diumenge, 4 d’abril de 2010

Quan no trobes el que busques


Quan preparo els itineraris que desprès escric al blog, sempre segueixo les mateixes passes.
El primer que faig, és anar a buscar les fonts, els corriols, les ermites...
Seguidament, busco el millor lloc per començar la ruta, buscant un accès fàcil, evitant tenir que caminar per carretera, que hi hagi possibilitat de deixar el cotxe ben aparcat o millor encara possibilitat d'arribar-hi en transport públic.
I per últim, faig tot el recorregut amb la gravadora i així puc fer totes anotacions fil per randa , sobre la distància recorreguda, la direcció a seguir i altres dades d'interès.

Sense cap mena de dubte, la fase més complexa és la primera; això suposa anar a descobrir camins, trobar fonts amb referències molt vagues, i el resultat moltes vegades és trobar tanques i filats que barren el pas, torrents embardissats que no porten a enlloc, sortir d'un bosc sense camins mitjançant els tallafocs que es fan per col.locar els pals de telèfon o bè les torres d'electricitat i arribar a casa cansat, esgarrinxat i brut

Aquests dies estic preparant un itinerari per la Vall de Cabanyes i volia mirar d'incloure en el recorregut les fonts de Can Julià i Canyelles. Doncs bé, avui al migdia, quan ha deixat de ploure, he anat cap a Sant Fost a veure que trobava, amb l'ajuda del llibret "Fem Memòria. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles" d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri.

Malgrat els croquis i les explicacions detallades, per diferents motius, avui no he "pescat" cap font. La font de Can Julià està dins una finca particular i si queda algun dubte hi ha un rètol ben gran de CAMÍ PARTICULAR i una senyal de prohibit que l'acompanya.

Per altra banda, a la Font de Canyelles, m'ha sigut impossible arribar-hi, inclús no és viable accedir al torrent perquè el pas està tallat amb un filat.
Segurament, moltes vegades no es respecten ni els camins històrics, ni els camins de transhumància i es posen tanques, filats i senyals de prohibit a tort i dret.

Però quan hi topo, davant el dubte, sempre reculo. Malgrat tot, penso que s'hauria de regular una mica més. Entenc que les finques tenen uns propietaris, però no es poden tallar camins, corriols i torrents indiscriminadament.

Bè, per acabar aquesta entrada-protesta, nomès dir-vos que si algú ha anat a la Font de Canyelles i a la Font de Can Julià recentment, us agraïria que m'ho fèssiu saber, tanmateix tambè necessito informació sobre la Font de Santa Caterina a Montornés i la Font de les Canyes a Santa Coloma de Gramenet.

Properament parlarem de la Font de Can Planes i afegirem 25 paraules més a la Gramàtica del caminant.