dissabte, 26 de gener de 2019

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIV: ENCICLÒPEDIA DE LA FANTASIA POPULAR CATALANA




                       Els galejadors de Centelles

Fa un mes, ja us vam parlar de l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. De fet, d'allà vam extreure tota l'explicació que us vam fer de la tradició del Tió i avui hem extret aquestes 24 paraules que a continuació definirem i que fan referència a personatges, estris, malnoms,... que d'una manera o altra tenen a veure amb tot l'imaginari festiu català.

Cada poble, cada vila, cada ciutat té les seves festes i aquestes festes tenen uns personatges gairebé legendaris a la contrada i desconeguts quilòmetres més enllà.

D'aquí 5 setmanes serà Carnestoltes i arreu sorgiran personatges com en Barbacàs, en Peirot, en Cullerot, en Vidalot, en Burricot, en Marraco, en Gambairot, els esparriots...

Els 24 mots d'avui són els següents,


Aspirafocs: Ventafocs.

Baldemora: És una mena de sirena amb una llarga cabellera. Viu dins de la mar i s'entretén a guiar els mariners quan aquests han perdut el nord per culpa de la mala maror. Com que la Baldemora celebra la seva festa per Sant Pere, aquest dia és millor no fer-se a la mar, perquè la Baldemora no vetllarà per la bona marxa de les naus.

Barbacàs: Carnestoltes.

Barrumbo: Diable.

Dosser: Peça de tela rica que penja, i que en la part superior es prolonga horitzontalment en forma rectangular, de manera que cobreix per darrera i per dalt un tron, un llit de gran luxe, una tribuna...

Esparriot: Personatge grotesc que anima el Carnestoltes, mena les noies al ball i les aparella amb qui vol. És propi del Pla del Llobregat, el Penedès i el Camp de Tarragona.

Falla: 1. Manat de branques o brins d'espart, càrritx o d'altres plantes seques, que s'encén per fer claror, calar foc...
          2. Al Pallars, troncs de pi asclats pel capdamunt i entatxonats de teies.

Filoseta: Antiheroi o heroi ridícul de rondalla, un noi curt de gambals que respon amb solucions desastroses a qualsevol encàrrec que sa mare li encomana.

Galejador: A Centelles, és aquell que galeja. És a dir, fa salves amb una arma d'avantcarga, normalment un trabuc. Els galejadors i el fet de disparar salves de pólvora amb les seves armes, són per als centellencs sinònim de festa i Santa Coloma i representen l'expressió d'una tradició ancestral profundament arrelada.
En aquest sentit, els propis centellencs ens diuen que la paraula galejador, ve de fer gala, és a dir, fer festa.

Gambairot: A Reus, Carnestoltes.

Marmotot: Espantacriatures d'aparença cavernícola.

Maror: Agitació de la mar.

Maruga: Ésser misteriós que viu a l'aigua dolça en fonts i rius, conegut a l'Alt Empordà. Les noies que se n'empassen algun en beure aigua, o que els pica la Maruga mentre renten la bugada poden quedar embarassades.

Pardinot: Geni espantacriatures de la Vall del Fresser que habita les pardines, és a dir, cases en ruines i despoblats. Diuen que és alt com una muntanya i negre com el sutge.

Pira: Foguera.

Redort: Pastís en forma d'anella, propi del Pallars i la Ribagorça. Els padrins en fan ofrena als fillols per Cap d'Any.

Ruixamantells: Reina o deesa de la mar amb poder de congriar núvols i tempestats. Quan s'enamora d'un mariner aixeca un temporal que fa naufragar la seva nau i s'enduu el mariner desitjat al seu palau submarí. Té els seus dominis a l'entorn de les Balears.

Teia: Estella o tros de fusta resinosa, usat per fer claror o per encendre foc.

Tinyosa: Boira molt espesa.


Tirabol:  És el punt final de La Patum, el moment en què Berga celebra el fet d'haver repetit el seu miracle anual: la màxima expressió de joia berguedana. Tanmateix, en altres contrades, també s'anomena "Tirabou" i  també és el ball final de moltes festes i té un important caràcter de cel.lebració ple de joia i entusiasme.

Tuta: Cova.

Tutau: Espantacriatures. Ésser cavernícola, primitiu, que habita en una cova i que és pelut com un ós. De trets semblants al Marmotot.

Vidalot: Carnestoltes.

Molt aviat, les 250 primeres fonts de La Brolla.