Font del Briançó
A finals d’aquest estiu vam fer aquesta
sortida per la vall de Santa Fe. Sens
dubte aquesta és una de les excursions més clàssiques que es fan en aquest
massís i per tan avui no us donaré les indicacions metre a metre, doncs hi ha
molt bona senyalització en tot el recorregut i seguint les marques del Parc
Natural del Montseny (especialment el PR C-208 ) no té pèrdua.
La distància
de l’excursió d’avui és d’uns 14 quilòmetres i el desnivell positiu d’uns 770
metres. Pot fer-se durant tot l’any i cada estació ens oferirà un paisatge
diferent. Això sí, a ple hivern hem de tenir en compte que podem trobar força
neu i molt fred. Aquesta sortida enllaça amb la Travessa del Montseny al seu
pas per Santa Fe de Montseny publicada el maig de 2013.
Malgrat que
passem per tres fonts cal portar sempre una reserva d’aigua.
Iniciem l’itinerari d’avui al Centre
d’Informació de Can Casades. Tot seguint
les fites que per camí paral.lel a la carretera porten fins l’aparcament de
Passavets. Un centenar de metres més amunt de la carretera trobem la Font de
Passavets.
Font
de Passavets: Al peu de
la riera de Santa Fe, a 1210 metres d’alçada i envoltada de faigs es troba
aquesta font considerada una de les més bones de la vall. Font molt popular i
ben arranjada. Un llarg mur longitudinal de pedra, a dues alçades, fa alhora de
retenidor de terres, de frontal i de bancal. Al mig hi trobem dos murets de
pedra disposats en perpendicular respecte el frontal, acollint la sortida
d'aigua que brolla generosament per un tub d'acer inoxidable encastat al
frontal i a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat de ferro situat arran de
terra per on desguassa a la riera travessant per sota l'esplanada. En alguna
postal antiga s'anomena font del Pas dels Avets, transcripció literal de la
possible etimologia del topònim, derivada de trobar-se la font en el lloc per
on es feien passar els troncs talats d'avets.
Continuem
amunt, seguint les marques del PR C-208, si fem aquest camí a la tardor
fàcilment els peus s’ens enfonsaran per l’espessa fullaraca tot pujant cap a l’Aveteda.
Aquí trobarem un pal indicatiu que ens indica
cap al Pou del Comte. Si sortim momentàneament
de la ruta trobarem aquest pou de neu amb referències històriques que el situen
a finals del segle XVI. Aquest pou té unes dimensions de 9 metres de diàmetre i
8 metre de profunditat i és un molt bon element per poder explicar com
funcionava la industria del gel al Montseny.
En el mateix indret del pou del Comte també
s’ha restaurat un mur de plaça carbonera per poder explicar la indústria del
carbó.
Tornem al camí i continuem pujant. Quan
sortim del bosc ja veiem davant nostre l’observatori meteorològic que hi ha a
dalt del Turó de l’Home (1706m). Fem cim i davallem cap al coll Sesbasses. En aquest proper tram fins el coll de Les Agudes
també podem seguir les marques del GR-5.2., Tanmateix aquest és un tram amb
força pedra i on gairebé sempre tenim la sensació d’anar en sentit lleugerement
ascendent . Arribem al coll de les Agudes on hi ha un petit prat herbat. Des d’aquí s’inicia
el camí que després seguirem per anar cap a la Font del Briançó, però abans
toca pujar Les Agudes que el tenim a tocar. De tornada, arribats al coll,
agafarem el corriol que comença a baixar a l’esquerra. Malgrat, que a partir d’ara
trobarem un laberint de corriols, pistes
i camins, si seguim les fites del PR-C-208 i del Parc Natural del Montseny no
tindrem cap problema per arribar a la Font del Briançó.
Font
del Briançó: Enlairada a mitja solana, a 1490 metres
d’alçada entre els cims del Turó de l’Home i de les Agudes, aquesta font
solana, fou durant molts anys la font
més concorreguda del Montseny pels
excursionistes. La seva situació és inmillorable: a meitat de la pujada i en el
punt on es separen els camins que acaben d’enfilar-se als dos cims. La font que
a finals d’estiu de 2015 té un bon doll, és una construcció tota de pedra, formada per un mur
adossat a la muntanya que alhora reté les terres i dos murets perpendiculars al
central i més baixos que aquest que fan de respatller a dos bancals. Al mig hi
trobem la sortida d'aigua per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat al
frontal, que queda endarrerit mig pam respecte el mur. L'aigua cau en un bassal
triangular arran de terra i desguassa per una canal oberta a través del sòl que
està empedrat. Fou restaurada per la coral de Briançó.
Continuem
baixant , això sí força concentrats per no perdre de vista les fites i les
senyals. Al cap d’una estona arribem a
la Font de Passavets i refem el camí que hem fet aquest matí, però quan ja som
a uns 250 metres de Can Casades, ens mena un camí pavimentat a mà esquerra que
de seguida ens portarà fins la font del Frare.
Font
del Frare: La font es
troba en un paratge encisador, a la obaga d’aquesta vall, en una gran esplanada
dins una magnífica fageda. El conjunt està format per un mur sinuós de pedra,
amb alçades irregulars però de no més de metre i mig d'alçada, amb un pedrís
corregut tant llarg com el mur que li fa de respatller. En una raconada del
tortuós mur trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat
al frontal. L'aigua cau en un bassal quadrat de pedra lleugerament elevat
respecte el sòl immediat que està empedrat. El frontal està decorat amb petites
pedres estimbades.
Davant la font hi ha una taula rodona amb un banc que l'encercla, tot de pedra.
Davant la font hi ha una taula rodona amb un banc que l'encercla, tot de pedra.
Si tenim
temps, contínuem pel camí pavimentat i seguint les indicacions cap al pantà, afegirem
uns dos quilòmetres i mig a l’excursió, vorejant el pantà de Santa Fe i
creuant-lo per la presa. D’aquesta manera arrodonirem una de les sortides més
clàssiques de l’excursionisme català.
Per fer
aquesta entrada he extret la informació de les fonts de www.encos.cat
Properament visitarem torres de guaita i miradors de l'Alt Maresme tot vigilant que no vingui cap pirata.
