El tritó verd és un amfibi de la família dels salamàndrids.
Aquest tritó pot arribar a fer fins a 17 cm. de llarg. Té la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre. El ventre és gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el seu cap és ample i pla.
Les famelles i els exemplar joves, tenen una línea vertebral de color taronja que en els mascles perdura fins els 9 mesos. Els mascles adults tenen una cresta que va des del coll fins la punta de la cua.
El tritó verd s'alimenta de diversos invertebrats aqüàtics. Viuen a boscos i camps propers a zones aqüàtiques, normalment per sota dels 1000 metres d'alçada.
Generalment, és molt discret, però a la primavera se'l pot descobrir al fons de gorgs, vells safareigs i basses d'aigües netes.
Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca-ataronjada amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada. D'altra banda, el verd de la pell es torna més llampant.
S'ha demostrat que els tritons verds s'orienten per mig dels estels, per a trobar les basses on ponen els ous.
Les larves són relativament grans i duen brànquies externes i vermellenques als dos costats del cap. Els seus dits són prims i llargs.
La guía il.lustrada d'en Toni Llobet sobre Flora i Fauna dels Parcs de la Serralada de Marina, Litoral i Montnegre-Corredor, ens diu que el tritó verd és gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona, i realment és així.
Des del 2002 des del Parc de la Serralada Litoral, s'esta seguint la evolució d'aquesta espècie al Parc i fins ara només hi ha una bassa on podem trobar pocs exemplars.
Últimament, sembla ser que en un futur proper es faran actuacions per assegurar la supervivència del tritó verd en aquestes muntanyes, recuperant i adequant basses, criant-lo en captivitat a la Serralada de Marina, concretament a l'escola de natura Angeleta Ferrer de Badalona, per posteriorment deixar anar les larves en unes condicions força òptimes.
La propera setmana penjaré el recorregut de la Trinxacames 2011.