dimarts, 29 d’abril del 2014

A PEU DE LA CERDANYA A BARCELONA




Avui us vull parlar del llibre “A peu de la Cerdanya a Barcelona” de David Claret i editat per Cossetània Edicions el febrer de 2014.  Quan vaig veure el títol i sobre tot el subtítol “25 excursions d’estació a estació de tren” sens dubte tenia tots els números per ser recomantat per Sant Jordi, però quan el vaig mirar amb més deteniment, vaig trobar que darrera aquest gran títol hi mancava contingut.

Aquesta guia ens presenta excursions per fer d’estació a estació entre Toses i Puigcerdà  i de Toses a Barcelona. Sens dubte la línea de tren entre Barcelona i Puigcerdà, ha sigut el bressol de molts excursionistes catalans, des de les seves estacions hem anat  al Sot del Bac, al Tagamanent, al Santuari de Bellmunt, a la Serra de Bufadors…
Malauradament, aquesta guía no trepitja cap d’aquests indrets, ni tampoc la Vall de Núria i podent entrar a Barcelona per Collserola, des de Torre Baró, ho ignora i creua tot l’entramat urbà fins arribar a Plaça Catalunya.

Tinc la sensació que l’autor té massa pressa per arribar a Barcelona i això no toca, en una línea de tren que tarda més en fer el tram Barcelona Plaça Catalunya – Puigcerdà , (2h 45 minuts) en el millor del casos, que no pas l’AVE Barcelona – Madrid. (2 h 30 minuts).
Un bon exemple d’aquesta pressa, és l’etapa entre Parets i Mollet, passant per Gallecs, però obviant Santa María de Gallecs, el torrent Caganell, els Aiguamolls de Can Salvi i la Torre d’en Malla.   
Per altra banda, tampoc entenc una etapa entre Campdevànol i Ripoll de 1h i 20 minuts, obviant la serra de Sant Amand, ni que faci el mateix tram entre Campelles i Ribes de Fresser, a les etapes Planoles-Ribes i Ribes-Campdevànol, tenint la Vall de Núria a l’altra banda i també obviant-la.

 Personalment a la Vall de Núria jo li hagués donat protagonisme, perquè el cremallera també forma part d’aquesta R3 que va del Barcelonés a la Cerdanya.  En aquest sentit jo ho hagués resolt de la següent manera.
                1. Planoles- Núria.  Pel Collet de les Barraques, Font de l’Home Mort i Fontalba.
                2. Núria – Queralbs. Pel camí vell de Núria.
                3. Queralbs – Ribes.  Per Fustanyà i el Serrat.

En definitiva, una gran idea de llibre però al meu entendre poc treballat. Tanmateix, vull acabar aquesta entrada recomanant-vos una de les rutes que en David Claret ens presenta i malgrat jo no l’he feta, gent del territori, m’ha parlat molt bé de l’itinerari entre Sant Quirze de Besora i Borgonyà, pels meandres del riu Ter.


Properament farem una gramática del caminant de la plana vallesana.

dilluns, 21 d’abril del 2014

14 RECOMANACIONS PER SANT JORDI


    Tot just falten un parell de dies per Sant Jordi i per tant és moment de fer les recomanacions literàries d'enguany. 
Aquest any, tornen a repetir Màrius Serra, Josep María Espinàs i Sergi Santjoan, 4 llibres ens acostaran al Montseny des de diferents vessants, commemorarem els centenaris de Salvador Espriu i de Joana Raspall.

Tres anys més tard tornem a incloure un receptari de cuina, coneixerem oficis de bosc, una lleidatana ens parlarà de Mollet i un molletà dirà les coses pel seu nom i per primer cop recomanem un llibre que trobareu penjat a la xarxa.

Per tant, trobareu novel.la, relats breus, llibres de fonts, de patrimoni cultural, poesia per infants, llibres "protesta" i llibres que conviden a la reflexió.
Les 14 propostes per aquest 2014 són 

1. Relats del Montseny. Grup d'Escriptors del Montseny. Sant Celoni 2013. Aquest volum que aplega setze relats ambientats al massís del Montseny està prologat per en Tortell Poltrona.
Indubtablement  els  15 escriptors que hi participen (en Martí Pey ens presenta dos relats) tenen uns estils molt diferents i a nosaltres com a lectors per múltiples factors ens agradaran més unes lectures que altres.

Tanmateix, aquest llibre és com un menú degustació de 16 plats i després de tastar-los tots sempre trobarem el plat que trobem més sugerent, que ens emociona més, que ens fa descobrir una textura…

En el meu cas, hi ha dos relats que m’han agradat especialment, “Sentiments que broten com les flors de 
primavera…” de l’Eva Martínez i En Trinquela d’en Martí Pey.
Aquests Relats del Montseny han estat editats gràcies als micromecenatges de Verkami.
   
      2. Oficis i jornals del bosc. Josep Cot i Antoni Gimeno. Sant Feliu de Codines 2013. Fins ben entrat el segle XX, els boscos encara tenien vida pròpia i eren plens de persones que hi vivien i que més malament que bé, s’hi guanyaven la vida.
      Aquest treball que té per escenari els boscos de Sant Feliu de Codines i les seves rodalies, representa un llegat perquè ens explica d’una manera senzilla i molt entenedora com es feien aquestes feines, quan es feien, quines eines s’utilitzaven, les mesures que s’empràven, els guanys que el treballador en treia…
      En aquest sentit, el llibre té dues parts, la primera que ens parla dels oficis del bosc de pi, pinyonaires, talladors, escorçaires… i altres feines lligades a l’aprofitament del bosc, com l’el.laboració d’escombres de bruc.
      I la segona que el dedica al bosc d’alzina on tot girava al voltant de les carboneres.   
     Aquests Oficis i Jornals del Bosc també han estat editats gràcies als micromecenatges de Verkami.

    3. El Paradís del Montseny. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. Òscar Ferrerons Vidal. Editorial Farell. Febrer de 2013.
      A Viladrau l'aigua és un dels elements singulars del poble. El llibre recull i descriu més de 120 fonts situades dins aquest terme o als seus límits. Tanmateix, 12 itineraris ens permeten conèixer-les de prop i descobrir el territori.
      En aquest sentit, seguint una d'aquestes rutes, l'octubre de 2012 vam descriure una excursió entre Viladrau i Sant Miquel de Barretons.
      Està clar que tenim pendent fer una entrada de "Fonts d'arreu", amb les fonts de Viladrau com a protagonistes.
     Finalment, esmentar que aquest llibre està molt vinculat amb un grup de Facebook anomenat "Fonts de Viladrau".
   
    4. Excursions als naixements dels rius de Catalunya. Albert Vicens Llauradó. Cossetània Edicions. Gener 2013.  Guanyador  del XII Premi Vèrtex a un Recull d’Itineraris de Muntanya.
     Aquest llibre  ens acosta fins el naixement i les capaçaleres d’un bon grapat dels rius catalans mitjançant un recull de caminades, aptes per a tothom un xic avesat a moure's per la muntanya. 
     5. Dotze bumerangs. Josep María Espinàs. Obra completa. Volum 1. Novel.les. Edicions La Campana 1990.
    Aquest any recomanem Dotze bumerangs, la primera novel.la escrita per l'Espinàs l'any 1951, quan tot just tenia 24 anys. 
    Aquesta novel.la gira al voltant de la festa que el matrimoni Sàbat-Bernet fan en motiu de les seves noces d'argent. Una parella benestant i uns convidats que amb les seves històries arriben a la festa i que marxen amb els seus neguits, les seves angoixes i amb molts interrogants. 

     6. Plans de futur. Màrius Serra. Edicions Proa. 2013.Premi Sant Jordi 2012.
     És una novel·la sobre l'esperança. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista.
     En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l'actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines.

     L'acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d'estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.
    Aquesta sinopsi està extreta de la pàgina web d'Edicions 62 www.grup62.cat 
    Una vegada hagueu llegit Plans de futur, us recomano que mireu el documental "Ferran Sunyer i Balaguer. Història d'un exili interior"

      7. Les fonts de la Vall de Santa Fe. Joan López Cortijo i Antoni Bombí. Edicions Cedel 1992.Llibret que ens acosta a les trenta tres fonts d’aquesta vall del Montseny. Dividit en dos capítols, fonts d’obaga i de solana, hi ha una petita fitxa de cada deu, que al marge de donar-nos una breu indicació de com arribar-hi, també ens parla del tipus de font, del cabal i de l’estat de conservació. Només he trobat aquest llibre a la Biblioteca Roca Umbert de Granollers.

8. 46 poemes i 2 contes. Joana Raspall. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Març de 2013. 
Cada any a les recomanacions hem inclós alguna lectura per infants. Aquest any, calia posar quelcom de la Joana Raspall, doncs el 2013 es va cel.lebrar el seu centenari i el mes de desembre ens va deixar.
J   Sens dubte l'obra de Joana Raspall, és una molt bona porta d'entrada al món de la poesia. En aquest recull, els poemes i els contes formen part de quatre llibres que es van publicar fa temps. "Versos amics" (1998), "Serpentines de versos" (2000), Concert de poesia (2004) i Contes del "si és no és" (1994).
9
    9. Narracions. Salvador Espriu. Edicions 62. Barcelona. 1965. L'any passat, es va commemorar el centenari del naixement d'Espriu. Per tant, el mes de novembre vam dedicar-li tres entrades, una gramàtica del caminant, l'entrada de Santa Cecília i una ruta per Arenys, la seva Synera.
    Per començar a llegir a Espriu aquestes "Narracions" són una bona elecció, doncs aquest llibre és una mostra molt representativa de la seva prosa, la selecció comprèn set contes d'Ariadna al laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de les Ombres. 

    10. Sobre el llom de la granota. Sergi Santjoan. Editorial Granollers. 2000.
    Que desitja un jove professor d'institut, moderat, tranquil, apassionat en el seu punt just, amant d'una vida ordenada i poc propens als excessos, que fa pocs mesos s'ha casat?
    Aquesta novel.la de lectura molt àgil ens donarà la resposta.

    11. S'ha acabat el bròquil. Jaume Barberà. Edicions B. Barcelona. Març de 2013. 
     Sens dubte, un llibre compromés, on aquest periodista molletà, en format de pregunta-resposta i amb Josep Maria Fonalleras com a "preguntador"ens parla de la crisi, "el capitalisme financer i de casino", la independència de Catalunya, la voracitat del neoliberalisme, el periodime, l'espèrit del 15M...
     Un llibre per treure'ns la son de les orelles i començar a moure fitxa en un món amb moltes "extravagàncies" de tota mena  i malauradament massa vegades amb molt poc seny i sentit comú.

    12.   La cuina tradicional del Montseny. Més de 100 receptes de les padrines. Jordi Bassi i Argemí. Edicions Farell 2004. Des de que el 2011 vam recomanar el llibre “La cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles” no havíem tornat a recomanar cap receptari i ja va siguent hora. En aquesta ocasió l’autor ens proposa les receptes endreçades per blocs, amanides, sopes, aviram, vedella, peix, postres… Evidentment, en la majoria de plats hi ha productes molt montsenyencs, com la castanya, els bolets, els cargols, la caça…
    
      13. La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. M. Àngels Suárez i González. Colecció Vicenç Plantada 4. Centre d'Estudis Molletans. Mollet del Vallès. Desembre del 2000.
       Ara ha fet 75 anys que va acabar la Guerra Civil, en aquest llibre l'autora sense moure's de Mollet, fa un viatge en el temps des de 1930 fins al final de la guerra, els primers mesos de 1939.
      Aquest llibre és un retrat de la societat molletana d'aquella dècada, sens dubte molt condicionada pels fets polítics i militars.
      I per tant, aquesta lectura ha d'esdevenir una eina de reflexió que ens ajudi a garantir que mai més viurem una època tan fosca, com els darrers anys d'aquell deceni, on a Mollet hi va perdre tothom, d'un i d'altre bàndol i va guanyar l'odi.
    
      14. Per CaminsHistòrics. 2013. Francesc Costa Oller. Aquest és el primer llibre que recomano digitalitzat, de fet us el podeu baixar en format pdf a www.laserraladalitoral.com.
      L'autor és un gran estudiós de les Serralades Litoral i Marina i en aquest llibre trobareu petites anècdotes, històries, descripcions de fets... al voltant d'indrets molt emblemàtics d'aquestes contrades, el camí de l'aigua de la font de Serviol, la dinamita de Sant Fost, el sot de la Molinera, el molí fariner de Can Maimó... 
      Un treball per conèixer més sobre la relació que ha tingut l'home amb aquesta terra en diferents moments de la història.

   
  La setmana vinent farem una "no" recomanació.
       














dissabte, 5 d’abril del 2014

LA PLANA VALLESANA IV. CAMINANT PER GALLECS.


                                   La Font de la Torre d'en Malla      
                                                     
Si en lloc de pensar en Mollet com una vila, pensem en Mollet com una llar, podem dir que aquesta casa té jardí a la part de llevant, format pels boscos i les muntanyes de les serralades Litoral i Marina i a la part de ponent, hi té un pati força gran, on després de treballar, molta gent d’aquestes contrades surt a prendre la fresca, a córrer, a anar amb bicicleta, a passejar el gos… en definitiva a fugir del brogit de la ciutat i a respirar l’aire de Gallecs.
A la sortida d’avui enllaçarem les estacions de Mollet- Santa Rosa i Parets del Vallès tot travessant l’espai rural de Gallecs. La ruta té una mica més de 6 quilòmetres, 100 metres de desnivell positiu i es pot fer durant tot l’any, excepte a les hores centrals dels dies més calurosos de l’any.
L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de la Santa Rosa i girem a la dreta (direcció Puigcerdà) pel carrer Joan Maragall.
0,100Qm. 0,100Qm. Creuem el pas a nivell i caminem uns metres pel carrer de Rafael de Casanoves fins que a la dreta entrem en el Parc de la Farinera. Creuem el parc.
0,250Qm. 0,350Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Santiago Tiffon.
0,180Qm. 0,530Qm. Girem a la dreta pel carrer d’Alvarez de Castro.
0,175Qm. 0,705Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Santa Perpétua. A la dreta ens queda l’Hospital de Mollet.
0,125Qm. 0,830Qm. Creuem la ronda dels Pinetons i continuem pel camí de terra que puja lleugerament.
0,100Qm.  0,930Qm. Obviem un camí que marxa a la dreta. Nosaltres continuem recte.
0,110Qm. 1,040Qm. Continuem a la dreta pel camí principal, obviant un altre camí que ens arriba per l’esquerra.
0,125Qm. 1,165Qm. Font dels Pinetons. El frontal d’aquesta font està fet de pedra I ciment i té forma semicircular. A banda I banda hi ha un pedrís per seure  fet amb la mateixa pedra. L’aigua és de la xarxa i el broc és una aixeta amb polsador. La font desguassa en un albelló amb una reixa de ferro quadrada d’uns 50cm. per costat.
Cal esmentar que uns metres més amunt d’aquesta font, hi ha els dipòsits d’aigua potable de Mollet.
Ara continuem per la pista i cent setanta cinc metres més endavant arribarem al pont que creua l’autopista AP-7. Creuem el pont.
0,075Qm. 1,415Qm. Cruïlla. Continuem recte pel Camí dels Bandolers per anar carenejant, direcció a la gran antena que tenim davant nostre. Des d’aquí dalt tenim molt bones panoràmiques de Gallecs, la plana vallesana i les muntanyes que la limiten.
0,925Qm. 2,340Qm. Deixem a l’esquerra uns dipòsits d’aigua. Continuem recte.
0,235Qm. 2,575Qm. Girem a la dreta cap a Santa María de Gallecs.
0,710Qm. 3,285Qm. Trobem una pista que ens creua. Girem a la dreta.
0.250Qm .3,535Qm. Santa María de Gallecs. Església d’estil romànic, amb vestigis preromànics i paleocristians, consagrada el 1007. Té planta de creu llatina, absis rectangular i orientat a llevant i campanar d’espadanya. Cal parar atenció a la finestra geminada de la façana, amb la columna central invertida. A l’interior s’observen unes sitges on es guardava el blat sagrat. La restauració es va fer els anys 1967 i 1968.
Ara continuem pel camí que marxa a llevant de l’ermita, entre plataners i paral.lel al torrent Caganell.
0.280Qm. 3,615Qm. Deixem a la dreta els aiguamolls de Can Salvi. Aquesta zona humida assegura un mosaic de microhàbitats que permet un increment de la diversitat biológica. També actua com a depuradora biológica de les aigües del torrent Caganell. La tanca és permeable i permet l’accés dels animals des de l’exterior a l’aigua.
Seguim pel camí principal fins que trobem el segon aguait dels aiguamolls de Can Salvi. En aquest punt, girem a l’esquerra i continuem per un corriol entre horts.
0,100Qm. 3,715Qm. El corriol es converteix en camí i nosaltres continuem recte.
0,100Qm. 3,815Qm. El nostre camí gira a l’esquerra.
0,100Qm. 3,915Qm. Creuem la carretera i continuem amunt. A la dreta ens queda Can Jornet Xic.
0,750Qm. 4,665Qm. Cruïlla de camins. Deixem a la dreta Can Cònsol i nosaltres continuem recte per la pista que davalla cap a la Torre d’en Malla.
0,150Qm. 4,815Qm. Deixem a l’esquerra la torre d’en Malla. Aquesta  masia fortificada  està ja documentada el 904. L’edifici actual correspon a l’època gòtica, amb dues torres de defensa i planta quadrangular. Conserva una finestra gòtica bifurcada.
Continuem avall.
0,100Qm. 4,915Qm. Font-Safareig de la Torre d’en Malla. Aquest safareig de l’època romana  conserva dos rentadors i quatre piques de punt rodó i utilitza aigua de la mina que hi circula subterràniament. L’aigua brolla d’un frontal de pedra i el broc és un tub de ferro que tot just sobresurt un parell de centímetres. L’aigua cau en una pica gairebé quadrada i aquesta desguassa en el safareig.
L’aigua no és potable pel consum humà perquè està molt carregada de nitrats. És una llàstima perquè a finals de març de 2014 raja 240 litres a l’hora.
Actualment, és difícil trobar anfibis autòctons en aquest safareig, tanmateix s’han alliberat peixos alotòctons, fet que ha fet desaparèixer la fauna autóctona.
L’entorn està ben conservat i és un bon lloc per seure, refrescant-se i fer un mos.
Ara continuem per la pista cap a Parets.
0,120Qm. 5,035Qm. Abans de creuar a gual la Riera Seca, girem a la dreta.
0,250Qm. 5,285Qm. Creuem la riera per un pont i continuem a la dreta per entrar a l’Eixample de Parets.
0,040Qm. 5,325Qm. Enllacem amb el Passeig de la Ribera.
0,580Qm. 5,905Qm. Girem a l’esquerra pel Passeig Ronda. Si anem per la vorera de llevant estarem a Mollet, si anem per la vorera de ponent estarem a Parets.
0,480Qm. 6,385Qm. Estació de Parets. Punt final de la sortida d’avui.
Per fer aquesta entrada, he extret informació de www.espairuralgallecs.cat.
Per últim, avui també us vull anunciar que qui no tingui encara el llibre Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris d’Adrià Triquell, sens dubte l’obra més ferma que s’ha fet fins ara al voltant del patrimoni històric del Parc, ara el pot adquirir a www.llibreserraladalitoral.info/ per només 15 Euros, 3 Euros més barat que a les llibreries.  
Un bon llibre per regalar per Sant Jordi.