0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça
Major de Viladaru pel carrer Pare Claret.
0,080Qm. 0,080Qm. Font de la Germana
Josefa. Abans de la seva reconstrucció
era anomenada font de la Rectoria. Situada a l’inici del carrer Rectoria,
aquesta font és un homenatge de 1979 a la germana Josefa (Delarmina Díaz Díaz),
de les Dominiques de l’Anunciata, que va dedicar més de 50 anys de la seva vida
a l’ensenyament de molts viladrauencs. Un poema honora la germana:
La teva vida senzilla
n’és tot un pou de
saviesa
i el teu esguard
bondadós
un mirall de
transparencia!
Cal obrir la font amb
una aixeta que és dins d’un forat del mur de granit vermell a la dreta del
pedró commemoratiu. A la dreta de la font hi ha un banc i, a l’esquerra, un
petit parterre de flors.
Ara baixem pel carrer Rectoria.
0,050Qm. 0,130Qm. Deixem el carrer
Rectoria que ell mateix es fa cantonada i nosaltres seguim baixant per unes
escales.
0,070Qm. 0,200Qm. Arribem al carrer
Matagalls que creuem i seguim avall per les escales.
0,060Qm. 0,260Qm. Creuem un altre
carrer i seguim avall, ara per un camí de terra entre un parc i una casa. Pocs metres més endavant entrem al parc perquè a
tocar de l’Avinguda Montseny tenim la font dels Vernets.
Font dels Vernets:
Situada davant del mas el Torrent, aquesta font té els tres elements bàsics del Montseny:
aigua,, arbres i pedres; l’aigua hi brolla d’entre un tronc de castanyer i un pedró
de granit. La font rep el nom del nou veïnat, que alhora recorda els verns que
hi havia. La font és a l’ombra d’un jove til.ler.
Creuem l’avinguda Montseny i a tocar del Mas Torrent, seguim el camí de Rosquelles.
0,050Qm..0,340Qm.
S’acaba l’asfaltat i es converteix en una pista de terra lleugerament
ascendent.
0,050Qm. 0,390Qm.
Seguim a la dreta un corriol que ens indica Font de les Orenetes.
0,040Qm. 0,430Qm.
Trobem un broc que desguassa força aigua, malgrat que sembli una font, cap guía
l’inidica i per tant deduim que aquesta aigua prové d’alguna bassa, safareig,
rec…
Continuem endavant,
buscant sempre el corriol més fressat.
0,150Qm. 0,580Qm. Font
de l’Oreneta. El 1936 Marià Manent va proposar
d’arranjar l’antiga font de l’Oreneta com a homenatge a Guerau de Liost i el 23
de maig d’aquell any es va inaugurar.
La font de l’Oreneta és cómoda i
fresca. Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra,
acull el petit brollador. Per sobre i per sota de la font s’hi enlairen els
castanyers, com aprofitant la terra que xuclen les aigües de la font.
Cal destacar el pedró amb el poema
que Guerau de Liost dedica a la font:
Voldria ser enterrat al peu
d’aquesta font que endega el pare.
Té campanetes arreu,
D’aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
Hi porta els sorolls de la vila
I neteja de brossa l’espill
D’aquesta font tranquil.la.
Sovint amb el germà
Hi feien un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
Es mirava el llebrer vanitós que era.
El berenar posava la muller
A la taula que fa
aquesta roca.
L’ombreja un castanyer
Damunt la seva casolana soca
Un dístic em plauria del meu Josep Carner
La gent ara en diu “La
Font de l’Oreneta”
Vora la teva font, fes
oreneta, niu:
Faràs, demà companyia
al poeta.
Sortim de la font pel corriol que
s’enfila, veient a la dreta el poble de
Viladrau.
0.100Qm. 0,680Qm. Camí
més ample. Girem a la dreta.
0,020Qm. 0,700Qm.
Cruïlla. Continuem pel camí que ens
queda més a la dreta que uns metres més endavant deixa a l’esquerra una alzina
surera.
0,080Qm. 0,780Qm.
Obvíem el camí que ens arriba per l’esquerra i continuem avall.
0,450Qm. 1,230Qm.
Cruïlla de camins. Continuem recte deixant a la dreta una fàbrica. Uns metres
més endavant el camí torna a passar a tocar d’una altra alzina surera i més
endavant el camí s’estreny.
0,125Qm.. 1,355Qm.
Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.
0,080Qm. 1,435Qm.
Deixem a l’esquerra la riera de Viladrau. Uns metres més endavant la creuem per
un pont i continuem per un corriol ascendent, que cada vegada és més fressat i
ample.
0,325Qm. 1,760Qm. Pista
que ens creua. Girem a l’esquerra, tot seguint la pista en sentit ascendent.
0,175Qm. 1,935Qm.
Cruïlla. A la dreta trobem l’entrada de Mas Molins, pocs metres enllà hi trobem
la font de mas Molins.
Font de Mas Molins. El
broc de la font és un mur de pedra del camí i vesa la seva aigua en una pica
recoberta de molsa. Per altra banda, Mas Molins té l’únic rellotge de sol que
coneixem que a més de donar les hores, també ens indica el mes de l’any. Per
això cl mirar sobre quina línia horizontal cau l’ombra de l’octògon, comptant
la primera com a gener.
En aquest sentit, el
rellotge fou construit pel pare Joaquim Pericas, foren necessaris més de 6500
algoritmes per traçar les corbes horàries que s’ajusten a les quatre estacions
en diferents colors: verd (primavera), vermell (estiu), groc (tardor) i negre
(hivern).
Ara continuem per la pista que queda
a l’esquerra de Mas Molins.
0,080Qm. 2,015Qm. Girem bruscament a l’esquerra per un
corriol que ens indica L’Erola – Sant Segimon. (Ara comencem a trobar marques
del Meridià Verd).
0,070Qm. 2,085Qm. Bifurcació. Girem a
la dreta.
0,450Qm. 2,535Qm. Creuem un petit
torrent.
0,400Qm. 2,935Qm. Pista ampla. Girem a l’esquerra continuant
amunt.
0,250Qm.
3,185Qm. Arribem a Can Bosc. Seguim endavant, tot passant a tocar
de les parets de la masia.
0,070Qm.
3,255Qm. Font de Can Bosc. La font és dins
d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat. A finals d’agost del 2013, pel seus dos brocs
raja abundosa aigua. Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció:
JESÚS, MARÍA, JOSEPH, i unes segones línies inintel.ligibles per l’acció del
pas del temps. L’aigua desguassa en una pica rectangular de 2,5 metres x 30
centímetres.Sota de la font hi ha la boca de la mina.
Ara continuem endavant, deixant
l’edificació a la dreta. Uns metres més endavant enmig del camí trobem un
castanyer.
0,450Qm. 3,705Qm. Al costat d’un gran
castanyer tornem a creuar un torrent. Gran part de l’aigua discorre per un
sardinell i això ens facilita el pas. Continuem amunt.
0,080Qm .3,785Qm. Ens creua un camí.
Nosaltres continuem recte.
0,050Qm. 3,835Qm. Ermita de la Mare
de Déu de l’Erola. Edifici de planta rectangular de dos
aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba
aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la
capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats,
un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els
arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956.
La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou
construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de
l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al
Santuari.
La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els
nens contra la verola.
L’últim diumenge de maig, s’hi celebra l’aplec, amb missa,
àpat de germanor i sardanes.
Tot seguint les marques del Meridià
Verd, el camí ara comença a pujar.
0,100Qm. 3,935Qm. Bifurcació. Seguim
el de l’esquerra. En aquest tram veurem molt bons exemplars de castanyer perquè
estem creuant la Castanyeda Gran de Can Gat.
0,500Qm. 4,435Qm. Font d’Or. La font
és un senzill broc de ferro que mana d’un mur de pedra. No hi trobareu cap
pedró indicatiu, ni cap dedicatòria o poesía, sols un rètol de pintura
desgastada que amb prou feines permet llegir el nom de la font. A finals
d’agost de 2013 hi raja un fil d’aigua.
Relacionades amb aquesta font hi ha un parell de llegendes que surten
esmentades al llibre “El Paradís del Montseny”. Les fonts de Viladrau. 12 rutes
per descobrir-les.
Continuem amunt pel camí. En aquest
tram hi ha moltes pedres de tarter i
empedrat.
0,600Qm. 5,035Qm. Oratori de Sant
Camil. Continuem amunt.
0,250Qm. 5,285Qm. Creuem el torrent
de l’Oratori que baixa cabalós des de la font del Matagalls i aquí s’hi formen
petits gorgs i basses on podent-nos refrescar els peus en cas que fes falta.
Seguim amunt tot zigzaguejant. Fent
llaçades hem de superar el 200 metres de desnivell que ens queden fins a passar
sota els murs de Sant Segimon. Hem d’anar en compte de no perdre el corriol
principal, perquè malgrat que seguint amunt sempre arribarem a Sant Segimon, si
no trobem el viarany correcte hi arribarem de manera molt més incòmoda,
tinguent inclús que grimpar algún muret. Per últim indicar que en aquest tram
hi ha poques marques del Meridià Verd.
1,300Qm. 6,585Qm. Pista de Collformic
a Sant Segimon. Pocs metres a l’esquerra tenim l’accés al santuari.
Malauradament, trobem tancat l’accés al
recinte, doncs tot el conjunt d’edificacions
es troba des de fa anys en procés de rehabilitació, sense que hi hagi
una data clara d’acabament.
Nosaltres girem a la dreta, direcció Collformic i
Sant Miquel de Barretons.
0,100Qm. 6,685Qm. A l’esquerra trobem unes escales i
un indicador de Sant Miquel de Barretons. Hi pugem.
0,400Qm. 7,085Qm. Amb molt de compte arribem a
l’ermita. Si trobem boira millor no accedir-hi perquè per la banda esquerra del
camí d’accés, doncs hi ha cingles amb molta caiguda.
Sant Miquel de Barretons. (1300 metres) Fou erigida
vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon
anomenat Miquel,
procedent de Borgonya.
Era lloc de molta devoció. El nom li prové d’uns
petits barrets de palla que es guardaven a la capella i
que, segons que era fama, guarien el mal de cap.
D’ estructura rectangular i amb dos aiguavessos, actualment
es troba en un estat força lamentable, el sostre està ruinós i l' interior buit
i brut, doncs sembla que hi entra bestiar.
Ara per tornar a Viladrau desfarem el camí, sobretot en
aquest primer tram hem d’anar amb molt de compte, més, si el terra està mullat.
Les descripcions de les fonts d'aquesta entrada estan extretes del llibre "El paradís del Montseny". Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. d'Òscar Farrerons Vidal i editat per Farell el febrer de 2013.
També hem extret informació del blog del Centre Excursionista Aliga www.centrealiga.blogspot.com
La propera setmana Salvador Espriu ens acostarà una nova gramàtica del caminant.