dimarts, 24 de juliol de 2018

FONT D'EN BARTOMEU


                         Font d'en Bartomeu

Fa gairebé nou anys, vaig fer dues entrades seguides referents a quatre fonts de Santa Coloma de Gramenet.

El novembre de 2009 amb el títol "Del torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina", visitàvem la font de Sant Roc o del Drapet i la Font de l'Alzina.

Posteriorment, el desembre de 2009 amb el títol "La Deu del Joncar", anavem d'excursió fins aquesta deu, però també passàvem per la font de la Bòta i novament per la font de Sant Roc o del Drapet.

Amb aquests antecedents, avui ens acostarem fins a la cinquena font colomenca, la Font d'en Bartomeu.

Per acostar-nos a aquesta font, anirem fins el Complex Esportiu Torribera, situat al carrer Castella s/n.

Una vegada situats allà, entrarem per la porta principal i tombarem a l'esquerra.  A quaranta metres,  trobarem una porta metàl.lica, que normalment està oberta. Continuarem endavant i cent metres més enllà, trobarem una cruïlla de camins. Nosaltres seguirem pel camí que davant nostre planeja i noranta metres més endavant, haurem arribat a la Font d'en Bartomeu.

Font d'en Bartomeu. 
La paret de la font, de pedres, està adossada al marge de la muntanya. Al mig de la paret, hi ha una llosa rectangular i just a sota el registre de ferro de la mina. La pica d'obra vista quadrada descansa directament a terra. A mitjans de juliol del 2018, la font és ben eixuta 

Al costat de la font hi un bancal d'obra arrebossat amb ciment i rematat amb rajola de terrissa. Al seu damunt una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puigcastellar), amb el nom de la font gravat i un poema d'en Miquel Martí i Pol.


Tot l'entorn de la font es troba en bon estat de conservació.

Una vegada desfem el camí cap a l'entrada del recinte esportiu, gaudirem d'unes bones vistes de Barcelona, la Sagrada Familia, la Torre Agbar, Montjuic...

Properament, us parlare de la Font del Ronyó de Tiana.



dimarts, 17 de juliol de 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LI: MOTS DE FOC.


Per Sant Joan us vaig parlar del llibre d'en Manel Carrera i Escudé "Calendari de Festes amb Foc"i des de la primera pàgina d'aquest treball trobem ple de mots relacionats amb el foc, però també amb els personatges, els vestits, els instruments, les menges... de les diferents festes que es celebren arreu dels Païssos Catalans.

Avui us faig una primera entrega de 29 paraules, però no descarteu que el mes de setembre hi hagi una segona entrega d'aquests mots de foc.

Les paraules d'avui són, 


Aixama: Espècie de torxa que es crema la Nit de Nadal.

Alimara: Foguera que serveix de senyal.

Ascla: Estella grossa de fusta o d’altra matèria sòlida.

Atxa: Ciri molt gruixut, que sol tenir de dos a quatre blens entortolligats.

Brandó: Atxa de cera d’un sol ble.

Botarga: : Personatge d’aspecte demoníac que apareix durant les festes d’hivern d’algunes poblacions dels Païssos Catalans.



Cremaller: A les Terres de l’Ebre i al Maestrat, graellat de ferro sostingut per tres peus, dins el qual es posen teies enceses per a fer il.luminacions en les festes de poble.

Emprat: Usat, que ha prestat servei.

Espargir: Deixar sortir o expansionar allò que estava reclòs.

Espira: Guspira.

Esportí: Cabàs d’espart molt pla.

Fatxo: Tros d’esportí emprat, que s’enrotlla i serveix per a donar fum a les abelles.

Fogueró: Foguera, foc que fa molta flamada.

Manages: Soldats romans de la processó de Verges.

Manoll: Manat. Conjunt de coses que s’agafen amb una mà.

Pifra: Flautí de to molt agut.

Pira: Foguera destinada a cremar-hi un cos mort o les víctimes dels sacrificis.

Reïnot: A Mallorca, corda gruixuda, que solia esser un tros de rest de sínia que, untat amb molta pega, servia per a fer llum per a anar de nit, sobretot pel camp.

Robiol: A Mallorca i Menorca, peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de carn, brossat o confitura.

Rotlleta: Petita peça de pasta dolça, de forma circular.

Saïm: A Mallorca, greix d’un animal, especialment del porc; el greix reduït a l’estat líquid o semilíquid, que s’usa principalment per a fregir.

 Teia: Estella o tros de fusta reinosa usat per a fer claror o per a encendre foc.

Tòria: Al Berguedà, a l’Empordà, la Selva, la Plana de Vic i el Pla de Llobregat, sarment llarg i vivaç.

Vesta: Vestit llarg que es porta en les processons de Setmana Santa.

Vítol: Crit de joia per a aclamar algú.

Xamela: Cadascun dels manolls d’espígol que els xics arrepleguen per la muntanya i els guarden per a cremar-los la nit de Nadal, anant cantant pels carrers.

Xeremia: En castellà “gaita”.

Xeremier: Sonador de xeremies.

Xuia: A Mallorca, cansalada.

Properament, parlarem de la Font de Sant Bartomeu de Santa Coloma de Gramenet.




dissabte, 7 de juliol de 2018

PLANA VALLESANA XVI. CAMINS DE LLIBERTAT ENTRE PARETS I CALDES DE MONTBUI.




                              Font del Lleó

Avui us presento una excursió per la plana vallesana, un itinerari d’uns 14,4 quilòmetres i un desnivell pràcticament inapreciable. L’excursió d’avui enllaça amb la sortida entre Mollet i Parets que us vaig presentar l’abril 2014. “La Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs”. Concretament l’enllaç el trobem a Santa Maria de Gallecs (Qm 3,535) i així podeu triar si voleu sortir des de Mollet o des de Parets, doncs la distància és pràcticament la mateixa.

L’itinerari de gran bellesa, creua Gallecs, passa pel Castell de Plegamans, descobreix la font de Can Pujol i arriba fins el cor de Caldes de Montbui.
En aquest sentit, fem dues recomanacions, la primera, fer el recorregut a primeríssima hora del matí, veurem un espai rural de Gallecs on ple d’animalons es deixaran veure i sentir.

La segona, si feu el recorregut un diumenge i passeu per la Fundació Folch i Torres quan està oberta, no dubteu a entrar-hi val molt la pena.

El títol de l’entrada, Camins de Llibertat, rau en el fet que quan arribem a Caldes passem pel carrer Raül Romeva, el seu carrer, el carrer on va viure força anys i que portarà el seu nom, mentre ell segueixi a la presó.
Si quan hi passeu ja no veieu la placa amb el seu nom i en el seu lloc trobeu el carrer Font i Boet será molt bona senyal. Doncs voldrà dir que torna a ser un home lliure.

Finalment, és una excursió que es pot fer amb transport públic. Malgrat que segurament haurem de combinar bus i tren o dos busos, des de l’estació d’autobusos de Caldes hi ha força freqüència i amb una mica de paciència no serà complicat retornar a Mollet o a Parets.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Estació de Parets del Vallès.  Sortim de l’aparcament de l’estació i continuem a la dreta pel Passeig de Ronda.

0,425Qm. 0,425Qm. Creuem i continuem recte per un vial asfaltat que és el Camí de Can Vila.

0,125Qm. 0,550Qm. Deixem davant nostre la masia de Can Vila i nosaltres continuem a la dreta per un camí de terra.

0,200Qm. 0,750Qm. Deixem a la dreta la masía Nova de Can Vila i nosaltres continuem a l’esquerra per una pista en sentit ascendent.

0,315Qm. 1,065Qm. Pista carenera. Continuem a la dreta. Des d’aquí tenim bones vistes de La Mola, el Tibidabo, el Montseny, Montserrat…

0,750Qm. 1,815Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a Santa María de Gallecs.

0,125Qm. 1,940Qm. Obviem una pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

0,600Qm. 2,540Qm. Creuem la carretera de Gallecs i vint metres més endavant tombem a l’esquerra.

0,075Qm. 2,615Qm. A l’esquerra trobem la Mina de Can Cruz. La mina d’aigua de Can Cruz, amb més de 300 anys d’antiguitat, està formada per un sistema de basses lligades a la mina que inicia el seu recorregut en el Bosc de Can Mulà, passant per les basses de Can Cruz i acabant per les de Can Jornet. D’aquestes restes, particularment, em crida l’atenció, l’aqüeducte de tres arcades.

Antigament, l’aigua de les basses de Can Cruz, s’utilitzava per estovar el cànem, i a les basses de Can Jornet per regar l’horta. L’aigua es repartia tres dies per a Can Cruz, tres dies per a Can Jornet i un dia per als masovers que vivien a Can Jornet Xic. La continua renovació de l’aigua permetia destinar-la també per rentar, fet que s’evidencia per la presència d’unes lloses, antigament anomenades rentadores, en els safareigs.
Ara desfem aquests últims vint metres, creuem la passera i continuem per un camí que trobem a la dreta.

0,100Qm. 2,715Qm. Ara el camí s’estreny i continua entre uns horts.

0,100Qm. 2,815Qm. Aiguamolls de Can Salvi. Pista que ens creua. Continuem a la dreta cap a Santa Maria de Gallecs.

0,150Qm. 2,965Qm.  A l’esquerra, trobem l’ accés a l’aguait dels aiguamolls de Can Salvi. Nosaltres continuem recte, ara entre plàtans.

0,280Qm. 3,245Qm. Ermita de Santa María de Gallecs. Santa María de Gallecs. Església d’estil romànic, amb vestigis preromànics i paleocristians, consagrada el 1007. Té planta de creu llatina, absis rectangular i orientat a llevant i campanar d’espadanya. Cal parar atenció a la finestra geminada de la façana, amb la columna central invertida. A l’interior s’observen unes sitges on es guardava el blat sagrat. La restauració es va fer els anys 1967 i 1968.

Sortim del recinte de l’ermita i continuem recte, cap al camí dels Bandolers.

0,190Qm. 3,435Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte cap a Palau Solità i Plegamans.

0,360Qm. 3,795Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,300Qm. 4,095Qm. Pas inferior que ens permet creuar la C-59 que va de Mollet a Moià. Continuem a la dreta pel Camí de la Serra.

0,750Qm. 4,845Qm. El camí de terra es converteix en un vial asfaltat i a l’esquerra ja trobem les primeres cases de Palau.

0,195Qm. 5,040Qm. Tornem a enllaçar amb un camí de terra.

0,330Qm. 5,370Qm. Arribem al final d’un carrer. Nosaltres continuem recte per un corriol que passa a tocar d’una alzina.

0,060Qm. 5,430Qm. Continuem recte per la zona residencial del Castell. Concretament pel Camí de la Serra.

0,570Qm. 6,000Qm. Castell de Plegamans. Vorejem el castell per la dreta i cinquanta metres més enllà, arribem a la porta principal del recinte.
El Castell o casa forta de Plegamans és un gran casal gòtic dels segles XIV i XV que, posteriorment, ha sofert moltes modificacions.
A la planta noble, primera planta, hi ha cinc sales cedides a la Fundació Folch i Torres on hi ha instal·lat el Museu-Arxiu de la Fundació.
 El museu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. Es pot visitar tots els diumenges i festius (no dissabtes) de 10 a 13h.
Com a curiositat, també trobem una bona colecció de material Montesori de principis del segle XX.
Ara sortim del recinte del castell pel camí que trobem a la dreta.

0,050Qm. 6,100Qm. Cruïlla de carrers. Nosaltres continuem recte, cap al Centre Educatiu Els Castanyers, tot baixant pel carrer Sant Lluís.

0,390Qm. 6,490Qm. Avinguda Catalunya. Continuem a la dreta.

0,080Qm. 6,570Qm. Creuem i continuem pel Passeig de la Carrerada.

0,100Qm. 6,670Qm. Trobem una font de xarxa pública amb un bust al capdamunt que no sé identificar. Continuem endavant pel Passeig de la Carrerada.

0,360Qm. 7,030Qm. Creuem la riera de Caldes, continuem endavant pel Passeig de la Carrerada que ara es converteix en carrer de Sant Oleguer.

0,290Qm. 7,320Qm. Tombem a l’esquerra per un passatge que ens portarà fins a l’esglèsia de Santa Maria de Palau.

0,080Qm. 7,400Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità.
Originàriament esglèsia románica del segle XII. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, que se suposa que comptava amb una sola nau de volta de canó, capçalera d'absis quadrat i creuer. Les reformes han fet desaparèixer l'absis i el creuer, aixecant al seu lloc la façana principal i obrint-hi la porta d'ingrés. L'edifici actual és format per una nau orientada en sentit nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l'altre.
Ara desfem els últims 80 metres i creuem el carrer Sant Oleguer i continuem a la dreta, com si tornessim a Palau.

0,080Qm. 7,560Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Montjuic. Hem d’anar en compte perquè uns metres més endavant, el carrer ja no té voral i nosaltres no deixarem mai aquest carrer, obviant els carrers que ens menen a banda i banda.

1,100Qm. 8,660Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent. Uns cents metres més endavant , deixem a l’esquerra el recinte de la Font de Sant Roc, que està dins una propietat privada.

0,300Qm. 8,960Qm. Riera de Caldes. Continuem a l’esquerra per un carrer asfaltat.

0,160Qm. 9,120Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font.

0,250Qm. 9,370Qm. Quan el carrer comença a retornar cap a la Riera de Caldes, ens enfilem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,125Qm. 9,495Qm. Trobem una tanca metàl.lica a l’esquerra, continuem a la dreta, per un corriol que trobem perpendicular al corriol pel qual veníem.

0,050Qm. 9,545Qm. Aquest corriol es fa més ample. Continuem recte i obviem els camins que ens menen a banda i banda.

0,390Qm. 9,935Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí que baixa.

0,040Qm. 9,975Qm. Planell. Creuem el planell i en el seu extrem esquerra, trobem un corriol que es precipita recte cap avall, tot buscant la font de Can Pujol.

0,100Qm. 10,075Qm. Font de Can Pujol. Ja dins el terme de Caldes de Montbui, està al mig d'un bosc de pins i alzines molt antics i de gran bellesa. L'aigua brolla de les roques i queda recollida en una petita pica de pedra que la deixa caure, des d'un metre d'alçada, a una gran bassa que queda per sota la font. A finals de juny de 2018, hi raja un bon fil d’aigua.
Sortim del recinte de la font per un camí que trobem a l’esquerra i que planeja direcció Caldes.

0,125Qm. 10,200Qm. Placeta. Continuem a l’esquerra i deu metres més endavant, arribem a una pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,080Qm. 10,280Qm. Riera de Caldes. Ara continuem a l’esquerra per un camí de terra. A l’entrada del camí hi ha una cadena que barra el pas de vehicles a motor.

0,625Qm. 10,905Qm. Cruïlla de camins.  Continuem recte cap a la Torre Marimon. Uns metres més endavant, a la nostra esquerra deixem la depuradora de Caldes. En aquest tram, seguim les marques blanques i vermelles del GR-97.

0,810Qm. 11,715Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta per la pista asfaltada.

0,200Qm. 11,915Qm. Creuem la carretera d’accés a la Torre Marimon, que tot just queda uns metres més amunt, darrera nostre. Vint metres més enllà, continuem a la dreta per un camí de terra.

0,200Qm. 12,115Qm. Continuem a la dreta pel camí que baixa cap a la Riera de Caldes.

0,100Qm. 12,225Qm. Creuem a gual la Riera de Caldes. Continuem recte.

0,100Qm. 12,325Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte pel camí que planeja.

0,110Qm. 12,435Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent. Uns metres més endavant anem a pasar entre unes granjes.

0,575Qm. 13,010Qm. El Tint. Continuem recte pel carrer Maria Aurèlia Capmany, deixant a una banda les cotxeres de l’empresa Sagalés i a l’altra banda l’Institut Pic del Vent i l’escola El Calderí.

0,250Qm. 13,260Qm. Cantonada carrer Maria Aurèlia Capmany amb carrer Jacint Verdaguer. Continuem recte pel carrer Calderón de la Barca.

0,250Qm. 13,510Qm. Seguim pel carrer del Molí.

0,175Qm. 13,685Qm. Creuem la carretera BV-1424 que va de Caldes a Sabadell. Continuem pel carrer Raval de Canyelles.

0,300Qm. 13,985Qm. Continuem a la dreta pel carrer Setmenat.

0,070Qm. 14,055Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Raül Romeva. Aquest carrer es dirà així fins que en Raül Romeva segueixi a la presó. Tanmateix, el polític republicà va viure en aquest carrer força anys. Quan torni a ser un home lliure, aquest carrer tornarà a dir-se Font i Boet.

0,150Qm. 14,205Qm. A la nostra dreta, trobem la font de l’Esglèsia.
Font de l’Esglèsia. És feta de pedra amb el relleu en bronze de les cames d'una persona. L'escultura-font pretén traslladar el doble sentit de prendre les aigües tant per beure-se-les, com per utilitzar-les per les seves propietats curatives. L'Ajuntament de Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania per tal d'embellir la font, l''objectiu era fomentar la participació d'artistes que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme com a tret d'identitat del municipi. L’aigua brolla a uns 65 graus.

A l’esquerra tenim l’esglèsia de Santa Maria de Caldes. Construïda entre el 1589 i 1717, Santa Maria de Caldes de Montbui és un exemple de la perdurabilitat de l’estil gòtic a Catalunya, alhora que té una de les portades barroques més esplèndides.

L’església de Santa Maria de Caldes de Montbui té els seus inicis en una construcció románica Al segle XVI, aprofitant l’enderrocament del Palau Reial, es van aprofitar uns murs i parets mestres de l’edifici palatí per a erigir la nova parròquia. El temple va esdevenir d’una sola nau, capçat, amb absis poligonal i 12 capelles laterals, a més de coberta amb voltes de creueria, que conservaven encara l’esperit de l’estil gòtic. Sobre les capelles, entre els contraforts, s’obren uns finestrals que permeten l’ingrés de la llum a l’interior del temple. De la mateixa època data l’edifici d’hospedatge de la comunitat de preveres annex a l’església, que actualment fa la funció de rectoria. Sota el subsòl de les naus s’aprofita el curs de les aigües termals típiques de la zona que donen escalfor a l’interior del temple.
Creuem la plaça continuem recte pel carrer del Forn.
0,175Qm. 14,380Qm. Desemboquem en el carrer de Joan Samsó.
0,040Qm. 14,420Qm. Plaça de la font del Lleó. A l’esquerra de la plaça, trobem la font del Lleó.
Font del Lleó. És el brollador d'aigua termal més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada el 1822 i finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem admirar avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps. Final de la sortida d’avui.
Des de la seva construcció, ha estat el centre de la vida artesanal, industrial i quotidiana, ja que pastissers, ramaders, pagesos, pellaires, boters, cistellers, cuiners així com molts d’altres oficis, han usat aquesta aigua en la seva activitat diària.
Final de la sortida d'avui.
ENLLAÇ FINS L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS DE CALDES.
0,000Qm. 0,000Qm. Continuem a la dreta pel carrer Nou.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem  a l’esquerra pel carrer de L’Abeurador.
0,030Qm. 0,130Qm. Arribem al Carrer Bellit, davant nostre hi ha la presó de Caldes.
L’any 1102 es documenta l’existència de la muralla que envolta la vila i que s’anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L’estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d’un dels portals d’entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s’habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins a l’actualitat.
Girem a la dreta i cinc metres més enllà ja som al carrer Major. Ara tombem a la dreta, en sentit descendent.
0,350Qm. 0,485Qm. Conjunt de la Plaça de l’Àngel amb el quiosc i la font fanal d’estil modernista.
Quiosc: Encara que el quiosc va ser gairebé totalment desfigurat és interessant perquè és una peça d'inspiració modernista, molt assimilada en la imatge de la vila. És un testimoni únic d'element urbà de serveis d'aquella època, i actualment fa la funció de monument, formant part del conjunt de la plaça. Cal destacar sobretot la coberta i la part alta del quiosc, per ser l'única part original que es conserva íntegrament. La coberta és d'una gran elegància de disseny i composició, formada per un acabat de peces de ceràmica. 
Font fanal: Anomenada també Font Canaletes, per la semblança a la font barcelonina. El fanal té un clar eix de simetria central, tant en planta com en l'alçat. Hi ha un clar ordre en la composició de l'element. La font i el fanal presenten en alçat tres franges horitzontals clarament diferenciades, tant per la seva configuració com pel seu ús. L'element de fosa es disposa sobre un basament de pedra, que per una banda soluciona l'entrega de l'element amb el terra, fent-lo destacar i separant-lo del context, i per l'altra configura les piques de les dues fonts. La part de fosa presenta dues parts ben diferenciades. Una més ampla que també fa compositivament d'element de subjecció del propi fanal, diferenciant clarament el que és l'ús d'il·luminació i el que és la font o les fonts. A sobre de l'element hi ha tres llums, una central i les altres dues disposades als extrems del braç que forma una creu amb el peu central.
Continuem avall pel carrer Major.
0,325Qm. 0,810Qm. Estació d’autobusos de Caldes de Montbui.























diumenge, 1 de juliol de 2018

LES PRIMERES 25 "FONTS D'ARREU"



Ara fa 6 anys, el juny del 2012 vaig començar aquesta secció on de tant en tant volia parlar de llibres, guies, pàgines web, documentals... que feien referència a reculls de fonts que hi havia per tot el territori de parla catalana.

En aquest sentit, a la primera entrada d'aquest recull, vaig parlar de les fonts de Mallorca, de Viladrau, de Martorelles, de Sant Fost... realment és una entrada molt diferent a la resta on nomès parlo de les fonts d'una població, d'una comarca, d'una vall, d'una serralada...

També al principi podia parlar de reculls de fonts on encara no he publicat mai excursions en el blog, un exemple, són les fonts de l'Alt Empordà. Amb el temps intento presentar-vos reculls de zones on alguna vegada hi hem passat amb els itineraris que us presento.

Per altra banda, també us he presentat treballs dedicats únicament a una font o webs dedicades a fonts d'arreu dels Païssos Catalans com pot ser encos.cat.

Per últim, esmentar que amb els anys he seqüenciat aquestes entrades en el temps i des del març del 2015 són trimestrals.
Les vint-i-cinc fonts d'arreus publicades fins ara són les següents,

Fonts d'arreu I: Les primeres 1291 fonts, publicada el juny de 2012.

Fonts d'arreu II: Les fonts d'Argentona, publicada el setembre de 2012.

Fonts d'arreu III: Les fonts de l'Alt Empordà, publicada el gener de 2013.

Fonts d'arreu IV: Les fonts de Montcada i Reixach, publicada l'abril del 2013.

Fonts d'arreu V: La web de l'Enric Costa, publicada el juny de 2013.

Fonts d'arreu VI: L'aigua a Les Guilleries, publicada l'agost de 2013.

Fonts d'arreu VII: Les fonts de la Vall de Santa Fe, publicada el desembre de 2013.

Fonts d'arreu VIII: Els naixements dels rius de Catalunya, publicada el març de 2014.

Fonts d'arrreu VIII/2. Les fonts de les excursions als naixements dels rius de Catalunya, publicada el maig de 2014.

Fonts d'arreu IX: Les fonts del rodal de Sabadell, publicada el juliol de 2014.

Fonts d'arreu X: Les fonts de Caldes de Montbui, publicada l'agost de 2014.

Fonts d'arreu XI: Les fonts de La Garriga, publicada el gener de 2015.

Fonts d'arreu XII: Fonts naturals, aigua, muntanya i més, publicada el febrer de 2015.

Fonts d'arreu XIII: Les fonts de Mataró i dels municipis de l'entorn, publicada el març de 2015.

Fonts d'arreu XIV: Les fonts d'Arenys de Munt, publicada el juny de 2015.

Fonts d'arreu XV: La font gran de Monistrol de Montserrat, publicada el setembre de 2015.

Fonts d'arreu XVI: Les fonts de Vallgorguina, publicada el desembre de 2015.

Fonts d'arreu XVII: La font Picant d'Argentona, publicada l'abril de 2016.

Fonts d'arreu XVIII: Les fonts de Bigues i Riells, publicada el juliol de 2016.

Fonts d'arreu XIX: Les fonts de Sant Hilari de Sacalm, publicada el setembre de 2016.

Fonts d'arreu XX: Les fonts de muntanya "visitables" de Badalona, publicada el novembre de 2016.

Fonts d'arreu XXI: Les fonts de Sant Quirze Safaja, publicada el març de 2017.

Fonts d'arreu XXII: Les fonts de Castellterçol, publicada el juny de 2017.

Fonts d'arreu XXIII: Les fonts de Castellcir, publicada el setembre de 2017.

Fonts d'arreu XXIV: Les fonts de Montserrat, publicada el desembre de 2017.

Fonts d'arreu XXV: Riera, torrents i fonts als barris d'Horta-Guinardó, publicada el març de 2018.

Properament, us presentaré un itinerari entre Parets del Vallès i Caldes de Montbui, un itinerari que anirà de Gallecs a la Riera de Caldes.