LA GRAN NEVADA DEL 62

                        Cabrera de Mar colgada de neu

Ara fa tres mesos vam parlar de les terribles conseqüències que van provocar les riuades de la tardor del 62.

Segurament, com a mínim els últims cent anys, no hi ha hagut un any meteorològicament parlant, tant excepcional com el 1962, perquè a la façana litoral i prelitoral aquell 25 de desembre van caure gruixos de neu de gairebé un metre.

A diferència dels 800 morts de les riuades del setembre, aquest episodi no va provocar víctimes mortals i malgrat que es va tardar gairebé una setmana en recuperar la normalitat, estic convençut que si ara passès un episodi de similars característiques, el caos seria molt més gran.

Els meteoròlegs estan convençuts que algun dia es repetirà, tant de bo que quan passi, estiguem a l’alçada com els nostres pares i els nostres avis.

Per cert, aquell dia al Pirineu no va caure ni un floc de neu.

Degut al fet que llavors es van fer moltes fotografíes, filmacions i encara avui hi ha molts testimonis que ho van viure, aquest dies es porten a terme moltes iniciatives per recordar aquell esdeveniment. A continuació, us adjunto unes referències de revistes, documentals i exposicions al voltant d’aquesta gran nevada i que aquestes festes de Nadal podeu llegir, veure o visitar.

1.      “Especial 50 anys de la gran nevada de 1962”. Documental de poc més de mitja hora, conduit per Antoni Real i que van fer ahir al vespre a TV3. És molt fàcil de trobar-lo a TV3 a la Carta.

2.      Número 4 de la Revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni. Carpeta central. “Colgats de neu” “El Nadal de 1962 el Vallès va quedar cobert d’un blanc mai vist. I desprès de la il.lusió les complicacions”.

3.      Número 2130 de la revista Presència. “Nadal de neu. Records de la gran nevada del 1962”.

4.      Número 8 de Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX. “La nevada del 62”. Jaume Rifà.

5.      Projecció de filmacions sobre la Nevada de 1962 al Museu de Granollers, fins el 8 de gener. De dimarts a divendres de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Els dissabtes de 6 a 9 del vespre i els diumenges de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 i per la tarda de 6 a 9 del vespre. Per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis estarà tancat.

6.      Exposició fotogràfica de la nevada del 62 a Granollers, fins el 8 de febrer a l’edifici de l’ajuntament (plaça de la Porxada, 6) i a diferents comerços de la ciutat.

7.      A Mataró,  fins el 27 de gener, exposicions de fotografíes. “La nevada del 62” a les sales d’exposició de:

Unió Excursionista de Catalunya,  Carrer Nou, 29

Museu Arxiu de Santa María, Carrer de la Beata María, 3

Sales de exposicions de Can Palauet, Carrer d’en Palau, 32

 

 

La fotografia està extreta del blog " Les Muralles d'Ilturo" www.murallesilturo.blogspot.com

Bones festes a tots!!!

 

LA VIA ROMANA DE PARPERS

                              El Pont de la Via Romana de Parpers

Avui acabem aquest cicle de quatre entrades al voltant dels romans. Per finalitzar parlarem de la Via Romana de Parpers, ubicada dins del Parc de la Serralada Litoral i moltes vegades oblidada. Malgrat que a finals del segle passat es van fer campanyes per consolidar les restes i museitzar la zona, és evident que en comparació amb altres vies de similars característiques, aquest camí necessita un rentat de cara.
De fet, aquest mes de juny el govern de la Generalitat la va declarar bé d'interès nacional, per tant esperem que properament es faci alguna actuació en aquesta via que arriba fins els 6 metres d'amplada i que supera un desnivell de 125 metres en poc més d'un quilòmetre.

Aquest itinerari ens acosta a unes restes arqueològiques de
gran valor i més de 2000 anys d’antiguitat. Es tracta de la via que unia el Maresme amb el Vallès pel coll de Parpers. Anomenada pels romans Via Sèrgia, aquesta carretera comunicava ciutats de l’interior com Ausa (Vic), Aquae Calidae (Caldes de Montbui) i Semproniana (Granollers), amb la costanera Iluro (Mataró).

Sembla que fou ordenada pel cònsol Manius Sergius, d’aquí el seu nom, vers els anys 120 i 110 aC, i esdevingué una de les vies més antigues que construïren els romans al nostre país.

L'excursió que us proposem avui, és un recorregut circular d'uns 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Portant aigua, la sortida es pot realitzar a qualsevol època de l'any i només caldrà evitar fer-la a les hores més caluroses de l'estiu.

L'atractiu d'aquest itinerari respecte d'altres que visiten aquesta Via Romana, rau en el fet que sigui circular i no s'hagi d'anar i tornar pel mateix lloc.

Iniciarem la sortida a la collada de Parpers a la carretera (C-1415c que va de Granollers a Mataró).

Si pugem des del Vallès, quan arribem a dalt el coll, trobem a mà esquerra una benzinera abandonada. Seguim endavant i uns metres més enllà a mà dreta, trobarem una pista on podem aparcar el cotxe fàcilment.

L'itinerari

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem a peu de carretera (C-1415c) i en aquests primers metres la seguim direcció Mataró.  Malgrat no hi ha gaire trànsit, hem d’anar en compte!!!

0,100Qm. 0,100Qm. Passem el rètol comarcal del Maresme i uns metres enllà, trobem a la dreta un camí que baixa sobtadament tancat per un cadena. Nosaltres el seguim.

0,160Qm. 0,260Qm.  Arribem  a un tram força ben conservat d’aquesta via. A banda i banda del camí anem veient, murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts…   Tanmateix,  també ara és moment d’afegir que la Via Romana de Parpers recorre el paratge conegut com el Fondo de la Gallega. Nosaltres seguim avall.

0,500Qm. 0,760Qm. Pont. Aquesta resta és la més espectacular de totes, amb una volta de canó d’1,5 metres de radi i una llum de tres metres d’alçada, la continuada utilització que es feu d’aquesta infraestructura al llarg dels segles, va propiciar que fos reparada en moltes ocasions. En aquest sentit, no fou fins a mitjans del segle XIX que la via entrà en desús, quan el camí que unia Argentona i el coll de Parpers es desvià en aquest tram cap a un pas més accesible. Per tant, val la pena aturar-s’hi, fer el tafaner i contemplar el pont des de diferents angles.. Fins no fa gaire, segurament molt a prop del torrent que salva el pont, hi havia la font de la Via Romana, actualment desapareguda.

Tanmateix al llibre "Les Fonts d'Argentona"editat per l'Ajuntament d'Argentona l'agost de 1982 es fa la següent descripció,

Font de la Via Romana. Es troba en el veïnat de Pins. Emplaçada en el fons de la Gallega, aproximadament a dotze minuts i a 675 metres des de la riera de Pins pujant pel fons, també 150 metres més avall del Pont de la Via Romana.
L'aigua neix de forma natural entre les pedres d'un greny. La font té dos naixements, separats tres metres l'un de l'altre. L'aigua surt per unes esquerdes entremig de les pedres, quasi a ran del sòl.
La font està al mig d'un canyar, també s'hi fan notar alzines, arços, esbarzers, rigoltes, heures,... El seu cabal el 13 d'abril de 1980 és d'un litre cada 25 segons, aquesta mesura ha estat feta de forma aproximada.
Finalment, esmentar que la font es troba en estat d'abandó i manca de neteja. La font és recuperable i realment es pot restaurar, cosa que resultaria molt adient en el lloc on es troba emplaçada, la Via Romana. 

Continuem avall pel camí principal

0,500Qm. 1,260Qm. Cruïlla. Seguim pel camí de la dreta que segueix baixant. En aquests moments sortim de la via romana.

0,150Qm. 1,410Qm. Arribem a un camí que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,125Qm. 1,510Qm. Cruïlla. Obviant el camí de la dreta. Seguim recte.

0,075Qm. 1,585Qm. Trobem un corriol a la dreta, el seguim tot deixant la riera.

0,020Qm. 1,605Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta en lleuger sentit ascendent.

0,330Qm. 1,935Qm. Nosaltres seguim per un camí a la dreta amb una cadena per impedir el pas de vehicles. Uns metres més endavant, el camí creua la riera i s’enfila una mica.

0,300Qm. 2,235Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,100Qm. 2,335Qm.  Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta, mica a mica el camí es va tancant fins convertir-se en un corriol.

0,700Qm. 3,035Qm. Després d’una rampa molt forta, en un revolt molt tancat, hi ha una cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel que marxa a l’esquerra. Aquí potser trobem algun tram que el camí queda una mica desdibuixat, però nosaltres hem d’anar sempre de cara a ponent.

0,225Qm. 3,260Qm. Cruïlla. Girem a la dreta i als 5 metres girem a l’esquerra per la pista en sentit ascendent. La pista es torna a convertir en corriol.

0,475Qm. 3,735Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí que està ple d’arrels.

0,100Qm. 3,835Qm. Placeta. Seguim el corriol que queda més a la dreta, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,150Qm. 3,985Qm. Arribem a la pista, on hem començat i acabem l’itinerari d’avui. Confluència amb el GR.92. (Etapa 16. Coll de Can Bordoi- Coll de Font de Cera. Quilòmetre 7,620).

Per realitzar aquesta entrada he consultat la "Guia del Parc de la Serralada Litoral" editada per Pòrtic l'any 2004, i l'edició digital de La Vanguardia del dissabte 2 de juny de 2012.

La propera setmana parlarem de les nevades del Nadal de 1962.

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ

El proper diumenge 16 de desembre es celebra la XXI edició de la Marató de TV3. Aquest any els diners recaptats aniran destinats a la lluita contra el càncer.
L'any passat a Vallromanes ja vam començar a fer cap a finals d'any una caminada solidària. Tanmateix, malgrat que no estava vinculada a la Marató, també vam recaptar diners per la lluita contra aquesta terrible enfermetat.

L'activitat que us proposem enguany, començarà el diumenge a les 10 del matí (cal estar una estona abans per apuntar-vos) a la pista poliesportiva coberta i consisteix en un recorregut de 7,5 quilòmetres, per camins i corriols de muntanya al voltant de Vallromanes. Realment l'itinerari és molt atractiu i us presentarem algun tram inèdit, que hem acabat de netejar aquests darrers dies.
Abans de sortir podreu beure brou calent, tot i que sembla ser que tindrem solet i temperatures suaus.
Per altra banda, per totes aquelles persones amb mobilitat reduïda també us oferim un recorregut de 2 quilòmetres, tot coneixent els arbres singulars del poble.

El preu de la caminada és de 5 Euros i a més a més si sou seguidors "Trinxa" i voleu alguna samarreta de les edicions anteriors de la Trinxacadenes o la Trinxacames muntarem una paradeta on les podreu adquirir també a 5 Euros.
No cal dir, que tots els diners recaptats, tant per les inscripcions a la caminada, com per la venda de samarretes aniran destinats a la Marató.
Hem d'omplir Vallromanes perquè "el càncer no sigui el final de la vida".
Trobareu més informació a www.trinxacames.blogspot.com

EL CAMÍ

 

La marca del Camí

Fa unes setmanes quan vam fer la Via Romana del Capsacosta, ens vam trobar unes marques que semblaven un vuit vermell sense tancar.

Llavors, ja us vam comentar que aquestes eren les marques del Camí i avui us farem cinc cèntims en que consisteix el projecte del Camí.

Una bona definició la trobem a la contraportada de la guía del Camí al Montseny editada l’any 2008.

“El Camí és una ruta de senderisme cultural senyalitzada i amb allotjaments, que recorre la cultura, la història, el paisatge i l’espèrit de totes les comarques i illes de parla catalana; una eina per conèixer aquesta terra i la seva gent, per estimar-la i per enfortir les arrels de tots els que hi vivim; un camí ple de vivències i de noves coneixençes a l’abast de tots els públics i edats”.

Aquest Camí, malgrat que en algun tram pugui coincidir amb algun GR o PR, normalment segueix itineraris diferents. Per altra banda, quan estigui finalitzar vol acabar trepitjant les 88 comarques i illes de parla catalana. Actualment, ja podrem trobar el camí marcat al Montseny, a la Garrotxa, al Ripollès , a la Ribagorça, al Pallars Jussà i a la Noguera.

Si entreu a www.elcami.cat, trobareu més informació sobre aquest projecte.

Properament parlarem de la Via Romana de Parpers.