divendres, 7 de desembre de 2018

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2018




Com ja és tradició, pel matí de la Marató de TV3 a Vallromanes toca caminar, doncs el Club BTT Trinxacadenes organitza el diumenge 16 de desembre una Caminada Popular de Muntanya, enguany per recaptar diners per la lluita contra el càncer.

La sortida serà a les 9:30h des de la pista poliesportiva coberta i el recorregut serà de 7,5 quilòmetres per camí forestal i corriol de baixa dificultat.

El preu de la inscripció és de 5 Euros i l'itinerari és adequat per infants a partir dels 4 anys fins adults de més 100. En aquest sentit, en aquesta edició trobareu els desnivells més forts en els primers dos quilòmetres quan encara esteu descansats i desprès tot planeja i baixa.

I recordeu, més del 40% dels càncers es poden prevenir practicant regularment exercici, com caminar mitja hora a pas ràpid cada dia.

La setmana vinent, parlarem de la Joina i les fonts d'Igualada.

divendres, 30 de novembre de 2018

COLLSEROLA XI. DEL BAIXADOR DE VALLVIDRERA A SANT FELIU DE LLOBREGAT



                                         Font de Can Llevallol


Avui us proposo una nova sortida per Collserola. En aquest cas, des del Baixador de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat.
La sortida d’avui té una llargada de 10,5 Quilòmetres i un desnivell positiu de tot just 100 metres. Tanmateix aquesta excursió enllaça amb l’itinerari “Del Tibidabo a la Vall de Sant Just” que us vaig presentar l’agost del 2018. El punt d’enllaç és en el punt quilòmetric 0,425 a la Mina Grott.
Això vol dir que si volem iniciar l’excursió en el Tibidabo el recorregut s’allargarà 5 quilòmetres.

Avui ens arribarem fins a la font de Can Llevallol, un dels dolls més generosos d’aquestes contrades i malgrat eixuta, també visitarem la ferma construcción de la font de la Torre del Bisbe.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC i a continuació creuem la carretera BV-1462.

0,050Qm. 0,050Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Camí del Pantà.

0,125Qm. 0,175Qm. Aquest carrer fa cantonada i ara el seguim cap a la dreta.

0,250Qm. 0,425Qm. Deixem a l’esquerra la Mina GrottÉs un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.
Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909 Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.
Continuem recte.
0,150Qm. 0,575Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.
Seguim recte, paral.lels al pantà.
0,250Qm. 0,825Qm. Placeta. Continuem recte pel camí que s’enfila cap a la font de l’Espinagossa.
0,500Qm. 1,325Qm. Font de l’Espinagosa.Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. L’aigua desguassa torrent avall.
L’entorn és molt bosquerol i al voltant de la font hi ha quatre plàtans que li fan ombra
Durant el 2010 va ser restaurada la font i el seu entorn i actualment presenta un aspecte molt acollidor.
A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Continuem amunt per les escales.

0,260Qm. 1,585Qm. Continuem a la dreta per un camí a mà dreta que va cap a la Font de Can Llevallol. 

0,050Qm. 1,635Qm. Obviem el camí que marxa recte i nosaltres continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,360Qm. 1,995Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte a la dreta en sentit descendent cap a la font de Can Llevallol.

0,205Qm. 2,200Qm. Font de Can Llevallol. Es tracta d'un bonic racó recuperat l'any 2008, ben endreçat i amb un aspecte prou acollidor. El conjunt el formen la pròpia font, un pou o cisterna d'uns cinc metres de diàmetre i un petit espai amb una taula i bancs de fusta per poder-hi fer un mos. Tot l'espai es troba ben condicionat, amb escales i baranes que ens protegeixen.

En quan a la font, és una construcció de totxo vist en forma de caseta i amb la coberta de volta, de planta rectangular de metre i mig per metre de base i uns dos metres i mig d'alçada. De la paret interior del fons en surt el broc de ferro que mana aigua abundant, tant que no cau al petit bassal que hi ha a sota, sinó que ho fa directament al terra per on desguassa camí avall. Hi ha un tap de fusta lligat a una cadeneta per aprofitar millor l'aigua. En aquest sentit, a finals de novembre de 2018, el doll és molt generòs.

La llinda frontal que sosté la teuladeta de volta és de ferro i té gravat el nom de la font.

L'aigua d'aquesta font, anys enrere, era coneguda perquè es deia que tenia propietats medicinals, i fins i tot s'embotellava a la planta embotelladora que hi ha al costat de la masia de Can Llevallol i posteriorment es comercialitzava. 
A pocs metres de la font, hi ha un monumental pollancre d’uns 30 metres d’alçada, 4, 25 metres de perímetre de tronc i 23 metres de diàmetre de capçada.

Ara continuem pel camí, direcció al Coll de Can Cuiàs.

0,350Qm. 2,550Qm. Coll de Can Cuiàs. Creuem la carretera BV-1468 de Santa Creu d’Olorda a Sarrià i vint metres més avall, trobem a la dreta el PR-164 que segueix un corriol a la dreta.

0,040Qm. 2,590Qm. Corriol que ens creua. Continuem a la dreta planejant.

0,350Qm. 2,940Qm. Tornem a creuar la carretera BV-1468. Continuem per un corriol que trobem a l’altra banda. En aquest tram no trobarem cap marca del PR-164.

0,750Qm. 3,690Qm. Desemboquem a una pista ampla. Continuem recte en sentit ascendent.

0,085Qm. 3,775Qm. Seguim el PR-164 i per tant tombem pel primer camí que trobem a l’esquerra cap al Turó Rodó i  el Turó de la Coscollera.

0,200Qm. 3,975Qm.  El nostre camí tomba a l’esquerra cap a Santa Margarida i la Torre del Bisbe.

0,030Qm. 4,005Qm. Tombem a la dreta pel PR-164.

0,750Qm. 4,755Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra per la pista ampla en sentit descendent.

0,200Qm. 4,955Qm. Cruïlla de pistes.  Ens separem del PR-164 que marxa cap a la Penya del Moro i nosaltres continuem a la dreta cap a Santa Margarida i la Torre del Bisbe.

0,400Qm. 5,355Qm. Obviem a l’esquerra el desviament de la font del Broll i continuem amunt per la pista.

0,330Qm. 5,685Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit descendent.

0,250Qm. 5,935Qm. Obviem un corriol que baixa a l’esquerra. Nosaltres continuem per la pista.

0,225Qm. 6,160Qm. Cruïlla de pistes. Continuem avall cap a Santa Margarida.

0,300Qm. 6,460Qm. Trobem un magnífic exemplar de pi blanc amb una alçada de 29 metres, un perímetre de tronc de 3,1 metres i una capçada amb un diàmetre de 18,8 metres.
Continuem avall per la pista.

0,200Qm. 6,660Qm. Font de la Torre del Bisbe. És una construcció formada per una entrada en forma de volta i la font. L’entrada té dos seients laterals i fa 4×5 metres de planta i 3 metres d’alçada.
A la part de la font hi ha una aixeta amb maneta, que no raja i una pica per abeurar els animals.
Al costat de la font hi ha l’accés a la mina d’aigua que la proveeix.  Antigament la gent li atribuïa propietats medicinals.
Seguim baixant per la pista.

0,125Qm. 6,785Qm. A la dreta, trobem un magnífic exemplar d’alzina. És l’alzina de Santa Margarida amb 16 metres d’alçada, 2,55 metres de perímetre de tronc i 18,5 metres de diàmetre de la capçada. Al costat d’aquesta alzina hi ha un pedrís per seure i fer un mos.
Seguim avall per la pista.

0,150Qm. 6,935Qm. Cruilla de camins. Continuem per la pista que marxa a la dreta cap a la Torre del Bisbe.

0,125Qm. 7,060Qm. Deixem a l’esquerra la Torre del Bisbe. Continuem recte per la pista.

0,160Qm. 7,220Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra cap a La Salut i Sant Feliu de Llobregat.

0,600Qm. 7,820Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a La Salut. Uns metres més endavant deixem a l’esquerra Can Parellada.

0,330Qm. 8,150Qm. Planell amb dos bons exemplars de plàtans. Creuem un petit torrent i continuem avall per la pista que ens queda més a la dreta cap a La Salut i Sant Feliu.

0,750Qm. 8,900Qm. Àrea de Lleure de La Salut. És un bon lloc per deixar el cotxe i començar les excursions des d’aquí. Seguim avall cap a Sant Feliu. A partir d’aquest punt seguim les marques del PR-165.

0,400Qm. 9,300Qm. Arribem a l’asfalt i continuem recte avall. En un primer moment caminem per un polígon però de seguida enllaça amb el carrer Riera de la Salut.

0,825Qm. 10,125Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Constitució.

0,225Qm. 10,350Qm. ¡¡¡COMPTE. CREUEM LES VIES DEL TREN PER UN PAS A NIVELL!!! I continuem a l’esquerra cap a l’estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat.

0,150Qm. 10,500Qm. Estació de Renfe de Sant Feliu de Llobregat. Final de la sortida d’avui.

La descripció de la font de Can Llevallol l'he extret d'Encos

La setmana vinent parlarem de la Joina i les fonts d'Igualada.






dijous, 22 de novembre de 2018

SANDRA BAUTISTA



Aquest 22 de novembre ha sigut Santa Cecilia i com cada novembre, per aquestes dates us faig una recomanació musical.
Enguany, ens quedem a Martorelles amb la Sandra Bautista i   La casa de les mil olors

Properament, arribarem caminant a Sant Feliu de Llobregat

dissabte, 17 de novembre de 2018

MONTSENY, VIATGE VISUAL.


Avui us parlaré d'un llibre d'imatges. Montseny, Viatge visual amb les fotografies d'en Jaume Balanyà i els textos d'en Joan López i editat per Alpina el desembre del 2016.

Aquest recorregut visual pel Montseny és un viatge que ens transporta als indrets més representatius del massís, però també a altres de més desconeguts i recòndits, tot plegat des de la mirada curiosa i pacient del seu autor.

El llibre s'estructura en tres capítols, que corresponen a tres unitats orogràfiques ben diferenciades, La Calma, Matagalls i Turó de l'Home i Les Agudes. Sens dubte, aquest és un bon catàleg per decidir on anar d'excursió, si volem anar cap al Montseny, "la muntanya del senyal, partió de diòcesis i comtats, el far que divisaven les antigues naus, és avui un dels nostres entorns naturals més immediats, un entorn privilegiat i entranyable, on generació rere generació, l'home urbà hi acudeix per satisfer la seva necessitat de gaudir de contacte amb la natura".

Si en volen saber més de llibres de fotografies del Montseny, l'abril del 2017, a les 17 Recomanacions de Sant Jordi publicades en aquest blog, us vam parlar d'Estels, ermites i esglesioles del Montseny de Mariano Pagès d'Urso. 

La setmana vinent una recomanació musical.

dissabte, 10 de novembre de 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LIII. MÀRIUS SERRA IV.

                            Un siurell

D'aquí uns cinc mesos, us faré 19 recomanacions per Sant Jordi, 19 recomanacions de llibres per comprar o regalar,però sobretot 19 recomanacions per llegir i gaudir.
Entre aquestes recomanacions hi haurà "La novel.la de Sant Jordi" d'en Màrius Serra i editada per Ara Llibres el març de 2018. Tanmateix, cal dir que d'aquesta novel.la m'ha agradat molt més i m'he enganxat al llibre a la primera meitat del llibre, penso que la segona part fluixeja i acaba coixa. 

Però com sempre, els llibres d'en Màrius Serra són molt rics en llenguatge i en aquest sentit, "La novel.la de Sant Jordi ens deixa les següents paraules i expressions.


Abstrús: Allò que és difícil d’entendre i comprendre.

Acorar: Ficar la ganiveta fins el cor del porc quan es produeix la matança d’aquest.

Alenar: Acció de respirar.

Apòleg: Narració al.legòrica que inclou una ensenyança moral.

Cafarnaüm: Confusió. Barreja desordenada.

Embotornat: Inflat per malaltia.

Engalipador: Que engalipa.

Engalipar: Que enganya amb bones paraules o amb aparences.

Esca: Matèria molt seca i preparada perquè s’encengui fàcilment amb una simple espurna.

Espellar: Llevar la pell d’un animal.

Fer l’andorrà: Equivalent a fer-se el suec. Fer-se l’orni.

Gorraplana: Malnom com un dels personatges es refereix als adolescents que patinen amb els seus scooters i els seus monopatins.

Llangor: Estat de decaïment prolongat. Manca persistent de vitalitat.

Mestretites: Persona que presumeix de saber molt.

Ominós: Malastruc, de mal averany.

Oripell: Ornament o altra cosa de molta aparença i poc valor.

Resclosit: Excessivament tancat.

Ruflar: Alenar amb força.

Ruflet: Acció i efecte de ruflar.

Serrejar: Malgrat que en Màrius Serra no fa servir aquest mot en aquest sentit. Serrejar també vol dir anar pel cim de muntanyes, resseguint una serra.

Siurell: El siurell és una peça de ceràmica tradicional de Mallorca que normalment fa referència a danses folclòriques de l'illa i que té una funció decorativa i de xiulet. Estan fets generalment amb argila i blanquejats amb calç. Solen estar decorats amb pinzellades de colors.

Sòsia: Persona que s’assembla molt a una altra.

Succint: Breu i resumit.

Temperi: A l’Empordà, a La Garrotxa i al Maresme, avalot de crits de diverses persones irritades.

Les diferents definicions les he extret de les edicions electròniques del Diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i del Diccionari Invers de la Llengua Catalana

La setmana vinent farem un viatge visual pel Montseny.




dissabte, 3 de novembre de 2018

EL CAMÍ DE SANT JAUME. DE MONTSERRAT A IGUALADA

                                    Font de l'Alba

Avui anirem d'excursió des de Montserrat fins a Igualada tot seguint les marques grogues del Camí de Sant Jaume. No us descriuré pas a pas aquest itinerari de 25 quilòmetres i 630 metres de desnivell positiu, doncs constantment les marques del Camí de Sant Jaume són molt evidents i el Camí no té pèrdua. Tanmateix, si que us faré unes quantes indicacions, assenyalant alguna variant, una font, un camí, un monestir...

Tenint en compte que és un recorregut lineal, si aneu en cotxe us proposo deixar-lo a l'Estació de Martorell Central dels FGC, on a més a més de tenir aparcament gratuit, teniu correspondència amb la línea R5 que va cap a Monistrol de Montserrat per posteriorment enllaçar amb el Cremallera de Montserrat i la R6 que vé d'Igualada.


Finalment, indicar-vos que aquesta etapa és la continuació de la Vallromanes - Montserrat que us vam descriure en el blog entre juliol i agost del 2014.


L'ITINERARI. 


-Sortim del Monestir de Montserrat i anem cap al  El Camí dels Degotalls que discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels Plans de la Trinitat, situats 200 metres per sobre del camí. L'inici del Camí dels Degotalls el trobem a l'esquerra del Restaurant Buffet Lliure de Montserrat.


-Font de l'Alba. Aquesta font la trobem a uns 500 metres de l'inici del Camí dels Degotalls.  L'aigua de la font prové de la xarxa, encara que, donat a la gran quantitat d'aigua que raja de les parets i que dona nom al camí on està ubicada, fa pensar que antigament brollava amb aigua natural. Es troba en una raconada del camí, adossada a un mur de pedra en angle recte. El frontal de la font és estret i alt, de pedra, amb una aixeta de polsador de llautó. La pica és rodona, també de pedra i descansa directament a terra. En el frontal hi ha un plafó fet amb rajoles de ceràmica dedicat a la Mare de Déu de l'Alba de la ciutat de Manresa. A banda i banda, hi ha un banc corregut.


-Monestir de Santa Cecilia. Actualment Santa Cecilia és l'Espai d'Art Sean Scully. Santa Cecília de Montserrat és un espai consagrat pels segles. Fundat l’any 945 d. C., el temple a penes conserva indicis d’aquella obra preromànica. Gairebé tot el que observem pertany a les reformes i modificacions dels segles XI i posteriors. A l’exterior hom pot admirar els tres absis llombards amb les seves característiques faixes i arquacions. A l’interior fruïm d’un espai gairebé quadrat, constituït per tres naus que tenen la singularitat que les laterals són més curtes que la principal i que es comuniquen entre elles per dues grans arcades. La diferència de nivell d’aquestes naus s’explica pel pendent de la muntanya sobre el qual està edificada l’església.  Aquest espai, sever però amable per les seves proporcions abastables, enriquit per les pintures i els vitralls de Sean Scully, ha accentuat notablement les seves característiques d’espai sagrat, amb la llum tamisada pels vitralls, elements, tots ells, que predisposen l’esperit a una actitud respectuosa de silenci tranquil, reflexió assossegada i experiència del sagrat.



Durant onze segles ininterromputs, Santa Cecília ha estat un lloc de culte, i la intervenció artística de Sean Scully no altera aquesta funció. El pintor irlandès ha volgut expressament que aquest espai fos un punt de trobada entre la secular tradició religiosa i l’art d’avantguarda més genuí una funció que es perpetua avui amb la creació artística de Sean Scully. 
 Val la pena visitar l'interior de Santa Cecilia, sense cap mena de dubte, no ens deixaran indiferents els vitralls i les pintures de l'artista irlandès.
-Sortint de Santa Cecilia i continuant per la carretera cap a Can Maçana, tres-cents metres més endavant, a mà esquerra, trobem unes escales que s'enfilen. En aquests moments, abandonem el Camí de Sant Jaume que marxa per la carretera i nosaltres continuem per la muntanya tot seguint les marques del GR-172, direcció Can Maçana.
Cal dir que per fer aquest tram del Camí, aconsello portar pals, doncs si ha plogut rellisca força.
-Amb els 25 quilòmetres que fem avui ja en tenim prou, però resta pendent un altre dia pujar a la Foradada que quan anem arribant a Can Maçana queda per sobre dels nostres caps.
-Sant Pau de la Guàrdia. Petit llogaret que pertany al poble del Bruc. Actualment, el nucli urbà envolta l'esglèsia nova. Adossada al conjunt de cases de Ca n'Elias, fou bastida l'any 1740 sobre les restes de la capella de Sant Abundi, documentada al segle XII. És de planta rectangular, amb quatre capelles laterals. A la façana hi trobem la porta d'entrada, d'estructura arquitrabada, i un òcul a la part alta. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada. Conserva, a l'actual frontal de l'altar, una escena de la Conversió de Sant Pau, procedent de l'antic retaule de Sant Pau de la Guàrdia del segle XVII.
En aquest llogaret, hi trobem l'hotel El Celler de la Guàrdia, on si volem escorçar l'etapa hi podem fer parada i fonda o simplement menjar-hi quelcom en el seu restaurant.
-Quan fa 2,5 quilòmetres que hem sortit de Sant Pau de la Guàrdia hem d'estar molt atents, doncs trobarem una cruïlla on el GR-172 marxa a l'esquerra i nosaltres haurem de continuar cap a la dreta seguint les marques del Camí de Sant Jaume cap a Castelloli.

-A Castellolí hi ha bars i restaurants on poder menjar i a més a més podem carregar aigua a la Font del Mil.lenari de Castellolí. La font la trobarem a l'avinguda de la Unió i per tant, no haurem de desviar-nos del nosttre Camí. L'estructura de la font està formada per un pilar de forma triangular que sosté el frontal també triangular i 'aigua desguassa en una pica triangular, però amb el got on cau l'aigua de forma circular. L'aigua de xarxa s'obté mitjançant una aixeta amb polsador.
Cal dir que no fem cap esment de la Esglèsia Nova de Sant Vicenç, doncs és un edifici relativament nou, sense cap aspecte a destacar.

Sortim del poble deixant a la nostra esquerra el Circuit de Castellolí.

A Sant Sebàstià subjecta a un pal indicador trobem una estació metereològica.

L'arribada a Igualada la farem per polígons. Una vegada passem l'Institut Badia i Margarit, veurem que a la dreta, tenim l'estació d'autobusos d'Igualada. Anirem cap allà, doncs l'estació dels FGC està al costat i serà el punt final de l'excursió d'avui.

Per qualsevol informació relativa al Camí de Sant Jaume us recomano MUNDICAMINO.

La descripció i la foto de la Font de l'Alba l'he exret d'ENCOS

La setmana vinent una nova Gramàtica del Caminant.








dissabte, 27 d’octubre de 2018

RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS DE CATALUNYA




Avui us parlaré de "RUTES PELS BOSCOS MÉS BELLS DE CATALUNYA", un llibre d'en César Barba i editat per Sua Edizioak l'abril del 2016. L'autor ens presenta 46 rutes per diferents boscos del territori català. De cada excursió trobarem una descripció de l'itinerari amb el tipus de bosc i vegetació que hi trobarem, tanmateix, hi ha rutes per totes les comarques i de fet l'ordre dels capítols segueix l'ordre alfabètic de les comarques.

Anexe a cada excursió hi ha una fitxa amb el tipus de recorregut, si és lineal o circular indicant el tipus de camí i si és apta per fer amb bicicleta, amb el punt d'inici de l'excursió i com arribar-hi, amb la distància, el desnivell i el temps estimat.

Sens dubte, és una bona guia, doncs trobem algunes excursions fora de les típiques i tòpiques que ens acosten a magnífics indrets.
Personalment, ja m'he apuntat un parell de rutes que vull fer properament. De moment, he fet una repassada de tots els itineraris que ens presenta en César Barba i en aquest sentit, a continuació us enumero sis excursions que ens suggereix l'autor que es corresponen amb sis excursions que alguna vegada us he presentat en el blog.

-El castanyers del Montseny.  -Viladrau- Sant Miquel de Barretons, publicat en el blog l'octubre de 2013.
-Boscos de la Vall de Santa Fe del Montseny. - Fontejant per la Vall de Santa Fe, publicat en el blog l'octubre de 2015.
-Boscos i turons de la Serralada Litoral. -La Caminada de les 10 fonts de Martorelles a Vallromanes, publicat en el blog el maig del 2012.
-Alzines i sureres del Parc Montnegre i Corredor. 4 Fonts del Montnegre, publicat el novembre del 2011.
-L'alzinar de Sant Jeroni. -Monestir de Montserrat - Sant Jeroni, publicat el juliol del 2015.
-Les singulars rouredes humides d'Olot. -Les fonts d'Olot, publicat el març del 2012.

En definitiva, una bona guia per regalar a qualsevol amant dels boscos.

Properament, farem una etapa del Camí de Sant Jaume.



dissabte, 20 d’octubre de 2018

COLLSEROLA X. DEL TIBIDABO A PENITENTS PER CAN BORNI.

                                        Font del Bacallà

Avui us presentem un itinerari que no arriba als 6 quilòmetres, pràcticament tot baixada i que sortint del Tibidabo ens acosta fins el barri de Penitents de Barcelona. Per tant, aquesta seria una alternativa a l'itinerari que us vam presentar el mes d'agost de 2018 "Collserola VII. Del Tibidabo a la Vall de Sant Just" que en aquest cas ens baixava també fins la ciutat de Barcelona, però desprès d'haver fet 15 quilòmetres.

Aquest itinerari també podria ser una continuació de la sortida "Santa Perpètua - Tibidabo", que us vam presentar en aquest blog el març del 2015. 

Tant per arribar a l'inici del recorregut com per marxar, una vegada hem finalitzat la sortida, tenim molt bona connexió de transport públic i per tant és d'aquelles sortides que podem deixar el cotxe tranquilament a casa.

Ara que ja hem arribat al nucli urbà de Barcelona, a partir de principis de 2019, us presentarem algun itinerari per fonts, edificis, monuments i racons singulars de la ciutat.



L'ITINERARI


0,000Qm.  0,000Qm. Iniciem l’excursió a la Plaça del Tibidabo, tot just al costat del Restaurant Club dels Aventurers i continuem a l’esquerra per la carretera del Tibidabo a Vallvidrera, deixant a la dreta el Temple Expiatori del Sagrat Cor.

0,500Qm. 0,500Qm. Enllacem amb la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. Uns metres més endavant, deixem a la dreta el Gran Hotel La Florida.

0,600Qm. 1,100Qm. Creuem la carretera BV-1418 i continuem a l’esquerra.

0,550Qm. 1,650Qm. Aparcament dels Jardins de Can Borni. Continuem per una pista que trobem a la dreta i a partir d’ara i fins al final, seguim les marques del PR-38.

0,450Qm. 2.100Qm. A l’esquerra, trobem l’entrada dels Jardins de Can Borni i nomès uns vint metres més enllà, en una raconada a la dreta, hi ha la font de Can Borni. El frontal d’aquesta font està adossat al marge, format per una paret de pedra vista d'uns tres metres d'amplada per tres d'alçada que suporta un arc de totxo vist. El terra immediat està empedrat i enlairat dos esglaons respecte el camí. La paret de la dreta també és de pedra vista i rematada amb maons. A l'esquerra hi ha un bonic banc corregut de pedra i acabat en rajola blanca amb la tècnica del trencadís. 

A mitjans d’octubre de 2014, raja un bon doll d’aigua per la part baixa del frontal a través d'un tub d'acer inoxidable abonyegat i cau a una bassa rectangular arran del terra.
Aquesta font és de mina i alimenta continuament la cisterna del Viver de Can Borni amb la que es reguen les zones enjardinades.
Desfem aquests últims vint metres i entrem als jardins.

 Els jardins Viver de Can Borni estan oberts els dies de funcionament del Parc d’Atraccions del Tibidabo. El jardí està dividit per diferents terrasses on s’accedeix per un camí principal i diferents caminois. En una d’aquestes terrasses hi ha la font del Lleó de Can Borni que està situada dins d’una bassa semicircular. Aquesta font és ornamental i l’aigua mitjançant un canaló va caient a quatre basses situades a terrasses inferiors.
Aquest canaló fa un recorregut d’uns 80 metres i salva un desnivell d’uns 30 metres. Certament és una font molt xula que trobarem a tres minuts de l’entrada dels jardins, per tant, ara nomès ens queda desfer aquests dos-cents cinquanta metres i tornar a l’entrada d’aquest parc.
Girem a l’esquerra pista avall.

0,325Qm. 2,925Qm. Seguim per unes escales que trobem a mà esquerra.

0,300Qm. 3,225Qm. Arribem a una placeta i continuem recte. Vint metres més enllà i desprès de pujar una mica, trobem una terrassa on hi ha la Font del Bacallà.
Font del Bacallà.  Es tracta d'una construcció el.laborada formada per un frontal de pedra vista encastat al marge. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a un bassal rectangular arran del sòl que està empedrat i de forma semicircular, després desguassa formant el torrent que porta el seu nom. El desguàs deu estar embossat, doncs l'aigua vessa del bassal i s'escola pel mig de l'esplanada buscant el torrent. A mitjans d’octubre de 2018, raja un modest rajolí.

Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb un relleu que representa una penca de bacallà i la data de construcció, 1910, curiosament les dues últimes xifres ho són en lletres, no pas en números, "19 DEU"'. Al costat, una placa d'acer inoxidable ens recorda, a banda del nom de la font, que fou restaurada la primavera de l'any 1986 pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís.

A banda i banda de la font i formant angle obert amb aquesta, arrenquen dos llargs seients de pedra amb respatllers que alhora retenen les terres. 
Ara desfem els últims 300 metres fins la pista superior, on girem a l’esquerra tot planejant cap a Barcelona.

0,125Qm. 3,650Qm.  Tombem a l’esquerra per una pista que ens creua.

0,275Qm. 3,925Qm. Després d’una tanca del Parc trobem una cruïlla de pistes. Continuem a la dreta per la pista asfaltada en sentit descendent.
Ara estem baixant pel carrer Siurana.

0,550Qm. 4,475Qm. Carrer que ens creua. Continuem a l’esquerra tot planejant. Seguint les marques del PR-38.

0,225Qm. 4,700Qm. Continuem recte pel camí asfaltat que es precipita cap al barri de Penitents.

0,475Qm. 5,175Qm. Plaça. Continuem a la dreta pel carrer Trullols que marxa en sentit descendent.

0,200Qm. 5,375Qm. Continuem a la dreta pel carrer Navata.

0,025Qm. 5,400Qm. Carrer Gutenberg. Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,175Qm. 5,575Qm. Carretera de l’Arrabassada.  Continuem a la dreta.

0,100Qm. 5,675Qm. Passeig de la Vall d’Hebron. Creuem la Ronda de Dalt per un pas superior. A continuació girem a l’esquerra.

0,100Qm. 5,775Qm. Continuem a la dreta pel carrer d’Anna Piferrer.

0,100Qm. 5,875Qm. Metro Penitents. Cantonada carrer Anna Piferrer amb avinguda de Vallcarca.  Final de la sortida d’avui.

La majoria d'explicacions referents a les fonts, les he extret d'Encos.

Properament, parlarem de rutes pels boscos més bells.