dissabte, 13 de setembre del 2014

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXVIII. UNITATS ANTIGUES DE MESURA II



Un bon dia mirant les estadístiques del blog, vaig comprovar amb sorpresa que l'entrada més visitada, datava de l'abril del 2010 i era la tercera Gramàtica del Caminant al voltant de les antigues unitats de mesura. Dies més tard, vaig descobrir que aquesta entrada estava linkada des de la guia interactiva de Matemàtiques 4 de l'editorial Galera i per tant molts estudiants de Catalunya de quart de primària, quan estudiàven aquest tema arribàven fàcilment a La Brolla d'en Toni.

Per tant, a un dia de l'inici del curs 2014/2015, avui us presento la segona part d'aquestes antigues unitats de mesura, i d'aquí un parell de mesos la tercera part.

Les 21 paraules d'avui són les següents.

Almut o almud:  Mesura de grans, de capacitat variable segons les comarques.
Alna: Mida de longitud que servia per midar roba i devia equivaler aproximadament a un metre.
Àrea: Mida superficial consistent en un quadrat de deu metres per banda.
Argenç: Unitat de pes equivalent a una setzena part d'una unça.
Barcella: Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera, és a dir aproximadament 11,6 litres.
Borratxel.lo:  Mesura mallorquina per a vi, equivalent a un vuitè del quartí.
Bot: Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons a l’Empordà i a La Segarra i que es divideix en 8 quartes al Pallars o en 8 cànters al Priorat i Tortosa.
Bóta:  Mesura de capacitat per líquids, equivalent a quatre mallals o vint-i-quatre quartons.

Cafís: Mesura de capacitat, equivalent a vint-i quatre barcelles, que encara està en ús a la Ribagorça, a Tortosa i a València per mesurar cereals i calç.

Colzada: Mida longitudinal equivalent a la distància entre el colze i els caps dels dits.
Eimina: Mesura d'àrids, de diferents valors segons les regions. A Perpinyà, 37,36 litres.
Faneca: Mesura de grans que en certes regions conté vuit almuts i en altres en conté dotze; en el sistema mètric decimal la faneca té una equivalència variable entre 30 i 55 litres.
Fanecada: Mesura superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser sembrada amb una faneca de gra.
Mesuret: Al Pallars, mesura equivalent a una dotzena part del quartà de líquids, i a Gandesa a la dotzena part de la quarterola d'àrids.
Quarta: 1. Unitat de pes variable, que a Vinaròs fa de vuit a nou unces (Vinaròs) i a València equival a mitja lliura.
2. Mesura de líquids equivalent aproximadament a un litre. Els seus múltiples són variats i de diferents noms: a l'Empordà i el Gironès, dotze quartes fan un mallal; a Barcelona, Penedès, Camp de Tarragona i Mallorca, quatre quartes fan un quartà; a la Vall d'Àneu, vuit quartes fan un bot; a la Conca de Tremp, cinc quartes fan un sester; a l'Urgell i la Segarra, vuit quartes fan un quartà; a Biar, quatre quartes fan un cànter.
 3.  A Òs de Balaguer,  mesura de grans equivalent a mig mesuret.
4. Mesura agrària equivalent a una quarta part de la mujada (Pla del Llobregat), de la fanecada (Benilloba) o de la tafulla (Guardamar).
Quartà: 1. Mesura de líquids equivalent aproximadament a quatre litres.
2. Mesura de grans, de valor variable: a certes regions equival a la dotzena part de la quartera (Barcelona 5'79 litres, Lleida 6'11 litres, Tarragona 5'90 litres); a d'altres és la quarta part de la quartera (Girona 18'08 litres, Vall d'Àneu); i a Solsona  és la tercera part de quartera .
Quartera: 1. Mesura d'àrids, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres.
   2. Mesura agrària corresponent a l'extensió de terra on es pot sembrar una quartera de llavor.
Quarterola: Mesura antiga d'oli i de vi, que a Mallorca encara s'usa i és de capacitat indeterminada, oscil·lant entre cinc i vuit quartins.
Quartó: 1. A Mallorca,  mesura de vi equivalent a mitja quarta, o sigui, una mica més de mig litre.
2. Mesura d'oli equivalent a la quarta part d'una quarta o a la vintena part de la càrrega.
3. A Perpinyà,  mesura de grans equivalent a la quarta part d'una eimina, o sigui, a 9'34 litres.
4. Mesura d'àrids equivalent a la quarta part de l’ arrova.
 5. Quarta part d'una alna.
6. Mesura agrària de valor variable segons les comarques. a) Al Pallars i la Conca de Tremp, el quartó és la quarta part del jornal, o sia, 7'41 àrees.—b) A la Garrotxa i Camprodon, és la quarta part de la quartera=7'44 àrees.—c) Al Gironès i a l'Empordà és la quarta part de la vessana, equivalent a 225 canes quadrades, o sia, a 546'85 metres quadrats.—d) Al pla de Llobregat, Igualada, Mataró, Penedès i Vilanova i la Geltrú., és la quarta part de la mujada.
Sester: Mesura antiga d'àrids i de líquids, de molt diverses equivalències segons les comarques.
Tafulla: Antiga mesura agrària, encara emprada a la zona meridional del País Valencià, que equival a 1/6 de la fanecada.
Per fer aquesta entrada he extret molta informació de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll, de l'edició digital de l'Enciclopèdia Catalana i de l' estudi realitzat per en Francesc Teixidó i Puigdomènech  " Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i Comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle XVI (1587 - 1594) i editat per la Fundació Noguera l'any 2008. Aquest estudi el trobareu a www.fundacionoguera.com

Podeu trobar més mots relacionats amb aquest tema a Unitats Antigues de Mesura I, publicada l'abril de 2010 i a Unitats Antigues de Mesura III, publicada el novembre de 2014.
Properament parlarem de la llúdriga.