GRAMÀTICA DEL CAMINANT XX. PARAULES DE L'AIGUA I

                Una sínia amb els seus catúfols             

Començament de mes senar, això vol dir que toca fer una gramàtica del caminant i amb la d'avui ja en van vint.
Per cel.lebrar aquesta efemèride calia fer una gramàtica una mica especial i sens dubte una gramàtica parlant de paraules relacionades amb l'aigua, en un blog on tot gira al voltant de les fonts, he cregut que era molt encertat.

El català és una llengua molt rica i no ha sigut difícil trobar 73 paraules. Tanmateix, arreu dels territoris de parla catalana hi ha un munt de mots que fan referència a una mateixa cosa i més quan el tema tractat té a veure amb la natura.

En aquest sentit, per exemple, veureu que hi ha moltes paraules per definir que plou, i aquest mot variarà segons la contrada i la intensitat de la pluja.

Aquesta gramàtica del caminant us la presentaré en dues tongades. Avui 22 paraules noves, concretament els mots de l'A a la F i aquelles 28 paraules que fent referència a l'aigua, ja han sortit en una de les dinou gramàtiques anteriors.
I el mes de maig els mots de la G a la X.
De ben segur que en aquesta llista hi falten paraules, per tant us agraïria que m'ajudéssiu a fer-la més gran.

Les paraules d'avui són,

Aiguabarreig: Confluència de dos o més rius. A Montmeló es forma el Besòs a partir de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost.

Aigualera: Rosada. Humitat que es forma a les matinades d'estiu per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. En castellà: Rocío.

Aiguamoll: Terreny inundat o saturat d'aigua de manera permanent, lloc pantanós; maresma.

Aiguaneix: Lloc on surt naturalment a l'exterior l'aigua d'una font subterrània.

Aiguavés: Declivitat d’un terreny o d’una teulada per on s’escorren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc.

Aloja: Fada, dona d’aigua habitadora de les muntanyes segons la mitologia popular.

Aqüífer: Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissuració de la roca que l’acull.

Arruixó: Pluja de curta durada, però forta i de gotes grosses.

Assut: Resclosa de poca alçària feta en rius i en rierols per aturar les aigües, fer-ne pujar el nivell i permetre’n la canalització.

Barranc: Depressió fonda produïda en la terra per les aigües corrents o de pluja.

Barrumbada: Creixent sobtat d’un riu, d’una riera, d’un torrent.

Bassiolet: Bassa petita.

Biot: Bassal, clot d’aigua.

Broc: Conducte estret que sobresurt del frontal d’una font i pel qual raja l’aigua.

Brusquina: Pluja menuda.

Catúfols: . Cada un dels recipients de terra, de metall o de fusta, amples de boca i amb un foradet en el sòl, que van lligats a la corda o cadena de la sínia i serveixen per treure l'aigua d’un pou.

Deu: Naixement d'aigua, origen d'una font, d'un corrent d'aigua.

Devessall: 1. Pluja torrencial. 2. Massa d'aigua que vessa i cau. En castellà: Borbotón.

Dorca: Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall on es guarda aigua, oli, vi, llet, etc.

Encebar: Tirar una mica d’aigua al cos d’una bomba per la part de dalt abans de començar a bombar, perquè fent el buit comenci la vàlvula a funcionar.

Eixidiu: Forat per on surt l’aigua.

Fontinyó: Font petita

I a més a més

Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.

Aixopluc: Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja.

Aljub: Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra i revestit de pedres per dintre i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l’aigua de pluja que corre per terra.

Areny: Platja, riba, llit de riera… format de sorra.

Arruixar: Remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim.

Assaonat: Dit com queda el terreny després de ploure.

Bagant: Comporta per aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.

Bonó: Tap de safareig, de pica… proveït d’un filferro, d’una cadeneta, etc… perquè hom pugui destapar la boronera sense ficar les mans a l’aigua.

Càntir: Antiga mesura de capacitat de líquids (especialment vi, llet i oli) que equival gairebé a 11 litres.

Capelina: Peça llarga de roba impermeable i en forma de capa tancada.

Càrrega: Mesura de capacitat per líquids que equival a uns 120 litres. S’entèn que era la càrrega que podia dur un animal de càrrega.

Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.

Doll: Raig d’aigua que brolla amb força d’un font.

Esbaldir: Esbandir. Passar per aigua clara, quelcom que s’ha rentat amb sabó o lleixiu.

Gotellada: Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades.

Güell: 1. Font abundosa, naixement d’un riu. 2. Forat on es fica un riu, per a reaparèixer més avall.

Mallal: Mesura de capacitat per a líquids (oli, vi, llet…) pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons i equivalent a 15,48 litres.

Maresma: Regió de costa baixa, sovint inundada per les aigües del mar.

Patamoll: Terreny saturat d’aigua. Hom no s’adona de la seva existència fins que es queda atrapat en el fang.

Petricó: Mesura de capacitat per líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 litres.

Poal: Càntir d’un broc amb nansa.

Porró: Mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 litres.

Quartí: Mesura per a líquids, especialment vi o llet equivalent a 4 porrons.

Rambla: Curs de’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.

Torrent: Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals.

Xaragall:  Regueró que forma l’aigua de la pluja quan s’escorra per un terreny inclinat.

Xim Xim: Pluja menuda i seguida, plovisqueig.

Xopina: Mullader.

Per fer aquesta entrada he extret informació del web Rodamots-Cada dia un mot- www.rodamots.com i de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

I recordeu, a principis de maig la segona part d'aquestes paraules de l'aigua.