La Font de Sant Mateu torna a rajar

La Font de Sant Mateu

Aquest cap de setmana, us volia presentar el recull de les 51 fonts que hem "caçat" durant els últims dos anys i mig. Parlar una mica de l'estat en el qual es troben, quin mes les vam visitar, etc...

Però aquest matí he canviat de plans. Amb la gent del Club Muntanyenc de Mollet feiem l'etapa 0 del GR-83, que anava de Mollet a Mataró, de fet d'aquí a uns mesos ja us parlaré d'aquesta ruta.

Hem decidit esmorzar a Sant Mateu, tot comptant que la font no rajaria, però avui ens equivocàvem, desprès de 5 anys avui l'hem vist rajar de nou, i inclús hem omplert les cantimplores i hem begut aigua.

Ja han passat 12 hores i no tinc notícies que ningú hagi tingut un rebombori a la panxa.

Per tant, us recomano que les properes setmanes pugeu a Sant Mateu mentre la font raji, perquè sinò podeu estar anys i panys sense veure-la rajar de nou.

Si no sabeu com arribar a Sant Mateu, el maig de 2008 vaig publicar "3ª Passejada pels voltants de Vallromanes", un itinerari circular que va de Vallromanes a Sant Mateu i torna a Vallromanes.

CD Interactiu de descoberta vegetal.

Llentiscle

Fa unes setmanes, vaig aconseguir aquest CD creat per A Raspall, F. Carceller i R. Gutiérrez i que s'ha repartit pels centres educatius que estan a l'àrea d'influència del Parc de la Serralada de Marina.

El material bàsicament consta de quatre parts, els itineraris, el joc, l'herbari i els mapes.

Des del meu punt de vista, els apartats més profitosos són l'herbari i sobretot els itineraris. Tanmateix aquests els podem fer amb la canalla i jugar a trobar in situ, l'espècies que haurem vist i trobat a la pantalla.

El joc l'he trobat feixuc, ferragós i poc atractiu, i els mapes sens dubte són molt més pràctics en paper.

Com a material per conèixer els animals i les plantes que viuen a les nostres muntanyes, jo em decanto per la Guia de Flora i Fauna dels Parcs del Montnegre-Corredor, Litoral i Marina, de la qual vaig parlar en aquest mateix blog fa quinze dies.

De totes maneres, si voleu tenir aquest CD, el trobareu a la Oficina del Parc de la Serralada de Marina a La Conreria.

Properament, farem un repàs de les 50 fonts, de les quals hem parlat fins ara en aquest blog.

El Torrent de Can Boc

La Font de les Heures al maig de 2010

La font de les Heures a l'abril del 2006.

Aquesta setmana m'he dirigit a Sant Fost de Campsentelles i la intenció era fer una excursió per les fonts que trobem a Sant Fost Residencial. Com fer-ho caminant no té cap alicient perquè tot el recorregut és per carrers; vaig decidir fer-ho en cotxe.

Fa temps buscava la Font de Can Boc, la meva tia recordava vagament el punt on es trobava, tanmateix el seu pare seixanta anys abans li havia ensenyat, quan encara els encontorns eren tot vinyes. Però no ens en vam sortir, tot estava urbanitzat i vam pensar que la font ja es trobava dins d'una finca particular.

Fa pocs mesos quan va sortir el número 2 de "Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle xx. Número 2. Les Fonts", i vaig veure que parlava de la Font del Boc i que es trobava a l'entrada del Carrer Major, vaig creure que havia trobat una d'aquelles fonts que es resisteixen; però malgrat totes les indicacions, aquesta setmana passada, m'ha sigut impossible trobar la deu d'aigua.

Per tant, si últimament algú ha anat a la Font del Boc, us agrairia que em diguèssiu on és i si tinc alguna possibilitat de trobar-la.

Posteriorment, vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir a la Font de les Heures, aquesta font és troba davant el número 5 del carrer les Heures.

Ara feia temps que no hi anava i actualment el seu estat és penós. No acabo d'entendre que passa amb aquestes fonts periurbanes com són aquesta, la Font de Can Planes a la Roca i la Font de Can Camp a Martorelles. El vandalisme i la deixadessa les malmeten amb un temps récord. En aquest sentit, l'any 2005 aquesta font de les Heures va ser arranjada i cinc anys més tard fa la sensació com si fos abandonada des de fa dècades.

De fet aquesta font és una de les històriques de Sant Fost, hi hagut époques on s'hi han fet animades tertúlies, trobades associacionistes, berenars, excursions escolars... i pel que fa al nom hi ha qui la coneixia també pel nom de la Font de Can Lladó, fent referència a la masia que hi ha escasament a 25 metres.

Finalment, vaig agafar la carretera de Badalona direcció Mollet i a uns 500 metres vaig arribar al punt on fins fa uns deu anys hi havia la Font de l'Aplec.

La Font de l'Aplec, es trobava a la cantonada de la Carretera de Badalona i el carrer de l'esglèsia. Estava construïda amb obra vista i el nom de l'Aplec feia referència a l'edifici del davant, ara restaurant, a la decáda dels cinquanta i seixanta, el local social de la colónia estiuenca.

Fins que es va tapar amb les obres de construcció de l'institut i la reurbanització de l'entorn, era molt fàcil trobar-te a gent omplint garrafes.

Si ara volem situar el punt on es trobava la font, és molt fàcil, era a tocar de la majestuosa alzina, inclús si traiem el cap per la passera de ferro que hi ha sobre el torrent, veurem a mà dreta l'entrada de la mina per on encara s'escorre l'aigua.

Per fer aquesta entrada, com he esmentat anteriorment he tret molta informació del "Fem Memòria" Núm 2. Les Fonts. escrit pel Jaume Rifà, l'Amadeu Rovira i en Josep Gurri.

Ja tenim una guia de flora i fauna dels Parcs

Efectivament, així és, ja podem dir que tenim una guia de flora i fauna dels Parcs de la Serralada de Marina.

El dia de Sant Jordi vam baixar a passejar per Barcelona i tot anant pel carrer Petritxol, ens vam aturar a l'aparador de la Llibreria Quera, i dalt de tot hi havia una guia il.lustrada de natura d'en Toni Llobet François, editada per Brau Edicions, que es titulava "Flora i fauna dels Parcs: Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina".

De seguida vam entrar a la botiga i desprès de fullejar el llibre uns instants, ens en vam endur un exemplar cap a casa.

Molt pràctica per portar a la motxilla, aquesta guía ens fa una aproximació amb il.lustracions i una petita explicació de totes les espècies de flora i fauna que viuen a les nostres muntanyes. Tanmateix hi trobarem, arbres, arbusts, falgueres, herbes, bolets, flors, papallones, mamífers, ocells, reptils, peixos, insectes...

La propera setmana parlarem de dues o tres fonts.

Receptes. II. La truita d'espàrrecs de marge

Una esparreguera

Les nostres muntanyes ens donen una sèrie d'aliments que desprès podem portar a taula. Aquests productes poden ser cultivats o bé d'altres que creixen de manera silvestre; així tenim cireres d'arboç, raïm, trompetes de la mort, mores, micacos... i molts més.

En aquest sentit, a la tardor ja vam explicar com fer melmelada de cirera d'arboç i ara a la primavera és temps d'espàrrecs. I qui no ha menjat mai una truita d'espàrrecs?.

On podem trobar l'espàrrec de marge? Com ho indica el nom, prop de qualsevol camí o corriol. Evitar agafar aquells espàrrecs situats al costat de pistes per les quals circulen cotxes.

Quines propietats té l'espàrrec de marge? És ric en betacarotè, essencial per la vista, la pell, els cabells, les mucoses i pel bon funcionament del sistema immunològic. Com que és ric en potassi i pobre en sodi, l'espàrrec fresc té un efecte diurétic que ajuda a eliminar líquids.

Quins ingredients ens caldran per fer una truita per 2 o 3 persones?

-un manat d'espàrrecs de marge.

-4 ous.

-1 ceba.

-sal.

-oli d'oliva verge extra.

Com la prepararem?

Es renten els espàrrecs i es tallen a trossets petits, tot eliminant-ne la base.

Es pela la ceba i es talla ben fina.

En una paella, amb un raig d'oli es sofregeix la ceba. I quan està feta incorporem els espàrrecs. Es saltegen fins que estiguin cuits al nostre gust.

En un bol es baten els ous, s'hi pot afegir un rajolí de llet per fer la truita més esponjosa. Ara hi posem els espàrrecs i la ceba i ho corregim de sal. Es remena i s'aboca la mescla a la paella i s'ha de coure a foc baix. Quan veiem que la base ja està cuita li donem mitja volta amb l'ajuda d'un plat i es continua la cocció fins que la segona meitat està cuita.

A més a més aquest és un plat apte per celíacs.

Per fer aquesta entrada he consultat els blogs "Cuina per a llaminers" i l'espai web del programa de TV3 "Cuina per solters".

La setmana vinent parlarem d'un llibre que val molt la pena.