dimarts, 29 de gener de 2013

L'ÒLIBA

                                  Tres òlibes

Ja fa més d'un any i mig que no parlem de cap "habitant" d'aquestes muntanyes. Per tant, avui toca  fer-vos cinc cèntims d'una au que d'aquí poques setmanes podem començar a sentir udolar prop de casa.
       
L'òliba és un rapinyaire nocturn que té uns 35cm de grandària i una envergadura propera als 90cm. Inconfusible pel color blanc de les seves parts inferiors i de la cara, mentre que per sobre el dors i les ales són de color daurat amb taques grises. El disc facial, blanc, en forma de cor i els seus grans ulls de color negre també són característics. Acostuma a caçar tot fent vols de recerca, durant els quals planeja molt més que les altres espècies de rapinyaires nocturns.

Quant a l’hàbitat, l’òliba és una espècie lligada als espais oberts on poder caçar com són els conreus, els erms, les brolles i les zones forestals amb alternança d’espais agrícoles. Tanmateix, a l’hora de nidificar ho fa en construccions humanes de pobles i ciutats, així com en masies aïllades, pedreres i, en alguns casos, se l’ha trobat molt lligada a determinats ponts i viaductes d’algunes carreteres i autopistes comarcals.

Per altra banda, l’òliba és un ocell que es pot reproduir en qualsevol època de l’any depenent de la disponibilitat de l’aliment. En aquest sentit, utilitza el mateix niu any rere any

A les nostres contrades, els primers cants poden sentir-se a finals de febrer, i les primeres postes es produeixen a principis de març.

Finalment , esmentar que les últimes dècades hi ha hagut una davallada de la població d’òlibes degut a la urbanització de les planes agrícoles, l’ús de plaguicides que redueixen la població de les seves preses, l’abandonament de camps de conreu a la serralada, molèsties en els llocs de nidificació, així comla manca de llocs adients per criar.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de l’Atles dels ocells nidificants del Maresme editat l’any 2005 per Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria.
Properament parlarem del Centre de documentació del Parc de la Serralada de Marina.