diumenge, 21 de juny de 2020

DE VALLROMANES A LA FONT DEL RAGET D'EN RAMON


                 Font del Raget d'en Ramon

Avui us presento una circular a Sant Mateu amb una extensió fins la font del Raget d’en Ramon. L’excursió d’avui té una distància de poc més d’11 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres. L’itinerari combina trams de pista amb trams de corriols i aquest recorregut ja és dificílment millorable, per tant podem dir que aquesta ruta és circular i rodona.

Pot fer-se durant qualsevol época de l’any i només cal evitar les hores centrals del dia a l’estiu. Amb una mica d’aigua i un calçat còmode ja en tindreu prou.

D’aquí unes setmanes, us presentaré una alternativa d’aquesta excursió per fer amb nens a partir de 4 anys.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i enfilem a l’esquerra riera amunt.

1,450Qm. 1,450Qm. Deixem la pista principal i continuem a la dreta per un camí on hi ha un senyal pels vehicles de vial sense sortida.

0,125Qm. 1,575Qm. Continuem recte per una pista que s’enfila lleugerament.

0,075Qm. 1,650Qm. Tanca de pas privat. Can Gurguí Xic. Nosaltres continuem pel corriol que trobem a l’esquerra de la tanca.

0,100Qm. 1,750Qm. Obviem els camins que menen a banda i banda i continuem recte pel camí que puja sobtadament.

0,250Qm. 2,000Qm. Arribem a un camí que creua just davant nostre, al costat d’un pal de telèfon. Nosaltres continuem a l’esquerra pel camí que en els primers metres planeja.

0,150Qm. 2,150Qm. Tornem a estar al recte de la línea telefònica. Seguim recte pel camí que planeja.

0,400Qm. 2,550Qm. Obviem un corriol que trobem a l’esquerra. Nosaltres continuem amunt per aquest camí més ample.

0,160Qm. 2,710Qm. Pista. Coll de Can Gurgui. Continuem recte i amunt per la pista cap al Mirador de la Cornisa.

1,000Qm. 3,710Qm. Mirador de la Cornisa. Si la contaminació no ens ho priva, espectaculars vistes de Barcelona, el Maresme i el Vallès.

Continuem amunt per la pista.

0,250Qm. 3,960Qm. Obviem a la dreta una pista que seguint les marques del Meridià Verd baixa cap a Ocata.

0,100Qm. 4,060Qm. Seguim per un camí que trobem a la dreta en sentit descendent.

0,350Qm. 4,410Qm. Font del Raget d’en Ramon. Aquest era el seu nom originari d’aquesta font que trobem arran del camí, ara és més coneguda com la Font dels Caçadors, doncs aquest era un indret on els caçadors s’aturaven sovint per esmorzar. Segons consta en una placa, aquesta deu va ser arranjada per la Societat de Caçadors del Maresme que hi van fer dues piques de factura senzilla com a abeuradors per la fauna.

La mina té un arc de nivell a plec de llibre i la porta és de ferro. Davant la mina hi ha aquestes dues basses, la primera molt més petita i de forma quadrangular desguasa a la segona més gran i de forma ovalada, és un lloc perfecte perquè tota mena d’animalons s’acostin a beure.

A mitjans de juny de 2020 aquesta segona bassa és ben plena.

Continuem avall per aquest camí carreter.

0,250Qm. 4,660Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 5,160Qm. Camí que ens creua. Davant nostre tenim una subestació eléctrica. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,080Qm. 5,240Qm. Pista de la Cornisa. Creuem la pista i continuem per un camí que trobem a la dreta, seguint les marques del GR-92 sud,direcció Sant Mateu.

0,560Qm. 5,800Qm. A mà dreta trobem la font de Sant Mateu.

La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

Desfem els últims metres, retornem a la pista, la creuem i seguim les marques del GR-92 sud cap a l’ermita de Sant Mateu, per un camí que fa una mica de tub en sentit lleugerament ascendent.

0,375Qm. 6,175Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

Ara continuem recte, tot seguint les marques del GR-92.

0,275Qm. 6,450Qm. Obviem les marques del Meridià Verd que marxen a l’esquerra. Nosaltres continuem recte.

0,080Qm. 6,530Qm. Tombem a la dreta.

0,050Qm. 6,580Qm. Continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 6,780Qm. Abandonem el GR-92 que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament descendent.

0,210Qm. 6,990Qm. Obviem un corriol que trobem a ma esquerra. Nosaltres continuem recte, avall. A partir d’aquí sempre anem pel camí principal, tanmateix cal vigilar de no relliscar i caure, doncs hi ha trams en força mal estat.

1,120Qm. 8,110Qm. Pista. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 8,210Qm. Pista que ens creua. Seguim recte en sentit descendent.

0,175Qm. 8,385Qm. Barri format per dos pilars. Continuem a la dreta per la pista que hi ha per sota el barri.

0,050Qm. 8,435Qm. Davallem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,040Qm. 8,475Qm. Obviem un corriol que baixa a l’esquerra, nosaltres seguim recte pel camí que va per sobre.

0,360Qm. 8,835Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta tot planejant.

0,100Qm. 8,935Qm. Enllacem a l’esquerra amb una pista que ens creua.

0,115Qm. 9,050Qm. Abans de començar la baixada, seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,250Qm. 9,300Qm. A l’esquerra, una mica enfilada trobem una miranda. Una miranda o coetera, és una caseta a dues aigües enmig de la muntanya on els homes que treballaven el camp hi guardaven les eines i es resguardaven quan feia mal temps.  Aquest bosc que ara trepitgem abans era terra de vinya i oliveres.

Després de visitar la miranda, continuem avall pel camí pel qual veníem, enfilant cap a Vallromanes i obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,600Qm. 9,900Qm. Cruïlla de corriols. Continuem avall fins la pista que tenim sota nostre.

0,040Qm. 9,940Qm. Pista de Vallromanes a la font de Can Gurgui. Continuem a la dreta cap a Vallromanes.

1,350Qm. 11.290Qm. Plaça de l’Esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

Part de la descripció de la font de Sant Mateu l’he extret de http://www.encos.cat/ i part de la descripció de la font d’el Raget d’en Ramon del llibre “Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris”. Adrià Triquel Salomé. Editorial Piolet.

La setmana vinent, una nova gramàtica del caminant.

 

 

 

 


dimarts, 9 de juny de 2020

23 EXCURSIONS PER LA REGIÓ SANITÀRIA METROPOLITANA NORD



                  Sant Sebastià de Montmajor.

Fa unes tres setmanes vaig començar a preparar aquest recull d'itineraris pel Maresme, el Barcelonès Nord i el Vallès Oriental i Occidental, doncs semblava que quan pasessim a Fase 2 els habitants d'aquesta zona,  hauriem de restringir els nostres moviments a aquest territori.

Ara tot plegat s'ha flexibilitzat una mica i ja podem anar també a Barcelona i a la Regió Sanitària Metropolitana Sud. Tanmateix, avui us segueixo presentant aquestes 23 itineraris, doncs no està de més  fer excursionisme de proximitat sense haver de fer grans desplaçaments amb el cotxe o amb tranport públic.

Trobareu una mica de tot des d'un passeig de poc més d'un quilòmetre, fins una travessa de 29 quilòmetres, amb més o menys desnivell, arran de mar o terra endins, itineraris farcits de corriols o itineraris totalment urbans, per fer amb canalla...

De ben segur que cadascú troba la seva excursió. Les 23 excursions són les següents.

1. Plana Vallesana XVII. De Mollet a Castellar del Vallès. 27,5 Quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Febrer 2020.

2. De Mongat a la mina d’aigua d’Ocata.  5 o 10 quilòmetres. Depenent si anem o fem l’anada i la tornada. Desnivell Inapreciable. Desembre 2019.

3. Pujada a la Mola per la Font Soleia. 9 quilòmetres. Desnivell positiu 460 metres. Abril 2019.

4. De Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines per Sant Sebastià de Montmajor. 22 Quilòmetres. Desnivell positiu: 750 metres. Abril 2019.

5. Montseny XV.  L’Empedrat de Morou. 5,760 Quilòmetes. Desnivell positiu: 250 metres. Gener 2019.

6. Plana Vallesana XVI. Camins de Llibertat entre Parets i Caldes de Montbui. 14,5 Quilòmetres. Desnivell Inapreciable. Juliol 2018.

7. Plana Vallesana XIV. De Cerdanyola a Sant Cugat per la font de Sant Pau. 9 quilòmetres. Desnivell positiu: 200 metres. Febrer 2018.

8. Cingles de Bertí XII. Caminant pels Sots Ferèstecs. 15 quilòmetres. Desnivell positiu: 500 metres. Febrer 2017.

9. Les fonts urbanes de Cabrils. 1,3 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Desembre 2016.

10. Camins de Vallromanes XXV. Plana Vallesana XIII. Granollers – Vallromanes. 11 quilòmetres. Desnivell positiu: 200 metres. Novembre 2016.

11. Montnegre-Corredor XII. Voltant pel Dolmen de la Pedra Gentil. 7 quilòmetres. Desnivell positiu: 200 metres.  Febrer 2016.

12. Montseny XIV. Fontejant per la Vall de Santa Fe. 14 quilòmetres. Desnivell positiu: 770 metres. Octubre 2015.

13. El Turó de Montgat. 4,7 o 8 Quilòmetres. Depenent de si només fem l’anada o l’anada i la tornada. Desnivell: Inapreciable. Març 2015.

14. Montnegre-Corredor XV. La Vall d’Olzinelles. 11,3 Quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres.  Febrer 2015.

15. La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga. 17 quilòmetres. Desnivell positiu: 450 metres. Desembre 2014.

16. La Plana Vallesana VII. Camins de Vallromanes XIX. Vallromanes-Montserrat. Primer Tram. Vallromanes-Molí de l’Amat (Sabadell). 22 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Juliol 2014.

17. La Plana Vallesana VII/2. Camins de Vallromanes XIX/2. Vallromanes- Montserrat. Segon Tram. Molí de l’Amat (Sabadell) – Estació de Vacarisses. 29 quilòmetres. Desnivell positiu 500 metres. Agost 2014.

18. La Plana Vallesana IV. Caminant per Gallecs. 6 quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres.  Abril 2014.

19. La Plana Vallesana II. Del Congost a la Serra de Ponent. 8,5 Quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres.  Febrer 2014.

20. La Plana Vallesana I. Les fonts de Mollet. 2,3 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Gener 2014.

21. Ruta Espriu. D’Arenys de Munt a Arenys de Mar pel Collsacreu. 12,5 Quilòmetres. Desnivell positiu: 300 metres. Novembre 2013.

22. Caminant entre el Mogent i el Congost. 5 quilòmetres. Desnivell positiu: 100 metres. Novembre 2012.

23. Fonts urbanes de Badalona. 6,3 Quilòmetres. Desnivell inapreciable. Agost 2012.

La setmana vinent parlarem de la font d'en Mamet.


dimecres, 3 de juny de 2020

FONTS D'ARREU XXXIII. LES FONTS DEL PLA DE L'ESTANY. VOLUM II.



                                                                

Normalment quan us parlo d’alguna guia de fonts ho faig a partir d’haver passat per alguna deu o brollador descrites en el llibre.

Fa mesos que tinc pendent fer una travessa entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany, una travessa des d’Olot fins a Banyoles fent nit a Santa Pau. De fet la intenció d’aquesta excursió és fer  l’entrada al Pla de l’Estany pel terme municipal de Sant Miquel de Campmajor i així poder visitar algunes fonts esmentades a la guia que us proposo avui.

A veure si anem desescalant i el juliol, l’agost o el setembre podem anar a fer turisme de proximitat caminant per aquestes contrades.

Avui us presento el llibre “Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i editat per Rigau Editors l’any 2017.

En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus brolladors, biots, mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls. Des del meu parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest llibre, jo penso que el nom més encertat haguès sigut  “Fonts del Pla de l’Estany i indrets amb aigua”.

Com esmenten els autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts del Pla de l’Estany. Volum I”, va ser un treball realitzat a finals dels anys noranta que tenia com a objectiu evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles fonts, que havien perdut la seva utilitat per la minva de les activitats bosquetanes i agrícoles, restaven amagades, inutilitzades i a punt de desaparèixer definitivament.

De les primeres observacions a les segones que es van fer per confegir aquest llibre van passar entre disset i divuit anys (segons la font) i per norma general l’estat que presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999 era molt millor que el que tenien fa 4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia trobem moltes fonts eixutes, deixades, abandonades, ermes…

Finalment, a la fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia, es descriu l’accés, es fa una descripció de l’estat actual de la deu, la data de les dues observacions, el cabal que hi havia a la primera observació i el cabal que hi havia fa 4 o 5 anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el nivell del mar.

Un treball per erudits en la matèria que no els hi fa res caminar una bona estona i esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una mina abandonada. No és la vostra guia si busqueu un itinerari que passi per unes quantes fonts i l’accès a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.

Aquest llibre també m’ha proporcionat molt vocabulari relacionat amb l’aigua que us el presentaré el mes de juliol mitjançant una gramática del caminant.