DONES D'AIGUA

                                Cercles Ocults


Malgrat no ho sembli, arreu hi ha dones d'aigua, tanmateix a cada contrada reben un nom diferent, paitides, naiades, ondines, goges, aloges... i normalment sempre s'apareixen a prop d'un gorg, al costat d'una font o tot passejant per la riba d'una riera.
 Segurament, degut a que el subsòl de Mollet esta minat d'aigua, dimarts 18 de juny, en aquesta ciutat vallesana, van presentar-se unes dones d'aigua molt especials.

A Catalunya fa mes o menys una quarantena d'anys, van sorgir els centres especials de treball i els centres ocupacionals, on persones amb discapacitat intel.lectual desenvolupen diferents tasques, en el cas dels centres especials de treball, totes elles de caràcter productiu.
Les feines que desenvolupen aquests tallers poden ser molt diverses: retolació, imprenta, serigrafia, manipulats,  jardineria, bugaderia...

Malauradament, aquests darrers anys han estat colpejats per la crisis, degut al tancament d'empreses que els hi proporcionàven feines i a la minva de comandes, arribant ara mateix a una situació certament preocupant.

A Mollet, el Centre Especial de Treball Alborada i el Centre Ocupacional El Bosc no s'escapen d'aquesta situacio i davant de situacions complicades, aquestes fàbriques de somnis responen amb imaginació, creativitat i molta empenta.
En aquest sentit, aquestes dones d'aigua van anar brollant a partir d'un taller artesanal i mica a mica van anar sortint del carrer Lluís Millet per arribar a tots els racons de la ciutat, i així va ser com el dimarts a la Biblioteca de Can Mula, la Nuria Esponellà, finalista del premi Prudenci Bertrana de novel.la l'any 2012 amb la seva Dona d'aigua, va apadrinar el projecte.

Esponellà a la presentacio parlava de les emocions associades a l'aigua i de fet en el somriure d'aquestes dones d'aigua queda reflectida aquesta emocio.
Pero al marge de les emocions, realment allò que ens integra a la societat, és la feina, que ens dota de recursos econòmics, recursos socials i sobretot ens fa sentir-nos útils. Per tant, una societat com la nostra no es pot permetre tancar tallers especials, socialment seria un drama i econòmicament la factura que tindriem de pagar no seria pas barata.

Si us he semblat massa demagògic us demano disculpes, no era la meva intenció, nomes us vull animar a comprar un producte social de qualitat, avui una dona d'aigua, un altre dia, magdalenes i pastissos del Bosc, sens dubte un dels millors obradors del Vallès.
Les dones d'aigua les podeu adquirir als tallers ubicats al carrer Lluís Millet de Mollet i a la botiga de l'hospital de Mollet.

Trobareu mes informació a www.imsdmollet.wordpress.com

Properament farem una gramàtica del caminant del Montseny.

MONTSENY VI. RELATS DEL MONTSENY

                           El Montseny a la tardor

 

Seguint en la línea d’aquest any, d’acostar-nos un cop al mes al Montseny, avui parlarem d’aquest llibre que és el primer projecte del Grup d’Escriptors del Montseny.

 Aquest volum que aplega setze relats ambientats al massís del Montseny està prologat per en Tortell Poltrona.

Indubtablement  els  15 escriptors que hi participen (en Martí Pey ens presenta dos relats) tenen uns estils molt diferents i a nosaltres com a lectors, per múltiples factors ens agradaran més unes lectures que altres.

Tanmateix, aquest llibre és com un menú degustació de 16 plats i després de tastar-los tots, sempre trobarem el plat que trobem més suggerent, que ens emociona més, que ens fa descobrir una textura…

En el meu cas, hi ha dos relats que m’han agradat especialment, el primer és“Sentiments que broten com les flors de primavera…” de l’Eva Martínez.  Aquesta escriptora que tot just volta la vintena d’anys, ens dibuixa mitjançant les paraules el cicle anual del Montseny i alhora fa paral.lelismes amb el cicle de la vida de les persones. Finalment, també fa el contrapunt entre la plana i la ciutat on trobem el brogit, les presses i les ments adormides i  la soledat, la tranquilitat, la reflexió i la obertura de la ment que ens proporciona la muntanya.

Segurament m’agrada tant aquest relat, perquè me’l sento proper i perquè l’he dut a la pràctica tantes i tantes vegades. L’escriptora, en aquest cas fa una mica de metgessa i ens dóna la recepta per espantar les cabòries i veure-hi més clar. Quan quelcom ens amoïna, volteta d’hora i mitja o dues hores per la muntanya (qualsevol serralada serveix) i el contacte amb la natura farà que quan tornis a casa ho vegis tot una mica més clar. En aquest sentit,  l’Eva Martínez ens convida a veure la positivitat rere el calvari, com la flor que brota i resplendeix a la primavera, després d’haver passat l’hivern congelada i soterrada sota la neu.

El segon relat que vull destacar és En Trinquela d’en Martí Pey. Aquesta narració ens fa un retrat d’aquest pastor que viu en el Montseny amb les seves ovelles. Sens dubte llegint aquestes pàgines és molt fàcil fer-nos una idea de com és el dia a dia del protagonista d’aquest relat, que per manca de comoditats, la majoria de nosaltres podria pensar que correspon a altres temps.

Aquests  Relats del Montseny també han estat editats gràcies als micromecenatges de Verkami.

La fotografia l'he extreta del blog www.butsenit.blogspot.com

Properament, parlarem de Dones d’Aigua.

FONTS D'ARREU V. LA WEB DE L'ENRIC COSTA

                     Font de la Cisterna Antiga de Badalona

Una d'aquelles coses per les quals val la pena tenir i mantener un blog, és per la interacció amb els seguidors.
En aquest sentit, ja fa unes quantes setmanes, l'Enric Costa es va fer seguidor de "La Brolla d'en Toni" i a mí sempre m'agrada "investigar" una mica al nou seguidor, per veure quines són les seves aficions, per quin tipus d'entrada pot haver arribat fins al blog, si té algún blog o página web...
En aquest cas, em va sorprendre molt gratament la página web de l'Enric  http://www.encos.cat. 

 Vaig tenir molta enveja, això sí, enveja sana, perquè l'Enric dins la seva página web ens presenta tres blocs temàtics, Caminades, Fonts i Cuina (aquest últim, encara en construcció)

Pel que fa a les fonts, les trobareu classificades per comarques, segons si s'han trobat o no, si són naturals o de xarxa, amb les coordenades GPS, la situació dins el mapa de la comarca i la majoria amb una fotografía adjunta.

Referent aquest apartat, vull fer tres apunts,
1. Destacar les 74  fonts que hi ha de la Cerdanya.
2. Haver-me fet ballar el cap amb una font nova de Badalona, Font de la Cisterna Antiga.
3. Ser curosos amb les coordenades GPS que es publiquen. Per exemple:  a Vallromanes, trobem les fonts de Sant Joaquím i Santa Anna. Personalment no hagués publicat aquestes coordenades, perquè les fonts es troben dins d'una finca particular i cal respectar el desig del propietari que permeti o no l'accés a les deus.

Quant al bloc de caminades, toca posar-se dempeus. 98 excursions amb unes explicacions que impossibiliten que ens perdem, amb una descripció acurada, les coordenades GPS i les fotografíes  dels llocs més emblemàtics, distancia i temps que portem, alçada mínima i máxima, temps estimat de marxa... Sens dubte una eina que ara utilitzaré més d'un dia quan vulgui acostar-me a indrets o camins desconeguts.

Finalment, esmentar que al marge d'aquestes 74 fonts de la Cerdanya, en trobem,

3 noves al Bages.
2 noves al Barcelonés, la font de la Cisterna Antiga de Badalona i la font de Sant Bartomeu a Santa Coloma de Gramenet.
19 noves a la Garrotxa.
5 noves al Gironès.
3 noves al Llenguadoc.
21 noves al Maresme.
36 noves al Ripollès.
10 noves al Tarragonès.
41 noves al Vallès Occidental.
18 noves al Vallès Oriental.

Per tant, l'Enric a data d'avui, ens aporta 232 fonts  d'arreu que sumades a les anteriors, fan un total de
2093 fonts.

La setmana vinent parlarem de Relats del Montseny.