dimecres, 31 de març de 2010

La vall del Tort i el turó de Moià

La Font del Tort

Aquest cap de setmana passat, quan estava planejant aquesta entrada, estava decidit a parlar d'un nyap, la Font del Tort, però ahir quan vaig fer la sortida, vaig sorprendrem gratament.

Farà uns tres anys, quan per primera vegada vaig visitar aquest indret, em vaig trobar amb una font que havia estat arrenjada de manera molt barroera, sense tenir en compte els materials dels voltants i utilitzant llambordes.

Llavors, no hi havia cap senyalització i els camins i corriols que hi havia prop de la font, eren impracticables o estaven tallats.

Ahir quan m'acostava amb el cotxe, vaig veure que hi havia senyalització del parc. Vaig parar i efectivament, hi havia marcada una ruta amb senyals de color taronja, que a continuació us descriure. La font contínua igual, però l'obertura de l'espai a altres camins, pistes, turons i valls, fa que ja no parli d'aquest indret com un "nyap".

La passejada d'avui segons el Parc de la Serralada de Marina té 2975 metres, segons els meus comptes, tot just arriba a 2500 metres, amb el desnivell si que coincidim, 180 metres positius.

Per fer l'itinerari, cal evitar les hores centrals del día dels mesos calurosos de l'any, perquè tot el recorregut està molt exposat, amb poques ombres.

Per altra banda, aquest recorregut és molt recomanable per aquells que us agrada gaudir de bones panoràmiques. Tanmateix, malgrat la curta distància, això implica alguna pendent forteta.

Per arribar al lloc d'inici de la sortida, el parquing del restaurant Font del Tort, anirem cap a Montcada per la carretera de la Roca, i vinguent de Sant Fost, uns metres abans de la rotonda que hi ha a Montcada per arribar al nucli urbà pel pont sobre el riu Besós, trobarem el desviament del restaurant. A partir d'aquí comença una pista mig cimentada que desprès d'uns 700 metres ens durà fins el restaurant.

Sortim de la font del Tort, equipada amb bancs i taules, per fer un mos quan tornem. Aquesta font sempre l'he vist rajar.

Seguim per la pista cimentada uns 100 metres, fins que es converteix en un camí carreter que ara va paral.lel al torrent de can Güell. Uns metres més endavant pugem unes escales, i a dalt travessem un torrent sec. Ara durant uns 250 metres el cami planeja una mica, fins que agafem un corriol a mà esquerra que s'enfila cap a una pista que trobem a tan sols 50 metres.

Girem a la dreta per la pista en sentit ascendent. Però pocs metres mès enllà, tornem a agafar un corriol que ens puja fins el coll de Moià.

Aquest coll, és una cruïlla de camins i rutes. Si agafessim el camí que marxa davant nostre en direcció nord, aniriem cap a la vall de Reixach i enllaçaríem amb la ruta que vam fer el juliol del 2008.

La pista que davalla a la nostra dreta va a parar a La Vallesana, la carretera que va de Badalona a Montcada, i nosaltres girarem a l'esquerra per 100 metres més enllà, arribar al turó de Moià

Des dalt el turó, a 231 metres sobre el nivell del mar, tenim unes magnífiques vistes del Vallès Occidental i part del Barcelonès.
Igualment el soroll de les antenes que tenim a poc metres, tambè és força important.

Ara baixem per la pista que davalla cap a Montcada, sempre de cara al riu Ripoll. Malgrat que l'itinerari no té pérdua, cal esmentar que en aquesta part del recorregut no hi han fites de color taronja. Aquest camí pel qual anem ara, desprès d'uns 1.100 metres ens durà fins la pista per on hem passat amb el cotxe, quan veníem.

Des d'aquesta pista principal, fins el parquing del restaurant nomès ens restaran uns 500 metres, inici i final de la sortida d'avui.




1 comentari:

Josep López ha dit...

En un altre apunt demanaves per l'estat de les fonts que trobéssim. He vist que a la de la Teula pel broc no hi raja aigua, tot i que les parets degoten força. La del Ferro raja i s'hi ha posat un rètol indicatiu a la cruïlla que hi duu. La de la Guineu també raja i s'hi ha fet una petita bassa. La de la Canaleta i la de l'Amigó, com sempre, són les que ragen més.