvíem tot i contínuem per la pista principal.
0,700Qm. 4,250Qm. Contínuem per un camí carreter que trobem a la dreta.
0,200Qm. 4,450Qm. Després de pujar una mica, arribem a una cruïlla. Obvíem el camí de la dreta i nosaltres contínuem recte.
1,700Qm. 6,150Qm. Des d’aquest corriol tindrem molt bones vistes de Mataró i posteriorment del Castell de Burriac. No hem de fer cas als camins i viaranys que trobem a banda a banda. Nosaltres sempre avall pel corriol principal, fins que trobem un torrent a la dreta. Ara nosaltres seguirem pel sender que hi ha al costat del torrent i que puja paral.lel al mateix.
0,080Qm. 6,230Qm. Arribem a una pista. Però COMPTE!!! Perquè sense sortir a la pista, nosaltres hem de seguir pel corriol que puja a la nostra esquerra.
0,250Qm. 6,480Qm. A la nostra dreta tenim el monument que conmemora el V Centenari de les Municipalitats de la Baronia del Maresme.  Nosaltres contínuem pel corriol que hi ha just davant d’aquest monument i que ens ha de pujar fins el Castell de Burriac.
0,300Qm. 6,780Qm. Després d’un fort pendent, on potser haurem de posar alguna vegada les mans ja serem al Castell de Burriac.
0,350Qm. 7,130Qm. Castell de Burriac. Per sortir del castell, tornarem a la porta d’entrada. Girarem a l’esquerra i després de baixar unes escales, seguirem per un camí carreter que ràpidament ens baixarà fins una pista.
1,250Qm. 8,380Qm. Girarem a la dreta direcció Argentona per la pista, sempre avall,  obviant tots els camins que menen a banda i banda. Arribarem  a una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, a 250 metres trobaríem la Font del Ferro i una mica abans la Font del Grup.  Per continuar el nostre itinerari seguim avall.
0,150Qm. 8,530Qm. Girem a l’esquerra per un corriol cap a la Font de l’Esquirol.
0,125Qm. 8,655Qm. Arribem a les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Ara anem cap a la font de les Sureres, seguint el corriol que passa per davant la font de l’Esquirolet.
0,025Qm. 8,680Qm. Trobem una bifurcació. Seguim pel camí de sota.
0,100Qm. 8,780Qm. Arribem a la Font de les Sureres. Seguim pel corriol que passa a tocar de la font.
0,190Qm. 8,970Qm. Sortim a una pista i uns 40 metres davant nostre hi ha la Font del Camí. Contínuem avall.
0,070Qm. 9,040Qm. Arribem a un carrer asfaltat. És el Passeig de Burriac. Seguim avall.
0,300Qm. 9,340Qm. Girem a l’esquerra per un carrer.
0,050Qm. 9,390Qm. Girem a la dreta i ara anem per l’Avinguda Burriac.
0,100Qm. 9,490Qm. A mà dreta hi ha el Parc de la Font Picant. Al fons del parc hi ha la font.
0,100Qm. 9,590Qm. Després de visitar la font tornem a l’Avinguda Burriac i contínuem avall cap al centre del poble. Girem a l’esquerra pel carrer Antoni Moragas.
0,280Qm. 9,870Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres anem cap a l’esquerra pel carrer que ens porta de seguida al Club de Tennis Casino d’Argentona.
0,070Qm. 9,940Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista.
0,350Qm. 10,290Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Abat Escarré.
0,050Qm. 10,340Qm. Enllacem amb el carrer Mossén Cinto Verdaguer, fins l’Avinguda Puig i Cadafalch a l’alçada del Tramvia, al costat de la Plaça Nova.
0,080Qm. 10,420Qm. Travessem la Plaça Nova i contínuem pel carrer de Carreras i Candi
0,200Qm. 10,620Qm. Arribem a la carretera C-1415c i amb MOLT DE COMPTE la creuem.
0,080Qm. 10,700Qm. Ara contínuem per una pista de terra fins que arribem a una cruïlla.
0,080Qm. 10,780Qm. Obvíem el camí que marxa a la nostra dreta i nosaltres creuem la riera d’Argentona a gual, per posteriorment continuar  pel camí que trobem a la dreta abans del túnel.
2,900Qm. 13,680Qm. Anem tota l’estona paral.lels a la riera. En algún tram encara podem veure les vies del tramvia que unia Mataró i Argentona. Arribem a la rotonda del Mas Costabella.
0,300Qm. 13,980Qm. Fem mitja rotonda i passem per davant el Parc de Bombers, contínuem avall per la Via Sergia. Canviem de vorera.
0,500Qm. 14,480Qm. Creuem l’autopista per dalt i continuem avall fins la carretera de Barcelona.
0,100Qm. 14,580Qm. Creuem la carretera i girem a l’esquerra cap al centre de Mataró.
0,100Qm. 14,680Qm. Girem a la dreta pel carrer Cabrils.
0,400Qm. 15,080Qm. Arribem al passeig de Marina i girem a l’esquerra pel Parc de Mar, fins el pas soterrani.
0,900Qm. 15,980Qm. Passem per sota el pas soterrani i ja sortim a les platges de Mataró.  Per arribar a l’ESTACIÓ DE MATARÓ només ens queda anar seguint el front marítim cap al nord.
0,850Qm. 16,830Qm. ESTACIÓ DE MATARÓ. Ara cal anar cap a la PLATJA DEL CALLAO on hi ha l’inici del Camí del Nord. Hi arribarem seguint amunt pel Passeig Marítim i la trobarem després de la platja del Varador.

DADES PRÀCTIQUES
Malgrat que hi ha transport públic entre Òrrius i Mataró,  cal dir que hi ha un autobús de l’empresa SAGALÉS més o menys cada dues hores. Consulteu horaris. Tanmateix, ara per ara els diumenges aquest autobús no circula.
Ara que ja hem arribat a la Platja del Callao, ja podem començar aquest Camí del Nord. A partir d'ara, com el GR està molt ben marcat i a més a més hi ha una guía molt complerta sobre aquest Camí, cada mes us parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un paisatge... de l'etapa que pertoqui. Per tant, el mes d'octubre us faré cinc cèntims de la Font del Mal Pas que trobarem quan fem l'etapa 1 entre Mataró i el coll de Collsacreu a Arenys de Munt.















dimarts, 20 de setembre del 2011

DEL BAIX VALLÈS AL MARESME

Font de Can Gurri

Ja ha arribat la tercera entrega d'aquest monogràfic al voltant d'aquesta etapa 0 del GR-83. Com heu pogut veure aquesta travessa és força llarga, (33 quilòmetres), per tant calia pensar una variant per aquells caminadors que us agraden les distàncies una mica més curtes.
Dit i fet. Aquesta setmana us presentarem el rutómetre dividit en dues etapes. La primera avui Del Baix Vallès al Maresme (Mollet-Òrrius) i la segona la propera setmana La Ruta Espinàs (Òrrius-Mataró).
El fet de baixar fins a Òrrius fa que el quilòmetratge augmenti una mica, però esperem que els itineraris que us proposem us facin patxoca i ja no tingueu excuses per no fer aquesta travessa entre el Baix Vallès i la capital del Maresme.
La sortida d'avui té una distància de 19,7 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu.

El camí pas a pas

0,000Qm 0,000Qm.El punt d’inici el situarem a la Plaça Catalunya de Mollet del Vallès. Començarem a caminar per la Rambla Balmes, per enllaçar a l’alçada del Casal Cultural amb el carrer Berenguer III, i seguir-lo avall fins l’estació de trens Mollet-Sant Fost.



0,400Qm. 0,400Qm. Passarem per sota el pas soterrani i contínuarem direcció Martorelles pel carrer de la Indústria, per posteriorment enllaçar amb el pont peatonal que passa per sobre l’autopista i la via de l’AVE. Arribarem a Martorelles pel carrer Barcelona a l’alçada de la Derbi i continuarem recte fins a la cruïlla de les carreteres B-500 (Mollet-Badalona) i BV-5001 (La Roca del Vallès-Santa Coloma de Gramenet).


1,000Qm. 1,400Qm. Travessem i contínuem pel vial que va per sota la carretera que travessa Sant Fost direcció Badalona.


0,150Qm. 1,550Qm. Creuem un petit parc, tot pujant uns esglaons i trobarem un carril bici que seguirem amunt. Uns metres més endavant entrem al carrer Ronda del Mercat.


0,350Qm. 1,900Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i contínuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer.


0,200Qm. 2,100Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.


0,400Qm. 2,500Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.


0,150Qm. 2,650Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i contínuem pel marge dret.


0,200Qm. 2,850Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.


0,150Qm. 3,000Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.


0,350Qm. 3,350Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaría fins la Font de Can Roda.


Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent.


0,200 Qm. 3,550Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.


0,300Qm. 3,850Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.


0,350Qm. 4,200Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.


0,200Qm. 4,400Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i contíuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.


0,200Qm. 4,600Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.


0,250Qm. 4,850Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.


0,100Qm. 4,950Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.


0,350Qm. 5,300Qm. Sortim a una pista més ampla. Girem a la dreta, tot passant pel costat de Can Girona. Tres-cents o quatre-cents metres més endavant deixem a la dreta El Safareig Rodó.


0,750Qm. 6,050Qm. A banda dreta hi ha una petita clariana, si baixéssim pel corriol que hi ha en el marge, després d’uns 30 o 40 metres arribaríem al Gorg de Can Ros. Per seguir el nostre itinerari, nosaltres continuem amunt per la pista cap a la Font de la Mercé. En aquest tram estem seguint el GR-97-3.


0,200Qm. 6,250Qm. Obvíem la pista que puja a l’esquerra i nosaltres contínuem recte.


0,150Qm. 6,400Qm. Font de la Mercé. Contínuem pista amunt.


0,080Qm. 6,480Qm. A banda esquerra veiem la Sèquia de Can Girona. Contínuem amunt.


0100Qm. 6,580Qm. Deixem el GR-97-3 i contínuem per una pista molt costeruda que mena a l’esquerra del GR.


0,300Qm. 6,880Qm. A l’esquerra trobem l’entrada de la Font de Can Santpare. La font està just sota el xiprer que veiem a uns 100 metres d’aquí. Nosaltres continuem amunt.


0,550Qm. 7,830Qm. Arribem a una cruïlla. Davant nostre marxa una pista tancada amb una cadena. A 100 metres d’aquest punt hi ha la Font de Can Barbeta. Per seguir el nostre itinerari nosaltres obvíem aquesta pista i fent el revolt a la dreta seguim amunt.


0,250Qm. 8,080Qm. Abans d’una forta rampa a banda esquerra, hi ha una placeta, a la dreta entre els esbarzers hi ha la Fonteta de Can Gurri. Pocs metres davant nostre, surt un corriol que després d’uns 100 metres ens durà fins la Font de Can Gurri. Nosaltres seguim amunt per aquesta feixuga rampa, sempre per la pista i obviant els camins que ens menen a banda i banda.


0,400Qm. 8,480Qm. A l’esquerra trobem l’entrada del Dolmen de Can Gurri. Contínuem amunt per la pista.


0,150Qm. 8,630Qm. Arribem a una cruïlla, al costat d’una torre elèctrica. Nosaltres girem a l’esquerra cap a la vessant de marina. Ara durant uns metres seguirem el GR-97-3 direcció nord fins que conflueixi amb el GR-92.


0,300Qm. 8,930Qm. Arribem al GR-92. L’hem de seguir en sentit nord fins Can Camat (9 quilòmetres més endavant). Baixem a l’esquerra per uns esglaons que rellisquen moltíssim MOLT DE COMPTE!!!. En aquest tram el corriol està força erosionat.


0,300Qm. 9,230Qm. Sortim a un carrer asfaltat de l’urbanització Alella Park, girem a l’esquerra.


0,050Qm. 9,280Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que ens portarà fins el Coll de Font Cera.


0,430Qm. 9,710Qm. Creuem la carretera BP-5002 que uneix Granollers i El Masnou. COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. El punt més fácil de fer-ho, és anant a buscar el corriol que puja pel marge, just davant, a l’altre banda de la carretera. Quan trobem la pista ampla, ja no la deixarem fins el Coll del Clau, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda i sempre cap al nord.


1,740Qm. 11,450Qm. Coll del Clau. Aquí trobem una cruïlla múltiple. COMPTE DE NO EQUIVOCAR-NOS. El GR-92 segueix un corriol davant nostre que de seguida s’enfila per un rocar entre pins.


0,500Qm.11,950Qm. Coll de Can Gurgui. Hem de seguir per la pista que puja a la nostra dreta i 50 metres més endavant seguir per un corriol que trobem a l’esquerra. Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l’esquerra Can Gallemí, l’última casa de Vallromanes pel sud.


1,000Qm. 12.950Qm. Can Riera. Girem a la dreta i seguim per una pista que passant per davant la masia ens endinsa a les Planes de Sant Mateu i ens puja fins un pla elevat.


0,200Qm. 13,150Qm. Girem a l’esquerra i passejant per un bucòlic sender, arribarem a l’ermita de Sant Mateu.


0,365Qm. 13, 515Qm. Ermita de Sant Mateu. De la banda de ponent, surt el corriol que ens baixarà fins la font de Sant Mateu.


0,310Qm. 13,825Qm. Font de Sant Mateu. Pugem a la pista que passa per sobre la font i girem a l’esquerra.


0,540Qm. 14,365Qm. Arribem a una pista més ampla i girem a l’esquerra.


0,350Qm. 14,715Qm. Can Bernadó. La masia i la torre de comunicacions queden a la dreta.


1,040Qm. 15,755Qm. Creu de Can Boquet. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Vilassar, a la dreta la que baixa a Vilanova del Vallès i nosaltres contínuem amunt cap a La Roca d’en Toni.


0,770Qm. 16,525Qm. Roca d’en Toni. Nosaltres contínuem per la mateixa pista, sempre cap al nord.


1,225Qm. 17,750Qm. Can Camat. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem el GR-92 que marxa cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i nosaltres girem a la dreta, direcció Argentona.


0,030Qm. 17,780Qm. Abandonem la pista i comencem a baixar pel camí carreter que trobem a l’esquerra i que ens portarà cap a Òrrius.


1,300Qm. 19,080Qm. Arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem avall, sempre per la pista principal, obviant tota mena de camins a banda i banda.


0,350Qm.19,430Qm. La pista ja és asfaltada i arribem a una cruïlla, nosaltres girem a la dreta cap al centre urbà.


0,200Qm.19,630Qm. Arribem a la carretera d’Argentona. Girem a l’esquerra.


0,100Qm. 19,730Qm. ÒRRIUS. A l’esquerra el centre del poble, a la dreta la parada del bus.

DADES PRÀCTIQUES
 Malgrat que hi ha transport públic entre Òrrius i Mataró, cal dir que hi ha només un autobús de l’empresa SAGALÉS més o menys cada dues hores. Consulteu horaris. Tanmateix, ara per ara els diumenges aquest autobús no circula.