diumenge, 14 d’octubre de 2018

NOVA LÍNEA D'AUTOBUSOS CAP AL PARC NATURAL DEL MONTSENY




Els caps de setmana d'octubre i novembre el Parc Natural del Montseny, és un brogit de gent i cotxes. A vegades allò que estava previst com una plaentera i relaxada jornada de tardor al Montseny. gaudint dels seus paisatges, dels seus colors, de les seves olors... es pot convertir en un malson, fent molta estona de caravana i una vegada arribats a lloc, donant voltes i més voltes per trobar un aparcament.
En aquest sentit, es calcula que un diumenge d'octubre poden arribar a Santa Fe de Montseny al voltant d'unes 2.000 persones, més ara que hi ha febrada boletaire.

Tal vegada, avui hem de cel.lebrar una iniciativa que ha començat aquest cap de setmana, doncs des de divendres és possible arribar a Santa Fe, Mosqueroles, la Costa del Montseny i Fontmartina amb transport públic.
Els autobusos s'agafaran a l'estació de Sant Celoni i per tant,  tenen correspondència amb el servei de rodalies i a més a més, hi haurà bitllet combinat tren+ bus.
El servei nomès funcionarà els dissabtes, diumenges i festius, però hi haurà 10 freqüències cap a Fontmartina en els dos sentits, i 9 freqüències cap a Santa Fe. A partir del 10 de novembre i fins a final d'any, les freqüències cap a Fontmartina seran 5 i cap a Santa Fe 4.

Si voleu arribar a Sant Celoni en cotxe i nomès agafar el bus, el bitllet us costarà 2,20 Euros i els menors de 12 anys tindran el bitllet gratuit.

Trobareu més informació a www.sagales.com

En el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, també s'ha iniciat un servei similar amb una línea d'autobusos que uneix Terrassa amb Matadepera, La Barata, Coll d'Estenalles, Mura i Talamanca.

La setmana vinent, tornarem a caminar per Collserola.



dilluns, 8 d’octubre de 2018

GR-92. EL SENDER DE LA MEDITERRÀNIA A VALLROMANES




La setmana passada us vaig presentar una excursió entre el Baixador de Vallvidrera i Molins de Rei, tot seguint el GR-92 i en aquest sentit no vaig haver de fer cap puntualització sobre el camí, doncs estava molt ben marcat.

Sens dubte, el GR-92 és un dels senders més atractius de Catalunya, tal vegada segueix tot el litoral català i consta de 560 quilòmetres dividits en 31 etapes.
Fa un parell d'anys, es va publicar un nova edició de la guia d'aquest GR-92. Aquesta nova edició d'en Xavi Margaix i Giner i editada per Cossetània i Alpina el juny del 2016 és un treball molt acurat que es divideix en dos volums. El GR-92 Nord. De Portbou a Vallvidrera i el GR-92 Sud. De Vallvidrera a Ulldecona.

Avui us parlaré del volum del Nord. Aquí hi trobem descrites 18 etapes i 3 variants que suposarien 4 etapes més. Abans de començar a desenvolupar l'itinerari, a cada etapa trobem el quilometratge, l'estimació de temps, el desnivell positiu, la dificultat tècnica i la recomanació de la millor època de l'any per fer-la. A més a més, a continuació trobem una esplèndida sinopsi de l'itinerari i una descripció d'allò més destacat del recorregut de la jornada. Tot amanit amb unes fotografies que conviden a calçar-nos les botes.

Aquest GR és fantàstic per fer-lo a finals de primavera o al principi de la tardor i els finals d'etapa ens ofereixen tota mena de serveis i uns indrets amb molt encant. Preneu nota, Llançà, Cadaquès, Roses, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Begur, Palamós, Sant Feliu de Guixols, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Tordera, Vallgorguina, Llinars, Vallromanes, Montcada i Reixac i Barcelona. Sens dubte té molts atractius pel turisme i les etapes estan a l'abast de tot aquell avesat a caminar.

En els finals d'etapa s'hi arriba seguint el GR, però hi ha dues excepcions a Llinars s'arriba seguint un sender local (SL) i a Vallromanes no trobem cap tipus de fita que marqui els dos quilòmetres que hi ha des de Coll de Clau fins al poble, ni cap fita que marqui els 5 quilòmetres que hi ha des del nucli urbà fins uns centenars de metres abans d'arribar al Turó de Galzeran on el GR ens arriba per l'esquerra provinent del Coll de Font de Cera.

Personalment, penso que no tenir fitats aquests 7 quilòmetres amb un sender local, un petit recorregut o una variant del GR, és perdre oportunitats per promocionar el turisme i el comerç a Vallromanes.
Al marge de l'increment de pernoctacions que això suposaria, aquests set quilòmetres permetrien fer una ruta circular d'uns 12 quilòmetres, sempre ampliables amb la opció de pujar a Sant Mateu o al Castell de Sant Miquel.

Tant de bo algú prengui nota i d'aquí un temps Vallromanes quedi definitivament connectat amb el GR-92.


dimarts, 2 d’octubre de 2018

COLLSEROLA IX. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA A MOLINS DE REI PEL GR-92

                                          Castellciuró

L'itinerari que us presento avui és molt senzill, doncs nomès té 10,4 quilòmetres de llargada i nomès uns 325 metres de desnivell positiu. A més a més, durant tot el recorregut seguirem les marques del GR-92 que en aquest tram, actualment està força ben marcat.
L'excursió d'avui enllaça en el Baixador de Vallvidrera amb el Qm 4,975 de l'itinerari "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" publicat en aquest blog l'agost del 2018.

Els camins per on passa avui el nostre itinerari són molt còmodes i nomès haurem d'anar en compte, quan fem 370 metres per la carretera BV-1468 que uneix Barcelona i Molins de Rei i que sorprenentment té poc trànsit.

Per altra banda, gaudirem de bones vistes del pla del Llobregat i passarem per l'ermita de Santa Creu d'Olorda i Castellciuró.

Santa Creu d'Olorda. Té una gran popularitat a causa de l'aplec que se celebra el Dilluns de Pasqua. Actualment, la gran esplanada de l'indret ha estat reconvertida en àrea de lleure. De l'esglèsia, destaca el campanar quadrat que data del 1632, per bé que el nucli original de l'edifici està documentat des de l'any 1032. L'indret ha generat també diverses llegendes.

Castellciuró. Castellciuró ens parla de la complexitat dels temps medievals a la serra. La primera construcció de l'indret era una torre visigòtica de nom Guadallo que va ser enderrocada pels sarraïns el 985. Les restes d'aquesta fortalesa encara deixen veure un mur amb opus spicatum. L'opus spicatum, terme llatí que significa obra en forma d'espiga, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Sobre els vestigis d'aquesta antiga construcció, cinc segles més tard, el rei Pere III va fer construir el castell, les restes del qual podem contemplar avui.

Un altre aspecte interessant d'aquesta sortida és que podem fer l'anada i la tornada fàcilment en transport públic.
En aquest sentit, quan arribem a Molins de Rei nomès haurem de seguir el Carrer Camí Antic d'Olorda i set-cents metres més endavant tombarem a l'esquerra pel carrer Sant Antoni Maria Claret.
Cent cinquanta metres més avall passem per davant del poliesportiu municipal i vuitanta metres més endavant, creuem les vies del tren per un pont elevat.
Tot seguit, baixem unes escales i tombem a l'esquerra pel carrer Angel Guimerà. Cent cinquanta metres més enllà, ja som a l'estació de Molins de Rei. Final de l'excursió d'avui.

Precisament, ben aviat us parlaré de la nova edició de la guia del GR-92 editada el juny del 2016.


dilluns, 24 de setembre de 2018

TRAIL NOCTURN DE VILANOVA DEL VALLÈS




Aquest passat dissabte 22 de setembre a les 21h es va donar la sortida d'aquesta cursa nocturna que enguany celebrava la seva segona edició. Alguna altra vegada ja us he parlat d'altres curses nocturnes que es fan per aquestes contrades, com l'Endimoniada de Badalona o la Sant Silvestre Nigth Trail de Mataró. Sens dubte en aquest apartat també hi tindria cabuda la Burriac Atac!!! organitzada pel Centre Excursionista de Vilassar de Mar.

A diferència de l'Endimoniada i sobretot de la Burriac Atac!, amb recorreguts més llargs i exigents, el Trail Nocturn de Vilanova del Vallès és molt més popular i assequible, doncs nomès són 11 quilòmetres i 400 metres de desnivell positiu. La cursa és molt ràpida doncs entre pista de terra i asfalt jo crec que hi ha uns 6 quilòmetres i per tant la resta és corriol que majoritàriament puja o baixa, rarament planeja.

El recorregut està molt ben marcat amb cintes molt visibles i tant l'avituallament d'aigua de mitja cursa com l'entrepà de botifarra de l'arribada són correctes.

Hi ha molt bona animació per part d'una batucada i la zona de recollida de dorsals i arribada és molt còmode. Enguany vam participar-hi 190 corredors i corredores i en cap zona del recorregut es van formar cues i retencions. 

Sens dubte, una cursa que gaudiràs molt nomès que estigui avessat a corre per la muntanya i que habitualment surtis un o dos dies a la setmana. A més a més omple un buit, doncs actualment no hi ha cap cursa que trepitji aquest camins i molt menys de nit.

Per cert, la lluna gairebé plena del dissabte encara va ajudar a fer la cursa una mica més vibrant.

Properament, anirem caminant fins a Molins de Rei.

dimarts, 18 de setembre de 2018

LA FONT DEL MIG D'ARGENTONA



                                  La Font del Mig d'Argentona

Aquesta setmana parlarem d'una de les fonts més emblemàtiques d'Argentona, que a més a més, va ser rehabilitada fa nomès tres anys i realment a dia d'avui es troba en un estat força deplorable. 

A mitjans de juny de 2015 l'Ajuntament d'Argentona, anunciava que ja s'havien enllestit els treballs de remodelació de la font del Mig  i per tant ja es tornava a obrir aquest espai de lleure i gaudi de les families.

Darrerament he anat un parell de vegades i he trobat força bruticia i en general l'espai molt degradat, actualment en absolut convida ha anar a fer excursions, picnics i berenars amb la canalla. Tot el contrari, sembla ser que ara és un lloc triat pels adolescents per fer el "botellón" i certament no és gens difícil trobar restes de les seves festes.

 Si desprès d'aquestes informacions desencoratjadores, encara voleu visitar aquesta deu, per arribar a la Font del Mig (Antiga font Ballot), us recomano que us situeu a la Font Picant d'Argentona (Ruta Espinàs, publicada en aquest blog el setembre del 2011) i seguiu les següents indicacions.


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del recinte de la Font Picant d’Argentona i continuem a l’esquerra per l’avinguda de Burriac.

0,100Qm. 0,100Qm. Seguim a l’esquerra per l’avinguda de Burriac.

0,175Qm. 0,275Qm. Font del Mig d’Argentona.

Enric Costa a la seva pàgina web www.encos.cat fa aquesta descripció de la font i del seu entorn

"La trobem al nucli urbà d'Argentona, al final de l'avinguda Burriac, situada dins un recinte tancat habilitat com a zona d'esbarjo, amb bancs i taules de fusta, utilitzat com a zona de picnic familiar i de festes infantils.


Font d'estil modernista. Es va inaugurar l'any 1923 i va substituir la font d'en Pau, molt visitada pels estiuejants i persones que venien a fer cures amb les aigües. Aquestes fonts es varen crear per acostar l'aigua al poble, encara que aquí també se n'hi va trobar, encara que sense propietats medicinals i van bastir una mina, amb un safareig, creant un entorn agradable, envoltat de natura i amb moltes possibilitats de fer trobades i ballades de sardanes al seu voltant, amb una mena de servei de bar i tot. A finals del segle XX, i després de dècades d'abandó, l'Ajuntament adquireix l'espai, encara que més reduït, sense els arbres ni mina ni safareig i l'ha convertit en un lloc ideal per fer berenades i festes infantils. Restaurada recentment, refent totalment la teulada.

El conjunt queda enlairat per tres esglaons de pedra, formant una terrassa coberta per un porxo de teules a dues aigües, amb embigat de fusta i sustentat per deu columnes d'obra vista. La paret del fons és feta de pedres allargades i amorterades. Dins hi trobem l'antiga sortida d'aigües, en forma de mostrador, fet amb pedres, maó vist i rajoles blaves. Actualment no raja, malgrat que antigament brollaven aigües medicinals que feien de l'indret un espai molt concorregut.

Darrere la font hi ha instal·lada una altra font amb aigua de la xarxa municipal"

Malauradament, certs aspectes d'aquesta descripció fets a principis del 2016 dos anys més tard, ja no són vàlids.

Properament, parlarem del pou del glaç de Can Donadeu.




dimecres, 12 de setembre de 2018

COLLSEROLA VIII. FONTS D'ARREU. XXVI. LES FONTS DE COLLSEROLA.




Per conèixer o saber més de les fonts de Collserola actualment hi ha un llibre i una pàgina web molt interessants.

En primer lloc, en Miquel Tormos i Rami, l'any 2007 va publicar "Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. L'autor ens presenta un centenar de fonts mitjançant 20 itineraris distribuits per tota la serra de Collserola.
Malgrat que en aquesta guia no trobem descripcions de les fonts acurades, si que trobarem les indicacions adequades per anar trobant-les.

Per altra banda, a Fonts de Collserola trobareu informació de 324 fonts així com recorreguts on podeu enllaçar dos punts passant per un munt de deus. Cal dir que aquesta és una pàgina molt completa on trobareu els tracks, els mapes, els perfils de les excursions, descripció acurades de les fonts, la seva ubicació mitjançant coordenades GPS...

Tanmateix, qui hi ha darrera d'aquesta pàgina web és l'Associació Fes Fonts Fent Fonting i si us interessa fer algun comentari, pregunta o aclarir algun dubte, des del menu principal de la pàgina hi ha un link per posar-se en contacte amb ells.

Properament, parlarem de la Font del Mig d'Argentona.



dijous, 6 de setembre de 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LII. LES PARAULES DEL MARAVILLAS.




Aquest estiu he llegit El Noi del Maravillas d'en Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. 
En aquest sentit, trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.


La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”
          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”

         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

           A més a més, de tot això aquesta novel.la ens ofereix també els següents 23 mots.

Anorrear: Reduir a no res.

Anuència: Consentiment i aprovació.

Baula: Generació.

Commiseració: Sentiment de pietat pel mal de l’altri.

Commòs: Commogut.

Desnarit: Petit i magre per insuficiència de creixement.

Ditirambe: Lloança exagerada.

Embabaiat: A Mallorca,embadalit.

Encativar:  Sotmetre la voluntat d’algú amb la força atractiva de l’amor, de la bellesa, etc…

Esteta: Enamorat de la bellesa; el qui en art posa per damunt de tot els principis estètics.

Fatu:  Nici, curt d’enteniment; especialment, el nici envanit o que no es dóna compte de la seva niciesa.

Fatuïtat: Qualitat de fatu.

Fendir: Fendre.

Fendre: Dividir una cosa en dues o més parts per ruptura o per tallament.

Fremir: Murmurar, fer soroll interromput i reprès, com de pena, d’indiganció, de por.

Frontispici: Façana davantera d’un edifici.

Hàlit: Alè.

Marranxa: Recipient metàl.lic de base circular.

Revoltó:  Petita volta entre biga i biga d’un sostre. En castellà “bovedilla”. 

Tracaleig: Fer sorolls secs i repetits, com els que fa un carruatge en sacsejar-se.

Tremp:  Temperament; caràcter físic i psíquic d’una persona.

Trespol: Espai comprès entre el sostre de les habitacions i la teulada en una casa.

Xarbotar: Agitar-se la superficie d’un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bambolles o esquitxos.

La setmana vinent, tornarem a parlar de fonts de Collserola.

divendres, 31 d’agost de 2018

ELS PRIMERS 52 EDIFICIS RELIGIOSOS


                 Ermita de Santa Agnès de Malanyanes

És evident que la nostra cultura té unes arrels de tradició catòlica. Nomès cal passejar arreu dels Païssos Catalans on trobarem pobles, barris, carrers, places, rambles… amb noms on l’origen cal trobar-lo precisament en aquesta tradició catòlica.

A dia d’avui és impossible trobar un municipi on no hi hagi cap petjada de l’esglèsia catòlica i escampats per tot el territori hi ha milers d’edificis religiosos, ermites, esglèsies, capelles, monestirs…

En els primers 10 anys del blog ja hem passat a tocar de 52 edificis religiosos repartits per 9 comarques (Bages, Barcelonès, La Garrotxa, La Selva, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental).

Tanmateix, fent aquesta llista m’he adonat que mai havia fet un esment a l’esglèsia de Sant Vicenç de Vallromanes i això que una trentena de Camins de Vallromanes comencen o acaben  a la plaça on hi ha l'esglèsia vallromanenca.
Per tant, avui començaré aquesta entrada descrivint aquesta esglèsia i a continuació els 51 edificis religiosos restants, amb el municipi on son i la ressenya del mes i any on trobareu l’entrada on parlem d’ells.

1. Esglèsia de Sant Vicenç de Vallromanes.
Església amb orígens romànics remodelada cap el 1568 i reconstruïda el 1908 en estil neogòtic. Consta d'una nau amb capçalera recta i murs de paredat arrebossats i pintats de blanc. A la dreta dels peus del temple es conserva un absis romànic semicircular de la primitiva església amb murs de grans carreus matussers i sense cap decoració. El frontis té un portal en arc apuntat amb marc de pedra rogenca així com el gran finestral triforat situat en la part alta amb un arc calat i dues columnetes, tot en pedra rogenca; està coronat per una cornisa angular amb una creu al cim també de pedra roja.

Per altra banda, el campanar d’uns 20 metres d’alçada i de planta quadrada amb base romànica, esta coronat amb un terrat amb barana de merlets , i, al seu damunt, una agulla piramidal de rajola vermella. . Un rellotge d'esfera es troba sota terrat a la cara frontal. La cel·la queda oberta amb una finestra d'arc de mig punt a cada cara; hi pengen campanes; té alguna petita finestra a mitja alçada en les quatre cares i una porta a la seva base a tocar al mur del temple. Per l'interior hi puja una escala arrapada als murs amb un ull d'escala central; després de passar per davant de la porta que comunica amb el cor segueix fins a la cel·la; des d'ella fins al terrat hi ha una escala de gat. Els seus murs són de maçoneria de peces petites mig picades amb carreus a les cantoneres tot de pedra marronosa

2. Ermita de Sant Mateu. Premià de Dalt  Març 2008,  Maig 2008 i Gener 2015
3. Ermita de Sant Pere de Reixac. Montcada i Reixac. Juliol 2008.
4. Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Òrrius. Agost 2008.
5. Ermita de Sant Salvador. Vilassar de Dalt. Gener 2009.
6. Santuari de Santa Quitèria. Vilanova del Vallès. Abril 2009.
7. Ermita de Santa Agnès de Malanyanes. La Roca del Vallès. Maig 2009.
8. Ermita de Sant Climent. Badalona. Octubre 2010.
9 Ermita de Sant Onofre. Badalona. Octubre 2010. 
10. Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Badalona. Octubre 2010. 
11. Ermita de la Mare de Déu de l’Alegria. Tiana. Abril 2011.
12.Esglèsia Vella de Sant Fost. Sant Fost de Campsentelles. Agost 2011.
13. Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Sant Fost de Campsentelles. Agost 2011.
14. Ermita de Sant Martí de Montnegre. Sant Celoni. Novembre 2011.
15. Ermita de Santa Maria de Montnegre. Sant Celoni. Novembre 2011.
16. Abadia de Sant Martí de Riells. Riells i Viabrea. Desembre 2011.
17. Capella de l’Àngel. Les Planes d’Hostoles. Febrer 2012.
18. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Martorelles. Santa Maria de Martorelles. Maig 2012.
19. Esglèsia de Sant Cristòfol de Cerdans. Arbúcies. Gener 2013.
20. Capella de Sant Miquel. Vallromanes. Març 2013.
21. Capella románica de Sant Ponç. Sant Celoni. Març 2013.
22.  Esglèsia de Sant Julià del Montseny. Montseny. Març 2013.
23.  Sant Martí del Montseny. Montseny. Abril 2013.
24.Ermita de la Mare de Déu d’Erola. Viladrau. Octubre 2013.
25. Capella de Sant Miquel dels Barretons. Viladrau. Octubre 2013.
26.  Esglèsia de Santa María de Gallecs. Mollet del Vallès. Abril 2014.
27. Esglèsia de Sant Vicenç de Jonqueres. Sabadell. Agost 2014.
28.  Monestir de Montserrat. Monistrol de Montserrat. Agost 2014.
29. Esglèsia de Sant Pere de Valldeneu. Sant Martí de Centelles. Desembre 2014.
30. Esglèsia de Sant Esteve d’Olzinelles. Sant Celoni. Febrer 2015.
31.Temple Expiatori del Sagrat Cor. Barcelona. Març 2015.
32. Ermita de Sant Miquel de Montserrat. Monistrol de Montserrat. Juliol 2015.
33. Esglèsia de Santa Maria de Pineda. Pineda de Mar. Agost 2015.
34. Esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles. Vallgorguina. Febrer 2016.
35. Esglèsia de Sant Miquel del Fai. Sant Feliu de Codines. Agost 2016.
36. Ermita de Sant Martí. Sant Feliu de Codines. Agost 2016.
37. Esglèsia de Sant Esteve de Granollers. Granollers. Novembre 2016.
38.  Esglèsia de Sant Júlia de Palou. Granollers. Novembre 2016.
39. Esglèsia de la Santa Creu de Cabrils. Desembre 2016.
40. Esglèsia de Sant Pau de Montmany. El Figaró.  Febrer 2017.
41.   Santuari del Puiggraciós. El Figaró. Febrer 2017.
42. Esglèsia de Sant Quirze de Safaja. Sant Quirze de Safaja. Març 2017.
43. Esglèsia de Sant Fruitòs de Castellterçol. Castellterçol. Juliol 2017.
44. Esglèsia de Santa Maria de Moià. Moià. Juliol 2017. 
45.Cartoixa de Montalegre. Tiana. Octubre 2017.
46. Esglèsia de Sant Cebrià de Tiana. Tiana. Octubre 2017.
47. Esglèsia de Sant Cugat de Gavadons. Collsuspina. Octubre 2017.
48. Ermita de Santa Maria de les Feixes. Cerdanyola del Vallès. Febrer 2018.
49. Monestir de Sant Cugat. Sant Cugat del Vallès. Febrer 2018.
50. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità. Palau Solità i Plegamans. Juliol 2018.
51. Esglèsia de Santa María de Caldes. Caldes de Montbui. Juliol 2018. 
52. Esglèsia de Santa Maria de Vallvidrera. Barcelona. Agost 2018. 

La setmana vinent una nova gramàtica del caminant.

dissabte, 25 d’agost de 2018

COLLSEROLA VII. DEL TIBIDABO A LA VALL DE SANT JUST.




                        La font d'en Canet   

Avui us presentem un itinerari d'uns 15 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu que s'inicia al damunt del Tibidabo i mica a mica va baixant fins arribar a l'avinguda Diagonal a l'alçada de la zona Universitària. Tanmateix, hi ha possibilitat d'escurçar l'excursió un parell de quilòmetres, si obviem el pas per les fonts del Ferro i la Beca i baixem directament de Sant Pere Màrtir cap a la Font de la Mandra.

 Aquest itinerari té tres parts força diferenciades, la primera fins la font de l'Espinagosa ens conduirà per corriols molt òbacs i pràcticament sempre caminarem per boscos i fondals.
La segona part, sobretot a partir de l'àrea de lleure del Turó d'en Corts i fins a Sant Pere Màrtir, ens portarà a trepitjar pistes molt obertes i poder gaudir de grans panoràmiques de la plana barcelonina i de bona part del Baix Llobregat.
Per últim, entrar a la Vall de Sant Just significarà tornar als boscos i als fondals, per posteriorment fer una zona clarament periurbana i acabar al ben mig de Barcelona.

Aquest itinerari podria ser una continuació de la sortida "Santa Perpètua- Tibidabo", que us vam presentar en aquest blog el març del 2015.
Tant per arribar a l'inici del recorregut com per marxar, una vegada hem finalitzat la sortida, tenim molt bona connexió de transport públic i per tant és d'aquelles sortides que podem deixar el cotxe tranquilament a casa.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de dalt de tot del Tibidabo, de la plaça que hi ha al davant del Temple Expiatori del Sagrat Cor i de l’entrada al parc d’atraccions. Iniciem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 0,100Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 0,190Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 0,270Qm. Girem a la dreta pel carrer  Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 0,520Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 1,100Qm. Placeta. A partir d’aquí seguim les marques del GR-92 en sentit sud. Continuem a l’esquerra cap al Turó del Puig. No us estrany si en aquests primers metres no trobeu marques vermelles i blanques del GR.

0,230Qm. 1,330Qm. Sempre seguint el GR-92, continuem per un caminoi que davalla a l’esquerra.

0,290Qm. 1,620Qm. Cruïlla de camins. Continuem per un camí que baixa a l’esquerra.

0,060Qm. 1,680Qm. Tombem a l’esquerra cap a la font d’en Canet.

0,390Qm. 2,070Qm. Font d’en Canet.  És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom de la font gravat en relleu. La vegetació que hi ha al voltant bàsicament són alzines, amb algun bon exemplar de pi i fins i tot una alzina surera. A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008.
Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.
Continuem avall.

0,465Qm. 2,535Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,050Qm. 2,585Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta pel Camí de Baix de la Font de la Budellera.

0,200Qm. 2,785Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 2,910Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 3,110Qm. Font de la Budellera. La font queda a la terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.

L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel mig. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original, afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior. 

El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc, semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.
A principis d’agost del 2018, raja un bon doll d’aigua.
Baixem cap a les terrasses inferiors.

0,100Qm. 3,210Qm. Placeta. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 3,250Qm. Cruïlla de camins. (Abans també hem passat per aquesta cruïlla). Continuem recte.

0,125Qm. 3,375Qm. Cruïlla. Continuem recte pel camí de l’esquerra. Sembla ser que aquest tram de camí que farem ara, és conegut com el Revolt de Les Monges.

0,200Qm. 3,575Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,175Qm. 3,750Qm. Baixem per unes escales que trobem a la dreta cap al Fondal de la Budellera.

0,150Qm. 3,900Qm. Carretera de Vallvidrera (BV-1462). Amb MOLT DE COMPTE CREUEM LA CARRETERA i a l’altra banda, baixem per unes escales. A continuació seguim pel corriol que tenim davant nostre, entre la carretera (a la dreta) i el torrent a (l’esquerra).

0,515Qm. 4,415Qm. Cruïlla. Continuem pel camí que lleugerament a l’esquerra, passa per sota un pont.

0,050Qm. 4,465Qm. Obviem l’escales que trobem a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 4,565Qm. Trobem a la dreta, la Font de Santa Bàrbara.Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. 
La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.

Creuem l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

0,080Qm. 4,645Qm. Continuem recte pel camí asfaltat.
0,200Qm. 4,845Qm. Deixem a la dreta Santa Maria de Vallvidrera. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.
 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.
A principis d’agost de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.
 Continuem recte.

0.070Qm. 4,915Qm. Girem a l’esquerra.

0,060Qm. 4,975Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte pel carrer Camí del Pantà. (En aquest punt, a escasos 125 metres, tenim a la dreta, l’estació dels FGC Baixador de Vallvidrera).

0,250Qm. 5,225Qm. Deixem a l’esquerra la Mina Grott. És un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.
Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909 Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.
Continuem recte.
0,150Qm. 5,375Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.
Seguim recte, paral.lels al pantà.
0,250Qm. 5,625Qm. Placeta. Continuem recte pel camí que s’enfila cap a la font de l’Espinagossa.
0,500Qm. 6,125Qm. Font de l’Espinagosa. Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. L’aigua desguassa torrent avall.
L’entorn és molt bosquerol i al voltant de la font hi ha quatre plàtans que li fan ombra
Durant el 2010 va ser restaurada la font i el seu entorn i actualment presenta un aspecte molt acollidor.
A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Continuem amunt per les escales.
0,260Qm. 6,385Qm. Obvíem un camí a mà dreta que va cap a la Font de Can Llevallol. Nosaltres continuem recte per la pista ascendent.
0,100Qm. 6,485Qm. Pista que ens creua. Continuem recte cap a llevant.
0,200Qm. 6,685Qm. Carrer cimentat. Continuem recte.
0,150Qm. 6, 835Qm. Cantonada Camí Vell de Santa Creu d’Olorda amb  Camí de Santa Creu d’Olorda a Vallvidrera. Uns metres més endavant continuem a la dreta pel carrer del Mont d’Orsà.
0,160Qm. 6,995Qm. Carretera de Santa Creu d’Olorda a Sarrià. Creuem amb molt de compte i a partir d’aquí seguim les marques del PR-171 a la dreta,  caminant uns metres prop del voral.
0,095Qm. 7,090Qm. Àrea de lleure del Turó d’en Corts.  Des d’aquí tenim molt bones vistes de bona part del Baix Llobregat. Creuem l’àrea de lleure i el nostre camí marxa cap a llevant tot vorejant el turó. Aquest tram és molt diferent al que hem fet fins ara, doncs ara caminem per espais molt oberts amb la plana barcelonina sota els nostres peus.
0,375Qm. 7,465Qm. A l’esquerra trobem la capelleta de Santa María de Collserola. Continuem recte per la pista principal, seguint les marques del PR-171 cap a Sant Pere Màrtir.
0,810Qm. 8,275Qm. Coll del Portell. Continuem recte.
0,080Qm. 8,355Qm. Cruïlla. A l’esquerra pugem cap a Sant Pere Màrtir, a la dreta baixem cap a Esplugues i la vall de Sant Just. Nosaltres us proposem pujar a Sant Pere Màrtir i desprès de baixada passar per quatre fonts, abans d’arribar a la Zona Universitària.
0,450Qm. 8,805Qm. Sant Pere Màrtir. 399 metres.  El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La història l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps.
Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc, cap al sud  la torre de l'Ordal i cap a l’oest la torre de Martorell.
Just al costat de la placa dedicada a l’ermita de Sant Pere Màrtir, surt un caminet que ens durà fins l’Espai de Memòria.
0,100Qm 8,905Qm. Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir  L’any 1937 es va construir la bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir,  un conjunt format per tres bases de canó, una trinxera, una fortificació militar/casamata i unes plataformes reflectores, amb l’objectiu de protegir l’extrem sud de la ciutat de Barcelona dels bombardejos sistemàtics i indiscriminats sobre la població civil que va realizar l’aviació franquista durant la Guerra Cívil Espanyola.
Aquestes bateria antiaèria s’ha recuperat mitjançant metòdes d’escavació arqueològica i s’ha senyalitzat amb un farístol informatiu.
Ara desfem  els últims 550 metres fins la cruïlla que ens ha de portar cap a les fonts d’Esplugues i la Vall de Sant Just.
0,550Qm. 9,455Qm. Continuem a l’esquerra per la pista que baixa cap a Esplugues.
0,290Qm. 9,745Qm. Just quan arribem a un carrer asfaltat, seguim a la dreta per un corriol en sentit descendent, que ens portarà cap a la font del Ferro.
0,280Qm. 10,025Qm. Deixem a la dreta una petita cova. Continuem endavant per aquest corriol.
0,125Qm. 10,150Qm. Cruïlla de corriols. Continuem a l’esquerra cap a la font del Ferro i la font de la Beca.
0,365Qm. 10,515Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.
0,050Qm. 10,565Qm. Font del Ferro. El conjunt està format per la paret de la font i la plataforma de descans, aquesta és de fusta i de grans dimensions, amb bancs per seure i una barana que ens protegeix del torrent. La paret de la font aguanta el marge i és feta d'obra arrebossada. Té uns quinze metres de llarg per uns dos d'alçada i està aixoplugada per un embigat de fusta sense teulada, sustentat per unes columnetes de ferro. L'aigua raja per un gruixut broc de ferro situat a la meitat de la paret, cau a una pica quadrada integrada a un llarg banc, tant com ho és la paret, i mitjançant dos recs que arrenquen a banda i banda de la pica i que ressegueixen tot el banc, desguassa a dues bassetes que hi ha al final de cada cap. L’última restauració d’aquest espai va ser cap a la década dels 90.
Aquesta font està dins el terme municipal de Sant Just Desvern.
Ara continuem pel camí que queda més amunt, sempre guanyant alçada.
0,100Qm. 10,665Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit descendent.
0,220Qm. 10,885Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.
0,175Qm. 11,060Qm. Cruïlla de pistes. Continuem per la que davant nostre segueix davallant.
0,080Qm. 11,140Qm. Trencall a l’esquerra. Entrada al recinte de la font.
0,075Qm. 11,215Qm. Font de la Beca. Construcció de pedra vista de notables dimensions, tant per la gran plataforma d'accés com pel lateral esquerre que el formen un banc corregut i la paret que li fa de respatller i alhora aguanta el marge, la qual està rematada per una filera de totxos. El frontal de la font és de mosaic amb tonalitats verdoses i blanques, fet amb la tècnica del trencadís. A mitja alçada surt el tub d'acer inoxidable que mana l'aigua a la bassa a nivell de terra que està empedrat i des d’aquí desguassa per un regueró que hi ha en un lateral.
Desprès de l’ultima restauració a la dècada dels 90 deuria fer goig, però el vandalisme ha fet que a principis d’agost del 2018 el seu estat sigui força lamentable i ara per ara no raja gens d’aigua.
Continuem pel corriol que hi ha just darrera la font i que marxa en sentit ascendent.
0,100Qm. 11,315Qm. El corriol es fa més ample i tombem a la dreta tot guanyant alçada per la pineda fins arribar a la pista que ens creua uns metres més amunt.
0,060Qm. 11,375Qm. Pista. Continuem a la dreta.
0,225Qm. 11,600Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que puja sobtadament.
0,150Qm. 11,750Qm. Àrea de lleure de la Font de la Beca. Continuem recte tot creuant l’àrea i anem a buscar un carrer asfaltat.
0,125Qm. 11,875Qm. Carrer Ferrer i Bassa. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,100Qm. 11,975Qm. Plaça Mireia. Just al darrera de l’Espai Mireia hi ha la font de la Mandra.
Font de la Mandra. La font queda adossada al marge de la muntanya, en un raconet d'una esplanada arbrada. És una petita construcció en forma de prisma amb base rectangular, d'obra arrebossada i pintada de blanc, amb la part posterior coberta per unes pedres amuntegades. Per un tub de plàstic encastat a la part baixa del frontal és per on raja l'aigua que cau a un bassal quadrat a mig pam del terra. 

A banda i banda i formant angle obert amb la font arrenquen dos murets de pedres obrades en sec a les quals una malla metàl·lica dóna la forma de dos llargs bancs que es fan servir per asseure-s'hi. 

La seva aigua és molt apreciada pels veïns i és habitual trobar-hi gent omplint garrafes. A principis d’agost de 2018 raja un bon doll d’aigua.
Una opció per escurçar l’excursió passa per baixar directament des de Sant Pere Màrtir i d’aquesta manera reduiriem l’itinerari un parell de quilòmetres, doncs des de Sant Pere Màrtir a la Font de la Mandra, tot just hi ha un quilòmetre.
 Haguèm fet una opció o altra ara desfem els últims metres i tornem a baixar pel carrer Ferrer i Bassa.
0,320Qm. 12,295Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.
0,115Qm. 12,410Qm. Baixem unes escales a l’esquerra que ens portaran cap a la Font del Xup.
Font del Xup. Aquesta font periurbana està situada en una esplanada, a la llera del torrent, molt ombrívola pels grans arbres que hi ha.
D'una paret de pedra baixa, que serveix de seient, en surt el broc d'acer inoxidable per on raja l'aigua que cau a una bassa quadrada de 80cm x 80cm de pedra al nivell de terra. Després desguassa al torrent a través d'un rec obert.
Segons afirma Miquel Tormos i Rami en el seu llibre “Camins d’aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola, esmenta que hi ha gent que confòn la font del Xup amb la font de la Senyora i segons ell, la font de la Senyora està situada uns seixanta metres més amunt per damunt d’una rústica casa, enmig del tàlveg.
Ara pugem aquests vuitanta esglaons i desfem els darrers 115 metres, carrer Ferrer i Bassa amunt per enllaçar amb el PR-171 que trobarem a la dreta.
0,420Qm. 12,830Qm.Cruïlla. Continuem a l’esquerra.
0,250Qm. 13,080Qm. Tombem a l’esquerra per un passeig de terra.
0,225Qm. 13,305Qm. El camí tomba a la dreta en el moment que es converteix en un vial asfaltat.
0,180Qm. 13,485Qm. Baixem pel carrer Josep Anguera i Sala.
0,150Qm. 13,635Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Joan Miró.
0,160Qm. 13,795Qm. Baixem a la dreta pel carrer Finestrelles.
0,100Qm. 13,895Qm. Deixem a l’esquerra l’hospital Sant Joan de Déu i continuem avall.
0,330Qm. 14,225Qm. Creuem l’avinguda d’Esplugues i a continuació també creuem el Parc Cervantes. Seguim les indicacions per sortir per l’Avinguda Diagonal.
0,260Qm. 14,485Qm. Avinguda Diagonal. Tombem a l’esquerra cap al centre de Barcelona.
0,400Qm. 14,885Qm. Metro Zona Universitària. Final de l’itinerari d’avui.
La majoria de les descripcions de les fonts les he extret d'Encos
Properament, us tornarem a presentar un nou itinerari per Collserola, en aquest cas, arribarem fins a Molins de Rei.