dimecres, 31 de març del 2010

La vall del Tort i el turó de Moià

La Font del Tort

Aquest cap de setmana passat, quan estava planejant aquesta entrada, estava decidit a parlar d'un nyap, la Font del Tort, però ahir quan vaig fer la sortida, vaig sorprendrem gratament.

Farà uns tres anys, quan per primera vegada vaig visitar aquest indret, em vaig trobar amb una font que havia estat arrenjada de manera molt barroera, sense tenir en compte els materials dels voltants i utilitzant llambordes.

Llavors, no hi havia cap senyalització i els camins i corriols que hi havia prop de la font, eren impracticables o estaven tallats.

Ahir quan m'acostava amb el cotxe, vaig veure que hi havia senyalització del parc. Vaig parar i efectivament, hi havia marcada una ruta amb senyals de color taronja, que a continuació us descriure. La font contínua igual, però l'obertura de l'espai a altres camins, pistes, turons i valls, fa que ja no parli d'aquest indret com un "nyap".

La passejada d'avui segons el Parc de la Serralada de Marina té 2975 metres, segons els meus comptes, tot just arriba a 2500 metres, amb el desnivell si que coincidim, 180 metres positius.

Per fer l'itinerari, cal evitar les hores centrals del día dels mesos calurosos de l'any, perquè tot el recorregut està molt exposat, amb poques ombres.

Per altra banda, aquest recorregut és molt recomanable per aquells que us agrada gaudir de bones panoràmiques. Tanmateix, malgrat la curta distància, això implica alguna pendent forteta.

Per arribar al lloc d'inici de la sortida, el parquing del restaurant Font del Tort, anirem cap a Montcada per la carretera de la Roca, i vinguent de Sant Fost, uns metres abans de la rotonda que hi ha a Montcada per arribar al nucli urbà pel pont sobre el riu Besós, trobarem el desviament del restaurant. A partir d'aquí comença una pista mig cimentada que desprès d'uns 700 metres ens durà fins el restaurant.

Sortim de la font del Tort, equipada amb bancs i taules, per fer un mos quan tornem. Aquesta font sempre l'he vist rajar.

Seguim per la pista cimentada uns 100 metres, fins que es converteix en un camí carreter que ara va paral.lel al torrent de can Güell. Uns metres més endavant pugem unes escales, i a dalt travessem un torrent sec. Ara durant uns 250 metres el cami planeja una mica, fins que agafem un corriol a mà esquerra que s'enfila cap a una pista que trobem a tan sols 50 metres.

Girem a la dreta per la pista en sentit ascendent. Però pocs metres mès enllà, tornem a agafar un corriol que ens puja fins el coll de Moià.

Aquest coll, és una cruïlla de camins i rutes. Si agafessim el camí que marxa davant nostre en direcció nord, aniriem cap a la vall de Reixach i enllaçaríem amb la ruta que vam fer el juliol del 2008.

La pista que davalla a la nostra dreta va a parar a La Vallesana, la carretera que va de Badalona a Montcada, i nosaltres girarem a l'esquerra per 100 metres més enllà, arribar al turó de Moià

Des dalt el turó, a 231 metres sobre el nivell del mar, tenim unes magnífiques vistes del Vallès Occidental i part del Barcelonès.
Igualment el soroll de les antenes que tenim a poc metres, tambè és força important.

Ara baixem per la pista que davalla cap a Montcada, sempre de cara al riu Ripoll. Malgrat que l'itinerari no té pérdua, cal esmentar que en aquesta part del recorregut no hi han fites de color taronja. Aquest camí pel qual anem ara, desprès d'uns 1.100 metres ens durà fins la pista per on hem passat amb el cotxe, quan veníem.

Des d'aquesta pista principal, fins el parquing del restaurant nomès ens restaran uns 500 metres, inici i final de la sortida d'avui.




dilluns, 22 de març del 2010

Els ocells de Tiana

Una puput

A vegades fas les entrades una mica per casualitat o perquè les circunstàncies arriben així.

En aquest cas, han coincidit varis factors. Per una banda, a les primeres cinquanta entrades, crec que no he parlat mai de Tiana, per un altre cantó ahir va començar la primavera i amb ella tornen molts ocells que hivernen a l'África i ara al març arriben a casa nostra.

I finalment, la setmana passada va caure a les meves mans un "Atles dels ocells nidificants del Maresme" editat l'any 2005 per Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria.


L'altre dia fullejant l'atles, vaig veure que les quadríqules corresponents a Tiana, eren molt riques en espècies d'aus. Vaig començar a comptar-les i gairebè arribo a la setentena.


Aquest fet, segurament es produeix perquè a Tiana encara trobem algun camp, alguna vinya, és a prop del mar, però alhora tambè podem trobar zona boscosa, i això permet a ocells que necessiten habitats força diferenciats, poder fer aquí el seu niu.


Trobar aquest atles o qualsevol guía d'ocells és molt fàcil, tant sigui a llibreries o inclús a les biblioteques, per fer un primer acostament.


Per tant, avui únicament us enumerare els noms d'aquestes aus. Malgrat no ser gaire entesos, de seguida veureu que hi ha espècies molt comuns i d'altres, una mica més rares. Ara nomès us queda buscar un bon punt de guaita per poder anar veient alguns d'aquests ocells,


perdiu, faisà, aligot vesper, esparver, xoriguer, falcó mostatxut, tudó, tórtora turca, tórtora, cotorreta de pit gris, cucut reial, cucut, òliba, xot, mussol, gamarús, enganyapastors, siboc, magall, pallarola, puput, pigot verd, cotoliu, oreneta, culblanc, cuscueta, ull de bou, rupit, rossinyol, bitxac, còlit ros, merla, rossinyol bord, trist, bosqueta, tallarol de casquet, tallarol gros, tallarol emmascarat, tallareta cuallarga, tallarol de garriga, tallarol capnegre, mosquiter pàlid, mosquiter comú, bruel, papamosques gris, mallerenga cuallarga, mallerenga emplomallada, mallerenga petita, mallerenga blava, mallerenga carbonera, raspinell, oriol, botxí, capsigrany, gaig, garsa, cornella, corb, estornell vulgar, estornell negre, pardal, pardal xarrec, gafarró, verdum, cadernera, gratapalles i sit negre


Properament us parlaré de la Font del Tort i de la Vall de Cabanyes.


dimecres, 17 de març del 2010

La Font del Senglar

La Font del Senglar

Mirant ahir al vespre les notícies del Parc de la Serralada Litoral, vaig veure que parlaven que havíen editat el tríptic de la Ruta del Vedat ( pels voltants de Teià), i que aquesta ruta passava per les fonts d'en Pericó d'en Canal, de les Perdius, del Vedat i del Senglar.

Les dues primeres ja les coneixia amb aquest nom, la font del Vedat, és la font que jo conec com la Font del Sagrat Cor, però sense cap mena de dubte allò que em va cridar més l'atenció va ser que a l'introducció del tríptic, s'ens diu que passarem per la Font del Senglar i comences a llegir el rutòmetre de l'excursió i aquesta font no apareix per enlloc.


Tanmateix tampoc apareix en el croquis que s'adjunta, però efectivament aquesta font existeix i generalment sempre raja.


De fet, d'aquesta font en parlo a l'entrada de 10 de desembre de 2008, "Les fonts de Teià" i jo em refereixo a ella com la "Font del Gripau" perquè de fet el boc té forma d'aquest amfibi.

Cal esmentar tambè, que tot just sota aquesta racó hi ha la Font del Torrent que al mesos més plujosos tambè goteja.

Si aneu a aquesta entrada trobareu les indicacions per arribar-hi, i el indret realment val la pena. A més a més nomès està a uns 250 metres de la Font del Vedat o Sagrat Cor.




P

dissabte, 13 de març del 2010

La Font de Can Barbeta

La mina de la Font de Can Barbeta

Avui parlarem d'aquesta font, que malgrat està dins el terme municipal de Vallromanes, està molt més vinculada a Santa María de Martorelles, perquè quan rajava desprès de passar pel safareig situat en el camí de Can Gurrí, les seves aigues baixaven pel torrent d'en Nofre, fins a trobar el torrent d'en Gurrí.

Per tant, aquesta és la única font del poble que abocava les seves aigües als torrents del vessant de Santa María de Martorelles, que tots ells desemboquen a Martorelles formant el torrent de Can Sunyer i aquest aboca les seves aigües al Riu Besós.

La resta de fonts i torrents de Vallromanes porten les seves aigües fins el Riu Mogent, abans de fer l'aiguabarreig amb el Tenes i el Congost i formar el riu Besòs a l'alçada de Montmeló.


Per arribar a aquesta font anirem a peu o en cotxe fins el coll de Can Corbera. (Si desconeixeu com fer-ho, en aquest blog a "Una excursió de dames i cavallers" d'octubre de 2008, trobareu les indicacions per fer-ho).


Des del coll de Can Corbera seguim les indicacions cap a Can Gurrí, obviant el camí que baixa cap a Can Girona. Nosaltres ara anem per un camí carreter, passem pel costat d'una casa en runes, Can Barbeta, i quan ja portem caminats uns 500 metres des del coll, uns 100 metres abans de trobar una cadena que barra el pas a vehicles a motor, haurem trobat a mà esquerra un corriol que s'endinsa per un torrent.


Quan portem uns 20 metres pel torrent a mà esquerra trobem la boca de la mina de la font.


Font de Can Barbeta: L'aigua anava canalitzada per un call fins al safareig que hi ha a sota el camí. Es conserva la boca de mina i el call, però l'aigua no raja, perquè segurament es conduïda amb manguera per regar els cirerers de sota la masia de Can Barbeta.


Per altra banda, hem d'anar en compte perquè uns metres més enllà, torrent amunt, tambè a mà esquerra, hi ha una espècie de pou molt profund arran de terra i és molt perillòs perquè no està protegit ni en cap tanca, ni reixa que el tapi.

Segurament, aquesta cavitat comuniqui amb la mina. Si anem amb canalla us recomano que no us acosteu al pou.


Bona part de la informació d'aquesta entrada l'he obtingut del llibre d'Enric García-Pey, "Vallromanes. Noms de Lloc i Casa".


Properament us parlaré entre d'altres coses, dels ocells que podem veure al vessant de marina de la Serralada.


dimarts, 9 de març del 2010

La neu ho cobreix tot.

La riera de Vallromanes

Per fi he arribat a casa. Ahir al matí quan vaig sortir-ne plovent una mica, no haguès cregut tenir que passar la nit a Mollet per culpa de la neu.


Sens dubte és el temporal de neu més dur que jo recordo al Vallès, des de que tinc us de raó, fa uns 30 anys.


Ara mirant dades de la Serralada, la última nevada una mica important va ser el día de Reis de l'any passat, llavors a dalt de tot de Sant Mateu es van mesurar fins a 30 centímetres.


Si algú té dades sobre la nevada d'ahir, agrairia que m'ho fèssiu saber.


Cal recordar que aquest hivern, el diumenge 20 de desembre tambè varem fer record de fred a la Serralada Litoral -6,3 graus.


Per altra banda, aquesta neu ha sigut boníssima per les fonts. Tanmateix, la neu es va filtrant a la terra i va omplint els aqüifers.


Si aquests dies volteu per les nostres muntanyes, segurament us portareu sorpreses agradables.


Espero notícies vostres sobre el nou estat de les diferents fonts.