diumenge, 14 d’octubre de 2018

NOVA LÍNEA D'AUTOBUSOS CAP AL PARC NATURAL DEL MONTSENY




Els caps de setmana d'octubre i novembre el Parc Natural del Montseny, és un brogit de gent i cotxes. A vegades allò que estava previst com una plaentera i relaxada jornada de tardor al Montseny. gaudint dels seus paisatges, dels seus colors, de les seves olors... es pot convertir en un malson, fent molta estona de caravana i una vegada arribats a lloc, donant voltes i més voltes per trobar un aparcament.
En aquest sentit, es calcula que un diumenge d'octubre poden arribar a Santa Fe de Montseny al voltant d'unes 2.000 persones, més ara que hi ha febrada boletaire.

Tal vegada, avui hem de cel.lebrar una iniciativa que ha començat aquest cap de setmana, doncs des de divendres és possible arribar a Santa Fe, Mosqueroles, la Costa del Montseny i Fontmartina amb transport públic.
Els autobusos s'agafaran a l'estació de Sant Celoni i per tant,  tenen correspondència amb el servei de rodalies i a més a més, hi haurà bitllet combinat tren+ bus.
El servei nomès funcionarà els dissabtes, diumenges i festius, però hi haurà 10 freqüències cap a Fontmartina en els dos sentits, i 9 freqüències cap a Santa Fe. A partir del 10 de novembre i fins a final d'any, les freqüències cap a Fontmartina seran 5 i cap a Santa Fe 4.

Si voleu arribar a Sant Celoni en cotxe i nomès agafar el bus, el bitllet us costarà 2,20 Euros i els menors de 12 anys tindran el bitllet gratuit.

Trobareu més informació a www.sagales.com

En el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, també s'ha iniciat un servei similar amb una línea d'autobusos que uneix Terrassa amb Matadepera, La Barata, Coll d'Estenalles, Mura i Talamanca.

La setmana vinent, tornarem a caminar per Collserola.



dilluns, 8 d’octubre de 2018

GR-92. EL SENDER DE LA MEDITERRÀNIA A VALLROMANES




La setmana passada us vaig presentar una excursió entre el Baixador de Vallvidrera i Molins de Rei, tot seguint el GR-92 i en aquest sentit no vaig haver de fer cap puntualització sobre el camí, doncs estava molt ben marcat.

Sens dubte, el GR-92 és un dels senders més atractius de Catalunya, tal vegada segueix tot el litoral català i consta de 560 quilòmetres dividits en 31 etapes.
Fa un parell d'anys, es va publicar un nova edició de la guia d'aquest GR-92. Aquesta nova edició d'en Xavi Margaix i Giner i editada per Cossetània i Alpina el juny del 2016 és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

Aquest GR és fantàstic per fer-lo a finals de primavera o al principi de la tardor i els finals d'etapa ens ofereixen tota mena de serveis i uns indrets amb molt encant. Preneu nota, Llançà, Cadaquès, Roses, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Begur, Palamós, Sant Feliu de Guixols, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Tordera, Vallgorguina, Llinars, Vallromanes, Montcada i Reixac i Barcelona. Sens dubte té molts atractius pel turisme i les etapes estan a l'abast de tot aquell avesat a caminar.

En els finals d'etapa s'hi arriba seguint el GR, però hi ha dues excepcions a Llinars s'arriba seguint un sender local (SL) i a Vallromanes no trobem cap tipus de fita que marqui els dos quilòmetres que hi ha des de Coll de Clau fins al poble, ni cap fita que marqui els 5 quilòmetres que hi ha des del nucli urbà fins uns centenars de metres abans d'arribar al Turó de Galzeran on el GR ens arriba per l'esquerra provinent del Coll de Font de Cera.

Personalment, penso que no tenir fitats aquests 7 quilòmetres amb un sender local, un petit recorregut o una variant del GR, és perdre oportunitats per promocionar el turisme i el comerç a Vallromanes.
Al marge de l'increment de pernoctacions que això suposaria, aquests set quilòmetres permetrien fer una ruta circular d'uns 12 quilòmetres, sempre ampliables amb la opció de pujar a Sant Mateu o al Castell de Sant Miquel.

Tant de bo algú prengui nota i d'aquí un temps Vallromanes quedi definitivament connectat amb el GR-92.


dimarts, 2 d’octubre de 2018

COLLSEROLA IX. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA A MOLINS DE REI PEL GR-92

                                          Castellciuró

L'itinerari que us presento avui és molt senzill, doncs nomès té 10,4 quilòmetres de llargada i nomès uns 325 metres de desnivell positiu. A més a més, durant tot el recorregut seguirem les marques del GR-92 que en aquest tram, actualment està força ben marcat.
L'excursió d'avui enllaça en el Baixador de Vallvidrera amb el Qm 4,975 de l'itinerari "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" publicat en aquest blog l'agost del 2018.

Els camins per on passa avui el nostre itinerari són molt còmodes i nomès haurem d'anar en compte, quan fem 370 metres per la carretera BV-1468 que uneix Barcelona i Molins de Rei i que sorprenentment té poc trànsit.

Per altra banda, gaudirem de bones vistes del pla del Llobregat i passarem per l'ermita de Santa Creu d'Olorda i Castellciuró.

Santa Creu d'Olorda. Té una gran popularitat a causa de l'aplec que se celebra el Dilluns de Pasqua. Actualment, la gran esplanada de l'indret ha estat reconvertida en àrea de lleure. De l'esglèsia, destaca el campanar quadrat que data del 1632, per bé que el nucli original de l'edifici està documentat des de l'any 1032. L'indret ha generat també diverses llegendes.

Castellciuró. Castellciuró ens parla de la complexitat dels temps medievals a la serra. La primera construcció de l'indret era una torre visigòtica de nom Guadallo que va ser enderrocada pels sarraïns el 985. Les restes d'aquesta fortalesa encara deixen veure un mur amb opus spicatum. L'opus spicatum, terme llatí que significa obra en forma d'espiga, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Sobre els vestigis d'aquesta antiga construcció, cinc segles més tard, el rei Pere III va fer construir el castell, les restes del qual podem contemplar avui.

Un altre aspecte interessant d'aquesta sortida és que podem fer l'anada i la tornada fàcilment en transport públic.
En aquest sentit, quan arribem a Molins de Rei nomès haurem de seguir el Carrer Camí Antic d'Olorda i set-cents metres més endavant tombarem a l'esquerra pel carrer Sant Antoni Maria Claret.
Cent cinquanta metres més avall passem per davant del poliesportiu municipal i vuitanta metres més endavant, creuem les vies del tren per un pont elevat.
Tot seguit, baixem unes escales i tombem a l'esquerra pel carrer Angel Guimerà. Cent cinquanta metres més enllà, ja som a l'estació de Molins de Rei. Final de l'excursió d'avui.

Precisament, ben aviat us parlaré de la nova edició de la guia del GR-92 editada el juny del 2016.