dimarts, 29 de desembre de 2020

EL CASSÓ DE VALLROMANES. ELS 11 PUNTS D'INTERÈS.

 

La font del Porc

       Avui la darrera entrada del 2020 la dedicarem a descriure els 11 punts d’interès que trobem a diferents punts dels 32,5 quilòmetres del Cassó de Vallromanes.

     Els 11 punts d’interès són els següents,

1.     El Pedró. A Aquest turó situat a 230 metres d’alçada, fins fa poques setmanes estava coronat per una petita creu metàl.lica. Des d’aquí dalt es veu una vista magnífica de la major part del terme de Vallromanes.

 

2.     El castell de Sant Miquel o  Montornés és documentat des del 1109. Comprenia, en principi, els actuals termes de Montornès i Vallromanes i, a partir del final de l’edat mitjana, també el d’Alella.

 Aquest castell poseeix les característiques del castells roquers, constituïts bàsicament per una torre i un espai que l’envolta protegit per muralles.

Tanmateix, els castells roquers tenien una doble funció de residència i fortalesa en èpoques convulses, perquè en periòdes de pau i tranquilitat els senyors normalment residien a la vall. En el cas de Vallromanes, el Castell Vell de Montornés era exactament on hi ha la Torre Tavernera i era la residència habitual dels senyors d’aquests dominis.

Com a curiositat, esmentar que la Torre Tavernera té la peculiaritat d’exhibir a la        seva façana els retrats d’aquests propietaris.

Actualment, del castell en resta una torre cilíndrica de 5,6 metres de diàmetre                  exterior, que originàriament hauria de tenir una alçada de 20 a 30 metres i que avui          és mig enderrocada i no té pas més de 6 metres. A mitja alçada tenia la porta                  d’entrada.

Aquesta torre es construí vers l’any 1000. Després es feu la resta del castell, un         recinte enmurallat poligonal d’uns 30 x 15 metres, del qual ara gairebé només             s’intueix  el perímetre. Els llenços de muralla més grans es troben a llevant i                migdia.

 A dins hi havia  un pati interior, la torre de l’homenatge era a migdia i a                             tramuntana, un edifici rectangular de 6 x 13 metres, que eren les estanes,                          adossades al mur perimetral. Una paret corva tallava  aquest edifici per la part de             ponent, tot simulant una altra torre rodona. Pels voltants hi ha altres restes de murs         més indefinits.

 En aquest sentit, el terratrèmol del 24 de maig de 1448 afectà greument la integritat     del castell.

Des d’aquest turó de 426 metres s’albiren unes vistes espectaculars de tot el Vallès. Es tracta d’un dels millors miradors de la zona, juntament amb el de Castellruf, inclús si mirem cap a llevant, veurem el mar des d'un turó de segona línea.

Aquesta descripció del Castell de Sant Miquel l’he extret de les Rutes d'Història del Centre d'Estudis de Montmeló i del llibre Llegendes dels Castells del Vallès Oriental de Glòria Campoy, Aloma Duràn i Raquel Jurado.

 

3.     Font de Can Gurri. Actualment aquesta font està ben eixuta. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la mateixa font. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on queia el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sòl.

Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company amb el tronc del qual es va fer un banc on podem seure.

 

4.      Font del Llorer o de la Tereseta. El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

 

5.     Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

 

6.     Font de Sant Mateu. La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

 

7.     La Roca d’en Toni. Problablement la Roca d'en Toni és el monument megalític més destacat del Maresme. Aquest és un monument funerari d'uns 4000 anys d'antiguitat on s'inhumaven els cadàvers envoltats de les seves pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C els humans que habiten la serralada és dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. Per altra banda, a pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per un corriol, podem veure    un conjunt de tombes datades de l'alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d'aquestes tombes demostri la teoria de l'abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.

 

8.     Menhir de Cal Camat. Data del període entre el neolític final (2.500-2200aC) i el calcolític (2200 -1800aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític, tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa “pedra llarga”. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Camat, delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

 

9.     Poblat ibèric de Cèllecs. Es un poblat Laietà emmurallat, un oppidum. Es un poblat d'erola i te una superfície d'unes 0.4 Ha . Una potent muralla envolta el recinte i fa de paret posterior dels habitatges. S'han excavat un conjunt de nou habitacions de planta rectangular i adossades a la muralla. També s'han trobat una muralla superior de forma trapezoïdal, sense cap torre de defensa i fora de l'erola un mur del qual es conserven 11m que servia per protegir unes habitacions que hi ha a aquesta banda del turó.

 Es van fer excavacions als anys 70 i 80. Actualment el seu estat de conservació es molt dolent. Està totalment amagat entre la vegetació i la potent muralla s'ha enfonsat cap a l'exterior del poblat.

 

10.                       Font del Porc. Aquesta és una senzilla font amb un broc d’alumini encastat entre les pedres que recull les aigües d’un degotall. A finals de juny de 2020 cau un rajolí d’aigua que desguassa al ben mig de la placeta que hi ha davant la font. Quan deu rajar més, segurament l’aigua s’escola a l’altra banda del camí, bosc avall. 

Es suposa que el nom li ve perquè en el fang del bassal de la font, sovint es beuen petjades de senglars que hi van a beure.

 

11.                       Cova de Can Nadal.  Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.

El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.

L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu https://quimgraupera.blogspot.com/d'on he extret aquesta informació.

Felic any nou. La setmana vinent començarem el cicle d’entrades dedicades a la comarca de la Selva.

 

 

 

 

 

 

 

 


1 comentari:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Quan parles de la Creu del Pedró dius: "fins fa poques setmanes estava coronat per una petita creu metàl·lica". Que potser ja no hi és? Ara fa temps que no hi pujo.
Bon any, Toni!