dijous, 28 de novembre del 2013

MONTSENY XI: TRUITA D'OU AMB MEL I "NOCILLA"


               Truita d'ou amb mel i "Nocilla"

Ja falta poc perquè s'acabi l'any i per tant aquesta serà la penúltima entrada que farem enguany al voltant del Montseny.
Avui us presentem un receptari que en Jordi Bassi va recollir l'any 2004 sota el nom "La Cuina Tradicional del Montseny".Més de 100 receptes de les padrines, editat per Farell.
En aquest receptari hi trobareu plats amb hortalisses, sopes, cremes, llegums, arrossos, bolets, cargols, carns, postres, conserves, melmelades i licors i evidentment tots elaborats amb productes molt montsenyencs com la castanya, les pomes, la mel, els ceps, els apagallums, el senglar, la carbassa...

Jo avui m'he atrevit amb una truita d'ou amb mel, segurament la recepta més senzilla que ens presenta l'autor.
Tanmateix, a aquest plat també el podríem anomenar crêpe de mel.

Ingredients per 4 persones:
-2 ous.
-25 cl. de llet
-25 cl. de farina.
-Mel.
-Sal.

Elaboració:

S'han de batre els ous molt bé amb un pols de sal. Quan això està fet s'hi afegeix la llet i la farina i es remena fins que queda espès com una pasta d'arrebossar.
En una paella s'hi posa un xic d'oli a escalfar i s'hi fan truites, que es giren fins que queden ben rosses, tot barrejant la pasta amb un raig de mel.

Notes: 
Aquestes truites s'han de fer molt primes.
En el meu cas les he recobert de crema de cacau (Nocilla) i la truita ha millorat moltíssim.

Com diu l'autor a la presentació del llibre, aquestes receptes a cada casa es fan d'una manera lleugerament diferent, cada cuina les matissa, tothom es fa la cuina a la seva manera i avui li hem posat un segon cognom a aquesta recepta: Truita d'ou amb mel i Nocilla, segurament la Nocilla no fa molt Montseny i potser les padrines i els padrins no la coneixien gaire,  però acompanya molt bé a la mel i és un producte molt consumit pels muntanyencs d'arreu.

La propera setmana us parlarem de la Vallromanes Camina per la Salut d'aquest desembre.

dijous, 21 de novembre del 2013

CANCÓ D'ESPERANCETA TRINQUIS

                                    Rosa Pou

Demà és Santa Cecília i per tant aquesta setmana toca fer entrada músical. Aquest és el quart any que faig aquesta entrada i enguany , a mitjans de juliol ja tenia clara la cançó d’aquest 2013.

Després del Concert del Centenari de Salvador Espriu que es va fer a Arenys de Mar el 10 de juliol, el qual es va emetre per TV3,  vaig comprar-me el CD que van editar i me’l vaig posar uns quants dies al cotxe, amb el propòsit de triar la peça que m’agradés més. Arribats  a aquest punt, per aquells que no som entesos a la matèria és fa difícil explicar perquè ens agraden unes cançons o unes músiques més que altres, serà el ritme, la sonoritat, les harmònies, de la manera que són cantades per uns o altres cantants, per les seves lletres,…

Quan ja havia fet una primera audició sencera, vaig començar a tornar escoltar algunes  cançons i d’altres quan començàven les saltava perquè no m’acabaven de fer el pes. Als pocs dies sobretot escoltava les cançons número 3, 9 i 12 i és aquesta cançó número 12, La cançó de l’Esperanceta Trinquis la cançó triada aquest any.

Esperanceta Trinquis és un personatge que reapareix en diferents obres d’Espriu. un dels éssers de la seva Sinera mítica. Pidolaire, sempre beguda,  caminava pels carrers i camins tot esquivant els rocs que li llançaven els infants quan es mofaven d’ella. Els fragments que formen la lletra de la cançó están extrets del  llibre “Les Cançons d’Ariadna” (1949).

Rosa Pou en el Concert d’homenatge a Salvador Espriu interpreta a la Trinquis. Aquesta cantant empordanesa que ens diu que canta des del costat amé de l’enuig, fa que l’epíleg de la Trinquis no sigui una cançó trista i els arranjaments d’en Xavi Lloses la doten d’un ritme enganxós.

Trobareu la cançó en el minut 36 del següent enllaç 
www.youtube.com/watchTV=ILSd2eh7G50

Si voleu descobrir a Rosa Pou, aquest any ha editat el seu primer disc en solitari “Entre monosíl.labs”.

Per fer aquesta entrada he extret informació del Consorci per la Normalització Lingüística.

La propera setmana parlarem de la cuina del Montseny.



divendres, 15 de novembre del 2013

RUTA ESPRIU. D'ARENYS DE MUNT A ARENYS DE MAR PEL COLLSACREU

                  Un dels ponts del fondo de Can Rossell

Si la setmana passada féiem una gramàtica d’Espriu, avui us proposem una excursió pels Arenys, de Munt i de Mar.

L’itinerari que us presentarem a continuació té set parts. En aquest sentit poques vegades un recorregut tant curt té contrastos tan grans.
Començarem a caminar tranquilament per la riera de Sobirans, tot seguit ens endinsarem entre masies i bosc per arribar al Collsacreu. La tercera part ens portarà pel fondo de Can Rossell, abans de creuar Arenys de Munt tot seguint la riera. El parc de Can Jalpí serà l’últim reducte verd abans de caminar paral.lels a l’autopista, en un tram poc agradable d’asfalt i soroll. Quan arribem al rial de Sepí, ple de sorra i canyes,  ja serem a Arenys de Mar, ara nomès ens restarà arribar arran de mar i caminar uns centenars de metres a tocar de la Mediterrània.

Com sabreu totes les rutes que us presentem lluny de la Serralada Litoral son la continuació o una variant d’una sortida anterior.
Per tant, aquest itinerari que fem avui enllaça  amb l’etapa 1 del GR-83 entre Mataró i Collsacreu de la qual vam parlar l’octubre de 2011 i tanmateix, això ens possibilita que entre la guía del GR-83 editada per Prames i la descripció feta avui a partir del Collsacreu, sorgeixi una ruta entre Mataró i Arenys de Mar de 23,780 metres i només ens calgui la línea 1 de Renfe per desplaçar-nos.

Si  nomès volem caminar fins a Arenys de Munt, la distància de l’excursió es redueix fins els 18 quilòmetres i el trajecte fins l’estació d’Arenys el podem fer amb l’autobús de línea de l’empresa Colomer que surt cada hora.

La ruta d’avui té una llargada d’uns 12,5 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 300 metres i un desnivell negatiu d’uns 440 metres. L’excursió es pot fer a qualsevol época de l’any, evitant les hores centrals dels dies més calurosos de l’any i sobretot degut al pas per fondos, rieres i rials no fer-la si plou amb certa intensitat.

Per arribar a Arenys de Munt, a l’estació d’Arenys de Mar he agafat l’autobús de línea cap al poble d’interior.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem l’excursió d’avui a la cruïlla de les carreteres de Torrentbó i Lurdes amb la Rambla de l’Eixample,  iniciant  la marxa en sentit lleugerament ascendent per la riera de Sobirans (carretera de Lurdes).

1,300Qm. 1,300Qm. Tot just abans d’arribar a la zona de picnic del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes, seguim a la dreta per un camí que creua la riera.

0,400Qm. 1,700Qm. El camí es fa més estret i una mica més costerut. Nosaltres sempre amunt pel camí principal, obviant els corriols que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 2,500Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pujant pel camí de la dreta.

0,500Qm. 3,000Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí de l’esquerra.

0,700Qm. 3,700Qm. Arribem a una pista que ens creua amb senyals del GR-83. Nosaltres girem a la dreta en sentit descendent, direcció El Canigó.

0,900Qm. 4,600Qm.  Tot seguint les marques del GR-83 deixem la pista i seguim un corriol que marxa davant nostre i que ja ens durà fins la carretera C-61.

0,125Qm. 4,725Qm. Coll de Collsacreu. Carretera C-61. Creuem la carretera i a l’altra banda a mà dreta comença el sender del fondo de Can Rossell. (SL C-75).

Fondo de Can Rossell. Fins a finals del segle XIX que es va construir la carretera entre Arenys i Sant Celoni, aquest camí ral era la via més curta entre Arenys de Munt i el Vallès. El propi ús del camí ha anat configurant la seva forma, el que veiem avui és l’emprenta del tragí de molta gent al llarg de molts anys, els pagesos per anar a mercat dels dimecres a Sant Celoni, a l’epoca de la verema era un no parar de carros plens de raïms que baixaven de les vinyes de Collsacreu, era la via d’accés per transportar els troncs que fornien de fusta les drassanes d’Arenys de Mar… En aquest sentit, els troncs eren arrossegats fondo avall i el seu constant arrossegament contribuí a la forta erosió del sòl del camí i, en conseqüència, al seu enfonsament progressiu.

0,600Qm. 5,325Qm. Durant aquests primers metres, es combina una forta baixada amb el pas de tres túnels que salven la C-61 per sota. Després del tercer pont continuem avall. Llàstima que en aquesta part del camí a mitjans de novembre de 2013 hi hagi tanta brutícia.

0,550Qm. 5,875Qm. Cirerers d’en Roca. Uns metres més endavant deixem el camí més ample i continuem a l’esquerra per un corriol flanquejat per alzines.

0,200Qm. 6,075Qm. Obvíem el corriol que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim pel fondo.

0,550Qm. 6,625Qm. Creuem  la carretera BV- 5031 i seguim pel carrer que davalla davant nostre que no és altre que el carrer Camí Rossell, ja dins del nucli urbà d’Arenys de Munt.

0,100Qm. 6,725Qm. Girem a la dreta per l’avinguda Panagall.

0,200Qm. 6,925Qm. Arribem a la Rambla Francesc Macià. Tot just a la cantonada hi ha una la Font de l'Eixample datada el 1926.  La font queda a l’ombra dels plataners de la riera, el frontal de l’aigua està feta de rajola marró i davant hi ha un banc que recorda moltíssim als bancs del Parc Güell.

Nosaltres ara girarem a l’esquerra tot baixant per la riera.

Tanmateix, si volguéssim tornar al punt d’inici de la sortida d’avui, només hauríem de pujar 200 metres per la riera i arribaríem a la confluència de la Rambla de l’Eixample amb la carretera de Torrentbó i la carretera de Lurdes.

0,900Qm. 7,825Qm.  Cruïlla de carreteres. Creuem i seguim avall paral.lels a la riera, pel passeig de Can Jalpí.

0,500Qm. 8,235Qm. Entrem al parc urbà de Can Jalpí. Continuem avall.

0,650Qm. 8,885Qm. Sortim del parc, creuem l’accés a una finca particular i vint metres més enllà, a la dreta,  en un mur, trobem la primera fita de la ruta “Rials d’Arenys”. A partir d’ara i fins el final de l’excursió seguirem aquesta ruta. Ens dirigim cap al rial del Sepí.

0,050Qm. 8,935Qm. El camí desemboca en un vial asfaltat que va paral.lel a l’autopista. Nosaltres el seguim, malgrat que pràcticament no hi passen cotxes, hem d’anar amb compte.

0,350Qm. 9,285Qm. El vial passa a ser cimentat i puja bruscament, deixant a l’esquerra, a l’altra banda de la tanca, el peatge de l’autopista.

0,400Qm. 9,685Qm. Veinat de Can Deri. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí de terra.

0,400Qm. 10,085Qm. Creuem el pont per sobre l’autopista.

0,100Qm. 10,185Qm. Girem a la dreta per un corriol que baixa per anar a trobar el rial de Sepí.

0,400Qm. 10,585Qm. Cruïlla de carrers. Continuem pel passeig de Can Cargol, paral.lels al rial de Sepí.

0,560Qm. 11,145Qm. Carrer del Fondo del Cementiri. Girem a la dreta per anar a buscar la carretera NII.

0,080Qm. 11,225Qm. NII. Girem a la dreta direcció Barcelona.

0,200Qm. 11,425Qm. A l’entrada de la zona comercial, continuem pel pas soterrani, per sota la carretera.

0,050Qm. 11,475Qm. Girem a la dreta per anar a trobar el pas de la riera per sota la via de tren. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! En cas de pluja, o mala mar pas totalment desaconsellable, perquè un pas sense cap mena de complicació amb bon temps, es pot convertir en una trampa mortal amb temps advers.

0,070Qm. 11,525Qm. Mar Mediterrània. Vigilant de no relliscar, a la nostra esquerra pugem per l’espigó i a la part superior trobarem l’inici del Camí de Mar que ens durà fins l’estació d’Arenys. No caldria dir, que en cas de mala mar ens abstenim de pujar per l’espigó.

0,030Qm. 11,555Qm. Inici Camí de Mar. A l’esquerra vistes inmillorables de la Mediterrània amb el port d’Arenys al fons.

0,600Qm. 12,155Qm. Començament andanes de l’estació. Continuem pel Camí de Mar fins el final de l’estació.

0,300Qm. 12,455Qm. Per un baixador de terra, creuem pel final de la via 5. (via d’aparcament de trens i per tant en aquest punt no hi ha trànsit de trens). Tanmateix, cal anar amb compte. A continuació accedim a l’andana i al pas soterrani que ens portarà fins l’edifici de l’estació.

0,050Qm. 12,505Qm. Estació d’Arenys de Mar. Final de l’excursió d’avui.

Per fer aquesta entrada he consultat el Mapa i la Guia Excursionista del Parc Natural del Montnegre-Corredor editat per Alpina el 2003.
La Guía del GR-83. Camí del Nord o del Canigó  editada per Prames  l’any 2006 i el tríptic editat pel Parc Natural del Montnegre Corredor de l’excursió senyalitzada pel “Fondo de Can Rossell”.

La propera setmana seguirem parlant d’Espriu, això sí cal tenir en compte que serà setmana de Santa Cecília.















dimecres, 6 de novembre del 2013

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIV: PARAULES D'ESPRIU

                             Un buirac

Aquest darrer mes de juliol en Salvador Espriu haguès complert 100 anys i des de la Brolla aquest mes el volem homenatjar amb tres entrades.

Començarem avui dedicant-li aquesta gramàtica del caminant. Mai havia llegit Espriu i per tastar-lo aquests dies he llegit "Narracions" (1965). Segons la sinopsi, aquest llibre és una mostra molt representativa de la prosa d'Espriu, la selecció comprèn set contes d'Ariadna el laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de Les Ombres.

Des de la meva ignorància, allò que ha sigut més plaent d'aquesta lectura, ha estat descobrir gairebé a cada plana una paraula nova, una pluja de paraules inèdites per un home que ja passa dels quaranta i no és un lletraferit però com a mínim un llibre al mes si que llegeix.

Per tant, comprendreu que aquesta gramàtica ha estat molt fàcil elaborar-la.

Les 25 paraules d'avui són les següents,

Agombolar: Prendre algú per donar-li protecció.


Balç: Roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical 

Barrila: Conversa alegre o sorollosa.

Brivall:  Noi eixerit o entremaliat.

Brívia: Persona dolenta

Buirac: Coixinet on els sastres i cosidores tenen clavades les agulles

Cabila: Lloc o gent salvatge, sense refinament.

Clepsa: Inteligència, talent.

Curull: Ple a vessar

Esbalçar: Estimbar, llançar avall d'un balç o d'altre lloc molt alt.

Escarxar: Esclafar; rompre per pressió violenta 

Espriu: Pur

Filustrar: Guipar, veure de lluny o entre moltes coses

Gallejar: Exhibir, fer ostentació.

Grofolluda: Basta, grossera; mancada de finor 

Llamenc: Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines

Mainell: Llistó o barra de fusta que separa un calaix de l'altre en un armari, calaixera, etc.

Percudir: Copejar; donar un cop o sotragada.

Rial: Terreny per on passa una riera.

Senectut: Vellesa.

Tabustol: Soroll fort, especialment de crits.

Urc: Vigor, força, empenta…

Vellard: Ancià, persona vella.

Xamba: Bona sort

Xaró: Mancat de gràcia o elegancia.

Per fer aquesta entrada he llegit "Narracions" de Salvador Espriu, editat per Edicions 62 l'any l'octubre de 1990 en la seva quinzena edició i les definicions les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent anirem a caminar a Sinera.