dissabte, 26 de gener de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIV: ENCICLÒPEDIA DE LA FANTASIA POPULAR CATALANA




                       Els galejadors de Centelles

Fa un mes, ja us vam parlar de l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. De fet, d'allà vam extreure tota l'explicació que us vam fer de la tradició del Tió i avui hem extret aquestes 24 paraules que a continuació definirem i que fan referència a personatges, estris, malnoms,... que d'una manera o altra tenen a veure amb tot l'imaginari festiu català.

Cada poble, cada vila, cada ciutat té les seves festes i aquestes festes tenen uns personatges gairebé legendaris a la contrada i desconeguts quilòmetres més enllà.

D'aquí 5 setmanes serà Carnestoltes i arreu sorgiran personatges com en Barbacàs, en Peirot, en Cullerot, en Vidalot, en Burricot, en Marraco, en Gambairot, els esparriots...

Els 24 mots d'avui són els següents,


Aspirafocs: Ventafocs.

Baldemora: És una mena de sirena amb una llarga cabellera. Viu dins de la mar i s'entretén a guiar els mariners quan aquests han perdut el nord per culpa de la mala maror. Com que la Baldemora celebra la seva festa per Sant Pere, aquest dia és millor no fer-se a la mar, perquè la Baldemora no vetllarà per la bona marxa de les naus.

Barbacàs: Carnestoltes.

Barrumbo: Diable.

Dosser: Peça de tela rica que penja, i que en la part superior es prolonga horitzontalment en forma rectangular, de manera que cobreix per darrera i per dalt un tron, un llit de gran luxe, una tribuna...

Esparriot: Personatge grotesc que anima el Carnestoltes, mena les noies al ball i les aparella amb qui vol. És propi del Pla del Llobregat, el Penedès i el Camp de Tarragona.

Falla: 1. Manat de branques o brins d'espart, càrritx o d'altres plantes seques, que s'encén per fer claror, calar foc...
          2. Al Pallars, troncs de pi asclats pel capdamunt i entatxonats de teies.

Filoseta: Antiheroi o heroi ridícul de rondalla, un noi curt de gambals que respon amb solucions desastroses a qualsevol encàrrec que sa mare li encomana.

Galejador: A Centelles, és aquell que galeja. És a dir, fa salves amb una arma d'avantcarga, normalment un trabuc. Els galejadors i el fet de disparar salves de pólvora amb les seves armes, són per als centellencs sinònim de festa i Santa Coloma i representen l'expressió d'una tradició ancestral profundament arrelada.
En aquest sentit, els propis centellencs ens diuen que la paraula galejador, ve de fer gala, és a dir, fer festa.

Gambairot: A Reus, Carnestoltes.

Marmotot: Espantacriatures d'aparença cavernícola.

Maror: Agitació de la mar.

Maruga: Ésser misteriós que viu a l'aigua dolça en fonts i rius, conegut a l'Alt Empordà. Les noies que se n'empassen algun en beure aigua, o que els pica la Maruga mentre renten la bugada poden quedar embarassades.

Pardinot: Geni espantacriatures de la Vall del Fresser que habita les pardines, és a dir, cases en ruines i despoblats. Diuen que és alt com una muntanya i negre com el sutge.

Pira: Foguera.

Redort: Pastís en forma d'anella, propi del Pallars i la Ribagorça. Els padrins en fan ofrena als fillols per Cap d'Any.

Ruixamantells: Reina o deesa de la mar amb poder de congriar núvols i tempestats. Quan s'enamora d'un mariner aixeca un temporal que fa naufragar la seva nau i s'enduu el mariner desitjat al seu palau submarí. Té els seus dominis a l'entorn de les Balears.

Teia: Estella o tros de fusta resinosa, usat per fer claror o per encendre foc.

Tinyosa: Boira molt espesa.


Tirabol:  És el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual: la màxima expressió de joia berguedana. Tanmateix, en altres contrades, també s'anomena "Tirabou" i  també és el ball final de moltes festes i té un important caràcter de cel.lebració ple de joia i entusiasme.

Tuta: Cova.

Tutau: Espantacriatures. Ésser cavernícola, primitiu, que habita en una cova i que és pelut com un ós. De trets semblants al Marmotot.

Vidalot: Carnestoltes.

Molt aviat, les 250 primeres fonts de La Brolla.











dissabte, 19 de gener de 2019

COLLSEROLA XII. DEL TIBIDABO AL PAPIOL


                                El Salt d'aigua de Molins de Rei.

Avui us presento l'última entrada de Collserola. L'itinerari d'avui té una llargada d'uns 20 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 350 metres. Tanmateix, també és possible començar a La Floresta, doncs passem a escassos 150 metres de l'estació dels FGC i ens estalviarem 8 quilòmetres.

 Aquesta ruta té dos punts força decebedors, per començar el PR-35 des del Coll de la Vinassa fins a la Floresta fa molts quilòmetres per urbanitzacions enllaçant vials asfaltats, carrers i algun tram de terra per zona periurbana.

L'altre punt fosc és l'estat amb el qual es troben Les Escletxes del Papiol. Jo crec que cada any que passa estan pitjors i ara per ara no recomanaria a ningú que les anès a visitar.

Per contra, m'ha sorprès molt gratament la Rierada i sens dubte la descoberta d'aquesta excursió són els 4 quilòmetres que farem per la Riera de Vallvidrera.

Per les característiques de la sortida recomano fer-la a l'hivern o bé a l'estiu de nit, doncs aquests 20 quilòmetres, malgrat tenir trams poc atractius, és una ruta molt còmode per plantejant-se una Barcelona- Montserrat.

D'aquí unes setmanes, vull acabar de polir aquest itinerari, doncs modificaré el tram urbà del Papiol i faré passar la ruta pel castell.

Per últim, esmentar que l'inici i el final de la sortida estan molt ben connectats amb transport públic.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de dalt de tot del Tibidabo, de la plaça que hi ha al davant delTemple Expiatori del Sagrat Cor i de l’entrada al parc d’atraccions. Iniciem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 0,100Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 0,190Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 0,270Qm. Girem a la dreta pel carrer Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 0,520Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 1,100Qm. Coll de la Vinassa. Continuem a l'esquerra per una pista que en principi planeja. A partir d'aquí, seguim les marques del PR-35.

Una vegada arribem a Les Planes, el nostre camí transcorre per carrers i vials asfaltats.

6,000Qm. 7,100Qm.  Plaça Miquel Olivella. Desapareixen les marques momentàneament.  Nosaltres hem de seguir a l'esquerra pel carrer Major de la Floresta i 250 metres mès enllà, tornem a retrobar les marques blanques i grogues del PR.

1,000Qm. 8,100Qm. Avinguda de Can Tarruell/Escales de Can Tarruell. Si baixéssim les escales a la dreta, cent cinquanta metres més avall, seriem a l'estació de La Floresta del FGC. Avui nosaltres baixarem pel tram que ens queda a l'esquerra per anar cap al Casino.

0,080Qm. 8,180Qm. Casino de la Floresta. Encarregat per Gaietà Tarruell com a centre recreatiu i cultural, s'erigí seguint les influències neoclassicistes de l'Exposició Universal de 1929, que el constructor va aplicar a la seva urbanització a La Floresta. En destaca la monumentalitat de les seves tres plantes, la façana d'estuc groc terròs amb pinzellades vermelles i blaves, és ocupada per grans finestrals amb balustrades que permeten un alt grau d'il.luminació i visibilitat. La pèrgola de dues plantes que voreja la pista de ball està formada per una succesió de columnes toscanes sobre pilastres, i les finestres, d'arc carpanell molt rebaixat, havíen estat decorades amb vitralls de colors. L'edifici va ser rehabilitat el 2010 com a casal del districte.

Ara continuem a la dreta pel carrer del Casino.

0,150Qm. 8,330Qm. Avinguda de Can Busquets. Continuem a l'esquerra.

0,070Qm. 8,400Qm. Seguim per un corriol que trobem a l'esquerra.

0,125Qm. 8,525Qm.  AMB MOLT DE COMPTE!!! Creuem la BV-1462 (Vallvidrera - Sant Cugat) i continuem  per una pista ampla que trobem a l'altra banda, seguint les fites cap a La Rierada.

0,590Qm. 9,115Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l'esquerra en sentit descendent i uns 40 metres més enllà girem a l'esquerra tot seguint el GR-96.

0,200Qm. 9,315Qm. Creuem un pont per sobre La Rierada. Tot just passat el pont, abandonem el GR 96 i continuem per un corriol que marxa a la dreta. Uns metres més endavant creuem un camp.

0,225Qm. 9,540Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel corriol de l'esquerra.

0,080Qm. 9,620Qm. Sortim a un camp i seguim a la dreta pel voral.

0,090Qm. 9,710Qm. Enllacem amb un corriol que es precipita cap al fondal.

0,150Qm. 9,860Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta.

0,085Qm. 9,945Qm. Creuem la Riera de Vallvidrera a gual i continuem pel corriol que trobem a l'altra banda.

0,060Qm. 10,005Qm. Obviem el camí que marxa recte i nosaltres seguim pel camí de la dreta. Quinze metres més enllà, sortim a un altre camp i continuem a l'esquerra pel voral.

0,080Qm. 10,100Qm. Enllacem novament amb un corriol. A partir d'aquí el camí ja és molt fressat, anant tota l'estona paral.lels a la riera i creuant-la vàries vegades.

1,300Qm. 11,400Qm. Cruïlla de camins i pistes. A l'esquerra deixem un pont, la Riera de Vallvidrera el creua per sota. Nosaltres continuem recte pel camí que deixa a l'esquerra una finca.

0,100Qm. 11,500Qm. Creuem un cadenat i continuem recte. El paisatge mica a mica es va obrint. Nosaltres seguim per la pista, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,635Qm. 12,135Qm. Cruïlla de carreteres i camins. Continuem avall per aquest vial asfaltat.

0.090Qm. 12,225Qm. Enllacem amb el PR-165. Continuem recte.

0,170Qm. 12,395Qm. Cases de Can Castellví. Seguim recte.

0,050Qm. 12,445Qm. Seguim a la dreta les marques del PR-165 per l'avinguda de Can Castellví.

0,335Qm. 12,780Qm. Continuem a l'esquerra per un camí de terra paral.lel a la riera, seguint les indicacions de la font de l'Espinagar.

0,330Qm. 13,110Qm. Font de l'Espinagar. Totalment abandonada. Està situada dins d'una caseta, moltes vegades camuflada per la vegetació. A l'interior, hi ha un dipòsit tapat d'on surten dos tubs que han estat trencats i no ragen.
Tota la construcció és de totxo amb les parts exteriors arrebossades.

Continuem pel PR-165.

0,670Qm. 13,780Qm. Cruïlla amb bons exemplars d'alzina. Abandonem el PR-165 i  seguim a l'esquerra pel camí que baixa a la riera. 

0,060Qm. 13,840Qm. Creuem la riera i continuem pel corriol que ens queda més a l'esquerra i que inicialment puja una mica.

0,100Qm. 13,940Qm. Salt d'aigua de Molins de Rei. 
Per pujar per l'altra banda, creuem la riera i busquem un corriol a l'esquerra, que en algun punt és una mica aeri. Per tant, aneu en compte si porteu canalla.

0,100Qm. 14,040Qm. Pista. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,090Qm. 14,130Qm. Continuem per una pista ascendent que trobem a l'esquerra, cap a El Papiol i ja ens allunyem definitivament de la Rierada.

0,400Qm. 14,530Qm. Cruïlla de camins i pistes. Continuem per la pista que marxa a la dreta.

0,585Qm. 15,115Qm. Cruïlla de pistes. Seguim a l'esquerra en sentit descendent cap a Les Cases del Puig i El Papiol.

0,050Qm. 15,165Qm. Continuem avall a l'esquerra.

1,275Qm. 16,440Qm. Revolt tancat a l'esquerra. Continuem avall cap a Les Escletxes i El Papiol  A la nostra dreta, deixem una finca que a principis de gener de 2019 hi tenen cabres.

0,400Qm. 16,840Qm. Obviem un camí que trobem a l'esquerra i que marxaria cap a Molins de Rei. Nosaltres continuem recte amunt, sempre per la pista principal.

0.830Qm. 17,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí carreter ascendent cap a Les Escletxes.

0,400Qm. 18,070Qm. Creuem un vial asfaltat i continuem recte per un camí de terra lleugerament ascendent.

0,070Qm. 18,140Qm. Desemboquem al carrer del Trull i seguim recte.

0,050Qm. 18,190Qm. Seguim a l'esquerra en sentit ascendent pel carrer de Les Escletxes.

0,150Qm. 18,340Qm. Aparcament de Les Escletxes. Continuem pel camí carreter que trobem a l'esquerra i que passa a tocar d'una torre elèctrica.

0,125Qm. 18,465Qm. Planell. Trobem l'escletxa La Rambla, uns 50 metes a l'esquerra d'aquest planell.

L'escletxes del Papiol. No son altra cosa que desplaçaments naturals de les capes superiors del sòl com a resultat d'un lliscament dels materials calcaris sobre una base argilosa. Com a resultat final, formen passadissos d'uns vuitanta metres de longitud i una profunditat entre sis i deu metres. 

Antigament l'area d'aquesta zona era molt mes extensa, però l'explotació d'una pedrera per fer ciment i la pressió urbana de l'entorn van deteriorant el conjunt, el qual fa preveure que dels set o vuit passadissos longitudinals que hi havien en un principi, actualment nomès queden la meitat la meitat. A més a més, a principis de gener de 2019 tota la zona està molt bruta i deixada i demana a crits una actuació per tornar a dignificar aquest indret. Malauradament, a hores d'ara aquestes Escletxes es troben en terrenys privats i per tant aquesta rehabilitació és certament complicada.  A fi d'orientar en aquest laberint espeleològic s'ha posat nom a les esquerdes. La Figuera, La Rambla, la Mariana, la Zig Zag, etc.

Per seguir l'excursió tornem a l'aparcament de les Escletxes i continuem a la dreta pel carrer Carme. 

0,300Qm 18,965Qm. Carrer Carme/Cantonada Joaquim Blume. Continuem baixant pel carrer Carme. 

0,200Qm. 19,165Qm. Plaça Antoni Gaudí/ Cantonada Avinguda Generalitat de Catalunya. Just en aquesta cantonada hi ha la font de Can Tintorer. Font urbana i moderna. La font s'alimenta amb aigua de xarxa. El frontal és un prisma rectangular de ferro, on hi ha encastada  una aixeta amb polsador que desguassa a una pica circular. El nom de la font està gravat en un plafó rectangular i vertical que hi ha just al costat de la deu. A més de la inscripció del nom de la font, també hi figura 1880, segurament fent referència a l'any on es data la primera font de Can Tintorer.

Ara seguim baixant per l'Avinguda de la Generalitat de Catalunya.

0,400Qm. 19,565Qm. Continuem a l'esquerra pel carrer Joan Maragall.

0,100Qm. 19,665Qm. Enllacem amb el carrer d'Àngel Guimerà i a continuació amb Jacint Verdaguer i finalment amb el carrer de Sant Antoni.

0,250Qm. 19,915Qm. Carretera BV-1466. (Carretera d'accès a El Papiol) Amb molt de compte creuem i continuem pel vial cimentat que trobem davant nostre una mica a l'esquerra.

0,100Qm.20,015Qm. Creuem l'autopista B-23 per un pas soterrani. Quan sortim tombem a la dreta cap a l'estació de Renfe d'El Papiol.

0,100Qm. 20,115Qm. Estació d'El Papiol. Final de l'excursió d'avui.

Aquest 2019 dedicarem 12 entrades a la Vall de Camprodon. La primera d'aquí dues setmanes.





























dimecres, 9 de gener de 2019

AIGUA A DOJO.



Aquest 2018 ens ha deixat aigua a dojo. La pluja que ha caigut aquest darrer any a Vallromanes, 1.009 litres per metre quadrat, seria la pluja que en un any de paràmetres normals hauria de caure a Ulldeter, Núria o Molló. Per tant, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme ha plogut com si ens trobèssim al Ripollès.

Malauradament, també tindrem anys de 300, 400 i 500 litres per metre quadrat i a la llarga, això ens dóna la mitja de 600 litres que és la que pertoca en aquestes contrades.

Des de 1950 nomès s'han assolit els 1.000 litres per metre quadrat en aquesta part del Vallès Oriental dues vegades, el 1971 amb uns valors molt similars als d'aquest 2018 i el rècord absolut de 1982 que es va arribar als 1.150 litres.

Cal dir que les dades de 1971 i 1982 corresponen a l'estació meteorològica de Granollers i en canvi les dades d'aquest 2018 a l'estació de Vallromanes ubicada a Can Mas Salagros.

Aquest 2019 de moment es presenta ben sec i fins ben entrada la segona quinzena de gener no s'espera una gota d'aigua.

Si voleu consultar el temps a Vallromanes Meteo Vallromanes

Properament, una nova gramàtica del caminant.

dijous, 3 de gener de 2019

ACTIVITATS AMB NENS. L'EMPEDRAT DE MOROU


                             Font de Baladrell   

Aquest darrer mes d'octubre, us vam presentar un nou servei d'autobusos que unia Sant Celoni amb Santa Fe del Montseny. Aquesta nova línea s'ha posat en funcionament per l'aglomeració de cotxes que hi ha els caps de setmana de tardor.

Aquests dies de vacances escolars, que no hi ha tanta afluència de públic en el Montseny i que queden entremig de Nadal, Cap d'Any i Reis, us fem una proposta d'excursió per fer amb la canalla i de pas baixar una mica els torrons.

L'itinerari de "L'empedrat de Morou" és un clàssic de 5,760 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres. En el Centre d'Informació de Can Casades us donaran un tríptic amb tota la informació sobre els diferents punts per on passa la ruta i nomès cal anar seguint els senyals de color taronja.

Per tant, és una excursió molt fàcil per fer amb nens i de tornada a Can Casades podeu veure un dels dos audiovisuals que s'hi projecten "Les quatre estacions del Montseny" i "L'home i el Montseny" i ja haureu completat una matinal molt rodona.

Si voleu allargar una mica la ruta podeu fer dues variants, una que puja fins el Turó de Morou (desaconsellable si porteu canalla petita) o bé acostar-vos fins la minsa Font de Baladrell.

La font de Baladrell, la trobem a 250 metres de la ruta, tot seguint un camí que trobem a l'esquerra, uns centenars de metres abans d'arribar al pantà de Santa Fe.
És una senzilla font, l'aigua raja a través d'un broc d'acer inoxidable encastat a la part de baix d'unes roques i cau al terra formant un petit bassal.

A l'entorn de la font podem veure un avellaner monumental, d'uns 11,5 metres d'alçada i 7 metres de perímetre de la soca.
Baladrell és una masia en ruïnes a l'entrada de Santa Fe, bastida en un pendís de faigs i d'antics conreus, enlairada sobre el marge esquerre de la riera de Gualba. L'indret és assolellat i encantador. 

La font havia estat considerada com de les millors de la vall. Si bé era molt senzilla, no s'entrocava mai, i la gent del mas veí de Figueroles sovint es veien obligats a proveir-se d'aigua en aquesta font. 
No deu pas fer gaires anys, una brigada de la Diputació la consolida, salvant la que era l'única font d'aquest sector baix de la solana de la vall. 

Curiosament, la font del Baladrell és situada en terme de Gualba, fet que significa, si volem ser estrictes, que és l'única font de Santa Fe emplaçada fora del municipi de Fogars de Montclús.


La descripció d'aquesta font l'he extret d' Encos

Avui per acabar l'entrada vull recordar en Ramon Folch i Camarasa que ens va deixar ahir. En aquest sentit, si mai heu anat al Castell de Plegamans, on hi ha la Fundació Folch i Torres, ara és un bon moment per anar-hi
Tanmateix, si ho voleu integrar dins una excursió, el mes de juliol del 2018, us proposava "Camins de Llibertat entre Parets i Caldes" amb una parada al Castell de Plegamans.

Properament, arribarem caminant al Papiol.