diumenge, 17 de març de 2013

EL CASTELL DE SANT MIQUEL

         El Castell de Sant Miquel treient el nas entre la vegetació.

El mes de juny de 2009 us vaig presentar una entrada sota el nom "Els dominis del Castell de Sant Miquel". Aquest itinerari és força atractiu, a hores d'ara només canviaria el model de descripció perquè fos una mica més clar, però la informació que en aquest article hi havia sobre el castell era molt pobre.

Avui els Trinxacames de Vallromanes www.trinxacames.blogspot.com hem pujat fins el castell i per tant aquests dies previs hem aprofitat per aprofundir una mica més la coneixença d'aquest patrimoni arquitectònic.

Us adjunto la breu descripció que avui hem explicat als 34 valents i valentes que malgrat les quatre gotes que queien han pujat fins dalt el castell.

El castell de Sant Miquel o  Montornés és documentat des del 1109. Comprenia, en principi, els actuals termes de Montornès i Vallromanes i, a partir del final de l’edat mitjana, també el d’Alella.

Aquest castell poseeix les característiques del castells roquers, constituïts bàsicament per una torre i un espai que l’envolta protegit per muralles.

Tanmateix, els castells roquers tenien una doble funció de residència i fortalesa en èpoques convulses, perquè en periòdes de pau i tranquilitat els senyors normalment residien a la vall. En el cas de Vallromanes, el Castell Vell de Montornés era exactament on hi ha la Torre Tavernera i era la residència habitual dels senyors d’aquests dominis.

Com a curiositat, esmentar que la Torre Tavernera té la peculiaritat d’exhibir a la seva façana els retrats d’aquests propietaris.

Actualment, del castell en resta una torre cilíndrica de 5,6 metres de diàmetre exterior, que originàriament hauria de tenir una alçada de 20 a 30 metres i que avui és mig enderrocada i no té pas més de 6 metres. A mitja alçada tenia la porta d’entrada.

Aquesta torre es construí vers l’any 1000. Després es feu la resta del castell, un recinte enmurallat poligonal d’uns 30 x 15 metres, del qual ara gairebé només s’intueix  el perímetre. Els llenços de muralla més grans es troben a llevant i migdia.
 
A dins hi havia  un pati interior, la torre de l’homenatge era a migdia i a tramuntana, un edifici rectangular de 6 x 13 metres, que eren les estanes,  adossades al mur perimetral. Una paret corva tallava  aquest edifici per la part de ponent, tot simulant una altra torre rodona. Pels voltants hi ha altres restes de murs més indefinits.

En aquest sentit, el terratrèmol del 24 de maig de 1448 afectà greument la integritat del castell.

Des d’aquest turó de 426 metres s’albiren unes vistes espectaculars de tot el Vallès. Es tracta d’un dels millors miradors de la zona, juntament amb el de Castellruf, inclús si mirem cap a llevant, veurem el mar des d'un turó de segona línea.
 


Per fer aquesta entrada hem extret informació de les Rutes d'Història del Centre d'Estudis de Montmeló i del llibre Llegendes dels Castells del Vallès Oriental de Glòria Campoy, Aloma Duràn i Raquel Jurado.
 
A l'itinerari proposat el juny de 2009 feiem una ruta circular amb sortida i arribada al Coll de Can Corbera. La setmana vinent us descriurem l' itinerari amb sortida i arribada a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes.