Montseny, destí final de l'excursió d'avui.
Però la setmana passada quan la vaig fer, em vaig dur una desagradable sorpresa, a hores d'ara sortir de Sant Celoni pel GR-5 és una autèntica aventura.
La sortida la vaig iniciar a l'estació de tren de Sant Celoni i vaig necessitar 2h 45 minuts per sortir de la vila. Realment, no sé quants quilòmetres vaig fer pels verals de Sant Celoni, per la riera de Pertegás, pistes d'atletisme, torrent de Can Cellers i la Serra de Can Tomàs. Darrera l'escola Pallerola, hi ha indicacions de GR que de cop i volta desapareixen i provant totes les opcions que hi ha et menen a espais intransitables.
Penso que els cuidadors d'aquest tram del GR-5 l'haurien de revisar perquè dóna peu a moltes confussions i un sender tan atractiu com aquest no pot perdre part del seu encant per aquestes qüestions.
Finalment, vaig arribar a Campins per la pista que va per la Serra de Can Felonet i ara per ara penso que és la millor opció.
La llargada total de la ruta és d'una mica més de 22 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 1100 metres. El punt més alt és el Pla Jugar a 941 metres.
La millor época per fer aquest itinerari és la primavera i la tardor.
Tanmateix, si volem fer-la utilitzant transport públic de dilluns a divendres tenim un autobús que surt del Montseny a les 17:10h i els dissabtes a les 16:30h, per tant hem de comptar que per anar tranquils, hem de sortir de Sant Celoni, com a mínim 7 hores abans.
A continuació us adjunto l'itinerari que vaig seguir per enllaçar l'estació de tren de Sant Celoni amb Campins, els punts d'interès pels quals passa el recorregut i alguna referència més que ens ajudarà a no perdre'ns.
L'ITINERARI.
0,000 Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estacio de tren de Sant Celoni i pugem pel carrer
d’Alguersuari.
0,100 Qm.
0,100Qm. Girem a la dreta per la Carretera Vella.
0,650 Qm. 0,750Qm. Continuem recte per l’avinguda de
Sant Ponç.
0,200 Qm. 0,950Qm. Capella romànica de
Sant Ponç. Formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos
anomenat de Sant Nicolau, situat fora de la muralla per no encomanar la
malaltia als vilatans. Tot i que és un bon exemplar de l'estil romànic popular es tracta d'un edifici tardà, de finals del segle XII
o del XIII
El seu atractiu radica en la simplicitat de la construcció. De les tres
esglésies romàniques que hi havia a la vila, la de Sant Ponç és l'única que ha
perviscut en la seva forma original, malgrat ser la més tardana i la de menor
importància, al costat de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs o l'esglesiola de
Sant Celdoni, que no han tingut tanta sort.
Continuem avall per l’avinguda Sant Ponç.0,150 Qm. 1,100Qm. Enllacem amb el carrer de Jaume I i continuem recte.
0,100 Qm. 1,200Qm. Carrer del Bruc. Creuem i continuem a l’esquerra pel vial cimentat.
0,400 Qm. 1,600Qm. Girant a l’esquerra per un pont, creuem la riera de Pertegás.
0,050 Qm. 1,650Qm. Obviem el pas barrat del GR 5 i continuem recte deixant a la dreta l’escola Josep Pallarola. Una vegada passada l’escola, seguim recte per la pista en sentit ascendent.
0,350 Qm. 2,000Qm. Creuem la via de l’AVE, per un pas inferior i continuem recte per la pista ascendent, malgrat hi hagi un pas barrat.
3,300Qm. 5,300Qm. Campins. Arribem a una cruïlla. Nosaltres continuem pel camí que marxa davant nostre, en lleuger sentit ascendent. A partir d’ara les marques del GR-5 són força clares i seguides i prenent atenció no ens perderem. Per tant, no us farem una descripció acurada de l’itinerari, però fins arribar a Montseny, encara us donarem algunes referències.
0,850Qm. 6,150Qm. Can Canal.
2,000Qm. 8,150Qm. Can Perepoc.
1,900Qm. 10,050Qm. Arribem a la carretera BV- 5114 que va de Sant Celoni a Santa Fe. ¡¡¡ MOLT DE COMPTE!!! Ara continuem a la dreta, pujant per la carretera.
0,125Qm. 10,175Qm. Creuem la carretera i pugem per un corriol que trobem a l’esquerra.
0,700Qm. 10,875Qm. Can Grau. Continuem pel camí de la dreta, lleugerament ascendent.
0,030Qm. 10,905Qm. Continuem pel camí de l’esquerra.
1,250Qm. 12,155Qm. Carretera d’accés a Can Riera de Ciuret. Girem a la dreta, seguint la carretera.
1,650Qm. 13,805Qm. Can Riera de Ciuret.
0,450Qm. 14,255Qm. Pruneres de grans dimensions.
0,400Qm. 14,655Qm. A la dreta del camí, hi ha una cabana de carboner. Una mica més endavant arribem al Sot de l’Infern.
1,100Qm. 15,755Qm. Camping Fontmartina.
0,350Qm. 16,105Qm. Plana del Coll. Àrea d’esbarjo on hi la font de la Plana del Coll.
Font de la Plana del Coll. Per un tub metàl.lic cau un bon rajolí. El frontal és de pedra i l’aigua desguassa per sota una reixa. A banda i banda hi ha bancs per seure. L’arbre que predomina en aquest entorn és l’alzina.
En aquest punt es separen el GR-5 i el GR-5.2. Nosaltres continuem a l’esquerra pel GR-5.
1,350Qm. 17,455Qm. Castanyer de grans dimensions.
1,000Qm. 18,455Qm. Font de l’Arboç. No raja gens. Queda a peu del camí i és una típica font de bosc. El frontal és de pedra i el tub és metàlic. Curiosament a l’altre banda del camí baixa aigua per un torrent, aquesta aigua brolla de terra i donaria la sensació que vé de la mateixa veta que la font de l’Arboç. Uns 100 metres més enllà, a banda esquerra hi ha una espècie de dipòsit d’importants dimensions.
3,100Qm. 21,555Qm. Font Ferrussa. Actualment només goteja. Situada en un planell és una font molt austera, amb un frontal de pedra, l’aigua cau per un tub de plàstic dur i taca de vermellós la petita basserola que forma. Hi ha troncs per seure i entre la vegetació destaquen pollancres, plàtans, alzina i algun exemplar de pi Douglas.
0,450Qm. 22,005Qm. Poble de Montseny.
0,150Qm. 22,155Qm. Font d’en Pujol. És una font urbana, la construcció és de pedra i ciment, pel broc metàl.lic en forma de rombe cau un raget fi i intermitent. Tanmateix, molt poques vegades ha deixat de rajar. Per sobre del broc hi ha dues portes metàli.liques que podien ser la boca de la mina. A banda i banda hi ha dos bancs per seure. A peu de la font, hi ha un rec, on va a parar l’aigua que es desguassa.
0,160Qm. 22,315Qm. Esglèsia de Sant Julià del Montseny. Esglèsia d’origen romànic, amb una gran remodelació el 1767 i també alguna remodelació després de la Guerra Cívil. Tal vegada, a l’espai ajardinat que hi ha al voltant de l’esglèsia, trobem un boix que va ser declarat arbre monumental l’any 1990. Aquest arbre destaca per la seva gran edat i per l’amplada i bellesa de la seva capçada, amb 7,8 m. de diàmetre màxim, la més gran mesurada al Principat. Però no només és singular per les seves mides, sinò també per la popularitat que ha anat guanyant amb el pas dels anys, per les petites històries i anècdotes que hi estan lligades i que l’han convertit en tot un símbol del poble de Montseny.
Arribats a aquest punt, donem per finalitzada l’excursió d’avui.
Per fer aquesta entrada, he extret informació dels llibres 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir d'en Lluís Pagespetit i Blancafort i editat el 2003 per Farell i Arbres i Arbredes singulars del Montseny de María Josep Broncano, Martí Boada, Santi Ramírez i David Bosch i editat el 2006 per Farell.
D'aquí dues setmanes anirem de Montseny fins Aiguafreda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada