POBLES QUE VAN SER

Ermita de Santa Agnès de Malanyanes

D'aquí a un any, es començarà a executar la nova Llei de l'Administració Local i sembla ser que això comportarà la supressió de moltes competències d'ajuntaments petits i ja veurem si finalment no hi ha inclús alguna absorció administrativa.

 La configuració del mapa vallesà tal i com el coneixem avui ha sofert variacions al llarg del temps. Tanmateix hi ha hagut èpoques amb molts canvis i d'altres com en els últims 85 anys, que s'ha anat fent algun retoc i des del naixement de Badia del Vallès com a municipi l'any 1994, no hi ha hagut cap variació.  

En aquest sentit, avui us volem recomanar que doneu un cop d'ull a la carpeta central del número 6 de la revista Vallesos sota el títol de "Pobles que van ser".

A dia d'avui al Vallès hi ha 66 municipis (41 a l'Oriental i 25 a l'Occidental), fa 200 anys hi havia més de 100 nuclis de població amb identitat i consciència local pròpia.

N'hi ha molts que al llarg d'aquests dos últims segles s'han diluit entre l'enrevessat mapa d'autopistes, ciutats i absorcions administratives, però encara n'hi ha molts que mantenen les seves petges d'identitat, Marata, Gallecs, Palou, Santiga, la Batllòria... i són garants d'unes tradicions, d'unes maneres de fer, de fer debat, de tenir opinió a través dels Consells del Poble o més modernament mitjançant les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD).

Curiosament des de l'agregació de Sant Júlia de Palou a Granollers l'any 1928, només hi ha hagut casos d'independències, La Llagosta de Sant Fost, Vallromanes de Montornés, Vilanova de La Roca i Badia de Cerdanyola i Barberà.

 Sigui com sigui, caminant per aquests pobles que van ser, veure'm aquesta essència vallesana amb els seus  matissos segons la contrada i per baixar els turrons us proposem tres itineraris que trobareu en el blog.

Malanyanes (Santa Agnès de Malanyanes) Maig de 2009.

La Vall de Cabanyes. El bressol de l'avi Ton (Sant Cebrià de Cabanyes) Agost 2011

4 fonts del Montnegre (Baronia del Montnegre) Novembre 2011

El proper mes de febrer caminarem per Gallecs. De moment només ens resta desitjar-vos una bona entrada d'any.

  

MONTSENY XII. FONTS D'ARREU VII. LES FONTS DE LA VALL DE SANTA FE.

                          Font del Briançó
Avui fem l'última entrada referent al massís del Montseny i com també toca parlar de fonts d'arreu, aprofitem per presentar-vos aquestes"Fonts de la Vall de Santa Fe" que les podem trobar en aquest treball fet per en Joan López i Cortijo i Antoni Bombí i editat el 1992.

Aquest llibret de tan sols 30 pàgines té dos capítols, les fonts d'obaga i les fonts de solana i al marge de descriure'ns com arribar a cada deu, i explicar-nos algun apunt històric o anècdota sobre l'indret, també ens indica el tipus de font (arranjada o no arranjada), el cabal i l'estat de conservació.

Per situar una mica la vall, i citant el llibre Santa Fe és un veinat del municipi de Fogars de Montclús, però per extensió ha donat nom a la vall on s'escampen les poques cases d'aquest llogaret. La vall es troba suspesa a una altitud mitjana de 1.150 metres, i està emmarcada pel Turó de Morou, a l'Est, i pel Turó de l'Home i les Agudes, a l'Oest. La seva extensió és d'unes 600 hectàrees.
Per tant, és un fet força extraordinari la densitat de cinc fonts per quilòmetre quadrat.

Les fonts són les següents,

L'OBAGA

1. Font del Burro.
2. Font dels Esgruons.
3. Font d'en Lis.
4. Font del Ferro.
5. Font de la Núria.
6. Font de la Barraca.
7. Font d'en Guardiola.
8. Font del Cirerer.
9. Font del Prat.
10. Font de Can Casades.
11. Font del Frare.
12. Font de Passavets.
13. Font Seca.
14. Font Fosca.
15. Font del Llop.
16. Font dels Grèvols.

LA SOLANA.

17. Font de Baladrell.
18. Font de la Coma.
19. Font del Pou.
20. Font dels Quatre.
21. Font de l'Esquirol.
22. Font Nova.
23. Font de la Teula.
24. Font d'en Moscardó.
25. Font del Porrassar.
26. Font del Briançó
27. Font de l'Esteller.
28. Font de la Roureda.
29. Font dels Maçaners.
30. Font del Pontviu.
31. Font del Conill.
32. Font de les Gatelledes.
33. Font de Sant Joan.

Després d'aquestes 33 fonts de la Vall de Santa Fe i de les 46 noves incorporacions a Fonts de Tramuntana, la suma total de fonts d'arreu és de 2292 fonts 
La foto l'he extret del blog Pas a Pas www.marcbota.blogspot.com 

El mes vinent començarem un nou cicle d'entrades mensuals, el 2014 serà l'any de la plana vallesana.

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2013

El proper diumenge 15 de desembre el Club BTT Trinxacadenes de Vallromanes  organitza la tercera edició de la Vallromanes Camina per la Salut. Enguany el recorregut tindrà una distància de 7 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres, per tant serà una caminada apta per a tots els públics que es farà molt tranquilament amb un parell d'hores.

La sortida es farà des de la plaça Lluís Companys a les 9:30h. Les inscripcions ja estan obertes al Bar La Plaça (Nico), tanmateix també us podeu apuntar el mateix dia de la caminada.

Aquest serà el segon any que la recaptació es destinarà a la Marató de TV3, que aquesta edició s'adreça a lluitar contra les enfermetats neurodegeneratives.
El preu de la inscripció són 5 Euros i tots els participants rebreu un ecogot commemoratiu.

Animeu-vos, sereu solidaris, fareu activitat física i descobrireu nous camins, corriols i racons de Vallromanes.

MONTSENY XI: TRUITA D'OU AMB MEL I "NOCILLA"

               Truita d'ou amb mel i "Nocilla"

Ja falta poc perquè s'acabi l'any i per tant aquesta serà la penúltima entrada que farem enguany al voltant del Montseny.
Avui us presentem un receptari que en Jordi Bassi va recollir l'any 2004 sota el nom "La Cuina Tradicional del Montseny".Més de 100 receptes de les padrines, editat per Farell.
En aquest receptari hi trobareu plats amb hortalisses, sopes, cremes, llegums, arrossos, bolets, cargols, carns, postres, conserves, melmelades i licors i evidentment tots elaborats amb productes molt montsenyencs com la castanya, les pomes, la mel, els ceps, els apagallums, el senglar, la carbassa...

Jo avui m'he atrevit amb una truita d'ou amb mel, segurament la recepta més senzilla que ens presenta l'autor.
Tanmateix, a aquest plat també el podríem anomenar crêpe de mel.

Ingredients per 4 persones:
-2 ous.
-25 cl. de llet
-25 cl. de farina.
-Mel.
-Sal.

Elaboració:

S'han de batre els ous molt bé amb un pols de sal. Quan això està fet s'hi afegeix la llet i la farina i es remena fins que queda espès com una pasta d'arrebossar.
En una paella s'hi posa un xic d'oli a escalfar i s'hi fan truites, que es giren fins que queden ben rosses, tot barrejant la pasta amb un raig de mel.

Notes: 
Aquestes truites s'han de fer molt primes.
En el meu cas les he recobert de crema de cacau (Nocilla) i la truita ha millorat moltíssim.

Com diu l'autor a la presentació del llibre, aquestes receptes a cada casa es fan d'una manera lleugerament diferent, cada cuina les matissa, tothom es fa la cuina a la seva manera i avui li hem posat un segon cognom a aquesta recepta: Truita d'ou amb mel i Nocilla, segurament la Nocilla no fa molt Montseny i potser les padrines i els padrins no la coneixien gaire,  però acompanya molt bé a la mel i és un producte molt consumit pels muntanyencs d'arreu.

La propera setmana us parlarem de la Vallromanes Camina per la Salut d'aquest desembre.

CANCÓ D'ESPERANCETA TRINQUIS

                                    Rosa Pou

Demà és Santa Cecília i per tant aquesta setmana toca fer entrada músical. Aquest és el quart any que faig aquesta entrada i enguany , a mitjans de juliol ja tenia clara la cançó d’aquest 2013.

Després del Concert del Centenari de Salvador Espriu que es va fer a Arenys de Mar el 10 de juliol, el qual es va emetre per TV3,  vaig comprar-me el CD que van editar i me’l vaig posar uns quants dies al cotxe, amb el propòsit de triar la peça que m’agradés més. Arribats  a aquest punt, per aquells que no som entesos a la matèria és fa difícil explicar perquè ens agraden unes cançons o unes músiques més que altres, serà el ritme, la sonoritat, les harmònies, de la manera que són cantades per uns o altres cantants, per les seves lletres,…

Quan ja havia fet una primera audició sencera, vaig començar a tornar escoltar algunes  cançons i d’altres quan començàven les saltava perquè no m’acabaven de fer el pes. Als pocs dies sobretot escoltava les cançons número 3, 9 i 12 i és aquesta cançó número 12, La cançó de l’Esperanceta Trinquis la cançó triada aquest any.

Esperanceta Trinquis és un personatge que reapareix en diferents obres d’Espriu. un dels éssers de la seva Sinera mítica. Pidolaire, sempre beguda,  caminava pels carrers i camins tot esquivant els rocs que li llançaven els infants quan es mofaven d’ella. Els fragments que formen la lletra de la cançó están extrets del  llibre “Les Cançons d’Ariadna” (1949).

Rosa Pou en el Concert d’homenatge a Salvador Espriu interpreta a la Trinquis. Aquesta cantant empordanesa que ens diu que canta des del costat amé de l’enuig, fa que l’epíleg de la Trinquis no sigui una cançó trista i els arranjaments d’en Xavi Lloses la doten d’un ritme enganxós.

Trobareu la cançó en el minut 36 del següent enllaç 
www.youtube.com/watchTV=ILSd2eh7G50

Si voleu descobrir a Rosa Pou, aquest any ha editat el seu primer disc en solitari “Entre monosíl.labs”.

Per fer aquesta entrada he extret informació del Consorci per la Normalització Lingüística.

La propera setmana parlarem de la cuina del Montseny.

RUTA ESPRIU. D'ARENYS DE MUNT A ARENYS DE MAR PEL COLLSACREU

                  Un dels ponts del fondo de Can Rossell

Si la setmana passada féiem una gramàtica d’Espriu, avui us proposem una excursió pels Arenys, de Munt i de Mar.

L’itinerari que us presentarem a continuació té set parts. En aquest sentit poques vegades un recorregut tant curt té contrastos tan grans.

Començarem a caminar tranquilament per la riera de Sobirans, tot seguit ens endinsarem entre masies i bosc per arribar al Collsacreu. La tercera part ens portarà pel fondo de Can Rossell, abans de creuar Arenys de Munt tot seguint la riera. El parc de Can Jalpí serà l’últim reducte verd abans de caminar paral.lels a l’autopista, en un tram poc agradable d’asfalt i soroll. Quan arribem al rial de Sepí, ple de sorra i canyes,  ja serem a Arenys de Mar, ara nomès ens restarà arribar arran de mar i caminar uns centenars de metres a tocar de la Mediterrània.

Com sabreu totes les rutes que us presentem lluny de la Serralada Litoral son la continuació o una variant d’una sortida anterior.

Per tant, aquest itinerari que fem avui enllaça  amb l’etapa 1 del GR-83 entre Mataró i Collsacreu de la qual vam parlar l’octubre de 2011 i tanmateix, això ens possibilita que entre la guía del GR-83 editada per Prames i la descripció feta avui a partir del Collsacreu, sorgeixi una ruta entre Mataró i Arenys de Mar de 23,780 metres i només ens calgui la línea 1 de Renfe per desplaçar-nos.

Si  nomès volem caminar fins a Arenys de Munt, la distància de l’excursió es redueix fins els 18 quilòmetres i el trajecte fins l’estació d’Arenys el podem fer amb l’autobús de línea de l’empresa Colomer que surt cada hora.

La ruta d’avui té una llargada d’uns 12,5 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 300 metres i un desnivell negatiu d’uns 440 metres. L’excursió es pot fer a qualsevol época de l’any, evitant les hores centrals dels dies més calurosos de l’any i sobretot degut al pas per fondos, rieres i rials no fer-la si plou amb certa intensitat.

Per arribar a Arenys de Munt, a l’estació d’Arenys de Mar he agafat l’autobús de línea cap al poble d’interior.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem l’excursió d’avui a la cruïlla de les carreteres de Torrentbó i Lurdes amb la Rambla de l’Eixample,  iniciant  la marxa en sentit lleugerament ascendent per la riera de Sobirans (carretera de Lurdes).

1,300Qm. 1,300Qm. Tot just abans d’arribar a la zona de picnic del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes, seguim a la dreta per un camí que creua la riera.

0,400Qm. 1,700Qm. El camí es fa més estret i una mica més costerut. Nosaltres sempre amunt pel camí principal, obviant els corriols que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 2,500Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem pujant pel camí de la dreta.

0,500Qm. 3,000Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí de l’esquerra.

0,700Qm. 3,700Qm. Arribem a una pista que ens creua amb senyals del GR-83. Nosaltres girem a la dreta en sentit descendent, direcció El Canigó.

0,900Qm. 4,600Qm.  Tot seguint les marques del GR-83 deixem la pista i seguim un corriol que marxa davant nostre i que ja ens durà fins la carretera C-61.

0,125Qm. 4,725Qm. Coll de Collsacreu. Carretera C-61. Creuem la carretera i a l’altra banda a mà dreta comença el sender del fondo de Can Rossell. (SL C-75).

Fondo de Can Rossell. Fins a finals del segle XIX que es va construir la carretera entre Arenys i Sant Celoni, aquest camí ral era la via més curta entre Arenys de Munt i el Vallès. El propi ús del camí ha anat configurant la seva forma, el que veiem avui és l’emprenta del tragí de molta gent al llarg de molts anys, els pagesos per anar a mercat dels dimecres a Sant Celoni, a l’epoca de la verema era un no parar de carros plens de raïms que baixaven de les vinyes de Collsacreu, era la via d’accés per transportar els troncs que fornien de fusta les drassanes d’Arenys de Mar… En aquest sentit, els troncs eren arrossegats fondo avall i el seu constant arrossegament contribuí a la forta erosió del sòl del camí i, en conseqüència, al seu enfonsament progressiu.

0,600Qm. 5,325Qm. Durant aquests primers metres, es combina una forta baixada amb el pas de tres túnels que salven la C-61 per sota. Després del tercer pont continuem avall. Llàstima que en aquesta part del camí a mitjans de novembre de 2013 hi hagi tanta brutícia.

0,550Qm. 5,875Qm. Cirerers d’en Roca. Uns metres més endavant deixem el camí més ample i continuem a l’esquerra per un corriol flanquejat per alzines.

0,200Qm. 6,075Qm. Obvíem el corriol que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim pel fondo.

0,550Qm. 6,625Qm. Creuem  la carretera BV- 5031 i seguim pel carrer que davalla davant nostre que no és altre que el carrer Camí Rossell, ja dins del nucli urbà d’Arenys de Munt.

0,100Qm. 6,725Qm. Girem a la dreta per l’avinguda Panagall.

0,200Qm. 6,925Qm. Arribem a la Rambla Francesc Macià. Tot just a la cantonada hi ha una la Font de l'Eixample datada el 1926.  La font queda a l’ombra dels plataners de la riera, el frontal de l’aigua està feta de rajola marró i davant hi ha un banc que recorda moltíssim als bancs del Parc Güell.

Nosaltres ara girarem a l’esquerra tot baixant per la riera.

Tanmateix, si volguéssim tornar al punt d’inici de la sortida d’avui, només hauríem de pujar 200 metres per la riera i arribaríem a la confluència de la Rambla de l’Eixample amb la carretera de Torrentbó i la carretera de Lurdes.

0,900Qm. 7,825Qm.  Cruïlla de carreteres. Creuem i seguim avall paral.lels a la riera, pel passeig de Can Jalpí.

0,500Qm. 8,235Qm. Entrem al parc urbà de Can Jalpí. Continuem avall.

0,650Qm. 8,885Qm. Sortim del parc, creuem l’accés a una finca particular i vint metres més enllà, a la dreta,  en un mur, trobem la primera fita de la ruta “Rials d’Arenys”. A partir d’ara i fins el final de l’excursió seguirem aquesta ruta. Ens dirigim cap al rial del Sepí.

0,050Qm. 8,935Qm. El camí desemboca en un vial asfaltat que va paral.lel a l’autopista. Nosaltres el seguim, malgrat que pràcticament no hi passen cotxes, hem d’anar amb compte.

0,350Qm. 9,285Qm. El vial passa a ser cimentat i puja bruscament, deixant a l’esquerra, a l’altra banda de la tanca, el peatge de l’autopista.

0,400Qm. 9,685Qm. Veinat de Can Deri. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí de terra.

0,400Qm. 10,085Qm. Creuem el pont per sobre l’autopista.

0,100Qm. 10,185Qm. Girem a la dreta per un corriol que baixa per anar a trobar el rial de Sepí.

0,400Qm. 10,585Qm. Cruïlla de carrers. Continuem pel passeig de Can Cargol, paral.lels al rial de Sepí.

0,560Qm. 11,145Qm. Carrer del Fondo del Cementiri. Girem a la dreta per anar a buscar la carretera NII.

0,080Qm. 11,225Qm. NII. Girem a la dreta direcció Barcelona.

0,200Qm. 11,425Qm. A l’entrada de la zona comercial, continuem pel pas soterrani, per sota la carretera.

0,050Qm. 11,475Qm. Girem a la dreta per anar a trobar el pas de la riera per sota la via de tren. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! En cas de pluja, o mala mar pas totalment desaconsellable, perquè un pas sense cap mena de complicació amb bon temps, es pot convertir en una trampa mortal amb temps advers.

0,070Qm. 11,525Qm. Mar Mediterrània. Vigilant de no relliscar, a la nostra esquerra pugem per l’espigó i a la part superior trobarem l’inici del Camí de Mar que ens durà fins l’estació d’Arenys. No caldria dir, que en cas de mala mar ens abstenim de pujar per l’espigó.

0,030Qm. 11,555Qm. Inici Camí de Mar. A l’esquerra vistes inmillorables de la Mediterrània amb el port d’Arenys al fons.

0,600Qm. 12,155Qm. Començament andanes de l’estació. Continuem pel Camí de Mar fins el final de l’estació.

0,300Qm. 12,455Qm. Per un baixador de terra, creuem pel final de la via 5. (via d’aparcament de trens i per tant en aquest punt no hi ha trànsit de trens). Tanmateix, cal anar amb compte. A continuació accedim a l’andana i al pas soterrani que ens portarà fins l’edifici de l’estació.

0,050Qm. 12,505Qm. Estació d’Arenys de Mar. Final de l’excursió d’avui.

Per fer aquesta entrada he consultat el Mapa i la Guia Excursionista del Parc Natural del Montnegre-Corredor editat per Alpina el 2003.

La Guía del GR-83. Camí del Nord o del Canigó  editada per Prames  l’any 2006 i el tríptic editat pel Parc Natural del Montnegre Corredor de l’excursió senyalitzada pel “Fondo de Can Rossell”.

La propera setmana seguirem parlant d’Espriu, això sí cal tenir en compte que serà setmana de Santa Cecília.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIV: PARAULES D'ESPRIU

                             Un buirac

Aquest darrer mes de juliol en Salvador Espriu haguès complert 100 anys i des de la Brolla aquest mes el volem homenatjar amb tres entrades.

Començarem avui dedicant-li aquesta gramàtica del caminant. Mai havia llegit Espriu i per tastar-lo aquests dies he llegit "Narracions" (1965). Segons la sinopsi, aquest llibre és una mostra molt representativa de la prosa d'Espriu, la selecció comprèn set contes d'Ariadna el laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de Les Ombres.

Des de la meva ignorància, allò que ha sigut més plaent d'aquesta lectura, ha estat descobrir gairebé a cada plana una paraula nova, una pluja de paraules inèdites per un home que ja passa dels quaranta i no és un lletraferit però com a mínim un llibre al mes si que llegeix.

Per tant, comprendreu que aquesta gramàtica ha estat molt fàcil elaborar-la.

Les 25 paraules d'avui són les següents,

Agombolar: Prendre algú per donar-li protecció.

Balç: Roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical 

Barrila: Conversa alegre o sorollosa.

Brivall:  Noi eixerit o entremaliat.

Brívia: Persona dolenta

Buirac: Coixinet on els sastres i cosidores tenen clavades les agulles

Cabila: Lloc o gent salvatge, sense refinament.

Clepsa: Inteligència, talent.

Curull: Ple a vessar

Esbalçar: Estimbar, llançar avall d'un balç o d'altre lloc molt alt.

Escarxar: Esclafar; rompre per pressió violenta 

Espriu: Pur

Filustrar: Guipar, veure de lluny o entre moltes coses

Gallejar: Exhibir, fer ostentació.

Grofolluda: Basta, grossera; mancada de finor 

Llamenc: Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines

Mainell: Llistó o barra de fusta que separa un calaix de l'altre en un armari, calaixera, etc.

Percudir: Copejar; donar un cop o sotragada.

Rial: Terreny per on passa una riera.

Senectut: Vellesa.

Tabustol: Soroll fort, especialment de crits.

Urc: Vigor, força, empenta…

Vellard: Ancià, persona vella.

Xamba: Bona sort

Xaró: Mancat de gràcia o elegancia.

Per fer aquesta entrada he llegit "Narracions" de Salvador Espriu, editat per Edicions 62 l'any l'octubre de 1990 en la seva quinzena edició i les definicions les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent anirem a caminar a Sinera.

MONTSENY X. VILADRAU - SANT MIQUEL DE BARRETONS

                            El rellotge de sol de Mas Molins

Avui tornem a caminar pel Montseny, amb l'entrada d'avui visitarem unes quantes fonts dels voltants de Viladrau, de fet, era evident que tard o d'hora havíem de voltar per aquest municipi que té 195 fonts.

Per altra banda, el mes de febrer vam parlar de la Travessa Viladrau- La Garriga. Aquesta caminada comença a la Barita, un parell de quilòmetres abans d'arribar al poble i com sempre busco que les sortides es puguin fer amb transport públic i si algú ho desitja que sigui fàcil pernoctar, per tant,  necessitava arribar i sortir del centre de la vila.

Aquesta obsessió ve donada pel fet que sortint de Mollet oVallromanes vull anar trepitjant els Païssos Catalans, sense que el camí s'interrompi, ni hagi cap tram no ressenyat en el blog directa o indirectament i en aquest sentit el tram Mollet - La Garriga (via Montnegre i Montseny) amb l' itinerari que avui us presentem queda completada.

Etapa 1. Etapa 0 GR-83. Mollet - Mataró. 33 quilòmetres.  Descrita en el blog el setembre de 2012.

Etapa 2. Etapa 1 GR-83. Mataró - Estació Riells i Viabrea. 34 quilòmetres. Descrita a la guía del Camí del Nord o del Canigó. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames.

Etapa 3. Etapa 2 GR-83 Estació de Riells i Viabrea- Arbúcies. 17 quilòmetres.  Descrita a la guía del Camí del Nord o del Canigó. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames.

Etapa 4. Fontejant d'Arbúcies a Viladrau. 15,5 quilòmetres. Descrita en el blog el gener de 2013.

Etapa 5. Viladrau - Sant Miquel de Barretons. 7 quilòmetres. Descrita en aquesta entrada. Conflueix a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola.

Etapa 6. Travessa Viladrau - La Garriga. 32 quilòmetres. Feta el 2009 i el Centre Excursionista Garriguenc, l'organitza el segon diumenge del mes de febrer. Li vam dedicar una entrada el febrer de 2013, a més a més és fàcil trobar referències del recorregut a la xarxa.

Total quilometratge: 131,5 quilòmetres, passant pel Vallès Oriental, Maresme, La Selva i Osona.

D'aquí unes setmanes, us enumeraré algun altre tram que també hem completat.

De moment, avui us deixo amb aquesta descripció que ens porta des de Viladrau a 821 sobre el nivell del mar fins a Sant Miquel de Barretons a 1300 metres d'alçada.

Aquest itinerari s'ha de fer amb bon temps, sobretot cal evitar els dies amb boira, neu o possibilitat de trobar plaques de gel, en cas de pluja aneu amb molt de compte. Aquestes recomanacions són pel tram entre Sant Segimon i Sant Miquel de Barretons, la resta del recorregut només té la dificultat tècnica d'haver-hi algun tram de forta pendent.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça Major de Viladaru pel carrer Pare Claret.

0,080Qm. 0,080Qm. Font de la Germana Josefa. Abans de la seva reconstrucció era anomenada font de la Rectoria. Situada a l’inici del carrer Rectoria, aquesta font és un homenatge de 1979 a la germana Josefa (Delarmina Díaz Díaz), de les Dominiques de l’Anunciata, que va dedicar més de 50 anys de la seva vida a l’ensenyament de molts viladrauencs. Un poema honora la germana:

                          La teva vida senzilla

                        n’és tot un pou de saviesa

                        i el teu esguard bondadós

                       un mirall de transparencia!

Cal obrir la font amb una aixeta que és dins d’un forat del mur de granit vermell a la dreta del pedró commemoratiu. A la dreta de la font hi ha un banc i, a l’esquerra, un petit parterre de flors.

Ara baixem pel carrer Rectoria.

0,050Qm. 0,130Qm. Deixem el carrer Rectoria que ell mateix es fa cantonada i nosaltres seguim baixant per unes escales.

0,070Qm. 0,200Qm. Arribem al carrer Matagalls que creuem i seguim avall per les escales.

0,060Qm. 0,260Qm. Creuem un altre carrer i seguim avall, ara per un camí de terra entre un parc i una casa. Pocs metres més endavant entrem al parc perquè a tocar de l’Avinguda Montseny tenim la font dels Vernets.

Font dels Vernets: Situada davant del mas el Torrent, aquesta font té els tres elements bàsics del Montseny: aigua,, arbres i pedres; l’aigua hi brolla d’entre un tronc de castanyer i un pedró de granit. La font rep el nom del nou veïnat, que alhora recorda els verns que hi havia. La font és a l’ombra d’un jove til.ler.

Creuem l’avinguda Montseny i a tocar del Mas Torrent, seguim el camí de Rosquelles.

0,050Qm..0,340Qm. S’acaba l’asfaltat i es converteix en una pista de terra lleugerament ascendent.

0,050Qm. 0,390Qm. Seguim a la dreta un corriol que ens indica Font de les Orenetes.

0,040Qm. 0,430Qm. Trobem un broc que desguassa força aigua, malgrat que sembli una font, cap guía l’inidica i per tant deduim que aquesta aigua prové d’alguna bassa, safareig, rec…

Continuem endavant, buscant sempre el corriol més fressat.

0,150Qm. 0,580Qm. Font de l’Oreneta. El 1936 Marià Manent va proposar d’arranjar l’antiga font de l’Oreneta com a homenatge a Guerau de Liost i el 23 de maig d’aquell any es va inaugurar.

La font de l’Oreneta és cómoda i fresca. Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra, acull el petit brollador. Per sobre i per sota de la font s’hi enlairen els castanyers, com aprofitant la terra que xuclen les aigües de la font.

Cal destacar el pedró amb el poema que Guerau de Liost dedica a la font:

Voldria ser enterrat al peu

d’aquesta font que endega el pare.

Té campanetes arreu,

D’aquelles que plaïen a la mare.

Un aire ben senzill

Hi porta els sorolls de la vila

I neteja de brossa l’espill

D’aquesta font tranquil.la.

Sovint amb el germà

Hi feien un atur, suats de la cacera.

En el seu bassol clar

Es mirava el llebrer vanitós que era.

El berenar posava la muller

A la taula que fa aquesta roca.

L’ombreja un castanyer

Damunt la seva casolana soca

Un dístic em plauria del meu Josep Carner

La gent ara en diu “La Font de l’Oreneta”

Vora la teva font, fes oreneta, niu:

Faràs, demà companyia al poeta.

Sortim de la font pel corriol que s’enfila, veient a la dreta el poble de Viladrau.

0.100Qm. 0,680Qm. Camí més ample. Girem a la dreta.

0,020Qm. 0,700Qm. Cruïlla.  Continuem pel camí que ens queda més a la dreta que uns metres més endavant deixa a l’esquerra una alzina surera.

0,080Qm. 0,780Qm. Obvíem el camí que ens arriba per l’esquerra i continuem avall.

0,450Qm. 1,230Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte deixant a la dreta una fàbrica. Uns metres més endavant el camí torna a passar a tocar d’una altra alzina surera i més endavant el camí s’estreny.

0,125Qm.. 1,355Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,080Qm. 1,435Qm. Deixem a l’esquerra la riera de Viladrau. Uns metres més endavant la creuem per un pont i continuem per un corriol ascendent, que cada vegada és més fressat i ample.

0,325Qm. 1,760Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra, tot seguint la pista en sentit ascendent.

0,175Qm. 1,935Qm. Cruïlla. A la dreta trobem l’entrada de Mas Molins, pocs metres enllà hi trobem la font de mas Molins.

Font de Mas Molins. El broc de la font és un mur de pedra del camí i vesa la seva aigua en una pica recoberta de molsa. Per altra banda, Mas Molins té l’únic rellotge de sol que coneixem que a més de donar les hores, també ens indica el mes de l’any. Per això cl mirar sobre quina línia horizontal cau l’ombra de l’octògon, comptant la primera com a gener.

En aquest sentit, el rellotge fou construit pel pare Joaquim Pericas, foren necessaris més de 6500 algoritmes per traçar les corbes horàries que s’ajusten a les quatre estacions en diferents colors: verd (primavera), vermell (estiu), groc (tardor) i negre (hivern).

Ara continuem per la pista que queda a l’esquerra de Mas Molins.

0,080Qm.  2,015Qm. Girem bruscament a l’esquerra per un corriol que ens indica L’Erola – Sant Segimon. (Ara comencem a trobar marques del Meridià Verd).

0,070Qm. 2,085Qm. Bifurcació. Girem a la dreta.

0,450Qm. 2,535Qm. Creuem un petit torrent.

0,400Qm. 2,935Qm.  Pista ampla. Girem a l’esquerra continuant amunt.

0,250Qm. 3,185Qm. Arribem a Can Bosc. Seguim endavant, tot passant a tocar de les parets de la masia.

0,070Qm. 3,255Qm. Font de Can Bosc. La font és dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat.  A finals d’agost del 2013, pel seus dos brocs raja abundosa aigua. Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció: JESÚS, MARÍA, JOSEPH, i unes segones línies inintel.ligibles per l’acció del pas del temps. L’aigua desguassa en una pica rectangular de 2,5 metres x 30 centímetres.Sota de la font hi ha la boca de la mina.

Ara continuem endavant, deixant l’edificació a la dreta. Uns metres més endavant enmig del camí trobem un castanyer.

0,450Qm. 3,705Qm. Al costat d’un gran castanyer tornem a creuar un torrent. Gran part de l’aigua discorre per un sardinell i això ens facilita el pas. Continuem amunt.

0,080Qm .3,785Qm. Ens creua un camí. Nosaltres continuem recte.

0,050Qm. 3,835Qm. Ermita de la Mare de Déu de l’Erola. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956.

La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.

La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola.

L’últim diumenge de maig, s’hi celebra l’aplec, amb missa, àpat de germanor i sardanes.

Tot seguint les marques del Meridià Verd, el camí ara comença a pujar.

0,100Qm. 3,935Qm. Bifurcació. Seguim el de l’esquerra. En aquest tram veurem molt bons exemplars de castanyer perquè estem creuant la Castanyeda Gran de Can Gat.

0,500Qm. 4,435Qm. Font d’Or. La font és un senzill broc de ferro que mana d’un mur de pedra. No hi trobareu cap pedró indicatiu, ni cap dedicatòria o poesía, sols un rètol de pintura desgastada que amb prou feines permet llegir el nom de la font. A finals d’agost de 2013 hi raja un fil d’aigua.  Relacionades amb aquesta font hi ha un parell de llegendes que surten esmentades al llibre “El Paradís del Montseny”. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les.

Continuem amunt pel camí. En aquest tram hi  ha moltes pedres de tarter i empedrat.

0,600Qm. 5,035Qm. Oratori de Sant Camil. Continuem amunt.

0,250Qm. 5,285Qm. Creuem el torrent de l’Oratori que baixa cabalós des de la font del Matagalls i aquí s’hi formen petits gorgs i basses on podent-nos refrescar els peus en cas que fes falta.

Seguim amunt tot zigzaguejant. Fent llaçades hem de superar el 200 metres de desnivell que ens queden fins a passar sota els murs de Sant Segimon. Hem d’anar en compte de no perdre el corriol principal, perquè malgrat que seguint amunt sempre arribarem a Sant Segimon, si no trobem el viarany correcte hi arribarem de manera molt més incòmoda, tinguent inclús que grimpar algún muret. Per últim indicar que en aquest tram hi ha poques marques del Meridià Verd.

1,300Qm. 6,585Qm. Pista de Collformic a Sant Segimon. Pocs metres a l’esquerra tenim l’accés al santuari.

Malauradament, trobem tancat l’accés al recinte, doncs tot el conjunt d’edificacions  es troba des de fa anys en procés de rehabilitació, sense que hi hagi una data clara d’acabament.

Nosaltres girem a la dreta, direcció Collformic i Sant Miquel de Barretons.

0,100Qm. 6,685Qm. A l’esquerra trobem unes escales i un indicador de Sant Miquel de Barretons. Hi pugem.

0,400Qm. 7,085Qm. Amb molt de compte arribem a l’ermita. Si trobem boira millor no accedir-hi perquè per la banda esquerra del camí d’accés, doncs hi ha  cingles amb molta caiguda.

Sant Miquel de Barretons. (1300 metres) Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció. El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap.

D’ estructura rectangular i amb dos aiguavessos, actualment es troba en un estat força lamentable, el sostre està ruinós i l' interior buit i brut, doncs sembla que hi entra bestiar.

Ara per tornar a Viladrau desfarem el camí, sobretot en aquest primer tram hem d’anar amb molt de compte, més, si el terra està mullat.

Les descripcions de les fonts d'aquesta entrada estan extretes del llibre "El paradís del Montseny". Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. d'Òscar Farrerons Vidal i editat per Farell el febrer de 2013.

També hem extret informació del blog del Centre Excursionista Aliga www.centrealiga.blogspot.com 

La propera setmana Salvador Espriu ens acostarà una nova gramàtica del caminant.