CAMINS DE VALLROMANES XXII. VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2014. L'ITINERARI.

Avui us presentem l'itinerari de la Vallromanes Camina per la Salut que va organitzar el Club BTT Trinxacadenes per la Marató de TV3 del 2014 dedicada a les malalties del cor.

Sempre les caminades de la Marató que preparen els Trinxes, són itineraris molt assequibles, perquè puguin fer-la des de nens de 3 o 4 anys fins a joves de 100 anys.

Tanmateix, a l'edició del 2014 sense sortir-se d'aquesta filosofia van presentar un recorregut una mica exigent, amb 200 metres de desnivell positiu i una mica més de 8 quilòmetres de distància.

En aquest sentit, quan volgueu fer aquest recorregut nomès heu de tenir en compte d'evitar les hores centrals de l'estiu i això sí,  sempre portar aigua doncs no trobarem cap font.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a la pista poliesportiva coberta. Ens dirigim cap a la riera per l’avinguda de Can Galvany.

0,100Qm.  0,100Qm.  Girem a la dreta riera avall.

0,300Qm. 0,400Qm.  Girem a la dreta tot seguint el vial d’accés a l’escola.

0,190Qm. 0,590Qm.  Deixem el vial i continuem per un corriol que marxa per darrera l’escola, tot deixant el pati de l’escola a la nostra esquerra.

0,425Qm. 1,015Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i pugem pel carrer Santa Quiteria.

0,150Qm. 1,165Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta per un camí carreter.

0,040Qm. 1,205Qm. Girem a l’esquerra per un corriol força fressat.

0,250Qm. 1,455Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en ascendent.

0,275Qm. 1,730Qm.  A banda dreta trobem una petita capelleta amb la verge de Montserrat. Si hi passeu més d’una vegada fàcilment veureu que els ornaments que l’envolten varien segons l’època de l’any. Continuem endavant.

0,300Qm. 2,030Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,300Qm. 2,330Qm. Deixem a l’esquerra un camp i si malauradament no ha canviat en aquest tram trobareu força brutícia a banda i banda del camí. Continuem endavant.

0,100Qm. 2,430Qm. Trobem un pas amb cadena (no sempre està posada). Creuem i 25 metres més enllà girem a la dreta per una pista asfaltada. Malgrat no n’hi ha gaire ¡¡¡COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!.

0,350Qm. 2,780Qm. Deixem a la dreta la Masia de Can Maimó. Continuem amunt.

0,075Qm. 2,855Qm. Girem a l’esquerra per una pista ascendent i cent metres més amunt creuem una cadena del Parc. A partir d’aquí el camí va guanyant alçada i trobarem algun tram amb un fort pendent.

0,750Qm. 3,705Qm. Girem a la dreta per un camí de bast.

0,475Qm. 4,180Qm. Arribem a un camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit descendent.

0,500Qm. 4,680Qm. Arribem a la pista que va de Can Maimó a la creu d’en Boquet. Girem a la dreta.

0,280Qm. 4,960Qm. Girem a l’esquerra per un corriol.

0,100Qm. 5,060Qm. Creuem el torrent del molí de Cuquet i continuem amunt.

0,900Qm. 6.960Qm. Cruïlla de camins una mica desdibuixada. Nosaltres seguim  a la dreta pel corriol que va resseguint la carena i que ens ha de portar a la Roca Foradada.

0,600Qm. 6,560Qm. Girem a l’esquerra per un camí en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 6,660Qm. Girem a la dreta per un corriol.

0,200Qm. 6,860Qm. Trobem a la dreta la Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  Vint metres més endavant trobem un camí carreter que ens creua. Girem a l’esquerra i de seguida sortim a un planell presidit per una codina. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap  de vegetació. Ara planejarem per la pista que trobem a la dreta.

0,250Qm. 7,110Qm.  Arribem a un espai obert. Continuem avall pel camí de bast que trobem lleugerament a l’esquerra.

0,225Qm. 7,335Qm.  Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,050Qm. 7,385Qm. Obviem el camí que marxa recte cap a Can Carabit i nosaltres seguim baixant a la dreta.

0,0200Qm. 7,585Qm. Arribem a l’avinguda Vilassar. Girem a la dreta. ¡¡¡COMPTE AMB ELS COTXES!!!

0,250Qm. 7,835Qm. Seguim a l’esquerra pel camí de Can Trampis.

0,100Qm. 7,935Qm. Arribem a la riera. Girem a la dreta.

0,400Qm. 8,335Qm. Plaça de l’Esglèsia. Creuem la plaça i a banda esquerra ja ens queda la plaça Lluís Companys i la pista poliesportiva coberta, inici i final de la sortida d’avui. 

La setmana vinent parlarem de la Candelera, el Niño i la marmota Phil.

MONTNEGRE-CORREDOR XI. ESTELS, ERMITES I ESGLESIOLES DEL MONTNEGRE-CORREDOR

Aquest llibre que se'ns presenta en format de recull fotogràfic ens acosta instantànies d'arquitectura religiosa de catorze termes municipals que formen part del Parc Natural Montnegre-Corredor i que corresponen a tres comarques, Vallès Oriental, Maresme i La Selva.

L'autor Mariano Pagès, mitjançant el títol ja ens indica que totes les fotografies que s'han fet a la cinqüentena d'edificis religiosos, s'han fet de nit, moltes vegades amb foscor total i a partir d'aquí el fotograf ha il.luminat l'edifici amb espelmes, llanternes o bé amb cops de flash.

En aquest llibre trobarem ermites com Sant Martí i Sant Miquel de Mata, Sant Martí i Santa María de Montnegre i Sant Pere de Riu i l'esglèsia de Sant Esteve d'Olzinelles, totes elles les hem visitat en alguns dels itineraris presentats al blog i val la pena gaudir d'aquestes fotografies perquè poc tenen a veure amb la fotografia diurna que nosaltres vam fer quan hi passàvem.
Amb la fotografia nocturna, l'autor embelleix i dota de misticisme a cadascun dels edificis.

Tanmateix, cal dir que aquest treball té un germà gran, "Estels,ermites i esglesioles del Montseny. Mariano Pagès D'Urso. Novembre de 2014.
Trobareu aquests dos llibres a les llibreries i biblioteques del Vallès, el Maresme, La Selva i Osona.

Properament, potser afegirem alguna font nova a les Fonts de Muntanya de Badalona

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXVI. JOAN COROMINES II

Fa quatre mesos que us vaig presentar la primera gramàtica d’en Joan Coromines. Amb prou feines m’he llegit una tercera part de les seves excursions que ens presenta en el llibre “ITINERARIS, excursions a la recerca del mot, de la paraula viva”  i  tanmateix,  no paren de rajar paraules que fan referència al bosc, als camins, a les muntanyes, a les fonts, a les persones que habiten les contrades per les quals ell camina…

Per tant, avui us presento 23 nous mots i a hores d’ara no us puc dir quantes parts tindrà aquest cicle de gramàtiques d’en Joan Coromines, però de ben segur com a mínim hi haurà una tercera entrega.

Les paraules d’avui són les següents,

Arreus: Arnès. Guarniments de les bèsties de sella o de tir.

Barrancada: Al Camp de Tarragona, a València, a Tortosa i al Maestrat, barranc fondo i llarg.

Camí de bast: Un camí de bast és un camí que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb sàrries i arreus, però no el pas dels carros.

Caminal: A la Plana de Vic, al Maestrat i a Mallorca,  1. Camí estret que passa per enmig del camp. 2. Camí estret que passa entre dos trossos de sembrat en els horts, jardins…

Capolat: Fortament fatigat, sense forces.

Casuc: A la Plana de Vic i al Lluçanès, barraca o caseta pobra.

Claper: A l’Empordà, a Mallorca i Menorca, tros de terra molt pedregós.

Clapissa: Al Pirineu Català, paratge de roques i pedreny, produït generalment per l’acció corrosiva de les pluges i geleres.

Colzada: Angle d’un camí o d’altre conducte.

Engarranxinar-se: A Cardona, Solsona, Gironella i Ascó, grimpar. Enfilar-se, pujar ajudant-se de mans i peus.

Engarrapar: Al Rosselló, engarranxinar-se.

Entreforc: Lloc on s’uneixen dos o més camins.

Espona: Marge.

Freu: Estret entre dues muntanyes o penyals.

Garrotxa: A l’Empordà, a la Plana de Vic, al Berguedà, a Cardona i a Solsona,  terreny desigual, trencat, de mala petja.

Gemat: Esclatant d’ufana. En castellà: Exuberante.

Grau: Pas relativament planer, a manera d’esglaó o replà que travessa una costa abrupta.  

Llaçada: Tram d’un camí, normalment amb fort pendent per salvar un desnivell i que té un o més revolts.

Osca: Depressiò ràpida del terreny, pas estret i acinglerat en una serra.

Rabadà: Noi que ajuda a un pastor a guardar el ramat.

Reclot: Clotada.

Rossolar: Davallar lliscant per un rost.

Sadollar: Satisfer plenament en la gana de menjar o en el desig d’alguna cosa.

Per fer l’entrada d’avui he extret informació de la versió que trobem a internet del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, us presentarem nous Camins de Vallromanes.