dissabte, 27 d’octubre de 2018

RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS DE CATALUNYA




Avui us parlaré de "RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS DE CATALUNYA", un llibre d'en César Barba i editat per Sua Edizioak l'abril del 2016. L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.
Personalment, ja m'he apuntat un parell de rutes que vull fer properament. De moment, he fet una repassada de tots els itineraris que ens presenta en César Barba i en aquest sentit, a continuació us enumero sis excursions que ens suggereix l'autor que es corresponen amb sis excursions que alguna vegada us he presentat en el blog.

-El castanyers del Montseny.  -Viladrau- Sant Miquel de Barretons, publicat en el blog l'octubre de 2013.
-Boscos de la Vall de Santa Fe del Montseny. - Fontejant per la Vall de Santa Fe, publicat en el blog l'octubre de 2015.
-Boscos i turons de la Serralada Litoral. -La Caminada de les 10 fonts de Martorelles a Vallromanes, publicat en el blog el maig del 2012.
-Alzines i sureres del Parc Montnegre i Corredor. 4 Fonts del Montnegre, publicat el novembre del 2011.
-L'alzinar de Sant Jeroni. -Monestir de Montserrat - Sant Jeroni, publicat el juliol del 2015.
-Les singulars rouredes humides d'Olot. -Les fonts d'Olot, publicat el març del 2012.

En definitiva, una bona guia per regalar a qualsevol amant dels boscos.

Properament, farem una etapa del Camí de Sant Jaume.



dissabte, 20 d’octubre de 2018

COLLSEROLA X. DEL TIBIDABO A PENITENTS PER CAN BORNI.

                                        Font del Bacallà

Avui us presentem un itinerari que no arriba als 6 quilòmetres, pràcticament tot baixada i que sortint del Tibidabo ens acosta fins el barri de Penitents de Barcelona. Per tant, aquesta seria una alternativa a l'itinerari que us vam presentar el mes d'agost de 2018 "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" que en aquest cas ens baixava també fins la ciutat de Barcelona, però desprès d'haver fet 15 quilòmetres.

Aquest itinerari també podria ser una continuació de la sortida "Santa Perpètua - Tibidabo", que us vam presentar en aquest blog el març del 2015. 

Tant per arribar a l'inici del recorregut com per marxar, una vegada hem finalitzat la sortida, tenim molt bona connexió de transport públic i per tant és d'aquelles sortides que podem deixar el cotxe tranquilament a casa.

Ara que ja hem arribat al nucli urbà de Barcelona, a partir de principis de 2019, us presentarem algun itinerari per fonts, edificis, monuments i racons singulars de la ciutat.



L'ITINERARI


0,000Qm.  0,000Qm. Iniciem l’excursió a la Plaça del Tibidabo, tot just al costat del Restaurant Club dels Aventurers i continuem a l’esquerra per la carretera del Tibidabo a Vallvidrera, deixant a la dreta el Temple Expiatori del Sagrat Cor.

0,500Qm. 0,500Qm. Enllacem amb la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. Uns metres més endavant, deixem a la dreta el Gran Hotel La Florida.

0,600Qm. 1,100Qm. Creuem la carretera BV-1418 i continuem a l’esquerra.

0,550Qm. 1,650Qm. Aparcament dels Jardins de Can Borni. Continuem per una pista que trobem a la dreta i a partir d’ara i fins al final, seguim les marques del PR-38.

0,450Qm. 2.100Qm. A l’esquerra, trobem l’entrada dels Jardins de Can Borni i nomès uns vint metres més enllà, en una raconada a la dreta, hi ha la font de Can Borni. El frontal d’aquesta font està adossat al marge, format per una paret de pedra vista d'uns tres metres d'amplada per tres d'alçada que suporta un arc de totxo vist. El terra immediat està empedrat i enlairat dos esglaons respecte el camí. La paret de la dreta també és de pedra vista i rematada amb maons. A l'esquerra hi ha un bonic banc corregut de pedra i acabat en rajola blanca amb la tècnica del trencadís. 

A mitjans d’octubre de 2014, raja un bon doll d’aigua per la part baixa del frontal a través d'un tub d'acer inoxidable abonyegat i cau a una bassa rectangular arran del terra.
Aquesta font és de mina i alimenta continuament la cisterna del Viver de Can Borni amb la que es reguen les zones enjardinades.
Desfem aquests últims vint metres i entrem als jardins.

 Els jardins Viver de Can Borni estan oberts els dies de funcionament del Parc d’Atraccions del Tibidabo. El jardí està dividit per diferents terrasses on s’accedeix per un camí principal i diferents caminois. En una d’aquestes terrasses hi ha la font del Lleó de Can Borni que està situada dins d’una bassa semicircular. Aquesta font és ornamental i l’aigua mitjançant un canaló va caient a quatre basses situades a terrasses inferiors.
Aquest canaló fa un recorregut d’uns 80 metres i salva un desnivell d’uns 30 metres. Certament és una font molt xula que trobarem a tres minuts de l’entrada dels jardins, per tant, ara nomès ens queda desfer aquests dos-cents cinquanta metres i tornar a l’entrada d’aquest parc.
Girem a l’esquerra pista avall.

0,325Qm. 2,925Qm. Seguim per unes escales que trobem a mà esquerra.

0,300Qm. 3,225Qm. Arribem a una placeta i continuem recte. Vint metres més enllà i desprès de pujar una mica, trobem una terrassa on hi ha la Font del Bacallà.
Font del Bacallà.  Es tracta d'una construcció el.laborada formada per un frontal de pedra vista encastat al marge. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a un bassal rectangular arran del sòl que està empedrat i de forma semicircular, després desguassa formant el torrent que porta el seu nom. El desguàs deu estar embossat, doncs l'aigua vessa del bassal i s'escola pel mig de l'esplanada buscant el torrent. A mitjans d’octubre de 2018, raja un modest rajolí.

Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb un relleu que representa una penca de bacallà i la data de construcció, 1910, curiosament les dues últimes xifres ho són en lletres, no pas en números, "19 DEU"'. Al costat, una placa d'acer inoxidable ens recorda, a banda del nom de la font, que fou restaurada la primavera de l'any 1986 pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís.

A banda i banda de la font i formant angle obert amb aquesta, arrenquen dos llargs seients de pedra amb respatllers que alhora retenen les terres. 
Ara desfem els últims 300 metres fins la pista superior, on girem a l’esquerra tot planejant cap a Barcelona.

0,125Qm. 3,650Qm.  Tombem a l’esquerra per una pista que ens creua.

0,275Qm. 3,925Qm. Després d’una tanca del Parc trobem una cruïlla de pistes. Continuem a la dreta per la pista asfaltada en sentit descendent.
Ara estem baixant pel carrer Siurana.

0,550Qm. 4,475Qm. Carrer que ens creua. Continuem a l’esquerra tot planejant. Seguint les marques del PR-38.

0,225Qm. 4,700Qm. Continuem recte pel camí asfaltat que es precipita cap al barri de Penitents.

0,475Qm. 5,175Qm. Plaça. Continuem a la dreta pel carrer Trullols que marxa en sentit descendent.

0,200Qm. 5,375Qm. Continuem a la dreta pel carrer Navata.

0,025Qm. 5,400Qm. Carrer Gutenberg. Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,175Qm. 5,575Qm. Carretera de l’Arrabassada.  Continuem a la dreta.

0,100Qm. 5,675Qm. Passeig de la Vall d’Hebron. Creuem la Ronda de Dalt per un pas superior. A continuació girem a l’esquerra.

0,100Qm. 5,775Qm. Continuem a la dreta pel carrer d’Anna Piferrer.

0,100Qm. 5,875Qm. Metro Penitents. Cantonada carrer Anna Piferrer amb avinguda de Vallcarca.  Final de la sortida d’avui.

La majoria d'explicacions referents a les fonts, les he extret d'Encos.

Properament, parlarem de rutes pels boscos més bells.






diumenge, 14 d’octubre de 2018

NOVA LÍNEA D'AUTOBUSOS CAP AL PARC NATURAL DEL MONTSENY




Els caps de setmana d'octubre i novembre el Parc Natural del Montseny, és un brogit de gent i cotxes. A vegades allò que estava previst com una plaentera i relaxada jornada de tardor al Montseny. gaudint dels seus paisatges, dels seus colors, de les seves olors... es pot convertir en un malson, fent molta estona de caravana i una vegada arribats a lloc, donant voltes i més voltes per trobar un aparcament.
En aquest sentit, es calcula que un diumenge d'octubre poden arribar a Santa Fe de Montseny al voltant d'unes 2.000 persones, més ara que hi ha febrada boletaire.

Tal vegada, avui hem de cel.lebrar una iniciativa que ha començat aquest cap de setmana, doncs des de divendres és possible arribar a Santa Fe, Mosqueroles, la Costa del Montseny i Fontmartina amb transport públic.
Els autobusos s'agafaran a l'estació de Sant Celoni i per tant,  tenen correspondència amb el servei de rodalies i a més a més, hi haurà bitllet combinat tren+ bus.
El servei nomès funcionarà els dissabtes, diumenges i festius, però hi haurà 10 freqüències cap a Fontmartina en els dos sentits, i 9 freqüències cap a Santa Fe. A partir del 10 de novembre i fins a final d'any, les freqüències cap a Fontmartina seran 5 i cap a Santa Fe 4.

Si voleu arribar a Sant Celoni en cotxe i nomès agafar el bus, el bitllet us costarà 2,20 Euros i els menors de 12 anys tindran el bitllet gratuit.

Trobareu més informació a www.sagales.com

En el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, també s'ha iniciat un servei similar amb una línea d'autobusos que uneix Terrassa amb Matadepera, La Barata, Coll d'Estenalles, Mura i Talamanca.

La setmana vinent, tornarem a caminar per Collserola.



dilluns, 8 d’octubre de 2018

GR-92. EL SENDER DE LA MEDITERRÀNIA A VALLROMANES




La setmana passada us vaig presentar una excursió entre el Baixador de Vallvidrera i Molins de Rei, tot seguint el GR-92 i en aquest sentit no vaig haver de fer cap puntualització sobre el camí, doncs estava molt ben marcat.

Sens dubte, el GR-92 és un dels senders més atractius de Catalunya, tal vegada segueix tot el litoral català i consta de 560 quilòmetres dividits en 31 etapes.
Fa un parell d'anys, es va publicar un nova edició de la guia d'aquest GR-92. Aquesta nova edició d'en Xavi Margaix i Giner i editada per Cossetània i Alpina el juny del 2016 és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

Aquest GR és fantàstic per fer-lo a finals de primavera o al principi de la tardor i els finals d'etapa ens ofereixen tota mena de serveis i uns indrets amb molt encant. Preneu nota, Llançà, Cadaquès, Roses, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Begur, Palamós, Sant Feliu de Guixols, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Tordera, Vallgorguina, Llinars, Vallromanes, Montcada i Reixac i Barcelona. Sens dubte té molts atractius pel turisme i les etapes estan a l'abast de tot aquell avesat a caminar.

En els finals d'etapa s'hi arriba seguint el GR, però hi ha dues excepcions a Llinars s'arriba seguint un sender local (SL) i a Vallromanes no trobem cap tipus de fita que marqui els dos quilòmetres que hi ha des de Coll de Clau fins al poble, ni cap fita que marqui els 5 quilòmetres que hi ha des del nucli urbà fins uns centenars de metres abans d'arribar al Turó de Galzeran on el GR ens arriba per l'esquerra provinent del Coll de Font de Cera.

Personalment, penso que no tenir fitats aquests 7 quilòmetres amb un sender local, un petit recorregut o una variant del GR, és perdre oportunitats per promocionar el turisme i el comerç a Vallromanes.
Al marge de l'increment de pernoctacions que això suposaria, aquests set quilòmetres permetrien fer una ruta circular d'uns 12 quilòmetres, sempre ampliables amb la opció de pujar a Sant Mateu o al Castell de Sant Miquel.

Tant de bo algú prengui nota i d'aquí un temps Vallromanes quedi definitivament connectat amb el GR-92.


dimarts, 2 d’octubre de 2018

COLLSEROLA IX. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA A MOLINS DE REI PEL GR-92

                                          Castellciuró

L'itinerari que us presento avui és molt senzill, doncs nomès té 10,4 quilòmetres de llargada i nomès uns 325 metres de desnivell positiu. A més a més, durant tot el recorregut seguirem les marques del GR-92 que en aquest tram, actualment està força ben marcat.
L'excursió d'avui enllaça en el Baixador de Vallvidrera amb el Qm 4,975 de l'itinerari "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" publicat en aquest blog l'agost del 2018.

Els camins per on passa avui el nostre itinerari són molt còmodes i nomès haurem d'anar en compte, quan fem 370 metres per la carretera BV-1468 que uneix Barcelona i Molins de Rei i que sorprenentment té poc trànsit.

Per altra banda, gaudirem de bones vistes del pla del Llobregat i passarem per l'ermita de Santa Creu d'Olorda i Castellciuró.

Santa Creu d'Olorda. Té una gran popularitat a causa de l'aplec que se celebra el Dilluns de Pasqua. Actualment, la gran esplanada de l'indret ha estat reconvertida en àrea de lleure. De l'esglèsia, destaca el campanar quadrat que data del 1632, per bé que el nucli original de l'edifici està documentat des de l'any 1032. L'indret ha generat també diverses llegendes.

Castellciuró. Castellciuró ens parla de la complexitat dels temps medievals a la serra. La primera construcció de l'indret era una torre visigòtica de nom Guadallo que va ser enderrocada pels sarraïns el 985. Les restes d'aquesta fortalesa encara deixen veure un mur amb opus spicatum. L'opus spicatum, terme llatí que significa obra en forma d'espiga, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Sobre els vestigis d'aquesta antiga construcció, cinc segles més tard, el rei Pere III va fer construir el castell, les restes del qual podem contemplar avui.

Un altre aspecte interessant d'aquesta sortida és que podem fer l'anada i la tornada fàcilment en transport públic.
En aquest sentit, quan arribem a Molins de Rei nomès haurem de seguir el Carrer Camí Antic d'Olorda i set-cents metres més endavant tombarem a l'esquerra pel carrer Sant Antoni Maria Claret.
Cent cinquanta metres més avall passem per davant del poliesportiu municipal i vuitanta metres més endavant, creuem les vies del tren per un pont elevat.
Tot seguit, baixem unes escales i tombem a l'esquerra pel carrer Angel Guimerà. Cent cinquanta metres més enllà, ja som a l'estació de Molins de Rei. Final de l'excursió d'avui.

Precisament, ben aviat us parlaré de la nova edició de la guia del GR-92 editada el juny del 2016.