Avui si fòssim molt primmirats, més que utilitzar el nom
genèric de Valls del Freser, fent referència a totes les valls que solquen els
tributaris del Freser a banda i banda del seu recorregut, hauriem d’esmentar
que avui caminarem per la vall del Segadell. Aquest petit riu de nomès 8
quilòmetres, que neix a Pardines i aboca les seves aigües al Freser a l’alçada
de Ribes, recull les aigües que baixen dels cims de Serra Cavallera i Serra
Conivella.
La segona part de la travessa és un llarg,però còmode
descens fins a Sant Joan, creuant d’oest a est el terme municipal d’Ogassa.
La travessa té una distància de 24,5 quilòmetres, un
desnivell positiu de 1130 metres i un desnivell negatiu de 1270 metres. Aquesta
sortida que us proposo avui us recomano fer-la entre finals de maig i principis
d’octubre, doncs així ens asseguarem que no trobarem gens de neu al cim del
Taga i en principi no trobarem temperatures massa baixes, tanmateix, encara que
a les valls faci molta calor, no deixeu de posar un paravent o una samarreta de
màniga llarga a la motxilla, doncs segurament ens caldrà.
Sovint al Taga es forma boira, si aneu seguint les
marques grogues d’Itinerannia no tindreu problemes d’orientació, malgrat tot,
si no ho veieu clar, no dubteu en recular i ja tornareu un altre dia.
Finalment, no oblideu de portar menjar per fer una
caminada de 6 o 7 hores i força aigua,
malgrat que trobem alguna font, jo he evitat beure-hi, tot evitant rebomboris
estomacals pel canvi d’aigües.
L’ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació
de Ribes de Freser i anem direcció
nord cap al nucli urbà.
0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra
banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.
0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la
dreta, tot creuant el Freser i tot
seguit tombem a l’esquerra pel Passeig
d’Àngel Guimerà.
0,275Qm. 0,625Qm. Font del Passeig. La font està totalment feta amb còdols de riu. La part
central és una petita construcció allargada, mes ampla de baix que de dalt, amb
una obertura al capdamunt que la travessa i on descansa l'escut de la vila. La
part de dalt està rematada amb una teuladeta de pissarra a dues aigües. A la
part baixa hi ha la sortida d'aigua, per mitjà d'un bonic broc de metall amb la
forma del cap d'un animal, que cau en una pica integrada al conjunt. A banda i
banda hi ha dues lleixes sobre uns contraforts amb uns testos amb flors al
capdamunt i uns bancals que segueixen.
Continuem amunt pel Passeig.
0,060Qm. 0,685Qm. A l’esquerra tenim
unes bones vistes sobre el Granòfir de Ribes. Roca
subvolcànica de l’Ordovicià superior que conformava l’interior de la xemeneia
d’un volcà i que aflorà amb el plegament dels Pirineus.
Continuem amunt pel Passeig.
0,050Qm. 0,735Qm. Tombem a la dreta i
comencem a pujar pel Passeig del Taga.
0,160Qm. 0,935Qm. A l’esquerra accedim
al Passeig Margarideta.
0,100Qm. 1,035Qm. Continuem a la dreta
i a partir d’aquí el passeig està flanquejat per plàtans. Des d’aquí dalt tenim
unes bones vistes de les teulades de Ribes.
0,225Qm. 1,260Qm. Font de Santa
Caterina. La font està adossada a un
baix però llarg mur longitudinal de pedra que sosté les terres; al mig queda
una petita construcció en forma de caseta, amb una teulada a dues aigües de
lloses negres i dos bancals a banda i banda. La part central està endarrerida
respecte la seva façana mitjançant una volta de pedra; dins, un bonic broc de
ferro amb la forma del cap d'una guineu, collat al mig del frontal, deixa anar
l'aigua que cau en un enreixat de ferro situat arran del terra que està
empedrat. Al capdamunt de la font hi trobem una rajola amb el seu nom, l'any de
construcció, 1926 i el de la seva remodelació, 1990. L’entorn és encisador i
convida a parar, badar i fer un mos.
Ara seguim per un camí que ens queda a la dreta, tot
seguint les marques de l’Itinerannia cap
al Cim del Taga que coincideix amb
el (PR- 190).
0,600Qm. 1,860Qm. Pista que ens creua.
Continuem recte en sentit ascendent.
0,275Qm. 2,135Qm. Camí tancat amb un
vailet. El nostre camí s’enfila a la dreta entre pins.
0,615Qm. 2,750Qm. El nostre camí marxa a l’esquerra. Tanmateix cal dir que
el camí està molt ben marcat i nomès cal seguir les fites grogues d’Itinerannia.
0,100Qm. 2,850Qm. Creuem un vailet i
continuem recte.
0,165Qm. 3,015Qm. Bifurcació de
corriols. Continuem a l’esquerra pel corriol que en principi baixa.
0,225Qm. 3,240Qm. Pista ampla.
Continuem a la dreta i 25 metres més enllà seguim per un corriol que trobem a
l’esquerra, un corriol que marxa en diagonal.
0.080Qm. 3,320Qm. Creuem un vailet i
busquem el camí cap a la dreta.
0,100Qm. 3,420Qm. Pista. Coll de Manter. Continuem pel camí que
ens queda a la dreta en sentit ascendent.
2,500Qm. 5,920Qm. Plans de Conivella. Ara seguim a l’esquerra amunt paral.lels a
una tanca pel bestiar.
1,000Qm. 6,920Qm. Creuem un vailet i
continuem amunt.
0,850Qm. 7,770Qm. El nostre camí
s’enfila direcció sud en els primers metres, desprès segueix a llevant i
finalment torna de nou ha anar direcció sud, paral.lels a una tanca de bestiar.
1,500Qm. 9,270Qm. Tornem a creuar un
vailet.
0,500Qm. 9,770Qm. Creuem a l’altra
banda de la tanca. Tanmateix seguim caminant paral.lels a la tanca. Ara el camí
ja planeja.
0,650Qm. 10,420Qm. Taga (2040). El cim més
emblemàtic de serra Conivella. Si el
dia és clar és un mirador excel.lent dels cims del Pirineu, des del Puigmal
al Canigó. Ara anem a buscar que
descendeix direcció nord, tot anant a buscar la Portella d’Ogassa.
0,400Qm. 10,820Qm. Bifurcació de
corriols. Continuem pel corriol de l’esquerra.
1,580Qm. 12,400Qm. Portella d’Ogassa.
Abandonem el PR-190 i comencem a
baixar a la dreta cap a Sant Joan de les
Abadesses.
2,080Qm. 14,480Qm. Font del Freixe. Aquesta font és molt característica per l’abeurador que hi
ha pel bestiar. Sens dubte, és una de les fonts més importants del terme
municipal, doncs abasteix d’aigua a les cases que hi han a l’entorn de Sant
Martí d’Ogassa. A mitjans de juliol del 2020 hi raja un bon doll.
Nosaltres continuem avall.
1,000Qm. 15,480Qm. Esglèsia de Sant Martí d’Ogassa.
El 8 de febrer del 1024, l’abat Oliba, bisbe de Vic, consagrava aquesta
esglèsia a petició del seu cunyat Joan Oriol, senyor d’Ogassa i del castell de
Pena. Aquest castell i l’esglèsia foren objecte de llargues disputes entre
diversos senyors feudals i els abats del monestir de Sant Joan de les Abadesses
que n’acabaren tenint el ple domini a mitjans del segle XVIII. L’edifici d’una
sola nau, ha sofert diverses reformes i afegidors com l’obligat de la sagristia
que desdibuixà l’aspecte romànic de l’absis.
Ara continuem avall per la pista cimentada.
1,000Qm. 16,480Qm. Font de la Dou. El conjunt es troba en un indret fresc, ombrívol i amb molta
vegetació i queda protegit de la pista per una barana de fusta.
Dins hi tenim un dels brolladors; aquest és un broc de pedra encastat a una
paret transversal de pedra adossada al marge per on raja l'aigua que omple una
bassa de pedra i forma rectangular. A la dreta disposem d'una taula amb bancs
per seure on poder fer-hi un mos i a l'esquerra un banc corregut de pedra per
reposar. A mitjans de juliol del 2020, hi raja un bon rajolí d’aigua.
Fora del tancat, a l'extrem superior, hi ha
l'altre brollador; una petita paret de pedra arrebossada de mig metre d'amplada
per metre i mig d'alçada amb una bassa-abeurador integrada de pedra, formant un
únic element. Del capdamunt de la paret surt un estret broc de ferro per on
raja l'aigua que alimenta l'abeurador.
Continuem avall per la pista.
1,750Qm. 18,230Qm. Continuem per un camí que trobem a la dreta.
0,040Qm. 18,270Qm. Trobem un vailet a
mà esquerra, el creuem i continuem per un corriol.
1,000Qm. 19,270Qm. Torrent de les Aiades.
Pista. Seguim per la pista cimentada que ens queda més a l’esquerra i que marxa
en sentit descendent.
0,500Qm. 19,770Qm. Pas de bestiar.
Continuem per un corriol que trobem a l’esquerra.
1,050Qm. 20,820Qm. Coll d’Art. Continuem recte davallant.
Davant nostre, ja veiem Sant Joan de les Abadesses.
0,275Qm. 21,095Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra i trenta
metres més enllà seguim per un corriol que trobem a la dreta.
1,625Qm. 22,720Qm. Pista que ens
creua. Creuem la pista i continuem per un camí que continua davallant.
0,100Qm. 22,820Qm. Creuem un vailet i
continuem recte.
0,650Qm. 23,470Qm. Pista cimentada.
Continuem recte pel vial que davalla.
0,200Qm. 23,670Qm. Via verda de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. Nosaltres continuem a l’esquerra.
0,150Qm. 23,820Qm. Estació de Sant
Joan de les Abadesses. La línea de tren
entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i la terminal de càrrega de Torralles
es va inaugurar l’octubre de 1880 i l’últim tren que va fer el trajecte entre
Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ho va fer a mitjans de juliol de 1980.
Actualment el traçat entre Ripoll i Torralles s’ha convertit en una via verda,
perfecte per fer en bicicleta i caminant.
Ara baixem pel carrer de l’estació que trobem a la
part del darrera de l’edifici de l’estació.
0,125Qm. 23,945Qm. Deixem el carrer de
l’estació i ara continuem a l’esquerra pel Passeig de l’Estació.
0,150Qm. 24,095Qm. Les Cinc Fonts. La font
queda integrada en un llarg mur de pedra del país rematat amb carreus que
arriba fins el pont, d'un metre d'alçada i que alhora separa el camí dels
aparcaments que queden a l'altre costat. El seu frontal és una llosa de pedra
de forma quadrada amb cinc curts brocs de ferro disposats a la part alta, l'un
al costat de l'altre i a mig pam entre ells, per on brolla generosament un bon
doll d'aigua per tots cinc i cau a un enreixat de ferro a nivell del terra. Al
voltant de l'enreixat, el sòl està empedrat.
Completen el conjunt un parell de jardineres de fusta damunt del muret i un
banc per seure.
Ara creuem el riu
Ter pel Pont Vell.
Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del
pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va
ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en
el pont gòtic de més llum de la península. Al final de la Guerra Civil va ser
dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les
petites arcades del pont romànic.
0,100Qm. 24,195Qm. Carrer Abat
Berenguer Arnau.
0,080Qm. 24,275Qm. A l’esquerra. Esglèsia de Sant Pol.
Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora
va aparèixer el primer nucli urbà i aquesta església, en aquell temps parròquia
dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el
Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII.
El seu actual estat la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que
permet entendre el procés de construcció de les esglèsies de l’època. Des del
1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc
Fajula. L’església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap
al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila.
La font de la plaça Anselm Clavé,
és una font ornamental que trobem darrera l’absis de l’esglèsia de Sant Pol. El
conjunt escultòric és obra de Josep Camps. Es tracta d'una columna de base
cilíndrica, amb el capitell ornamentat i coronada per una estàtua que
representa el Comte Arnau, que tal com explica la llegenda fou condemnant a
cavalcar un cavall negre durant tota l'eternitat com a ànima en pena. La
columna emergeix de dins una bassa octogonal per la part exterior i rodona pel
l'interior, rematada amb vuit esferes de pedra i guarnida amb l'escut de la vila
en una de les seves cares. L'aigua brolla per les boques de quatre cares
esculpides al voltant de la columna central i cau a la bassa.
Ara creuem la N-260 (Carretera de Camprodon) i
seguim pel carrer Beat Miró.
0,060Qm. 24,335Qm. Continuem a
l’esquerra pel Passeig del Comte Guifré.
0,100Qm. 24,445Qm. Part posterior del Monestir de Sant Joan de les Abadesses,
nomès ens cal rodejar l’edifici i ja serem a la Plaça de l’Abadia.
0,075Qm. 24,530Qm. Plaça de l’Abadia.
Inici i final de la sortida d’avui.
El
Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’esglèsia
actual del monestir de Sant Joan de les Abadesses fou consagrada el 1150.
Presenta, per tant, els trets característics del romànic, amb la singularitat
afegida de ser un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran
arquitectura monumental del segle XII a Catalunya.
Però el recinte monàstic ha evolucionat al llarg dels seus anys
d’història per a adaptar-se a les necessitats de la comunitat i als gustos
artístics del moment. Avui hi trobem un claustre gòtic que data del segle XV,
un elegant edifici renaixentista adossat al transsepte sud de l’església i la
capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb una excepcional cúpula
barroca executada entre 1714 i 1715. A l’interior de l’església s’observen obres
com el Santíssim Misteri, únic Davallament romànic conservat in situ a
Catalunya, i un conjunt retaulístic gòtic atribuït al taller d’escultors actius
a Sant Joan de les Abadesses a mitjan segle XIV.
La bona conservació arquitectònica es deu a les restauracions que el
temple experimentà al llarg del segle XX.
El
Palau de l’Abadia tal com ara el veiem, és el
resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al
segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir
ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui
al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del
petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells
d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer
pis en el dentell d'una porta.
Quan el Monestir deixa d'acollir els canonges
agustinians i, finalment desapareix la figura de l'abat, l'edifici entra en un
període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 passa a
propietat de l'Estat i després de l'Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX té
múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d'entitats i
seu provisional de l'Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposa, el
seu ús continuat el manté viu en la consciència dels santjoanins com a part
essencial del seu patrimoni. Els intents de rehabilitar-lo es remunten a
principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l'alcalde Jaume
Bellapart.
El 1933 es presenta un gran projecte de restauració, de
l'arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l'estronca. La restauració es
reprèn als anys 80 i, de manera més important durant els anys 2009 - 2010.
Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat
acull l' Oficina de Turisme, el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau
que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l’Espai Art l’Abadia,
l'exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès Romànic i
un conjunt de sales polivalents on s'hi estableix una àmplia programació
cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n'és un
exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.
Per fer aquesta travessa lineal entre Ribes de
Freser i Sant Joan de les Abadesses hi ha bona combinació de transport públic.
Fins a Ribes, hi podem anar amb la línea R3 de Rodalies i per tornar de Sant
Joan a Ribes, si allà hem deixat el cotxe haurem d’agafar el bus Alsa de Sant
Joan a Ribes i després el tren fins a Ribes.
La parada del bus a Sant Joan la tenim a la
carretera de Camprodon, uns metres més amunt de la Plaça Anselm Clavé.
Bona part de les descripcions de les fonts les he
extret de http://www.encos.cat/
Properament, anirem
de Ribes de Freser a Planoles, tot passant per Campelles.
