FONTS D'ARREU XXIV. FONTS DE MONTSERRAT

Fonts de Montserrat i indrets amb aigua.  Joan Soler i Gironès, Farell Editors. Juny del 2017, és sense cap mena de dubte un recull molt bo de les fonts montserratines. Quan fa cinquanta anys de la publicació de "Ermites i fonts montserratines" Amics de Montserrat. 1967 i vuit anys que va arribar a les llibreries "Fonts i punts d'aigua del Parc Natural de la muntanya de Montserrat" Cesca Casadesús i Eulàlia Comas. 2009, en Joan Soler, un jove geògraf d'Olesa de Montserrat ha tresquejat la muntanya màgica, el far de Catalunya, mitjançant quinze itineraris per acostar-nos a les fonts, però també a bassals, a cisternes, a degotalls, a coves, a mentideres i als impressionants enginys hidràulics de les ermites.

La singularitat d'aquest treball respecte a altres reculls de fonts d'altres indrets, és la gran quantitat d'enginyeria hidràulica que han desenvolupat els monjos al llarg dels segles, tot aprofitant l'aigua que regalima per les roques i fent conductes per recollir-la.

El llibre està estructurat en quinze excursions a diferents regions de la muntanya i mitjançant unes senzilles i aclaridores explicacions, l'autor ens descobreix mil racons que amaga Montserrat. Els itineraris tenen una llargada entre els 2,9 i els 15 quilòmetres, però la seva dificultat rau en els forts desnivells que tenen alguns trams d'alguns recorreguts.

L'únic aspecte del llibre que no m'agrada és la presentació de tres excursions on s'ha d'utilitzar el vehicle, doncs moltes de les fonts són a peu de carretera. Personalment, potser hagués indicat el punt on hi ha la deu d'aigua i hagués fet la descripció, però no hagués desenvolupat l'excursió, doncs el plaer no el trobem anant a buscar  fonts en cotxe, sinò caminant per corriols i camins, pujant i baixant per canals i de tant en quant en una raconada trobar quelcom que ens faci badar.   

Per tant, aquest 2018 resta pendent una excursió per anar a descobrir aquests enginys hidràulics en  espais a vegades tan indòmits com són els entorns de les ermites montserratines, sovint penjades de les agulles. A més a més, les dues úniques fonts montserratines que hem visitat en aquests blog, han sigut la Font del Portal a "Monestir de Montserrat - Sant Jeroni", publicat el juliol del 2015  i la Font Gran de Monistrol a Fonts d'arreu XV. Font Gran de Monistrol de Montserrat, publicat el setembre de 2015.

La setmana vinent aquest blog fa 10 anys i per celebrar-ho recordarem les 203 fonts que hem visitat aquesta dècada.

MOIANÈS XII. RUTA MÀRIUS TORRES.

                                  El Sanatori de Puig d'Olena

Divendres vinent, 29 de desembre es commemoraran 75 anys de la mort de Màrius Torres en el Sanatori de Puig d'Olena. El poeta lleidatà va viure els darrers set anys en el sanatori i des d'allà va escriure gran part de la seva obra.

En Màrius Torres està enterrat en el cementiri de Sant Quirze Safaja i en aquest sentit aquest poble del Moianès, el proper divendres vol homenatjar-lo inaugurant una escultura en el cementiri i també s'aprofitarà per presentar els treballs realitzats a l'escola al voltant de la seva figura i la seva obra.

Des d'aquest blog, també vull recordar-lo i és per aquest motiu que avui us presento aquesta ruta Màrius Torres, editada i fitada per l'Ajuntament de Sant Quirze. En termes generals, la ruta està força ben marcada, nomès hi ha un parany que s'hauria de revisar i remarcar en el riu Tenes a l'alçada del Collell.

Aquesta ruta de 9 o 10 quilòmetres, doncs avui us plantejo dues opcions d'acabament, té un desnivell positiu d'uns 270 metres. Pot fer-se durant qualsevol època de l'any i nomès cal evitar els dies de fortes pluges on ens pot sorprendre una avinguda d'aigua quan caminem arran del Tenes.

També esmentar que aquesta excursió enllaça amb la ruta "Caminant per l'extrem occidental dels Cingles de Bertí" a l'alçada del CAP de Sant Quirze Safaja (Qm. 9,435) publicada en aquest blog l'agost de 2016.

Cal portar aigua doncs no trobarem cap font o punt d'aigua durant el recorregut.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió just davant del CAP de Sant Quirze Safaja, sota l’Ajuntament i caminem paral.lels a la carretera, direcció Centelles.

0,450Qm. 0,450Qm. Escola de Sant Quirze de Safaja. Baixem a la dreta, deixant el pati de l’escola a la dreta.

0,080Qm. 0,530Qm. Girem a l’esquerra i continuem paral.lels al riu Tenes. En aquest tram, obviem els camins que ens menen a banda i banda i nosaltres continuem rectes paral.lels al riu.

0,500Qm. 1,030Qm. Arribem a una passera feta amb pilones que creua el Tenes. A mitjans d’octubre del 2017, el riu baixa ben sec. Abans de passar per sobre les pilones, trobem a la nostra esquerra un corriol no gaire fressat que s’enfila fins la carretera. (Des de l’inici de l’excursió, anem seguint les marques de l’itinerari Màrius Torres, tanmateix en aquest punt manca una fita que ens indiqui que hem de pujar cap a la carretera).

0,200Qm. 1,230Qm. Carretera BV-1341 a l’alçada del Collell. AMB MOLT DE COMPTE! Creuem la carretera i pujem per la pista cimentada que tenim davant nostre. Uns metres més enllà, es converteix en una pista de terra. (En aquest tram, enllacem amb la Matagalls-Montserrat, tanmateix, nosaltres anem direcció Matagalls i Puig d'Olena).

0,350Qm. 1,580Qm. Cruïlla. Continuem recte per la pista principal i seguim les marques vermelles i verdes de la Matagalls – Montserrat.

0,950Qm. 2,530Qm. La Rovireta. En aquest punt deixem la pista i les marques de la Matagalls- Montserrat i baixem a la dreta per passar  pel mig de la finca.  Continuem per un camí que hi ha entre un cedre i la paret sud de la casa. Setanta cinc metres més endavant el camí marxa cap a l’esquerra i és molt més fressat i clar.

0,650Qm. 3,255Qm. Sanatori de Puig d’Olena. Construit el 1933, en Màrius Torres hi va passar els darrers anys de la seva vida, per tractar-se una tuberculosi. A l’habitació on va expirar el 29 de desembre de 1942, sobre el moble que li servia d’escriptori, avui encara es pot llegir el poema “L’àngel del vespre”.

Actualment, Puig d’Olena, és un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) on s’acull a nens i joves fins els 18 anys mancats d’una família que els pugui cuidar i educar.

Ara seguim per un corriol que trobem a l’esquerra, just al davant  de la paret nord del sanatori de Puig d’Olena. Quan comencem a caminar per aquest corriol, deixem a l’esquerra una nau d’obra vista.

0,500Qm. 3,755Qm. Ens creua una pista. Continuem a la dreta per pujar cap al cim del Puig d’Olena.

0,330Qm. 4,085Qm. Puig d’Olena. (820 metres). Com a curiositat, indicar la quantitat de petites pedres blanques que hi ha en el marge del camí que puja al cim. Si algú sap el perquè d’aquest fet, us agrairia que em fèssiu un comentari explicant el motiu. Potser hi té a veure la imatge que hi ha dins la capelleta que trobem al cim.

A llevant tenim bones vistes del Montseny.

Ara desfem els últims 330 metres fins la darrera cruïlla.

0,330Qm. 4,415Qm. Continuem recte.

0,200Qm. 4,615Qm. Carretera d’accés al Sanatori de Puig d’Olena. Continuem per un camí que trobem tot just, sota el camí pel qual veníem ara i que marxa a l’esquerra cap al torrent de la Collada.

0,900Qm. 5,515Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,300Qm. 5,815Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,225Qm. 6,040Qm. Obviem un corriol que ens creua i nosaltres continuem recte.

0,775Qm. 6,815Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

0,500Qm. 7,315Qm. Trobem a l’esquerra el camí d’accés al mirador de l’Estret. Si ens volem acostar al Mirador haurem de caminar 350 metres des d’on gaudirem d’unes molt bones vistes del Sanatori del Puig d’Olena. Una vegada retornats a l’inici del camí d’accès al mirador continuem avall per la pista.

0,500Qm. 7,815Qm. Arribem just al damunt de la Bauma de l’Espluga. Si aneu amb canalla, aneu amb compte en aquest punt, malgrat ser ben ampla la pista, vigileu no s’acostin massa al marge esquerra, doncs hi ha un espadat considerable. Continuem per la pista, direcció Sant Quirze Safaja.

0,400Qm. 8,215Qm. Cadena que prohibeix el pas de vehicles. En aquest punt, tenim dues opcions, anar cap a Sant Quirze Safaja, passant pel cementiri on hi ha enterrat Màrius Torres o bé baixar cap a la Bauma de l’Espluga.

OPCIÓ 1.  PER LA BAUMA DE L’ESPLUGA.

Amb molt de compte baixem pel corriol que entre pedres baixa a l’esquerra.

0,070Qm. 8,285Qm. Seguim pel corriol que marxa a l’esquerra i passa a tocar d’un pal elèctric o de telèfon.

0,330Qm. 8,615Qm. Camí que ens creua. Seguim a l’esquerra en sentit ascendent.

0,250Qm. 8,865Qm. Bauma de l'Espluga. És una balma natural que tanca una petita vall, en part modelada per la tosca de l’aigua del torrent de l’Espluga que es precipita des de sobre seu. Aquesta balma fou aixopluc d’homes del Paleolític mitjà i del Epipaleolític, que vivien entre els anys 30 i 10 mil abans de Crist, com ho revelaren les excavacions fetes l’any 1960. Més tard fou aprofitada com a mas, el mas Espluga i sempre com a lloc de refugi o utilitzada per l’home com a corral o cobert. En ella es van filmar fa pocs anys escenes de la vida des homes de la prehistòria per a una sèrie de TV3.

Continuem pel camí que trobem desprès de la bauma.

0,300Qm. 9,165Qm. Ens arriba un camí per la dreta, nosaltres l’obviem i continuem recte.

0,070Qm. 9,235Qm. Creuem una cadena i cinc metres més enllà, trobem un corriol a la dreta que s’endinsa en una zona boscosa.

0,060Qm. 9,295Qm. Travessem un torrent i continuem pel camí que hi ha a l’altra banda.

0,025Qm. 9,320Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,070Qm. 9,390Qm. Creuem una cadena. Continuem recte.

0,075Qm. 9,465Qm. Creuem la carretera i tot just som davant de l’escola. Continuem a la dreta cap a Sant Quirze de Safaja.

0,450Qm. 9,915Qm. CAP de Sant Quirze de Safaja. Inici i final de la sortida d’avui.

OPCIÓ 2 PEL CEMENTIRI DE SANT QUIRZE SAFAJA.

Creuem la cadena i continuem recte per la pista.

0,100Qm. 8,315Qm.  Mirador de la Campana.Bones vistes sobre aquest sector de la Vall del Tenes.
Continuem endavant cap a Sant Quirze,

0,070Qm. 8,385Qm. Obviem una pista que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte. De seguida apareix davant nostre el campanar de l'esglèsia de Sant Quirze, segurament la postal més característica d'aquest municipi.

0,200Qm. 8,585Qm. Plaça de l'esglèsia. A l'esquerra trobem l'Esglèsia de Sant Quirze i Santa Julita.

L’Església de Sant Quirze és el monument més important del terme, que agermana diferents estils i èpoques en una perfecta harmonia. S’esmenta des de l’any 1042 i conserva l’absis, amb decoració externa de tipus Lombarb, d’una església aixecada al pas del segle XI a XII. A aquesta església se li afegiren les capelles del Roser i de Sant Isidre entre el 1590 i el 1620, cobertes amb volta d’ogives i claus de volta esculpides. Poc abans del 1649 l’església s’allargà per ponent amb una nau que acaba amb un portal de tipus renaixentista i finalment entre el 1762 i el 1769 s’allargaren les dues capelles laterals vers ponent, quedant així una església de tres naus. El campanar, obra del mestre de cases Joan Bonafacia , que dóna esveltesa i relleu al conjunt, es construí entre el 1670 i el 1672. Acaba amb un terrat amb baranes de pedra que és un excel·lent mirador de la petita vall per on s’estén la població.

Darrera l’esglèsia, hi ha el cementiri on està enterrat en Màrius Torres.
Ara baixem pel carrer Major.

0,100Qm. 8,685Qm. Tombem a la dreta i baixem per la Pujada del poeta Màrius Torres. A mida que anem baixant, enganxats a la roca, anem trobant versos del poeta lleidatà.

0,225Qm. 8,910Qm. Carretera BV-1341. Continuem a l’esquerra.

0,075Qm. 8,985Qm. CAP de Sant Quirze Safaja. Inci i final de la sortida d’avui.

Aquesta ha sigut l'última entrada dedicada al Moianès, el 2018 ens acostarà a la serra de Collserola.

PESSEBRE MONUMENTAL DE PARETS

Avui us presentem una activitat per fer durant aquestes festes nadalenques amb canalla. Entre àpat i àpat us aconsellem que un dia d'aquests us acosteu a Parets i aneu a visitar el Pessebre Monumental de Parets instal.lat al soterrani de la plaça de la Vila.

Enguany l'Agrupació Pessebrista de Parets ha fet el 31è Pessebre Monumental. Aquesta instal.lació de 230 metres quadrats, aquest any reprodueix l'entorn de Montserrat, El Bruc, Monistrol, Collbató, el Monestir, el cremallera, 1800 agulles montserratines...  tot això ambientat a la dècada dels anys 40.

Per tant, en aquest pessebre veureu inclús algun cotxe, però els vostres fills hauran de fer com a mínim quatre o cinc voltes al pessebre per veure tots els detalls que hi trobaran. Sens dubte, un muntatge impressionant.

A més a més, els nens no paguen i els adults només paguen 2 Euros

Trobareu l'informació dels horaris d'obertura a Pessebre Monumental de Parets.

La setmana vinent farem l'última entrada dedicada al Moianès.

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2017

El proper diumenge 17 de desembre el CLUB BTT TRINXACADENES organitza la VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2017.

Enguany, aquesta caminada no competitiva tindrà una distància d'uns 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. El recorregut passarà per camins, pistes i corriols de l'entorn de Vallromanes i serà apte per tota la família. En aquest sentit, la caminada és recomanable per infants a partir de 4 o 5 anys.

La sortida serà a les 9:30h del matí des de la pista poliesportiva coberta. El preu de la inscripció serà de 5 Euros i aquestes inscripcions es faran a partir des d'una hora abans de la sortida.
Tots els diners recaptats anirant directament a la guardiola de la Marató de TV3.

La propera setmana us explicarem una activitat per fer amb nens aquestes festes nadalenques.

CAMINS DE VALLROMANES XXIX. DE LA DAKAR A LA VALL DE RIALS.

                           La Vall de Rials

Avui us presentem una ruta llarga de 22,5Quilòmetres i uns 650 metres de desnivell positiu. La primera part de l'excursió d'avui fins la platja de Masnou és un itinerari clàssic, doncs és coneguda com la Dakar i es fa cada dia de Sant Esteve amb bicicleta o bé corrent. La versió que us presentem avui és una adaptació per fer-la caminant i que sigui atractiva.

Un punt arribem arran de mar us presentem una segona part que en lloc de tornar a Vallromanes per Teià com faria la Dakar, ens farà tornar pel Masnou i la Vall de Rials i d'aquesta manera tornarem al Vallès, entre vinyes i per camins poc concorreguts.

Aquesta és una excursió que recomanem fer-la l'hivern, doncs la gaudirem molt més. A l'estiu pot fer-se molt feixuga. Malgrat que passem per Teià i El Masnou on fàcilment trobarem beguda i queviures, recomanem com a mínim portar un cantimplora amb aigua.

Si esteu preparant una sortida per etapes com podria ser el Camí de Sant Jaume, sens dubte aquesta sortida serà un bon entrenament.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió davant del Casal de Vallromanes.

0,575Qm. 0,575Qm. En aquest punt, aquesta primavera del 2017 el Consorci Besòs Tordera juntament amb l’Ajuntament de Vallromanes, han instal.lat uns plafons metàl·lics  amb la figura i el nom dels mamífers i les aus que habiten l’entorn de la riera de Vallromanes.

Continuem per la pista que marxa a la dreta.

0,040Qm. 0,615Qm. Ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,705Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem sempre per la pista principal.

1,400Qm. 2,105Qm. Ens queda a la dreta una cruïlla de camins a l’entrada de la hípica de Vallromanes. Nosaltres seguim recte per la pista principal cap a Coll de Clau.

0,400Qm. 2,505Qm. Coll de Clau. Continuem pel GR-92 en sentit nord, que s’enfila a l’esquerra pel mig d’un bosquet.

0,500Qm. 3,050Qm. Coll de Can Gurgui. Continuem per la pista que puja cap a Sant Mateu, obviant el GR-92 que s’enfila a l’esquerra.

0,625Qm. 3,675Qm. Font del Botxer. Aquesta font austera,  és un petit broc metàl·lic entaforat a la roca, reomplert de ciment en alguns punts fins a formar un muret allisat. L'aigua cau en una senzilla conducció que la duu a un petit bassal  que serveix d'abeurador a la fauna. L'aigua prové d'una mina que hi ha damunt de la font i es canalitza per abastir un dipòsit per a l'extinció d'incendis forestals, que es pot veure al turó de Can Colomer mirant avall en direcció oest. És una de les poques fonts del parc que rarament queda seca del tot, encara que, a vegades, es talla l'aigua per reomplir el dipòsit.  A finals de novembre del 2017 està ben eixuta.  Nosaltres continuem amunt.

0,450Qm. 4,125Qm. Mirador de la Cornisa. Espectaculars vistes del Baix Maresme, del Barcelonès, del Vallès i Montserrat cap a ponent.

Continuem per la pista que ara fa un revolt a l’esquerra, dirección nord.

0,260Qm. 4,385Qm. Girem a l’esquerra per un camí ascendent.

0,500Qm. 4,885Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta, tornem a trobar marques del GR-92.

0,300Qm. 5,185Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia.

Ara desfem els últims 800 metres i ens situem de nou a la pista carenera. Creuem la pista i seguim per un camí que trobem quinze metres a la dreta en sentit descendent.

0,235Qm. 6,220Qm. Seguim per una pista que trobem a la dreta amb un cadena que barra el pas a vehicles. En aquest tram, cal anar en compte, doncs el sauló i el fort pendent fan que puguem relliscar fàcilment.

0,600Qm. 6,820Qm. Ens creua un camí, a la dreta aniríem cap al Sant Crist i a l’esquerra cap al Turó d’en Baldiri. Nosaltres continuem avall.

0,320Qm. 7,140Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta que davalla pel bosc.

0,020Qm. 7,160Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte deixant una pedra de grans dimensions a l’esquerra. Dos-cents metres més endavant creuem un rocam a continuació el nostre camí gira cap a llevant.

0,900Qm. 8,060Qm. Deixem el camí que marxa recte i tombem a la dreta per un camí que segueix encarant-se a llevant.

0,275Qm. 8,335Qm. El camí fa un revolt a l’esquerra.

0,100Qm. 8,435Qm. Pista que ens creua, al costat d’una casa amb l’adreça, Disseminat, 21. Continuem a la dreta.

0,200Qm. 8,635Qm. Torrent del Doctor Barrera a l’alçada de Ca l’Antiga. Continuem recte avall.

0,375Qm. 9,010Qm. Passeig de la Riera. Continuem a l’esquerra en sentit descendent. Quan sortim del nucli urbà, seguim avall pel Passeig de Massarosa.

1,100Qm. 10,110Qm. Passem pel pont sota l’autopista. Continuem avall.

1,140Qm. 11,250Qm. Pas soterrani. Hi passem i a l’altra banda ja som a la platja. 

0,080Qm. 11,330Qm. Platja. A l’alçada de la riera de Teià, límit entre la platja d’Ocata i la platja de Premià de Mar. El punt culminant de la nostra excursió d’avui, per tant, millor que no anem amb gaire presses per tal de poder menjar tranquilament l’entrepà contemplant la Mediterrània, banyant-se els més agosarats o treure’ns les bambes o les botes i caminar una estona per la sorra. Continuarem a la dreta pel passeig marítim.

1,620Qm. 12,950Qm. Al costat del restaurant La Nècora d’Or, hi ha un pas soterrani i creuem la via del tren i la NII. Sortim al carrer Barcelona i continuem a l’esquerra, dirección sud.

0,525Qm. 13,475Qm. Caves Rekondo. Continuem pel carrer Sant Cristòfol que fa dues “L”.

0,175Qm. 13,650Qm. Continuem amunt a la dreta pel Torrent Umbert.

0,175Qm. 13,825Qm. Seguim pujant pel carrer Pompeu Fabra.

0,100Qm. 13,925Qm. Deixem el carrer Pompeu Fabra i continuem a l’esquerra en diagonal pel carrer Capità Salvador Maristany.

0,200Qm. 14,125Qm. Girem a l’esquerra per l’Avinguda de la Mare de Déu del Pilar

0,035Qm. 14,160Qm. Girem a la dreta pel carrer Meridià.

0,250Qm. 14,410Qm. Continuem amunt pel carrer Pollacra Goleta Constància.

0,450Qm. 14,860Qm. Arribem a un descampat de terra. Seguim recte.

0,080Qm. 14,940Qm. Passem per un pont sota l’autopista i enllacem amb el torrent de Rials que marxa recte.

0,575Qm. 15,515Qm. Cruïlla de camins al costat de les caves Roura. Continuem amunt i el torrent es va tancant mica a mica.

0,350Qm. 15,865Qm. Obviem a l’esquerra un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte amunt per la riera. Uns metres més endavant, deixem a la dreta uns hivernacles, nosaltres continuem pel camí que passa per sota.

0,260Qm. 16,125Qm. El nostre camí tomba a la dreta.

0,100Qm. 16,225Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí que marxa recte.

0,240Qm. 16,465Qm. Barraca de vinya. Seguim per la pista que ara planeja.

0,140Qm. 16,605Qm. Al final de la pista obvíem una pista que ressegueix el perímetre de les vinyes i deu metres més enllà, un camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 16,705Qm. Voregem una bassa.

1,175Qm. 17,880Qm. Arribem a un dipòsit. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,125Qm.18,005Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta. Obviem els corriols que menen a banda i banda i generalment el nostre corriol tendeix a anar pujant mica a mica encarat al nord.

0,550Qm, 18,555Qm. Passem per un bosc que es va cremar l’estiu del 2017.

0,340Qm. 18,895Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta, direcció nord.

0,200Qm. 19,095Qm. Pista que ens creua.  Continuem a la dreta. Tornem a coincidir amb el GR-92 fins a Coll de Clau.

0,225Qm 19,320Qm. Coll de Clau. Deixem la pista i el GR-92 i vint-i-cinc metres abans d’arribar a la cruïlla, ens enfilem a l’esquerra per un corriol costerut.

0,275Qm. 19,595Qm. Torre eléctrica. Continuem pel camí que baixa a l’esquerra. En aquest tram, tornem a tenir magnifiques vistes del Barcelonès, del Castell de Sant Miquel, de Sant Llorenç de Munt, de la Mediterrània…

0,325Qm. 19,920Qm. Arribem a una solana que últimament han fet servir per emmagatzemar la fusta que han tallat a les dues útimes campanyes forestals.  Nosaltres continuem per un camí que marxa a la dreta, deixant a la nostra esquena, la pista carenera que va de Coll de Clau a Font de Cera.

0,300Qm. 20,220Qm. Obviem un camí que puja a la dreta i nosaltres continuem recte avall.

0,260Qm. 20,480Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,140Qm. 20,620Qm. Cruïlla de pistes. Seguim per la pista de l’esquerra.

0,100Qm. 20,720Qm. Deixem un barri a l’esquerra i seguim recte creuant un cadenat del Parc, obviant els camins que ens menen a banda i banda, nosaltres sempre avall cap a Vallromanes.

1,450Qm. 22,170Qm. Arribem a una casa de fusta. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i només trenta metres més enllà arribem a un carrer asfaltat. L’obviem i baixem per la pista que trobem a la dreta.

0,375Qm. 22,575Qm. Casal de Vallromanes. Inici i final de la sortida d’avui.

Recordeu que el 17 de desembre, Vallromanes Camina per la Marató. La setmana vinent us en donaré més informació.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLVII. GRAMÀTICA CAPMANY.

Aquest proper 2018, es conmemorarà el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany i per tant, volia recomanar una lectura seva per Sant Jordi. 
Fa unes setmanes, vaig llegir "El malefici de la reina d'Hongria" reeditada l'any 2005 per l'Editorial Barcanova. 
Aquest conte/novel.la ambientat a la Barcelona i a la Mediterrània de finals del segle XVIII ens ha deixat un bon grapat de paraules que malauradament fora dels llibres es molt difícil trobar-les i sobretot escoltar-les.
La sinopsi del conte, la reservo per Sant Jordi.

Les 22 paraules d'avui són les següents,

Biuló: Peça de ferro que serveix per travar un pany, una porta o una finestra. En castellà: Pestillo.

Candor: Senzillesa d'espèrit, absència de malícia i de dissimul.

Carxot: Cop pegat al cap o al clatell amb la mà.

Cepat: Robust, d'ampla ossada i forta musculatura.

Conco: Fadrí vell que generalment queda a la casa pairal governada per son germà l'hereu. En castellà: Solterón.

Fendre: Penetrar.

Fer la patota: Preparar un engany als companys de joc o als participants en un repartiment.

Fermall: Allò amb que es ferma o es lliga alguna cosa.

Fragós: Abrupte, ple de malesa i obstacles que dificulten el pas.

Macip: Servent. Persona que està al servei d'altri.

Miot: Home piadós, especialment el que viu en comunitat amb altres sense esser clergue.

Niell: A Blanes, escull, roca que surt a flor d'aigua.

Noliejar: Prendre a lloguer una nau o altra embarcació de transport.

Panteix: Respiració fatigosa.

Pedruscall: Lloc ple de pedres petites.

Pifre: Flautí de to molt agut.

Pitxer: Recipient de terrisa, vidre o metall, relativament fondo, amb ansa a un costat i broc a l'altre, que serveix per a tenir i abocar aigua, sia per a beure, sia per a rentar mans.

Tafetà: Tela fina de seda, llisa i llustrosa.

Tatxa: Clau relativament petit com els que usen els sabaters per clavar les sabates.

Trompítxol: A Palafrugell i Palma de Mallorca persona menuda i prima.

Troter: Correu. Home contractat per esser enviat allà on calgui per enviar cartes o avisos.

Xavo: Moneda antiga de poc valor.

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de l'edició electrònica del diccionari català valencià balear Alcover Moll.

La propera setmana us presentaré un nou camí de Vallromanes.

TAVERNA ESCOCESA

Demà és Santa Cecilia i com cada any toca posar una mica de música en el blog, si l'any passat viatjàvem fins a Minnesota per trobar la música d'en Bob Dylan, aquest any ens quedem a Mollet, per escoltar la música de Pele Macleod, el grup molletà que fusiona pop i folk amb fortes inspiracions escoceses.

Espero que us agradi aquesta Taverna Escocesa

Ben aviat unes noves fonts d'arreu.

ELS HABITANTS DEL PARC. MILOCA

A la pàgina 3 de La Pinya, el butlletí d'informació municipal de Vallromanes, aquest mes d'octubre, dins una secció que s'anomena Ocells de Vallromanes, trobem una fotografia a mitja pàgina d'una miloca o aligot comú i un peu de pàgina on ens parla d'aquesta au.

Rapinyaire planador diürn de mida mitjana, d'uns 50 cm de longitud i uns 125 cm d'envergadura. En vol, destaca per les seves ales amples i arrodonides i una cua curta. Té una coloració marró molt variable, més fosca pel dors i més clara al pit i al ventre. A la majoria d'exemplars és característica la presència d'una taca blanca en forma d'U al pit.

Viu en boscos amb prats i herbassars. S'alimenta de rates i ratolins, serps, sargantanes, petits ocells i no fa cap lleig si s'ha d'alimentar de carronya. El podem trobar damunt d'un pal de telèfons o damunt d'una tanca.  

Espècie resident, que a l'hivern incrementa els seus efectius amb l'entrada d'exemplars provinents del centre i nord d'Europa. Pel que a la informació disponible sobre els vols nupcials indica que poden començar a principis de gener, però també es detecten parelles en vol nupcial fins a principis de maig. Les postes es realitzen entre finals de març i principis d'abril i a principis de maig ja s'observen polls acabats de nèixer. Normalment, de cada posta neixen 2 o 3 polls.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de l'Atles dels ocells nidificants del Maresme, editat per Héctor Andino, Enric Badosa, Oriol Clarabuch i Carles Llebaria, el desembre del 2005.

Properament, presentarem una nova gramática del caminant.

MOIANÈS XI./3. MOIÀ - FRANÇA. TERCERA ETAPA. CASTELLAR DE N'HUG -OSSÈJA.

                                                     Ossèja

Tercera etapa i última de la Moia - França, sense cap mena de dubte la més alpina i entre la Collada de Tosses i el Coll de la Bassa si feu la sortida per Setmana Santa com fan la gent del GEMI no és gens difícil trobar neu.

En el recorregut d'avui, passem per la Font del Boix, sortint de Castellar de N'Hug,  però com tampoc recordo com era i d'aquí no gaire temps, tinc intenció de voltar per l'Alt Berguedà, espero fer la descripció quan hi passi properament.

Hi ha edicions que els caminaires del GEMI, han arribat fins a Puigcerdà caminant, però si no estic mal fixat, a l'edició de l'any 2000, l'autocar ens va venir a buscar a Ossèja, per tant també queden pendents els 6 quilòmetres fins a Puigcerdà.

Per sort, mai ens acabarem els corriols, els camins i les pistes.

L'ITINERARI D'AVUI

Castellar de N’hug ( 1425m. ) – Sortir de Castellar de N’hug direcció a la casa de colònies La Closa. Seguidament es puja per uns carrers fins arribar a un gran dipòsit. En aquest punt es troba una pista que porta, passant a prop de la cova de la Tuta i la Font del Boix, al coll de la Creueta.

 4,430 04,430 Coll de la Creueta ( 1920m. ) – En aquest punt es troba la carretera que puja de Castellar de N’hug. Es creua la carretera per baixar per un corriol que segueix paral∙lel a la carretera. A l’altra banda de la vall es veu una pista sense asfaltar que s’haurà de seguir. Per arribar-hi cal fer drecera baixant fins al riu i tornar a pujar per l’altre vessant.

 2,890 07,320 Pista ( 1745m. ) – Seguint la pista s’arriba a la carretera que va a l’estació de La Molina. Seguir un camí que transcorre pel mig d’un bosc i va paral∙lel a la carretera. Aquest porta fins a la Collada de Tosses.

 5,220 12,540 Collada de Tosses ( 1785m. ) – Després de fer un descans i agafar forces, cal seguir la carretera direcció Ribes de Freser i a un centenar de metres seguir un camí a l’esquerra que puja pel mig del bosc. Després de fer una bona pujada i passar a la banda esquerra d’un filat, s’arriba a un punt geodèsic situat al cim del Pla de la Bassa.

 1,340 13,880 Cim Pla de la Bassa ( 2028m. ) – Continuar pel camí paral∙lel al filat que duu al Coll de la Creu de Maians ( 2008m). En aquest punt es troba el GR 11 que creua pel coll. Creuar perpendicularment el GR i seguir en direcció a un bosc. Ja som a França. Es segueix direcció nord cap a el coll de la Bassa (2100 m.).

3,190 17,070 Coll de la Bassa ( 2100m. ) – Altitud màxima de tota la travessa. Continuar pel coll en direcció nord seguint les marques blaves que hi ha als arbres. A un quilòmetre, aproximadament, es troba una pista ampla que baixa fins a Osseja. L’itinerari de baixada transcorre per dreceres, en forma de corriols, que van travessant l’esmentada pista asfaltada. Abans d’arribar a Ossèja es passa per un mirador, quilòmetre 23, d’on podem admirar bona part de la Cerdanya i els cims fronterers amb Andorra.

 8,650 25,720 Ossèja ( 1265m. ) – Arribant a Ossèja es travessa un pont per anar cap al “centre ville” on es troba la plaça de l’esglèsia. Ja podem celebrar-ho hem fet la travessa Moià – França. 

Properament, per Santa Cecilia, posarem una mica de música.

MOIANÈS XI/2. MOIÀ - FRANÇA. SEGONA ETAPA. ALPENS - CASTELLAR DE N'HUG.

La setmana passada us vaig presentar la primera etapa de la travessa Moià - França, aquesta segona etapa que va d'Alpens a Castellar de N'Hug és molt trencacames, doncs al marge dels poc més de 32 quilòmetres, avui haurem de pujar el coll Tallat, el coll de l'Arç, Rasos de Tubau i el coll d'Espluga i gairebé farem la meitat del desnivell positiu de tota la travessa.

Veureu que en aquesta etapa s'hi assenyalen un parell de fonts, una prop de Roques Tallades i l'altre, la Font Freda a prop de Les Lloses, tenint en compte que vaig fer aquest itinerari fa disset anys i en cap cas tinc tanta memòria per recordar detalls d'aquestes deus, deixo la descripció d'aquestes fonts per un futur proper quan pugui fer una excursió pels voltants d' Alpens, tot pujant al Puig Cornador.

L'ITINERARI.

Alpens ( 865m. ) – Seguir la carretera 250 metres i trencar a la dreta per una urbanització de nova construcció (any 2000). El camí s’enfila i passa pel costat d’una capella dedicada a Sant Antoni Gloriós ( font al darrere). Continuar pel corriol que ens portarà a una pista forestal. Seguir el GR 1.

 1,570 01,570 Roques Tallades ( 895m. ) – A la dreta de la pista es troba una fantàstica formació natural de roca vertical en forma de plecs. Continuar per la pista. Font a la dreta.

0,740 02,310 Corriol ( 975m. ) – Cal anar en compte i deixar la pista per seguir a l’esquerra un corriol que transcorre en contínua pujada pel mig del bosc.

1,430 03,740 Coll Tallat ( 1130m. ) – Continuant pel corriol, abans esmentat, s’arriba al Coll Tallat tot havent passat una tanca de fusta. A l’esquerra i en tan sols 10 minuts es pot pujar el Puig Cornador ( 1228 m.) . En aquest punt es deixa el GR 1 que marxa cap a Santa Margarida de Vinyoles. Continuar per un corriol en direcció nord ( marques blaves ) pel mig d’una magnífica fageda. Un cop al fons de la vall creuar una pista i seguir recta pel mig del bosc. Es veu una casa a l’altra banda del rierol. Seguir pel camí paral∙lel al rierol. Trencar a l’esquerra per un camí bastant perdut que ens porta a creuar el rierol i fins la Font Freda.

1,810 05,550 Font Freda. Capdevila ( 925m. ) – Un cop omplertes les cantimplores, si raja la font, continuar amunt cap a unes masies de Les Lloses. Creuar la carretera per sota un petit pont i pujar a la carretera. Seguir la carretera uns 250 metres i trencar a la dreta pel mig d’un camp. Es passa pel costat dret d’una casa i segueix per una camí asfaltat cap a un altre mas. Es continua per una pista forestal. Deixar més endavant la pista i prendre un camí a l’esquerra que un cop creuat una zona pantanosa, ens porta al mas Corbera. Es puja fins a prop del mas i es pren un camí a l’esquerra. A uns 700 metres es troba la collada del Forn on descansarem.

3,180 08,730 Casa Corbera. Collada del Forn. ( 1080m. ) – Continuar per la pista i a 600 metres es troba una bifurcació. Es pren el camí de la dreta. A 700 metres es deixa el camí ample per continuar per un corriol que s’enfila cap el Coll de l’Arç.

2,350 11,080 Coll de l’Arç ( 1270m. ) – S’arriba al coll de l’Arç d’on es pot observar els Rasos de Tubau.

Coll de l’Arç ( 1270m. ) – Després d’un merescut descans, continuar per un corriol que baixa per l’altre vessant. Aquest corriol va a parar a una pista més ampla que ens porta a l’Hostal Can Carles, actualment en runes. El camí ramader que travessa aquests paratges es coneix com a carrer de Cerdanya.

1,990 13,070 Carrer de Cerdanya ( 1130m. ) – Continuar per la pista. Deixar la pista i continuar per un corriol a la dreta. Aquest corriol transcorre per un bosc. Es troba una altra pista que es creua per seguir per un corriol bastant amagat. Aquest porta a unes ruïnes. Es continua i es troba una pista, que en forta pujada, condueix cap a un camí més estret que duu al coll de Fajaneral dels Rasos de Tubau.

 4,360 17,430 Coll de Fajaneral (Rasos de Tubau) ( 1390m. ) – Des del Rasos de Tubau es pot observar el nostre proper objectiu que és la casa Palomera, així com el coll de l’Espluga. Es continua per una pista que baixa tot flanquejant per sota la cara nord dels cingles de Tubau. Magnífic paisatge. Poc abans d’arribar a La Palomera es troba un faig monumental. Es deixa la casa a l’esquerra i es continua per la pista. Seguir un camí a l’esquerra de la pista que porta al coll de l’Arç on es torna a trobar la pista. De la mateixa cruïlla surt un corriol ( bastant perdut ) que ens durà al Coll de Merolla.

 6,450 23,880 Coll de Merolla ( 1100m. ) – Refugi on dinarem. Seguir pel camí que surt a l’esquerra del refugi. A 500 metres es trenca a l’esquerra. 500 metres després, a la dreta, seguir un corriol que passa a prop de la casa la Cot. Seguint un camí que posteriorment es converteix en un corriol, s’arriba al coll d’Espluga.

1,890 25,770 Coll d’Espluga ( 1325m. ) – Es baixa direcció a una pista asfaltada que ve de l’ermita de St. Joan de Mataplana. Seguir la pista uns 4 quilòmetres fins a trobar, a l’esquerra, una drecera en forma de corriol que baixa al riu i després puja fins a retrobar la pista. Seguir pocs metres la pista asfaltada i a la dreta s’inicia un corriol anomenat de l’Esllavissada que ens portarà a Castellar de N’Hug.

 6,610 32,380 Castellar de N’hug ( 1425m. ) – Aquest municipi de l’Alt Berguedà ocupa l’extrem NE d’aquesta comarca, tocant ja al Ripollès, amb el qual té contacte per dues bandes: al nord, el limita la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i a l’est l’Arija el separa del terme de Gombrèn. El nom de Castellar de N’Hug ha estat objecte de discussions pel que es refereix a la segona part del topònim. La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug. Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de nuce ( nuc, en català), mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podia referir-se molt probablement a les Fonts del Llobregat que originen aquest riu dintre del terme municipal. Prop de Castellar de N’Hug hi ha la Tuta, cova explorada l’any 1959 pel Centre Excursionista de Gràcia. La profunditat és d’uns 110 m, amb altures de fins a 8 m i amplades que oscil∙len entre els 4 i 5 metres. Al segle XIX, el poble havia esdevingut famós com a centre de contrabandistes. Actualment hi té importància el turisme: nombrosos excursionistes i turistes que venen a visitar les fonts del Llobregat.

Dimecres vinent la tercera i última etapa d'aquesta Moià - França.