EL CAMÍ DE MATABURROS

                      El Turó de Galzeran amb el coll de Nou Pins a sota.

A principis de febrer vam publicar "Del Kalet a la Línea 9". En aquest itinerari, una vegada coronàvem el Turó de Galzeran baixàvem entre les vinyes fins a buscar el coll de Nou Pins o Galzeran i d'aquí cap al sud tot buscant el Coll de Montalegre.
Per sort, aquestes muntanyes estan plens de camins i corriols i precisament aquest Camí dels Mataburros, és una barreja de corriol i camí carreter que ens baixarà del Turó de Galzeran i ens acostarà al Coll de Montalegre escorçant la distància i per un viarany molt més interessant pel caminaire.
En aquest sentit, a l'itinerari original aquest tram tenia una llargada de 2,6 quilòmetres i amb la variant que presentem avui el recorregut s'escurça 600 metres.

0,000Qm. 0,000Qm Turó de Galzeran. Baixem pel corriol que hi ha just sota la torre de guaita, direcció sud-est. Un registre de la llum ens indica el començament del camí. Compte!!! El corriol és força costerut i si fa dies que no ha plogut, rellisca bastant.

0,200Qm. 0,200Qm. Arribem a una pista més ampla. A la dreta ens queda una torre eléctrica. Girem a l'esquerra.

0,500Qm. 0,700Qm. En un revolt a l'esquerra, trobem davant nostre un corriol que continua cap al sud. Nosaltres el seguim, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,300Qm. 1,000Qm. Desemboquem a una pista més ampla, nosaltres continuem avall, sempre cap al sud.

0,070Qm. 1,070Qm. Arribem a la pista principal que baixa cap al Coll de Montalegre tot seguint el GR-92.

0,850Qm. 1,920Qm. Enllacem amb el punt quilòmetric 6,430, de l'itinerari "Del Kalet a la Línea 9" "Deixem el GR-92 momentàneament. Girem a l'esquerra per un corriol marcat com l'itinerari de la Font de l'Alba". En aquests moments només ens trobem a 100 metres del Coll de Montalegre.

La setmana vinent parlarem del salpàs.

GR-83. 6a etapa LES PLANES D'HOSTOLES-OLOT. LES FONTS D'OLOT

                        La Font de les Tries

Fa unes setmanes des de la pàgina web de Turisme d'Olot vaig trobar una ruta que parlava de les Fonts d'Olot. Certament, em va semblar interessant perquè parlava de 7 o 8 fonts en una ruta de no més de 6 quilòmetres i tot just ara fa un mes vaig acostar-me fins la capital de la Garrotxa per descobrir aquestes fonts.
Avui no us descriure com arribar a cada font perquè la ruta de Turisme d'Olot és un garbuix amb moltes imprecisions. Ells la presenten com una ruta d'uns 6 quilòmetres i un temps mínim de 1 hora i mitja. Aquell dia vaig quedar molt preocupat perquè vaig tardar 4 hores i mitja i això que anava per feina.
Per tant, penso i animo que un olotí o una olotina urgentment endreci aquest itinerari, actualment fet des del meu parer sense gaire coneixement del terreny i per cobrir un expedient i poder dir que s'ha editat un itinerari de les Fonts d'Olot.
Fer bé les coses no costa tant.
A continuació us descric 8 fonts d'Olot, però n'he trobat referenciades d'altres com la font Pedrera, la font de la Gruta, la font de la Puda...

LA FONT MOIXINA

La Font Moixina està ubicada en el Paratge Natural dels Aiguamoixos de la Deu i de la Moixina. Aquest indret declarat reserva natural d’interès geobotànic, esdevé un paisatge de vegetació humida, amb roure pènol, pollancres i salzes que conviuen amb una gran varietats d’espècies animals.

La font està en un recinte que podria recordar un jardí d’una antiga casa senyorial. Tenint en compte, que és una font de les de més anomenada a Olot, la placeta amb bancs que l’envolten i els 6 dolls d’aigua que hi ragen, gairebé poden afirmar que en aquest indret s’ha fet més d’una fontada o aplec.

 Com no podria ser d’una altra manera, el frontal de la font és de pedra volcànica.

LA FONT VELLA DE LA DÉU

Ubicada només a uns 100 metres de la Font de la Moixina.

Aquesta font actualment està eixuta. El frontal de la font és una llosa de la qual surt un broc metàl.lic. Just a sota hi ha una pica rectangular de 30 x 40 cm. i al costat hi ha un rec que alimenta els aiguamoixos.  A la part del darrera de la déu hi ha una boca de mina, la porta de la qual queda perpendicular a la font.  Tot sembla indicar que l’aigua del rec, prové d’aquesta mina.

LA FONT NOVA DE LA DÉU

Aquesta font la trobem a la part posterior del restaurant la Déu. El frontal és de pedra volcánica i a la part alta hi ha una placa amb un poema de María Concepció Carreras. La font té tres petits brocs que actualment no ragen, que han estat sustituits per una aixeta moderna que queda per sobre. L’aigua cau en una pica semicircular que posteriorment desguassa en una bassa que hi ha al davant.

LA FONT DE SANT ROC

Entre l’ermita de Sant Roc i el riu Fluvià trobem aquesta majestuosa font de dos abundosos dolls.  El frontal és una paret de maons d’uns 6 metres d’alçada, coronada amb una teulada i una creu. A mitja alçada hi ha una imatge de Sant Roc feta amb rajola. Després de passar per sota la plaça que hi ha al davant, l’aigua desguassa directament al riu Fluvià.

Entre el 1901 i el 1902 en Ramon Casas va pintar en aquest indret el quadre “Sardanes a la font de Sant Roc d’Olot”.

LA FONT DE SANT MIQUEL

Situada al carrer Sant Miquel, aquesta austera font es troba d’esquenes al Fluvià. El frontal de la font és una paret enblanquinada amb una capelleta del sant al capdamunt.

Malgrat hi ha una aixeta moderna, l’aigua no raja. Aquesta aixeta esta col.locada dins una petita bóveda pintada de color granat i just a sota hi ha una pica rectangular de 80 x 40 cm.

L’entorn és molt urbà.

LA FONT DE LES TRIES

Situada a prop del Club Natació Olot, hem de creuar el riu Fluvià per un pont perquè la Font de les Tries ens queda a l’altre riba.

Aquesta font amb 4 abundosos dolls té un frontal de granit ple de molsa. Just al costat, a la mateixa alçada que la font hi ha una cascada d’uns 2,5 metres d’alçada que cau en un rec que desguassa al Fluvià.

La font es troba en un entorn periurbà i la vegetació que hi predomina es la típica d’un bosc de ribera.

Cal dir, que l’aigua d’aquesta deu sempre ha tingut fama de tenir propietats curatives, sigui cert o no, l’any 2012 encara hi ha molta gent que fa l’excursioneta per omplir garrafes i utilitzar aquesta aigua per consum de boca.

LA FONT DE LA SALUT

Aquesta font ja queda fora de l’entorn urbà i periurbà a la part est d’Olot. Podem considerar aquesta déu, una font de muntanya. En aquest sentit, és la que està a més alçada de les fonts olotines que hem conegut avui.

L’entorn és molt naturalitzat. Situada en un fondal, no és gaire difícil trobar-la, si estem atents a les senyals. Actualment només goteja. Té tres brocs a diferent alçada i la boca de la mina queda per damunt del tercer broc. L’aigua cau en una petita pica rectangular feta de pedra.  Al capdamunt del frontal de la déu hi ha una minúscula cova amb la imatge de la Maré de Déu de la Salut. Al costat de la font hi ha un pedrís per seure.

LA FONT DELS CASTANYS

Ubicada dins el Parc Nou aquesta font té 9 brocs, però actualment per aquí no hi raja aigua i pel contrari per sobre hi ha una aixeta “moderníssima” que funciona amb pulsador. El frontal està fet d’obra a la part inferior i de pedra volcànica a la part superior on hi ha dues portetes de fusta que deuen donar accés a la mina.

Val la pena acostar-nos a aquest Parc Nou, tanmateix aquí hi té la seu el Museu dels Volcans, però sobretot val la pena passejar pels corriols d’aquest indret i descobrir roures monumentals de més de 25 metres d’alçada i 250 anys de vida.

Properament parlarem del salpàs.

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XIV: FEINES DE LA PAGESIA I

El vocabulari del pagès d'en Miquel Pont

De tant en tant, m'agrada tafanejar per les prestatgeries de certes llibreries a veure si trobo algun tresor. Normalment,  els tresors que busco són llibres locals, on es parli de noms i llocs d'un poble, de les fonts d'un municipi, de tradicions i costums d'una comarca... o com em va passar ara fa un parell de mesos, que vaig trobar un Vocabulari de pagès escrit pel Miquel Pont i editat per Pòrtic .
Com s'escriu a la contraportada del llibre, aquest vocabulari de pagès ens apropa a un passat que sembla remot però és a tocar. De fet som fills i néts de tota aquella mainada que anàven al tros a dur el dinar als pagesos que treballaven la vinya.
Avui us presento un recull de 25 paraules que trobem en aquest "diccionari". Sens dubte un bon llibre per Sant Jordi, molt recomanat per aquells lectors nascuts a la primera meitat del segle XX que els retornarà paraules que ja fa un bon grapat d'anys que no utilitzen.

Acanar: 1. Amidar o mesurar la terra a canes. Una cana equival a un metre i cinquanta centímetres. 2. Amenaçar de pegar amb un bastó de cana.

Arrebossar: Fer córrer el gra amb l’estiràs a l’era en temps de batre.

Ascla: Estella grossa de fusta.

Asclar: Trencar a bocins una cosa sòlida, com ara troncs grossos d’arbres. Fer-ne ascles.

Assolar: Fer girar la batuda, sacsejant la palla, de manera que el gra quedi a sota per poder-lo destriar.

Balejar: Escombrar les restes de palla que cauen en el munt del gra quan s’erera.

Batre cereals: Xafar les tiges del cereal o el llegum per separar el gra de la palla. Generalment es fa passant el curró per sobre les garbes o feixos prèviament escampats sobre l’era.

Batuda:  Conjunt de la feina feta durant la jornada de batre.

Birbar:  Arrencar les males herbes que creixen dins el sembrat i el perjudiquen.

Boll:  Pellofa que cobreix el gra de blat i d’altres cereals.

Boreit: Costum de deixar la terra en repòs durant un any o durant un cicle de sembra.

Curra d’esterrossar: Peça rodona cilíndrica de pedra per curronar el sembrat.

Curró: Peça rodona cònica de pedra que serveix per desgranar les espigues.

Curronar: Acció de xafar la terra amb la curra per compactar-la fort i afinar-la a fi d’afavorir la naixença del sembrat.

Destaussar: Treure la capa de terra que hi ha a la part superior del terreny, quan s’arrenca pedra, argila, sauló  o grava que hi ha dessota.

Dolça de batre: Eina consistent en una peça plana de fusta d’uns 2 metres de llarg, 30 cm d’ample i 30 de gruix, amb un mànec curt al mig i dues anelles laterals per enganxar-hi un animal de tir. Serveix per amuntegar el gra o el boll a l’era.

Emmoralir: Acció d’estovar les tiges ja sigui de forma natural amb la humitat de la nit, o bé tirant-hi aigua, per poder-les manipular i fer els vencills al lligar les garbes.

Empallotar: Posar palla damunt de l’era, entre els mesos de desembre i gener, perquè l’argila de l’era no es faci malbé pel gel i la pluja i, en acabar de ploure, es pugui curronar bé per compactar-la i posar-la a punt per al batre.

Era:  Espai de terra, generalment rodó, de 10 a 30 metres de diàmetre, on s’ha sobreposat un gruix d’argila compactada per fer-hi una bona pavimentació de manera que la terra no es desprèn i damunt el qual es posen els cereals o lleguminoses per batre’ls.

Erer: Peça de fusta prima en forma de cèrcol i amb una ansa, de 4 o 5 pams de diàmetre. Antigament de pell, ara és de planxa metàl.lica. Està proveit de forats, de 8mm per al blat i de 10 per a l’ordi. Es penja per l’ansa damunt una forca a favor del vent i serveix per acabar de netejar els cereals de la batuda damunt l’era i arreplegar els grapissols. És molt semblant a un garbell.

Ererar: Netejar el gra amb un erer.

Estiràs: Semblant a la dolça de batre. Eina composta d’una fusta ampla i un mànec per empenyer o arreplegar el gra de la batuda a l’era, una vegada treta la palla.

Grapissols: Trossos d’espigues que no s’han desgranat a la batuda i que se separen a l’erer.

Mantornar: Donar la segona llaurada abans de semblar.

Vencills: Lligall fet d’un manoll de brins d’un cereal o d’espart per lligar les garbes quan se segaven.

La propera setmana parlarem de les fonts d'Olot.

CAN GIRONA I LES FONTS MARTORELLENQUES A LA REVISTA NOTES

            La Font de la Mercè, una font de la finca de Can Girona

La revista Notes és una miscelània que aplega articles de recerca i divulgació principalment de Mollet del Vallès, però també d'altres municipis del Baix Vallès. La publicació d'aquests articles al voltant de tradicions, fets, persones, indrets, entitats... d'aquestes contrades és una molt bona manera de posar a l'abast de tothom la història local, i no pas per ser local menys important per entendre perquè han passat certes coses, perquè passen i poder fer una previsió de cap a on anem.

La revista Notes surt anualment, concretament el 22 de gener, coincidint amb Sant Vicenç, festa Major d'Hivern de Mollet. Per adquirir-la us heu de dirigir a l'OAC de l'Ajuntament de Mollet.
Aquest 2012 ha sortit el número 27 d'aquesta col.lecció i concretament en aquest número trobem dos articles que fan referència a Martorelles.

A Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles l'Adolf Candela i l'Ariadna Cano ens donen conèixer la importància de l'aprofitament de l'aigua com a recurs natural per part de tota la gent que ha viscut a Martorelles des dels ibers fins el segle XXI, tot parlant de la geologia, del bosc com a generador d'activitat econòmica i comercial, de l'arqueologia de les fonts...

Per altra banda, en Joan Sanjuan a Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt, ens fa una acurada descripció de la història humana i econòmica durant el segle XX de Can Girona. Malgrat, que hi ha referències del 1626, els últims 100 anys la finca ha tingut una vida força agitada plena de clars i obscurs i de fet aquests antecedents ens ha de posar en alerta sobre el futur d'aquestes muntanyes.

Avui no serà el últim dia que farem referència a la revista NOTES, de fet des de 1987 que va sortir el número 1, hi ha força articles que parlen sobre fets i indrets que ens són molt propers: Castellruf, la Cartoixa de Montalegre, l'excursionisme a Mollet el segle XIX...

Per últim, us aconsello que seguiu els blogs de dos dels autors d'aquests articles. D'una banda, l'Adolf Candela, és coautor del llibre "Les Fonts Martorellenques" editat l'any 2011 i el trobareu a                    www. somdedalt.blogspot.com  i en Joan Sanjuan que és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Història Moderna i Contemporània i trobareu els seus escrits i pensaments a http://www.joansanjuanesquirol.webnode.es/

Ja estic frissós per tenir el nou llibre d'en Victor Pàmies "En cap cap cap"