dimecres, 3 de juny de 2020

FONTS D'ARREU XXXIII. LES FONTS DEL PLA DE L'ESTANY. VOLUM II.



                                                                

Normalment quan us parlo d’alguna guia de fonts ho faig a partir d’haver passat per alguna deu o brollador descrites en el llibre.

Fa mesos que tinc pendent fer una travessa entre la Garrotxa i el Pla de l’Estany, una travessa des d’Olot fins a Banyoles fent nit a Santa Pau. De fet la intenció d’aquesta excursió és fer  l’entrada al Pla de l’Estany pel terme municipal de Sant Miquel de Campmajor i així poder visitar algunes fonts esmentades a la guia que us proposo avui.

A veure si anem desescalant i el juliol, l’agost o el setembre podem anar a fer turisme de proximitat caminant per aquestes contrades.

Avui us presento el llibre “Les fonts del Pla de l’Estany. Volum II d’en Ramon Casadevall i Josep Pontacq i editat per Rigau Editors l’any 2017.

En aquest treball se’ns presenten més de 300 fonts, deus brolladors, biots, mines, abeuradors, regadius, reixorts i vivers dels municipis de Camós, Crespià, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls. Des del meu parer i després d’haver mira’t i remira’t aquest llibre, jo penso que el nom més encertat haguès sigut  “Fonts del Pla de l’Estany i indrets amb aigua”.

Com esmenten els autors, la llavor d’aquest llibre i de “Fonts del Pla de l’Estany. Volum I”, va ser un treball realitzat a finals dels anys noranta que tenia com a objectiu evitar la desaparició en la memòria oral d’aquelles fonts, que havien perdut la seva utilitat per la minva de les activitats bosquetanes i agrícoles, restaven amagades, inutilitzades i a punt de desaparèixer definitivament.

De les primeres observacions a les segones que es van fer per confegir aquest llibre van passar entre disset i divuit anys (segons la font) i per norma general l’estat que presentàven aquestes fonts el 1998 i 1999 era molt millor que el que tenien fa 4 o 5 anys. Per tant, en aquesta guia trobem moltes fonts eixutes, deixades, abandonades, ermes…

Finalment, a la fitxa de cada font, normalment hi ha una fotografia, es descriu l’accés, es fa una descripció de l’estat actual de la deu, la data de les dues observacions, el cabal que hi havia a la primera observació i el cabal que hi havia fa 4 o 5 anys, les coordenades UTM i l’alçada sobre el nivell del mar.

Un treball per erudits en la matèria que no els hi fa res caminar una bona estona i esgarrinxar-se per trobar un bassal a terra o una mina abandonada. No és la vostra guia si busqueu un itinerari que passi per unes quantes fonts i l’accès a les deus i als brolladors sigui fàcil i clar.

Aquest llibre també m’ha proporcionat molt vocabulari relacionat amb l’aigua que us el presentaré el mes de juliol mitjançant una gramática del caminant.


Cap comentari: