CAMINANT PER LES FONTS PERDUDES DE BADALONA

                   
                                      Font d'en Mora

Avui us presentem una excursió per les fonts perdudes de Badalona. Fa poc més de deu anys aquest itinerari es podia allargar fins la font de Can Devesa, però a partir de Ca l’Artillé el torrent que hi porta, actualment està inpracticable, ple de bardisses, branques i canyes.

Tanmateix, el tram que va des del Camí Vell de Montcada, fins la font del Pi, passant per les fonts d’en Mora i Ca l’Artillé esta molt deixat, ple d’escombraries de tota mena i el sotabosc molt brut, on els corriols mica a mica es van perdent.

L’excursió té una llargada d’uns 8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 250 metres. L’únic punt on podem carregar aigua és a la font de Sant Jeroni.

La majoria de les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des del final de la riera de Canyet, a l’alçada del Camí de la Carrerada. Pugem pel camí de la Carrerada.

0,275Qm. 0,275Qm. Font de Rubies. Per la part que dóna al Camí de la Carrerada, nomès veiem una fornícula en forma d’arc de mig punt on nomès hi destaca a la part inferior una mànega i al costat de ponent dos esglaons per seure. Per la part de dins, a les instal.lacions de la hípica Badalona hi ha una bassa rectangular que sempre està ben plena d’una aigua molt néta. Tot ens fa  pensar que aquesta bassa s’omple amb l’aigua de la font. Continuem amunt pel Camí de la Carrerada obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,225Qm. 0,500Qm. Passem per sota d’un arc i continuem amunt sense deixar el Camí de la Carrerada.

0,200Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el restaurant de Cal Dimoni. Continuem amunt.

0,100Qm. 0,800Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres seguim amunt.

0,350Qm. 1,150Qm. Desprès de creuar una línia elèctrica, ens arriba per l’esquerra un camí. Nosaltres continuem amunt.

0,050Qm. 1,200Qm. Seguim a la dreta per un corriol una mica desdibuixat que de seguida baixa sobtadament.

0,030Qm. 1,230Qm. Font de la Cisterna Antiga. Consisteix en un forat a terra i una petita basseta d'obra arrebossada, d'un metre d'alçada per metre i mig d'amplada i mig metre de fons. No s'aprecia el tub per on s'alimenta, però habitualment és plena d'aigua. Ara desfem els últims trenta metres fins la pista i continuem amunt.

0,105Qm. 1,335Qm. Camí Vell de Montcada. Pista cimentada que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 1,560Qm. Tombem a la dreta per un camí que marxa en diagonal.

0,080Qm. 1,640Qm. Placeta. Bon mirador sobre El Barcelonès, la Plana del Vallès, Montserrat, el Turó de Montcada, Collserola... però a finals d’agost de 2017 està molt brut, ple de deixalles. Continuem a l’esquerra per un corriol que ens creua.

0,300Qm. 1,940Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,020Qm. 1,960Qm. Seguim a la dreta per un corriol que ens creua.

0,225Qm. 2,185Qm. Font d’en Mora.  La font queda en una raconada del camí, consta d'una petita paret adossada al marge de la muntanya amb dos petits murets de maons que l'acullen. Malgrat que a finals d’agost de 2017, la font està eixuta, el broc d’ alumini està encastat al frontal, i  quan raja, l’aigua cau directament al terra, formant un bassal. Després l'aigua desguassa per un rec practicat al terra que creua el camí. 

Al costat dret de la font hi ha un piló rodó de l'Ajuntament de Badalona amb el nom de la font. 

L’entorn immediat de la font està força net, malauradament el sotabosc d’aquesta part de la Serralada de Marina està força brut, ple de branques, bardisses i tota mena de deixalles. 

Ara continuem pel camí que marxa avall a l’esquerra i de seguida el nostre corriol s’encara direcció nord.

0,125Qm. 2,310Qm. El camí fa un tomb a l’esquerra i ara marxa direcció ponent.

0,100Qm. 2,410Qm.  Ara el camí torna a fer un tomb a la dreta cap al nord.

0,110Qm. 2,520Qm. Arribem davant la porta posterior d’una finca. En aquest punt ens creua un corriol. Nosaltres continuem a la dreta.

0,070Qm. 2,590Qm. Cruïlla de camins desdibuixats. Continuem amunt a l’esquerra.

0,020Qm. 2,610Qm. Continuem a l’esquerra pel camí que passa a tocar d’una torre elèctrica.

0,100Qm. 2,710Qm. Aparcament de Ca l’Artillé. Seguim recte, tot creuant l’aparcament.

0,110Qm. 2,820Qm. Font de Ca l’Artillé. La font queda uns tres metres enclotada respecte del camí, protegida tota ella per una barana de fusta.
Es troba molt deixada, la gran quantitat de bardisses i d'altra vegetació ho han cobert totalment. Des de dalt del camí només es pot veure el registre de la mina.
Si desbrossesim l'espai, trobariem sota la mina una paret d'obra i pedra formant angle recte. Al capdamunt, a un metre del terra, hi ha un broc de plàstic per on brollaria l'aigua. 

Ara desfem els últims tres-cents metres fins arribar al capdavall del corriol de baixada de la Font d’en Mora.

0,300Qm. 3,120Qm. Corriol. A la dreta tenim la porta posterior d’una finca. Seguim recte.

0,150Qm. 3,270Qm. A l’esquerra, en una raconada, una mica amagada entre les herbes, veiem una mina, és la mina de la Font del Pi. De la font no en resta res, avui dia només queda la mina amb la seva porteta metàl·lica molt atrotinada.

Sortim d’aquesta raconada i continuem recte pel camí, direcció sud.

0,325Qm. 3,595Qm. Carrer cimentat que ens creua. Continuem a l’esquerra. Els primers metres són planers, però després puja sobtadament. Estem anant pel carrer Perdiu.

0,225Qm. 3,820Qm. Ens creua el carrer Cadernera. Continuem a l’esquerra. En aquest tram d’excursió estem caminant pel terme de Montcada i Reixac.

0,050Qm. 3,870Qm. Enllacem a l’esquerra amb el carrer Pardal.

0,425Qm. 4,295Qm. Carrer que ens creua. Continuem a la dreta pel carrer Pardal. Tanmateix, com passa a algunes zones de Sant Fost, a la dècada dels 70 i 80 es va construir amb un precari pla urbanístic i per tant, avui dia ens trobem construccions de tota mena escampades per la falda de la muntanya.

0,300Qm. 4,595Qm. S’acaba el carrer Pardal. Continuem amunt per un corriol que segueix pujant.

0,040Qm. 4,635Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm. 4,735Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 4,860Qm. Cruïlla de corriols. Seguim pel de l’esquerra.

0,090Qm. 4,950Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 4,990Qm. Cruïlla de camins. Enllacem amb el GR-92. Continuem a l’esquerra, direcció nord. (Si seguíssim direcció sud, de seguida arribarem al Poblat Ibèric del Puigcastellar, que el podem veure amunt a la dreta, des d’aquí estant).

0,175Qm. 5,165Qm. Cruïlla d’accés a Sant Climent.  Deixem el GR-92 i continuem a l’esquerra per accedir a l’ermita.

0,090Qm. 5,255Qm. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l'any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el Monestir i la ciutat de Badalona.
Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d'aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.
Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.

Just davant la porta comença un corriol que per terreny molt relliscós baixa cap a Sant Jeroni de la Murtra.

0,140Qm. 5,395Qm. Obviem una pista que tenim a la dreta i nosaltres continuem pel corriol que marxa davant nostre.

0,100Qm. 5,495Qm.  Cruïlla de corriols. Continuem avall a la dreta. Aquest tram està molt axaragallat i rellisca força.

0,110Qm. 5,605Qm. Pista que ens creua. Enllacem amb el GR-92 que davalla per un corriol a l’altre costat de la pista.

0,325Qm. 5,930Qm. Aparcament de Sant Jeroni de la Murtra. Creuem l’aparcament i girem a l’esquerra per la pista que ens creua.

0,100Qm. 6,030Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó.  A pocs metres de l'entrada del monestir, aquesta font sempre raja desprès d'apretar el pulsador. A l'estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantàstica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes... ens podem refrescar quan hi passem pel costat. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.
Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Recentment ha estat arranjada; s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a visera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats. 

Davant la font, tenim la porta d’accés al recinte de Sant Jeroni de la Murtra.

 Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. L'esglèsia la trobareu oberta els diumenges al migdia i si voleu fer una visita guiada per totes les dependències, ho podreu fer els diumenges a les 10:30h i a les 11:30h
La murtra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions sarraïnes.

L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristóbal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic.
Trobareu més informació a La Murtra

Ara continuem pel GR-92, direcció nord,  per la pista que marxa paral.lela a les parets del monestir.

0,550Qm. 6,580Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a l’esquerra per un camí barrat als pas de vehicles amb una cadena, alhora que ens endinsem en una finca delimitada per una tanca feta de fusta i reixa de ferro. En aquest punt, trobem dos camins, nosaltres continuem pel que trobem a la dreta i marxa planejant.

0,275Qm. 6,855Qm. Font de Can Mas. Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. 
L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A finals del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. 

És una llàstima, però a finals d’agost de 2017, tot aquest entorn està molt brut i deixat.

El febrer del 2012 en un altre entrada on vaig parlar de la Font de Can Mas feia aquesta descripció del que veia,  "La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.

Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent".

Ara continuem pel camí per anar a enllaçar amb el Camí de la Carrerada.

0,360Qm. 7,215Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,465Qm. Camí de la Carrerada. Continuem avall, a la dreta.

0,550Qm. 8,015Qm. Riera de Canyet. Inici i final de la sortida d’avui.

La propera setmana recordarem les 108 recomanacions literàries que hem fet aquests últims 8 Sant Jordi.

MOIANÉS VIII. ARRIBAR-NOS A COLLSUSPINA DES DE LES COVES DEL TOLL.

                                    Les Coves del Toll

Arribats el 25 d'agost no és difícil trobar canalla que ja estan cansats de piscina, platja, sol, sorra, festes d'escuma, parcs... i els pares ja no sabem que proposar per evitar que passin hores i hores davant la tele, la tablet, l'ordinador, la consola... l'únic que no els cansa és la pantalla.

Realment, la pantalla ens soluciona estones, sobretot quan al migdia no baixem dels 35 graus i desprès de dinar, aquells que passem dels 30 necessitem un respir i ja portem 8 setmanes proposant jocs de taula, manualitats, dibuixos, postals... i fa dies que no tenim arguments, doncs allò que els oferim és molt "avorrit".

Però com tenim uns principis i som lluitadors de mena, no ens rendirem i avui us oferim un 2 x 1, una visita a una cova prehistòrica més una excursió d'uns 8,7 quilòmetres amb poc desnivell. Un pla perfecte per fer un d'aquests dies de final d'estiu.

La sortida és adequada per fer amb nanus entre els 5 i els 12 anys. El punt d'inici i final de l'excursió són Les Coves del Toll, al terme municipal de Moià,  per tant, la visita a la cova, d'uns 45 minuts, la podeu fer tant abans, com després de la sortida. Tanmateix, a Collsuspina a mig recorregut disposareu de llocs on prendre un refrec, uns ganyips, un gelats o un piscolabis a la fresca.  

La pista de tornada entre Collsuspina i Les Coves del Toll no té gairebé cap al·licient. Són quatre quilòmetres de pista força avorrida que l’única distracció que té són les vaques d’una granja que pasturen al costat del camí.

Tanmateix, té dos avantatges, és una pista en lleugera baixada i per tant, els quatre quilòmetres es fan ràpids, i per altra banda,  la pista està en moltes bones condicions per circular-hi qualsevol tipus de cotxe, per tant, si portem canalla i els hi volem estalviar part d’aquest tram, un adult pot anar fent via a buscar un vehicle i recollir-los a mitja pista.

La Cova del Toll és una de les coves d'Europa més rica en fauna del QUATERNARI. A més a més, el curs fluvial al bell mig i les formes dels seus murs i cavitats, atorguen a l'estructura de la cova una gran bellesa plàstica i estètica.
D'un total de 1.148 metres de profunditat, la part visitable és de 158 metres.
Les troballes relatives a l'EPIPALEOLÍTIC, al NEOLÍTIC i a l'EDAT DE BRONZE ens permeten veure com la nostra gent anava fent camí per la història.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’aparcament de les Coves del Toll i anem direcció Collsuspina pel corriol va que paral.lel al Torrent del Bassot.

0,0250Qm. 0,250Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra que marxa en sentit ascendent.

Durant aquest tram creuem varies vegades el torrent.

2,250Qm.  2,500Qm. Solell del Padrós. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,265Qm. 2,765Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta direcció Collsuspina.

0,735Qm.3,500Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta cap a Can Picanyol i Collsuspina.

0,300Qm. 3,800Qm. Enllacem amb el GR-177 i per camí cimentat anem cap al centre.

0,620Qm. 4,420Qm. Arribem al carrer Major pel carrer Moià. Font de la creu del terme del poble de Collsuspina. Font d'aigua de xarxa. L'aixeta està situada en el peu de la creu. A la part superior d'aquest peu hi ha una placa amb la següent inscripció " Creu de terme que marca la divisòria dels antics termes de Tona i de Balenyà i de les parròquies de St. Fruitós de Balenyà i de Sant Cugat de Gavadons". La pica on desagua la font és hexagonal i al voltant de la font hi ha un banc delimitat per una barana. Ara continuem a la dreta pel carrer Major, direcció Moià.

0,300Qm. 4,720Qm. S'acaba el carrer i continuem per una pista de terra. Anem sempre per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

2,300Qm. 7,020Qm. Continuem recte avall.

0,500Qm. 7,520Qm. Els Plans. Obviem el camí que ens arriba per l'esquerra. Precisament per aquesta pista vam arribar el dia que veníem de Sant Quirze Safaja i Castellterçol. Nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 7,720Qm. Cruïlla. Continuem per la pista que ens queda a la dreta.

1,000Qm. 8,720Qm. Coves del Toll. Inici i final de la sortida d'avui.

La setmana vinent anirem d'excursió per les fonts perdudes de Badalona.

LA BROLLA D'EN SEUMA

Avui no parlarem de fonts, ni de camins, ni de muntanyes,... avui us presentaré un nou blog La Brolla d'en Seuma

Al marge de trobar fonts, descriure rutes i buscar racons arreu dels Païssos Catalans, quelcom que sempre m'ha acompanyat des de que era petit són els números i sovint ho compto tot i realment tot allò que té a veure amb el llenguatge matemàtic m'agrada molt i puc passar-hi tantes hores donant-li voltes, com les hores que passo en el medi natural.

Aquesta La Brolla d'en Seuma parlarà dels números des de diferents vessants. Per una banda, hi haurà una part de "divertimento" fent prediccions a partir de fets passats i fets circumstancials. Un exemple molt clar en aquest sentit, és la primera entrada que hem fet cinc dies abans de començar la temporada 2017/18 tot preveient el curs que faran Leo Messi en particular i el Barça en general.

Però no tot seran temes tan banals, també parlarem de notícies serioses que ens anirà portant l'actualitat i que moltes vegades parts interessades ens fan lectures de números que no s'ajusten a la realitat i que si entenem aquests números clarament, moltes vegades entendrem l'arrel dels problemes.

En aquest sentit, entre dimarts i dimecres explicarem els números del conflicte d'Eulen a l'aeroport del Prat i les xifres ens ajudaran a contestar dues preguntes. Per què ha sorgit el conflicte al filtre dels passatgers del Prat? 
I perquè no succeeix en altres aeroports?

A més a més, en altres entrades us parlarem de llibres, pel-lícules, jocs de taula, curiositats...

En definitiva, aquest blog nomès vol intentar fer entendre el llenguatge matemàtic, doncs si dominem aquest llenguatge, serem persones més potents i tindrem eines per obtenir una visió més real del nostre món.
Intentarem ser el més objectius possibles i que les entrades siguin amenes. M'agradarà molt que també doneu la vostra opinió, doncs 15 són 15, però poden ser 7+8; 10+5; 11+4; 3x5; 30:2....

Com ja hem esmentat dimarts o dimecres, parlarem dels números del cas Eulen. No té desperdici!.
Tot això i més a La Brolla d'en Seuma

MOIANÈS VII/2. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLV/2. PARAULES D'ARGELAGUES II.

                                                   Jute

A la darrera entrada us vaig presentar la primera part de les Paraules d'Argelagues, vocabulari extret del llibre "Argelagues" de la Gemma Ruiz i editat per Proa el setembre de 2016. Davant la quantitat i qualitat de mots vallesans que utilitzen les protagonistes d'aquesta novel.la, avui us presento la segona part d'aquestes Paraules d'Argelagues.
Els 26 mots d'avui són els següents,

Gotxarro: Fer goig, tenir aspecte molt agradós, anar molt ben vestit.

Gratera: Ganes de gratar-se.

Gúbia: Enformador de tall semicircular, l’usen els fusters, els esclopers, els ferrers, boters...

Jute: Fibra tèxtil procedent de diverses plantes conreades a l’India.

Llanut: Curt d’enteniment; ignorant i excessivament crèdul.

Malandando: Home infeliç.

Miquel: Cop, garrotada.

Neular: Mustigar, pansir una planta, fruita, etc. , per efecte de la boira o d’altres accidents atmosfèrics.

Païda: Acció de païr els aliments. Digestió.

Pellingo: Dona mal vestida.

Quisca: Brutícia.

Rampellut: Que té rampells, que obra per impulsos sobtats i violents.

Rècula: Cojunt de persones o coses que van una darrera l’altra.

Reguerot: Regueró.

Repatània: Tossuda, difícil de convèncer.

Taba: Xerrameca, conversa insistent i d’assumpte incoherent o barrejat.

Taupera: Una persona que s’entrebanca sovint. En castellà “torpe”.

Teca: Menjar.

Teia: Estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encendre foc.

Terregada: Gent baixa, de menyspreable posició social o moral.

Tintaina: Un quin només fa feinetes, que treballoteja en coses petites; que dóna poca utilitat.

Traça: Procediment, pla, manera o mitjà ideat o assenyalat per fer alguna cosa.

Tris: (Castellanisme). Distància mínima, moment.

Triscar: Trescar. Trobareu el significat de trescar a la gramàtica del Caminant 34.

Tustar: Dir quelcom de forma enèrgica.

Xamós: Que fa goig de veure per la seva bellesa, gràcia i vivacitat.

Per fer aquesta entrada, la majoria de les definicions les he extret de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament farem la recopilació dels 108 llibres que hem presentat aquests darrers vuit Sant Jordi.