La Font de Can Planes

Roca Foradada prop de la Pedra de l'Escorpí

Avui parlarem d'aquesta font de la Roca del Vallès, un indret d'aquells que caldria recuperar perquè el seu estat actual és lamentable.

Però si fem esment d'aquest racó també és per parlar del dolmen de Can Planes, i de la Pedra de l'Escorpí que si que val la pena visitar i que són nomès a uns centenars de metres de la Font de Mansa i per tant de l'itinerari "Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes" d'agost de 2009.

Per tant, avui aquest itinerari el presentarem com una possible extensió d'aquesta ruta.

Per arribar al punt d'inici, ens dirigirem al cementiri de la Roca i una mica abans vinguent del nucli urbà ens trobarem una indicació cap a Can Planes per on girarem. Uns metres més endavant deixarem el cotxe aparcat a la cruïlla dels carrers Rocatomba i Girasol.

Comencem a caminar tot pujant pel carrer Rocatomba, tot seguint les marques del PR-36 i del Meridià Verd. Quan s'acaba l'asfalt i comença un camí de terra tenim unes bones vistes de Santa Agnès de Malanyanes.

Abans d'arribar a una mica de prat obvíem un camí que marxa a mà dreta, contínuem endavant i ara sí vuitanta metres més enllà, girem a la dreta i dos-cents metres més endavant arribarem a la Font de Can Planes.

Font de Can Planes: Sempre l'he vist rajar. Ara dels dos bocs de "plom" que té, nomès un d'ells té un rajolí per sota el nivell de l'aigua. L'indret està ple de pintades i bruticía. Sens dubte La Roca s'esta deixant perdre un racó que segurament ha sigut testimoni de moltes fontades.

Ara desfem els dos-cents metres i tornem a la pista principal, si giressim a l'esquerra en tan sols cinc minuts més de passeig tornaríem al cotxe. Però nosaltres girarem a la dreta fins arribar a la Font de la Mansa.

Sempre seguirem les marques del meridià verd. Així 150 metres més endavant la nostra pista marxa a l'esquerra, deixant a la dreta el mas de Can Planes. Cinc-cents metres més enllà arribem al dolmen de Can Planes.

Es tracta d'un dolmen del tipus denominat de petita galeria catalana i que conserva cinc lloses de les que formaven la cambra sepulcral. Es calcula que els jaciments megalítics que hi ha per la zona estan datats entre el 2500 aC i el 2000 aC.

Desprès de visitar-lo contínuem amunt, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda, fins arribar a la Pedra de l'Escorpí que la trobem a la dreta sis-cents metres més endavant. Tanmateix, per un corriol que surt del costat de la pedra, en pocs metres arribarem a una Roca Foradada de petites dimensions.

La Pedra de l'Escorpí, és una agrupació de roques granítiques que potser també es va fer servir com a lloc d'enterrament ara fa més de 4000 anys.

Ara des d'aquest punt fins la Font de la Mansa, nomès ens restaran 700 metres de pista.

Per tant, des del carrer Rocatomba, on hem aparcat el cotxe fins la Font de la Mansa, desviant-nos una mica per visitar la font nomès tenim que caminar 2 quilòmetres i mig.

10 Recomanacions per Sant Jordi

A menys d'una setmana per Sant Jordi, he trobat que avui tocava fer-vos unes quantes recomanacions de llibres que parlen de les Serralades Litoral i Marina.

Entre aquests llibres trobareu lectures adreçades a infants, novel.les, treballs al voltant dels llocs i noms d'un poble, guies d'itineraris...

Ara mateix a la tauleta de nit tinc "L'incident del gos a mitjanit" d'en Mark Haddon i el divendres crec que em regalaran "Còrrer per ser feliç" de l'Arcadi Alibés. Malgrat la meva "obsessió" per aquestes muntanyes tambè llegeixo altres coses.

Tanmateix, els meus suggeriments per aquest Sant Jordi són,

1. Guia del Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Editorial: Diputació de Barcelona. 2007. La guía més completa dels parcs. Tanmateix en parla des de molts àmbits.

2. El nen de la plaça Ballot. Josep María Espinàs. Editorial La Campana. Novel.la que ens retrata els primers anys de la vida de l'escriptor barceloní, incloent-hi el seu pas per Argentona.

3. La Xara i el Pau i la noia de la fona. Diputació de Barcelona. 2009. Relat per a nois i noies de cicle superior de primària que ens parla sobre la vida dels ibers a la serralada.

4. Vallromanes. Noms de lloc i casa. Enric García Pey. 2003. Trobareu tot allò que cal saber sobre Vallromanes.

5. Fem Memòria. Núm 2. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles. Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i Josep Gurri i Cañameras. 2009. Molt bona guía sobre les fonts de Sant Fost.

6. D'Òrrius estant. Enric Serras i Corominas. Recull de rutes pels voltants d'Òrrius.

7. Guía del parc de la Serralada Litoral. Portic Guies. 2004. Bàsicament recull de 14 rutes per fer a peu o en bicicleta pels camins i pistes de la serralada.

8. Atles dels ocells nidificants del Maresme. Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria. 2005. Guía imprescindible per conèixer els ocells que viuen al vessant de marina de la serralada.

9. Excursions i caminades pel Vallès. Pere Robert. Cossetània Edicions 2008. Interessant guía que inclou 40 itineraris pel Vallès Oriental i Occidental. N'hi ha tres que pertanyen a la serralada. A més a més l'autor ens facilita les coordenades de totes les rutes.

10. Vilanova del Vallès. Recull onomàstic. Enric Garcia-Pey. 2006. Tot allò que cal saber sobre Vilanova del Vallès.

Gramatica del Caminant III. Antigues mides de mesura

L'altre día vaig sortir d'excursió amb uns amics. Vam recòrrer uns quilòmetres del Meridià Verd, el qual es va crear per commemorar el bicentenari del sistema mètric decimal.
Des de la vessant més pràctica, és evident que aquesta va ser una gran fita, perquè va facilitar les relacions comercials entre els territoris, però pel que fa a la cultura matemàtica, dos cents anys més tard, s'han perdut pel seu desús multitud de mides de mesura que s'utilitzaven arreu.
Des d'aquesta entrada, vull recordar 25 paraules, que fins fa no gaire anys eren d'us corrent, i totes elles servien per indicar una mesura.
Veure que molts dels termes tenen a veure amb la vida al camp, amb la gent que vivia a la Serralada fa una colla d'anys.


Arrova: Mesura de pes equivalent a 10,4 Kgs.

Borraló: És una antiga mesura de capacitat per mesurar vi i llet i que equival aproximadament a 32 litres.

Braça: Mesura de longitud que originàriament era la distància mesurada des de l'extrem d'una mà, fins l'extrem de l'altra, amb els braços en creu.

Cana: Antiga mesura de longitud que equival aproximadament a un metre i cinquanta cinc centímetres.

Càntir: Antiga mesura de capacitat per líquids (especialment vi, llet i oli) que equival gairebè a 11 litres.

Càrrega: Mesura de capacitat per líquids que equival a uns 120 litres. S'entèn que era la càrrega que podia dur un animal de càrrega.

Colze: Antiga mesura de longitud equivalent a la distància del colze al cap dels dits.

Corda: Antiga mesura de longitud que s'utilitzava sobretot al Païs Valencià i que equivalia a uns 40 metres.

Destre: Mesura de longitud agrària que a Catalunya equivalia a 2,796 metres i a Mallorca equivalia a 4,214 metres.

Dit: Antiga mesura de longitud que equivalia aproximadament a 1,75 centímetres. Tambè es deia que era la setzena part d'un pam.

Jornal: Aquest es defineix com l'extensió de terra que es podia treballar en un dia. El jornal depèn del tipus d'agent treballador (persona, mula, parella de bous, cavall...), del tipus de lloc (camp, prat, vinya...) i de la classe d'activitat a realitzar-hi ( llaurar, sembrar, segar, collir raïm, plantar ceps...)

L' hora de camí: Segons els territoris aquesta podia anar dels 3,5 quilòmetres fins els 5 quilòmetres de distància que es podia recòrrer en 1 hora.

Lliura: Antiga mesura de pes catalana que equivalia a uns 400 grams.

Mallal: Mesura de capacitat per a líquids (oli, vi, llet...), pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons i equivalent a 15, 48 litres.

Mujada: Mesura agrària equivalent al tros de terra que podien llaurar un parell de bous en un día. Aquesta mesura era igual a 45 per 45 canes quadrades, és a dir a uns 4.900 metres quadrats.

Pam: Un pam és una antiga unitat de longitud antropomètrica, que es va estandaritzar en uns 20 centímetres.

Pas: Unitat de mesura romana que equivalia a 1 metre i 47 centímetres.

Petricó: Mesura de capacitat per líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d'un porró, o sia 0,235 litres.

Peu: Mesura de longitud romana que equival a uns 30 centímetres.

Porró: Mesura catalana per a líquids equivalent a 0, 94 litres.

Quartí: Mesura per a líquids, especialment vi o llet equivalent a 4 porrons, o sigui 3,79 litres a Barcelona.

Quintar: Antiga unitat catalana de pes, equivalent a 4 arroves o 104 lliures, o sia a 41,6 Kilògrams.

Unça: Antiga unitat de pes catalana equivalent a la dotzena part d'una lliura, o sia a 33 grs.

Vara: Antiga unitat de longitud, equivalent a 4 pams, és a dir 80 centímetres.

Vessana: Mesura agrària pròpia del Gironès, l'Empordà i la Selva. La vessana corrent equival a 900 canes quadrades, o sia a uns 2.187 metres quadrats.

La majora de l'informació d'aquesta entrada l'he obtingut de l'edició digital de l'Enciclopèdia Catalana.

Trobareu una segona i una tercera part d'aquestes antigues mides de mesura a Antigues Mides de Mesures II, publicades el setembre de 2014 i a Antigues Mides de Mesura III, publicades el novembre de 2014.

Quan no trobes el que busques

Quan preparo els itineraris que desprès escric al blog, sempre segueixo les mateixes passes.
El primer que faig, és anar a buscar les fonts, els corriols, les ermites...

Seguidament, busco el millor lloc per començar la ruta, buscant un accès fàcil, evitant tenir que caminar per carretera, que hi hagi possibilitat de deixar el cotxe ben aparcat o millor encara possibilitat d'arribar-hi en transport públic.

I per últim, faig tot el recorregut amb la gravadora i així puc fer totes anotacions fil per randa , sobre la distància recorreguda, la direcció a seguir i altres dades d'interès.

Sense cap mena de dubte, la fase més complexa és la primera; això suposa anar a descobrir camins, trobar fonts amb referències molt vagues, i el resultat moltes vegades és trobar tanques i filats que barren el pas, torrents embardissats que no porten a enlloc, sortir d'un bosc sense camins mitjançant els tallafocs que es fan per col.locar els pals de telèfon o bè les torres d'electricitat i arribar a casa cansat, esgarrinxat i brut

Aquests dies estic preparant un itinerari per la Vall de Cabanyes i volia mirar d'incloure en el recorregut les fonts de Can Julià i Canyelles. Doncs bé, avui al migdia, quan ha deixat de ploure, he anat cap a Sant Fost a veure que trobava, amb l'ajuda del llibret "Fem Memòria. Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles" d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri.

Malgrat els croquis i les explicacions detallades, per diferents motius, avui no he "pescat" cap font. La font de Can Julià està dins una finca particular i si queda algun dubte hi ha un rètol ben gran de CAMÍ PARTICULAR i una senyal de prohibit que l'acompanya.

Per altra banda, a la Font de Canyelles, m'ha sigut impossible arribar-hi, inclús no és viable accedir al torrent perquè el pas està tallat amb un filat.

Segurament, moltes vegades no es respecten ni els camins històrics, ni els camins de transhumància i es posen tanques, filats i senyals de prohibit a tort i dret.

Però quan hi topo, davant el dubte, sempre reculo. Malgrat tot, penso que s'hauria de regular una mica més. Entenc que les finques tenen uns propietaris, però no es poden tallar camins, corriols i torrents indiscriminadament.

Bè, per acabar aquesta entrada-protesta, nomès dir-vos que si algú ha anat a la Font de Canyelles i a la Font de Can Julià recentment, us agraïria que m'ho fèssiu saber, tanmateix tambè necessito informació sobre la Font de Santa Caterina a Montornés i la Font de les Canyes a Santa Coloma de Gramenet.

Properament parlarem de la Font de Can Planes i afegirem 25 paraules més a la Gramàtica del caminant.