EL TRITÓ VERD

El tritó verd

El tritó verd és un amfibi de la família dels salamàndrids.

Aquest tritó pot arribar a fer fins a 17 cm. de llarg. Té la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre. El ventre és gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el seu cap és ample i pla.

Les famelles i els exemplar joves, tenen una línea vertebral de color taronja que en els mascles perdura fins els 9 mesos. Els mascles adults tenen una cresta que va des del coll fins la punta de la cua.

El tritó verd s'alimenta de diversos invertebrats aqüàtics. Viuen a boscos i camps propers a zones aqüàtiques, normalment per sota dels 1000 metres d'alçada.

Generalment, és molt discret, però a la primavera se'l pot descobrir al fons de gorgs, vells safareigs i basses d'aigües netes.

Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca-ataronjada amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada. D'altra banda, el verd de la pell es torna més llampant.

S'ha demostrat que els tritons verds s'orienten per mig dels estels, per a trobar les basses on ponen els ous.

Les larves són relativament grans i duen brànquies externes i vermellenques als dos costats del cap. Els seus dits són prims i llargs.

La guía il.lustrada d'en Toni Llobet sobre Flora i Fauna dels Parcs de la Serralada de Marina, Litoral i Montnegre-Corredor, ens diu que el tritó verd és gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona, i realment és així.

Des del 2002 des del Parc de la Serralada Litoral, s'esta seguint la evolució d'aquesta espècie al Parc i fins ara només hi ha una bassa on podem trobar pocs exemplars.

Últimament, sembla ser que en un futur proper es faran actuacions per assegurar la supervivència del tritó verd en aquestes muntanyes, recuperant i adequant basses, criant-lo en captivitat a la Serralada de Marina, concretament a l'escola de natura Angeleta Ferrer de Badalona, per posteriorment deixar anar les larves en unes condicions força òptimes.

La propera setmana penjaré el recorregut de la Trinxacames 2011.

TEMPS DE CIRERES

Cireres amb anís

Pels voltants de Sant Jordi us vaig recomanar un recull de receptes de la cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles recopilat i endreçat per la Montse Tapia i la Marina Duñach.

Les dones d'aquestes contrades ens parlen dels productes de la terra a partir dels plats que preparen; sopes, pastes, llegums, carns... i postres.

I sens dubte un dels productes "estrella" de la terra, són les cireres de Santa María de Martorelles, segurament entre les millors dels Païssos Catalans.

Avui us presentaré unes de les receptes més fàcils de tot el llibre "Cireres amb anís". Només cal posar les cireres en un pot amb anis dolç, procurant que quedin ben cobertes. Les cireres estaran ben confitades quan perdin el color vermell, al cap de 20 o 30 dies aproximadament.
Les cireres queden de textura forta i sense color i amb un gust força anissat.

En el meu cas, vaig collir les cireres a mitjans de maig a Vallromanes i com que les cireres eren de la Serralada Litoral, vaig afegir-hi Anís del Mono de la Serralada de Marina.

Malgrat es poden menjar com a postre, a mí m'agrada menjar-les tipus caramel, agafant-ne alguna entre hores, tot picant.

Si esteu interessants en aconseguir aquest receptari, jo el vaig comprar a Casa Xesques a Santa María de Martorelles al mòdic preu de 5 Euros.

Properament, us parlaré d'en Màrius Serra i la seva vinculació amb la Serralada de Marina.

L'ENDIMONIADA

Aquest primer "tio" que fa tanta por és un servidor.

Durien ser les 7 de la tarda, quan dissabte passat m'assabento que fan la I Endimoniada de Badalona, una cursa de muntanya d'uns 18 quilòmetres i 500 metres de desnivell positiu i a més a més nocturna.

Malgrat només mancar dues hores i mitja per la sortida, m'he la jugo i marxem cap a Badalona a veure si encara podía aconseguir algun pitrall per córrer. Tinc sort i alguna baixa d'última hora ho fa possible.

Després de fer-la, puc afirmar que si la Burriac Atac és la cursa de muntanya nocturna de la Serralada Litoral, l'Endimoniada pot esdevenir la cursa de muntanya de la Serralada de Marina.

El recorregut sens dubte és atractiu, sortint de la Rambla i anar enfilant fins la Creu de Montigalà i d'aquí amunt, pista fins arribar a la Coscollada. A partir d'aquí comencen uns 5 o 6 quilòmetres de corriol, majoritàriament en baixada que ens portaran fins la riera de Pomar. Malgrat, alguna petit tram, el corriol no exigeix molta tècnica i tot i la foscor es pot córrer sense gaire problemes.

Quan tornem a trepitjar asfalt a l'avinguda Llenguadoc només ens quedem quatre quilòmetres de baixada i l'últim quilòmetre i mig pels carrers i carrerons de la Badalona més històrica val molt la pena.

Quants als avituallaments cap queixa, la nit fa que els corredors no requerim tanta aigua i els plàtans i les taronges s'agraeixen molt.

Com a punts molt positius, el marcatge amb les barretes de llum i els voluntaris que malgrat la nit, van fer que l'itinerari a seguir és veiés claríssim.

I sens dubte, els grups d'animadors que enmig de la muntanya, sortits del no res, animaven el pas dels corredors.

Per tant, només em queda felicitar i animar al Centre Excursionista de Badalona perquè l'any vinent poguem córrer la segona edició.

Si voleu més informació sobre la cursa ho trobareu a: http://www.cebadalona.org/

LES TORRES DE GUAITA I ELS CASTELLS DEL MARESME

La Torrassa del Moro. Surt en aquest opuscle, malgrat pertànyer al Vallès.

Divendres passat vaig anar a la xerrada que feia en Toni Marí sobre la Serralada Litoral i l'Edat Mitjana. Com sempre va ser una entretinguda i entenedora classe d'història sobre els nostres avantpassats i també com sempre vaig sortir amb informació que fins aleshores desconeixia i que a partir d'ara toca posar-se les botes per anar a descobrir.

Podria fer una entrada amb els més de 90 documents que a l'arxiu parlen d'Edat Mitjana, però resultaria quelcom molt feixuc i avorrit. Tanmateix, si que vull fer esment d'una publicació que precisament no parla gaire de l'Edat Mitjana i a una pàgina web que cal tenir a l'abast.

La publicació ens parla de les Torres de Guaita i els Castells del Maresme. En total 55 edificacions que avui dia es troben amb diferent estat de conservació; algunes han estat totalment restaurades i altres estan gairebé en un estat ruinós.

Gran part d'aquestes torres van ser construïdes entre els segle XVI i XVII quan la piratería barbaresca i el corsarisme eren molt freqüents. Casualment en aquesta época terra endins els camins estaven farcits de bandolers.

Avui dia, algunes d'aquestes torres han quedat enmig de les poblacions o adossades a una masia i realment cal fer un exercici d'imaginació per arribar al motiu pel qual van ser construïdes.

A l'entorn de la Serralada Litoral trobarem fins 20 edificacions d'aquesta mena. En aquest sentit, malgrat que podem trobar-ne a poblacions costeres com Vilassar de Mar, generalment aquestes construccions es feien en els pobles de dalt: Vilassar de Dalt, Cabrils, Alella, Teià... per tenir millor vista i dificultar l'accès als pirates.

La majoria d'aquestes torres són propietats privades, i si no coneixem als amos només les podrem veure des de fora, però a les nostres contrades ara mateix n'hi ha 5 de visitables: Can Teixidor a El Masnou, Can Franquesa i Can Cisa a Premià de Dalt, el castell de Burriac a Cabrera de Mar i la Torrassa del Moro entre Cardedeu i Llinars.

Però el millor de tot és que us podeu descarregar aquesta publicació editada pel Consorci de Promoció Turística de la Costa del Mareme en format pdf a: www.ccmaresme.cat/document.php?id=6604

Per altra banda visiteu la web http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ i podreu veure el Castell de Burriac com mai l'haureu vist, a més de la Cabrera ibera, romana i moderna. Sens dubte una pàgina imprescindible per coneixer el nostre passat.

Per últim, recordeu que aquest diumenge 5 de juny es fa a Vallromanes el VII Rally Fotogràfic.