GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIV: PARAULES D'ESPRIU

                             Un buirac

Aquest darrer mes de juliol en Salvador Espriu haguès complert 100 anys i des de la Brolla aquest mes el volem homenatjar amb tres entrades.

Començarem avui dedicant-li aquesta gramàtica del caminant. Mai havia llegit Espriu i per tastar-lo aquests dies he llegit "Narracions" (1965). Segons la sinopsi, aquest llibre és una mostra molt representativa de la prosa d'Espriu, la selecció comprèn set contes d'Ariadna el laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de Les Ombres.

Des de la meva ignorància, allò que ha sigut més plaent d'aquesta lectura, ha estat descobrir gairebé a cada plana una paraula nova, una pluja de paraules inèdites per un home que ja passa dels quaranta i no és un lletraferit però com a mínim un llibre al mes si que llegeix.

Per tant, comprendreu que aquesta gramàtica ha estat molt fàcil elaborar-la.

Les 25 paraules d'avui són les següents,

Agombolar: Prendre algú per donar-li protecció.

Balç: Roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical 

Barrila: Conversa alegre o sorollosa.

Brivall:  Noi eixerit o entremaliat.

Brívia: Persona dolenta

Buirac: Coixinet on els sastres i cosidores tenen clavades les agulles

Cabila: Lloc o gent salvatge, sense refinament.

Clepsa: Inteligència, talent.

Curull: Ple a vessar

Esbalçar: Estimbar, llançar avall d'un balç o d'altre lloc molt alt.

Escarxar: Esclafar; rompre per pressió violenta 

Espriu: Pur

Filustrar: Guipar, veure de lluny o entre moltes coses

Gallejar: Exhibir, fer ostentació.

Grofolluda: Basta, grossera; mancada de finor 

Llamenc: Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines

Mainell: Llistó o barra de fusta que separa un calaix de l'altre en un armari, calaixera, etc.

Percudir: Copejar; donar un cop o sotragada.

Rial: Terreny per on passa una riera.

Senectut: Vellesa.

Tabustol: Soroll fort, especialment de crits.

Urc: Vigor, força, empenta…

Vellard: Ancià, persona vella.

Xamba: Bona sort

Xaró: Mancat de gràcia o elegancia.

Per fer aquesta entrada he llegit "Narracions" de Salvador Espriu, editat per Edicions 62 l'any l'octubre de 1990 en la seva quinzena edició i les definicions les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent anirem a caminar a Sinera.