DESCOBRIR BARCELONA IV. DE PLAÇA CATALUNYA AL BAIXADOR DE VALLVIDRERA TOT PUJANT AL TIBIDABO

 

                                   La Font d'en Canet

La ruta que us proposo avui té una distància de 15,25 quilòmetres i un desnivell positiu de 514 metres. Aquest té una primera part molt urbana doncs, des de Plaça Catalunya fins que creuem la Ronda de Dalt són gairebé cinc quilòmetres molt urbans. Tanmateix Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia no es fan gens pesats.

Una vegada creuem la ronda, comença el tram de pujada exigent fins el Tibidabo, però també de les millors vistes de Barcelona i finalment la tercera part és una excursió generalment de baixada per un entorn natural de bosc mediterrani, ombrívol i on en els fondals trobarem algunes de les fonts més emblemàtiques de Collserola.

Aquesta ruta pot fer-se a qualsevol época de l’any i podem fer-la sencera o escurçarla, doncs durant tot el recorregut està farcida de parades de metro i bus i per tornar del Baixador de Vallvidrera a Plaça Catalunya, els FGC tenen molta freqüència de pas.

Aquest itinerari conecta a Plaça Catalunya amb l’excursió Descobrir Barcelona II. De les Fonts de Pedralbes a Plaça Catalunya publicat en aquest blog el febrer de 2024.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de Plaça Catalunya i pujem per Passeig de Gràcia.

1,435Qm. 1,435Qm. Palau Robert. Quan Robert Robert i Surís va adquirir els xalets d'en Salamanca, a l'incipient cantonada del passeig de Gràcia amb la Diagonal, i els va enderrocar per construir-hi la seva residència familiar, la ciutat de Barcelona es trobava en un moment de grans transformacions. Un decret reial de 1859 havia aprovat el pla de reforma urbana i eixample d'Ildefons Cerdà i l'any 1888 va celebrar-se la primera Exposició Universal.

Aviat, el passeig de Gràcia i la rambla Catalunya van esdevenir els sectors preferits de la burgesia barcelonina. El Liceu, acabat d'inaugurar, era un centre de reunió de les classes benestants, però, a la fi del segle XIX la industrialització empenyia amb força i transformava l'economia i les mentalitats. Al 1902, a Barcelona esclatava la primera vaga obrera. El moviment artístic del Modernisme s'obria pas i Antoni Gaudí va iniciar la construcció de la Sagrada Família (vers 1893) i de la Pedrera (1906-1910). El passeig de Gràcia esdevindria el lloc de més interès dels arquitectes Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i del mateix Gaudí. Però, gràcies a l'enderrocament de les muralles, el 1854, aquesta artèria urbana es convertiria en un dels indrets d'esplai i de comerç més importants de la ciutat. L'hotel Colón (a la cantonada de la plaça de Catalunya), el jardí de les Delícies, els Camps Elisis, el Teatre Tívoli, el Teatre Novetats, la Pedrera, el Jardí d'Euterpe (que va ser la seu del primer cor de Clavé) i els edificis de la "Mançana" de la Discòrdia i el mateix Palau Robert donaven un relleu significatiu a la via que unia la ciutat vella i l'antic municipi de Gràcia.

El Palau Robert va projectar-se com a residència privada de l'aristòcrata gironí a l'estil de les mansions que es construïen al passeig de Gràcia. Després de diferents encàrrecs, el marquès de Robert va confiar el projecte a l'arquitecte francès Henry Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de 1900 a París; i els treballs va dirigir-los Joan Martorell i Montells.

L'edifici, d'estil neoclàssic, i construït amb pedra de la muntanya del Montgrí, quedà enllestit el 1903. El jardí va ser dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva que, més endavant, va construir els de la plaça de Catalunya. Les palmeres provenen de l'Exposició Universal de 1888. 

La Generalitat l’adquireix l’11 de maig de 1981 i actualment és un centre d’exposicions d’actes i activitats de temática diversa.

 Continuem amunt, enllacem amb els Jardinets de Gràcia i posteriorment amb el Carrer Gran de Gràcia.

1,100Qm. 2,535Qm. Plaça de Trilla (Metro Fontana)  Continuem amunt per Gran de Gràcia.

0,500Qm. 3,035Qm. Plaça Lesseps. Ara continuem per l’avinguda de Vallcarca.

1,500Qm. 4,535Qm. Cantonada Avinguda Vallcarca/Carrer Anna Piferrer. Tombem a l’esquerra pel carrer Anna Piferrer.

0,100Qm. 4,635Qm. Passeig de la Vall d’Hebron. Creuem la Ronda de Dalt per un pas superior i a continuació seguim a la dreta per la carretera de l’Arrabassada. A partir d’aquí seguim les marques del PR-38.

0,175Qm. 4,810Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Gutenberg i comencem a pujar escales.

0,175Qm. 4,985Qm. Continuem a la dreta pel carrer Navata.

0,025Qm. 5,010Qm. Enllacem lleugerament a l’esquerra amb el Carrer de Trullols.

0,200Qm. 5,485Qm. Plaça. Seguim per un vial asfaltat que trobem a l’esquerra i que comença a enfilar-se cap al Tibidabo.

0,475Qm. 5,960Qm. Continuem a l’esquerra per un carrer que planeja.

0,225Qm. 6,185Qm. Ara comencem a pujar pel carrer Siurana que posteriorment enllaça amb el carrer Garriguella sempre seguint les marques del PR-38.

0,900Qm. 7,085Qm. Trobem unes escales a la dreta que accedeixen a la Font del Bacallà. Arribem a una placeta i continuem recte. Vint metres més enllà i desprès de pujar una mica, trobem una terrassa on hi ha la Font del Bacallà.

0,300Qm. 7,385Qm. Font del Bacallà. Es tracta d'una construcció el.laborada formada per un frontal de pedra vista encastat al marge. L'aigua raja per un tub de plàstic encastat al mig del frontal i cau a un bassal rectangular arran del sòl que està empedrat i de forma semicircular, després desguassa formant el torrent que porta el seu nom. El desguàs deu estar embossat, doncs l'aigua vessa del bassal i s'escola pel mig de l'esplanada buscant el torrent. A mitjans d’octubre de 2018, raja un modest rajolí.

Al capdamunt del frontal hi trobem una llosa de pedra amb un relleu que representa una penca de bacallà i la data de construcció, 1910, curiosament les dues últimes xifres ho són en lletres, no pas en números, "19 DEU"'. Al costat, una placa d'acer inoxidable ens recorda, a banda del nom de la font, que fou restaurada la primavera de l'any 1986 pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís.

A banda i banda de la font i formant angle obert amb aquesta, arrenquen dos llargs seients de pedra amb respatllers que alhora retenen les terres. 

Ara desfem els últims 300 metres fins la pista superior, on girem a la dreta per anar cap al Tibidabo.

0,400Qm. 8,085Qm. Font de Can Borni. El frontal d’aquesta font està adossat al marge, format per una paret de pedra vista d'uns tres metres d'amplada per tres d'alçada que suporta un arc de totxo vist. El terra immediat està empedrat i enlairat dos esglaons respecte el camí. La paret de la dreta també és de pedra vista i rematada amb maons. A l'esquerra hi ha un bonic banc corregut de pedra i acabat en rajola blanca amb la tècnica del trencadís. 
A mitjans d’octubre de 2018, raja un bon doll d’aigua per la part baixa del frontal a través d'un tub d'acer inoxidable abonyegat i cau a una bassa rectangular arran del terra.

Aquesta font és de mina i alimenta continuament la cisterna del Viver de Can Borni amb la que es reguen les zones enjardinades.

Seguim endavant per la pista.

0,020Qm. 7,805Qm. A la dreta trobem l’entrada dels Jardins de Can Borni. Els jardins Viver de Can Borni estan oberts els dies de funcionament del Parc d’Atraccions del Tibidabo. El jardí està dividit per diferents terrasses on s’accedeix per un camí principal i diferents caminois. En una d’aquestes terrasses hi ha la font del Lleó de Can Borni que està situada dins d’una bassa semicircular. Aquesta font és ornamental i l’aigua mitjançant un canaló va caient a quatre basses situades a terrasses inferiors.

Aquest canaló fa un recorregut d’uns 80 metres i salva un desnivell d’uns 30 metres. Certament és una font molt xula que trobarem a tres minuts de l’entrada dels jardins, per tant, ara nomès ens queda desfer aquests dos-cents cinquanta metres i tornar a l’entrada d’aquest parc.

Ara seguim endavant per la pista.

0,450Qm. 8,505Qm. Aparcament dels Jardins de Can Borni. Continuem a l’esquerra paral.lels a la BV-1418.

0,550Qm. 9,055Qm. Creuem la carretera BV-1418 i continuem a la dreta.

0,550Qm. 9,605Qm. Deixem el Gran Hotel La Florida a l’esquerra i continuem cap al parc d’atraccions.

0,550Qm. 10,155Qm. Abans d’arribar a la plaça del Tibidabo deixem a l’esquerra el Temple Expiatori del Sagrat Cor. Continuem el nostre camí per unes escales que trobem a mà dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.

0,100Qm. 10,255Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del Tibidabo.

0,090Qm. 10,345Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de Vallvidrera al Tibidabo.

0,080Qm. 10,425Qm. Girem a la dreta pel carrer  Camí de Cal Totxo.

0,250Qm. 10,675Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant Cugat.

0,580Qm. 11,255Qm. Placeta. A partir d’aquí seguim les marques del GR-92 en sentit sud. Continuem a l’esquerra cap al Turó del Puig. No us estrany si en aquests primers metres no trobeu marques vermelles i blanques del GR.

0,230Qm. 11,485Qm. Sempre seguint el GR-92, continuem per un caminoi que davalla a l’esquerra.

0,290Qm. 11,775Qm. Cruïlla de camins. Continuem per un camí que baixa a l’esquerra.

0,060Qm. 11,835Qm. Tombem a l’esquerra cap a la font d’en Canet.

0,390Qm. 12,225Qm. Font d’en Canet.  És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom de la font gravat en relleu. La vegetació que hi ha al voltant bàsicament són alzines, amb algun bon exemplar de pi i fins i tot una alzina surera. A principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008.
Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.

Continuem avall.

 

0,465Qm. 12,690Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,050Qm. 12,740Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta pel Camí de Baix de la Font de la Budellera.

0,200Qm. 12,940Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en sentit lleugerament ascendent.

0,125Qm. 13,065Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,200Qm. 13,265Qm. Font de la Budellera. La font queda a la terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.

 

L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples, comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel mig. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el 1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original, afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les pluges de la tardor anterior. 

 

El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals (budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc, semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.

A principis d’agost del 2018, raja un bon doll d’aigua.

Baixem cap a les terrasses inferiors.

 

0,100Qm. 13,365Qm. Placeta. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 13,405Qm. Cruïlla de camins. (Abans també hem passat per aquesta cruïlla). Continuem recte.

0,125Qm. 13,530Qm. Cruïlla. Continuem recte pel camí de l’esquerra. Sembla ser que aquest tram de camí que farem ara, és conegut com el Revolt de Les Monges.

0,200Qm. 13,730Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,175Qm. 13,905Qm. Baixem per unes escales que trobem a la dreta cap al Fondal de la Budellera.

0,150Qm. 14,055Qm. Carretera de Vallvidrera (BV-1462). Amb MOLT DE COMPTE CREUEM LA CARRETERA i a l’altra banda, baixem per unes escales. A continuació seguim pel corriol que tenim davant nostre, entre la carretera (a la dreta) i el torrent a (l’esquerra).

0,515Qm. 14,570Qm. Cruïlla. Continuem pel camí que lleugerament a l’esquerra, passa per sota un pont.

0,050Qm. 14,620Qm. Obviem l’escales que trobem a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 14,720Qm. Trobem a la dreta, la Font de Santa Bàrbara.Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. 

La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.

Creuem l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.

0,080Qm. 14,800Qm. Continuem recte pel camí asfaltat.

0,200Qm. 15,000Qm. Deixem a la dreta Santa Maria de Vallvidrera. Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.

 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.

A principis d’agost de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.

 Continuem recte.

0.070Qm. 15,070Qm. Girem a l’esquerra.

0,060Qm. 15,130Qm. Cruïlla de carrers. Tombem a la dreta pel carrer Camí del Pantà.

0,100Qm. 15,230Qm. Creuem la carretera BV-1462 (Barcelona – Sant Cugat del Vallès)

0,025Qm. 15,255Qm. Estació FGC. Baixador de Vallvidrera. Punt final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts les he extret d’www.encos.cat

Properament, pujarem al Montcabrer.