La font d'en Canet
Avui us presentem un itinerari d'uns 15 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu que s'inicia al damunt del Tibidabo i mica a mica va baixant fins arribar a l'avinguda Diagonal a l'alçada de la zona Universitària. Tanmateix, hi ha possibilitat d'escurçar l'excursió un parell de quilòmetres, si obviem el pas per les fonts del Ferro i la Beca i baixem directament de Sant Pere Màrtir cap a la Font de la Mandra.
Aquest itinerari té tres parts força diferenciades, la primera fins la font de l'Espinagosa ens conduirà per corriols molt òbacs i pràcticament sempre caminarem per boscos i fondals.
La segona part, sobretot a partir de l'àrea de lleure del Turó d'en Corts i fins a Sant Pere Màrtir, ens portarà a trepitjar pistes molt obertes i poder gaudir de grans panoràmiques de la plana barcelonina i de bona part del Baix Llobregat.
Per últim, entrar a la Vall de Sant Just significarà tornar als boscos i als fondals, per posteriorment fer una zona clarament periurbana i acabar al ben mig de Barcelona.
Aquest itinerari podria ser una continuació de la sortida "Santa Perpètua- Tibidabo", que us vam presentar en aquest blog el març del 2015.
Tant per arribar a l'inici del recorregut com per marxar, una vegada hem finalitzat la sortida, tenim molt bona connexió de transport públic i per tant és d'aquelles sortides que podem deixar el cotxe tranquilament a casa.
L'ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de dalt de tot del Tibidabo, de la
plaça que hi ha al davant del Temple Expiatori del Sagrat Cor i de l’entrada al
parc d’atraccions. Iniciem el nostre camí per unes escales que trobem a mà
dreta al costat del restaurant El Club dels Aventurers.
0,100Qm. 0,100Qm. Enllacem amb el carrer Colònia del
Tibidabo.
0,090Qm. 0,190Qm. Seguim a la dreta pel carrer Camí de
Vallvidrera al Tibidabo.
0,080Qm. 0,270Qm. Girem a la dreta pel carrer Camí de Cal Totxo.
0,250Qm. 0,520Qm. Continuem a la dreta pel Camí de Sant
Cugat.
0,580Qm. 1,100Qm. Placeta. A partir d’aquí seguim les
marques del GR-92 en sentit sud. Continuem a l’esquerra cap al Turó del Puig.
No us estrany si en aquests primers metres no trobeu marques vermelles i
blanques del GR.
0,230Qm. 1,330Qm. Sempre seguint el GR-92, continuem per un
caminoi que davalla a l’esquerra.
0,290Qm. 1,620Qm. Cruïlla de camins. Continuem per un camí
que baixa a l’esquerra.
0,060Qm. 1,680Qm. Tombem a l’esquerra cap a la font d’en
Canet.
0,390Qm. 2,070Qm. Font d’en Canet.
És una construcció sòbria, formada per un mur de pedra lligada adossat
al marge, al mig del qual un frontal de totxo vist cobert de molsa per on
brolla l'aigua a través d'un tub d'acer inoxidable encastat que cau a una pica
rectangular de maó vist. A sobre del frontal hi ha una xapa de ferro amb el nom
de la font gravat en relleu. La vegetació que hi ha al voltant bàsicament són
alzines, amb algun bon exemplar de pi i fins i tot una alzina surera. A
principis d’agost de 2018, raja un bon doll d’aigua.
Fou reconstruïda durant el mes de maig de 2008.
Anys enrere les seves aigües eren molt apreciades
pels mals del fetge i de l'estómac.
Continuem avall.
0,465Qm. 2,535Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en
sentit lleugerament ascendent.
0,050Qm. 2,585Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta pel
Camí de Baix de la Font de la Budellera.
0,200Qm. 2,785Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, en
sentit lleugerament ascendent.
0,125Qm. 2,910Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra en
sentit ascendent.
0,200Qm. 3,110Qm. Font de la Budellera. La font queda a la
terrassa superior, sota un embigat de fusta sustentat per uns pilars i voltes
de pedra i maó vist, recobertes de vegetació. El frontal queda endarrerit un
pam respecte el mur principal mitjançant un arc de mig punt, tot de pedra
vista. L'aigua raja per la boca d'una cara esculpida, cau a una pica
semicircular de pedra i s'escola avall per un caneló que s'obre a altres basses
que queden a les terrasses inferiors. A banda i banda de la font hi ha dos
bancals de pedra adossats al mur que li fa de respatller.
L'entorn és espectacular, format per tres terrasses molt amples,
comunicades per escales de pedra vista. Destaca la terrassa inferior amb una
renglera d'escales amples i ben conservades on l'aigua canalitzada circula pel
mig. El projecte original de la font fou encarregat a l'arquitecte
paisatgista francès Jean Claude Nicholas Forestier. L'obra va ser realitzada el
1918. El 1988 va ser restaurada inspirant-se amb el projecte original,
afegint-hi també una obra d'en Tàpies que representa l'escut de Barcelona. A la
tardor del 2007 va ser arranjada degut a greus desperfectes per culpa de les
pluges de la tardor anterior.
El nom de la font podria fer referència a una feina tan singular
com la fabricació de les cordes de guitarra. Antigament les cordes es feien amb
budells d'animals assecats o salats, que les budelleres havien d'estovar amb
aigua abans de trenar-los. La font, amb el seu raig constant, podria haver
estat un lloc ideal per aquesta tasca, doncs es veu que anys enrere hi havia
una casa al peu de la font on es fabricaven cordes per guitarres. També hi ha
qui diu que les seves aigües eren beneficioses per guarir problemes estomacals
(budells). Altres afirmen que el nom pot ser atribuït a l'aspecte del seu broc,
semblant a un petit buda per les seves formes arrodonides.
A principis d’agost del 2018, raja un bon doll d’aigua.
Baixem cap a les terrasses inferiors.
0,100Qm. 3,210Qm. Placeta. Continuem a la dreta.
0,040Qm. 3,250Qm. Cruïlla de camins. (Abans també hem passat per
aquesta cruïlla). Continuem recte.
0,125Qm. 3,375Qm. Cruïlla. Continuem recte pel camí de l’esquerra.
Sembla ser que aquest tram de camí que farem ara, és conegut com el Revolt de
Les Monges.
0,200Qm. 3,575Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.
0,175Qm. 3,750Qm. Baixem per unes escales que trobem a la dreta
cap al Fondal de la Budellera.
0,150Qm. 3,900Qm. Carretera de Vallvidrera (BV-1462). Amb MOLT DE
COMPTE CREUEM LA CARRETERA i a l’altra banda, baixem per unes escales. A
continuació seguim pel corriol que tenim davant nostre, entre la carretera (a
la dreta) i el torrent a (l’esquerra).
0,515Qm. 4,415Qm. Cruïlla. Continuem pel camí que lleugerament a
l’esquerra, passa per sota un pont.
0,050Qm. 4,465Qm. Obviem l’escales que trobem a l’esquerra i
nosaltres continuem recte.
0,100Qm. 4,565Qm. Trobem a la dreta,
la Font
de Santa Bàrbara.Construcció de formes simples, formada per dues parets
molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de
frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part
baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi
ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la
seva restauració, 1993.
La font antigament havia tingut varis noms, era molt
senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a
una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar
l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i
de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de
lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen
construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels
de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa
Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una
verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a
la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom
popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot,
l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja
un bon doll d’aigua.
Creuem l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera.
0,080Qm. 4,645Qm. Continuem recte pel camí asfaltat.
0,200Qm. 4,845Qm. Deixem a la dreta Santa Maria de Vallvidrera. Encara que el temple està
documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587,
essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la
pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el
segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al
campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.
S'hi accedeix a través d'un
pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de
tancament de pedra.
A principis d’agost de 2018, tot el conjunt està
tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.
Continuem recte.
0.070Qm. 4,915Qm. Girem a l’esquerra.
0,060Qm. 4,975Qm. Cruïlla de carrers. Continuem recte pel carrer Camí del
Pantà. (En aquest punt, a escasos 125 metres, tenim a la dreta, l’estació
dels FGC Baixador de Vallvidrera).
0,250Qm. 5,225Qm. Deixem a l’esquerra la Mina Grott.
És un túnel de quasi un
quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta
el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop
de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es
dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi
de Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari
projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada
ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els
barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la
vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del
pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge
inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el
vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta
bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones
van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc
d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de
Sarrià veien un fort competidor.
Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que
la instal·lació deixés de funcionar el 1909. Anys
després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves
canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament
aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant
Cugat del Vallès i Sabadell.
Continuem recte.
0,150Qm. 5,375Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de
Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i
recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La
construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de
garantir el subministrament d'aigua al municipi de Sarrià. Considerat com
una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la
coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent
arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780
m².
Realment
és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa,
hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.
Seguim recte,
paral.lels al pantà.
0,250Qm.
5,625Qm. Placeta. Continuem recte pel camí que s’enfila cap a la font de
l’Espinagossa.
0,500Qm.
6,125Qm. Font de
l’Espinagosa. Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on
surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a
nivell de terra. L’aigua desguassa torrent avall.
L’entorn és molt bosquerol i al voltant de la font
hi ha quatre plàtans que li fan ombra
Durant el 2010 va ser restaurada la font i el
seu entorn i actualment presenta un aspecte molt acollidor.
A principis d’agost de 2018, raja un bon doll
d’aigua.
Continuem amunt per les escales.
0,260Qm. 6,385Qm. Obvíem un camí a mà dreta que va cap a la
Font de Can Llevallol. Nosaltres continuem recte per la pista ascendent.
0,100Qm. 6,485Qm. Pista que ens creua. Continuem recte cap a
llevant.
0,200Qm. 6,685Qm. Carrer cimentat. Continuem recte.
0,150Qm. 6, 835Qm. Cantonada Camí Vell de Santa Creu d’Olorda
amb Camí de Santa Creu d’Olorda a
Vallvidrera. Uns metres més endavant continuem a la dreta pel carrer del Mont d’Orsà.
0,160Qm. 6,995Qm. Carretera de Santa Creu d’Olorda a Sarrià.
Creuem amb molt de compte i a partir d’aquí seguim les marques del PR-171 a la
dreta, caminant uns metres prop del
voral.
0,095Qm. 7,090Qm. Àrea de lleure del Turó d’en Corts. Des d’aquí tenim molt bones vistes de bona
part del Baix Llobregat. Creuem l’àrea de lleure i el nostre camí marxa cap a
llevant tot vorejant el turó. Aquest tram és molt diferent al que hem fet fins
ara, doncs ara caminem per espais molt oberts amb la plana barcelonina sota els
nostres peus.
0,375Qm. 7,465Qm. A l’esquerra trobem la capelleta de Santa
María de Collserola. Continuem recte per la pista principal, seguint les
marques del PR-171 cap a Sant Pere Màrtir.
0,810Qm. 8,275Qm. Coll del Portell. Continuem recte.
0,080Qm. 8,355Qm. Cruïlla. A l’esquerra pugem cap a Sant Pere
Màrtir, a la dreta baixem cap a Esplugues i la vall de Sant Just. Nosaltres us
proposem pujar a Sant Pere Màrtir i desprès de baixada passar per quatre fonts,
abans d’arribar a la Zona Universitària.
0,450Qm. 8,805Qm. Sant Pere Màrtir. 399 metres. El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini
visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de
comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet
considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La
història l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del
temps.
Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una
torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de
les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc, cap al sud la torre de l'Ordal i cap a l’oest
la torre de Martorell.
Just al costat de la placa dedicada a l’ermita
de Sant Pere Màrtir, surt un caminet que ens durà fins l’Espai de Memòria.
0,100Qm 8,905Qm. Bateria antiaèria de Sant Pere
Màrtir L’any 1937 es va construir la bateria
antiaèria de Sant Pere Màrtir, un
conjunt format per tres bases de canó, una trinxera, una fortificació
militar/casamata i unes plataformes reflectores, amb l’objectiu de protegir
l’extrem sud de la ciutat de Barcelona dels bombardejos sistemàtics i
indiscriminats sobre la població civil que va realizar l’aviació franquista
durant la Guerra Cívil Espanyola.
Aquestes bateria antiaèria s’ha recuperat
mitjançant metòdes d’escavació arqueològica i s’ha senyalitzat amb un farístol
informatiu.
Ara desfem
els últims 550 metres fins la cruïlla que ens ha de portar cap a les
fonts d’Esplugues i la Vall de Sant Just.
0,550Qm. 9,455Qm. Continuem a l’esquerra per la
pista que baixa cap a Esplugues.
0,290Qm. 9,745Qm. Just quan arribem a un carrer
asfaltat, seguim a la dreta per un corriol en sentit descendent, que ens
portarà cap a la font del Ferro.
0,280Qm. 10,025Qm. Deixem a la dreta una petita
cova. Continuem endavant per aquest corriol.
0,125Qm. 10,150Qm. Cruïlla de corriols.
Continuem a l’esquerra cap a la font del Ferro i la font de la Beca.
0,365Qm. 10,515Qm. Camí que ens creua.
Continuem a l’esquerra.
0,050Qm. 10,565Qm. Font del Ferro. El conjunt està format per la paret de la font i la plataforma de
descans, aquesta és de fusta i de grans dimensions, amb bancs per seure i una
barana que ens protegeix del torrent. La paret de la font aguanta el marge i és
feta d'obra arrebossada. Té uns quinze metres de llarg per uns dos d'alçada i
està aixoplugada per un embigat de fusta sense teulada, sustentat per unes
columnetes de ferro. L'aigua raja per un gruixut broc de ferro situat a la
meitat de la paret, cau a una pica quadrada integrada a un llarg banc, tant com
ho és la paret, i mitjançant dos recs que arrenquen a banda i banda de la pica
i que ressegueixen tot el banc, desguassa a dues bassetes que hi ha al final de
cada cap. L’última restauració d’aquest espai va ser cap a la década dels
90.
Aquesta
font està dins el terme municipal de Sant Just Desvern.
Ara continuem pel camí que queda més amunt, sempre guanyant
alçada.
0,100Qm. 10,665Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta
en sentit descendent.
0,220Qm. 10,885Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.
0,175Qm. 11,060Qm. Cruïlla de pistes. Continuem per la que
davant nostre segueix davallant.
0,080Qm. 11,140Qm. Trencall a l’esquerra. Entrada al recinte
de la font.
0,075Qm. 11,215Qm. Font de la Beca. Construcció
de pedra vista de notables dimensions, tant per la gran plataforma d'accés com
pel lateral esquerre que el formen un banc corregut i la paret que li fa de
respatller i alhora aguanta el marge, la qual està rematada per una filera de
totxos. El frontal de la font és de mosaic amb tonalitats verdoses i blanques,
fet amb la tècnica del trencadís. A mitja alçada surt el tub d'acer inoxidable
que mana l'aigua a la bassa a nivell de terra que està empedrat i des d’aquí
desguassa per un regueró que hi ha en un lateral.
Desprès
de l’ultima restauració a la dècada dels 90 deuria fer goig, però el vandalisme
ha fet que a principis d’agost del 2018 el seu estat sigui força lamentable i
ara per ara no raja gens d’aigua.
Continuem
pel corriol que hi ha just darrera la font i que marxa en sentit ascendent.
0,100Qm.
11,315Qm. El corriol es fa més ample i tombem a la dreta tot guanyant alçada
per la pineda fins arribar a la pista que ens creua uns metres més amunt.
0,060Qm.
11,375Qm. Pista. Continuem a la dreta.
0,225Qm.
11,600Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra i que puja sobtadament.
0,150Qm.
11,750Qm. Àrea de lleure de la Font de la Beca. Continuem recte tot creuant l’àrea
i anem a buscar un carrer asfaltat.
0,125Qm.
11,875Qm. Carrer Ferrer i Bassa. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,100Qm.
11,975Qm. Plaça Mireia. Just al darrera de l’Espai Mireia hi ha la font de la
Mandra.
Font
de la Mandra. La font queda adossada al marge de la muntanya, en un raconet
d'una esplanada arbrada. És una petita construcció en forma de prisma amb base
rectangular, d'obra arrebossada i pintada de blanc, amb la part posterior
coberta per unes pedres amuntegades. Per un tub de plàstic encastat a la part baixa
del frontal és per on raja l'aigua que cau a un bassal quadrat a mig pam del
terra.
A banda i banda i
formant angle obert amb la font arrenquen dos murets de pedres obrades en sec a
les quals una malla metàl·lica dóna la forma de dos llargs bancs que es fan
servir per asseure-s'hi.
La seva aigua és
molt apreciada pels veïns i és habitual trobar-hi gent omplint garrafes.
A principis d’agost de 2018 raja un bon doll d’aigua.
Una
opció per escurçar l’excursió passa per baixar directament des de Sant Pere
Màrtir i d’aquesta manera reduiriem l’itinerari un parell de quilòmetres, doncs
des de Sant Pere Màrtir a la Font de la Mandra, tot just hi ha un quilòmetre.
Haguèm fet una opció o altra ara desfem els
últims metres i tornem a baixar pel carrer Ferrer i Bassa.
0,320Qm.
12,295Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.
0,115Qm.
12,410Qm. Baixem unes escales a l’esquerra que ens portaran cap a la Font del
Xup.
Font
del Xup. Aquesta font periurbana està situada en una esplanada, a la llera del
torrent, molt ombrívola pels grans arbres que hi ha.
D'una paret de pedra baixa, que serveix de seient, en surt el broc d'acer
inoxidable per on raja l'aigua que cau a una bassa quadrada de 80cm x 80cm de
pedra al nivell de terra. Després desguassa al torrent a través d'un rec obert.
Segons
afirma Miquel Tormos i Rami en el seu llibre “Camins d’aigua. Passejades per
100 fonts de Collserola, esmenta que hi ha gent que confòn la font del Xup amb
la font de la Senyora i segons ell, la font de la Senyora està situada uns
seixanta metres més amunt per damunt d’una rústica casa, enmig del tàlveg.
Ara
pugem aquests vuitanta esglaons i desfem els darrers 115 metres, carrer Ferrer
i Bassa amunt per enllaçar amb el PR-171 que trobarem a la dreta.
0,420Qm.
12,830Qm.Cruïlla. Continuem a l’esquerra.
0,250Qm.
13,080Qm. Tombem a l’esquerra per un passeig de terra.
0,225Qm.
13,305Qm. El camí tomba a la dreta en el moment que es converteix en un vial
asfaltat.
0,180Qm.
13,485Qm. Baixem pel carrer Josep Anguera i Sala.
0,150Qm.
13,635Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Joan Miró.
0,160Qm.
13,795Qm. Baixem a la dreta pel carrer Finestrelles.
0,100Qm.
13,895Qm. Deixem a l’esquerra l’hospital Sant Joan de Déu i continuem avall.
0,330Qm.
14,225Qm. Creuem l’avinguda d’Esplugues i a continuació també creuem el Parc
Cervantes. Seguim les indicacions per sortir per l’Avinguda Diagonal.
0,260Qm.
14,485Qm. Avinguda Diagonal. Tombem a l’esquerra cap al centre de Barcelona.
0,400Qm.
14,885Qm. Metro Zona Universitària. Final de l’itinerari d’avui.
La majoria de les descripcions de les fonts les he extret d'Encos
Properament, us tornarem a presentar un nou itinerari per Collserola, en aquest cas, arribarem fins a Molins de Rei.
